Estat: no ratificat · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA () · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Llista prevista a l’article 17 de l’Acord marc INTRODUCCIÓ S’ha d’aplicar el Protocol marc 1, llevat que s’estableixi el contrari en aquest annex, quan els actes legals a què es refereix aquest annex continguin conceptes o es refereixin a procediments específics de l’ordre jurídic de la UE, com ara: – considerants; – destinataris dels actes legals de la UE; – referències a territoris o a llengües de la UE; – referències als drets i a les obligacions dels estats membres de la UE, o de les seves entitats públiques, empreses o particulars en les seves relacions entre si; i – referències als procediments d’informació i notificació. 2 ADAPTACIONS SECTORIALS Tenint en compte la seva situació geogràfica específica, s’apliquen a Andorra les adaptacions sectorials següents.
Aquestes adaptacions s’han de revisar cada 10 anys, i per primera vegada abans de l’1 de gener del 2037. I Els nacionals dels estats membres de la UE només poden residir a Andorra un cop obtenen un permís de residència de les autoritats andorranes.
Aquests nacionals tenen dret a obtenir aquest permís de residència, subjecte únicament a les restriccions que s’especifiquen a continuació.
Aquest permís de residència no és necessari per estades inferiors a 3 mesos, sempre que no s’exerceixi cap activitat laboral, ni cap altra activitat econòmica permanent, ni tampoc per a les persones que prestin serveis transfronterers a Andorra.
Les condicions aplicables als nacionals dels estats membres de la UE no poden ser més restrictives que les que s’apliquen als nacionals de països tercers.
II
1. El nombre de nous permisos de residència per a estades de més de 12 mesos (“permisos de residència de llarga durada”) disponibles cada any (any N) per als nacionals dels estats membres de la UE que exerceixen una activitat econòmica a Andorra s’ha de determinar de manera que l’augment net anual del nombre d’aquests nacionals que resideixen a Andorra no sigui inferior al 7 % del nombre mitjà de permisos de residència vàlids en els 5 anys anteriors (anys N-5 a N-1). 3 Si el nombre de nacionals dels estats membres de la UE que exerceixen una activitat econòmica a Andorra ha disminuït durant l’últim any (any N-1) en comparació amb l’any anterior (any N-2), i si aquesta disminució és superior al nombre de nous permisos de residència disponibles de conformitat amb el primer paràgraf, el nombre de permisos de residència disponibles (any N) ha de ser igual a aquesta disminució. Els permisos de residència expedits a les persones naturalitzades en el transcurs d’aquest any anterior s’han de deduir de la base sobre la qual es calcula l’augment per l’any següent. Els permisos de residència de llarga durada expedits per sobre del nombre mínim no es comptabilitzen a efectes de l’augment previst per l’any següent.
2. El nombre de nous permisos de residència per a estades de més de 3 mesos (permisos de residència sense activitat econòmica) disponibles cada any per als nacionals dels estats membres de la UE que no exerceixen una activitat econòmica a Andorra s’ha de determinar de tal manera que l’augment net anual del nombre d’aquests nacionals residents a Andorra no sigui inferior al 2,5 % del nombre mitjà de permisos de residència vàlids en els cinc anys anteriors. Si el nombre de nacionals dels estats membres de la UE que no exerceixen una activitat econòmica a Andorra ha disminuït durant el darrer any en comparació amb l’any anterior, i si aquesta disminució és superior al nombre de nous permisos de residència disponibles de conformitat amb el primer paràgraf, el nombre de permisos de residència disponibles ha de ser igual a aquesta disminució. Els permisos de residència expedits a les persones naturalitzades en el transcurs d’aquest any anterior s’han de deduir de la base sobre la qual es calcula l’augment de l’any següent. Els permisos de residència expedits per sobre del nombre mínim no s’han de comptabilitzar a efectes de l’augment previst per l’any següent. No s’ha d’aplicar cap quota als nacionals dels estats membres de la UE que desitgin establir la residència sobre la base de la lletra (c) de l’apartat 1 de l’article 7 de la Directiva 2004/38/EC. 4
3. Les autoritats andorranes han de concedir permisos de residència per estades de 12 mesos o menys (permisos de residència de curta durada) als nacionals dels estats membres de la UE que exerceixen una activitat econòmica. El nombre de nous permisos de residència de curta durada disponibles cada any (any N) per als nacionals dels estats membres de la UE que exerceixen una activitat econòmica a Andorra s’ha de determinar de tal manera que l’augment net anual del nombre d’aquests nacionals residents a Andorra no sigui inferior al 5 % del nombre mitjà de permisos de residència disponibles en els 5 anys anteriors (anys N-5 a N-1). El nombre de permisos de residència disponibles cada any ha de ser, com a mínim, igual al nombre de permisos de residència disponibles l’any anterior.
4. Un cop expirat el seu permís de residència, les persones que vulguin continuar residint a Andorra poden obtenir un nou permís de residència. Si el nou permís està subjecte a una quota en virtut d’aquesta adaptació sectorial, el nou permís s’ha de deduir del nombre de permisos de residència disponibles, excepte en el cas que la sol·licitud de renovació es presenti en el mateix any natural en què es va expedir el permís de residència inicial i es tracti d’un permís de residència del mateix tipus.
5. Les autoritats andorranes han de concedir els permisos de residència de manera no discriminatòria i que no distorsioni la competència. 5 III Els membres de la família de nacionals dels estats membres de la UE que resideixen legalment a Andorra tenen dret a obtenir un permís de residència amb la mateixa validesa que el de la persona de la qual depenen.
