Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 19, any 2013 (24/04/2013) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Poden utilitzar la denominació d’”allotjament rural” els establiments que, complint la descripció de l’article 1 de la Llei 8/2012 , del 17 de maig, de modificació de la Llei general de l’allotjament turístic, del 30 de juny del 1998, reuneixen com a mínim els requisits establerts en aquest Reglament per ésser classificats com a allotjament rural amb la categoria d’una espiga.
Els establiments que no reuneixen els requisits mínims per a la classificació d’una espiga no poden utilitzar la denominació d’allotjament rural i, per tant, o bé s’han d’adaptar a la denominació i les característiques d’un altre grup d’allotjament turístic, o bé han de tancar les seves instal·lacions.
Els establiments d’allotjament rural tenen la consideració d’establiments comercials d’utilització pública, sense perjudici que es puguin dictar normes de règim intern sobre l’ús dels seus serveis i de les seves instal·lacions.
És obligatori que tot establiment d’allotjament rural estigui degudament autoritzat administrativament, que estigui inscrit en el Registre de Comerç i Indústria, amb l’objecte propi de l’activitat comercial d’explotació d’una casa rural o explotació d’una borda rural, i que compleixi totes les altres condicions necessàries de tot ordre per ser explotat. Tots aquests requisits són previs per poder accedir a la classificació i, en general, als altres continguts d’aquest Reglament. La unitat empresarial d’explotació d’un allotjament rural ha d’estar composta per una única titularitat empresarial i ha de desenvolupar l’activitat de casa/borda rural de forma habitual.
1. Els establiments d’allotjament rural, d’acord amb les seves característiques bàsiques, poden ser de dos tipus: a. Casa rural: Edifici situat dins d’un nucli de població. Es considera “nucli de població” el sòl urbà consolidat.
2. Els allotjaments dedicats a l’activitat d’allotjament rural poden oferir allotjament sota el règim de funcionament de:
Nota: La disposició derogatòria deroga literalment tot l’article 5, cosa que contradiu l’article 1. S’interpreta com a derogació de la redacció anterior. S’ha eliminat la cometa de tancament sobrant.
Tots els establiments que reuneixen els requisits per utilitzar la denominació d’allotjament rural es classifiquen en les categories següents:
1. Categoria d’una espiga
2. Categoria de dos espigues
3. Categoria de tres espigues
4. Categoria de quatre espigues
La categoria de la classificació d’allotjament rural s’assigna mitjançant un barem que comprèn les condicions obligatòries per a cada una de les categories a què es vulgui acollir l’establiment, més una puntuació mínima obligatòria que es determina per diverses opcions pel que fa a l’exterior i l’entorn, estances interiors, servei d’esmorzar (només en la modalitat de lloguer d’habitacions) i serveis.
1. En el lloguer d’habitacions s’ha d’oferir obligatòriament el servei d’esmorzar. A aquest efecte l’establiment ha de disposar d’un espai adequat per oferir aquest servei als usuaris.
2. Tots els establiments que ofereixen el servei d’esmorzar estan obligats a disposar de l’activitat de bar o snack, degudament registrada al Registre de Comerç i Indústria corresponent.
3. Els establiments d’allotjament rural estan obligats a vetllar perquè els productes que s’ofereixen als usuaris durant el servei d’esmorzar siguin productes tradicionals i autòctons d’Andorra o de les contrades veïnes del Pirineu.
1. La classificació d’un allotjament rural és obligatòria, de manera que tot establiment d’allotjament rural ha d’exhibir la placa identificativa corresponent, d’acord amb les disposicions de l’article 24 d’aquest Reglament. A la placa hi ha de figurar, com a mínim la denominació comercial de l’allotjament rural i la seva categoria.
2. A cada publicitat o documentació informativa que faci referència a una casa/borda rural en concret, s’ha d’indicar la categoria en la qual aquest establiment es troba classificat, sense que es pugui induir a error o confusió.
Les condicions mínimes obligatòries del barem per a la classificació s’entenen sense perjudici del compliment d’altres normes exigides per la legislació vigent en cada moment.
Perquè un allotjament rural tingui la categoria d’una espiga ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria d’una espiga, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.
Perquè un allotjament rural tingui la categoria de dos espigues ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria de dos espigues, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.
Perquè un allotjament rural tingui la categoria de tres espigues ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria de tres espigues, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.
Perquè un allotjament rural tingui la categoria de quatre espigues ha de reunir els requisits obligatoris establerts per a la categoria de quatre espigues, més els punts de la puntuació flexible que es detallen a l’annex 2 (“Categories”) d’aquest reglament.
