Estatuts del 13-2-2019 del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA)

Article 1. Naturalesa jurídica

El Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) és una corporació professional de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar, que agrupa els professionals de l’arquitectura i que es regeix per aquests Estatuts i per les disposicions legals que li siguin aplicables. S’entén per professional de l’arquitectura els/les arquitectes i els/les tècnics/tècniques habilitats/des (que es van incorporar al Col·legi en les condicions establertes en la Llei reguladora de l’exercici dels professionals liberals de l’arquitectura de data 30 de juny de 1999).

Article 2. Finalitats i funcions

1. El COAA té com a finalitat l’organització i el govern de l’exercici de l’activitat professional dels/de les arquitectes. Ha de vetllar perquè l’actuació de les seves persones col·legiades respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional de l’arquitectura, complint una funció social. Garanteix el compliment de la bona pràctica, dels principis ètics i de les obligacions deontològiques de la professió. També té com a finalitat la representació i defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades.

2. Les seves funcions públiques són:

a) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, a l’ètica, a la deontologia i a les bones pràctiques de la professió, per tal que es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació professional.

b) Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions de les persones col·legiades.

c) Vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb l’exercici de la professió col·legiada, adoptant, si s’escau, les mesures i les accions previstes en l’ordenament jurídic i en aquests Estatuts.

d) Exercir la potestat disciplinària sobre les persones col·legiades, en els termes establerts per la Llei, aquests Estatuts i les normes deontològiques.

e) Visar els projectes i els treballs de les persones col·legiades.

f) Promoure i facilitar la formació professional continuada de les persones col·legiades, fomentant i contribuint al progrés en l’exercici de la professió, a la formació i al perfeccionament de l’exercici de l’arquitectura.

g) Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius, quan així es prevegi legalment i per mitjà de l’emissió d’informes que els siguin requerits pels òrgans o per les autoritats administratives i/o judicials.

h) Informar sobre els projectes de lleis i reglaments, i altres regulacions que afectin l’exercici de la professió.

i) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.

j) Aprovar els seus pressupostos, i regular i fixar les aportacions de les persones col·legiades.

k) Percebre les taxes per la prestació dels serveis que corresponen a les funcions públiques, d’acord amb la normativa vigent.

l) Establir un torn oficial entre les persones col·legiades habilitades pel Col·legi com a “perits experts” de cara a fer front a les peticions de peritatges judicials (tant per al benefici de pobresa com per a altres casos), gestionar-lo i cobrar els honoraris corresponents d’acord amb la norma vigent i els compromisos assolits a tal efecte.

m) Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueixi la legislació vigent.

3. Altres funcions:

a) Vigilar i proveir perquè, en l’exercici de la professió, les persones col·legiades gaudeixin de la llibertat, de la consideració i de les garanties que mereixen i que són inherents a l’exercici de l’arquitectura.

b) Prestar serveis comuns a les persones col·legiades.

c) Intervenir per via de mediació o arbitratge, d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin donar entre persones col·legiades o entre aquestes i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades, respectant, en aquest cas, la legislació vigent en la matèria.

d) Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l’exercici de la professió col·legiada.

e) Fomentar activitats i iniciatives entre les persones col·legiades, i designar les comissions de treball que escaiguin.

f) Facilitar als seus membres el compliment del deure d’assegurança de la responsabilitat civil i professional en proporció al risc a assegurar.

g) Realitzar totes aquelles altres funcions que li siguin inherents relacionades amb la professió, amb el Col·legi en general o amb les persones col·legiades en particular, així com totes aquelles que, sent d’interès per a l’ordenació del territori, l’urbanisme, l’edificació, el medi ambient i el coneixement, li puguin ser atribuïdes o delegades per l’Administració pública o per Llei.

Article 3. Domicili

Es fixa el domicili a Andorra la Vella, a l’avinguda Dr. Mitjavila núm. 5, 1r, el qual podrà ser traslladat a un altre indret del Principat per acord de l’Assemblea General. Aquest domicili podrà ser traslladat a qualsevol altre indret del Principat d’Andorra per acord de l’Assemblea General, que es pot aprovar en assemblea ordinària.

Article 4. Durada

El Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) té una durada indefinida. En cas de dissolució, aquesta haurà d’acordar-se amb allò establert per la legislació vigent i en el Títol VI d’aquests Estatuts.

Article 5. Relacions amb el Govern

Les relacions entre el COAA i el Govern es regeixen pels principis de coordinació i cooperació, tenint en compte que el Govern és l’òrgan executiu que dirigeix l’administració de l’Estat. El Col·legi té el deure de lliurar al Govern la informació que els requereixi en relació amb les seves funcions de caràcter públic.

Article 6. Recursos contra actes i acords

Els actes i acords del Col·legi poden ser objecte de recurs davant del mateix òrgan que els ha dictat en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la seva notificació. Un cop presentat, l’òrgan té un termini de quinze (15) dies hàbils per resoldre el recurs formulat. La manca de resolució dins dels terminis anteriorment establerts es considera decisió de rebuig del recurs. S’exceptuen els acords en matèria disciplinària adoptats per la Junta de Govern constituïda en Junta Disciplinària de primera instància, pels quals hi ha un procediment especial d’acord amb l’article 37 dels presents Estatuts. Un cop exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs davant la jurisdicció administrativa i fiscal competent, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, del 15 de novembre de 1989. TÍTOL II.- ELS COL·LEGIATS

Article 7. Col·legiació

Per poder exercir la professió d’arquitecte a Andorra és obligatòria la col·legiació al Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra (COAA) com a exercent, llevat dels supòsit previstos en la Llei de professions titulades vigent. S’entén per arquitecte/a exercent aquell/a que desenvolupa els treballs que li atorga la titulació d’arquitecte, ja sigui per compte propi o per compte aliè, inclòs el cas de l’arquitecte/a col·legiat/da per compte aliè que no signi els projectes i/o treballs. Poden exercir també la professió d’arquitecte a Andorra aquelles persones que són frontereres i treballen per compte d’un/a altre/a arquitecte/a exercent en règim de compte aliè. Les persones que compleixin els requisits de l’article 8.1 següent que no desitgin exercir la professió d’arquitecte es poden incorporar al Col·legi com a no exercents. La qualitat de persona col·legiada implica l’adhesió i subjecció plena a aquests Estatuts, a les Normes deontològiques i al Reglament de visat, així com als acords de l’Assemblea General i de la Junta de Govern vàlidament adoptats. L’enumeració anterior s’estableix en tant que ordre jeràrquic, pel que, en cas de discrepància i/o conflicte, prevaldrà el superior enfront l’inferior.

