Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 17, any 2007 (15/02/2007) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Edicte Vist el capítol III de la Constitució del Principat d’Andorra; Vista la Llei qualificada reguladora de l’activitat de l’Estat en matèria de tractats del 19 de dsembre de 1996 i en particular els articles 12, 15 i 19; Vista la comunicació del cap de Govern als coprínceps i al síndic general de l’Intercanvi de notes constitutitu d’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa sobre el reconeixement i l’intercanvi de permisos de conduir el 28 de novembre del 2006; Vista la publicació de l’Intercanvi de notes constitutiu d’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francaesa sobre el reconeixement i l’intercanvi de permisos de conduir al Butlletí del Consell General núm. 55 del 6 de desembre del 2006; Es fa públic l’Intercanvi de notes constitutiu d’Acord entre el Govern del Principat d’andorra i el Govern de la República Francesa sobre el reconeixement i l’intercanvi de permisos de conduir. <<Intercanvi de notes constitutiu d’Acord entre el Govern del Principat d’Andorra i el Govern de la República Francesa sobre el reconeixement i l’intercanvi de permisos de conduir Nota verbal L’Ambaixada del Principat d’Andorra a França presenta els seus compliments al Ministeri d’Afers Estrangers i es refereix a la seva nota verbal amb data 3 d’agost del 2005 (011524) relativa a l’acord sobre el reconeixement i l’intercanvi de permisos de conduir entre França i Andorra, el contingut de la qual és el següent: “República francesa Ministeri d’Afers Exteriors París 3 d’agost del 2005 El Ministeri d’Afers Exteriors presenta els seus compliments a l’Ambaixada del Principat d’Andorra i en resposta a la demanda feta per l’Ambaixada, i després de les diferents reunions tècniques que s’han dut a terme, té l’honor d’informar-la que les autoritats franceses donen el seu consentiment al reconeixement i l’intercanvi dels permisos de conduir andorrans contra els permisos francesos, atès que les autoritats andorranes donen el mateix consentiment per al reconeixement i l’intercanvi dels permisos de conduir francesos contra els permisos andorrans, per a les categories esmentades als annexos I i III.
L’enunciat de les disposicions que constitueixen l’acord i les seves modalitats d’aplicació són l’objecte dels annexos següents: * Annex I: condicions principals de reconeixement i intercanvi. * Annex II: Decret del 8 de febrer del 1999 que fixa les condicions de reconeixement i intercanvi dels permisos de conduir lliurats per estats que no pertanyen a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu. * Annex III: Taula d’equivalències entre els permisos de conduir francesos i andorrans, establerta pel Ministeri de Transports francès. * Annex IV: extractes del Codi de la circulació andorrà (en català i francès).
El Ministeri proposa que aquesta nota i la que li farà arribar l’Ambaixada, en els mateixos termes, constitueixin l’acord sobre el reconeixement i l’intercanvi dels permisos de conduir entre França i Andorra, que entrarà en vigor l’1 de gener del 2006. Aquest acord serà notificat després al Ministeri de Transports, Equipament, Turisme i Mar que informarà el conjunt dels prefectes dels departaments metropolitans i d’ultramar i també el prefecte de policia de París per a la seva aplicació, de conformitat amb les disposicions de l’article 14 del Decret del 8 de febrer del 1999 que fixa les condicions de reconeixement i intercanvi dels permisos de conduir lliurats per estats que no pertanyen a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu (Diari Oficial de la República Francesa del 20 de febrer del 1999).
El Ministeri d’Afers Exteriors aprofita aquesta ocasió per renovar a l’Ambaixada del Principat d’Andorra l’expressió de la seva més alta consideració.
Ambaixada del Principat d’Andorra 51 bis, rue des Boulainvilliers 75016 París” L’Ambaixada del Principat d’Andorra a França té l’honor d’informar el Ministeri d’Afers Estrangers que les autoritats andorranes donen el seu acord al reconeixement i a l’intercanvi dels permisos de conduir francesos pels permisos de conduir andorrans, a partir del moment en què les autoritats franceses donin el mateix acord per al reconeixement de l’intercanvi de permisos de conduir andorrans pels permisos de conduir francesos, per a les categories mencionades als annexos I i III.
L’enunciat de les disposicions constitueixen l’acord i les seves modalitats d’aplicació es troben en els annexos següents: Annex I: Principals condicions de reconeixement i d’intercanvi.
