Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 3, any 1994 (13/01/1994) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
L’expressió “tribunal” que figura en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col·legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col·legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.
Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar. Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció. Si a la vista de les al·legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes. Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.
La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.
Les mesures cautelars, provisionals i d’assegurament de responsabilitats i de trava, no quedaran suspeses i continuaran desplegant tota la seva eficàcia malgrat el plantejament d’una qüestió prèvia d’inconstitucionalitat en el procediment principal, fins que recaigui la resolució del Tribunal Constitucional.
El procediment previst en l’article 9.3 de la Constitució té per objecte facilitar que tot detingut il·legalment pugui acudir a un òrgan judicial a fi que aquest es pronunciï sobre la legalitat de la seva detenció.
Es considera detingut il·legalment:
a) Qui ho sigui per una autoritat, agent, funcionari o particular, sense que concorrin els supòsits legals i, fins i tot quan concorren aquests supòsits, la detenció s’hagi produït sense respectar les formalitats i requisits legals.
b) Qui sigui il·lícitament internat en qualsevol establiment o lloc d’Andorra.
c) Qui estigui detingut per més temps del previst per la llei.
d) Qui, havent estat legalment privat de llibertat, no li siguin respectats els drets que la Constitució i les lleis garanteixin a tota persona detinguda.
Poden instar el procediment:
a) La persona privada de llibertat personalment o per mitjà de mandatari, fins i tot verbal, els seus parents sense límit de grau, consorts i assimilació, i els representants legals de la persona privada de llibertat.
b) El Ministeri Fiscal.
c) Qualsevol tribunal, batlle, magistrat, funcionari de Justícia o del Centre Penitenciari.
És competent per conèixer la demanda el president del Tribunal de Batlles o el batlle que designi el president, sense que regeixin en aquest procediment els torns i sense tenir en compte l’afectació del batlle a una secció o una altra, i quan estigui en actuació el batlle de guàrdia.
El procediment s’iniciarà, llevat quan s’incoï d’ofici, per mitjà d’escrit o compareixença, sense ésser preceptiva la intervenció d’un advocat. En l’escrit o en la compareixença es farà constar:
a) El nom i circumstàncies personals del demandant i de la persona per a la qual es demana la protecció judicial.
b) El lloc on es trobi privat de llibertat, la persona o autoritat sota la custòdia de la qual es trobi, així com tota altra circumstància rellevant.
L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.
Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.
L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituir-se ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.
En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut. El Batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicar-se en l’acte. En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.
La resolució haurà de contenir els pronunciaments permetent d’assegurar la protecció del dret fonamental vulnerat. Si la detenció apareix ésser il·legal ordenarà la immediata posta en llibertat del detingut sense perjudici de que es procedeixi per la via penal.
1. En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució i dels altres drets la vulneració dels quals s’hagi produït en el marc d’un procés judicial, es pot presentar una demanda davant el president del Tribunal de Batlles, per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. El president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el batlle al qual correspon per torn i que sigui competent per raó de la matèria.
2. El batlle competent trasllada la demanda a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant una sentència dins els tretze dies hàbils següents.
3. La durada total del procés no pot superar el termini d’un mes, i només es pot prorrogar de forma motivada i excepcional fins a tres mesos com a màxim si la pràctica de les proves proposades o que s’hagin decidit d’ofici ho exigeix, o si concorren altres motius justificats que no siguin imputables a les parts comparegudes en el procés o al batlle competent.
1. Contra la sentència que resol la demanda es pot interposar un recurs d’apel·lació a un sol efecte o, excepcionalment i si així ho sol·licita la part apel·lant, amb efectes suspensius, davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de tretze dies hàbils.
2. El magistrat designat com a ponent resol, quan escau, en relació amb els efectes suspensius del recurs interposat. També trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre el recurs i les altres proves que decideixi d’ofici, resol dins els tretze dies hàbils següents.
3. Són aplicables en aquesta fase de recurs les normes de l’apartat 3 de l’article anterior.
No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició.
1. Els actes processals es fan de conformitat amb el que preveu la llei.
2. Els batlles i els tribunals han de procurar que els defectes en què incorrin els actes processals de les parts es puguin esmenar, sempre que en aquests actes s’hagi manifestat la voluntat de complir els requisits exigits per la llei.
