Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 29, any 2019 (27/03/2019) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura d’història del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.
El programa de l’assignatura d’història s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.
El programa de l’assignatura d’història del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.
deroga el Decret del 25-07-2012 del programa de l’assignatura d’història I i II de batxillerat de l’Escola Andorrana.
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Annex.
INTRODUCCIÓ La finalitat de l’ensenyament Ö± ° Ö l’alumnat, × ǡ ǡ ×À ǡǤ ° Ö ǡ ± ens permet comprendre’ns i cǤÖ ± en l’ensenyament de valors democràtics i per al desenvolupament d’una consciència ciu À ǡja que els problemes o processos objecte d’estudi són presents en l’ ǦǤ Öés una interpretació.
És una manera de relatar i entendre l’experiència humana que requereix el domini d’unes competències i d’uns mètodes basats en evidències.
L ÖÖ ×°° Ö ǤÖ Ã × Ǥ L’alumnat de batxillerat Ö consistents procedents d’evidències del passat o d’interpretacions posteriors.
Ha de manejar relats Ö ÃǦǤ Ö ǡ Ǧ ± ǣǦǡ À Ǧǡ Ǧ intencionalitat i la de l’emissor, respectar ǡ ǡ Ǧǡ ×Ǥ l’ensenyament de la història ×Ǥ Ö ǡ × × Ǥ × problemes de la història contemporània és més complexa que la d’etapes Ǥ ò° ǡ Ǥ’alumnat no solament ha de conèixer la periodització, sinó que també ha d’aprendre a dels seus propis relats.
L’opció per organitzar els blocs de manera temàtica permet treballar des d’una perspectiva Ö ǡ Àǡ Ö ǡ ïtats d’un mateix ÀǤ COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES L’alumne de batxillerat ha de desenvolupar les competències històriques que l ×Ö Ǧ À ǡÀ ǡ Ö Ǥ2ǡ Ö Ö × Ö Ǥ ǡ ± × Ö × × ×Ǥ ° – × Ö × Ö – s’han d’interrelacionar contínuament per fer ǡ ° Ǥ×× desenvolupament d’un pensament històric i social críticǡ atès que permeten l’aprenentatge d’habilitats per a l’alfabetització o la literacitat crÀtica i la seva aplicació a l’anàlisi i la interpretació de l’actualitat. × Ö ǡǡ ×Ǥ quests problemes a les possibilitats de l’alumnat, creant les condicions necessàries per° ȉlectuals.
L’alumnat de batxillerat ha de saber transferir ǡ ° ǡ ǡl’ús del saber històric après. C1 INTERPRETAR LES FONTS HISTÒRIQUES PRIMÀRIES I SECUNDÀRIES FENT VISIBLE L’EXISTÈNCIA DE PUNTS DE VISTA DIFERENTS I IDEOLOGIES CONTRAPOSADES ×Ö± ° ×Ö ǤÖ± × Ǥ ° Ǥ×Ö ǣ ǡ ǡ ï ǡ ǡ ǡ ǡ etc. L’alumn Ǧ Öǡ Ǧ ×± ×Ǥ ÖǤ’ha d’analitzar la seva versemblançaǡ × amb altres fonts sobre el mateix fet històric.
El mateix s’ha ǡ Ǧ°Ǥ × ×Ö Ǥ Ö coneguts i interpretats en el present.
Altres han deixat testimonis parcials, només d’una part dels Ǥ Ö°Ǥ –Ö ‒ determinada intencionalitat.
Per la seva naturalesa, sovint confonen l’opinió amb els fets reals que ǡǡ ± Ǥ D’altra banda, des d’àmbits de poder polític i cultural hi ha hagut una clara intencionalitat d’amagar o Öȋǡǡǡ °ǡ ǤȌǤ Ö ±±ǡ història contemporània i de la història recent, de l’ús de biaixos i estereotips destinats a desqualificar C1Interpretar les fonts històriques primàries i secundàries fent visible l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades Determinar la versemblança dels arguments usats en les fonts Descobrir biaixos i estereotips en les fonts, en la producció historiogràfica i en la divulgació a través dels mitjans de comunicació Interpretar els buits i silencis en les fonts històriques Ǥ± ±À Ǥ Orientacions didàctiques de la competència × ° l’objecte d’estudi i amb els supòsits que s’empren per establir una determinada interpretació d s’analitzaǤ± ǡǡǡ±ǡ ° ǡÀ ° Ǥ Metodològicament el primer pas del procés consisteix en la recerca d’informació pertinent i À – ‒ o d’interpretacions – – Ö investigar.