Els requisits per a cada una de les categories d’una, dos, tres o quatre espigues, així com la puntuació flexible, queden constituïts per les àrees d’avaluació següents:
1. Casa/borda rural sencera/apartaments
2. Casa/borda rural habitacions Exterior i entorn. Estances interiors: habitació (llit, mobiliari i confort) cambra de bany (sanitaris, banyera/dutxa, complements i diversos). Servei d’esmorzar (el servei i el producte). Serveis: serveis diversos, espais i serveis complementaris, servei d’acollida i facilitats.
3. La composició de cada àrea d’avaluació queda detallada en l’annex 2 (“Categories”) d’aquest Reglament.
Els requisits per a cada una de les categories queden establerts pels apartats tramats que figuren en l’annex 2 (“Categories”) d’aquest Reglament, de manera que aquests requisits són obligatoris per a les respectives categories. En aquest mateix annex 2 figuren els punts que es poden obtenir pel sistema de puntuació flexible, que són els que figuren en els apartats sense tramar amb la indicació de la puntuació de manera que obtingui obligatòriament les puntuacions mínimes exigides per a les respectives categories i per a cada secció.
1. En els allotjaments rurals es fixa un mínim de dos (2) places i un màxim de setze (16) places per edifici, distribuïdes en habitacions d’una (1) a quatre (4) places.
2. S’admet un màxim de dos (2) llits supletoris per cada 16 places, només per a menors de 12 anys i sempre que aquests supletoris estiguin integrats dins de les habitacions. Un allotjament rural no pot disposar d’habitacions només amb llits supletoris.
3. No es permet la utilització de sofà llit en cap de les estances de l’allotjament.
4. Respecte de les lliteres, únicament s’accepten de dos places i han d’estar integrades en habitacions. Les lliteres només les poden utilitzar menors de 12 anys i no es poden considerar com a llits supletoris. El còmput de lliteres infantils en un allotjament rural no pot ser superior a 1 llitera (dos places) per cada 4 llits d’adults (4 places). En la modalitat de lloguer d’habitacions no s’accepten habitacions únicament amb lliteres.
5. En cas que s’utilitzin llits supletoris o lliteres s’ha de notificar al client a l’avança.
6. En el lloguer d’edifici sencer i en el lloguer d’apartaments, la cambra de bany ha de ser un espai privatiu i ha de disposar d’espai i de les condicions suficients per ser utilitzada per sis persones com a màxim.
Com a identificació complementària a la categoria, l’allotjament rural pot tenir segells d’especialitat o diferenciació denominats “segells especials” com a element informatiu sobre els serveis, les condicions, la situació o altres aspectes relatius a les seves activitats.
Els segells especials són opcionals, de forma que l’allotjament rural que voluntàriament desitgi obtenir la identificació sobre aquests segells ha de cursar la petició corresponent al ministeri encarregat del turisme.
Els segells especials poden ser:
L’assignació dels segells especials definits en l’article anterior s’efectua quan l’allotjament rural reuneix, per a cada especialització, les característiques i condicions que es determinen en l’annex 3 (“Segells especials”) d’aquest Reglament. Aquesta assignació s’efectua si es compleixen els estàndards determinats per a aquesta especialització en l’annex 3 (“Segells especials”).
1. Una vegada assignada la categoria i si escau els segells especials, s’atorga a l’allotjament rural el segell oficial de control i garantia “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra”, que certifica la certesa de la informació sobre la categoria i, si escau, dels segells especials.
2. La “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra” l’ha de lliurar el ministeri encarregat del turisme i ha de contenir la informació sobre la denominació comercial de l’allotjament rural i la seva categoria, juntament, si escau, amb els segells especials.
La forma oficial del segell de control i garantia “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra “ està formada per la combinació dels elements que s’especifiquen en l’annex 4 (“Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra”) d’aquest Reglament, amb les mides, els grafismes, la tipografia i altres elements, i inclou la descripció de la categoria i, si escau dels segells especials. En la placa hi consta:
1. La placa ha de figurar a l’allotjament rural en un lloc fàcilment visible per al públic i els usuaris, a l’exterior i preferentment a l’entrada principal. Resta prohibida la utilització i la instal·lació d’altres plaques, indicacions o senyalitzacions relatives a la classificació, per a la qual només pot figurar la “Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra” oficial subministrada pel ministeri encarregat del turisme. En cas de deteriorament o una altra circumstància, el subministrament d’una nova placa correspon també al ministeri encarregat del turisme, amb la petició prèvia de la part interessada.
2. El Govern fixa periòdicament el preu públic de la placa per a cada una de les categories, en funció d’aquestes categories. Aquest preu l’estableix el Govern tenint en compte tots els paràmetres que entren en la concepció, la fabricació i el lliurament de la placa. Cada establiment ha de pagar el preu públic de la placa en el moment del lliurament. La instal·lació de la placa és a càrrec de cada establiment.
