Fórmula de signatura

EN FE DE LA QUAL COSA, els sotasignats, degudament autoritzats pels respectius governs, han signat aquest Pacte, que ha estat obert a la signatura a Nova York el 19 de desembre de 1966. PACTE INTERNACIONAL RELATIU ALS DRETS ECONÒMICS, SOCIALS I CULTURALS Nova York, 16 de desembre de 1966 ENTRADA EN VIGOR: 3 de gener de 1976, de conformitat amb l’article 27. 1 REGISTRE: 3 de gener de 1976, núm. 14531. 1 ESTAT: Signataris:

71. Parts: 173. TEXT: Nacions Unides, Recueil des Traités , vol. 993, p.

3. Nota: el Pacte va obrir-se a signatura a Nova York el 19 de desembre de 1966. Participant 2 Signatura Ratificació, Adhesió (a), Successió (d) Afganistan 24 de gener de 1983 a Albània 4 d’octubre de 1991 a Alemanya 2,3 9 d’octubre de 1968 17 de desembre de 1973 Algèria 10 de desembre de 1968 12 de setembre de 1989 Angola 10 de gener de 1992 a Antigua i Barbuda 3 de juliol del 2019 a Argentina 19 de febrer de 1968 8 d’agost de 1986 Armènia 13 de setembre de 1993 a Austràlia 18 de desembre de 1972 10 de desembre de 1975 Àustria 10 de desembre de 1973 10 de setembre de 1978 Azerbaidjan 13 d’agost de 1992 a Bahames 4 de desembre de 2008 23 de desembre del 2008 Bahrain 27 de setembre del 2007 a Bangladesh 5 d’octubre de 1998 a Barbados 5 de gener de 1973 a Bèlgica 10 de desembre de 1968 21 d’abril de 1983 Belize 6 de setembre del 2000 9 de març del 2015 Benín 12 de març de 1992 a Bielorússia 19 de març de 1968 12 de novembre de 1973 Bolívia (Estat plurinacional de) 12 d’agost de 1982 a Bòsnia i Herzegovina 4 1 de setembre de 1993 d Brasil 24 de gener de 1992 a Bulgària 8 d’octubre de 1968 21 de setembre de 1970 Burkina Faso 4 de gener de 1999 a Burundi 9 de maig de 1990 a Cambodja 5,6 17 d’octubre de 1980 26 de maig de 1992 a Camerun 27 de juny de 1984 a Canadà 19 de maig de 1976 a Cap Verd 6 d’agost de 1993 a Colòmbia 21 de desembre de 1966 29 d’octubre de 1969 Comores 25 de setembre del 2008 Congo 5 d’octubre de 1983 a Costa d’Ivori 26 de març de 1992 a Costa Rica 19 de desembre de 1966 29 de novembre de 1968 Croàcia 4 12 d’octubre de 1992 d Cuba 28 de febrer del 2008 Dinamarca 20 de març de 1968 6 de gener de 1972 Djibouti 5 de novembre del 2002 a Dominica 17 de juny de 1993 a Egipte 4 d’agost de 1967 14 de gener de 1982 El Salvador 21 de setembre de 1967 30 de novembre de 1979 Equador 29 de setembre de 1967 6 de març de 1969 Eritrea 17 d’abril del 2001 a Eslovàquia 14 28 de maig de 1993 d Eslovènia 4 6 de juliol de 1992 d Espanya 28 de setembre de 1976 27 d’abril de 1977 Estats Units d’Amèrica 5 d’octubre de 1977 Estat de Palestina 2 d’abril del 2014 a Estònia 21 d’octubre de 1991 a Eswatini 26 de març del 2004 a Etiòpia 11 de juny de 1993 a Federació de Rússia 18 de març de 1968 16 d’octubre de 1973 Fiji 16 d’agost del 2018 a Filipines 19 de desembre de 1966 7 de juny de 