Article 8. Requisits per a la col·legiació

1. Per a ser membre del Col·legi, la persona interessada ha de:

a) Estar en possessió d’un títol OFICIAL de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior.

b) Tenir una residència efectiva al Principat d’Andorra, exceptuant les persones frontereres, les quals poden treballar únicament per compte aliè.

c) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas de les persones nacionals no andorranes, aquesta possessió s’entén referida als seus estats d’origen.

d) Complir amb les altres condicions necessàries de conformitat amb les disposicions legals vigents que regulen l’exercici de la professió titulada en l’àmbit de l’arquitectura.

2. La persona interessada podrà sol·licitar ser admesa en tant que persona col·legiada exercent o col·legiada no exercent. En cas de sol·licitar ser admesa com a col·legiada exercent, a més de complir l’establert en l’apartat anterior, haurà de complir els requisits següents:

a) No trobar-se inhabilitada per a l’exercici de la professió d’arquitecte per sentència judicial i/o resolució administrativa i/o col·legial ferma.

b) No trobar-se compresa en les causes d’incompatibilitat per a l’exercici de la professió d’arquitecte establertes en les Normes deontològiques.

c) Obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada per part de Govern.

d) Tenir obert un despatx professional o bé incorporar-se a un despatx professional ja obert, que garanteixi la llibertat i la independència en l’exercici de la professió.

3. Llevat de raons de denegació motivada, la Junta de Govern la donarà tot seguit d’alta i li lliurarà la tarja o document acreditatiu, un cop hagi obtingut la resolució del Govern d’autorització d’exercici de la professió.

4. El funcionariat de l’Administració pública, aquelles persones que desenvolupin un càrrec públic incompatible amb l’exercici de la professió en els termes d’aquests Estatuts i de les Normes deontològiques, i els/les altres arquitectes que, per motius escaients, així ho decideixin lliurement, es poden donar d’alta al Col·legi en qualitat de persones col·legiades amb la qualitat de no exercents.

Article 9. Procediment de col·legiació

1. Per obtenir la col·legiació, la persona interessada ha d’adreçar una sol·licitud al Col·legi, adjuntant els documents acreditatius dels requisits legals, i indicar la seva qualitat de persona col·legiada exercent o bé col·legiada no exercent. A més, indicarà la seva adreça professional. En cas que indiqui la seva qualitat de persona col·legiada exercent, haurà d’acreditar el compliment dels requisits establerts en l’article anterior.

2. Un cop rebuda la sol·licitud, la Junta de Govern l’examina, verifica el compliment dels requisits segons el tipus de col·legiació que se sol·liciti i emet un informe favorable que la persona interessada haurà d’adjuntar a la sol·licitud adreçada al Govern per tal que l’autoritzi per a l’exercici de la professió. Un cop obtinguda l’autorització del Govern, la persona interessada la tramet al Col·legi, que acorda la seva alta definitiva, en qualitat de persona col·legiada exercent o col·legiada no exercent, i en fa la inscripció en el Registre corresponent.

Article 10. Suspensió i pèrdua de la col·legiació

1. Suspensió

a) La condició de membre del Col·legi queda suspesa com a conseqüència d’una sanció adoptada de conformitat amb aquests Estatuts, a partir del moment de fermesa de la sanció i mentre duri aquesta sanció.

b) La col·legiació com a exercent queda suspesa també en cas que una resolució judicial acordi, amb caràcter cautelar, la suspensió provisional de l’exercici, mentre duri aquesta mesura.

2. Pèrdua de la col·legiació I. Les persones col·legiades són donades de baixa del Col·legi:

a) Per voluntat pròpia manifestada per escrit adreçat a la Junta de Govern del Col·legi.

b) Per expulsió degudament adoptada en el marc d’un expedient disciplinari de conformitat amb les normes sancionadores establertes en aquests Estatuts a partir del moment de la fermesa de la sanció.

c) Per pèrdua d’alguna de les condicions de col·legiació.

d) Per impagament de la quota col·legial.

e) Per impagament dels drets corresponents als visats.

f) Per defunció.

g) Per incompliment de les sancions econòmiques o altres fermes imposades per la Junta disciplinària competent.

h) Per impagament de la quota corresponent a l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil professional facilitada pel Col·legi. II. La baixa col·legial comporta la impossibilitat d’exercir la professió d’arquitecte a Andorra. III. En cas de baixa col·legial per les causes assenyalades en els punts b i c de l’apartat 1 d’aquest article, la persona interessada pot interposar recurs previ a la demanda davant la jurisdicció administrativa i fiscal competent, d’acord amb el que preveu l’article 6 d’aquests Estatuts.

3. Reincorporació El pagament de les quotes i sancions col·legials i dels drets corresponents als visats pendents comporta la reincorporació immediata de l’alta col·legial.

Article 11. Drets i deures de les persones col·legiades

1. Els membres del Col·legi exerceixen la seva activitat professional amb llibertat i independència, servint l’interès del destinatari i de la societat, d’acord amb la capacitat i l’habilitat que determina la bona pràctica professional i complint les regles i les tècniques pròpies de la professió, i les normes deontològiques corresponents.

2. Totes les persones col·legiades gaudeixen dels drets establerts en les lleis que els siguin aplicables, en aquests Estatuts i en la normativa col·legial, i en particular a:

a) Assistir, participar i exercir el dret a veu i vot, personalment o per delegació, en les assemblees generals, juntes de govern i comissions. Es podran també prendre acords sense reunió, mitjançant un sistema de comunicació a distància, és a dir, per correu electrònic o per qualsevol altre sistema equivalent o similar, a condició que els vots es puguin emetre clarament, que la identitat dels membres votants es pugui comprovar i que el vot quedi garantit suficientment.

b) Ser elegibles pels òrgans de govern.

c) Ser informades del funcionament del Col·legi i, especialment, de les decisions dels òrgans de govern, de l’estat de comptes i de les relacions del Col·legi amb els poders públics i amb tercers. Aquest dret es pot exercir sol·licitant la informació corresponent a la Junta de Govern o a altres òrgans estatutaris de govern i, si s’escau, realitzant preguntes a l’Assemblea General.

d) Ser informades i participar en els actes, activitats i plans del Col·legi, així com gaudir dels serveis que presti el Col·legi d’acord amb la reglamentació corresponent i mitjançant el pagament dels drets establerts.