A continuació, s’ha d’identificar la pertin° Ǧ com en relació amb l’emissor i la seva proximi davant de l’objecte d’estudi. Posteriorment les fonts s’han d’analitzar per valorar els buits i els silencis en els arguments emprats, i la seva raó de ser, i els biaixos i estereotips.
També s’han de poder establir comparacions °Ǥ C2 CONSTRUIR RELATS HISTÒRICS A PARTIR DE PREGUNTES I SUPÒSITS SOBRE PROBLEMES I PROCESSOS HISTÒRICS L’alumne°Ö sobre qüestions del passat d’Andorra i d’ ×ǤÖ ×n les respostes a les preguntes i als supòsits formulats en l’inici d’un procés de recerca davant d’un problema o d’un procés històric.
Les narracions han d’incloure el procés històric, començant per l’anàlisi de les causes i acabant amb les seves conseqüè Ǥ procés s’han de classificar, comparar i relacionar les variables que interven relat.
S’han de conte –l’andorrana o la d’altres països en funció del ‒À Ǥ L’elaboració d’un relat implica ×ǡ × À × Ǥ Ö ǦÀ ǡÖ± ò° ò° ǡ Ǥ ° Ǥ ǡǡ interaccions entre les causes i conseqüències d’una situació determinada, argumentant el seu sentit i ǡ ǡ ±Ǥ El present i els seus problemes són el resultat d’un procés històricǢǡ ° Ǧ Ǥ × C2Construir relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics Relatar les causes i les conseqüències d’esdeveniments i processos històrics valorant la importància de cada variable Argumentar històricament una qüestió socialment viva Situar els esdeveniments o processos històrics en una cronologia i dins d’una periodització argumentada ǡ × ± Àǡǡ×Ǥ Orientacions didàctiques de la competència Ö ×Öits formulats en l’inici d’un procés de recerca o d’aprenentatge davant d’un problema o d’un procés històric.
La formulació de la pregunta, °i dels per a què, és clau en tot el procés que acabarà amb la construcció d’un relat.
I, Öǡ±×ÖÖ recerca.
Són, per tant, el resultat d’un procés de construcció de coneixements basats en les fonts – ‒ ‒ anterioritat per interpretar el mateix problema o el mateix procés que s’estudia.
Les fonts ǡ ǡ × ×b els fets objecte d’estudi ‒ǫ‒com amb la ideologia de l’emissor – °ǫǤ ×±ǡl’explicitació, i l’ ×ǡ ò° ± Ǥ’anàlisi causal s’han d’explicitar les causes i ò° ǡi llarg termini assenyalant les relacions entre elles.
També s’han de ± Ǥ s’han de poder debatre i defensar públicament, i s’han de poder contrastar amb Ǥ ° Ö itats transferibles a l’anàlisi i la × ò Ǥ ò° ǡ × × ± × ǡ ± ±Ǥ RECURSOS D’APRENENTATGE Els recursos d’aprenentatgcurs d’història ts perquè l’alumnat assoleixi à Ǥ ±Ö ± Ǥ×ǡ contemporaneïtat des d’un ǡ l’europea i la mundial, ǡ × Ö ÃʹͲͲ à Ǥ × ÃǤ d’un mapa temporal iniciaǡ que s’ha d’anar desenvolupant i aprofundint en els altres Ǥ recursos d’aquest bloc actuen À Ǥ±± ° Ö Ã l’obtenció, l’anàlisi i la comunicació dels Ö Ǥ ʹǡ ͵ǡ Ͷ ͷ ʹͲͲ ǣ Ö Ã × ǡ À Ã × ǡ ǡ ǡ ×ǡ ± ÃÀ Ǥ ǡ Öǡ à sinó en l’interior d’unes societats ° ǡ ǡ ± ± Ǥ ǡǡcentren en l’evolució del món no europeu i, en concret, en els països Ǥ parteixen d’una visió de la història del món amb la intenció tant d’ubicar la història d’Andorra dins dels canvis globals com que l’alumnat s’acosti al món des de la perspectiva i l’especificitat andorranǤ El plantejament que s’ha adoptat en els combina l’enfocament cronològic clàssic amb el ǡ però atesa la voluntat de desenvolupar la consciència històrica de l’alumnat i el seu À Ǧ ò ǡ ò° ǡ se’n l’ ǡ Ǥ Llegenda dels recursos per colors: Recursos comuns a tots els blocs BLOC 1 CANVIS HISTÒRICS I CONTINUÏTATS.
