Article 44. Extradició

Article 44. Extradició

1. Aquest article s’aplica als delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni en cas que la persona que sigui objecte de la sol·licitud d’extradició estigui en el territori de l’estat part requerit, sempre que el delicte pel qual es demana l’extradició sigui punible pel dret intern de l’estat part requeridor i de l’estat part requerit.

2. Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 d’aquest article, un estat part que té una legislació que ho permeti pot concedir l’extradició d’una persona per qualsevol dels delictes previstos en aquest Conveni que no siguin punibles en virtut del seu propi dret intern.

3. Si la sol·licitud d’extradició és relativa a diversos delictes, dels quals almenys un doni lloc a extradició en virtut d’aquest article i dels quals alguns no donin lloc a extradició a causa del període de privació de llibertat que comporten però guardin relació amb els delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni, l’estat part requerit pot aplicar aquest article també a aquests delictes.

4. Cadascun dels delictes als quals s’aplica aquest article es considera inclòs entre els delictes que donen lloc a extradició en tot tractat d’extradició vigent entre els estats part. Els estats part es comprometen a incloure aquests delictes com a causa d’extradició en qualsevol tractat d’extradició que estipulin entre si. Els estats part, la legislació dels quals ho permeti, en cas que aquest Conveni serveixi de base per a l’extradició, no consideren cap dels delictes tipificats de conformitat amb aquest Conveni com un delicte de caràcter polític.

5. Si un estat part que supedita l’extradició a l’existència d’un tractat rep una sol·licitud d’extradició d’un altre estat part amb el qual no el vincula cap tractat d’extradició, pot considerar aquest Conveni com la base jurídica de l’extradició respecte dels delictes als quals s’aplica aquest article.

6. Un estat part que supedita l’extradició a l’existència d’un tractat:

a) Ha d’informar, en el moment de dipositar el seu instrument de ratificació, acceptació o aprovació d’aquest Conveni o d’adhesió a aquest Conveni, el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides de si considera o no aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició amb altres estats part; i

b) Ha de procurar, si no considera aquest Conveni com la base jurídica de la cooperació en matèria d’extradició, si escau, subscriure tractats d’extradició amb altres estats part a fi d’aplicar aquest article.

7. Els estats part que no supediten l’extradició a l’existència d’un tractat reconeixen, entre ells, els delictes als quals s’aplica aquest article com a causa d’extradició.

8. L’extradició està subjecta a les condicions previstes pel dret intern de l’estat part requerit o pels tractats d’extradició aplicables, incloses, en particular, les condicions relatives al requisit d’una pena mínima per a l’extradició i als motius pels quals l’estat part requerit pot denegar l’extradició.

9. Els estats part, sense perjudici del seu dret intern, s’esforcen per agilitzar els procediments d’extradició i simplificar les exigències probatòries corresponents respecte dels delictes als quals s’aplica aquest article.

10. L’estat part requerit, sense perjudici de les disposicions del seu dret intern i dels tractats d’extradició que hagi subscrit, pot procedir, a sol·licitud de l’estat part requeridor i si estima que les circumstàncies ho justifiquen i tenen caràcter urgent, a detenir la persona present al seu territori l’extradició de la qual es demana, o adoptar altres mesures apropiades per garantir la compareixença d’aquesta persona en els procediments d’extradició.

11. L’estat part en el territori del qual es troba el presumpte autor d’un delicte, si no l’extradeix respecte d’un delicte al qual s’aplica aquest article pel sol fet de ser un dels seus nacionals, està obligat, a sol·licitud de l’estat part que demana l’extradició, a sotmetre el cas sense demora injustificada a les seves autoritats competents a l’efecte d’enjudiciament. Aquestes autoritats adopten la seva decisió i duen a terme les seves actuacions judicials de la mateixa manera que ho farien respecte de qualsevol altre delicte greu en virtut del dret intern d’aquest estat part. Els estats part interessats cooperen entre ells, en particular en matèria processal i probatòria, a fi de garantir l’eficiència de les actuacions.

12. Quan un estat part, en virtut del seu dret intern, només pot extradir o lliurar d’alguna altra manera un dels seus nacionals amb la condició que aquesta persona sigui tornada a aquest estat part per complir la condemna imposada com a resultat del judici o procés pel qual es va sol·licitar l’extradició o el lliurament, i aquest estat part i l’estat part que sol·licita l’extradició accepten aquesta opció i altres condicions que considerin apropiades, aquesta extradició o lliurament condicional és suficient per complir l’obligació enunciada en l’apartat 11 d’aquest article.

13. Si l’extradició, sol·licitada amb el propòsit que s’executi una condemna, és denegada pel fet que la persona objecte de la sol·licitud és un nacional de l’estat part requerit, aquest estat, si el seu dret intern li ho permet, i de conformitat amb els requisits del dret esmentat, considera, a sol·licitud de l’estat part requeridor, la possibilitat d’executar la condemna imposada, o la resta pendent d’aquesta condemna, d’acord amb el dret intern de l’estat part requeridor.

14. S’ha de garantir un tracte just a qualsevol persona contra la qual s’hagi iniciat una instrucció en relació amb qualsevol dels delictes als quals s’aplica aquest article en totes les etapes de les actuacions, inclòs el gaudi de tots els drets i les garanties que preveu el dret intern de l’estat part en el territori del qual es troba aquesta persona.

15. Res del que disposa aquest Conveni no s’ha d’interpretar com la imposició d’una obligació a l’estat part requerit d’extradir si aquest estat té motius justificats per pensar que la sol·licitud s’ha presentat amb la finalitat de perseguir o castigar una persona per raó del seu sexe, raça, religió, nacionalitat, origen ètnic o opinions polítiques, o que el fet d’accedir a aquesta sol·licitud ocasionaria un perjudici a aquesta persona per qualsevol d’aquestes raons.

16. Els estats part no poden denegar una sol·licitud d’extradició pel sol fet que es consideri que el delicte també comporta qüestions tributàries.

17. Abans de denegar l’extradició, l’estat part requerit, si escau, consulta l’estat part requeridor a fi de donar-li la possibilitat de presentar les seves opinions i de proporcionar informació per fonamentar les seves al·legacions.

18. Els estats part procuren subscriure acords o arranjaments bilaterals i multilaterals per permetre l’extradició o augmentar-ne l’eficàcia.