Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 135, any 2020 (18/11/2020) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Aquest Reglament té per objecte:
1. Regular el procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents.
2. Definir els mecanismes de relació entre les administracions encarregades de l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents i també els processos de comunicació i coordinació eficaç amb els professionals que intervenen en situacions de maltractament físic agut, abús o agressió sexual.
3. Definir el circuit mitjançant l’establiment del Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI) que figura a l’annex I.
S’aplica als infants i adolescents menors de divuit anys, amb independència de les seves característiques o condicions, que es trobin eventualment o resideixin habitualment al Principat d’Andorra. S’entén per infant la persona amb una edat compresa entre el naixement i els onze anys i per adolescent, la persona que té una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat, d’acord amb la Llei 14/2019 .
Aquest Reglament i els seus annexos despleguen les previsions establertes al títol II de la Llei 14/2019 , especialment els articles relacionats amb el sistema de protecció contra qualsevol tipus de maltractament, la prevenció, la coordinació efectiva contra el maltractament, i les actuacions de detecció, notificació i derivació.
1. Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
a) Maltractament: qualsevol tipus de violència, física o psicològica, com ara els càstigs corporals, la negligència, els abusos sexuals, la violència de gènere, domèstica o familiar i l’explotació sexual, laboral o amb qualsevol altra finalitat, incloent-hi quan es du a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, amb independència de l’entorn o la persona o la institució que el genera. També ho és la manca d’atenció de les necessitats bàsiques de l’infant que afectin el seu desenvolupament, d’acord amb l’article 59, apartat 3 de la Llei 14/2019 .
b) Maltractament físic (agut): qualsevol acció no accidental per part de les persones que tenen cura de l’infant o l’adolescent que provoqui o pugui provocar danys físics evidents o malalties, o el col·loqui en un risc greu de patir-ne.
c) Agressió sexual: qualsevol conducta que, mitjançant violència o intimidació, atempti contra la llibertat sexual de l’infant o l’adolescent.
d) Abús sexual: comportament sexual amb una persona menor de divuit anys en situació de desigualtat, ja sigui per raó de l’edat o perquè s’exerceix un poder sobre l’infant o l’adolescent. La persona menor no comprèn aquest tipus de situacions o no hi està preparat, i no hi pot donar el seu consentiment. El que defineix l’abús és l’asimetria entre els implicats en la relació i la presència de coacció –explícita o implícita– mitjançant poder, coneixements o gratificació. i. En funció de la relació entre la víctima i la persona que comet l’abús
e) Sospita fonamentada: la situació en què, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet confirmar una situació de maltractament, abús o agressió sexual.
a) Interès superior de l’infant o l’adolescent. És un principi que ha de regir en totes les actuacions que derivin d’aquest Reglament i del protocol (PAI) annexat. El fet de garantir aquest principi ha de ser una consideració primordial en el moment de ponderar diversos interessos i prendre una decisió que afecti l’infant o l’adolescent.
b) Atenció individualitzada i planificada. Tot i l’establiment d’un circuit homogeni per atendre els casos de sospita d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut, s’adaptaran les intervencions professionals a les necessitats detectades per abordar el cas considerant l’atenció individualitzada de la víctima.
c) Atenció a la discapacitat. Els infants i els adolescents amb discapacitat han de rebre l’assistència adequada d’acord amb les seves necessitats.
d) Intervenció mínima i prioritària. Suposa prioritzar i actuar amb immediatesa davant de situacions de qualsevol tipus de maltractament per evitar, en la mesura que es pugui, que la víctima sigui objecte d’intervencions repetitives.
e) Coordinació. Suposa una actuació unificada dels professionals i les institucions que intervenen en el PAI, en què es vetlla especialment perquè aquesta coordinació faciliti l’optimització dels recursos i l’adequació de les intervencions a l’objectiu que es vulgui obtenir.
f) Especialització. L’actuació dels professionals i els serveis és duta a terme per personal amb formació específica en matèria d’infància i adolescència.
g) Recuperació física i emocional. Totes les mesures d’intervenció establertes en aquest protocol aporten garanties per a la recuperació física i emocional i la reinserció psicosocial de l’infant o de l’adolescent víctima.
h) Perspectiva de gènere. Totes les actuacions que es derivin d’aquest Reglament i de l’aplicació del PAI han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere.