Aquests membres de la família tenen dret a exercir una activitat econòmica, i en aquest cas s’inclouen dins del nombre de permisos de residència expedits a persones econòmicament actives de conformitat amb l’adaptació sectorial II.
No obstant això, les condicions establertes en l’adaptació sectorial II no poden ser invocades per denegar un permís de residència a aquests membres de la família en cas que s’hagi exhaurit el nombre anual de permisos disponibles per a persones econòmicament actives.
IV El dret a la residència permanent establert al capítol IV de la Directiva 2004/38/CE s’aplica a: (1) els nacionals dels estats membres de la UE que resideixen legalment a Andorra i de conformitat amb les condicions establertes a la Directiva 2004/38/CE abans de la data del segon aniversari de l’entrada en vigor d’aquest Acord; (2) els nacionals dels estats membres de la UE que resideixen a Andorra amb un permís de residència concedit sobre la base d’aquesta adaptació sectorial; (3) els nacionals dels estats membres de la UE que resideixen a Andorra legalment i de conformitat amb les condicions establertes a la Directiva 2004/38/CE que no es troben coberts en els punts (1) i (2).
Els nacionals dels estats membres de la UE que tenen dret a la residència permanent segons les condicions establertes a la Directiva 2004/38/CE ja no s’han de comptabilitzar en el nombre de permisos de residència vàlids. 6 V Els sol·licitants d’un permís de residència han de rebre una resposta per escrit abans que finalitzi el segon mes a partir de la data de la presentació de la sol·licitud.
Els sol·licitants que reben una resposta negativa tenen dret a una denegació motivada per escrit.
Els sol·licitants que reben una resposta negativa tenen els mateixos recursos legals que els ciutadans d’Andorra pel que fa a les resolucions administratives.
El dret de residència dels nacionals dels estats membres de la UE s’ha d’acreditar mitjançant l’expedició d’un document de residència que compleixi els requisits de l’article 6 del Reglament (UE) 2019/1157. El dret de residència dels membres de la família de nacionals dels estats membres de la UE que no són ells mateixos nacionals d’un estat membre de la UE s’ha d’acreditar mitjançant l’expedició d’una targeta de residència que compleixi els requisits de l’article 7 del Reglament (UE) 2019/1157. VI Andorra està obligada a comunicar a la UE tota la informació necessària per verificar el compliment d’aquestes adaptacions sectorials.
PERÍODE DE TRANSICIÓ Els articles 32 a 34 del Protocol d’Andorra s’han d’aplicar a aquest annex segons correspongui, i llevat que s’especifiqui el contrari en aquest annex. 7
Nota: Text no publicat al BOPA: traducció no oficial del Govern d'Andorra del text aprovat pel Consell de la UE (andorraue.ad). L'Acord no està ratificat ni és aplicable a Andorra.
ACTES A QUÈ ES REFEREIX 1. 31961 X 1202: Programa general per a la supressió de les restriccions a la llibertat d’establiment (versió francesa: DO P 2 del 15 de gener de 1962, p. 36; versió anglesa: DO edició especial anglesa, Sèrie II, Volum IX, p. 7). 2. 32006 L 0123: Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre del 2006, relativa als serveis en el mercat interior (DO L 376 del 27.12.2004, p. 36). Les disposicions de la Directiva 2006/123/CE s’han de llegir, a efectes d’aquest Acord, amb l’adaptació següent: s’ha d’aplicar l’article 3 del Protocol marc
1. El termini a què es refereix l’apartat 2 de l’article 3 del Protocol marc 1 és de 3 anys a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Acord.
La disposició a què es refereix l’apartat 5 de l’article 3 del Protocol marc 1 és la següent: Andorra no pot mantenir ni introduir un tracte discriminatori dels proveïdors de serveis de la UE durant el període de 3 anys a partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Acord. 3. 32004 L 0038: Directiva 2004/38/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 29 d’abril del 2004, relativa al dret dels ciutadans de la Unió i dels membres de les seves famílies a circular i residir lliurement en el territori dels estats membres, per la qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 1612/68 i es deroguen les Directives 64/221/CEE, 68/360/CEE, 72/194/CEE, 73/148/CEE, 75/34/CEE, 75/35/CEE, 90/364/CEE, 90/365/CEE i 93/96/CEE (DO L 158 del 30.4.2004, p. 77). 8 Les disposicions de la Directiva 2004/38/CE s’han de llegir, a efectes d’aquest Acord, amb les adaptacions següents: (a) la Directiva 2004/38/EC s’ha d’aplicar, si escau, als àmbits regulats per aquest Annex; (b) aquest Acord s’aplica als nacionals de les parts associades.
No obstant això, els membres de la seva família, en el sentit de la Directiva 2004/38/EC, que son nacionals d’un país tercer, tenen determinats drets de conformitat amb aquesta Directiva; (c) les paraules “ciutadà de la Unió” i “ciutadans de la Unió” s’han de substituir, respectivament, per les paraules “nacional d’un estat membre de la UE o d’Andorra” i “nacionals d’un estat membre de la UE o d’Andorra”; (d) a l’apartat 3 de l’article 8 s’ha d’afegir el guió següent:
Nota: Text no publicat al BOPA: traducció no oficial del Govern d'Andorra del text aprovat pel Consell de la UE (andorraue.ad). L'Acord no està ratificat ni és aplicable a Andorra.