Article 6. Protecció de les persones sense capacitat de consentir

Article 6. Protecció de les persones sense capacitat de consentir
1. Amb reserva dels articles 17 i 20, només es pot fer una intervenció en una persona sense capacitat de consentir si és per al seu benefici directe.
2. Quan, segons la llei, un menor no té capacitat de consentir a una intervenció, aquesta intervenció no es pot dur a terme sense l’autorització del seu representant, d’una autoritat o d’una persona o instància designada per la llei. L’opinió del menor es considera com un factor cada vegada més determinant, en funció de la seva edat i el seu grau de maduresa.
3. Quan, segons la llei, un major d’edat no té, per raó d’una discapacitat mental, d’una malaltia o per un motiu similar, la capacitat de consentir a una intervenció, aquesta intervenció no es pot dur a terme sense l’autorització del seu representant, d’una autoritat o d’una persona o instància designada per la llei. La persona concernida s’ha d’associar al procediment d’autorització, en la mesura que sigui possible.
4. El representant, l’autoritat, la persona o la instància esmentats en els apartats 2 i 3 reben, en les mateixes condicions, la informació prevista a l’article 5.
5. L’autorització esmentada en els apartats 2 i 3 pot ser retirada, en qualsevol moment, en interès de la persona concernida.