Conveni de constitució de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO)

. Adoptat a Londres el 16 de novembre de 1945 i modificat per la Conferència General en el decurs de les seves segona, tercera, quarta, cinquena, sisena, setena, vuitena, novena, desena, dotzena, quinzena, dissetena, dinovena, vintena, vint-i-unena, vint-i-quatrena, vint-i- cinquena i vint-i-sisena sessions. Els governs dels Estats parts en el present Conveni, en nom de llurs pobles, declaren: Que, com sigui que les guerres tenen el seu origen en l'esperit de les persones, és en l'esperit de les persones on s'han de bastir les defenses de la pau; Que la incomprensió mútua dels pobles sempre ha estat, en el decurs de la història, l'origen del recel i de la desconfiança entre les nacions, i que aquest recel i aquesta desconfiança, massa sovint, han fet que llurs desacords degeneressin en guerra. Que la terrible i gran guerra que acaba de finalitzar ha estat possible per la negació dels principis democràtics de la dignitat, de la igualtat i del respecte de la persona humana i per la voluntat de substituir-los, tot explotant la ignorància i el prejudici, pel dogma de la desigualtat de les races i de les persones; Que la difusió àmplia de la cultura i l'educació de tots per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables per a la dignitat de la persona i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir en un esperit d'assistència mútua; Que una pau fonamentada exclusivament en acords econòmics i polítics dels governs no seria una pau que pogués assegurar l'adhesió unànime, durable i sincera dels pobles i que, per consegüent, la pau, perquè no fracassi, s'ha de fonamentar en la solidaritat intel.lectual i moral de la humanitat. Per aquests motius, els Estats signataris d'aquest Conveni, decidits a garantir a tothom l'accés ple i igual a l'educació, la recerca lliure de la veritat objectiva i l'intercanvi lliure d'idees i de coneixements, decideixen desenvolupar i multiplicar les relacions entre llurs pobles per tal d'entendre's millor i d'adquirir un coneixement més precís i més ver de llurs costums respectius. En conseqüència, creen per aquestes disposicions l'Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura, per tal d'assolir d'una manera gradual, per mitjà de la cooperació de les nacions del món en els àmbits de l'educació, de la ciència i de la cultura, els objectius de pau internacional i de prosperitat comuna de la humanitat segons els quals s'ha constituït l'Organització de les Nacions Unides i que la seva Carta proclama. Article I Objectius i funcions
1. L'Organització es proposa contribuir al manteniment de la pau i de la seguretat tot fomentant, mitjançant l'educació, la ciència i la cultura, la col.laboració entre les nacions, amb la finalitat de garantir el respecte universal de la justícia, de la llei, dels drets de l'home i de les llibertats fonamentals per a tothom, que la Carta de les Nacions Unides reconeix a tots els pobles sense distinció de raça, de sexe, de llengua o de religió.
2. Per tal d'assolir aquests objectius l'Organització:
a) Afavoreix el coneixement i la comprensió mútua de les nacions prestant el seu ajut als òrgans d'informació de masses; recomana, a aquest efecte, els acords internacionals que considera útils per tal de facilitar la lliure circulació de les idees, per mitjà de la paraula i la imatge;
b) Imprimeix un impuls vigorós a l'educació popular i a la difusió de la cultura: Col.laborant amb els Estats membres que ho desitgin per a ajudar-los a desenvolupar llur acció educadora; Instituint la col.laboració de les nacions amb la finalitat d'acomplir gradualment l'ideal que tothom pugui accedir amb igualtat d'oportunitats a l'educació, independentment de llur raça, llur sexe o llurs condicions econòmiques o socials; Suggerint mètodes d'educació convenients per preparar els infants de tot el món per a les responsabilitats de la persona lliure;
c) Ajut al manteniment, a l'avançament i a la difusió del saber: Vetllant per la conservació i la protecció del patrimoni universal de llibres, d'obres d'art i d'altres monuments d'interès històric o científic, i recomanant als pobles interessats convenis internacionals sobre aquesta qüestió; Fomentant la cooperació entre nacions en totes les branques de l'activitat intel.lectual, l'intercanvi internacional de representants de l'educació, de la ciència i de la cultura i també l'intercanvi de publicacions, d'obres d'art, de material de laboratori i de qualsevol documentació útil; Facilitant, per mitjà de mètodes de cooperació internacional adequats, l'accés de tots els pobles a tot el que els altres publiquen.