3. Les persones col·legiades, per poder exercir llur professió d’arquitectura, han de complir els deures que es deriven d’aquests Estatuts, així com allò que preveuen les Normes deontològiques, el Reglament de visat i els acords vàlidament adoptats en l’Assemblea General i la Junta de Govern, i específicament s’obliguen a:

a) Regir llur conducta professional i personal de conformitat amb les Normes deontològiques.

b) Contribuir al sosteniment econòmic del Col·legi i, en conseqüència, satisfer puntualment les quotes col·legials fixades per l’Assemblea General.

c) Contractar i pagar les quotes de l’assegurança de responsabilitat civil professional obligatòria facilitada pel Col·legi i del seu complement d’acord amb la superfície de les obres visades.

d) Guardar el secret professional en l’exercici de la professió d’acord amb la legislació aplicable, així com respectar i garantir la independència, la llibertat, la lliure i lleial competència, i la dignitat professional.

e) Participar activament a les comissions de les quals formin part i, si és el cas, representar dignament el Col·legi.

f) No trobar-se en situació d’incapacitació professional o no trobar-se en una de les causes d’incompatibilitat o de prohibició establertes per les lleis, pels presents Estatuts o per les Normes deontològiques del Col·legi.

g) Informar el Col·legi dels actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, així com de les actuacions professionals irregulars.

h) Informar el Col·legi de qualsevol acte que afecti la independència i la llibertat d’un/a arquitecte/a en l’exercici de les seves funcions.

i) Participar en el torn de peritatges judicials.

j) Exercir la professió en el respecte de la independència i de la llibertat.

Article 12. Incapacitats i incompatibilitats

Les persones col·legiades exercents estaran subjectes a les incompatibilitats i incapacitats que s’estableixin en les Normes deontològiques i en les altres que es descriuen a continuació. Article 12.1.- Incapacitats

1. Són circumstàncies que incapaciten per a l’exercici de la professió d’arquitecte:

• Els impediments físics o psíquics que, per la seva naturalesa o entitat, impossibilitin el compliment de les funcions atribuïdes a l’arquitecte/a.
• La inhabilitació o la suspensió en l’exercici de la professió d’arquitecte, en virtut d’una resolució judicial, administrativa o col·legial ferma.
• L’expulsió del Col·legi mitjançant resolució col·legial ferma.

2. Les incapacitats desapareixen quan cessen les causes que les han motivat o quan s’hagi extingit la responsabilitat penal o disciplinària corresponent. Article 12.2.- Incompatibilitats

1. L’exercici de la professió és incompatible:

• Amb l’exercici dels càrrecs públics de cap de Govern, ministre, cònsol major i cònsol menor. És també incompatible amb els càrrecs de consellers generals i comunals quan hi hagi una situació de conflicte d’interès.
• Amb la prestació de serveis en règim estatutari i laboral per compte de l’Administració pública i per compte dels comuns.
• Amb la realització de planejament durant un període de 3 anys a la mateixa parròquia per compte de la qual un/a arquitecte/a hagi redactat o hagi format part de l’equip redactor d’un POUP, a comptar des de l’acabament del POUP.
• En els demés casos en què ho estableixin les lleis o els tractats internacionals que formin part de l’ordenament jurídic andorrà.
• Amb les situacions definides en el Codi deontològic.

2. Si l’arquitecte/a incorre en qualsevol de les incompatibilitats assenyalades en l’apartat anterior, ho ha de comunicar en el termini més breu possible a la Junta de Govern del Col·legi i ha de cessar immediatament la situació d’incompatibilitat.

3. Si la Junta de Govern té coneixement que un/a arquitecte/a exerceix la professió en una situació d’incompatibilitat, l’ha de requerir per tal que regularitzi la seva situació en el termini de 10 dies naturals, sens perjudici de les sancions disciplinàries aplicables. En cas que no ho faci, la Junta de Govern decideix, mitjançant resolució motivada, la suspensió de l’arquitecte/a en l’exercici de la professió i, un cop la resolució ha esdevingut ferma, ho comunica a Govern. La Junta de Govern deixa sense efecte la suspensió quan l’arquitecte/a acredita que ha cessat la situació d’incompatibilitat. TÍTOL III.- ÒRGANS DEL COL·LEGI

Article 13. Òrgans col·legials o del

Col·legi Els òrgans de decisió, de govern i de gestió del COAA són: l’Assemblea General, la Junta de Govern i les comissions. Capítol I.- L’ASSEMBLEA GENERAL

Article 14. L’Assemblea General

1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del COAA que deté la voluntat col·legial. Les assemblees generals poden ser de caràcter ordinari i de caràcter extraordinari.

2. L’Assemblea està integrada per totes les persones col·legiades de ple dret, exercents i no exercents, i els seus acords obliguen a totes les persones col·legiades, fins i tot les absents, sens perjudici del dret a impugnar-los.

3. De cada reunió de l’Assemblea se n’aixecarà una acta que, un cop aprovada, formarà part del Llibre d’actes. L’acta haurà de contenir com a mínim la data, el lloc i l’hora de celebració, la identitat de les persones col·legiades presents i representades, el contingut dels acords i el resultat de les votacions, així com les constàncies en acta que sol·liciti qualsevol assistent. L’acta la signarà el/la secretari/a, amb el vistiplau del/de la degà/na.

Article 15. Funcions Corresponen a l’Assemblea General les funcions següents:

a) Aprovar i modificar els Estatuts del Col·legi.

b) Elegir i destituir els membres de la Junta de Govern.

c) Aprovar o rebutjar la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes col·legials, tant ordinàries com extraordinàries.

d) Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional que concerneixen al Col·legi i qualsevol altra normativa interna.

e) Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o els Estatuts, i que no estigui reservada a la Junta de Govern.

f) Acordar la dissolució del Col·legi.

g) Controlar l’activitat de la Junta de Govern.

h) La redacció i aprovació dels reglaments interns.

i) La redacció i aprovació de protocols interns.

Article 16. C lasses d’assemblees

L’Assemblea General es reuneix amb caràcter ordinari una vegada a l’any, durant el primer trimestre. L’Assemblea General es reuneix amb caràcter extraordinari sempre que la convoqui el/la degà/na, per acord o decisió de la Junta de Govern, i també quan ho demani per escrit almenys un quinze per cent (15%) de les persones col·legiades exercents.

Article 17. Convocatòria

1. Les assemblees generals són convocades pel mitjà que s’hagi establert a les persones col·legiades amb inclusió de l’ordre del dia, i amb una antelació mínima de trenta (30) dies naturals per a les assemblees generals que se celebrin amb caràcter ordinari i de quinze (15) dies naturals per a les assemblees generals que se celebrin amb caràcter extraordinari. El termini de convocatòria de les assemblees generals amb caràcter extraordinari pot ser reduït a vuit (8) dies naturals en cas d’urgència.