ELS ANTECEDENTS ÃǤ d’establir mapes temporals dels canvis produïts des de fin fins a l’actualitat seguint la × ° ǣȌ Ö ǡ À ° ǡȌ À ǡ ǡ Ö ǤEs tracta de posar l’èmfa ×a) els ritmes evolutius, l’acceleració o l’estancament de fenòmens ǡ demografia fins a l’art i la cultura passant per l’economia, la ciutat, la política i els drets humansǡȌ e van provocar fractures importants en l’e × Ǥ± ǡ ò° Ǥ2 l’aprenentatge × × d’ Ǥ BLOC 1 CANVIS HISTÒRICS I CONTINUÏTATS.
ELS ANTECEDENTS DE LA CONTEMPORANEÏTAT Fets i conceptes × ×ǡ ǡ ǣ× ×Ǣ×× Ö Ǥ o × Ǣla ruïna de l’economia andorranaǤ o Ǥ De l’energia animal a les energies alternatives: el vapor i el carbó, l’electricitat, el petroli, l’energia nuclear, les energies alǤ o ǣla transformació econòmica i social d’AndorraǤ ×À ǣ Ǥ o ǡ ×ͳͻͻ͵Ǥ ï ǣ Ǥ o Ǥ ǣ À Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǡ Ǥǡ À ×Ǥ × À ǡ Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i processos i de la seva divulgació a altres Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències Ö Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Localització d’informació rellevant sobre els canvis i els anteceden à Ǥ × × Ǥ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual Ö ȉ Ö Ǥ × ò° Ǥ Ãàmbits i descripció de l’impacte ò° Öǡ ǡÀǡ ǡ . Ãǡ ò° Ö Ǥ × Ǥ Elaboració de relats i comunicació l À ×ǡ × ×× Ǥ ×° Ǥ × × Ö l’audiència (orals, visuals, simulacions, etc.)Ǥ Actituds i valors × Ǥ × complexitat de l’estudi de la històriaǤ À ×Ö Ǥ Actitud crítica davant les interpretacions històriques que s’han fet i es fan del passatï Ǥ Orientacions didàctiques del bloc Els canvis s’han d’ubicar en una línia del temps, s’han d ǡ Ǥ2 combinar un plantejament diacrònic o temàtic d’un sol aspecte amb una perspectiva sincrònica, ió amb el passat.
La combinació d’enfocaments diacrònics i sincrònics facilita l’anàlisi Ǥ±± ǡ ǡ ǡd’ǡǡ Ǥ La percepció del canvi, la seva descripció, la comparació i la interpretació s’han de treballar Ö Ãǡ ǡ ǡ ǡǡÖ±ÖǤ BLOC 2 L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ECONÒMIC Els recursos d’aquest bloc s’articulen entorn del sistema econòmic Ã × Ǥ × Ö × justifiquen la importància d’analitzar en profunditat els À Ö ǡ evolució i les alternatives al sistema capitalista.