Annex II: Decret del 8 de febrer de 1999 que estableix les condicions de reconeixement i d’intercanvi dels permisos de conduir lliurats pels estats que no pertanyen ni a la Unió Europea, ni a l’Espai Econòmic Europeu.
Annex III: Taula d’equivalències entre els permisos de conduir francesos i andorrans, fixada pel ministre francès de Transports.
Annex IV: Extractes del Codi de la circulació andorrà (en català i en francès).
L’Ambaixada accepta que aquesta nota i la nota enviada pel Ministeri d’Afers Estrangers el 3 d’agost del 2005 constitueixen l’acord del reconeixement i de l’intercanvi de permisos de conduir entre França i Andorra, però desitja que aquest acord entri en vigor l’1 de gener del 2007 perquè els ciutadans dels dos estats puguin beneficiar-se d’un període de derogació que els permeti regularitzar la seva situació.
L’Ambaixada demana al Ministeri que confirmi el seu acord sobre aquest punt mitjançant tramesa d’una nota verbal.
L’acord aprovat pel Govern d’Andorra s’ha de notificar al Ministeri d’Economia per a la seva aplicació d’acord amb la Llei del Codi de la circulació, del 14 de juliol de 1999. L’Ambaixada del Principat d’Andorra a França aprofita l’avinentesa per reiterar al Ministeri d’Afers Estrangers el testimoni de la seva alta consideració.
París, 24 de juliol del 2006 Ministeri d’Afers exteriors República francesa>> Annex I A la nota verbal relativa al reconeixement i l’intercanvi de permisos de conduir entre França i Andorra I
Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).
Un permís de conduir nacional, lliurat a una persona que té la seva residència habitual a França, per un estat que pertany a la Unió Europea o l’Espai Econòmic Europeu, es considera vàlid en el territori francès en les condicions fixades per aquest Decret.
2.1. Per ser reconegut, un permís de conduir d’aquest tipus ha de ser conforme a les disposicions següents: 2.1.1. Trobar-se en període de validesa. 2.1.2. Ser utilitzat per una persona que té l’edat mínima requerida pels articles R. 124-1 i R. 124-2 del Codi de la circulació segons la o les categories del permís de conduir del qual és titular. 2.1.3. Ser utilitzat amb respecte, si escau, de les prescripcions que subordinen, mitjançant una menció o un codi especial, la validesa del permís de conduir al port de certs aparells o certs condicionaments del vehicle amb motiu d’una invalidesa. 2.2. A més, un permís de conduir d’aquest tipus no ha d’haver estat lliurat com a intercanvi d’un permís de conduir d’un estat que no pertany a la Unió Europea o a l’Espai Econòmic Europeu amb el qual França no hagi conclòs un acord de reciprocitat.
En aquest cas, es reconeix tanmateix fins a l’expiració d’un termini d’un any després de l’adquisició de la residència habitual a França.
Les condicions per al seu reconeixement i intercanvi són les establertes pel Decret relatiu als permisos de conduir expedits per estats que no pertanyen a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu. 2.3. D’altra banda, el seu titular no ha de ser objecte en el territori que ha lliurat el permís de conduir de cap mesura de restricció, suspensió, retirada o anul·lació del permís de conduir. 2.4. No ha d’haver obtingut el permís de conduir en un altre estat membre durant un període de prohibició de sol·licitar o obtenir un permís de conduir, que acompanyés una pena d’anul·lació del permís o resultés de l’aplicació dels articles L. 11, L.11-5 o L. 16 del codi de la Circulació.
Els titulars d’un permís de conduir obtingut en un estat que pertany a la Unió Europea o a l’Espai Econòmic Europeu poden fer enregistrar el seu permís de conduir a la Prefectura del departament on tenen la seva residència habitual, tal com es defineix a l’article R. 123-1 del Codi de la circulació. En aquest cas, es lliura al conductor un certificat d’enregistrament, amb vista a assenyalar al nou resident el procediment que ha de seguir si el seu permís d’origen conté disposicions diferents de les del permís francès.