2. Quan consti en el Registre del Col·legi el número de fax o el correu electrònic, la convocatòria s’adreçarà per aquests mitjans, excepte que el col·legiat sol·liciti expressament que se’l convoqui mitjançant carta.

3. Durant els quinze (15) primers dies a comptar de la data de la convocatòria d’una assemblea general ordinària, les persones col·legiades poden presentar per escrit a la Secretaria del Col·legi les propostes que desitgin sotmetre a deliberació i, si s’escau, a acord, per tal que s’incloguin en l’ordre del dia.

Article 18. Assistència i representació

1. Totes les persones col·legiades que no tinguin suspesa aquesta condició són membres de ple dret de l’Assemblea General i poden assistir-hi personalment, sempre que estiguin col·legiades al dia de la data de celebració de l’Assemblea en el qual es vulgui exercir aquest dret.

2. Les persones col·legiades exercents gaudeixen de veu i vot en totes les assemblees, qualsevulla que sigui la matèria de deliberació. Les persones col·legiades no exercents gaudeixen de veu i mig vot cadascuna. Els/les tècnics/tècniques habilitats/des que formen part del COAA només tindran veu i vot en les assemblees generals del COAA en els punts de l’ordre del dia que tractin assumptes pels quals hagin estat habilitats/des. En els demés punts només tindran veu.

3. Tot membre de dret a l’Assemblea pot delegar el seu dret d’emetre el vot en un altre membre que el representi. La delegació de vot s’ha de fer per escrit, en el formulari que, a aquest efecte, posi a disposició el Col·legi juntament amb la convocatòria de l’Assemblea General; haurà d’anar signat per la persona delegant i té caràcter especial per a una determinada assemblea. No s’admeten les delegacions amb caràcter general. Les persones col·legiades només podran representar dos (2) vots delegats cadascuna com a màxim, diferenciant-se els vots delegats corresponents a arquitectes exercents dels corresponents a arquitectes no exercents, i els corresponents a tècnics/tècniques habilitats/des amb el seu grau d’habilitació específic.

4. Les votacions seran habitualment a mà alçada, excepte que una persona sola de les assistents sol·liciti que hagin de ser secretes.

Article 19. Quòrums

1. Per poder prendre acords vàlids en les assemblees generals, és necessària l’assistència en primera convocatòria de la meitat més una de les persones col·legiades. Si no s’aconsegueix aquest nombre, se celebra mitja hora més tard en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre de persones col·legiades assistents. Els acords es prenen per majoria simple de vots emesos, presents i representats per escrit.

2. Per poder adoptar qualsevol acord relatiu a l’adquisició de béns immobles és necessari el vot favorable del setanta cinc per cent (75%) de les persones col·legiades presents i/o representades, amb un quòrum mínim en segona convocatòria del cinquanta per cent (50%) del col·lectiu.

3. En tot cas, per poder adoptar qualsevol acord relatiu a la modificació dels Estatuts, és necessari el vot favorable de dos terços de les persones col·legiades presents i/o representades, amb un quòrum mínim en segona convocatòria del vint-i-cinc per cent (25%) del col·lectiu. En casos d’eleccions o altres preses de decisions importants que comportin votacions, el termini per a exercir el dret a vot serà d’una setmana, de dia a dia; els dissabtes i diumenges són festius als efectes d’aquest article. CAPÍTOL II.- LA JUNTA DE GOVERN

Article 20. Naturalesa i composició

1. La Junta de Govern que té caràcter col·legial administra i representa el Col·legi, executa els acords de l’Assemblea i exerceix la potestat disciplinària, així com altres funcions que li atribueixin aquests Estatuts.

2. La Junta de Govern es compon com a mínim de sis (6) persones, que hauran de ser totes col·legiades exercents, amb els càrrecs mínims d’un/a degà/na, d’un/a secretari/a i d’un/a tresorer/a, la resta de persones tindran la condició de vocals.

3. En el cas de renúncia o destitució d’un membre de la Junta, la vacant serà coberta per la persona suplent de la candidatura. En cas que no quedessin més membres suplents, l’Assemblea podrà designar-hi un/a substitut/a, d’entre els membres del Col·legi que reuneixin les condicions per ocupar el càrrec. No es pot substituir per aquest procediment el càrrec de degà/na, ni tampoc més de tres membres, ja sigui de forma simultània o successiva, al llarg del mateix mandat. S’hauran de tornar a convocar eleccions per a la constitució d’una nova Junta de Govern en els supòsits següents:

a) Que la Junta es quedés amb menys de 4 persones.

b) Que la renúncia o destitució d’una persona de la Junta recaigués en el/la degà/na.

4. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en un dels seus membres o en més d’un, o nomenar persones apoderades generals o especials. No són delegables els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’Assemblea General.

Article 21. Funcions

Són funcions de la Junta de Govern:

a) Convocar les assemblees generals i establir-ne l’ordre del dia.

b) Resoldre sobre l’admissió de les noves persones col·legiades.

c) Nomenar els/les representants del Col·legi en tots els organismes, públics o privats, als quals la seva presència hi sigui prevista.

d) Vetllar perquè totes les persones col·legiades observin bona conducta professional i deontològica en relació amb tots els organismes, companys i clients.

e) Exercir les facultats disciplinàries respecte a les persones col·legiades de conformitat amb el que estableix la Llei i aquests Estatuts.

f) Impedir l’exercici professional a les persones que no compleixin els requisits exigits per la legislació vigent i exercitar, en el seu cas, les accions legals pertinents.

g) Defensar l’exercici de la professió.

h) Promoure iniciatives davant les autoritats en tot allò que s’estimi beneficiós per als interessos del col·lectiu i per a la millora de l’exercici professional.

i) Proposar a l’Assemblea General els imports de les quotes col·legials que hagin d’abonar les persones col·legiades.

j) Cobrar, pagar i administrar els fons del Col·legi.

k) Preparar els pressupostos, els comptes anuals i presentar la memòria.

l) Fer les propostes d’inversió necessàries a l’Assemblea General.

m) Contractar i acomiadar empleats i, en general, dur les tasques administratives i de gestió del Col·legi.

n) La redacció i aprovació de convenis amb tercers.

o) Instar la inscripció dels actes i resolucions que siguin susceptibles d’inscripció al Registre de Professions Titulades i Col·legis Professionals, en els terminis previstos per la normativa d’aplicació.