1974 Finlàndia 11 d’octubre de 1967 19 d’agost de 1975 França 4 de novembre de 1980 a Gabon 21 de gener de 1983 a Gàmbia 29 de desembre de 1978 a Geòrgia 3 de maig de 1994 a Ghana 7 de setembre del 2000 7 de setembre del 2000 Grècia 16 de maig de 1985 a Grenada 6 de setembre de 1991 a Guatemala 19 de maig de 1988 a Guinea 28 de febrer de 1967 24 de gener de 1978 Guinea Bissau 2 de juliol de 1992 a Guinea Equatorial 25 de setembre de 1987 a Guyana 22 d’agost de 1968 15 de febrer de 1977 Haití 8 d’octubre del 2013 a Hondures 19 de desembre de 1966 17 de febrer de 1981 Hongria 25 de març de 1969 17 de gener de 1974 Iemen16 9 de febrer de 1987 a Illes Marshall 12 de març del 2018 a Illes Salomó 10 17 de març de 1982 d Índia 10 d’abril de 1979 a Indonèsia 23 de febrer del 2006 a Iran (República islàmica d’) 4 d’abril de 1968 24 de juny de 1975 Iraq 18 de febrer de 1969 25 de gener de 1971 Irlanda 1 d’octubre de 1973 8 de desembre de 1989 Islàndia 30 de desembre de 1968 22 d’agost de 1979 Israel 19 de desembre de 1966 3 d’octubre de 1991 Itàlia 18 de gener de 1967 15 de setembre de 1978 Jamaica 19 de desembre de 1966 3 d’octubre de 1975 Japó 30 de maig de 1978 21 de juny de 1979 Jordània 30 de juny de 1972 28 de maig de 1975 Kazakhstan 2 de desembre del 2003 24 de gener del 2006 Kenya 1 de maig de 1972 a Kirguizistan 7 d’octubre de 1994 a Kuwait 21 de maig de 1996 a Lesotho 9 de setembre de 1992 a Letònia 14 d’abril de 1992 a Líban 3 de novembre de 1972 a Libèria 18 d’abril de 1967 22 de setembre del 2004 Líbia 15 de maig de 1970 a Liechtenstein 10 de desembre de 1998 a Lituània 20 de novembre de 1991 a Luxemburg 26 de novembre de 1974 18 d’agost de 1983 Macedònia del Nord 4 18 de gener de 1994 d Madagascar 14 d’abril de 1970 22 de setembre de 1971 Malawi 22 de desembre de 1993 a Maldives 19 de setembre del 2006 a Mali 16 de juliol de 1974 a Malta 22 d’octubre de 1968 13 de setembre de 1990 Marroc 19 de gener de 1977 3 de maig de 1979 Maurici 12 de desembre de 1973 a Mauritània 17 de novembre del 2004 a Mèxic 23 de març de 1981 a Mònaco 26 de juny de 1997 28 d’agost de 1997 Mongòlia 5 de juny de 1968 18 de novembre de 1974 Montenegro 11 23 d’octubre del 2006 d Myanmar 16 de juliol del 2015 6 d’octubre del 2017 Namíbia 28 de novembre de 1994 a Nepal 14 de maig de 1991 a Nicaragua 12 de març de 1980 a Níger 7 de març de 1986 a Nigèria 29 de juliol de 1993 a Noruega 20 de març de 1968 13 de setembre de 1972 Nova Zelanda 12 12 de novembre de 1968 28 de desembre de 1978 Oman 9 de juny del 2020 a Països Baixos (Regne dels) 13 25 de juny de 1969 11 de desembre de 1978 Pakistan 3 de novembre del 2004 17 d’abril del 2008 Palau 20 de setembre del 2011 Panamà 27 de juliol de 1976 8 de març de 1977 Papua Nova Guinea 21 de juliol del 2008 a Paraguai 10 de juny de 1992 a Perú 11 d’agost de 1977 28 d’abril