També, i dins d’aquest marc, és important analitzar i valorar la construcció i l’evolució de laUnió Europea i les relacions d’Andorra amb × ×Ǥ × Ö ǡ Ö–l’anàlisi ò° ‒ establir relacions entre el funcionament del sistema financer i el seu impacte en l’economia ° Ǥ L’alumne Ö À ǡǤ BLOC 2 L’EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ECONÒMIC Fets i conceptes El sistema capitalista, l’imperialisme i la colonització ȋǤ Ǥǡ Xina a l’Àfrica. × Ö ǫȌǤ ǣ × Ǥ ÃǤ o ǡ ǣ Ö Ǧ ǫ El fracàs del model socialista: de l’URSS a la caiguda del ÀǤ ǡ Ǭ ° ǫ ×ǣ ò° Ǥ Ǥ Ǥ ×ǣ× Ö Ǥ El lloc d’Andorra en un món globalitzat i en una Europa unidaǤ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤÀ ×Ǥ Ubicació espacial del lloc d’ori × Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ ×Àǡ ǡ ǡǤ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡÖ Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Localització d’informació rellevant sobre processos econòmics a partir de fonts primàries i Ǥ Formulació de preguntes per a l’exploració de les Ö Ǥ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual Ö ȉ Ö Ǥ ò° Ö ÖǤ Ãàmbits i descripció de l’impacte i de ò° Öǡ ǡÀǡ ǡ Ǥ Ãǡ ò° Ö Ǥ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ × Ö ǡ ò° Ǥ ×mitjans de comunicació adequats als propòsits i a l’audiència ȋǡǡ ǡ ǤȌǤ Actituds i valors ° Ǥ Actitud crítica davant les interpretacions històriques que s’han fet i es fan del passatǤ ïÀ ÖǤ Orientacions didàctiques del bloc L’estudi dels processos i de les crisis econòmiquesǡ’ ò° ǡ ǡrequereix l’ús de diversos enfocaments i perspectives.
Òbviamentǡ procés i la crisi cronològicament i cal descriure’ls i caracteritzarǦ À × Ö ǤÖ± ×± ± ° que s’estudia.
Així és ǡ ǡ través de l’ús de la premsa escrita i analitzar un procés o un conflicte utilitzant les memòries personals de testimonis i protagonistes en format escrit, oral o visual (el cinema pot facilitar l’anàlisi ǡǡ× ȌǤ L’estudi de la globalització i de les economies de països emergents es pot fer a través d’ ×Ǥ BLOC 3 ELS DRETS I ELS DEURES L’o d’aquest bloc± ò° ȉlustració i de la raó enfront de l’absolutisme i el poder de.
L’evolució de la ǡ ǡ ǡ la participació de la ciutadania en l’elecció dels seus À À ±un dels eixos d’aquest bloc juntament amb l’evolució dels drets humans Ö Ǥ ’existència d’injustícies, À Ã ° °Ǥ’estudi de la ° ǡǡ ǡ Ǥǡ°× Ǥ drets humans han aconseguit fites importants que s’ha i s’han de poder Ǥ BLOC 3 ELS DRETS I ELS DEURES Fets i conceptes L’evolució de l’ ×Ǥ Formes de participació de la ciutadania en una democràcia: de l’elecció a l’acció directa.
Els Ǥ ǡǣ o ÀÖ Ǥ ° .
La lluita contra l’apartheidǤ ÀǤ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǡ Ǥǡ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ × el lloc d’origen dels fets i processos i de la seva divulgació a altres Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Utilització d’evidències primàries en la descripció i × À Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual × ò° Ǥ Anàlisi d’interpretacions diferents dels conflictes regionalsǤ Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Elaboració de relats i comunicació l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments històrics convincents a partir de ÖǤ Comunicació d’idees complexes i coherents utilitzant Ǥ Actituds i valors ǡǡ ° ǡÀ Ǥ À × ȉ Ǥ × × ° Ǥ × ȋǤǤǡ °ǡǡ° ǡ ǡ ǡ ȌǤ Orientacions didàctiques del bloc Les activitats d’aprenentatge ǦȌ ° ǡǡÀ ǡȌ À ǡȌïd’injustície Ǥ L’ús de la premsa permet fer un seguiment de problemes actuals i indagar les causes de la seva pervivència.
La comparació d’aquestes situacions amb d’altres del passat es pot fer a través de Ö Ǥ ’organització Ǥ l’úsd’ À ° À ȉ Ǥ BLOC 4 IDEES, ARTS I CULTURA ñ ± ȉ ×× manera d’entendre el món.± ǡǡ Ǥ han conviscut i s’han enfrontat a les diversitats.
Els nacionalismes s’ha internacionalismes.