Article 22. Elecció dels membres de la

Junta de Govern

1. Els càrrecs de la Junta de Govern es proveiran, per sufragi universal, lliure, directe i secret, cada tres anys en l’Assemblea General.

2. Podran participar a l’elecció totes les persones col·legiades en qualitat d’electors.

3. Seran elegibles les persones col·legiades que no hagin estat sancionades disciplinàriament durant els tres anys precedents, a comptar de la data final de compliment de la sanció.

4. La durada dels càrrecs serà de tres anys amb possibilitat de reelecció. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta de Govern queda limitat a dues reeleccions consecutives.

5. Les candidatures, que seran tancades, es compondran d’un mínim de sis (6) persones i dues (2) suplents, i es presentaran degudament signades per tots els membres de la candidatura a la Secretaria del Col·legi amb un mínim de vuit (8) dies d’antelació a la data de celebració de l’Assemblea General.

6. Per ser candidat/a a degà/na s’haurà de tenir un mínim de tres (3) anys d’exercici professional seguits immediatament anteriors a la data de l’elecció.

Article 23. Reunions de la

Junta de Govern

1. La Junta de Govern es reuneix, almenys, una vegada cada trimestre i sempre que la convoqui el/la degà/na, sigui per pròpia iniciativa o a petició per escrit de qualsevol dels membres restants de la Junta de Govern.

2. Per prendre vàlidament acords a les reunions de la Junta de Govern, cal l’assistència a la reunió de la meitat dels seus membres. Els acords que es prenen per majoria dels assistents a la reunió es consignen en el Llibre d’actes que signa el/la secretari/a amb el vistiplau del/de la degà/na. La Junta de Govern pot també prendre acords sense reunió mitjançant la utilització d’un sistema de comunicació a distància, és a dir, per correu electrònic o per qualsevol altre sistema equivalent o similar, a condició que els vots es puguin emetre clarament, que la identitat dels membres votants es pugui comprovar i que el vot quedi garantit suficientment.

Article 24. El degà

El/La degà/na deté la representació del Col·legi davant totes les autoritats governamentals, judicials, administratives, entitats i corporacions públiques i privades. Presideix el Col·legi, la Junta de Govern, les assemblees generals i totes les comissions i ponències a les quals assisteix. Dirigeix els debats que se suscitin i el seu vot dirimeix els empats. També exerceix les funcions de vigilància per al compliment dels Estatuts i de les finalitats i objectius del Col·legi. En cas d’absència o malaltia del/de la degà/na, el/la substitueix el/la secretari/a. El/la tresorer/a i el/la secretari/a se substitueixen mútuament. Exerceix totes aquelles altres funcions que la legislació vigent i les normes pròpies del Col·legi li reservin al seu càrrec. El/la degà/na podrà delegar a la resta de membres de la Junta les facultats de la seva competència que estimi convenients.

Article 25. El secretari

Correspon al/a la secretari/a exercir les funcions de fedatari dels actes i acords del Col·legi. I, més contretament, les funcions següents:

a) Té al seu càrrec els serveis administratius del Col·legi, els empleats, els llibres, els arxius i el segell.

b) Dona tràmit a les sol·licituds i comunicacions rebudes i les trasllada a qui escaigui.

c) Redacta i signa les actes de la Junta de Govern i de les assemblees generals i en lliura certificacions amb el vistiplau del/de la degà/na.

d) Té cura del Llibre registre de les persones col·legiades.

e) Convoca, per ordre del/de la degà/na, les reunions de la Junta de Govern i de l’Assemblea.

Article 26. El tresorer

Correspon al/a la tresorer/a exercir les funcions relacionades amb la gestió econòmica del Col·legi i, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat. I, més concretament, les funcions següents:

a) L’organització dels serveis comptables del Col·legi.

b) La preparació del projecte de pressupost anual i de l’estat de comptes que presenta a la Junta de Govern.

c) La recaptació de les quotes col·legials i la taxa corresponent al servei de visat, així com altres ingressos del Col·legi.

d) La custòdia dels fons del Col·legi.

e) Porta el llibre de comptes.

f) La realització dels cobraments i pagaments.

g) Els béns del patrimoni del Col·legi seran inventariats pel/per la tresorer/a. El/la tresorer/a, juntament amb el/la degà/na, té signatura mancomunada per realitzar els pagaments que siguin necessaris.

Article 27. Destitució i suspensió dels membres de la

Junta

1. Les persones que formen part de la Junta de Govern que incompleixin llurs obligacions seran destituïdes per les causes següents:

a) La manca d’assistència injustificada a la meitat de les reunions de la Junta de Govern establertes com a mínimes pels Estatuts en el termini d’un any.

b) L’incompliment de les obligacions establertes per la Llei, pels Estatuts i per la normativa col·legial. Serà necessari l’acord motivat de la Junta en relació amb la seva destitució i haver escoltat prèviament la persona a destituir.

2. Quan la Junta acordi la iniciació d’un expedient disciplinari contra un dels seus membres, la condició de membre de la Junta restarà en suspens fins a la resolució ferma de l’expedient disciplinari.

Article 28. Comissions

La Junta de Govern pot designar i crear comissions de treball per a temes concrets, en la forma i composició que cregui escaient. El treball d’aquestes comissions haurà de ser sotmès a la Junta de Govern o bé a l’Assemblea General, segons s’escaigui. TITOL IV.- RÈGIM ECONÒMIC

Article 29. Recursos econòmics

Els recursos econòmics del Col·legi són:

a) Les quotes col·legials.

b) Les taxes que percebi en relació amb els visats.

c) Els que derivin de la prestació de serveis als seus membres.

d) Els procedents de l’elaboració remunerada d’informes o estudis.

e) Els rendiments del patrimoni del Col·legi.

f) Les subvencions, les donacions i llegats que pugui rebre.

g) Qualssevol altres permesos per Llei.

Article 30. Quotes col·legials

Les persones col·legiades tenen l’obligació de contribuir al sosteniment econòmic del Col·legi mitjançant el pagament de les quotes col·legials que acordi l’Assemblea General. La Junta de Govern pot actualitzar l’import de les quotes col·legials en un percentatge que no excedeixi l’IPC anual.

Article 31. Dret de visat de projectes

Les persones col·legiades satisfaran els drets de visat de projectes i treballs d’acord amb el que estableix el Reglament de visat.

Article 32. Pressupost i comptes

1. L’exercici pressupostari coincideix amb l’any natural. La Junta de Govern prepararà cada any un pressupost que sotmetrà a l’aprovació de l’Assemblea General. El pressupost haurà d’ésser equilibrat en despeses i ingressos. Els béns del patrimoni del Col·legi seran inventariats pel/per la tresorer/a.

