Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 4, any 2009 (21/01/2009) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Concepte i àmbit d'aplicació
1. El cadastre immobiliari és un registre administratiu d'àmbit parroquial en el qual s'inscriuen els béns immobles situats en el territori d'una parròquia i se'n descriuen les característiques físiques, jurídiques i econòmiques en la forma establerta per aquesta Llei i la normativa de cada parròquia.
2. Els preceptes d'aquesta Llei s'apliquen a tot el territori nacional, sense perjudici de les competències i de les potestats reglamentàries de cada comú establertes en l'ordenament.
Competència La competència per confeccionar, mantenir i gestionar el cadastre correspon a cada comú en l'àmbit del territori parroquial.
Obligatorietat És obligatori inscriure al cadastre els béns immobles, les persones titulars de drets que es posseeixen sobre els mateixos i la modificació de les seves característiques, en la forma prevista per aquesta Llei i per la normativa que la desenvolupi.
Presumpció de veracitat A efectes jurídics les inscripcions del cadastre es presumeixen certes a efectes possessoris com a principi de prova, amb la consideració de presumpció iuris tantum que admet prova en contrari a fer valer davant dels òrgans jurisdiccionals competents.
Règim jurídic
1. Contra els actes i les resolucions definitives dictats pels comuns com a resultat de la confecció, el manteniment i la gestió cadastral, es pot interposar recurs d'alçada en la forma i en el termini establerts pel Codi de l'Administració.
2. Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs d'alçada sense que s'hagi notificat la corresponent resolució, el recurs es considerarà acceptat.
Funcions La gestió del cadastre inclou les funcions següents:
a) La inscripció dels béns immobles i de les seves característiques físiques, jurídiques i econòmiques.
b) La modificació de les dades cadastrals.
c) La difusió i la comunicació de la informació cadastral.
d) L'elaboració de la cartografia cadastral.
e) La valoració dels immobles a efectes cadastrals.
f) La custòdia de les dades i de la documentació del cadastre.
Marc reglamentari Com a facultat inherent a la gestió del cadastre i a l'exercici de les seves funcions, els comuns elaboren i aproven la normativa que regula les declaracions i les sol·licituds d'inscripció i de modificació de dades alfanumèriques i gràfiques dels béns immobles, l'obertura i la tramitació d'expedients d'ofici per a la incorporació i la modificació de dades al cadastre i els restants procediments i actes que comprèn el funcionament del cadastre.
Potestat inspectora i sancionadora
1. La potestat inspectora i sancionadora en matèria cadastral correspon a cada comú en l'àmbit del territori parroquial.
2. En la normativa comunal que regula el funcionament i la gestió del cadastre, els comuns poden crear òrgans d'inspecció en matèria cadastral, regular infraccions a la normativa del cadastre i preveure sancions que tenen naturalesa tributària d'acord amb la Llei de les finances comunals.
3. La facultat d'instruir expedients sancionadors correspon al comú o als òrgans del comú en els quals es deleguin aquestes facultats. La resolució d'aquests i l'aplicació de sancions correspon únicament al consell de comú.
Concepte de bé immoble i d'unitat cadastral
1. A efectes cadastrals, tenen la consideració de béns immobles:
a) Les parcel·les de terreny i les edificacions susceptibles d'alienació o d'aprofitament independent.
b) Les parcel·les de terreny i les edificacions sobre les quals es pot aplicar la titularitat d'un dret d'inscripció obligatòria, amb independència que la propietat sigui pública o privada i d'altres drets que es puguin tenir sobre el bé immoble.
c) Les concessions administratives.
2. Cada bé immoble objecte d'inscripció al cadastre constitueix una unitat cadastral.
3. En particular, són unitats cadastrals:
a) Les parcel·les no edificades enteses com extensions de terreny que queden delimitades per una línia poligonal tancada.
b) Les edificacions que no han estat objecte de divisió en unitats independents i la parcel·la de terreny sobre la qual estan bastides, que formen una única unitat cadastral.
c) Les diferents unitats immobiliàries privatives en què s'ha dividit un edifici i que són susceptibles d'alienació i d'aprofitament independent segons el règim de la propietat horitzontal.
d) Els àmbits territorials de les concessions administratives.
4. A més de les indicades en els apartats anteriors, els comuns, en la normativa del cadastre parroquial, poden definir altres béns immobles com a unitats cadastrals.
