Ordinació del 28-12-2023 del Codi de conducta i bones pràctiques dels cònsols i els consellers de Comú.

Ordinació Ordinació del 28-12-2023 del Codi de conducta i bones pràctiques dels cònsols i els consellers de Comú. Exposició de motius La legitimitat i l’eficàcia de l’acció pública implica necessàriament que els ciutadans tinguin confiança en les institucions públiques i en la imparcialitat, la integritat, l’objectivitat i la probitat dels responsables públics. La Llei 33/2021 , del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert suposa un desenvolupament normatiu de la submissió de l’actuació de l’Administració pública al principi de transparència, en la línia del mandat que estableix l’apartat 3 de l’article 72 de la Constitució. La Disposició addicional segona d’aquella Llei encomana als comuns “… dictar els codis de conducta i bones pràctiques que regulin els supòsits d’incompatibilitats i de conflictes d’interessos aplicables, respectivament (…) als Consols major i menor i consellers de comú (…) i determinar les conseqüències d’incomplir-los.” Aquest mandat de desenvolupament normatiu s’ha d’inserir en el que estableix la Llei 19/2017 , del 20 d’octubre, qualificada de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns que, modificant l’Article 4.12 de la Llei qualificada de competències dels comuns de 4 de novembre de 1993, deixà el redactat següent:‘’Article 4 Són competències dels comuns, en el terme de la respectiva parròquia: (…) 14. L’organització institucional dels seus òrgans, formes i procediments d’actuació dins el marc assenyalat per la Constitució, la Llei, i els usos i costums.” Amb la voluntat de disposar d’un codi de conducta i bones pràctiques que es pugui inserir en el marc europeu s’introdueix en l’Ordinació la definició de conflicte d’interessos establerta en la recomanació número R. (2000) del Comitè de ministres del Consell d’Europa de 11 de maig del 2000. L’elaboració d’una política de prevenció dels conflictes d’interessos en la vida pública andorrana, de manera especial pels titulars de funcions electives comunals, imposa que s’evitin dos esculls. El primer seria agafar com a punt de partida la sospita i una recerca absoluta de transparència, poc o gens preocupada de la vida privada dels elegits comunals, la qual cosa abocaria a una mena de procés d’intenció permanent. El segon escull seria, en sentit contrari, que la incertesa que envolta actualment la noció de conflictes d’interessos donés com a resultat unes simples recomanacions de comportament que deixessin als elegits comunals la llibertat de determinar, ells mateixos, les situacions que cal evitar donant així totes les aparences de la virtut sense garantir de manera efectiva la independència, la imparcialitat i la probitat dels elegits comunals. Per això l’ordinació busca l’escaient equilibri entre transparència i protecció de la vida privada, confiança i responsabilitat, prevenció i sancions adoptades en cas d’incompliment. Així doncs la present ordinació preveu l’obligació pels elegits comunals de declarar qualsevol interès públic o privat en els expedients i dossiers que hagin d’ésser objecte d’examen, deliberació i resolució pel Consell del Comú. Tots els elegits comunals, cònsols o consellers de Comú, estan així sotmesos a l’obligació de dipositar davant de notari la declaració d’interessos d’acord amb el model de declaració de patrimoni que figura en l’Annex de la Llei 33/2021 del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació i govern obert. En el cas que amb posterioritat al dipòsit notarial de la declaració d’interessos s’esdevinguin modificacions substancials s’estableix l’obligació d’actualitzar-la remetent l’actualització al secretari general del Comú. Aquestes declaracions son estrictament confidencials i no tenen cap altre tractament que aquell que s’adreça a la prevenció dels conflictes d’interessos. En conseqüència, amb la finalitat de deixar assentades les normes de capteniment i de bones pràctiques que regulin els supòsits d’incompatibilitats i de conflictes d’interessos aplicables als elegits comunals i establir alhora les conseqüències en cas d’incompliment, el Comú de La Massana en la sessió del Consell de Comú celebrada el dia 28 de desembre del 2023, aprova la present, Ordinació del codi de conducta i bones pràctiques dels cònsols i dels consellers de comú I. Disposicions generals Article 1 Els elegits comunals són els membres del consell de comú elegits per sufragi universal per administrar la parròquia en les condicions previstes per la Constitució i la Llei. Exerceixen el seu mandat en el respecte dels principis deontològics inscrits en el següent Codi de Conducta: I. L’elegit comunal exerceix les seves funcions amb imparcialitat, diligència, dignitat, probitat i integritat. II. En l’exercici del seu mandat, l’elegit comunal només serveix l’interès general, amb exclusió de qualsevol interès personal, directe o indirecte, o de qualsevol altre interès particular. III. L’elegit comunal vetlla per prevenir o aturar immediatament qualsevol conflicte d’interès. Quan els seus interessos personals estiguin