El ministeri encarregat del turisme és l’autoritat competent per utilitzar, autoritzar l’ús i atorgar a l’empresari el dret d’utilitzar la placa i els elements de contingut que la componen del segell de control i garantia, seguint les normes que s’estableixen en aquest Reglament i, en particular, en l’annex 4, en què es descriuen les característiques de la placa i les normes gràfiques.
1. A partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, en el moment de l’obtenció del Registre de Comerç i Indústria l’allotjament rural ha d’iniciar el procediment per a la classificació. A partir d’aquesta data l’allotjament rural disposa de tres mesos per omplir els impresos per a l’autoqualificació i retornar-los amb totes les dades necessàries per a l’assignació de la categoria i els segells especials, juntament amb la sol·licitud d’autorització de placa de classificació d’allotjament turístic.
2. A partir del retorn dels impresos d’autoqualificació omplerts amb totes les dades, el ministeri encarregat del turisme ha de comprovar les dites dades, mitjançant una inspecció que es du a terme en el termini de dos mesos. Amb els resultats obtinguts, es comproven els resultats de l’autoqualificació amb els de la inspecció del ministeri encarregat del turisme. Quan ambdós resultats siguin coincidents es procedeix a les assignacions corresponents i al lliurament posterior de la “ Placa de classificació de casa/borda rural d’Andorra” amb les inscripcions corresponents.
3. El lliurament de la placa l’efectua el ministeri encarregat del turisme en el termini màxim d’un mes a partir del moment de la notificació a l’empresari de l’exactitud de la seva autoqualificació, després de la inspecció corresponent.
1. En cas que els resultats de la inspecció practicada pels serveis del ministeri encarregat del turisme siguin diferents dels de l’autoqualificació, es comuniquen a l’empresari afectat els resultats de la inspecció. En cas de conformitat per part de l’empresari amb els resultats de la inspecció, es lliura la placa en el termini d’un mes a partir del moment de la manifestació de conformitat.
2. En cas que l’empresari no estigui d’acord amb els resultats de la inspecció, pot impugnar-los per mitjà del procediment administratiu en vigor. Mentre aquest procediment se substancia, però, ha d’aplicar la qualificació resultant de la inspecció, i instal·lar la placa corresponent a aquesta qualificació.
La inspecció la pot efectuar el ministeri encarregat del turisme per mitjà de serveis o agents propis o per mitjà d’empreses especialitzades i independents contractades expressament a aquest efecte.
Amb posterioritat al procediment d’autoqualificació i d’inspecció i una vegada l’establiment tingui assignada la seva categoria, el ministeri encarregat del turisme pot fer noves inspeccions per revisar les dades i l’exactitud de la classificació de la categoria i dels segells especials, en qualsevol moment i d’ofici o a instància degudament acreditada i fonamentada de la part interessada.
En cas que un establiment ja classificat vulgui modificar la seva classificació (categoria i segells especials), s’ha de seguir el procediment establert de sol·licitar els fulls per a l’autoqualificació i la inspecció posterior per part del ministeri encarregat del turisme per establir la nova classificació.
El ministeri encarregat del turisme ha de confeccionar un catàleg d’allotjaments rurals, en paper o suport informàtic, amb el recull de totes les dades de la classificació; és a dir, categoria i, si escau, segells especials, a més de tots els altres indicatius (denominació comercial, adreça, telèfon, fax, correu electrònic, serveis i altres dades d’interès per a l’usuari). Aquest catàleg s’ha d’actualitzar cada any.
Tot allotjament rural ha de subscriure obligatòriament, en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra, una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, i ha de mantenir en tot moment la vigència de l’assegurança. Les persones físiques o jurídiques titulars d’un allotjament rural han d’exhibir i presentar l’acreditació de la subscripció i la vigència de les assegurances obligatòries als serveis del Govern que ho requereixin.
Amb l’objectiu de facilitar l’aplicació del Pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror, del 14 de desembre del 2011, i concretament l’apartat d’oferta d’instal·lacions i serveis, el Govern ha de treballar conjuntament amb la Comissió de Gestió per promoure el desenvolupament de l’allotjament turístic del tipus borda rural en aquesta vall.