3. Desitjosa de garantir als Estats membres de la present Organització la independència, la integritat i la diversitat fecunda de llurs cultures i de llurs sistemes d'educació, es prohibeix l'Organització d'intervenir en cap matèria que no sigui essencialment competència de llur jurisdicció interior. Article II Membres
1. Els Estats membres de l'Organització de les Nacions Unides tenen dret a formar part de l'Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura.
2. Sens perjudici dels termes de l'acord que subscriguin la present Organització i l'Organització de les Nacions Unides, aprovat de conformitat amb l'article X del present Conveni, els Estats no membres de l'Organització de les Nacions Unides poden ésser admesos com a membres de l'Organització, per recomanació del Consell executiu, si la Conferència General dóna el seu vot favorable a l'admissió amb una majoria dels dos terços.
3. Els territoris o grups de territoris que no assumeixin ells mateixos la responsabilitat de la direcció de llurs relacions exteriors poden ésser admesos com a membres associats per la Conferència General per una majoria dels dos terços dels membres presents i votants, sempre que aquesta admissió hagi estat sol.licitada, pel compte de cadascun d'aquests territoris o grups de territoris, per l'Estat membre o l'autoritat, qualsevol que sigui, que assumeix la responsabilitat de la direcció de les seves relacions exteriors. La naturalesa i l'abast dels drets i de les obligacions dels membres associats seran determinats per la Conferència General (paràgraf adoptat en la sisena sessió (1951) de la Conferència General).
4. Els Estats membres de l'Organització suspesos de l'exercici de llurs drets i privilegis de membres de l'Organització de les Nacions Unides seran, si ho demana aquest Organisme, suspesos dels drets i privilegis inherents a la qualitat de membre.
5. Els Estats membres de l'Organització cessen ipso facto de ser-ne membres si són exclosos de l'Organització de les Nacions Unides.
6. Qualsevol Estat membre o membre associat de l'Organització es pot retirar de l'Organització després d'adreçar un avís al director general. La retirada és efectiva al 31 de desembre de l'any següent a l'any en el curs del qual s'hagi efectuat l'avís. La retirada no modifica en absolut les obligacions financeres de l'Estat interessat envers l'Organització la data en què la retirada prengui efecte. En cas de retirada d'un membre associat, l'avís el dóna, en nom seu, l'Estat membre o l'autoritat, qualsevol que sigui, que assumeix la responsabilitat de les seves relacions internacionals (Paràgraf adoptat en la vuitena sessió (1954) de la Conferència General). Article III Organs L'Organització comprèn una Conferència General, un Consell executiu i un Secretariat. Article IV Conferència General (L'article IV incloïa un paràgraf F.15 que hi havia estat introduït en la vintena sessió (1978) de la Conferència General com a disposició transitòria i que fou suprimit en la vint-i-quatrena sessió (1987) de la Conferència General) A. Composició
1. La Conferència General es compon dels representats dels Estats membres de l'Organització. El govern de cada estat membre nomena un màxim de cinc representants escollits després de consultar-ho amb el comitè nacional, si n'hi ha, o amb les institucions i els cossos educatius, científics i culturals. B. Funcions
2. La Conferència General determina l'orientació i la línia de conducta general de l'Organització i es pronuncia sobre els programes sotmesos pel Consell Executiu (Paràgraf esmenat en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
3. La Conferència General convoca, si escau, de conformitat amb el reglament que hagi establert, conferències internacionals d'Estats sobre l'educació, les ciències, les humanitats o la difusió del saber; La Conferència General o el Consell executiu poden convocar, de conformitat amb el reglament establert per la Conferència, conferències no governamentals sobre els mateixos temes (Paràgraf esmenat en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
4. Quan es pronuncia en favor de l'adopció de projectes que cal sotmetre als Estats membres, la Conferència General ha de diferenciar entre les recomanacions als Estats membres i els convenis internacionals que han de ratificar els Estats membres. En el primer cas, n'hi ha prou amb la majoria simple; en el segon cas, es requereix una majoria dels dos terços. Cadascun dels Estats membres sotmetrà les recomanacions o els convenis a les autoritats nacionals competents, en el termini d'un any a comptar de la cloenda de la sessió de la Conferència General en el decurs de la qual hagin estat adoptats.