4.1. Els titulars d’un permís de conduir obtingut en un estat que pertany a la Unió Europea o a l’Espai Econòmic Europeu, que han fixat la seva residència habitual en el territori francès poden demanar l’intercanvi del seu permís de conduir contra un permís francès equivalent. 4.1.1. Per tal que aquest intercanvi sigui possible s’han de complir les condicions enunciades a l’article 2 més amunt. 4.1.2. A més, el conductor ha de passar una revisió mèdica reglamentària, en el cas que la reglamentació francesa exigeixi aquesta revisió i no ho faci la reglamentació de l’estat d’origen del seu permís de conduir. 4.2. L’intercanvi d’un permís d’aquest tipus contra un permís de conduir francès s’efectua de manera obligatòria si el conductor ha comès, en el territori francès, una infracció que hagi comportat una mesura de restricció, suspensió, retirada, anul·lació del permís de conduir, o retirada de punts. Aquestes mesures són enregistrades en el Sistema Nacional del Permís de Conduir (SNPC) i es tenen en compte en el moment de l’edició del permís francès després d’aquest intercanvi obligatori.
El titular del permís de conduir objecte d’intercanvi, per tal d’obtenir un permís francès, n’ha de fer la demanda al prefecte del departament de la seva residència. Una demanda referent a un menor ha de ser formulada per la persona o la institució que en deté la pàtria potestat o la custòdia. El menor emancipat ha d’aportar la prova d’aquesta emancipació. En tota demanda, feta amb el formulari reglamentari (referència 4), hi figuren els cognoms, els noms, la nacionalitat, l’adreça de la residència, el lloc i la data de naixement del sol·licitant. El dossier que s’ha d’adjuntar a la demanda comprèn obligatòriament, a més dels documents establerts en l’apartat 1.2 de l’article 1 del Decret del 8 de febrer del 1999, relatiu a les condicions d’expedició, lliurament i validesa del permís de conduir:
En el cas, especialment de pèrdua o robatori d’un permís de conduir expedit per un estat que pertany a la Unió Europea o a l’Espai Econòmic Europeu d’una persona que hagi adquirit la residència habitual a França, només es pot lliurar un permís de conduir francès equivalent si s’aporta un certificat de les autoritats competents de l’estat que ha lliurat o expedit el permís de conduir i sobre la base de la informació recollida en el moment de l’enregistrament eventual del permís de conduir.
L’import de la taxa corresponent al lliurament del permís de conduir francès es paga en el moment en què es lliura el permís. Només es cobra una única taxa sigui quin sigui el nombre de categories de permís concedides, ja sigui simultàniament, ja sigui successivament.
En el cas de dubte sobre l’autenticitat del permís que es demana d’intercanviar o enregistrar, el prefecte demana un certificat que confirmi la seva legalitat a les autoritats que l’hagin expedit, en una tramesa del Ministeri d’Afers Exteriors, servei de valisa diplomàtica, al Consolat de França en la circumscripció consular del qual ha estat expedit el permís. En aquest cas i a l’espera d’aquest certificat, el prefecte lliura al titular del permís del qual s’ha sol·licitat l’intercanvi, un certificat que l’autoritza a conduir en virtut del seu permís. Aquest certificat pot ser prorrogat. En el cas que aquesta demanda quedés sense resposta a l’expiració d’un termini de sis mesos, amb el benentès que durant aquest període es poden efectuar un cert nombre de recordatoris, el certificat esmentat més amunt ja no es pot tornar a prorrogar i no pot tenir lloc l’intercanvi del permís de conduir estranger.
En el moment del lliurament del permís de conduir francès, es retira a l’interessat el permís d’origen i es retorna a les autoritats del país que l’havia expedit i es precisen els motius pels quals ha tingut lloc l’intercanvi.
Les disposicions d’aquest Decret entren en vigor l’1 de març del 1999.
La directora de Seguretat i Circulació Viària és l’encarregada de l’execució d’aquest Decret, que serà publicat al Diari Oficial de la República francesa.