Introducció Aquest document fixa els criteris constructius que hauran de complir les edificacions destinades a l’allotjament turístic rural amb l’objectiu de preservar un model constructiu de muntanya, inspirat en l’arquitectura vernacular* d’Andorra, que posi en valor les seves particularitats i alhora fomenti el manteniment d’una imatge homogènia per a totes les construccions, siguin antigues o de nova planta, combinant l’edificació amb el sòl lliure domèstic, com els horts, els patis o les explotacions agrícoles i ramaderes. Aquests criteris seran aplicables als edificis destinats a l’allotjament turístic rural segons les normatives urbanístiques que hi siguin aplicables d’acord amb el marc normatiu actual. Tanmateix no s’hauran d’aplicar els criteris detallats en aquest document als edificis rehabilitats d’acord amb els criteris fixats pel ministeri responsable del patrimoni cultural. Amb independència dels models existents, totes les construccions han de respectar els requisits mínims d’habitabilitat que estipula el Reglament de construcció en funció de la data de construcció de l’edifici, i han de disposar a tots els efectes de la cèdula o el certificat d’habitabilitat corresponent per poder exercir l’activitat. En els apartats que componen aquest annex es detallen els criteris constructius que han d’afectar les tipologies d’edificis, que són els següents:
1. Entorns de les edificacions Els terraplens i talussos d’excavació de la propietat han d’estar estabilitzats, revegetats i mantinguts en bon estat per evitar l’erosió del sòl. Els tancaments a l’entorn de l’edificació han de ser vegetals, en murs de pedra i/o baranes de fusta. En el cas de reixats metàl·lics existents, han de ser de color neutre (gris o verd fosc) i mantinguts en bon estat. Segons el tipus de projecte i sempre d’acord amb la planificació urbanística establerta a la zona afectada, les construccions destinades a l’allotjament rural han de respectar els criteris següents: 1.1. Per a totes les edificacions
2. Volumetria 2.1 Casa rural:
a) Les edificacions existents destinades a l’activitat de casa rural d’abans de l’any 1960 no tenen cap límit de volumetria.
b) Les edificacions existents a partir de l’any 1960 i les edificacions de nova planta destinades a l’activitat de casa rural han d’estar compostes com a màxim de planta baixa, planta primera, planta segona i sotacoberta, sempre que no superin els 500 metres quadrats màxims de construcció. 2.2 Borda rural:
a) Les edificacions existents destinades a l’activitat de borda rural han d’estar compostes com a màxim de planta baixa, planta primera i sotacoberta, sempre que no superin els 400 metres quadrats per planta. Cada edificació destinada a borda rural ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny. Les bordes rurals existents de més de 150 metres quadrats de planta no es poden ampliar.
b) Les edificacions de nova planta destinades a l’activitat de borda rural han d’estar compostes com a màxim de planta baixa, planta primera i sotacoberta, sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta. Cada edificació destinada a borda rural ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny.
3. La coberta i els materials de coberta Les cobertes de les edificacions han de respectar un seguit de criteris constructius en complementarietat amb la utilització imperativa de la llosa natural com a element extern de cobriment de la coberta. En la rehabilitació d’edificis vernaculars es recomana mantenir i recuperar la llosa original que es trobi en bon estat per ubicar-la novament un cop finalitzada la nova coberta. 3.1. Per a totes les edificacions Aquestes edificacions estan obligades a respectar els criteris que es detallen seguidament:
4. Obertures És important fomentar i mantenir en totes les construccions una distribució harmoniosa de les obertures.
5. Façanes, murs i paraments Les façanes, els murs i els paraments dels edificis i del seu entorn han de respectar un seguit de criteris constructius amb la utilització imperativa de pedra de l’estil del país o similar com a element extern de cobriment de la totalitat dels murs, paraments i façanes en complementarietat de la fusta o un material assimilable per al tancament de les obertures i la decoració dels llindars. 5.1. Per a totes les edificacions Amb independència de la normativa de construcció aplicable a cada cas, els edificis destinats a l’allotjament turístic rural han de disposar d’una imatge exterior homogènia respecte dels elements que conformin les façanes i els murs adjacents. Pel que fa a la façana de l’edifici s’estableixen els criteris següents:
Nota: Salts de línia afegits per estructurar el text, que es publica sense paràgrafs; caràcters literals. Efectes dubtosos: els del Decret original o la publicació de la correcció.
Segell casa rural/borda rural – Agroturisme Casa o borda que ofereix els serveis que es detallen a continuació i que han estat agrupats de forma temàtica. El titular de l’allotjament rural ha de ser titular d’una explotació agrària degudament inscrita prop del Departament d’Agricultura, tenir un mínim de 0,2 UTH (unitats de treball humà) i 5 anys d’antiguitat al Registre d’Explotacions Agràries. S’ha de disposar d’un ítem de cada 1 dels 3 apartats següents:
Nota: La taula d’ítems que segueix només figura al document adjunt, no disponible. La capçalera exacta de l’annex no s’ha pogut verificar.