Article 33. Limitació de responsabilitat

La condició de col·legiat/da no comporta cap responsabilitat personal envers terceres persones per les obligacions i deutes contrets pel Col·legi. Tampoc no tenen responsabilitat els membres de la Junta de Govern sempre que llur actuació hagi estat conforme a les exigències de la Llei i d’aquests Estatuts. TÍTOL V.- RÈGIM DISCIPLINARI

Article 34. Responsabilitat disciplinària de les persones col·legiades

Les actuacions professionals que no compleixin les previsions establertes en la Llei o en els Estatuts col·legials o en les Normes deontològiques poden ser sancionades en els termes establerts en la Llei i/o en aquest títol dels Estatuts. El règim disciplinari del COAA és exercit per la Junta de Govern del Col·legi en els termes establerts per la Llei i per les normes d’aquest Títol.

Article 35. Responsabilitat disciplinària de la

Junta de Govern Els membres de la Junta de Govern responen davant del Col·legi, del col·lectiu col·legiat i altres tercers, per les actuacions que realitzin en l’exercici dels seus càrrecs i que siguin contràries a la legislació vigent o als Estatuts, i pels danys i perjudicis causats amb dol o negligència. La responsabilitat dels membres de la Junta de Govern és solidària respecte de les actuacions acordades de manera col·legiada, llevat que hagin fet constar en acta la seva oposició a l’acord. També és solidària sempre que l’acció o omissió que la genera no es pugui atribuir a un o més dels membres, de manera individual i exclusiva. En el supòsit de responsabilitat per negligència o dol d’algun dels membres de la Junta de Govern, o de la Junta en ple, i sens perjudici de les accions en responsabilitat pertinents, les persones interessades seran immediatament suspeses de les diverses funcions i s’elegiran mitjançant Assemblea General Extraordinària els nous membres per substituir els membres que resultin cessats.

Article 36. Potestat disciplinària del

Col·legi

1. Sens perjudici de les eventuals responsabilitats civils i/o penals en què puguin incórrer, les persones col·legiades estan subjectes a responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment de la normativa que regula la professió d’arquitecte i de les Normes deontològiques del Col·legi.

2. D’acord amb la Llei, el Col·legi és competent disciplinàriament per sancionar les persones col·legiades per les accions o omissions que constitueixin infracció de les disposicions de la Llei, dels Estatuts o del Codi deontològic. El règim sancionador establert en aquests Estatuts queda sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no-concurrència de sancions. En la tramitació de l’expedient sancionador han d’haver-se garantit, almenys, els principis de presumpció d’innocència, d’audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori. Són aplicables al procediment sancionador les previsions sobre la potestat sancionadora establertes per la normativa administrativa vigent.

Article 37. Procediment disciplinari o de resolució de conflictes

1. La incoació d’un expedient disciplinari es realitza per acord de la Junta de Govern, com a conseqüència d’una denúncia o d’ofici. En l’acord d’incoació es designen dues persones instructores de l’expedient, que seran un/a membre de la Junta i una persona col·legiada exercent designada per insaculació per la Junta. No té la consideració de denúncia l’escrit en què no consta identificada la persona física o jurídica que la presenta. La denúncia s’ha de realitzar per escrit i ha de mencionar el relat dels fets, la data en què s’han produït i la identitat de la persona presumptament responsable. El procediment es pot iniciar d’ofici quan es tingui coneixement, per qualsevol mitjà, de situacions, actes o fets que puguin constituir intrusisme, una actuació professional irregular o que puguin ser objecte de sanció.

2. Les persones designades com a instructores han de practicar tots aquells actes i proves que siguin necessaris per a l’esclariment dels fets i per a determinar les responsabilitats susceptibles de sanció o no. Posteriorment, redacten un plec de càrrecs amb el contingut mínim següent:

a) Identificació de les persones presumptament responsables.

b) Exposició dels fets imputats.

c) Referència dels articles que han estat infringits.

d) Proposta de sanció a imposar.

3. La incoació de l’expedient sancionador, juntament amb les persones que han estat designades instructores i el plec de càrrecs, s’ha de notificar a la persona interessada. Se li atorgarà un termini de deu (10) dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació perquè, en cas que ho desitgi, pugui realitzar al·legacions i proposar els mitjans de prova que desitgi. Rebut l’escrit d’al·legacions, les persones instructores acorden la pràctica de les proves proposades per la persona interessada i aquelles altres que estimin convenients, en el termini més breu possible. Les persones instructores poden refusar la pràctica d’alguns o tots els mitjans de prova proposats per la persona interessada mitjançant escrit motivat. Aquesta decisió no és susceptible de recurs, sinó que la petició de prova es pot tornar a realitzar en seu de recurs. Un cop practicades, del resultat es dona trasllat a la persona interessada, perquè realitzi les al·legacions que estimi convenients en el termini màxim de deu (10) dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva notificació.

4. Un cop realitzades les proves i en cas que no s’hagin hagut de realitzar, transcorregut el termini d’al·legacions, les persones instructores, en el termini màxim d’un mes, han d’elaborar una proposta de sanció que eleven a la Junta de Govern per resoldre. Aquest termini el pot prorrogar qui instrueix l’expedient mitjançant resolució motivada fins a la meitat del temps previst.

5. Les sancions les imposa la Junta de Govern mitjançant resolució motivada per majoria dels seus membres, i a proposta de les persones instructores.

Aquestes últimes no poden estar presents, ni participar, durant la deliberació i presa de decisió de la Junta de Govern en relació amb l’expedient sancionador.

La resolució, signada pel/per la secretari/a amb el vistiplau del/de la degà/na, s’ha de notificar a la persona interessada, que pot interposar recurs davant de la Junta Disciplinària de segona instància dins del termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució.

La Junta Disciplinària de segona instància es constitueix amb caràcter especial per a cada recurs, amb cinc persones col·legiades, designades per insaculació per la Junta de Govern d’entre els membres exercents que no han format part de la Junta Disciplinària de primera instància, ni han instruït.

És presidida pel membre amb més antiguitat en l’exercici de la professió.

Qui es designi per formar part de la Junta Disciplinària no es pot inhibir, llevat de causa justificada que aprecia el/la degà/na.

La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estats designats constitueix una infracció col·legial greu.

Els membres de la Junta Disciplinària també poden ésser recusats i, en cas que així sigui, resol el/la degà/na.

La Junta Disciplinària de segona instància, una vegada constituïda, ha de dictar una resolució motivada en el termini d’un mes.

La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dues terceres parts dels membres de la referida Junta.