Descripció dels béns immobles
1. La descripció cadastral de cada immoble comprèn:
a) Les característiques físiques consistents en la superfície, les confrontacions i la situació en la cartografia cadastral.
b) Les característiques jurídiques consistents en els drets reals de propietat, de cens emfitèutic o de superfície que es posseeixen sobre el bé immoble, les concessions administratives constituïdes i la identitat dels titulars de cada un d'aquests drets. El cadastre també ha de descriure les situacions de copropietat i les quotes de participació de cada copropietari.
c) Les característiques econòmiques consistents en el valor cadastral.
2. Els comuns, en la normativa del cadastre parroquial, poden incloure la descripció d'altres característiques dels béns immobles que estimin convenients a més de les mencionades en l'apartat primer.
Referència cadastral
1. A cada unitat cadastral se li assigna una referència cadastral que permet identificar cada bé immoble de forma unívoca dins de tot el territori nacional.
2. La referència cadastral està formada pel codi de la parròquia, que correspon al número d'ordre protocol·lari, seguit d'un altre codi amb una estructura determinada per cada comú.
Concepte de titular cadastral
1. Es consideren titulars cadastrals les persones físiques i jurídiques, les associacions, les fundacions i les administracions públiques que posseeixen algun dels drets següents sobre un bé immoble:
a) Dret de propietat.
b) Dret real de superfície.
c) Dret real de cens emfitèutic.
d) Concessió administrativa.
2. Es consideren també titulars cadastrals les societats civils, les herències jacents, les comunitats de béns i les entitats i els patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica independent.
3. Es consideren també titulars cadastrals les persones físiques i jurídiques, públiques i privades, i les restants entitats esmentades en aquest article que posseeixen altres drets reals d'ús, d'acord amb aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.
Documentació del cadastre Els documents que contenen la informació referida als béns immobles incrits en el cadastre parroquial poden ser els següents:
a) Documents jurídics: escriptures públiques, sentències judicials i contractes privats.
b) Documents tècnics: projectes tècnics d'edificació, de reparcel·lació, d'urbanització i d'agrupació, plànols, fotografies i ortofotomapes.
c) Documents administratius: expedients de delimitació de béns immobles i resolucions administratives.
d) Documents econòmics: valoracions immobiliàries.
Definició
1. El valor cadastral és un valor universal i constant de tots els béns immobles d'acord amb la seva situació i característiques.
2. El valor cadastral es determina a partir del valor de mercat.
3. S'entén per valor de mercat el preu més probable pel qual es podria alienar, o aprofitar en el cas de concessions administratives, entre parts independents, un bé immoble lliure de càrregues.
Criteris de determinació del valor cadastral Per a determinar el valor cadastral es tenen en compte els criteris següents:
a) La localització del bé immoble, les circumstàncies urbanístiques que l'afecten i la seva aptitud per a la generació de rendes.
b) Les circumstàncies i els valors de mercat.
Límit
1. El valor cadastral d'un bé immoble no pot superar el valor de mercat.
2. Per obtenir el valor cadastral els comuns poden establir un factor reductor del preu de mercat amb l'objectiu d'amortir l'efecte de les oscil·lacions del mercat.
3. En cas que existeixin béns immobles amb un preu de venda limitat administrativament, el valor cadastral no pot superar mai aquest preu.
Altres criteris de determinació del valor cadastral Correspon al Govern assenyalar altres criteris marc rellevants per determinar el valor cadastral, a més dels establerts en l'article anterior.
Procediment de determinació del valor cadastral
1. Els criteris i les dades quantitatives que s'utilitzen per determinar el valor cadastral es recullen en un document anomenat taula de valoració. El valor cadastral individual de cada bé immoble s'obté aplicant el contingut de la taula de valoració a les característiques concretes del bé immoble.
2. El contingut de la taula de valoració s'actualitza periòdicament segons els procediments següents:
a) Procediment d'actualització general de tota la parròquia.
b) Procediment simplificat per actualització puntual d'una o de diverses àrees de la parròquia que ho requereixin, i que dóna lloc a una modificació parcial de la taula.
3. La taula de valoració ha de contenir:
a) Les àrees incloses dins la taula de valoració.
b) La divisió de les àrees en polígons de valoració cadastral en base a criteris d'homogeneïtat dels béns immobles que contenen. És competència dels comuns definir aquests criteris.
c) El valor mitjà del metre quadrat dels béns immobles inclosos en cada polígon. Aquest valor s'obté pels mètodes basats en els valors de mercat següents:
d) Si escau, el factor reductor aplicat a cada polígon.