5. Sens perjudici de les disposicions de l'article V. 5. c, la Conferència General aconsella l'Organització de les Nacions Unides sobre els aspectes educatius, científics i culturals de les qüestions que interessin les Nacions Unides, en les condicions i d'acord amb el procediment que hagin estat adoptats per les autoritats competents de totes dues organitzacions (Paràgraf esmenat en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
6. La Conferència General rep i examina els informes adreçats a l'Organització pels Estats membres sobre les accions que han adoptat quant a les recomanacions i els convenis a que fa referència el paràgraf 4 d'aquest article o, si així ho decideix, dels resums analítics d'aquests informes (Paràgraf esmenat en la dissetena sessió (1972) de la Conferència General).
7. La Conferència General elegeix els membres del Consell executiu i nomena el director general, amb la recomanació prèvia del Consell executiu. C. Vot 8.
a) Cada Estat membre disposa d'un vot en la Conferència General. Les decisions es prenen per majoria simple, llevat dels casos en què les disposicions del present Conveni (Aquestes disposicions són les següents: article II.2 (admissió de nous estats membres, no membres de l'Organització de les Nacions Unides); II.3 (admissió de membres associats); IV.4 (adopció de convenis internacionals que s'han de sotmetre a la ratificació dels Estats membres); IV.13 (admissió d'observadors d'organitzacions no governamentals o semigovernamentals); XIII.1 (esmenes a l'Acta constitutiva); XIII.2 (adopció de disposicions reglamentàries relatives al procediment d'esmena de l'Acta constitutiva)) o del Reglament intern de la Conferència General (vegeu l'article 81, paràgraf 2, del Reglament intern de la Conferència General) exigeixen una majoria dels dos terços. Per majoria, hom entén la majoria dels membres presents i votants (apartat esmenat en la desena sessió (1958) de la Conferència General).
b) Un Estat membre no pot participar en les votacions de la Conferència General si l'import de les quantitats que deu en concepte de les seves contribucions és superior a l'import de la participació financera que ha de satisfer per l'any en curs i per l'any natural que l'ha precedit immediatament (apartat adoptat en la quarta sessió (1949) i esmenat en la sisena sessió (1951) i en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
c) La Conferència General pot, tot i així, autoritzar aquest Estat membre a participar en la votació si constata que el no-pagament es deu a circumstàncies alienes a la voluntat de l'Estat membre esmentat (apartat adoptat en la quarta sessió (1949) de la Conferència General). D. Procediment 9.
a) La Conferència General es reuneix cada dos anys en sessió ordinària. Es pot reunir en sessió extraordinària, si ho decideix així la mateixa Conferència, en cas que la convoqui el Consell executiu o a sol.licitud d'un terç, com a mínim, dels Estats membres (apartats a i b esmenats en la tercera sessió (1948) i en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
b) En el curs de cada sessió, la Conferència fixa la seu de la sessió ordinària següent. La seu de les sessions extraordinàries la fixa la Conferència General, si és ella la que ha pres la iniciativa d'aquesta sessió, i el Consell executiu en els altres casos (apartats a i b esmenats en la tercera sessió (1948) i en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
10. La Conferència General adopta el seu reglament intern i elegeix a cada sessió el seu president i els altres membres de la mesa (paràgraf esmenat en la segona sessió (1947) i a la vint-i-cinquena sessió (1989) de la Conferència General).