Les institucions, els serveis i els departaments que estan subjectes a l’aplicació d’aquest Reglament i els seus annexos, són els següents:
a) El Cos de Policia. Per mitjà de l’àrea competent en matèria de policia judicial i investigació criminal.
b) L’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (en endavant, “AAIA”), per mitjà del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (en endavant, “SEAIA”) i del personal que exerceix la psicologia forense.
c) L’Àrea de Medicina Legal i Forense. És competent per trobar i preservar el cos de la prova, en cas que sigui possible, així com per desenvolupar una funció pericial mitjançant la qual es constatin i es valorin tècnicament les possibles lesions sofertes per la víctima.
d) El Ministeri Fiscal. D’acord amb les missions que té encomanades, el Ministeri Fiscal exerceix l’acció penal i l’acció civil, si escau, juntament amb la penal; dirigeix l’acció del Cos de Policia per esbrinar els fets que puguin ser constitutius d’infracció penal fins que el batlle instructor incoï diligències prèvies o sumari (anteriors a la intervenció de la Batllia), i intervé directament en el procés penal per sol·licitar les diligències més adequades per esbrinar el delicte i la persona que pugui ser-ne responsable. També vetlla perquè durant tot el procés policial es garanteixin els drets de la víctima i es donin les garanties processals a l’acusat.
e) La Batllia.
f) El Tribunal de Corts. És competent per jutjar, en primera instància, els delictes majors i menors −en composició col·legiada− i les contravencions penals −en composició unipersonal− i també per dur a terme l’execució de les seves sentències i altres resolucions. Les resolucions i sentències del Tribunal de Corts són susceptibles de recurs d’apel·lació davant de la instància immediatament superior, el Tribunal Superior de Justícia.
1. La primera condició per poder intervenir en els casos de maltractament, abús o agressió sexual contra els infants i adolescents és que s’hagi detectat la situació. Els professionals de l’educació, la salut, els serveis socials, la policia, les entitats de lleure, esports i cultura i altres als quals tenen accés els infants i els adolescents han de responsabilitzar-se de la detecció de les situacions que donen lloc a supòsits de desprotecció i tenen l’obligació de complir i actuar segons el que estableix aquest Reglament i el PAI que figura a l’annex I.
2. La detecció ha de ser tan precoç com sigui possible per evitar conseqüències més greus i incrementar les possibilitats d’èxit de la intervenció, tractar les seqüeles, així com evitar la reiteració de la conducta detectada. Tan aviat com es detecti una possible víctima s’ha d’activar el PAI i han d’intervenir els professionals implicats.
3. Per facilitar la detecció d’aquestes situacions, s’annexa la guia d’indicadors (annex II).
1. En cas que la ciutadania o un professional tingui una sospita fonamentada o evidència d’una situació d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra un infant o adolescent, gràcies a la visualització de lesions físiques, d’episodis de maltractaments recents o la declaració explícita de l’infant o l’adolescent, han de notificar la situació d’acord amb que preveu el protocol (PAI), annexat (annex I).
2. Les institucions, els serveis i els departaments que intervenen en el procés, una vegada notificada la situació, tenen l’obligació d’aplicar el Reglament i protocol (PAI) que figura a l’annex I.
Reglament entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
i adolescents
1. Notificació de la situació detectada 1.1. En el moment que una persona detecti una situació de maltractament físic agut, abús o agressió sexual contra un infant o adolescent ha de notificar-la, amb la major brevetat possible, d’acord amb aquest protocol, al Cos de Policia (tel. 872 000 / 110).
