Article 16

Article 16

1. Cada membre podrà denunciar aquest Estatut després d’un període de cinc anys a partir de la data en què entri en vigor d’acord amb els termes de l’article 15, apartat 1.

2. La denúncia ha de ser notificada al Ministeri d’Afers Exteriors del Regne dels Països Baixos, almenys sis mesos abans de l’expiració de l’any pressupostari de la Conferència, i esdevindrà efectiva a l’expiració d’aquest any, únicament, però, respecte del membre que l’hagués notificada.

Els textos francès i anglès de l’Estatut, tal com va ser esmenat l’1 de gener de 2007, són igualment fefaents.

Llista d’Estats Membres de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat Situació a 9 d’abril del 2014 Estats membres; 75 països Estat Membre des de Albània 4 de juny del 2002 Alemanya 14 de desembre del 1955 Argentina 28 d’abril del 1972 Australia 1 de novembre del 1973 Àustria 15 de juliol del 1955 Bielorússia 12 de juliol del 2001 Bèlgica 15 de juliol de 1955 Bòsnia i Hercegovina 7 de juny del 2001 Brasil 23 de febrer del 2001 Bulgària 22 d’abril del 1999 Burkina Faso 16 d’octubre del 2013 Canadà 7 d’octubre del 1968 Costa Rica 27 de gener del 2011 Croàcia 12 de juny del 1995 Dinamarca 15 de juliol del 1955 Egipte 24 d’abril del 1961 Equador 2 de novembre del 2007 Eslovàquia 26 d’abril del 1993 Eslovènia 18 de juny del 1992 Espanya 15 de juliol del 1955 Estònia 13 de maig del 1998 Estats Units d’Amèrica 15 d’octubre del 1964 República de Macedònia 20 de setembre del 1993 Federació russa 6 de desembre del 2001 Filipines 14 de juliol del 2010 Finlàndia 2 de desembre del 1955 França 20 d’abril del 1964 Geòrgia 28 de maig del 2001 Grècia 26 d’agost del 1955 Hongria 6 de gener del 1987 Islàndia 14 de novembre del 2003 India 13 de març del 2008 Irlanda 26 d’agost del 1955 Israel 24 setembre del 1964 Itàlia 26 de juny del 1957 Japó 27 de juny del 1957 Jordània 13 de juny del 2001 Letònia 11 d’agost del 1992 Lituània 23 d’octubre del 2001 Luxemburg 12 de març del 1956 Malàisia 2 d’octubre del 2002 Malta 30 de gener del 1995 Maurici 19 de gener del 2011 Mèxic 18 de març del 1986 Mònaco 8 d’agost del 1996 Montenegro 1 de març del 2007 Marroc 6 de setembre del 1993 Nova Zelanda 5 de febrer del 2002 Noruega 15 de juliol 1955 Països Baixos 15 de juliol del 1955 Panamà 29 de maig del 2002 Paraguai 28 de juny del 2005 Perú 29 de gener del 2001 Polònia 29 de maig del 1984 Portugal 15 de juliol del 1955 Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord 15 de juliol del 1955 República de Corea 20 d’agost del 1997 República Popular de Xina 3 de juliol del 1987 República Txeca 28 de gener del 1993 Romania 10 d’abril del 1991 Sèrbia 26 d’abril del 2001 Sri Lanka 27 de setembre del 2001 Sud Àfrica 14 de febrer del 2002 Suècia 15 de juliol del 1955 Suïssa 6 de maig del 1957 Surinam 7 d’octubre del 1977 Turquia 26 d’agost del 1955 Ucraïna 3 de desembre del 2003 Unió Europea 3 d’abril del 2007 Uruguai 27 de juliol del 1983 Veneçuela 25 de juliol del 1979 Vietnam 10 d’abril del 2013 Xile 25 d’abril del 1986 Xipre 8 d’octubre del 1984 Zàmbia 17 de maig del 2013 Llistat de Declaracions i Notificacions a l’Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat Situació a 9 d’abril del 2014 Unió Europea “La Comunitat Europea s’esforçarà d’examinar si té interès en adherir-se als convenis de l’Haia, sempre que hi hagi competència comunitària.

Si aquest interès existeix, la Comunitat Europea, en cooperació amb la Conferència de Dret Internacional Privat de l’Haia, farà tots els esforços per superar les dificultats que deriven de l’absència d’una clàusula relativa a l’accessió d’una Organització Regional Econòmica als dits convenis.

La Comunitat Europea es compromet a més a fer que sigui possible pels representants de l’Oficina Permanent de la Conferència de l’Haia de prendre part a les reunions d’experts organitzades per la Comissió de les Comunitats Europees en les quals es tracten temes d’interès de la Conferència de l’Haia.” Declaració de competència de la Comunitat Europea especificant les matèries en les quals els seus Estat membres li han transferit competències.

“1. Aquesta Declaració es fa d’acord amb l’article 3(3) de l’Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Privat Internacional (d’ara endavant HCCH) i especifica les matèries en les quals la competència ha estat transferida a la Comunitat Europea pels seus Estats membres.