11. La Conferència General crea les comissions tant especials com tècniques i els altres òrgans subsidiaris que puguin ésser necessaris per a l'execució de la seva tasca (paràgraf esmenat en la vint-i-cinquena sessió (1989) de la Conferència General).
12. Es prendran disposicions perquè el públic pugui assistir a les deliberacions, sense perjudici del que disposa el reglament intern. E. Observadors
13. La Conferència General, d'acord amb una recomanació del Consell executiu i amb una majoria favorable dels dos terços i sota reserva del reglament intern, pot invitar representants d'organitzacions internacionals, especialment d'aquelles a què fa referència l'article XI, paràgraf 4 com a observadors a sessions determinades de la Conferència o de les seves comissions.
14. Si el Consell executiu ha admès aquestes organitzacions internacionals no governamentals o semi- governamentals a beneficiar-se d'acords per tal de dur a terme consultes, segons el procediment que indica l'article XI, paràgraf 4, aquestes organitzacions són convidades a enviar observadors a les sessions de la Conferència General i de les seves comissions (paràgraf adoptat en la tercera sessió (1948) de la Conferència General). Article V Consell executiu A. Composició (text revisat en la vint-i-sisena sessió (1991) de la Conferència General. Abans el paràgraf 1.a havia estat esmenat en la setena sessió (1952), en la vuitena sessió (1954), en la novena sessió (1956), en la dotzena sessió (1962), en la quinzena sessió (1968), en la dissetena sessió (1972), en la dinovena sessió (1976), en la vint- i-unena sessió (1980) i en la vint-i-cinquena sessió (1989) de la Conferència General) 1.
a) El Consell executiu es compon de cinquanta-un Estats membres, elegits per la Conferència General. El President de la Conferència General és membre ex officio, amb veu consultiva, del Consell executiu.
b) Els Estats membres elegits en el Consell executiu s'anomenen a partir d'ara "membres del Consell executiu". 2.
a) Cada Estat membre del Consell executiu designa un representant. També pot designar suplents.
b) Quan designa el seu representant al Consell executiu, l'Estat membre s'esforça per designar una persona qualificada en un o diversos àmbits de competència de la UNESCO i que tingui l'experiència i la competència necessàries per exercir les funcions administratives i executives que pertoquen al Consell. Amb un propòsit de continuïtat, cada representant es designa per la durada del mandat de l'Estat membre del Consell executiu, llevat que circumstàncies excepcionals no en justifiquin la substitució. Els suplents designats per cada Estat membre del Consell executiu substitueixen el representant en totes les seves funcions quan aquest és absent.
3. En procedir a l'elecció d'Estats membres del Consell executiu, la Conferència General té en compte la diversitat de les cultures i un repartiment geogràfic equitable. 4.
a) Els Estats membres del Consell executiu detenen el seu mandat des de la fi de la sessió de la Conferència General que els ha elegits fins a la fi de la segona sessió ordinària subsegüent de la Conferència. La Conferència General procedeix, en el decurs de cadascuna de les seves sessions ordinàries, a l'elecció del nombre d'Estats membres requerits per cobrir les vacants que hi hagi a la fi de la sessió.
b) Els Estats membres són reelegibles. Els Estats membres reelegits s'esforçaran per designar un nou representant al Consell executiu.
5. Si un Estat membre del Consell executiu es retira de l'Organització, el seu mandat en el Consell arriba a la seva fi la data en què la retirada esdevé efectiva.
