Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 65, any 2014 (12/11/2014) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció Estrasburg, 15 de maig del 2003 Els estats membres del Consell d’Europa i els altres estats signataris d’aquest Protocol, Considerant que és oportú completar el Conveni penal sobre la corrupció (STE núm. 173, d’ara endavant, “el Conveni”) per prevenir i lluitar contra la corrupció; Considerant igualment que aquest Protocol permetrà una aplicació més àmplia del Programa d’acció contra la corrupció del 1996; Han acordat el següent:
Nota: Text del BOPA tal com es va publicar; no s'hi integren protocols ni esmenes posteriors (vegeu les relacions del conveni).
Terminologia A efectes d’aquest Protocol:
1. El terme “àrbitre” ha de ser interpretat en relació amb la legislació nacional de l’Estat part d’aquest Protocol, però, en qualsevol cas, ha d’incloure una persona a qui, en virtut d’un acord d’arbitratge, se li ha demanat pronunciar una decisió jurídicament vinculant en relació amb una controvèrsia que li ha estat sotmesa per les parts d’aquest mateix Acord.
2. El terme “acord d’arbitratge” designa un acord reconegut per la legislació nacional mitjançant el qual les parts acorden sotmetre una controvèrsia a la decisió d’un àrbitre.
3. El terme “jurat” ha de ser interpretat en relació amb la legislació nacional de l’Estat part d’aquest Protocol però, en qualsevol cas, ha d’incloure una persona que actuï com a membre no professional d’un òrgan col·legial encarregat de decidir sobre la culpabilitat d’una persona acusada en el marc d’un judici penal.
4. En el cas de procediments en què hi hagi involucrat un àrbitre o jurat estranger, l’Estat que inicia el procés pot aplicar la definició d’àrbitre o jurat sempre que aquesta definició sigui compatible amb la llei nacional.
Corrupció activa d’àrbitres nacionals Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per tipificar com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, quan s’hagi comès de manera intencionada, la proposta, l’oferiment o el lliurament, directament o indirectament, d’un avantatge indegut a un àrbitre que exerceix les seves funcions d’acord amb el dret nacional de la Part sobre l’arbitratge, per a ell o per a qualsevol altra persona, perquè actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions.
Corrupció passiva d’àrbitres nacionals Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per tipificar com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, l’acte, comès de manera intencionada, en el qual l’àrbitre que exerceix les seves funcions de conformitat amb la legislació interna, demana o obté directament o indirectament un avantatge indegut per a ell o per a qualsevol altra persona, o accepta una oferta o una promesa d’un avantatge perquè actuï o s’abstingui d’actuar en l’exercici de les seves funcions.
Corrupció d’àrbitres estrangers Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per establir com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, les conductes establertes en els articles 2 i 3 d’aquest Protocol quan impliquen un àrbitre que exerceix les seves funcions d’acord amb el dret nacional sobre l’arbitratge de qualsevol altre Estat.
Corrupció de jurats nacionals Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per establir com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, les conductes establertes en els articles 2 i 3 quan impliquen una persona que actua com a jurat dins del seu sistema judicial.
Corrupció de jurats estrangers Cada Part adopta les mesures legislatives i altres mesures necessàries per establir com a delicte, d’acord amb el seu dret intern, les conductes establertes en els articles 2 i 3, quan impliquen una persona que actua com a jurat dins del sistema judicial de qualsevol altre Estat.
Seguiment de l’aplicació del Conveni El Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO) assegura un seguiment de l’aplicació d’aquest Protocol per part de les Parts.
Relació amb el Conveni
1. Els Estats part consideren les disposicions dels articles 2 a 6 d’aquest Protocol com a articles addicionals al Conveni.