2. La Comunitat Europea té competències internes per adoptar mesures generals i específiques relatives al dret internacional privat en diversos camps en els seus Estats membres. En relació a matèries que entren en el marc de treball de la HCCH, la Comunitat Europea, en particular i d’acord amb el títol IV del Tractat CE, té competència per adoptar mesures en el camp de la cooperació judicial en matèria civil que tingui implicacions transfrontereres, sempre que siguin necessàries pel funcionament correcte del mercat interior (articles 61(c) i 65 Tractat EC). Aquestes mesures inclouen: (a) millorar i simplificar el sistema del servei transfronterer de documents judicials i extrajudicials; cooperació en l’obtenció de proves; reconeixement i execució de decisions en casos civils i comercials, incloses decisions en casos extrajudicials; (b) promoure la compatibilitat de les normes aplicables en els Estats membres relatives als conflictes de llei i de jurisdicció; (c) eliminar els obstacles al bon funcionament dels procediments civils, promovent si escau la compatibilitat de les normes de procediment civil aplicables als Estats membres.

3. En àrees que no cauen en la seva competència exclusiva, la Comunitat Europea haurà d’actuar d’acord amb el principi de subsidiarietat, sempre i quan els objectius de l’acció proposada no poden ser suficientment complerts pels Estats membres, i pot, doncs, per raons d’escala o d’efectes de l’acció proposta, ser més ben acomplerta per la Comunitat Europea. L’acció de la Comunitat Europea no pot excedir el que és necessari per complir els seus objectius.

4. A més a més, la Comunitat Europea té competència en altres camps que poden ser subjectes a Convenis de la HCCH, com en el camp del mercat interior (article 95 Tractat EC) o la protecció del consumidor (article 153 Tractat EC).

5. La Comunitat Europea ha fet ús de les seves competències adoptant una sèrie d’instruments d’acord amb l’article 61(c) del Tractat EC, com:

• Reglament (CE) Nº1346/2000 del Consell del 29 de maig del 2000 sobre procediments d’insolvència,
• Reglament (CE) Nº 1348/2000 del 29 de maig del 2000 relatiu a la notificació i al trasllat en els Estats membres de documents judicials i extrajudicials en matèria civil o mercantil,
• Reglament (CE) Nº44/2001 del 22 de desembre del 2000 relatiu a la jurisdicció, reconeixement i execució en les matèries civils i comercials, -Reglament (CE) Nº1206/2001 del 28 de maig del 2001 sobre cooperació entre els tribunals dels Estat membres en l’obtenció de proves en matèries civils i comercials,
• Directiva 2003/8/EC del Consell del 27 de gener del 2003 destinada a millorar l’accés a la justícia en litigis transfronterers mitjançant l’establiment d’unes normes mínimes comunes relatives a la justícia gratuïta per aquests litigis,
• Reglament (CE) Nº2201/2003 del 27 de novembre del 2003 relatiu a la competència, el reconeixement i execució de sentències en matèria matrimonial i de responsabilitat parental, per la qual es deroga el Reglament (EC) Nº 1347/2000,
• Reglament (CE) Nº 805/2004 del Parlament Europeu i del Consell del 21 d’abril del 2004 creant un títol executiu europeu per crèdits no impugnats. Altres disposicions sobre dret privat internacional també es poden trobar en la legislació comunitària, particularment en l’àrea de la protecció del consumidor, de les assegurances, dels serveis financers i de la propietat intel·lectual. Així, les directives comunitàries afectades per la Convenció de l’Haia sobre la Llei aplicable a certs drets sobre títols detinguts per un intermediari van ser adoptades en base a l’article 95 del Tractat CE.

6. Inclòs quan no hi ha cap referència explícita a les competències externes en el Tractat CE, resulta de la jurisprudència de la Cort de Justícia de les Comunitats Europees que les disposicions del Tractat CE esmentades constitueixen la base legal ja no tant sols pels actes interns de la Comunitat, sinó també per la conclusió d’acords internacionals per part de la Comunitat. La Comunitat pot concloure acords internacionals sempre que la competència interna ja hagi sigut utilitzada per adoptar mesures d’aplicació de polítiques comuns, com s’han llistat aquí sobre, o si un acord internacional és necessari per obtenir un dels objectius de la Comunitat Europea. (*) Les competències externes de la Comunitat són exclusives quan l’acord internacional afecta les normes internes de la Comunitat o modifica el seu camp d’aplicació.(**) Quan així succeeix, no pertoca a l’Estat membre sinó a la Comunitat d’entrar en negociacions externes amb Estats tercers o organitzacions internacionals. Un acord internacional pot caure en la seva totalitat o només en part a dins de la competència exclusiva de la Comunitat.

7. Els instruments de la Comunitat són normalment vinculants per a tots els Estats membres. En relació al títol IV del Tractat CE, que inclou la base legal per la cooperació judicial en matèries civils, un règim especial s’aplica a Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit. Les mesures preses de conformitat amb l’article IV del Tractat CE no són vinculants ni aplicables a Dinamarca. Irlanda i el Regne Unit prenen part en instruments jurídics adoptats sota el títol IV del Tractat CE si així ho notifiquen al Consell, a aquest efecte. Irlanda i el Regne Unit han decidit d’acceptar totes les mesures llistades al punt anterior 5.