en causa en els afers sotmesos a l’òrgan de deliberació del qual és membre -comissió, junta de govern o consell de comú- l’elegit comunal es compromet a fer-ho saber abans del debat i la votació. IV. L’elegit comunal es compromet a no utilitzar per a altres fins els mitjans i recursos que té a la seva disposició per a exercir el seu mandat i les seves funcions. V. En l’exercici de les seves funcions, l’elegit comunal s’absté d’adoptar mesures o decisions que li comportin un avantatge personal o professional futur després del cessament del seu mandat i de les seves funcions. VI. L’elegit comunal participa amb assiduïtat a les reunions del consell de comú i de les instàncies en el si de les quals ha estat designat. VII. Sorgit del sufragi universal, l’elegit comunal és i roman responsable dels seus actes per tota la durada del seu mandat davant el conjunt de ciutadans de la parròquia, als quals ha de retre compte dels actes i decisions adoptats en el marc de les seves funcions. VIII. El conseller té un deure de confidencialitat respecte de les actuacions, informes o resolucions que no tinguin caràcter públic. Article 2 En la primera reunió del consell de comú, immediatament després de l’elecció dels cònsols major i menor i dels consellers major i menor, el cònsol major dona lectura dels principis del codi de conducta establerts en l’Article 1. El cònsol major fa entrega als consellers del comú d’una còpia d’aquest codi de conducta. II. Retribució de funcions Article 3 La retribució atribuïda per l’exercici de les funcions de cònsol major, cònsol menor i de conseller de comú es fixa i s’aprova per deliberació del consell de comú. Aquesta deliberació es porta a terme dins els tres mesos que segueixen la presa de funcions del consell de comú. III. Definició del conflicte d’interessos Article 4 Recollint la recomanació número R. (2000) 1O del Comitè de ministres del Consell d’Europa de 11 de maig del 2000 s’adopta la definició següent: Un conflicte d’interessos neix d’una situació en la qual un elegit comunal té un interès personal que pot dur a influir o semblar influir en l’exercici imparcial i objectiu de les seves funcions oficials. L’interès personal de l’elegit comunal engloba qualsevol avantatge per a ell mateix o en favor de la seva família, de parents, d’amics o de persones properes, o de persones o organitzacions amb les quals té o ha tingut relacions de negoci o polítiques. Engloba també qualsevulla obligació financera o civil a la qual l’elegit comunal estigui subjecte. Article 5 Amb posterioritat a la declaració de patrimoni i d’interessos duta a terme pels elegits comunals d’acord amb el que estableix l’article 28 de la Llei 33/2021 , del 2 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i govern obert, els elegits comunals actualitzen la declaració inicial en cas de modificacions substancials. Aquesta actualització es remet en sobre tancat al Secretari General del Comú que la conserva de manera segura i confidencial. Article 6 Els elegits comunals es comprometen a no participar en els debats o les votacions de decisions que concerneixin una empresa, una associació o qualsevol organisme en els quals hi tinguin un interès directe o indirecte. L’elegit que es trobi en aquesta situació fa conèixer el conflicte d’interès al secretari general del comú i demana que es deixi constància de la seva inhibició durant el debat de la qüestió. Es pot demanar a l’elegit comunal de sortir de la sala en el moment de la votació. IV. Prohibició de contractar familiars Article 7 El comú no pot contractar ni atribueix cap lloc de treball permanent en els seus serveis administratius a cap membre de la família directa d’un elegit comunal, entenent-se com a tal únicament un cònjuge, persona lligada per un conveni de parella de fet o situació de convivència anàloga, els seus fills o els fills de la seva parella. Salvat un acord específic i fonamentat tampoc es pot encomanar un informe o treball professional que comporti una remuneració a un elegit comunal o a un membre de la seva família propera. V. Respecte dels drets de l’oposició comunal Article 8 La majoria comunal proposa de principi la presència de l’oposició en totes les instàncies comunals, i els organismes exteriors o associats dins el respecte als seus estatuts, quan la seva designació és objecte d’una decisió del consell de comú. La junta de govern, per la seva condició d’executiu comunal, no s’inclou en aquestes propostes. VI. L’assiduïtat dels elegits comunals Article 9.1 En el cas que un elegit comunal, en arribar al termini d’un semestre vençut, comptabilitzi més de 20% d’absències no justificades a les sessions de Consell de Comú, i/o a les sessions de Junta de Govern i/ o a les comissions de les quals és membre, la Junta de Govern examina la situació. La Junta proposarà recomanacions per una orientació individual així com pels procediments de millora de la situació. S’informarà d’aquesta qüestió al consell de comú fent-ho figurar a l’ordre del dia de la reunió. Article 9.2 Quan les absències no justificades a les reunions de consell de comú o a les comissions de les quals