Conveni per al reconeixement i l'execució de sentències arbitrals estrangeres

fet a Nova York el 10 de juny de 1958 Article I
1. Aquest Conveni s’aplica al reconeixement i l’execució de les sentències arbitrals dictades en el territori d’un Estat diferent d’aquell on es demanen el reconeixement i l’execució de les sentències que tenen l’origen en divergències entre persones físiques o jurídiques. També s’aplica a les sentències arbitrals que no es consideren sentències nacionals en l’Estat on se’n demana el reconeixement i l’execució.
2. S’entén per “sentències arbitrals” no únicament les sentències dictades per àrbitres nomenats per a casos determinats, sinó també les que són dictades per òrgans d’arbitratge permanents als quals les parts s’hagin sotmès.
3. En el moment de signar o ratificar aquest Conveni, d’adherir-s’hi o de fer la notificació d’extensió establerta a l’article X, tot Estat pot, sobre la base de la reciprocitat, declarar que aplicarà el Conveni al reconeixement i l’execució únicament de les sentències dictades en el territori d’un altre Estat contractant. També pot declarar que únicament aplicarà el Conveni a les controvèrsies sorgides de relacions jurídiques, contractuals o no contractuals, que siguin considerades com a comercials per la seva legislació nacional. Article II
1. Cadascun dels Estats contractants reconeix l’acord escrit pel qual les parts s’obliguen a sotmetre a un arbitratge totes les controvèrsies o certes controvèrsies que sorgeixin o puguin sorgir entre elles respecte d’una determinada relació jurídica, contractual o no contractual, relativa a una qüestió susceptible de ser resolta per la via de l’arbitratge.
2. Per “acord per escrit” s’entén una clàusula compromissòria inclosa en un contracte, o un compromís, signat per les parts o continguda en un intercanvi de cartes o de telegrames.
3. El tribunal d’un Estat contractant, al qual se sotmeti una controvèrsia sobre una qüestió respecte de la qual les parts han conclòs un acord en el sentit d’aquest article, remetrà les parts a l’arbitratge, a demanda d’una d’elles, llevat que constati que aquell acord és nul, inoperant o no aplicable. Article III Cadascun dels Estats contractants reconeixerà l’autoritat d’una sentència arbitral i concedirà l’execució d’aquesta sentència de conformitat amb les normes de procediment vigents en el territori on la sentència sigui invocada, en les condicions establertes en els articles següents. Per al reconeixement o l’execució de les sentències arbitrals a les quals s’aplica aquest Conveni, no s’imposaran condicions sensiblement més rigoroses, ni costes judicials sensiblement més elevades que les que s’imposen per al reconeixement o l’execució de les sentències arbitrals nacionals. Article IV
1. Per obtenir el reconeixement i l’execució establerts a l’article precedent, la part que demana el reconeixement i l’execució ha de presentar, juntament amb la demanda:
a) l’original degudament autenticat de la sentència o una còpia d’aquest original que reuneixi les condicions requerides per a la seva autenticitat;
b) l’original de l’acord a què fa referència l’article II, o una còpia que reuneixi les condicions requerides per a la seva autenticitat.
