Article 11. Interessos

Article 11. Interessos

1. Els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables en aquest altre Estat contractant.

2. No obstant això, aquests interessos també poden ser imposables en l’Estat contractant d’on provenen i en funció de la legislació d’aquest Estat, però si el beneficiari efectiu dels interessos és un resident de l’altre Estat contractant, l’impost així exigit no podrà excedir del 5 per 100 de l’import brut dels interessos. Les autoritats competents dels Estats contractants han d’establir de mutu acord les modalitats d’aplicació d’aquest límit.

3. No obstant les disposicions de l’apartat 2, els interessos procedents d’un Estat contractant i pagats a un resident de l’altre Estat contractant poden ser imposables únicament en aquest altre Estat si el perceptor dels interessos és el seu beneficiari efectiu i si el beneficiari efectiu és un Estat contractant, una de les seves subdivisions polítiques , una de les seves entitats locals o persones jurídiques de dret públic pertanyents en la seva totalitat a aquests organismes ; o si els interessos són pagats per un d’aquests Estats, subdivisions polítiques o entitats locals .

4. El terme “interessos” utilitzat en aquest article designa els rendiments dels crèdits de qualsevol naturalesa, acompanyats o no d’una garantia hipotecària o d’una clàusula de participació en els beneficis del deutor, i en particular, els rendiments de valors públics i els rendiments de bons o d’obligacions, incloses les primes i els lots vinculats a aquests títols, així com qualssevol altres rendes que se sotmetin al mateix règim que els rendiments dels préstecs per la legislació fiscal de l’Estat del que procedeixin les rendes. Les penalitzacions per demora en el pagament no es consideren com interessos a efectes d’aquest article.

5. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels interessos, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant d’on procedeixen els interessos, una activitat econòmica mitjançant un establiment permanent situat en aquest altre Estat, i quan el crèdit generador dels interessos està efectivament vinculat a l’esmentat establiment permanent. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.

6. Quan, per raó de les relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o de les que un i altre mantenen amb terceres persones, l’import dels interessos, tenint en compte el crèdit pel qual es paguen, excedeix el que haurien convingut el deutor i el creditor en absència d’una relació d’aquest tipus, les disposicions d’aquest article s’aplicaran únicament per aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable de conformitat amb la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.

7. Els interessos es consideren procedents d’un Estat contractant quan el deutor resideix en aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels interessos, sigui resident o no d’un Estat contractant, té en un Estat contractant un establiment permanent pel qual ha contret un deute que dóna lloc al pagament d’interessos i que suporta la càrrega d’aquests interessos, aquests interessos es consideren procedents de l’Estat contractant on es troba situat l’establiment permanent.