és membre o a la junta de govern arribin al 40%, es considerarà una falta greu i s’incoarà el corresponent expedient VII. Desplaçaments, obsequis i invitacions Article 10 Els regals i invitacions, quan no siguin de caràcter protocol·lari i vinguin del sector privat, són declarats anualment a la secretaria general del comú si el valor estimat supera cent cinquanta euros (150 €). Els viatges derivats d’una invitació són declarats prèviament al secretari general del comú. Si el temps no ha permès dipositar una declaració prèvia s’ha de presentar posteriorment. VIII. La transparència sobre les retribucions, debats i subvencions Article 11 Els imports de les retribucions rebudes pels cònsols i els consellers de Comú i els mitjans posats a disposició de l’elegit es publiquen en línia, segons la tipologia de publicacions adoptada pel Comú. Els debats dins del consell de comú es retransmeten al lloc web del comú, excepte en el cas que fos necessària la sessió a porta tancada, d’acord amb l’establert legalment. Els procediments de sol·licitud de subvencions del Comú són objecte d’informació al lloc web del comú. Les subvencions votades pel consell de comú es fan públiques. El Comú exerceix tots els recursos legals, reclama el reemborsament de les subvencions i suspèn tots els pagaments a les organitzacions o entitats que han rebut crèdits quan no hagin respectat les seves obligacions legals. IX. Incompliments Article 12 La junta de govern garanteix el compliment del codi de Conducta i adopta, si s’escau, les mesures necessàries en cas de vulneració. Article 13 L’incompliment dels supòsits d’incompatibilitat i de conflictes d’interessos establerts en els articles 6, 7, 9.2 i 10 de la present ordinació comporta l’immediat acord d’incoació d’un expedient administratiu sancionador per la junta de govern del comú. La instrucció de l’expedient sancionador es porta a terme de conformitat amb el que estableixen els articles 123 bis a 123 septies de la Secció Cinquena del Capítol Vuitè, Procediment administratiu, del text refós del Codi de l’Administració de data 8 de maig del 2019. Article 14. T ipificació de les infraccions a) És una infracció molt greu l’incompliment de l’obligació establerta en l’article 6, d’abstenir-se de participar en qualsevol procediment o decisió que concerneixi la qüestió en la qual l’elegit comunal es troba en situació de conflicte d’interessos. b) Són infraccions greus: b.1.- Incomplir els terminis establerts per a la presentació de les declaracions notarials que han de formular els elegits comunals d’acord amb la Llei 33/2021 del 2 de desembre i la present ordinació. b.2.- Acceptar obsequis, regals, favors, ofertes d’hospitalitat o altres serveis de caràcter personal que contravinguin a les regles que estableix aquesta ordinació. c) Són infraccions lleus les conductes que comportin incompliment dels principis i de les regles de conducta altres que les establertes en els apartats a) i b). Article 15. Sancions Les infraccions tipificades en l’article anterior són sancionables de la manera següent: a) Incompliments lleus: Amb amonestació escrita b) Incompliments greus: Amb amonestació escrita i multa fins a 2.500 € c) Incompliments molt greus: Amb amonestació escrita i multa de 2.501 € a 5.000 € Article 16. Criteris de graduació de les sancions Als efectes de determinar i graduar les sancions cal tenir en compte totes les circumstàncies concorrents. En particular es consideren els criteris següents: a) la intencionalitat b) la reincidència o reiteració c) el perjudici causat d) el benefici obtingut Article 17. Reconsideració L’elegit comunal que hagi estat sancionat pot demanar a la junta de govern la reconsideració de la decisió adoptada, mitjançant un escrit motivat, en el termini de cinc dies hàbils a comptar de la notificació de la sanció. La junta de govern l’ha de resoldre, de forma motivada, en el termini de quinze dies hàbils. La sanció no és ferma fins que es resol la sol·licitud de reconsideració. Les sancions fermes imposades d’acord amb aquesta ordinació poden ésser objecte d’empara en els termes que estableix la Llei qualificada del Tribunal Constitucional. Article 18 Si la instrucció de l’expedient fa aparèixer indicis d’un delicte contra la funció pública tipificat en el Títol XXI del Codi Penal, Capítol quart, articles 380, 381 i 386, o en el Capítol setè (Altres abusos en l’exercici de la funció pública) articles 391.1, 392.1 i 393.1, excepte els previstos en el capítol cinquè relatiu al Finançament il·legal de partits polítics, la Junta de Govern ho trasllada a la fiscalia als efectes escaients. Disposició final primera. Aplicació La junta de govern ha d’adoptar les mesures necessàries per a l’aplicació d’aquesta Ordinació del Codi de Conducta i bones pràctiques així com també la formulació i adopció de propostes de modificació del mateix. Disposició final segona. Entrada en vigor Aquesta Ordinació del Codi de Conducta i bones pràctiques entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. P.O. del Comú / La secretària general / Mònica Rogé Pujal Vist-i-plau / La cònsol major / Olga Molné Soldevila