El/la president/a té un vot diriment en cas d’empat.

Contra la resolució expressa o tàcita del recurs per part de la Junta Disciplinària de segona instància es pot interposar demanda d’impugnació davant de la Secció Administrativa de la Batllia en la forma i en el termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal.

6. Durant la tramitació de l’expedient disciplinari, la Junta de Govern, a demanda motivada per escrit de les persones instructores, pot adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per a assegurar l’eficàcia de la resolució final que hi pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix l’acord motivat i l’audiència prèvia de la persona interessada. La Junta Disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona col·legiada contra la qual s’ha obert un expedient disciplinari, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió atenent a la gravetat dels fets que se li imputin i les circumstàncies que hi concorrin. El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de compliment de la sanció eventual d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.

7. Aquest procediment també és d’aplicació per a la resolució de conflictes entre les persones col·legiades.

8. El procediment sancionador es veurà suspès:

a) si en el decurs de la tramitació de l’expedient es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal. En aquest cas, l’òrgan competent ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional que correspongui i s’haurà de suspendre la tramitació de l’expedient, la qual cosa interromp els terminis de prescripció i de caducitat fins que recaigui una resolució penal ferma, data a partir de la qual es reprendrà la tramitació de l’expedient disciplinari.

b) si s’està instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats. En aquest cas, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient i suspendre’n la tramitació, fet que interromp els terminis de prescripció i de caducitat fins que recaigui una resolució penal ferma, data a partir de la qual es reprendrà la tramitació de l’expedient disciplinari. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a l’òrgan competent.

9. En tot allò que no hi sigui previst, s’aplicaran les normes generals del procediment administratiu sancionador.

Article 38. Execució de les sancions

1. Les resolucions sancionadores d’expedients disciplinaris només són executives quan són fermes. Adquireixen fermesa en cas que no s’interposi recurs o en cas que s’exhaureixi la via administrativa.

2. El Col·legi té competència per executar per si mateix les seves resolucions sancionadores en els termes previstos per les normes generals que regulen el procediment administratiu sancionador.

3. La Junta de Govern ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals i al Govern les sancions fermes d’inhabilitació professional i/o expulsió.

Article 39. Infraccions

Les infraccions que poden cometre les persones col·legiades es graduen en molt greus, greus i lleus.

Article 40. Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) L’exercici de la professió d’arquitecte/a sense disposar del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior en l’àmbit de l’arquitectura, andorrà o reconegut al Principat d’Andorra, lliurat o reconegut pel Govern, suficient per a l’exercici de la professió.

b) L’incompliment dels deures i de les obligacions professionals quan d’això resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat el servei del/de la professional.

c) L’exercici de la professió sense estar inscrit/a al Col·legi com a membre exercent, a excepció dels supòsits previstos en la Llei de professions titulades vigent.

d) La vulneració del secret professional.

e) L’exercici de la professió d’arquitecte/a en un supòsit d’inhabilitació professional o de suspensió cautelar, o per part de qui incompleixi un supòsit d’incapacitat, d’incompatibilitat d’acord amb els presents Estatuts i la legislació vigent.

f) L’exercici de la professió d’arquitecte/a en un supòsit de prohibició d’exercir al Principat dictada per l’autoritat andorrana competent.

g) La condemna ferma per delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.

h) L’exercici de la professió sense haver obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per part de Govern.

i) L’incompliment d’obligacions establertes per les Lleis i pels presents Estatuts.

j) L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans del Col·legi sobre les matèries col·legials següents: i. Realitzar accions o omissions que vulnerin la imatge pública del Col·legi i/o de la professió. ii. Actuar en contra de les decisions preses pels òrgans del Col·legi com a conseqüència de la voluntat expressada pel col·lectiu col·legiat a través de qualsevol tipus de consulta i votació.

k) L’incompliment dels deures i obligacions establerts en els Estatuts quan revesteixin especial gravetat.

l) La manca de pagament de les quotes col·legials i de la taxa corresponent al visat de projectes.

m) L’omissió o realització d’actes que impedeixin o alterin greument el funcionament del Col·legi.

n) Haver estat sancionat per la Comissió de dues infraccions greus en el termini d’un any.

o) No complir amb les resolucions fermes dictades pel Col·legi en el marc de l’exercici de la seva potestat disciplinària.

p) L’exercici de la professió sense tenir obert un despatx professional o sense haver-se incorporat en un despatx professional o un bufet ja obert.

q) L’encobriment d’actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió o de les actuacions professionals irregulars.

r) L’ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats/des en el mateix Col·legi o envers els membres dels òrgans de govern del Col·legi.

Article 41. Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici, l’ètica i la deontologia professionals.

b) L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals quan d’això resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei professional, quan no es pugui qualificar com a infracció professional molt greu.

c) L’incompliment de l’obligació que tenen les persones col·legiades de comunicar els supòsits d’intrusisme professional o d’exercici il·legal de la professió, o actuacions professionals irregulars, de què siguin coneixedores.

d) L’incompliment del deure d’assegurança.

e) L’incompliment del deure de prestació obligatòria previst per les lleis, després d’haver-hi estat degudament requerit/da, llevat d’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei.

f) L’incompliment de portar els llibres actualitzats dels assumptes en què intervinguin i dels comptes amb els seus clients.

g) L’incompliment de l’obligació de retre comptes al client.

h) Els actes que tinguin la consideració de competència il·lícita o deslleial.

i) L’exercici de la professió sense complir els requisits establerts legals, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.

j) L’incompliment de fer saber al Col·legi qualsevol acte que afecti la independència o la llibertat d’un/a arquitecte/a en l’exercici de la seva professió.

k) L’incompliment de l’obligació de realitzar els peritatges judicials després d’haver estat requerit/da degudament a tal efecte pel Col·legi i llevat que s’acrediti que hi concorre una causa justificada que faci impossible el compliment d’aquest deure.

l) L’incompliment de les obligacions establertes en aquests Estatuts quan no siguin constitutives d’infracció molt greu.

m) L’ofensa i desconsideració envers altres professionals col·legiats/des en el mateix Col·legi o envers membres dels òrgans de govern.

n) Haver estat objecte de sanció per la comissió de dues infraccions lleus en el termini de sis mesos.

Article 42. Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) L’incompliment dels deures o obligacions professionals previstos en els presents Estatuts i en la legislació vigent que no siguin constitutius d’infracció professional ni molt greu ni greu.

b) Les infraccions previstes en l’article precedent quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions col·legials molt greus o greus.

c) La desatenció o el retard en el compliment dels tràmits administratius inherents a la col·legiació i al funcionament dels serveis del Col·legi.