6. A títol transitori i no obstant els paràgrafs precedents:
a) Les persones elegides membres del Consell executiu en el decurs de la vint-i-cinquena sessió de la Conferència General conservaran llurs funcions fins a la fi de la vint-i-setena sessió de la Conferència General.
b) Les eleccions dels membres del Consell executiu per cobrir les vacants que hi hagi a la fi de la vint-i- sisena sessió de la Conferència General es faran de conformitat amb les disposicions pertinents de l'article V. A en vigor a l'obertura de la sessió esmentada. Les persones que hauran estat elegides membres del Consell d'aquesta manera conservaran llurs funcions fins a la fi de la vint-i-setena sessió de la Conferència General, data en què seran substituïdes pels Estats membres dels quals són nacionals. Aquests Estats membres formaran part del Consell fins a la fi de la vint-i-vuitena sessió de la Conferència General.
c) Les disposicions de l'article V. A. 4 a i c en vigor a l'obertura de la vint-i-sisena sessió de la Conferència General continuen sent aplicables fins a la fi de la vint-i-setena sessió de la Conferència General (Article V.A.4.
a) En cas de defunció d'un dels membres o de la dimissió presentada per un dels membres, el Consell Executiu procedeix a la substitució per la durada restant del mandat, amb presentació prèvia de candidatura feta pel govern de l'Estat membre que representava l'antic menbre del Consell.
b) Quan esdevenen circumstàncies excepcionals que, segons l'opinió de l'Estat representat, facin indispensable la substitució del seu representant, i encara que aquest no presenti la dimissió, s'ha de procedir tal com estipula l'apartat a). B. Funcions 7.
a) El Consell executiu prepara l'ordre del dia de les sessions de la Conferència General, estudia el programa de treball de l'organització i també les previsions pressupostàries corresponents que li sotmet el director general, de conformitat amb el paràgraf 3 de l'article VI, i les sotmet a la Conferència General formular-hi totes les recomanacions que consideri oportunes (apartats a, b i c esmenats en la setena sessió (1952) de la Conferència General i paràgraf a esmenat en la vint-i- cinquena sessió (1989) de la Conferència General).
b) El Consell executiu, el qual actua sota l'autoritat de la Conferència General, és responsable davant aquesta de l'execució del programa adoptat per la Conferència. De conformitat amb les decisions de la Conferència General i tenint en compte les circumstàncies que puguin sobrevenir entre dues sessions ordinàries d'aquesta Conferència, el Consell executiu pren totes les disposicions útils per tal d'assegurar-se que el director general executa d'una manera eficaç i racional el programa.
c) Entre dues sessions ordinàries de la Conferència General, el Consell pot exercir les funcions consultives prop de les Nacions Unides, previstes en l'article IV, paràgraf 5, sempre que la qüestió que sigui objecte de la consulta hagi estat tractada, quant al seu principi, per la Conferència, o que la solució es trobi implícita en les decisions de la Conferència.
8. El Consell executiu recomana a la Conferència General l'admissió de nous membres a l'Organització.
9. Sota reserva de les decisions de la Conferència General, el Consell executiu estableix el seu reglament intern i elegeix, entre els seus membres, la seva mesa.
10. El Consell executiu es reuneix en sessió ordinària, com a mínim, quatre cops en el decurs d'un exercici bianual; es pot reunir en sessió extraordinària si el convoca el president a iniciativa pròpia o si ho demanen sis membres del Consell (paràgraf esmenat en la vint-i- sisena sessió (1991) de la Conferència General).
11. El president del Consell executiu presenta, en nom del Consell executiu, a cada sessió ordinària de la Conferència General, amb comentaris o sense, els informes sobre l'activitat de l'Organització que el director general ha d'establir de conformitat amb les disposicions de l'article VI.3.b. (paràgraf esmenat en la setena sessió (1952) i en la vuitena sessió (1954) de la Conferència General)
12. El Consell executiu pren totes les disposicions útils per consultar els representants dels organismes internacionals o les personalitats qualificades que s'ocupen de les qüestions que són de la seva competència.