3. Els actes processals de les parts que no compleixin els requisits exigits per la llei es poden esmenar en els casos, les condicions i els terminis que s’hi preveuen. Les actuacions judicials fetes fora del termini establert només es poden anul·lar si ho imposa la naturalesa del termini.
4. Els actes processals són nuls de ple dret en els casos següents:
a) Quan els duguin a terme un batlle o un tribunal o es duguin a terme davant un batlle o un tribunal amb manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional.
b) Quan es facin sota la violència, la intimidació o l’amenaça.
c) Quan es prescindeixi de les normes essencials del procediment que afectin els drets de les parts en el procés, sempre que per aquesta causa s’hagi produït indefensió efectiva.
d) Quan els actes processals estiguin afectats per defectes de forma que impliquin l’absència dels requisits indispensables per assolir la seva finalitat.
e) Quan es facin sense la intervenció de l’advocat o del Ministeri Fiscal, en els casos en què la llei prevegi que aquesta intervenció és preceptiva.
f) En els altres casos en què les lleis aplicables així ho estableixin.
5. La nul·litat d’un acte no implica:
a) La nul·litat dels actes successius que en siguin independents.
b) La nul·litat dels actes el contingut dels quals s’hauria mantingut invariat en cas que no s’hagués comès la infracció que ha donat lloc a la nul·litat.
c) La nul·litat de les parts independents de l’acte declarat nul en el cas de nul·litat parcial.
1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents:
a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti.
b) Per part del batlle o el tribunal, d’ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància. En aquest cas, el batlle o el tribunal dona audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de cinc dies hàbils es pronunciïn sobre l’existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels cinc dies hàbils següents.
2. Fora dels supòsits previstos en l’apartat anterior, no s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva.
3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d’actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.
Nota: Es conserva literalment «sense prejudici» de l’apartat 3, tal com figura a la llei modificadora.
1. Les persones que hagin estat part d’una sentència o una resolució fermes o que s’hi vegin afectades poden demanar al batlle o el tribunal que la va dictar que l’anul·li, tot fonamentant la petició en la vulneració de drets fonamentals per infraccions processals o defectes de forma que hagin causat indefensió, o en la incongruència de la sentència o la resolució, sempre que qui sol·licita la nul·litat no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment.
2. L’incident de nul·litat es pot formular en el termini de tretze dies hàbils des de la notificació de la sentència o la resolució, o des que s’hagi tingut coneixement de la vulneració del dret. En aquest darrer cas, no poden haver transcorregut més de dos anys des del moment de la notificació de la sentència o la resolució definitiva.
3. El batlle o el tribunal, un cop rep l’incident de nul·litat, pot no admetre’l en cas que consideri, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, el trasllada a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle o el tribunal competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
4. Contra l’aute que no admet o que resol l’incident de nul·litat en primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació en el termini de tretze dies hàbils davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, de la qual no poden formar part els magistrats que eventualment hagin resolt l’incident de nul·litat en primera instància. La sala competent pot no admetre el recurs si considera, motivadament, que no té cap fonament. En cas contrari, trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant un aute dins els tretze dies hàbils següents.
5. Contra l’aute que no admet o que resol el recurs en fase d’apel·lació no es pot interposar cap recurs.
6. L’incident de nul·litat no suspèn l’execució de la sentència o la resolució a la qual s’imputi la vulneració de drets fonamentals, llevat que ho decideixi expressament el batlle o el tribunal quan consideri que en cas contrari es pot ocasionar un perjudici greu i de difícil reparació a la part que formula l’incident.
7. La formulació prèvia de l’incident de nul·litat no és un requisit necessari per interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional quan es tracti d’una resolució judicial ferma dictada pel Tribunal Superior de Justícia.
Qualsevol refús que els tribunals puguin fer de peticions, incidents o excepcions serà sempre objecte de la resolució que correspongui després d’haver seguit el procediment establert legalment, si n’hi ha, en tots els seus estadis i terminis, per a cada mena de procediment principal, incidental o cautelar, en què tinguin lloc les esmentades peticions, incidents o excepcions. En el cas en què segons els procediments vigents les resolucions siguin recurribles, els recursos seran tramitats per les vies processals ordinàries.