La manca de denúncia pot ser constitutiva d’una infracció penal.
L’article 36 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, estableix el següent: “Tota persona que presenciï la comissió d’un delicte perseguible d’ofici o en tingui coneixement, estarà obligada a denunciar-ho, per escrit o verbalment, davant de l’autoritat judicial o de la policia.
L’autoritat judicial, el Ministeri Fiscal i el Servei de Policia han de rebre sempre les denúncies verbals o escrites que s’interposin.” 1.2. La notificació al Cos de Policia comporta l’activació del PAI, en els termes recollits als apartats següents. 1.3. En cas que la persona denunciant sigui un professional, haurà de recavar, preferentment per escrit, tota la informació rellevant de la possible situació de maltractament físic agut, abús o agressió sexual, ja sigui l’específica referent al maltractament com informació rellevant de l’infant o l’adolescent o de la seva família que pugui aportar o esclarir el nivell de desprotecció que presenta. 1.4. Si es considera que l’infant o l’adolescent ha patit recentment un maltractament físic, abús o agressió sexual i requereix assistència mèdica, es prioritzarà aquesta assistència.
Els professionals sanitaris que l’atenguin han de notificar la situació prop del Cos de Policia, que es comunicarà amb l’Àrea de Medicina Legal i Forense amb la màxima celeritat possible. 1.5. En cas de dubte, la persona o el professional es poden posar en contacte amb el SEAIA, al telèfon del ministeri encarregat dels afers socials o al telèfon d’emergència 175 , per rebre informació respecte al procediment que s’ha d’efectuar, així com suport i orientació professional.
El SEAIA recollirà les dades de contacte de la persona que faci la demanda d’informació per efectuar el seguiment de la notificació.
Resum del circuit de notificació:
2. Avaluació dels fets i recollida de proves 2.1. Una vegada denunciada una situació de maltractament físic agut, abús o agressió sexual, s’inicia la fase d’avaluació dels fets i la recollida de proves . 2.2. L’obtenció de proves no ha d’ocasionar una victimització secundària als infants i els adolescents i per això s’han d’emprar recursos senzills i han de regir els principis d’intervenció mínima, celeritat i especialització, per reduir el sofriment i no prolongar-lo de manera innecessària. 2.3. En els casos en què el maltractament físic, l’abús o l’agressió sexual l’hagi causat, presumptament, un dels progenitors o la persona representant legal de l’infant o l’adolescent, i consegüentment aquests no puguin estar presents en les actuacions, el batlle competent designarà un representant ad hoc perquè es facin les exploracions de la víctima amb les màximes garanties. 2.4. En aquesta fase, hi intervenen el Cos de Policia, la Batllia i el Ministeri Fiscal, el psicòleg forense de l’AAIA i l’Àrea de Medicina Legal i Forense. 2.4.i. Intervenció del Cos de Policia Quan el Cos de Policia rep la denúncia corresponent ho comunica immediatament al Ministeri Fiscal.
El Cos de Policia, mitjançant l’Àrea de Policia Judicial i Investigació Criminal, fa una primera valoració dels fets −per determinar-ne l’autoria i la temporalitat−, així com la recerca de proves, i comunica les seves actuacions a l’estament judicial que correspongui.
En tot cas, s’ha d’evitar, en la mesura que sigui possible, la declaració de la presumpta víctima.
Concretament, algunes de les accions que pot efectuar el Cos de Policia sota la direcció i el control del fiscal de guàrdia o el batlle competent són les següents:
a) En cas d’agressió sexual:
b) En cas d’agressions física L’activació d’aquest recurs dependrà de la tipologia d’agressió o el maltractament, així com del temps transcorregut des dels presumptes fets.
El metge forense efectua una exploració física general per avaluar les possibles lesions sofertes i, en particular, la lesió que es derivi de la situació denunciada.
