Conveni entre el Principat d’Andorra i el Gran Ducat de Luxemburg per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni · bopa.mca.ad
Conveni internacionalArticle 12. Cànons
Article 12. Cànons
1. Els cànons procedents d’un Estat contractant el beneficiari efectiu dels quals és un resident de l’altre Estat contractant només són imposables en aquest altre Estat.
2. El terme “cànons” emprat en aquest article designa les remuneracions de qualsevol naturalesa pagades per l’ús o la concessió de l’ús d’un dret d’autor sobre una obra literària, artística o científica, incloses les pel·lícules cinematogràfiques, d’una patent, d’una marca de fàbrica o comercial, d’un dibuix o d’un model, d’un plànol, d’una fórmula o d’un procediment, secrets, i per informacions relatives a una experiència adquirida en l’àmbit industrial, comercial o científic.
3. Les disposicions de l’apartat 1 no s’apliquen quan el beneficiari efectiu dels cànons, resident d’un Estat contractant, exerceix en l’altre Estat contractant, d’on procedeixen els cànons, una activitat empresarial mitjançant un establiment permanent que hi estigui situat i quan el dret o el bé generador dels cànons hi està vinculat efectivament. En aquest cas, s’apliquen les disposicions de l’article 7.
4. Es considera que els cànons procedeixen d’un Estat contractant quan el deutor és un resident d’aquest Estat. No obstant això, quan el deutor dels cànons, sigui o no resident d’un Estat contractant, té en un estat un establiment permanent a través del qual s’ha contret l’obligació que dóna lloc al pagament de cànons i que suporta la càrrega d’aquests cànons, es considera que aquests cànons procedeixen de l’Estat on se situa l’establiment permanent.
5. Quan, per raó de relacions especials que existeixen entre el deutor i el beneficiari efectiu o que un i altre mantenen amb persones terceres, l’import dels cànons, tenint en compte la prestació per a la qual es paguen, excedeixi allò que haurien convingut el deutor i el beneficiari efectiu en absència de les relacions esmentades, les disposicions d’aquest article només s’apliquen a aquest darrer import. En aquest cas, la part excedentària dels pagaments és imposable segons la legislació de cada Estat contractant i tenint en compte les altres disposicions d’aquest Conveni.
Art. 12 de la Conveni entre el Principat d’Andorra i el Gran Ducat de Luxemburg per evitar les dobles imposicions i prevenir l’evasió i el frau fiscals en matèria d’impostos sobre la renda i sobre el patrimoni, en la redacció vigent a 22/10/2026.
Enllaç permanent: https://bopa.mca.ad/conveni/2014-06-02/cdi-luxemburg/art-12
Cita de treball generada a partir del text consolidat (no oficial): per a un escrit, contrasteu-la amb el BOPA.