2. Si aquesta sentència o aquest acord no està redactat en una llengua oficial del país on la sentència és invocada, la part que demana el reconeixement i l’execució de la sentència ha de presentar una traducció d’aquests documents a aquesta llengua. La traducció ha de ser certificada per un traductor oficial o un traductor jurat o per un agent diplomàtic o consular. Article V
1. Només es pot denegar el reconeixement i l’execució de la sentència, a instància de la part contra la qual ha estat invocada, si aquesta part proporciona a l’autoritat competent del país on es demanen el reconeixement i l’execució, la prova:
a) que les parts en l’acord a què fa referència l’article II estaven subjectes a alguna incapacitat, en virtut de la llei que els és aplicable, o que l’acord esmentat no és vàlid en virtut de la llei a la qual les parts l’han sotmès o, a manca d’una indicació sobre aquest punt, en virtut de la llei del país on la sentència hagi estat dictada; o
b) que la part contra la qual s’invoca la sentència no ha estat degudament informada de la designació de l’àrbitre o del procediment d’arbitratge, o que li ha estat impossible, per algun altre motiu, fer valer els seus mitjans; o
c) que la sentència es refereix a una controvèrsia no prevista en el compromís o no compresa en les precisions de la clàusula compromissòria, o que conté decisions que van més enllà dels termes del compromís o de la clàusula compromissòria; no obstant això, si les disposicions de la sentència que es refereixen a qüestions sotmeses a l’arbitratge poden ser dissociades de les que es refereixen a qüestions no sotmeses a l’arbitratge, les primeres podran ser reconegudes i executades; o
d) que la constitució del tribunal arbitral o el procediment d’arbitratge no ha estat conforme a l’acord de les parts, o, a manca d’acord, que no ha estat conforme a la llei del país on ha tingut lloc l’arbitratge; o
e) que la sentència no ha esdevingut encara obligatòria per a les parts o ha estat anu l·l ada o suspesa per una autoritat competent del país en el qual, o segons la llei del qual, ha estat dictada la sentència. 2) També es pot denegar el reconeixement i l’execució d’una sentència arbitral si l’autoritat competent del país en el qual es demana el reconeixement i l’execució constata:
a) que segons la llei d’aquest país, l’objecte de la controvèrsia no pot ser solucionat per la via de l’arbitratge; o
b) que el reconeixement o l’execució de la sentència seria contrari a l’ordre públic d’aquest país. Article VI Si l’anu l·l ació o la suspensió de la sentència es demana a l’autoritat competent establerta a l’article V, apartat 1.e, l’autoritat davant la qual la sentència ha estat invocada pot ajornar, si ho considera apropiat, la decisió sobre l’execució de la sentència; també pot ordenar a l’altra part, a instància de la part que demana l’execució de la sentència, que li doni les garanties apropiades. Article VII
1. Les disposicions d’aquest Conveni no afecten la validesa dels acords multilaterals o bilaterals conclosos pels Estats contractants en matèria de reconeixement i execució de sentències arbitrals i no priven cap part interessada del dret que pogués tenir a fer valer una sentència arbitral de la manera i en la mesura admeses per la legislació o els tractats del país on la sentència és invocada.
2. El Protocol de Ginebra de 1923 relatiu a les clàusules d’arbitratge i el Conveni de Ginebra de 1927 per a l’execució de les sentències arbitrals estrangeres deixaran de tenir efecte entre els Estats contractants a partir del moment i en la mesura que aquests estiguin vinculats pel present Conveni. Article VIII
1. Aquest Conveni s’obre fins al 31 de desembre de 1958 a la signatura de tot Estat membre de les Nacions Unides així com de tot altre Estat que sigui, o esdevingui posteriorment, membre d’una o diverses institucions especialitzades de les Nacions Unides o part en l’Estatut del Tribunal Internacional de Justícia, o que hagi estat invitat per l’Assemblea General de les Nacions Unides.
2. Aquest Conveni ha de ser ratificat i els instruments de ratificació s’han de dipositar prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. Article IX
1. Es poden adherir a aquest Conveni tots els Estats a què fa referència l’article VIII.
2. L’adhesió s’ha de fer mitjançant el dipòsit d’un instrument d’adhesió prop del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. Article X
1. Tot Estat pot declarar, en el moment de la signatura, la ratificació o l’adhesió, que el Conveni s’estendrà al conjunt dels territoris que representa a escala internacional, o a un o diversos d’entre aquests territoris. Aquesta declaració tindrà efecte en el moment de l’entrada en vigor del Conveni per a aquell Estat.
2. Posteriorment, tota extensió d’aquest tipus es farà mitjançant una notificació adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides i tindrà efecte a partir del norantè dia següent a la data en la qual el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides hagi rebut la notificació, o en la data d’entrada en vigor del Conveni per a aquell Estat, si aquesta darrera data és posterior.