de 1978 Polònia 2 de març de 1967 18 de març de 1977 Portugal 7 7 d’octubre de 1976 31 de juliol de 1978 Qatar 21 de maig del 2018 a Regne Unit de la Gran Bretanya i d’Irlanda del Nord 9,15 16 de setembre de 1968 20 de maig de 1976 República Àrab Siriana 21 d’abril de 1969 a República Centreafricana 8 de maig de 1981 a República de Corea 10 d’abril de 1990 a República de Moldàvia 26 de gener de 1993 a República democràtica del Congo 1 de novembre de 1976 a República Democràtica Popular de Laos 7 de desembre del 2000 13 de febrer del 2007 República Dominicana 4 de gener de 1978 a República Popular Democràtica de Corea 14 de setembre de 1981 a República Txeca 14 22 de febrer de 1993 d República Unida de Tanzània 11 de juny de 1976 a Romania 27 de juny de 1968 9 de desembre de 1974 Ruanda 16 d’abril de 1975 a Saint Kitts i Nevis 1 de novembre del 2024 a Saint Vincent i les Grenadines 9 de novembre de 1981 a San Marino 18 d’octubre de 1985 a São Tomé i Príncipe 31 d’octubre de 1995 10 de gener del 2017 Senegal 6 de juliol de 1970 13 de febrer de 1978 Sèrbia4 12 de març del 2001 d Seychelles 5 de maig de 1992 a Sierra Leone 23 d’agost de 1996 a Somàlia 24 de gener de 1990 a Sri Lanka 11 de juny de 1980 a Sud-àfrica 3 d’octubre de 1994 12 de gener del 2015 Sudan 18 de març de 1986 a Sudan del Sud 5 de febrer del 2024 a Suècia 29 de setembre de 1967 6 de desembre de 1971 Suïssa 18 de juny de 1992 a Surinam 28 de desembre de 1976 a Tadjikistan 4 de gener de 1999 a Tailàndia 5 de setembre de 1999 a Timor Oriental 16 d’abril del 2003 a Togo 24 de maig de 1984 a Trinitat i Tobago 8 de desembre de 1978 a Tunísia 30 d’abril de 1968 18 de març de 1969 Turkmenistan 1 de maig de 1997 a Turquia 15 d’agost del 2000 23 de setembre del 2003 Txad 9 de juny de 1995 a Ucraïna 20 de març de 1968 12 de novembre de 1973 Uganda 21 de gener de 1987 a Uruguai 21 de febrer de 1967 1 d’abril de 1970 Uzbekistan 28 de setembre de 1995 a Veneçuela (República Bolivariana de) 24 de juny de 1969 10 de maig de 1978 Vietnam 24 de setembre de 1982 a Xile 16 de setembre de 1969 10 de febrer de 1972 Xina 7, 8, 9 27 d’octubre de 1997 27 de març del 2001 Xipre 9 de gener de 1967 2 d’abril de 1969 Zàmbia 10 d’abril de 1984 a Zimbabwe 13 de maig de 1991 a Declaracions i reserves (Si no es dona cap indicació abans del text, la data de recepció és la data de la ratificació, de l’adhesió o de la successió.) AFGANISTAN L’òrgan executiu del Consell Revolucionari de la República Democràtica de l’Afganistan declara que les disposicions dels apartats 1 i 3 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, així com les dels apartats 1 i 3 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, segons les quals alguns països no poden adherir-se als Pactes esmentats, són incompatibles amb el caràcter internacional d’aquests instruments.