L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.
Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.
La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.
L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’article 68.b), essent-ne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.
L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.
La demanda d’execució de pagament de la indemnització fixada pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra prevista en l’apartat 6 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia no serà sotmesa per part del Govern a cap procediment de verificació o control administratiu i tindrà la consideració d’execució de sentència.
Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.
1. Els llibres de resolucions i sentències a què fa referència l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia es componen de la juxtaposició per ordre cronològic de les resolucions i sentències dictades pels batlles i tribunals, amb un índex cronològic, un índex per al número seqüencial dels processos i un índex per a l’ordre alfabètic del primer cognom o la denominació de la persona física o jurídica sol·licitant, demandant o encausada, segons els casos.
2. Cada secció de la Batllia, el Tribunal de Corts, el Ple del Tribunal Superior de Justícia i cada sala del Tribunal Superior de Justícia disposen d’un llibre de resolucions i sentències, amb els volums que siguin necessaris.
3. A cada sentència o resolució s’hi atribueix un número d’ordre i se’n fa constar la data, el batlle o el tribunal que l’ha dictat amb menció de la secció, la sala o el ple i, si escau, del ponent, i de les altres dades que siguin necessàries als efectes que estableix l’apartat 1 d’aquest article.
1. L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment.
2. Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el batlle o el tribunal pot decidir mitjançant un aute de no lliurar les còpies o de prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia.
3. Contra l’aute a què fa referència l’apartat anterior es pot interposar un recurs davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils.
1. El judici de revisió el pot promoure dins el termini de caducitat de tres mesos, a partir de la notificació de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans, la persona física o jurídica prop de la qual s’ha constatat la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà. També el pot promoure el seu representant legal i, en cas de mort, els seus hereus, els seus progenitors, els seus fills, el seu cònjuge o la persona amb qui formava una unió estable de parella. Aquest procediment també el pot promoure el Govern en el mateix termini, per motius d’interès general, en cas que la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans porti causa d’un procés jurisdiccional administratiu en què hagi estat part.
2. La demanda de revisió s’adreça al Tribunal Superior de Justícia i ha de ser motivada; s’hi ha d’adjuntar una còpia de la decisió definitiva del Tribunal Europeu de Drets Humans i de la sentència o les sentències dictades pels tribunals andorrans, i dels altres documents que siguin necessaris per fonamentar aquesta revisió. El president del Tribunal Superior designa la sala competent en funció del dret vulnerat, de la qual no poden formar part els magistrats que hagin conegut anteriorment del procés.
3. La sala competent del Tribunal Superior de Justícia admet o no admet la demanda de revisió, mitjançant una providència o un aute, respectivament, dins els tretze dies hàbils següents al dia en què s’ha presentat. La demanda de revisió només s’admet si es compleixen els requisits establerts a l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia i en aquest article. Contra l’aute en què es decideix no admetre la demanda de revisió es pot interposar un recurs de reposició.
4. En cas que la sala competent del Tribunal Superior de Justícia admeti la demanda de revisió, el president de la sala esmentada designa mitjançant una providència el magistrat ponent del judici de revisió dins els tretze dies hàbils següents. Un cop ha estat designat i dins els tretze dies hàbils següents, el magistrat ponent trasllada la demanda a les altres parts del procés, al Ministeri Fiscal i a les altres persones els drets i interessos de les quals puguin resultar afectats com a conseqüència del judici de revisió, perquè la contestin en el termini de tretze dies hàbils.
5. A instància de part i mitjançant un aute, la sala competent pot suspendre l’execució de la sentència o les sentències que es pretenen revisar i adoptar les mesures cautelars que consideri oportunes, quan apreciï que en cas contrari es poden ocasionar perjudicis impossibles o difícils de reparar.
6. Un cop ha finalitzat el termini per contestar a la demanda, el magistrat ponent pot decidir de celebrar una vista dins els tretze dies hàbils següents. Un cop ha conclòs la vista o, en cas contrari, un cop ha finalitat el termini per contestar a la demanda, el tribunal dicta una sentència dins els tretze dies hàbils següents en què estima o desestima de forma motivada la demanda de revisió.