13. En l'interval de les sessions de la Conferència General, el Consell executiu pot demanar opinions consultives al Tribunal Internacional de Justícia sobre les qüestions jurídiques que es plantegin en el marc de les activitats de l'Organització (paràgraf adoptat en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
14. El Consell executiu exerceix igualment els poders que li delega la Conferència General en nom de tota la Conferència (paràgraf esmenat en la vuitena sessió (1954) i en la vint-i-sisena sessió (1991) de la Conferència General). Article VI Secretariat (l'article VI incloïa un paràgraf 7 que havia estat introduït en la vintena sessió (1978) de la Conferència General com a disposició transitòria i que ha estat suprimit en la vint-i-quatrena sessió (1987) de la Conferència General)
1. El Secretariat es compon d'un director general i del personal que es consideri necessari.
2. El Consell executiu proposa el director general, el qual és nomenat per la Conferència General per a un període de sis anys, en les condicions que ha d'aprovar la Conferència. Pot ésser nomenat per a un segon mandat de sis anys, al terme del qual ja no pot ésser reelegit. El director general és el més alt funcionari de l'Organització (paràgraf esmenat en la vint-i-cinquena sessió (1989) de la Conferència General). 3.
a) El director general o, si no n'hi ha, el substitut que hagi designat participa, sense dret de vot, en totes les reunions de la Conferència General, en les del Consell executiu i en les de les comissions de l'Organització. Formula propostes en vista a les mesures que han de prendre la Conferència i el Consell i prepara, per tal de sotmetre'l al Consell, un projecte de programa de treball per a l'Organització, acompanyat de les previsions pressupostàries corresponents (apartat adoptat en la setena sessió (1952) de la Conferència General).
b) El director general estableix i comunica als Estats membres i al Consell executiu informes periòdics sobre l'activitat de l'Organització. La Conferència General determina els períodes que han de cobrir aquests informes (paràgraf esmenat en la vuitena sessió (1954) de la Conferència General).
4. El director general nomena el personal del Secretariat de conformitat amb l'estatut del personal, que haurà d'ésser sotmès a l'aprovació de la Conferència General. Amb la condició de tenir les màximes qualitats d'integritat, d'eficàcia i de competència tècnica, el personal haurà d'ésser reclutat segons una base geogràfica tan àmplia com sigui possible.
5. Les responsabilitats del director general i del personal tenen un caràcter exclusivament internacional. En l'acompliment de llurs deures, no han de demanar ni rebre instruccions de cap govern ni de cap autoritat aliena a l'Organització. S'han d'abstenir de dur a terme qualsevol acte que, per la seva naturalesa, pugui comprometre llur situació de funcionaris internacionals. Tots els Estats membres de l'Organització es comprometen a respectar el caràcter internacional de les funcions del director general i del personal i a no intentar influenciar-los en l'acompliment de llur tasca.
6. Cap de les disposicions d'aquest article no ha d'impedir l'Organització de subscriure, en el marc de les Nacions Unides, acords especials per a la constitució de serveis comuns i el reclutament de personal comú, com també per a l'intercanvi de personal. Article VII Comitès nacionals de cooperació
1. Cada Estat membre ha de prendre les disposicions apropiades a la seva situació particular per associar als treballs de l'Organització els principals grups nacionals interessats en els problemes de l'educació, de la recerca científica i de la cultura, preferentment constituint una comissió nacional on seran representats el govern i aquests diferents grups.
2. Per a tots els problemes que tenen relació amb l'Organització, les comissions nacionals o els organismes nacionals de cooperació, en els països on existeixin, acompleixen un paper consultiu prop de llur delegació nacional a la Conferència General i del representant de llur país i dels seus suplents al Consell executiu, com també prop de llur govern. Així mateix, actuen com a òrgan d'enllaç per a totes les qüestions que interessen l'Organització (paràgraf esmenat en la vint-i-sisena sessió (1991) de la Conferència General).