8. L’abast de la competència que els Estats membres han transferit a la Comunitat Europea en aplicació del Tractat CE és, per naturalesa, contínuament evolutiu.

La Comunitat Europea i els seus Estats membres s’asseguren que qualsevol canvi en les competències de la Comunitat es notificaran sense retard al secretari general de la HCCH així com estipulat en l’article 3(4) de l’Estatut.

(*) Opinió 1/76 de la Cort de Justícia, ECR 1977, p. 741; Opinió 2/91, ECR 1993, p. 1-1061; Cas 22/70 (“AETR”); Commission v. Council, ECR 1971, p. 263; Cas-C-467198 (“open skies”), Commission v. Denmark, ECR 2002, p. 1-9519. (**) Cas 22/70 (“AETR”), Commission v. Council, Case-C-467198 (“open skies”), Commission v. Denmark.” Declaració de successió (Unió Europea, 29 de gener del 2010) “. a partir de l’1 de desembre 2009, la Unió Europea reemplaça i succeeix a la Comunitat Europea (article 1, apartat tercer del Tractat de la Unió Europea així com resulta de l’esmena introduïda pel Tractat de Lisboa) i ha exercit tots els drets i assumit totes les obligacions de la Comunitat Europea mentre continuava a exercir drets i assumir obligacions de la Unió Europea.

El secretari general del Consell de la Unió Europea, té en conseqüència l’honor de notificar a la Representació Permanent dels Països Baixos prop de la Unió Europea, que, a partir de l’1 de desembre 2009, la Comunitat Europea ha estat reemplaçada i substituïda per la Unió Europea a efectes de tots els convenis i acords pels quals el ministre dels Afers Estrangers del Regne de Països Baixos actua com a depositari i dels quals la Comunitat Europea, reemplaçada a partir de l’1 de desembre del 2009 per la Unió Europea, és part contractant.” Països Baixos Declaració Declaració del 18 d’octubre del 2010 El Regne de Països Baixos consisteix en tres parts: els Països Baixos, les Antilles Neerlandeses i Aruba.

Les Antilles Neerlandeses es componen de les illes de Curaçao, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius i Saba.

A partir del 10 d’octubre del 2010, les Antilles Neerlandeses han cessat d’existir com a part del Regne de Països Baixos.

D’ençà, el Regne consisteix en quatre parts: els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten.

Curaçao i Sint Maarten gaudeixen d’un govern autònom dins del Regne, com també és el cas d’Aruba, i també era el cas de les Antilles Neerlandeses fins al 10 d’octubre del 2010. Aquests canvis constitueixen una modificació de les relacions constitucionals internes en el Regne de Països Baixos.

El Regne de Països Baixos romandrà el subjecte del dret internacional dels acords internacionals conclosos.

La modificació de l’estructura del Regne no afectarà doncs la validitat dels acords internacionals ratificats pel Regne per compte de les Antilles neerlandeses.

Aquests acords, incloses les reserves fetes, es continuaran aplicant a Curaçao i Sint Maarten.

Les altres illes que havien format part de les Antilles Neerlandeses

• Bonaire, Sint Eustatius i Saba – fan part dels Països Baixos, constituint ara la “part caribenya dels Països Baixos.” Els acords que s’aplicaven a les Antilles Neerlandeses es continuaran aplicant a aquestes illes: nogensmenys, el Govern dels Països Baixos serà ara el responsable per aplicar aquests acords. Nova Zelanda Declaracions Articles: L’instrument d’acceptació conté la declaració següent: “(…) que, de conformitat amb l’estatus constitucional de Tokelau i prenent en compte el compromís del Govern de Nova Zelanda pel desenvolupament d’un govern autònom per Tokelau a través d’un acte d’autodeterminació d’acord amb la Carta de Nacions Unides, aquesta ratificació no s’estendrà a Tokelau a menys i fins que una Declaració sigui emesa pel Govern de Nova Zelanda a aquest efecte prop del dipositari, en base a una consulta apropiada amb aquest territori” Portugal Declaració Articles: 13-VIII-1999
• Declaració del Representant del Govern de la República Portuguesa: “Considerant que la República portuguesa és responsable per les relacions exteriors de Macau, el meu Govern em va encomanar de declarar que representants de Macau, Territori a on l’Estatut de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat és vigent, han estat participant a les reunions de la Conferència, integrats en la delegació portuguesa. També vaig rebre instruccions per declarar que, de conformitat amb la Declaració Conjunta del Govern de la República Portuguesa i del Govern de la República Popular de Xina sobre la qüestió de Macau, signada a Beijing el 13 d’Abril del 1987, la República Portuguesa romandrà fins el 19 de desembre del 1999, responsable de les relacions exteriors de Macau. Fins aquella data, Macau continuarà participant a les reunions de la Conferència de l’Haia de Dret Internacional Privat integrat en la Delegació portuguesa. A partir del 20 de desembre del 1999, la República Popular de Xina assumirà l’exercici de la sobirania sobre Macau.