3. Respecte dels territoris als quals no s’apliqui aquest Conveni en la data de la signatura, la ratificació o l’adhesió, cada Estat interessat examinarà la possibilitat de prendre les mesures que desitgi per fer extensiu el Conveni a aquests territoris, a reserva, si escau, de l’assentiment dels governs d’aquests territoris quan així ho exigeixin motius constitucionals. Article XI
1. Respecte dels Estats federals o no unitaris s’aplicaran les disposicions següents:
a) pel que fa als articles d’aquest Conveni l’aplicació dels quals depengui de la competència legislativa del poder federal, les obligacions del govern federal seran les mateixes que les dels Estats contractants que no són Estats federals;
b) pel que fa als articles d’aquest Conveni l’aplicació dels quals depengui de la competència legislativa de cadascun dels Estats o províncies constituents, que en virtut del règim constitucional de la federació no estiguin obligats a prendre mesures legislatives, el govern federal, el més aviat possible i amb la seva opinió favorable, fa saber aquests articles a les autoritats competents dels estats o les províncies constituents;
c) un Estat federal que sigui part en aquest Conveni ha de comunicar, a la so l·l icitud de tot altre estat contractant que li hagi estat tramesa a través del secretari general de l’Organització de les Nacions Unides, un informe sobre la legislació i les pràctiques en vigor en la federació i les unitats que la constitueixen, respecte de determinades disposicions del Conveni, i indicar la mesura en la qual s’ha donat efecte, per una o altra acció legislativa, a aquestes disposicions. Article XII
1. Aquest Conveni entrarà en vigor el norantè dia següent a la data del dipòsit del tercer instrument de ratificació o adhesió.
2. Per a cadascun dels Estats que ratifiquin el Conveni o s’hi adhereixin després del dipòsit del tercer instrument de ratificació o d’adhesió, entrarà en vigor el norantè dia següent a la data del dipòsit, per part de cada Estat, del seu instrument de ratificació o adhesió. Article XIII
1. Tot Estat contractant podrà denunciar aquest Conveni mitjançant una notificació escrita adreçada al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides. La denúncia tindrà efecte un any després de la data en què el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides hagi rebut la notificació.
2. Tot Estat que hagués fet una declaració o una notificació de conformitat amb l’article X podrà notificar posteriorment al secretari general de l’Organització de les Nacions Unides que el Conveni deixarà d’aplicar-se al territori en qüestió un any després de la data en què el secretari general hagi rebut aquesta notificació.
3. Aquest Conveni continuarà essent aplicable a les sentències arbitrals respecte de les quals s’hagués promogut un procediment de reconeixement o execució abans de l’entrada en vigor de la denúncia. Article XIV Un Estat contractant només pot invocar les disposicions d’aquest Conveni respecte d’altres Estats contractants en la mesura que ell mateix està obligat a aplicar aquest Conveni. Article XV El Secretari general de l’Organització de les Nacions Unides notificarà a tots els Estats als quals fa referència l’article VIII:
a) les signatures i les ratificacions establertes a l’article VIII;
b) les adhesions establertes a l’article IX;