3. A petició d'un Estat membre, l'Organització pot delegar, a títol temporal o permanent, prop de la comissió nacional d'aquest Estat, un membre del seu Secretariat perquè col.labori en els treballs d'aquesta comissió. Article VIII Presentació dels informes pels Estats membres Cada Estat membre adreça a l'Organització, en les dates i en la forma que determini la Conferència General, informes sobre les lleis, els reglaments i les estadístiques relatius a les seves institucions i a la seva activitat en l'àmbit de l'educació, de la ciència i de la cultura, com també sobre el seguiment donat a les recomanacions i convenis que esmenta l'article IV, paràgraf 4 (article esmenat en la dissetena sessió (1972) de la Conferència General). Article IX Pressupost
1. L'Organització administra el pressupost.
2. La Conferència General aprova definitivament el pressupost i fixa la participació financera de cadascun dels Estats membres, sota reserva de les disposicions que poden ésser previstes sobre aquesta qüestió pel Conveni subscrit amb l'Organització de les Nacions Unides de conformitat amb l'article X del present Conveni.
3. El director general pot acceptar directament les contribucions voluntàries, les donacions, els llegats i les subvencions provinents de governs, d'institucions públiques o privades, d'associacions o de particulars, sota reserva de les condicions enunciades en el Reglament financer (paràgraf esmenat en la vint-i-cinquena sessió (1989) de la Conferència General). Article X Relacions amb l'Organització de les Nacions Unides L'Organització s'ha de vincular, tan aviat com sigui possible, a l'Organització de les Nacions Unides. En constituirà una de les institucions especialitzades previstes en l'article 57 de la Carta de les Nacions Unides. Aquestes relacions seran l'objecte d'un acord amb l'Organització de les Nacions Unides, de conformitat amb les disposicions de l'article 63 de la Carta. Aquest acord serà sotmès a aprovació en la Conferència General de la present Organització. Haurà d'oferir els mitjans per establir una cooperació efectiva entre totes dues organitzacions, en la recerca de llurs fins comuns. Alhora, consagrarà l'autonomia de l'Organització en l'àmbit de la seva competència particular, tal com es defineix en el present Conveni. Aquest acord podrà contenir especialment tota mena de disposicions relatives a l'aprovació del pressupost i al finançament de l'Organització per part de l'Assemblea General de les Nacions Unides. Article XI Relacions amb altres organitzacions i institucions internacionals especialitzades
1. L'Organització pot cooperar amb altres organitzacions i institucions inter-governamentals especialitzades, les tasques i activitats de les quals estiguin en harmonia amb les seves. A aquest efecte, el director general pot, ja que actua sota l'autoritat general del Consell executiu, establir relacions efectives amb aquestes organitzacions i institucions i constituir les comissions mixtes que hom consideri necessàries per tal d'assumir una cooperació eficaç. Qualsevol acord subscrit amb aquestes organitzacions o institucions especialitzades ha d'ésser sotmès a l'aprovació del Consell executiu.
2. Sempre que la Conferència General i les autoritats competents de qualsevol altra organització o institució intergovernamental especialitzada que duguin a terme activitats i recerquin objectius anàlegs considerin desitjable de transferir a l'Organització els recursos i les funcions de l'organització o institució esmentada, el director general podrà, sota reserva de l'aprovació de la Conferència, concloure, a la satisfacció de totes dues parts, els acords necessaris.
3. L'Organització pot, de comú acord amb altres organitzacions intergovernamentals, prendre les disposicions apropiades per assegurar-se una representació en llurs reunions respectives.
4. L'Organització de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència i la cultura pot prendre totes les disposicions útils per facilitar les consultes i garantir la cooperació amb les organitzacions internacionals privades que s'encarreguin de qüestions que entrin en el seu àmbit d'actuació. L'Organització pot invitar-les a emprendre algunes tasques determinades que entrin en llur esfera de competències. Aquesta cooperació pot prendre, igualment, la forma d'una participació apropiada de representants de les organitzacions esmentades en els treballs de comitès consultius creats per la Conferència General. Article XII Estatut jurídic de l'Organització Les disposicions dels articles 104 i 105 de la Carta de l'Organització de les Nacions Unides (Article 104. l'Organització gaudeix, en el territori de cadascun dels seus membres, de la capacitat jurídica que li sigui necessària per exercir les seves funcions i assolir els seus objectius. Article 105. 1. l'Organització gaudeix, en el territori de cadascun dels seus membres, dels privilegis i les immunitats que li són necessaries per assolir els seus objectius.
