Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 1, any 1999 (07/01/1999) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Es modifiquen els articles 36, 37, 40, 42, 43, 44, 50, 283, 342 i 343 del Codi penal, que queden redactats com segueix:
Les penes principals que es poden imposar són les següents:
1. Presó.
2. Arrest de cap de setmana sense o amb control monitoritzat, amb el consentiment previ de la persona interessada.
3. Arrest domiciliari sense o amb control monitoritzat, amb el consentiment previ de la persona interessada.
4. Amonestació pública o privada.
5. Multa.
6. Dissolució de la persona jurídica.
A més de les penes assenyalades, es poden imposar amb caràcter accessori, les penes següents:
1. Multa, quan no sigui imposada com a pena principal.
2. Assignació de residència, sense o amb control monitoritzat, amb el consentiment previ de la persona interessada.
3. Prohibició de sojorn.
4. Expulsió definitiva o temporal de persones de nacionalitat estrangera.
5. Comís dels instruments del delicte.
6. Privació dels drets de la pàtria potestat.
7. Inhabilitació temporal o definitiva per a l'exercici dels drets públics, l'ofici o el càrrec.
8. Privació del permís de conduir, temporal o definitiva.
9. Privació temporal o definitiva del permís d'arma.
10. Tancament temporal o definitiu de l'establiment o local on hagin tingut lloc els fets delictius.
11. Prohibició d'emetre xecs o d'utilitzar targetes de crèdit i comís dels talonaris i les targetes.
12. Publicació de la sentència. Les penes compreses en els núm. 6 al 12 s'imposaran tenint en compte la naturalesa del delicte comès.
Nota: Lectura per remissió general de la Llei 30/2022 («Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la pàtria potestat i a les mesures paternofilials s’han d’entendre fetes, respectivament …»); el text es manté tal com el va publicar el BOPA. Com s'ha de llegir: Al punt 6, «pàtria potestat» se substitueix per «autoritat parental», amb l'article elidit «l'».
En els delictes que tenen assignada una pena de presó igual o superior a dotze anys, la pena mínima imposable serà la quarta part de la prevista.
S'ha d'abonar enterament el temps de la presó preventiva, el temps d'arrest domiciliari amb o sense control monitoritzat i el temps de privació del permís d'armes o de conduir que s'hagi sofert durant la tramitació de la causa.
L'arrest de cap de setmana, sense o amb control monitoritzat previ consentiment de l'interessat, tindrà una duració màxima setmanal de 48 hores. No es poden imposar més de 30 arrests de cap de setmana per raó d'un delicte, ni més de 15 per una falta.
1. L'arrest domiciliari amb o sense control monitoritzat no pot excedir els sis mesos quan s'imposi per delictes, o els dos mesos quan s'imposi per faltes.
2. L'arrest domiciliari amb control monitoritzat comporta pel condemnat a més de l'obligació de romandre al seu domicili, l'obligació de portar al braç o a la cama un braçalet electrònic, per tal de poder controlar els seus moviments durant el termini fixat pel tribunal i requereix sempre el consentiment de la persona condemnada.
3. Les despeses telefòniques o altres generades per l'arrest domiciliari amb control monitoritzat són íntegrament a càrrec del condemnat, llevat el cas que aquest no disposi de mitjans econòmics suficients.
La pena d'assignació de residència, sense o amb control monitoritzat previ consentiment de l'interessat, comportarà l'obligació del condemnat de romandre dins el territori andorrà en el lloc fixat pel tribunal durant un termini que no excedirà de tres anys, a comptar del compliment de la pena de presó, o de la data de fermesa de la sentència en els altres casos.
1. La persona que no denunciï o no posi al coneixement de l'autoritat els delictes perseguibles d'ofici compresos en el títol III del llibre segon, amb exclusió dels del capítol V, incorrerà en pena de fins a sis mesos de presó.
2. L'omissió de denúncia dels delictes perseguibles d'ofici no compresos al paràgraf anterior serà castigada amb pena de fins a cinc mesos de presó.
3. La resistència a comparèixer en qualitat de testimoni, després d'haver estat convocat per segona vegada o la persistència a guardar silenci o en la seva negativa a declarar en la mateixa qualitat, després d'haver estat novament requerit per a fer-ho així com l'incompliment de l'obligació de lliurar la còpia de les resolucions judicials al seu destinatari, serà castigada amb pena de fins a cinc mesos de presó.
4. La publicació sense l'expressa autorització del tribunal dels actes d'acusació, dels autes, providències i diligències o de qualsevol actuació processal, de les deliberacions interiors dels tribunals o de les impressions personals de funcionaris de l'Administració de justícia o la reproducció d'imatges mencionada en l'article 156, paràgraf segon del Codi de procediment penal, seran castigades amb penes de fins a cinc mesos de presó.
Les infraccions doloses relacionades amb la propietat literària i artística que estableix l'article 44 del Decret de 25 de juny de 1971 i les defraudacions o usurpacions doloses a la propietat comercial o industrial seran castigades amb pena de presó fins un màxim de dos anys.
Les conductes tipificades a l'article anterior comeses culposament no seran constitutives de delicte, sense perjudici de les responsabilitats civils que escaiguin.
present Llei entra en vigor a partir del moment de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.