c) les declaracions i les notificacions establertes als articles I, X i XI;
d) la data en què el Conveni entrarà en vigor, en aplicació de l’article XII;
e) les denúncies i les notificacions establertes a l’article XIII. Article XVI
1. Aquest Conveni, els textos del qual en anglès, espanyol, francès, rus i xinès són igualment fefaents, serà dipositat en els arxius de l’Organització de les Nacions Unides.
2. El secretari general de l’Organització de les Nacions Unides trametrà una còpia certificada conforme d’aquest Conveni als Estats a què fa referència l’article VIII. Situació del Conveni per al reconeixement i l’execució de sentències arbitrals estrangeres fet a Nova York el 10 de juny de 1958 Entrada en vigor: 7/6/1959 Situació a l’11 de novembre del 2014 Estats part: 153 Estat Notes Signatura Ratificació, adhesió(*), aprovació(†), acceptació(‡) o successió(§) Entrada en vigor Afganistan (a), (c) 30/11/2004(*) 28/02/2005 Albània 27/06/2001(*) 25/09/2001 Alemanya 10/06/1958 30/06/1961 28/09/1961 Algèria (a), (c) 07/02/1989(*) 08/05/1989 Antigua i Barbuda (a), (c) 02/02/1989(*) 03/05/1989 Aràbia Saudita (a) 19/04/1994(*) 18/07/1994 Argentina (a), (c) 26/08/1958 14/03/1989 12/06/1989 Armènia (a), (c) 29/12/1997(*) 29/03/1998 Austràlia 26/03/1975(*) 24/06/1975 Àustria 02/05/1961(*) 31/07/1961 Azerbaitjan 29/02/2000(*) 29/05/2000 Bahames 20/12/2006(*) 20/03/2007 Bahrain (a), (c) 06/04/1988(*) 05/07/1988 Bangladesh 06/05/1992(*) 04/08/1992 Barbados (a), (c) 16/03/1993(*) 14/06/1993 Bèlgica (a) 10/06/1958 18/08/1975 16/11/1975 Bielorússia (b) 29/12/1958 15/11/1960 13/02/1961 Benín 16/05/1974(*) 14/08/1974 Bhutan (a), (c) 25/09/2014 (*) 24/12/2014 Bolívia 28/04/1995(*) 27/07/1995 Bòsnia i Hercegovina (a), (c), (i) 01/09/1993(§) 06/06/1992 Botswana (a), (c) 20/12/1971(*) 19/03/1972 Brasil 07/06/2002(*) 05/09/2002 Brunei Darussalam (a) 25/07/1996(*) 23/10/1996 Bulgària (a), (b) 17/12/1958 10/10/1961 08/01/1962 Burkina Faso 23/03/1987(*) 21/06/1987 Burundi (c) 23/06/2014(*) 21/09/2014 Cambodja 05/01/1960(*) 04/04/1960 Camerun 19/02/1988(*) 19/05/1988 Canadà (d) 12/05/1986(*) 10/08/1986 Colòmbia 25/09/1979(*) 24/12/1979 Corea (a), (c) 08/02/1973(*) 09/05/1973 Costa d’Ivori 01/02/1991(*) 02/05/1991 Costa Rica 10/06/1958 26/10/1987 24/01/1988 Croàcia (a), (c), (i) 26/07/1993(§) 08/10/1991 Cuba (a), (c) 30/12/1974(*) 30/03/1975 Dinamarca (a), (c), (f) 22/12/1972(*) 22/03/1973 Djibouti (a), (c) 14/06/1983(§) 27/06/1977 Dominica 28/10/1988(*) 26/01/1989 Egipte 09/03/1959(*) 07/06/1959 Equador (a), (c) 17/12/1958 03/01/1962 03/04/1962 El Salvador 10/06/1958 26/02/1998 27/05/1998 Emirats Àrabs Units 21/08/2006(*) 19/11/2006 Eslovàquia (a), (b) 28/05/1993(§) 01/01/1993 Eslovènia (i) 06/07/1992(§) 25/06/1991 Espanya 12/05/1977(*) 10/08/1977 Estats Units d’América (a), (c) 30/09/1970(*) 29/12/1970 Estònia 30/08/1993(*) 28/11/1993 Federació Russa (b) 29/12/1958 24/08/1960 22/11/1960 Fiji 27/09/2010(*) 26/12/2010 Filipines (a), (c) 10/06/1958 06/07/1967 04/10/1967 Finlàndia 29/12/1958 19/01/1962 19/04/1962 França (a) 25/11/1958 26/06/1959 24/09/1959 Gabon 15/12/2006(*) 15/03/2007 Geòrgia 02/06/1994(*) 31/08/1994 Ghana 09/04/1968(*) 08/07/1968 Grècia (a),(c) 16/07/1962(*) 14/10/1962 Guatemala (a), (c) 21/03/1984(*) 19/06/1984 Guinea 23/01/1991(*) 23/04/1991 Guyana 25/09/2014 (*) 24/12/2014 Haití 05/12/1983(*) 04/03/1984 Hondures (a), (c) 03/10/2000(*) 01/01/2001 Hongria (a), (c) 05/03/1962(*) 03/06/1962 Illes Cook 12/01/2009(*) 12/04/2009 Illes Marshall 21/12/2006(*) 21/03/2007 Índia (a), (c) 10/06/1958 13/07/1960 11/10/1960 Indonèsia (a), (c) 07/10/1981(*) 05/01/1982 Iran (a), (c) 15/10/2001(*) 13/01/2002 Irlanda (a) 12/05/1981(*) 10/08/1981 Islàndia 24/01/2002(*) 24/04/2002 Israel 10/06/1958 05/01/1959 07/06/1959 Itàlia 31/01/1969(*) 01/05/1969 Jamaica (a), (c) 10/07/2002(*) 08/10/2002 Japó (a) 20/06/1961(*) 18/09/1961 Jordània 10/06/1958 15/11/1979 13/02/1980 Kazakhstan 20/11/1995(*) 18/02/1996 Kenya (a) 10/02/1989(*) 11/05/1989 Kirguizistan 18/12/1996(*) 18/03/1997 Kuwait (a) 28/04/1978(*) 27/07/1978 Laos 17/06/1998(*) 15/09/1998 Lesotho 13/06/1989(*) 11/09/1989 Letònia 14/04/1992(*) 13/07/1992 Líban (a) 11/08/1998(*) 09/11/1998 Libèria 16/09/2005(*) 15/12/2005 Liechtenstein (a) 07/07/2011(*) 05/10/2011 Lituània (b) 14/03/1995(*) 12/06/1995 Luxemburg (a) 11/11/1958 09/09/1983 08/12/1983 Macedònia (c), (i) 10/03/1994(§) 17/11/1991 Madagascar (a), (c) 16/07/1962(*) 14/10/1962 Malàisia (a), (c) 05/11/1985(*) 03/02/1986 Mali 08/09/1994(*) 07/12/1994 Malta (a), (i) 22/06/2000(*) 20/09/2000 Marroc (a) 12/02/1959(*) 07/06/1959 Maurici 19/06/1996(*) 17/09/1996 Mauritània 30/01/1997(*) 30/04/1997 Mèxic 14/04/1971(*) 13/07/1971 Moçambic (a) 11/06/1998(*) 09/09/1998 Moldàvia (a), (i) 18/09/1998(*) 17/12/1998 Mònaco (a), (c) 31/12/1958 02/06/1982 31/08/1982 Mongòlia (a), (c) 24/10/1994(*) 22/01/1995 Montenegro (a), (c), (i) 23/10//2006(§) 03/06/2006 Myanmar 16/04/2013(*) 15/07/2013 Nepal (a), (c) 04/03/1998(*) 02/06/1998 Nicaragua 24/09/2003(*) 23/12/2003 Níger 14/10/1964(*) 12/01/1965 Nigèria (a), (c) 17/03/1970(*) 15/06/1970 Noruega (a), (j) 14/03/1961(*) 12/06/1961 Nova Zelanda (a) 06/01/1983(*) 06/04/1983 Oman 25/02/1999(*) 26/05/1999 Països Baixos (a), (e) 10/06//1958 24/04/1964 23/07/1964 Pakistan (a) 30/12/1958 14/07/2005 12/10/2005 Panamà 10/10/1984(*) 08/01/1985 Paraguai 08/10/1997(*) 06/01/1998 Perú 07/07/1988(*) 05/10/1988 Polònia (a), (c) 10/06/1958 03/10/1961 01/01/1962 Portugal (a) 18/10/1994(*) 16/01/1995 Qatar 30/12/2002(*) 30/03/2003 Regne Unit (a), (g) 24/09/1975(*) 23/12/1975 República Centreafricana (a), (c) 15/10/1962(*) 13/01/1963 República Democràtica del Congo 05/11/2014(*) 03/02/2015 República Dominicana 11/04/2002(*) 10/07/2002 República Txeca (a), (b) 30/09/1993(§) 01/01/1993 Romania (a), (b), (c) 13/09/1961(*) 12/12/1961 Ruanda 31/10/2008(*) 29/01/2009 San Marino 17/05/1979(*) 15/08/1979 Santa Seu (a),(c) 14/05/1975(*) 12/08/1975 Sao Tomé i Príncipe 20/11/2012(*) 18/02/2013 Saint Vincent i les Grenadines (a), (c) 12/09/2000(*) 11/12/2000 Senegal 17/10/1994(*) 15/01/1995 Sèrbia (a), (c), (i) 12/03/2001(§) 27/04/1992 Singapur (a) 21/08/1986(*) 19/11/1986 Síria 09/03/1959(*) 07/06/1959 Sri Lanka 30/12/1958 09/04/1962 08/07/1962 Sud-àfrica 03/05/1976(*) 01/08/1976 Suècia 23/12/1958 28/01/1972 27/04/1972 Suïssa 29/12/1958 01/06/1965 30/08/1965 Tadjikistan (a), (i), (j) 14/08/2012(*) 12/11/2012 Tailàndia 21/12/1959(*) 20/03/1960 Tanzània (a) 13/10/1964(*) 11/01/1965 Trinitat i Tobago (a), (c) 14/02/1966(*) 15/05/1966 Tunísia (a), (c) 17/07/1967(*) 15/10/1967 Turquia (a), (c) 02/07/1992(*) 30/09/1992 Ucraïna (b) 29/12/1958 10/10/1960 08/01/1961 Uganda (a) 12/02/1992(*) 12/05/1992 Uruguai 30/03/1983(*) 28/06/1983 Uzbekistan 07/02/1996(*) 07/05/1996 Veneçuela (a), (c) 