La democràcia i la defensa dels drets humans s’han Ǥ × ± × ǡ Ǥ ist com s’ha s per a la creació d’una ° ǡÖ × ï ǡÖǡ ×±Ǥ BLOC 4 IDEES, ARTS I CULTURA Fets i conceptes ǡǡ ǣǤ ǡ×ǡÀ ǡ Ǥǡ×Ǥ × Ǥ × × ǤǬ ×ǡ ×ǡ ×ǫ L’art, la música i el cinema del segle Ǥ ǣ ×Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i processos i de la seva divulgació a altres Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Localització d’evidències sobre la manca de llibertats en les dictadures del segle Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual: × ǡ× ×Ǥ Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments històrics convincents a partir de ÖǤ Comunicació d’idees complexes i coherents utilitzant arguments Ǥ Actituds i valors Participació en la defensa de les llibertats de pensament, d’expressió i de comunicacióǤ À l’ètica de les Ǥ ï Ǥ Orientacions didàctiques del bloc L’estudi del món de les idees, de les arts i de la cultura es pot ǡ Ö ± productes generats en cadascun d’aquests grans Ǥ ǡ × Ö ǡ ǡ ǡ ǡǡ ǡl’estat, la família o l’educacióǢelacionar les ideologies amb l’ar–l’arquitectura, la pintura o la ï ‒ Ǣ ± × artística o de com s’ha representat des de les arts. –± Ã‒ ǡ × À Ǥ Ǥ BLOC 5 PODER, CONFLICTE I CONVIVÈNCIA Els recursos d’aquest bloc centren en l’evolució À l’actualitat i en l’anàlisi i × ǡ ×À ǡ dictatorials (feixismes i comunismes).
En l’anàlisi d °ȉ s’ha de posar l’° ×ǡ ò° civils.
Pot ser oportú analitzar el paper d’Andorra durant les d Ǥ 2 ǡ ètniques, dels quals destaca per la seva crueltat l’Holocaust, l’extermini Ǥ ò° × ° ×Ǥ BLOC 5 PODER, CONFLICTE I CONVIVÈNCIA Fets i conceptes ×À Ǥ Ǥ Ǥ × ͳͻͶͷ À ǣ Ǥ ǣ°ǡ’Holocaust, Cambodja i RǤ Conflictes regionals: de la Guerra d’Indoxina al conflicte entre Israel i PalestinaǤ ° À Ǥ × ò° Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i × Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processos històri Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Utilització d’evidències primàries en la descripció i × À Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual: × ò° Ǥ Anàlisi d’interpretacions diferents dels conflictes reǤ Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments històrics convincents a partir de ÖǤ unicació d’idees complexes i coherents utilitzant arguments rellevants i un Ǥ Actituds i valors À Ǥ Defensa de l’ús de la noǦviolència i dels principis de l’educació per a × Ǥ À ° ° ×Ǥ Orientacions didàctiques del bloc S’han de situar cronològicament l’evolució política i els à ǡt els antecedents i les conseqüències.
L’estudi dels conflictes ha de considerar el ǡ ǡ ± ò° Ǥ ases es poden treballar a partir de textos, d’imatges ǡ ǡ Ǥ En l’estudi dels règims polítics s’ha de destacar la curta durada del sistema democràtic enfront Ǥ± ×ǡ± Ǥ±À es pot fer un seguiment del conflicte.
A través de l’anàlisi de notÀ s’ha p e n’ha creat.
La construcció d’un model analític i d’habilitats de pensament crític s’ha de poder transferir a nous conflictes. BLOC 6 ALTRES CULTURES × ± Ö À ïts des d’aleshores, en especial la globalització i la crisi del 2008. La globalització de l’economia ±° Ö ×Ǥ d’aquest bloc tracten de com s’han desenvolupat aquestes situacions en el món emergent i, en ǡ ǡ l’Amèrica Llatina.