7. La desestimació de la demanda de revisió comporta l’arxivament de les actuacions i que s’imposin les costes processals al demandant únicament en cas que s’apreciï temeritat en la interposició del judici de revisió. L’estimació de la demanda determina la revocació de la sentència o les sentències que es pretenien revisar i, si escau, la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què s’ha produït la vulneració, sense imposar les costes processals a cap de les parts.
8. Contra la sentència que estima o desestima la demanda de revisió no es pot interposar cap recurs, llevat del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional.
9. En cas que la sentència estimi la demanda de revisió, un cop ha guanyat fermesa es comunica al president del tribunal que correspongui a l’efecte que atribueixi de nou i per torn el coneixement del procés a un altre batlle o magistrat, o a un tribunal amb composició diferent, els quals han de dictar novament sentència, després de seguir, si escau, el procés pels tràmits corresponents a partir del moment en què ha tingut lloc la retroacció, sense perjudici de la possibilitat de conservar els actes que no es vegin afectats per la vulneració.
Nota: «finalitat el termini» (apartat 6) es reprodueix literalment del BOPA.
1. A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Batlles, després d’acomplir el procediment fixat al segon paràgraf de l’apartat 7 de l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, i d’acord amb el que disposa aquest article, estableix les adscripcions principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions.
2. A continuació, el president del Tribunal de Batlles estableix els torns següents:
a) Torns rotatoris de ponències per actuar col·legiadament entre els batlles adscrits a la Secció Administrativa.
b) Torns rotatoris per actuar en composició unipersonal entre els batlles adscrits a la Secció Civil General, la Secció Civil Especialitzada, la Secció de Menors i la Secció Administrativa.
c) Torns rotatoris en la instrucció dels processos penals entre els batlles adscrits a la Secció d’Instrucció General i a la Secció d’Instrucció Especialitzada.
d) Torns rotatoris per assegurar les funcions de batlle de guàrdia.
El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.
Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn. En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat. Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.”
L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis. A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes. La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció. Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal de Corts estableix sengles torns rotatoris de ponències i per actuar en composició unipersonal entre els magistrats adscrits al Tribunal, i també fixa el torn per assegurar les funcions que els atribueixen els articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia i el torn de ponència del Ple. En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable. Els magistrats del Tribunal de Corts que hagin conegut un procés en grau d’apel·lació no poden formar part de la sala per jutjar-lo, excepte quan només s’hagin pronunciat sobre qüestions incidentals, mesures cautelars o garanties processals que no prejutgin la qüestió de fons plantejada en el judici.
A l’inici de cada any judicial, el president del Tribunal Superior estableix les adscripcions principal i subsidiària dels magistrats a cadascuna de les sales, després d’haver-los escoltat, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient a les funcions confiades, i també per afavorir una distribució justa de les tasques. A continuació, el president del Tribunal Superior estableix el torn de ponències de cadascuna de les sales i el torn de ponència del Ple. En el règim dels torns regeixen les normes relatives al Tribunal de Batlles, en allò que hi sigui aplicable.
1. Les comissions rogatòries que els tribunals estrangers trametin als tribunals andorrans sol·licitant la pràctica de diligències judicials en els casos que no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, es regeixen pel que segueix:
a) Les peticions han de ser rebudes, i una vegada formalitzades, han de ser retornades a través del ministeri encarregat dels afers exteriors.
b) El ministeri encarregat dels afers exteriors les cursa al president del Tribunal de Batlles, el qual les assigna per torn als batlles perquè siguin executades, si escau. Si l’objecte de la comissió rogatòria té vinculació amb un procés del qual és coneixedor un batlle o tribunal, es tramet, respectivament, al batlle o al president del tribunal esmentats. En cas d’urgència, es tramet al batlle de guàrdia.
c) Els requisits d’admissibilitat són els mateixos que regeixen en les demandes de cooperació penal internacional i que estableixen les lleis de procediment penal, en allò que hi sigui aplicable.
d) Les diligències que es practiquen en compliment de les comissions rogatòries es duen a terme seguint les lleis processals andorranes.
2. Les comissions rogatòries que els tribunals andorrans trametin als tribunals estrangers quan no sigui aplicable una convenció internacional, i en defecte de llei especial, són enviades al ministeri encarregat dels afers exteriors a través del president del tribunal que correspongui.