08/02/1995(*) 09/05/1995 Vietnam (a), (b), (c) 12/09/1995(*) 11/12/1995 Xile 04/09/1975(*) 03/12/1975 Xina (a), (c), (h) 22/01/1987(*) 22/04/1987 Xipre (a), (c) 29/12/1980(*) 29/03/1981 Zàmbia 14/03/2002(*) 12/06/2002 Zimbabwe 29/09//1994(*) 28/12/1994 Estats parts: 153 Declaracions I altres notificacions presentades en compliment de l’artic le I, apartat 3 i de l’article X, apartat 1 (a) Aquest Estat només aplicarà el Conveni al reconeixement i a l’execució de laudes dictats en el territori d’un altre Estat Contractant. (b) Amb respecte als laudes dictats en el territori d’Estats no contractants, l’Estat aplicarà el Conveni només en la mesura en què aquests Estats atorguin un tracte recíproc. (c) Aquest Estat aplicarà el Conveni només a les controvèrsies derivades de relacions jurídiques, siguin o no contractuals, considerades com a mercantils pel dret intern. (d) Canadà va declarar que aplicaria el Conveni únicament a les controvèrsies derivades de relaciones jurídiques, fossin o no contractuals, considerades com mercantils pel dret intern de Canadà, excepte en el cas de la Província de Quebec, a on la llei no preveia aquesta limitació. (e) El 24 d’abril de 1964, els Països Baixos declararen que el Conveni s’aplicaria a les Antilles Neerlandeses. (f) El 10 de febrer de 1976, Dinamarca declarà que el Conveni s’aplicaria a les Illes Feroès i Grenlàndia. (g) El 24 de febrer de 2014 el Regne Unit va estendre l’aplicació territorial del Conveni a les Illes Verges Britàniques en el cas dels laudes dictats únicament en el territori d’un altre Estat contractant; el Regne Unit va estendre l’aplicació territorial als territoris següents: Gibraltar (24 de setembre de 1975), Illa de Man (22 de febrer de 1979), Bermudes (14 de novembre de 1979), Illes Caiman (26 de novembre de 1980), Guernsey (19 d’abril de 1985) i Jersei (28 de maig de 2002). (h) Al recuperar la sobirania sobre Hong Kong el 1r de juliol del 1997, el Govern de Xina va estendre l’aplicació territorial del Conveni a Hong Kong, Regió Administrativa Especial de Xina, a reserva de la declaració formulada inicialment per Xina al adherir-se al Conveni. El 19 de juliol del 2005, Xina va declarar que el Conveni s’aplicaria a Macau, Regió Administrativa Especial de Xina, a reserva de la declaració formulada inicialment per Xina al adherir-se al Conveni. Reserves i altres notificacions (i) Aquest Estat va formular una reserva relativa a l’aplicació del Conveni amb caràcter retroactiu. (j) Aquest Estat va formular una reserva relativa a l’aplicació del Conveni en casos relatius a béns immobles. Declaracions del Principat d’Andorra relatives al Conveni per al reconeixement i l’execució de sentències arbitrals estrangeres fet a Nova York el 10 de juny de 1958 De conformitat amb l’apartat 3 de l’article I del Conveni, el Govern del Principat d’Andorra declara que aplicarà el Conveni al reconeixement i l’execució de sentències dictades en el territori d’un altre Estat contractant, i sobre la base d’una estricta reciprocitat, també aplicarà el Conveni al reconeixement i l’execució de sentències dictades en el territori d’Estats no contractants al Conveni. El Govern del Principat d’Andorra declara que aplicarà el Conveni únicament a les controvèrsies sorgides de relacions jurídiques, contractuals o no contractuals, que siguin considerades com a comercials per la legislació d’Andorra.