Es focalitzen en les lluites per a l’assoliment de la ° ǡ ǡ ×À Öǡ × Ǥ S’ ǡ ǡ ǡ ò° relleu les injustícies i els drames humans vinculats al domini del món per part d’una minoria cada vegada més rica enfront d’una immensa majori ±Ǥ BLOC 6 ALTRES CULTURES Fets i conceptes À° ǣǡ ×ǡ’Índia, Austràlia i Nova ZelandaǤ L’emergènciade l’Àfrica Ǥ Ǧ ǣǤ ord d’Àfrica i el fonamentalisme islàmicǤ l’° ǣ Ǥ ° ǣ ǡǡ ǡ Ǥ ×À l’° Ǥ Procediments Cronologia i temps: el llenguatge del temps històric i la consciència històrica: × Ö ǡ ǡǡ ǡǤǤǤ À ×Ǥ × Ö Ã × Ǥ Ubicació espacial del lloc d’origen dels fets i × Ǥ Relació d’antecedents i conseqüències de processosÖ Ǥ ×ǡ Ö Ǥ × À ǡ ǡ ǡ Ǥ Ús de les fonts històriques: ǡ ǡ Ö Ǧ × ×Ǥ × ÀǤ Formulació de preguntes sobre les causes de l’aparició de noves potències econòmi ÀǤ Utilització d’evidències primàries en la descripció i × À Ǥ Selecció d’evidències rellevants i anàlisi crítica de la seva fiabilitatǤ × Ǥ × Ǥ × À Ǥ Comprensió i anàlisi conceptual: Ãǡ ò° Ö Ǥ × × Ǥ Ǥ × ò° Ǥ × À Ǥ ls sistemes polítics basats en injustícies, intoleràncies, l’autoritarisme i la Ǥ × Ǧ ȋǡ × ǡǡǡǡ ǤȌǤ Elaboració de relats i comunicació: l À ×ǡ × ×× Ǥ Desenvolupament d’arguments hÖ ÖǤ Comunicació d’idees complexes i coherents utilitzant arguments rellevants i un Ǥ Actituds i valors ǡ° Ǥ ï Ö × Ǥ Orientacions didàctiques del bloc × ǤS’han d’analitzar les causes històriqude l’emergència de països d’À ǡ l’° À Ǥ 2 l’ús de mapes temàti d’estadístiques econòmiques i socials dels països per poder comparar la seva situació en el conjunt Ǧ procedents d’altres fonts.
Un exemple és el problema dels Ǥ À Ǥ e l’° × ïǦ Ǥ± Ö ÃǤ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 PRECISIÓ ó en l’ús de fonts històriques la utilització d’una metodologia científica que parteix d’esbrinar la pertin° l’estudi del fet, procés o problemaǡ × l’obtenció d’informació, × es d’altres fonts i la seva interpretació. × × × Ö × ǡ ± ° ǤLes preguntes han d’orientar la r ° × ǤEn conseqüència, s’ha de demanar a l’alumnat precisió × × × ǡ ± Ö Ǥ La precisió ha d’incloure la comprensió de la informació À À ǡ ×’° ÖǤÀǡs’ha de ser precís en l’assignació del les característiques de l’emissor. RIGOR El rigor és clau en la recerca de fonts i d’informació sobre el problema i a l’hora d’aǦ ǦǤ ǡ±a l’hora d’establir i quals la informació és fiable o no és fiable.
Però també a l’hora d’esbrinar i valorar la versemblança de la font i de la informació, d’interpretar els buits i silencis i de descobrir i valorar els Ǥ ×l’autenticitat i la representativitat de la font i de les evid° se’n± × × ×ǡ ± s’estudiïǤ CA1.
Precisió CA2.
Rigor CA3.
Coherència C1 Interpretar les fonts històriques primàries i secundàries fent visible l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades COHERÈNCIA ió, s’ha de buscar la coherència entre les informacions obtingudes de ÃǤ±Ö .
La coherència s’evidencia × ǡ À ǡ ǡ ǡ ° Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 COHERÈNCIA El relat és la forma lingüística de la consciència històrica de l’alumnat.
És l’intent de donar sentit a una Àntesi rigorosa i argumentada de les parts d’un procés històric.
No és una acumulació d’informacionsǡsinó una construcció que pretén la comprensió d’una situació, d’un procés. ǡǡ ×Ǥ × ° ° ° ×ǤTambé el paper que s’atorga als seus protagonistes.