En conseqüència, d’acord amb la igualtat de drets de tots els estats a la sobirania, aquests dos Pactes han d’obrir-se a l’adhesió de tots els estats.

ALGÈRIA 17

1. El Govern algerià interpreta que l’article primer comú als dos Pactes no afecta en cap cas el dret inalienable de tots els pobles a l’autodeterminació i de disposar les seves riqueses i recursos naturals. Considera, a més, que el manteniment de l’estat de dependència d’alguns territoris als quals es refereix l’apartat 3 de l’article primer dels dos Pactes i l’article 14 del Pacte sobre els drets econòmics, socials i culturals, és contrari als fins i objectius de les Nacions Unides, a la Carta de l’ONU i a la Declaració 1514 XV, relativa a “l’atorgament de la independència als països i pobles colonials”.

2. El Govern algerià interpreta que les disposicions de l’article 8 del Pacte sobre els drets econòmics, socials i culturals i de l’article 22 del Pacte sobre els drets civils i polítics estableixen la llei com a marc d’intervenció de l’Estat per a l’organització i l’exercici del dret sindical.

3. El Govern algerià considera que les disposicions dels apartats 3 i 4 de l’article 13 del Pacte sobre els drets econòmics, socials i culturals no poden en cap cas afectar el seu dret d’organitzar lliurement el seu sistema educatiu.

4. El Govern algerià interpreta que les disposicions de l’apartat 4 de l’article 23 del Pacte sobre els drets civils i polítics, relatives als drets i les responsabilitats dels cònjuges, no afecten en cap cas els fonaments essencials del sistema jurídic algerià. BAHAMES El Govern de les Bahames interpreta que la no-discriminació basada en l’origen nacional no implica necessàriament l’obligació dels estats de garantir automàticament als estrangers els mateixos drets que als seus nacionals. Aquest concepte s’ha d’entendre com a destinat a evitar qualsevol comportament arbitrari, però no les diferències de tractament basades en consideracions objectives i raonables, conformes als principis que prevalen en les societats democràtiques. BAHRAIN El Regne de Bahrain declara que la seva adhesió a les disposicions de la lletra

d) de l’apartat 1 de l’article 8 del Pacte no limita el seu dret a prohibir la vaga en les instal·lacions d’importància vital. BANGLADESH 18 En opinió del Govern de la República Popular de Bangladesh, la referència al “dret dels pobles a l’autodeterminació” que figura en aquest article ha d’entendre’s com a aplicable en el context històric de la dominació colonial i del règim colonial, de la dominació i de l’ocupació estrangeres i d’altres situacions anàlogues. El Govern de la República Popular de Bangladesh aplica els articles 2 i 3, en la mesura en què es refereixin a la igualtat entre homes i dones, d’acord amb les disposicions pertinents de la seva Constitució i, en particular, tenint en compte alguns aspectes dels drets econòmics, com ara les lleis en matèria de successió. El Govern de la República Popular de Bangladesh aplica els articles 7 i 8, tenint en compte les disposicions i els procediments previstos en la Constitució i la legislació pertinent de Bangladesh. El Govern de la República Popular de Bangladesh accepta les disposicions establertes als articles 10 i 13 del Pacte en principi, però les aplica de manera progressiva d’acord amb la situació econòmica del país i els seus plans de desenvolupament. BARBADOS El Govern de Barbados declara que es reserva el dret de diferir l’aplicació de les disposicions següents:

a) La lletra a), punt (i) de l’article 7, pel que fa a la igualtat de remuneració dels homes i dels dones per un mateix treball;

b) L’apartat 2 de l’article 10, pel que fa a la protecció especial que s’ha de concedir a les mares durant un període de temps raonable abans i després del naixement dels fills;

c) La lletra

a) de l’apartat 2 de l’article 13, pel que fa a l’ensenyament primari. Efectivament, el Govern de Barbados, que subscriu plenament els principis establerts en aquestes disposicions i es compromet a prendre les mesures necessàries per aplicar-los íntegrament, no pot, donada la magnitud de les dificultats d’aplicació, garantir actualment la plena aplicació dels principis en qüestió. BIELORÚSSIA 19 BÈLGICA

1. Pel que fa a l’apartat 2 de l’article 2, el Govern belga interpreta que la no-discriminació basada en l’origen nacional no implica necessàriament l’obligació dels estats de garantir automàticament als estrangers els mateixos drets que als seus nacionals. Aquest concepte s’ha d’entendre com a destinat a evitar qualsevol comportament arbitrari, però no les diferències de tractament basades en consideracions objectives i raonables, conformes als principis que prevalen en les societats democràtiques.

2. Pel que fa a l’apartat 3 del mateix article, el Govern belga entén que aquesta disposició no pot contradir el principi de compensació equitativa en cas de mesura d’expropiació o de nacionalització.

BULGÀRIA La República Popular de Bulgària considera necessari subratllar que les disposicions dels apartats 1 i 3 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i dels apartats 1 i 3 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, segons les quals un determinat nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori.

Aquestes disposicions no concorden amb la naturalesa pròpia d’aquests Pactes, el caràcter dels quals és universal i que haurien d’estar oberts a la participació de tots els estats.

D’acord amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, cap estat no té dret a prohibir que altres estats esdevinguin parts d’un pacte d’aquest tipus.

CONGO 20 CUBA Declaració: La República de Cuba declara que la Revolució ha permès al poble cubà exercir tots els drets establerts en el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals.

El bloqueig econòmic, comercial i financer imposat pels Estats Units d’Amèrica, així com la seva política hostil i agressiva envers Cuba, és l’obstacle més greu a l’exercici per part del poble cubà dels drets establerts en el Pacte.

La Constitució de la República i la legislació nacional consagren els drets protegits en virtut d’aquest Pacte.

Les polítiques i els programes de l’estat garanteixen efectivament l’exercici i la protecció d’aquests drets a tots els cubans i cubanes.

Pel que fa a l’abast i l’aplicació d’algunes disposicions d’aquest instrument internacional, la República de Cuba formularà les reserves o declaracions interpretatives que consideri necessàries.

DINAMARCA 21 El Govern danès no pot, de moment, comprometre’s a complir plenament les disposicions de la lletra

d) de l’article 7 pel que fa a la remuneració dels dies festius. EGIPTE […] Tenint en compte les disposicions de la xaria islàmica, donada la conformitat del Pacte amb aquestes disposicions […] [el Govern egipci accepta aquests Pactes, s’hi adhereix i els ratifica]. ESLOVÀQUIA 14 FEDERACIÓ DE RÚSSIA La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques declara que les disposicions de l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte Internacional relatius als drets econòmics, socials i culturals i les de l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte Internacional relatiu als drets civils i polítics, segons les quals un determinat nombre d’estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen caràcter discriminatori i considera que, de conformitat amb el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes han d’estar oberts a la participació de tots els estats interessats sense cap discriminació ni limitació. FRANÇA

1. El Govern de la República considera que, d’acord amb l’article 103 de la Carta de les Nacions Unides, en cas de conflicte entre les seves obligacions en virtut del Pacte i les seves obligacions en virtut de la Carta (en particular dels articles 1 i 2 d’aquesta Carta), prevalen les seves obligacions en virtut de la Carta.

2. El Govern de la República declara que els articles 6, 9, 11 i 13 no s’han d’interpretar com un obstacle a les disposicions que regulin l’accés dels estrangers al treball o que estableixin condicions de residència per a l’atribució d’algunes prestacions socials.

3. El Govern de la República declara que aplica les disposicions de l’article 8 relatives a l’exercici del dret de vaga d’acord amb l’article 6, apartat 4, de la Carta social europea, segons la interpretació que se’n fa a l’annex d’aquesta Carta.

GUINEA Basant-se en el principi segons el qual tots els estats la política dels quals es guia pels fins i principis de la Carta de les Nacions Unides tenen el dret d’esdevenir parts dels Pactes que afecten els interessos de la comunitat internacional, el Govern de la República de Guinea considera que les disposicions de l’apartat primer de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals són contràries al principi de la universalitat dels tractats internacionals i a la democratització de les relacions internacionals.

De la mateixa manera, el Govern de la República de Guinea considera també que l’apartat 3 de l’article primer i les disposicions de l’article 14 d’aquest Pacte estan en contradicció amb les estipulacions de la Carta de les Nacions Unides en general i amb les resolucions adoptades per les Nacions Unides relatives a l’atorgament de la independència als països i pobles colonials en particular.