2. Les disposicions del Conveni s’apliquen sempre que siguin compatibles amb les disposicions d’aquest Protocol.
Declaracions i reserves
1. Si una Part ha fet una declaració, de conformitat amb l’article 36 del Conveni, pot fer una declaració similar amb relació als articles 4 i 6 d’aquest Protocol en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
2. Si una Part ha formulat una reserva, de conformitat amb l’apartat 1 de l’article 37 del Conveni, que restringeix l’aplicació dels delictes de corrupció passiva definits en l’article 5 del Conveni, pot formular una reserva similar en relació amb els articles 4 i 6 d’aquest Protocol en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió. Qualsevol altra reserva formulada per una Part, de conformitat amb l’article 37 del Conveni, també s’aplica a aquest Protocol, a menys que la Part declari altrament en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o adhesió.
3. No s’admet cap altra reserva.
Signatura i entrada en vigor
1. Aquest Protocol està obert a la signatura per part dels Estats que han signat el Conveni. Aquests Estats poden expressar el seu consentiment de vincular-s’hi a través de: a. la signatura sense reserva de ratificació, d’acceptació o d’aprovació; o b. la signatura, amb reserva de ratificació, d’acceptació o d’aprovació, seguida de la ratificació, acceptació o aprovació.
2. Els instruments de ratificació, d’acceptació o d’aprovació es dipositaran prop del secretari general del Consell d’Europa.
3. Aquest Protocol entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data en què cinc estats hagin expressat el seu consentiment de vincular-se al Protocol, de conformitat amb les disposicions dels paràgrafs 1 i 2, i només després que el mateix Conveni hagi entrat en vigor.
4. Per a qualsevol altre Estat que manifestarà ulteriorment el seu consentiment a estar vinculat pel Protocol, el Protocol entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de la manifestació del seu consentiment de vincular-se al Protocol, de conformitat amb les disposicions dels apartats 1 i 2.
5. Un Estat signatari no podrà ratificar, acceptar o aprovar aquest Protocol sense haver expressat, simultàniament o amb anterioritat, el seu consentiment a estar vinculat al Conveni.
Accessió al Protocol
1. Qualsevol Estat o la Comunitat Europea que s’hagi adherit al Conveni podrà adherir-se a aquest Protocol un cop hagi entrat en vigor.
2. Per a qualsevol Estat o per a la Comunitat Europea que s’hagi adherit al Protocol, aquest Protocol entrarà en vigor el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de dipòsit de l’instrument d’adhesió davant el secretari general del Consell d’Europa.
Aplicació territorial
1. Qualsevol Estat o la Comunitat Europea pot, en el moment de la signatura o quan diposita el seu instrument de ratificació, acceptació, aprovació o accessió, designar els territoris als quals s’aplicarà aquest Protocol.
2. Qualsevol Part pot, en qualsevol altre moment posterior, mitjançant una declaració adreçada al secretari general del Consell d’Europa, estendre l’aplicació d’aquest Protocol a qualsevol altre territori designat en la declaració i del qual asseguri les relacions internacionals o en nom del qual estigui autoritzat a adoptar compromisos. El Protocol entrarà en vigor en aquest territori el primer dia del més posterior a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de recepció d’aquesta declaració per part del secretari general.
3. Qualsevol declaració feta en virtut dels dos apartats anteriors, relativa a qualsevol territori esmentat en aquesta declaració, es podrà retirar mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa. Aquesta retirada és efectiva el primer dia del mes següent a l’expiració d’un període de tres mesos a comptar de la data de recepció de la notificació per part del secretari general.
Denúncia
1. Qualsevol part pot, en qualsevol moment, denunciar aquest Protocol mitjançant una notificació adreçada al secretari general del Consell d’Europa.
2. La denúncia serà efectiva el primer dia del mes següent a la finalització d’un període de tres mesos a comptar de la data de recepció de la notificació pel secretari general.