Article 43. Sancions

Les sancions que poden ésser imposades per la Junta de Govern del COAA són: 1.- Per la comissió d’infraccions molt greus:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.

b) Multa de quantitat no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.

c) Expulsió, la qual únicament es pot imposar per reiteració en la comissió de les infraccions molt greus previstes en les lletres b i l de l’article 40. 2.- Per la comissió d’infraccions greus:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.

b) Multa de quantitat no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros. 3.- Per la comissió d’infraccions lleus:

a) Amonestació escrita.

b) Multa de quantitat no superior a 1.000 euros. Les sancions d’expulsió del Col·legi, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita com a conseqüència d’una mateixa infracció són compatibles amb la secció de multa. Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, per no ser susceptible de recurs administratiu o judicial.

Article 44. Actualització de la quantia de les sancions i la seva graduació

1. La quantia de les sancions previstes en aquests Estatuts pot ésser actualitzada per la Llei anual de pressupost de l’Estat.

2. Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent i sobretot tenint en compte la intencionalitat, el perjudici causat, la quantia del benefici obtingut o que es pretenia obtenir, la reiteració o reincidència, i que els mateixos fets hagin estats sancionats per la via penal.

Article 45. Inhabilitació professional

1. La sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada.

2. Quan resolgui, la Junta de Govern ha de comunicar la seva decisió a Govern.

3. La inhabilitació és efectiva a partir del moment en què la resolució que la imposi sigui ferma per no ser susceptible de cap recurs administratiu o jurisdiccional.

4. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es començarà a computar a partir del compliment definitiu de l’anterior.

5. La sanció d’expulsió impedeix l’exercici professional fins que hagin transcorregut quatre anys, com a mínim, a comptar de l’efectivitat de la sanció.

Article 46. Rehabilitació professional

1. La persona sancionada amb l’expulsió del Col·legi pot sol·licitar la seva rehabilitació professional un cop transcorregut el termini de 4 anys a comptar de l’efectivitat de la sanció. En aquest cas, la persona que sol·liciti la seva rehabilitació haurà de demanar-ho per escrit a la Junta de Govern i acreditar el compliment de les sancions imposades anteriorment a la sanció d’expulsió. La Junta de Govern podrà sol·licitar, a més, que realitzi una formació en matèria de deontologia professional.

2. Les persones col·legiades que hagin estat sancionades poden demanar per escrit a la Junta de Govern del COAA la cancel·lació de l’anotació de la sanció ferma imposada que consta en el registre corresponent una vegada transcorreguts els terminis següents, comptats a partir de l’endemà de la data d’imposició de la sanció:

• Si la infracció era lleu, un any.
• Si la infracció era greu, tres anys.
• Si la infracció era molt greu, cinc anys.

3. La denegació de la cancel·lació per la Junta de Govern obre la via de recurs en els termes establerts en l’article 6 d’aquests Estatuts.

Article 47. Prescripció de les infraccions i de les sancions

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant.

2. Les sancions per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap de sis mesos. Els terminis de prescripció de les sancions comencen a comptar-se a partir de l’endemà en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.

3. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ésser imposada la sanció.

4. El termini de prescripció de les infraccions s’interromp per qualsevol actuació col·legial realitzada amb coneixement formal del presumpte infractor que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment disciplinari. La interrupció deixa de tenir efectes si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més d’un mes per causa no imputable a la persona infractora. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari. En cas de suspensió de la tramitació per prejudicialitat penal, el termini de prescripció resta també en suspens fins que el Col·legi tingui constància fefaent de la resolució recaiguda en via penal.

5. La prescripció de les sancions queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment executiu. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor. En tal cas, el còmput de prescripció es torna a iniciar de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

Article 48. Extinció de la responsabilitat

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció de la persona col·legiada, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.

2. La baixa del Col·legi no extingeix la responsabilitat disciplinària en què ha incorregut la persona col·legiada durant el període d’alta, però comporta l’arxiu provisional del procediment disciplinari i la suspensió eventual de la sanció imposada, la qual ha de ser complerta si la persona col·legiada es torna a donar d’alta. CAPÍTOL VI.- DISSOLUCIÓ

Article 49. Dissolució

1. La dissolució del COAA s’ha de fer per Llei.

2. El COAA es dissol per:

a) Acord de l’Assemblea General Extraordinària convocada expressament a aquest efecte. La decisió de dissolució requereix el vot favorable dels dos terços del total de les persones col·legiades presents i/o representades, amb un quòrum mínim en segona convocatòria del 50% del col·lectiu.

b) Per una substancial baixa de persones col·legiades quan aquestes queden reduïdes a un nombre inferior al de vuit (8) persones.

c) Per pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la Llei.

Article 50. Liquidació

1. Una vegada acordada la dissolució, s’ha de demanar al Govern acompanyant-la del certificat de l’acord adoptat per l’Assemblea General Extraordinària convocada a aquest efecte. Un cop rebuda aquesta documentació, el Govern ha de presentar a tràmit el projecte de llei de dissolució corresponent.

2. Un cop aprovada la Llei de dissolució, el Govern, mitjançant Decret, ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregades de dur-la a terme i la destinació del romanent, d’acord amb els Estatuts del COAA i la Llei vigent en matèria d’exercici de professions titulades i col·legis i associacions professionals.

3. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern, mitjançant Decret, ha de cancel·lar la inscripció del Col·legi al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.

4. Operada la liquidació del COAA, si en resultés un producte sobrer, serà obligatòriament entregat a Govern a l’efecte que el destini a obres socials, benèfiques i/o assistencials. En cas de liquidació del Col·legi, l’eventual responsabilitat pels deutes i obligacions contrets legalment pel Col·legi que no hagin pogut ser liquidats no es transmet a les antigues persones col·legiades ni als membres de la Junta de Govern (tenint en compte que les persones col·legiades no són responsables de les obligacions i dels deutes contrets pel Col·legi; tampoc ho són els membres de la Junta de Govern, sempre que la seva actuació hagi estat adequada a les exigències legals i estatutàries), ni als liquidadors.

Disposició transitòria En

el cas dels col·legiats que l’aplicació dels nous Estatuts els comporta passar a una situació d’incompatibilitat que anteriorment no tenien, podran continuar únicament les obres que consten visades al COAA abans de l’entrada en vigor dels mateixos.

Disposició final Aquests

Estatuts entraran en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra . Escaldes-Engordany, 13 de febrer del 2019 Xavier Espot Zamora Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior