Article 11. Interessos

Article 11. Interessos
1. Els interessos procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant poden ser gravats en aquest altre Estat contractant.
2. No obstant això, aquests interessos també poden ser gravats en l’Estat contractant d’on procedeixen i de conformitat amb la legislació d’aquest Estat contractant, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no pot excedir el 5 per cent de l’import brut dels interessos.
3. No obstant el que estableixen les disposicions de l’apartat 1 i 2 d’aquest article, els interessos originats en un Estat contractant només es poden gravar en l’altre Estat contractant si es paguen a aquest altre Estat contractant, a una subdivisió política o administrativa o a una autoritat local d’aquest, al banc central d’aquest altre Estat contractant, a una institució financera, a un fons d’inversió o a un fons o pla de pensions, o a qualsevol organisme o entitat que sigui propietat exclusiva de qualsevol dels anteriors i que sigui resident de l’altre Estat contractant.
4. El terme “interessos” emprat en aquest article designa les rendes dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyades o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i en particular, les rendes de fons públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren interessos als efectes d’aquest article.
5. Les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 no s’apliquen si el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix una activitat econòmica en l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els interessos, mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat i si el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a aquest establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
6. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat contractant. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dona lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on està situat l’establiment permanent.
7. Quan, per raó de les relacions especials que hi ha entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que l’un i l’altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’apliquen únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és gravable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.