3. La denúncia del Conveni comporta automàticament la denúncia del Protocol.
Notificació
1. El secretari general del Consell d’Europa ha de notificar als estats membres del Consell d’Europa i a qualsevol Estat, o a la Comunitat Europea, que hagin adoptat el Protocol: a. qualsevol signatura d’aquest Protocol; b. el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació, acceptació, aprovació o accessió; c. qualsevol data d’entrada en vigor d’aquest Protocol de conformitat amb els articles 10, 11 i 12; d. qualsevol declaració o reserva realitzada d’acord amb els articles 9 i 12; e. qualsevol altre acte, notificació o comunicació relacionats amb aquest Protocol.
En prova de conformitat, els sotasignats, degudament autoritzats, han signat aquest
Protocol. Fet a Estrasburg, el 15 de maig del 2003, en anglès i francès, ambdós textos igualment fefaents, en un únic exemplar que serà dipositat als arxius del Consell d’Europa. El secretari general del Consell d’Europa en comunicarà una còpia certificada conforme a cada una de les Parts signatàries o adherents. Llista de reserves i declaracions al Protocol addicional del Conveni penal sobre la Corrupció del Consell d’Europa Azerbaidjan Declaració continguda en l’instrument de ratificació dipositat el 3 d’abril del 2013 (anglès): “La República d’Azerbaidjan declara que no està en mesura de garantir l’aplicació de les disposicions del Protocol addicional en els seus territoris ocupats per la República d’Armènia (la regió Nagorno Karabakh de la República d’Azerbaidjan i els set districtes que l’envolten), fins a l’alliberació d’aquests territoris de l’ocupació i la eliminació completa de les conseqüències d’aquesta ocupació.” Dinamarca Declaració entregada amb l’instrument de ratificació dipositat el 16 de novembre del 2005 (anglès): “En aplicació de l’article 12 del Protocol, Dinamarca declara que, fins a una decisió ulterior, el Protocol no s’aplicarà a les illes Fèroe ni a Grenlàndia.” Espanya Declaració entregada amb l’instrument de ratificació dipositat el 17 de gener del 2011 (anglès): “En el cas en el qual aquest Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció, del 15 maig 2003, s’apliqués a Gibraltar, Espanya desitja formular la declaració següent:
1. Gibraltar és un territori no autònom, les quals relacions exteriors estan sota la responsabilitat del Regne Unit i que fa l’objecte d’un procés de descolonització en acord amb les decisions i resolucions pertinents de l’Assemblea general de Nacions Unides.
2. Les autoritats de Gibraltar tenen un caràcter local i exerceixen competències exclusivament internes que troben el seu origen i fundació en una distribució i una atribució de competències fetes pel Regne Unit, de conformitat amb les disposicions de la seva legislació interna, en la seva qualitat d’Estat sobirà del qual depèn el territori no autònom esmentat.
3. En conseqüència, la participació eventual de les autoritats de Gibraltar a l’aplicació del Protocol es considerarà desenvolupar-se exclusivament dins del marc de les competències internes de Gibraltar i no podrà ser valorada de manera a modificar cap aspecte dels dos apartats anteriors.
