Article 22

Article 22

No discriminació

1. Les persones físiques amb la nacionalitat d’un Estat contractant no estan sotmeses en l’altre Estat contractant a cap imposició o obligació que s’hi refereixi, que sigui diferent o més costosa que la que tenen o a la que podrien estar sotmeses les persones físiques amb la nacionalitat d’aquest altre Estat que es troben en la mateixa situació, en particular pel que fa referència a la residència.

2. Un establiment permanent que una empresa d’un Estat contractant té a l’altre Estat contractant no pot ser imposat en aquest altre Estat de manera menys favorable que les empreses d’aquest altre Estat que exerceixen la mateixa activitat. Aquesta disposició no és pot interpretar en el sentit d’obligar a un Estat contractant a concedir als residents de l’altre Estat contractant les bonificacions personals, exempcions i desgravacions fiscals en funció de la situació o de les càrregues familiars que concedeix als seus propis residents.

3. A no ser que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 9, de l’apartat 7 de l’article 11, de l’apartat 5 de l’article 12 o de l’apartat 3 de l’article 20 siguin d’aplicació, els interessos, cànons i altres despeses pagades per una empresa d’un Estat contractant a un resident de l’altre Estat contractant són deduïbles per determinar els beneficis imposables d’aquesta empresa, en les mateixes condicions que si s’haguessin pagat a un resident del primer Estat.

4. Les empreses d’un Estat contractant, que tenen un o diversos residents de l’altre Estat contractant que posseeixen o controlen el seu capital, directament o indirecta, en la seva totalitat o en part, no estan sotmeses a cap mena d’imposició o obligació que s’hi refereixi, que sigui diferent o més costosa que les que tinguin o a les que puguin estar subjectes altres empreses similars del primer Estat.

5. Les disposicions d’aquest article s’apliquen, malgrat les disposicions de l’article 2, als impostos de qualsevol naturalesa o denominació.

6. Si els Estats contractants són part d’un tractat o acord bilateral, altre que aquest Conveni, que inclogui una clàusula de no discriminació o una clàusula de nació més afavorida, s’entén que aquestes clàusules no s’apliquen en matèria fiscal a menys que un tal tractat o acord no ho estableixin explícitament.