2. Els representants dels membres de les Nacions Unides i els funcionaris de l'Organització gaudeixen igualment dels privilegis i de les immunitats que els són necessaris per exercir, d'una manera totalment independent, llurs funcions relacionades amb l'Organització. 3. l'Assemblea general pot fer recomanacions per tal de fixar els detalls d'aplicació dels paràgrafs 1 i 2 del present article o proposar als membres de les Nacions Unides convencions a aquest efecte) relatives a l'Estatut jurídic d'aquesta Organització, als seus privilegis i immunitats s'apliquen igualment a la present Organització. Article XIII Esmenes
1. Els projectes d'esmenes al present Conveni prendran efecte un cop hagin estat adoptats per la Conferència General per majoria dels dos terços; Tanmateix, les esmenes que comportin modificacions fonamentals en els objectius de l'Organització o noves obligacions per als Estats membres hauran d'ésser acceptades, posteriorment i abans de l'entrada en vigor, pels dos terços dels Estats membres. El text dels projectes d'esmenes serà comunicat als Estats membres pel director general com a mínim sis mesos abans d'ésser sotmès a l'examen de la Conferència General.
2. La Conferència General tindrà poder per adoptar, per majoria dels dos terços, un reglament per a l'aplicació de les disposicions del present article. Article XIV Interpretació
1. Els textos en anglès i en francès del present Conveni són igualment autèntics.
2. Totes les qüestions i tots els desacords relatius a la interpretació del present Conveni seran sotmesos, perquè decideixi, al Tribunal Internacional de Justícia o a un tribunal arbitral, segons el que decideixi la Conferència General de conformitat amb el seu reglament intern. Article XV Entrada en vigor
1. El present Conveni serà sotmès a acceptació. Els instruments d'acceptació es dipositaran en mans del govern del Regne Unit.
2. El present Conveni es dipositarà en els arxius del govern del Regne Unit, on restarà obert a la signatura. Es podrà signar abans o després del dipòsit dels instruments d'acceptació. L'acceptació només serà vàlida si és precedida o seguida d'una signatura. Ara bé, si un Estat s'ha retirat de l'Organització, per tornar a esdevenir-ne membre, només cal que dipositi un nou instrument d'acceptació (paràgraf esmenat en la vint-i- quatrena sessió (1987) de la Conferència General).
3. El present Conveni entrarà en vigor un cop hagi estat acceptat per vint dels seus signataris. Les acceptacions posteriors entraran en vigor d'una manera immediata.
4. El govern del Regne Unit notificarà a tots els membres de l'Organització de les Nacions Unides, com també al director general, la recepció de tots els instruments d'acceptació i la data en què el Conveni entrarà en vigor de conformitat amb el paràgraf precedent (paràgraf esmenat en la vint-i-quatrena sessió (1987) de la Conferència General). En testimoniatge de la qual cosa, els sotasignats, degudament autoritzats a aquest efecte, han signat el present Conveni en anglès i en francès, per tal com tots dos textos són igualment autèntics. Fet a Londres, el setze de novembre de mil nou-cents quaranta-cinc, expedit en un sol exemplar en anglès i en francès. El govern del Regne Unit lliurarà còpies degudament autenticades als governs de tots els Estats membres de les Nacions Unides.
1. NT: la versió anglesa parla de "Constitution" - constitució- i la versió francesa de "convention" - conveni o Conveni-
2. NT: versió francesa "entre nations"; versió anglesa: "peoples of the world" -pobles del món.
3. NT: Les versions francesa i anglesa són lleugerament diferents
4. NT: versió francesa: "de l'homme libre"; versió anglesa: "of freedom"