Els personatges són clau ×ǡ× ÃǤ individuals, col·lectius o quasipersonatges (és a dir, institucions com ara l’sglésia, l’°rcit, l’ǡ ǤȌǤ RIGOR En primer lloc, la construcció d’un relat històric ha de posar ×°s’ha sotmès les fonts per extreure’n evidències que Ǥ ǡ evidències del fet, procés o problema històric extretes d’una font han de ser contrastades amb evidències d’altres fonts primàries d Ǥ° ° Ǥ ǡò° ǡ s’ha d’ubicar de manera rigorosa Ö Öǡǡǡ C2 Construir relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics CA1.Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític À ±± Ǥ ×± fonamental per diferenciar l’inici, el desenv ±Ǧ ò° ǡǤ Sentit crític Els relats històrics es consideren l’evidència més clara del desenvolupament del pensament històric i social de l’alumnatǡ ° ǡ ÖÖ Ǧ Ǥ× × ǡǡï Ǥ ǡ±ǡ ° Ǧ ò Ǥ À Ǥ À e hauria d’assolir l’alumnat de batxillerat és la que li permeti contraposar la seva ×Öǡ ǡ × Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 Al final de Batxillerat, l’alumne interpreta les fonts històriques primàries i secundàries, i l’existència ǡ Ǥ ± ± icar les raons per les quals s’han construït × formen les societats, a més, identifica les fonts pel seu contingut, i és capaç d’interrelacionarǦ ǡ ±ǡï× Ǥ En aquest sentit, l’alumne compara les diferents perspectives que sorgeixen de les fonts i els ÃÖ Ã mitjans de comunicació de masses actuals.
Així l’alumne sap quins són els protagonistes històricament marginats en els relats històrics i les raons d’aquesta invisibilitat i marginació i és Ǥǡ Ö ǡ diferenciant fets d’opinions, interpretant els judicis de valors implícits i explícits, els biaixos i els ǡ ǡ ×À Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 atxillerat, l’alumne construeix relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre Ö ǡ ò° processos històrics, els canvis i les continuïtats, les interaccions entre les variables d’una situació i els Ǥ Àǡ l’alumne incorpora Ö ǡ Ö Ö ǡ Ö Ǥ L’alumne estableix relacions d’empatia amb els protagonistes del passat i eme ×ǡǤ QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 atxillerat, l’alumne interpreta les fonts històriques primàries i secundàries, i l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades, quan situa les font dins del seu context espacial i temporal.
També és capaç de justificar les raons per les quals s’han construït perioditzacion × Ǥmés, identifica les fonts pel seu format i contingut, i és capaç d’interrelacionarǦǡ ±ǡï× Ǥ En aquest sentit, l’alumne compara les perspectives que sorgeixen de les fonts i els arguments construïts en els relats histò Ã × ǤÀǡl’alumne sap quins són els protagonistes històricament marginats en els relats històrics i les raons d’aquesta invisibilitat ×ǡi és capaç de justificar les raons d’aquesta invisibilitat i marginació.
De la mateixamanera, identifica el caràcter ideològic de les fonts diferenciant fets d’opinions, À À ǡǡ ǡ ×À Ǥ Competència i dimensions Criteris d’avaluació C1Interpretar les fonts històriques primàries i secundàries fent visible l’existència de punts de vista diferents i ideologies contraposades Determinar la versemblança dels arguments usats en les fonts Descobrir biaixos i estereotips en les fonts, en la producció historiogràfica i en la divulgació a través dels mitjans de comunicació Interpretar els buits i silencis en les fonts històriques CA1.
Precisió CA2.
Rigor CA3.
Coherència Expectatives de final de cicle QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Competència i dimensions Expectatives de final de cicle C2Construir relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics Relatar les causes i les conseqüències d’esdeveniments i processos històrics, valorant la importància de cada variable Argumentar històricament una qüestió socialment viva Situar els esdeveniments o processos històrics en una cronologia i dins d’una periodització argumentada Criteris d’avaluació CA1.Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític atxillerat, l’alumne construeix relats històrics a partir de preguntes i supòsits sobre problemes i processos històrics, quan ò° istòrics, els canvis i les continuïtats, les interaccions entre les variables d’una situació i els seus protagonistes.
Aixíǡl’alumne Ö ǡ Ö Ö ǡ valorant els antecedents de problemes actuals i de les arrels ideològiques de les discriminacions.
L’alumne estableix relacions d’empatia amb els protagonistes del ×ǡǤ