Fet a París, el 8 de febrer del 1999 Pel ministre i per delegació: La directora de Seguretat i Circulació Viària I. Massin Decret del 8 de febrer del 1999 que fixa les condicions de reconeixement i intercanvi dels permisos de conduir expedits pels estats que no pertanyen a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu El ministre de l’Equipament, els Transports i l’Habitatge, Vist el Reglament del Consell de les Comunitats Europees núm. 3820/85 del 20 de desembre del 1985 relatiu a l’harmonització de certes disposicions en matèria social en l’àmbit dels transports per carretera; Vist el Codi de la circulació; Vist el Decret del 8 de febrer del 1999 relatiu a les condicions d’expedició, lliurament i validesa del permís de conduir; Vist el dictamen del Garde des Sceaux, el ministre de Justícia, el ministre d’Interior i el ministre d’Afers Exteriors; A proposta de la directora de Seguretat i Circulació Viària, Decreta Article 1 Tot permís de conduir nacional lliurat vàlidament en nom d’un estat que no pertany a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu, es considera vàlid a França i pot ser intercanviat contra el permís francès de la o les categories equivalents si es compleixen les condicions corresponents definides a continuació.
Títol I. Condicions específiques per al reconeixement Article 2 Un permís de conduir nacional d’aquest tipus es considera vàlid en el territori francès fins a l’expiració d’un termini d’un any després de l’adquisició de la residència habitual a França, tenint en compte que la data d’adquisició d’aquesta residència és la de l’expedició efectiva del primer permís de sojorn o residència.
Aquest termini pot, si escau, ser prorrogat per la durada dels sojorns que impliquen un canvi de residència que el titular del permís hagi pogut efectuar posteriorment a l’estranger.
A més, si en ocasió del retorn a França, se li lliurés un nou permís de sojorn o residència, el termini d’un any comença a comptar a partir de la data d’expedició del permís que correspongui a la nova adquisició de la residència habitual a França.
Article 3 3.1. Per tal que sigui reconegut, tot permís de conduir nacional ha de complir les condicions següents: 3.1.1. Trobar-se en període de validesa. 3.1.2. Haver estat lliurat en nom de l’estat en el qual el conductor tenia la seva residència habitual. 3.1.3. Haver estat obtingut amb anterioritat a la data d’expedició del permís de sojorn o residència, o bé per a un nacional francès, durant un sojorn permanent de sis mesos com a mínim a l’estat estranger. 3.1.4. Estar redactat en llengua francesa o, si és necessari, anar acompanyat d’una traducció oficial al francès. 3.2. A més, el seu titular ha de: 3.2.1. Segons la o les categories del permís de conduir del qual és titular, tenir l’edat mínima requerida pels articles R. 124-1 i R. 124-2 del Codi de la circulació. 3.2.2. Complir, si escau, les prescripcions que subordinen mitjançant una menció especial, la validesa del permís de conduir al port de certs aparells o certs condicionaments del vehicle amb motiu d’una invalidesa. 3.2.3. Si el titular és francès, aportar la prova que ha adquirit la seva residència habitual a títol permanent durant un període d’almenys sis mesos en el territori de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir.
La prova d’aquest sojorn ha de ser mitjançant la presentació d’un certificat d’inscripció al Consolat de França en la circumscripció del qual tenia la seva residència.
Els francesos que no s’haguessin inscrit o la inscripció dels quals ja no tingui validesa han d’aportar un certificat de residència o de canvi de residència expedit pel Consolat del seu lloc de residència.
Si és francès i posseeix també la nacionalitat de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir, ha d’aportar la prova de la seva residència durant sis mesos en el territori d’aquest estat, de conformitat amb els paràgrafs precedents, o a manca d’aquesta, tot document apropiat que presenti garanties d’autenticitat. 3.2.4. No haver estat objecte en el territori que ha lliurat el permís de conduir d’una mesura de restricció, suspensió, retirada o anul·lació del dret de conduir. 3.2.5. No haver estat objecte a França, anteriorment a l’obtenció d’un permís de conduir en un altre estat, d’una mesura d’anul·lació, en aplicació dels articles L. 11 i L. 11-5 del Codi de la circulació o en aplicació de l’article L. 15 del Codi de la circulació.
Article 4 La durada del reconeixement està limitada a la durada de la missió a França respecte dels permisos lliurats als conductors que no tenen la nacionalitat francesa i que són titulars d’un carnet especial lliurat pel Ministeri d’Afers Exteriors, sota reserva que les autoritats estrangeres que han lliurat el permís de conduir, concedeixin, en circumstàncies anàlogues, el mateix privilegi als nacionals francesos.
A més, pel que fa als permisos de conduir estrangers els titulars dels quals són estudiants, la durada del reconeixement està limitada a la durada dels estudis a França.