4. El procés previst pel Règim relatiu a les autoritats de Gibraltar dins del marc de certs Tractats Internacionals (2007) que ha fet l’objecte d’un acord entre Espanya i el Regne Unit el 19 de desembre del 2007 (conjuntament al “Règim convingut relatiu a les autoritats de Gibraltar en el context dels instruments de la Unió Europea i de la Comunitat Europea i dels tractats connexes” del 19 d’abril del 2000) s’aplica a aquest Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció.” Països Baixos Reserva consignada en l’instrument d’acceptació dipositat el 16 de novembre del 2005 (anglès): “De conformitat amb les disposicions de l’article 10, apartat 1, i de l’article 9, apartat 9, del Protocol addicional al Conveni penal sobre la corrupció, el Regne dels Països Baixos declara que accepta el Conveni pel Regne a Europa, amb reserva de les declaracions fetes pel Regne dels Països Baixos en el moment del dipòsit del seu instrument d’acceptació del Conveni: D’acord amb l’article 37, apartat 2, i pel que fa l’article 17, apartat 1, els Països Baixos poden exercir la seva competència en els casos següents: a. En el cas d’una infracció penal comesa completament o en part en el territori dels Països Baixos; b. En el cas de ciutadans neerlandesos i d’agents públics neerlandesos, pel que fa a les infraccions establertes d’acord amb l’article 2 i a les infraccions establertes d’acord als articles 4 a 6 i als articles 9 a 11 en relació a l’article 2, a condició que constitueixin infraccions penals segons la llei del país a on han estat comeses; c. En el cas d’agents públics neerlandesos i ciutadans neerlandesos que no són agents públics dels Països Baixos, pel que fa a les infraccions establertes d’acord amb els articles 4 a 6 i als articles 9 a 11 en relació a l’article 2, a condició que constitueixin infraccions penals segons la llei del país a on han estat comeses; d. En el cas de ciutadans neerlandesos quan les infraccions establertes d’acord amb els articles 7, 8, 13 i 14, a condició que constitueixin infraccions penals segons la llei del país a on han estat comeses. e. En el cas de ciutadans neerlandesos implicats en una infracció que constitueix una infracció penal d’acord amb la llei del país a on ha estat comesa.” Declaració entregada amb l’instrument d’acceptació dipositat el 16 de novembre del 2005 (anglès): “De conformitat amb l’article 37, apartat 1, els Països Baixos no compliran amb l’obligació estipulada a l’article 12.” Comunicació consignada en una Nota Verbal de la Representació Permanent dels Països Baixos, del 27 de setembre del 2010, enregistrada prop del Secretariat General el 28 de setembre del 2010 (anglès): “El Regne dels Països Baixos consisteix en tres parts: els Països Baixos, les Antilles neerlandeses i Aruba.
Les Antilles Neerlandeses es componen de les illes de Curaçao, Sint Maarten, Bonaire, Sint Eustatius i Saba.
A partir del 10 d’octubre del 2010, les Antilles neerlandeses deixaran d’existir com a part del Regne dels Països Baixos.
A partir d’aquella data, el Regne es composarà de quatre parts: els Països Baixos, Aruba, Curaçao i Sint Maarten.
Curaçao i Sint Maarten gaudiran d’un govern autònom dins del Regne, com Aruba, i fins al 10 d’octubre del 2010, també era el cas de les Antilles Neerlandeses.
Aquests canvis constitueixen una modificació de les relacions constitucionals internes en el Regne dels Països Baixos.
El Regne dels Països Baixos romandrà el subjecte del dret internacional dels acords internacionals conclosos.
La modificació de l’estructura del Regne no afectarà doncs la validitat dels acords internacionals ratificats pel Regne pel compte de les Antilles Neerlandeses.
Aquests acords, incloses les reserves fetes, es continuaran aplicant a Curaçao i Sint Maarten.
Les altres illes que fins ara feien part de les Antilles neerlandeses -Bonaire, Sint Eustatius i Saba- esdevindran part dels Països Baixos, constituint així la “part caribenya dels Països Baixos.” Els acords que s’apliquen actualment a les Antilles Neerlandeses es continuaran aplicant a aquestes illes: nogensmenys, el Govern dels Països Baixos serà d’ara endavant el responsable per aplicar aquests acords.
A més, un cert nombre d’acords que s’apliquen actualment als Països Baixos es declaren aplicables, a comptar del 10 d’octubre del 2010, a aquesta part caribenya dels Països Baixos.
Els acords concernits es troben enumerats en l’annex aquí adjunta, que inclou una declaració -relativa al Protocol nº4 del Conveni de salvaguarda del Drets de l’Home i de les Llibertats fonamentals reconeixent certs drets i llibertats altres que aquells figurant ja en el Conveni i en el seu primer Protocol addicional- sobre la modificació de relacions constitucionals internes al si del Regne.
Es transmetrà aviat un informe sobre l’estat dels acords que s’apliquen a Curaçao, Sint Maarten i/o la part caribenya dels Països Baixos, incloses les reserves i declaracions ulteriors.” Annex