Les disposicions esmentades són contràries a la declaració relativa als principis del dret internacional sobre les relacions amistoses i la cooperació entre els estats d’acord amb la Resolució 2625 (XXV), que obliga els estats a afavorir la realització del principi de la igualtat jurídica dels pobles i del seu dret imprescriptible a l’autodeterminació, amb vista a posar fi al colonialisme.

HONGRIA En el moment de la signatura: El Govern de la República Popular d’Hongria declara que l’apartat 1 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i l’apartat 1 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, segons els quals alguns estats no poden esdevenir parts dels Pactes esmentats, tenen un caràcter discriminatori i són contraris al principi fonamental del dret internacional segons el qual tots els estats tenen el dret d’esdevenir parts dels tractats multilaterals generals.

Aquestes disposicions discriminatòries són incompatibles amb els fins dels Pactes.

En el moment de la ratificació: El Consell Presidencial de la República Popular d’Hongria declara que les disposicions dels apartats 1 i 3 de l’article 48 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i les dels apartats 1 i 3 de l’article 26 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals són incompatibles amb el caràcter universal dels Pactes.

Segons el principi de la igualtat sobirana dels estats, els Pactes han d’estar oberts a la participació de tots els estats sense cap discriminació ni limitació.

IEMEN 16 L’adhesió de la República Democràtica Popular del Iemen al Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i al Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics no pot significar en cap cas el reconeixement d’Israel ni pot comportar l’establiment de cap relació amb aquest estat.

ÍNDIA I. Pel que fa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, el Govern de la República de l’Índia declara que les paraules “el dret a l’autodeterminació” que figuren en aquests articles s’apliquen únicament als pobles sotmesos a una dominació estrangera i que no concerneixen els estats sobirans independents ni un element d’un poble o d’una nació, principi fonamental de la integritat nacional.

II.

Pel que fa a l’article 9 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, la posició del Govern de la República de l’Índia és que les disposicions d’aquest article s’apliquen de conformitat amb les disposicions dels apartats 3 a 7 de l’article 22 de la Constitució de l’Índia.

A més, segons el sistema jurídic indi, les persones que consideren haver estat objecte d’una detenció o arrest il·legal per part de l’estat no tenen obligatòriament dret a indemnitzacions.

III.

Pel que fa a l’article 13 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, el Govern de la República de l’Índia es reserva el dret d’aplicar la seva legislació en relació amb els estrangers.

IV.

Pel que fa als articles 4 i 8 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i als articles 12, 19 (apartat 3), 21 i 22 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics, el Govern de la República de l’Índia declara que les disposicions dels articles esmentats s’apliquen de manera que es conformin amb les disposicions de l’article 19 de la Constitució de l’Índia.

V. Pel que fa a la lletra

c) de l’article 7 del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern de la República de l’Índia declara que les disposicions d’aquest article s’apliquen de manera que es conformin amb les disposicions de l’apartat 4 de l’article 16 de la Constitució de l’Índia.

INDONÈSIA Pel que fa a l’article primer del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals, el Govern de la República d’Indonèsia declara que, d’acord amb la Declaració sobre l’atorgament de la independència als països i als pobles colonials i la Declaració relativa als principis del dret internacional relatius a les relacions amistoses i la cooperació entre els estats segons la Carta de les Nacions Unides, així com amb l’apartat pertinent de la Declaració i del Programa d’acció de Viena del 1993, les paraules “el dret a l’autodeterminació” que figuren en aquest article no s’apliquen a una part de la població d’un estat independent i sobirà, i no es poden interpretar com una autorització o un encoratjament a cap acció que fragmenti o obstaculitzi, totalment o parcialment, la integritat territorial o la unitat política d’estats sobirans i independents.

IRAQ 22 El fet que la República de l’Iraq esdevingui part del Pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals i del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics no significa en cap cas que reconegui Israel ni que assumeixi obligacions envers Israel en virtut dels Pactes esmentats.

El fet que la República de l’Iraq esdevingui part dels dos Pactes esmentats no implica que esdevingui part del