Article 5 El permís de conduir internacional es reconeix durant els tres anys posteriors a la seva data de lliurament o fins a la data d’expiració de la validesa del permís de conduir nacional sobre la base del qual s’ha lliurat, si la durada de la validesa del permís nacional és inferior a tres anys.
No obstant això, el permís de conduir internacional deixa de ser vàlid a França si el seu titular hi adquireix la residència habitual.
Títol II.
Condicions específiques per a l’intercanvi Article 6 Tot titular d’un permís de conduir nacional ha de demanar obligatòriament l’intercanvi contra el permís francès durant el termini d’un any a partir de l’adquisició de la residència habitual a França, tenint en compte que la data d’adquisició d’aquesta residència és la de l’expedició efectiva del primer permís de sojorn o de residència.
Aquest termini pot, si escau, ser prorrogat per la durada dels sojorns que impliquen un canvi de residència que el titular del permís hagi pogut efectuar posteriorment a l’estranger.
A més, si en ocasió del retorn a França, se li lliurés un nou permís de sojorn o residència, el termini d’un any comença a comptar a partir de la data d’expedició del permís que correspongui a la nova adquisició de la residència habitual a França.
Finalment, l’intercanvi és possible amb posterioritat si per motius d’edat o motius legítims d’impediment, no s’ha pogut efectuar en el termini establert.
Article 7 7.1. Tot permís de conduir nacional lliurat per un estat que no pertany a la Unió Europea ni a l’Espai Econòmic Europeu, per ser intercanviat per un permís francès ha de complir les condicions següents: 7.1.1. Haver estat lliurat en nom de l’estat en el qual el conductor tenia aleshores la seva residència habitual, amb reserva que aquest Estat faci, de manera recíproca, l’intercanvi del permís de conduir francès. 7.1.2. Trobar-se en període de validesa. 7.1.3. Haver estat obtingut amb anterioritat a la data d’expedició del permís de sojorn o residència, o bé per a un nacional francès, durant un sojorn permanent de sis mesos com a mínim a l’estat estranger. 7.1.4. Estar redactat en llengua francesa o, si és necessari, anar acompanyat d’una traducció oficial al francès. 7.2. A més, el seu titular ha de: 7.2.1. Segons la o les categories del permís de conduir del qual és titular, tenir l’edat mínima requerida pels articles R. 124-1 i R. 124-2 del Codi de la circulació. 7.2.2. Complir, si escau, les prescripcions que subordinen, mitjançant una menció especial, la validesa del permís de conduir al port de certs aparells o certs condicionaments del vehicle amb motiu d’una invalidesa. 7.2.3. Si el titular és francès, aportar la prova que ha adquirit la seva residència habitual a títol permanent durant un període d’almenys sis mesos en el territori de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir.
La prova d’aquest sojorn ha de ser mitjançant la presentació d’un certificat d’inscripció al Consolat de França en la circumscripció del qual tenia la seva residència.
Els francesos que no s’haguessin inscrit o la inscripció dels quals ja no tingui validesa han d’aportar un certificat de residència o de canvi de residència expedit pel Consolat del seu lloc de residència.
Si és francès i posseeix també la nacionalitat de l’estat estranger que li ha lliurat el permís de conduir, ha d’aportar la prova de la seva residència durant sis mesos en el territori d’aquest estat, de conformitat amb els apartats precedents, o a manca d’aquesta, tot document apropiat que presenti garanties d’autenticitat. 7.2.4. Haver passat una revisió mèdica reglamentària en el cas que la reglamentació francesa exigeixi aquesta revisió. 7.2.5. No ser objecte, en el territori que ha lliurat el permís de conduir, de cap mesura de restricció, suspensió, retirada o anul·lació del permís de conduir. 7.2.6. No haver estat objecte a França, anteriorment a l’obtenció d’un permís de conduir en un altre estat, d’una mesura d’anul·lació, en aplicació dels articles L. 11 i L. 11-5 de Codi de la circulació o en aplicació de l’article L. 15 del Codi de la circulació.
Tanmateix, l’intercanvi respecte d’una categoria de la qual no era titular anteriorment, es pot efectuar a l’acabament del termini de prohibició de sol·licitar un nou permís i amb reserva que l’examen del permís de conduir francès de les categories de les quals inicialment era titular, s’hagi tornat a aprovar, segons les disposicions de l’article R. 130 del Codi de la circulació.