(derogat)
(derogat)
El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.
El Batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.
Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.
En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn. El Batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el capítol segon; en el supòsit que regula l’article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.
(derogat)
El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes. Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.
Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.
Una vegada iniciada la fase processal de la vista oral no hi cabrà substitució fins a la resolució de la causa en curs, havent-se de reproduir íntegrament l’acta de judici en cas d’indisponibilitat del magistrat a substituir sorgida en el curs de la vista.
El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president
És competència del Ple del Tribunal de Corts acordar la detenció i el processament de les persones esmentades als articles 55 i 78.2 de la Llei qualificada de la Justícia, en els casos que s’hi determinen.
El ple del tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern del tribunal i els aspectes administratius del mateix. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president aixecarà acta, signada per tots els magistrats. Aquests acords no seran vinculants per al president.
És competència del Ple del Tribunal Superior resoldre els processos o recursos establerts als articles 10, 63, 75 i 78.3 de la Llei qualificada de la Justícia, els recursos contra els acords o les resolucions del Consell Superior de la Justícia que fixen els articles 31, 68.3 i 87 de la Llei qualificada de la Justícia i els articles 10.4, 10.7 i 28.2 de la Llei del Ministeri Fiscal, i tots els recursos establerts per les lleis, ordinaris o extraordinaris, que es puguin interposar contra les resolucions de les sales del mateix Tribunal Superior. En aquest darrer supòsit, els magistrats que han dictat la resolució recorreguda davant el Ple no en poden formar part.
Les sales tenen competència directa sobre les matèries civils, administratives i penal, respectivament. Els recursos al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seran adreçats a la sala competent.
1. Una vegada rebut el recurs pel Ple o per una de les sales, el president del Tribunal Superior de Justícia o de sala corresponent, respectivament, designa el ponent que correspongui per torn.
2. Els recursos se substancien d’acord amb les lleis aplicables.
En les audiències públiques i les vistes orals davant el Tribunal Superior, el Tribunal de Corts i el Tribunal de Batlles, els magistrats, els batlles, els representants del Ministeri Fiscal i els advocats han de vestir toga.
Seran tramitats d’acord amb el que es preveu en el capítol divuitè de la present llei.
Nota: Lectura per remissió general de la Llei 16/2014 («Les referències als capítols divuitè i dinovè que fan els articles 77 i 78 de la Llei transitòria de procediments judicials s’entenen fetes als capítols dissetè…»); el text es manté tal com el va publicar el BOPA. Com s'ha de llegir: La clàusula fa correspondre el capítol divuitè citat a l'article 78 al capítol dissetè.
(derogat)
La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol·licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.
(Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993) La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició derogatòria (Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999) La present Llei deroga totes aquelles disposicions anteriors que la contradiguin.
Disposició final (Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 22 d’abril de 1999) Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria ( Llei 16/2014 ) El judici de revisió que es regula a l’article 7 pot ser promogut com a conseqüència de les decisions definitives del Tribunal Europeu de Drets Humans que constatin la vulneració d’un dret reconegut en la Convenció per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals i/o en algun dels seus protocols addicionals, sempre que formin part de l’ordenament jurídic andorrà, recaigudes a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, o amb anterioritat si a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei estan en tràmit d’execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres.
Disposició final primera ( Llei 16/2014 ) S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei.
( Llei 16/2014 ) Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, a excepció dels articles 8, 12 i 22, que entraran en vigor al cap de sis mesos de la publicació d’aquesta Llei. Disposició transitòria ( Llei 12/2016 ) El judici de revisió que es promogui a l’empara de la disposició transitòria de la Llei 16/2014 , del 24 de juliol, de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, tal com ha estat modificada per l’article 2 d’aquesta Llei, i sempre que es tracti de decisions definitives recaigudes amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la Llei 16/2014 , però que en aquesta data estaven en tràmit d’execució i sota la supervisió o el seguiment del Comitè de Ministres, s’ha d’instar el termini màxim de tres mesos des de la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei. Disposició final primera ( Llei 12/2016 ) S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993, que inclogui les modificacions introduïdes fins al moment en aquesta Llei. Disposició final segona ( Llei 12/2016 ) Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.