Article 141. Valoració

Article 141. Valoració
1. A l’hora de calcular els efectes de la cobertura del risc de crèdit mitjançant garanties personals dels articles 141 a 143, el valor de la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals ( G ) ha de ser l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a abonar en cas d’incompliment o impagament del prestatari o en cas que es produeixin altres esdeveniments de crèdit especificats.
2. En el cas dels derivats de crèdit que no incloguin com a esdeveniment de crèdit una reestructuració de l’obligació subjacent que impliqui una condonació o un ajornament del principal, els interessos o les comissions i que doni lloc a una pèrdua de crèdit, s’han d’aplicar les disposicions següents:
a) Quan l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a pagar no sigui superior al valor d’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit calculada d’acord amb l’apartat 1 en un 40%;
b) Quan l’import que el proveïdor de la cobertura s’ha compromès a pagar sigui superior al valor d’exposició, el valor de la cobertura del risc de crèdit no ha de ser superior al 60% del valor d’exposició.
3. Quan la cobertura del risc de crèdit amb garanties personals estigui denominada en una divisa diferent d’aquella en què està denominada l’exposició, l’entitat ha de reduir el valor de la cobertura del risc de crèdit mitjançant l’aplicació d’un ajustament de la volatilitat d’acord amb la fórmula següent: G* = G x (1 – H fx ) En què: G* = l’import de la cobertura del risc de crèdit ajustat pel risc de tipus de canvi G = l’import nominal de la cobertura del risc de crèdit H fx = l’ajust de volatilitat per un possible desfasament de divises entre la cobertura del risc de crèdit i l’obligació subjacent, determinada de conformitat amb l’apartat 4 Quan no hi hagi desfasaments de divises, Hfx ha de ser igual a zero.
4. Les entitats han de basar els ajustos de volatilitat aplicables en cas de desfasament de divises en un període de liquidació de 10 dies hàbils, partint del supòsit d’una revaluació diària, i poden calcular-los d’acord amb el mètode supervisor o al mètode d’estimacions pròpies per a l’ajustament de la volatilitat previstos en els articles 135 i 136, respectivament. Les entitats han d’incrementar els ajustaments de volatilitat d’acord amb el que preveu l’article 137.