Article 8 El titular del permís de conduir objecte d’intercanvi, per tal d’obtenir un permís francès, n’ha de fer la demanda al prefecte del departament de la seva residència.
Una demanda referent a un menor ha de ser formulada per la persona o la institució que en deté la pàtria potestat o la custòdia.
El menor emancipat ha d’aportar la prova d’aquesta emancipació.
En tota demanda, feta amb el formulari reglamentari (referència 4), hi figuren els cognoms, els noms, la nacionalitat, l’adreça de la residència, el lloc i la data de naixement del sol·licitant.
El dossier que s’ha d’adjuntar a la demanda comprèn obligatòriament, a més dels documents establerts en l’apartat 1.2 de l’article 1 del Decret del 8 de febrer del 1999, relatiu a les condicions d’expedició, lliurament i validesa del permís de conduir:
En el moment del lliurament del permís de conduir francès, es retira a l’interessat el permís estranger que és conservat pels serveis de la Prefectura; només pot ser restituït a canvi del permís francès.
El procediment de l’intercanvi no s’aplica al permís de conduir internacional.
El ministre encarregat dels transports, estableix, després d’haver consultat el ministre d’Afers Exteriors, la llista dels estats que concedeixen als nacionals francesos els avantatges o els privilegis anàlegs als esmentats als articles 4 i 7.1.1. més amunt. Dóna coneixement d’aquesta llista als prefectes.
Queda derogat el Decret del 6 de febrer del 1989 modificat que fixa les condicions de reconeixement i intercanvi dels permisos de conduir lliurats a l’estranger.
Les disposicions d’aquest Decret entren en vigor a partir del dia 1 de març del 1999.
La directora de Seguretat i Circulació Viària és l’encarregada de l’execució d’aquest Decret que serà publicat al Diari Oficial de la República francesa.
Fet a París, el 8 de febrer del 1999 Pel ministre i per delegació La directora de Seguretat i Circulació Viària I. Massin Annex III Taula de les equivalències entre les categories de permís de conduir francès i andorrà Categories andorranes A1 A2 A3 B1 B2 B1+E B2+E C1 C1+E C2 C2+E D1 D1+E D2 D2+E J Categories franceses Edat mínima A1 * 16 anys A * 18 anys A * 18 anys B * 18 anys B * 18 anys E(B) * 18 anys E (B) * 18 anys C * 18 anys E (C) * 18 anys C * 18 anys E (C) * 18 anys D * 21 anys E (D) * 21 anys D * 21 anys E (D) * 21 anys Cap Restriccions ->Categoria A “progressiva” (Potència <=25 kW i relació potència/pes <= 0,16 quilovats per quilogram) durant 2 anys si la categoria A2 s’ha obtingut des de fa menys de 2 anys. ->Categoria A “directa” si s’és titular de la categoria A2 des de fa més de 2 anys en el moment de l’intercanvi.
Categoria A “directa” Codi 74 (limitat 7,5 tones PTAC) A VIDA Codi 76 (limitat a 7,5 T de PTAC p 12 T* de PTRA) A VIDA *de 18 a 21 anys -> + codi 102: E(C) limitat a un pes total autoritzat de 7,5 T de 18 a 21 anys -> codi 101: C limitat a un pes total autoritzat de 7,5 T de 18 a 21 anys -> codi 102: E(C) limitat a un pes total autoritzat de 7,5 T Codi 75 (limitat a 17 places) A VIDA +codi 103** (limitat radi 50 km per a vehicle de més de 15 places) Codi 77 (DI + remolc > 750 kg + PTRA ens <12 tones) A VIDA +codi 103*** (limitat radi 50 km per a vehicle de més de 15 places) Codi 103** (limitat radi 50 km per a vehicle de més de 15 places) Codi 103** (limitat radi 50 km per a vehicle de més de 15 places) ** Per aixecar la restricció 103 respecte de la categoria D: * Titular diploma professional (CAP/BEP/TÍTOL PROFESSIONAL * Experiència de conduir d’un any en transport de mercaderies (cat.: C o EC * 1 any i 5000 km de conduir un vehicle de la cat.
D Annex IV ANNEX Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 24 de gener del 2007 Juli Minoves Triquell Ministre d’Afers Exteriors, Cultura i Cooperació