Els espais i els professionals s’adequaran segons la tipologia de situació denunciada. 2.4.iii.
Intervenció del psicòleg forense En l’avaluació de les situacions de maltractament físic i, en particular, la situació d’abús o agressió sexual, el testimoni de l’infant o l’adolescent és bàsic.
Segons les característiques de l’infant o l’adolescent, es poden donar dificultats o una absència d’habilitats per comunicar eficientment les seves vivències –sobretot respecte dels fets viscuts–, i encara que tingui més probabilitat d’experimentar la simptomatologia descrita, es produeix una gran variabilitat en la naturalesa i l’extensió de l’estrès psicològic que experimenta, fet que dificulta l’evidència de les conseqüències negatives derivades d’aquesta situació.
Per aquest motiu, la intervenció del psicòleg forense és fonamental per avaluar i explorar els fets denunciats i evitar la reactivació del trauma de l’abús/agressió o el maltractament físic sofert.
El professional ha d’elaborar i lliurar els informes pericials sol·licitats pels estaments judicials i l’enregistrament audiovisual de les declaracions de l’infant o de l’adolescent.
Respecte als recursos materials, l’espai destinat a l’exploració ha de ser un entorn confortable i agradable per a l’infant o l’adolescent i ha de disposar de tots els mitjans materials –vidre unidireccional– i tecnològics per enregistrar i reproduir posteriorment la declaració, evitar la victimització secundària de l’infant o l’adolescent i possibilitar la pràctica de la prova preconstituïda, aspecte que es recull a l’article 76 de la Llei 14/2019 .
Per donar garanties al testimoni de la víctima i evitar el seu testimoniatge reiterat, el psicòleg forense procedirà de la manera següent:
3. Procediment judicial
a) Actuacions precedents al judici oral Un professional del SEAIA efectua, si escau, un acompanyament a l’infant o l’adolescent i la seva família durant el procés judicial i activa, si són necessaris, els recursos per a la seva recuperació física i psicosocial. Prèviament a la data de la vista, aquest professional pot acompanyar la víctima a la sala del judici per facilitar-li la informació escaient respecte del procediment, adaptada a la seva edat i el seu grau de maduresa. La preparació psicològica de l’infant o l’adolescent víctima per declarar en el judici s’ha d’efectuar, si escau, amb el seu psicòleg de referència. Així mateix, s’han d’identificar els factors que poden contribuir a millorar el seu testimoniatge i s’ha de reduir al màxim la possibilitat de danys psicològics secundaris i així donar compliment a l’article 75 de la Llei 14/2019 .
b) Judici oral La Llei 14/2019 estableix que la intervenció dels infants i els adolescents en un procés judicial davant de qualsevol jurisdicció s’ha de fer en un entorn favorable i en unes condicions que permetin prendre en consideració la seva edat, el seu grau de maduresa i desenvolupament, i les seves dificultats de comunicació eventuals. Atenent el respecte dels drets de la infància i l’adolescència, els tribunals poden ordenar que el judici es faci a porta tancada. Així mateix, la declaració dels infants i dels adolescents víctimes s’ha de dur a terme evitant la confrontació visual amb la persona inculpada per reduir o evitar els perjudicis que se’n puguin derivar, i el batlle o el tribunal pot ordenar la utilització de qualsevol mitjà tècnic per practicar la prova. Concretament, en els processos penals, s’ha d’informar els infants i els adolescents dels drets que els concerneixen. Si, excepcionalment, el judici oral no té lloc a porta tancada, els mitjans de comunicació han d’efectuar un tractament rigorós dels continguts informatius relacionats amb els maltractaments dels infants i dels adolescents amb respecte a l’honor, la intimitat i la imatge de la persona afectada, evitant la difusió pública de qualsevol informació que pugui conduir a la seva identificació, d’acord amb l’article 74 de la Llei 14/2019 .
Annex III. Resum del circuit del PAI Annex II.pdf
pdf Resum del circuit.pdf