Aprovació de les taules de valoració
1. Correspon al comú aprovar les taules de valoració dels béns immobles situats a la seva parròquia.
2. Quan entra en vigor una nova taula de valoració, ja sigui per actualització general o parcial, queda automàticament derogada l'anterior i s'actualitzen els valors cadastrals dels béns immobles inscrits al cadastre.
3. L'aprovació inicial i les actualitzacions, generals o parcials, d'una taula de valoració han de ser publicades al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, sense que sigui necessari notificar individualment el nou valor cadastral.
Revisions
1. La revisió general de les taules de valoració es fa amb una periodicitat no superior a cinc anys.
2. Si, amb motiu d'una inspecció o per altres causes, es constata que un determinat polígon cadastral té uns valors significativament desfasats respecte a la realitat immobiliària, s'ha de procedir a una modificació parcial de la taula. Els valors del polígon o dels polígons afectats no poden ser revisats novament abans del termini de dos anys, excepte si es fa en el marc d'una actualització general.
Concepte
1. La cartografia cadastral és el conjunt de plànols i de representacions gràfiques, en format digital o paper, que formen part del cadastre i que descriuen la forma, la dimensió i la situació dels béns immobles de propietat pública o privada, així com els elements geogràfics del territori i els límits de terme parroquial.
2. La cartografia cadastral es gestiona mitjançant el sistema d'informació geogràfica denominat SIG.
Contingut de la cartografia cadastral La cartografia cadastral conté:
a) Els límits, la forma, la dimensió i la situació de les parcel·les i de les edificacions i les construccions bastides sobre elles. Per a les edificacions, hi han de constar en forma de polígons:
b) Els carrers i les vies de comunicació amb la toponímia corresponent. En l'encreuament de carrers o carreteres s'hi inclou la cota del terreny (z), així com l'eix en distàncies compreses entre 50 i 100 metres.
c) La toponímia dels nuclis urbans i de les partides o dels termes, d'acord amb el nomenclàtor oficial d'Andorra i la toponímia pròpia de la parròquia per a aquells topònims que no estiguin reflectits en el nomenclàtor.
d) Les xarxes de serveis.
e) Els elements geogràfics més rellevants, com ara rius, torrents, barrancs, llacs, estanys, basses i embassaments amb la seva toponímia. En els eixos d'aquests elements s'hi inclou la cota del terreny (z) en trams compresos entre 50 i 100 metres.
f) El terme de la parròquia i altres límits administratius, amb representació de les fites de delimitació.
g) La referència cadastral de cada unitat, la referència de cada parcel·la i l'adreça postal i referència de cada edifici.
h) Les àrees i els polígons que delimiten les zones de valoració.
i) Els plànols de la distribució de cadascuna de les plantes dels edificis per representar les unitats cadastrals.
Dades addicionals de la cartografia cadastral La cartografia cadastral pot contenir les dades addicionals següents, que provenen del sistema d'informació geogràfica:
a) Una capa individualitzada amb la simbolització dels murs, els talussos, els arbres i altres elements en aquelles zones en què s'hagi realitzat un aixecament parcel·lari en la versió digital de la cartografia.
b) La cartografia bàsica d'Andorra.
c) Les ortofotografies aèries elaborades pel Govern.
Sistema cartogràfic El sistema cartogràfic del cadastre ha de quedar definit d'acord amb la normativa estatal vigent sobre geodèsia i cartografia.
Escales d'aixecaments parcel·laris i de representacions gràfiques Correspon als comuns definir les escales d'aixecament parcel·lari i de representacions gràfiques dels béns immobles inscrits al cadastre.
Subdivisió de la parròquia en fulls cartogràfics
1. La cartografia cadastral consisteix en un mapa continu en la seva versió digital.
2. La cartografia ha de contenir el tall de fulls per a la seva impressió en format paper d'acord amb les característiques següents:
a) La subdivisió ha de seguir el tall de fulls de la cartografia bàsica d'Andorra.
b) Les dimensions i la identificació dels fulls han de ser també aquelles definides per la cartografia bàsica d'Andorra.
3. En cas que es cregui convenient fer una subdivisió de fulls inferior a l'escala 1/500 o una subdivisió d'un full 1/5.000 o 1/1.000, s'ha de seguir el mateix criteri emprat per dividir i identificar els fulls de la cartografia bàsica d'Andorra.
La quadrícula de coordenades
1. La quadrícula de coordenades ha d'estar generada per una matriu rectangular de 6x8 a partir de la cantonada SW del full, de manera que la distribució de creus sigui sempre de deu centímetres sobre plànol, independentment de l'escala de representació.
2. Els textos d'indicació de les coordenades s'han de col·locar en tots els costats del rectangle del full cartogràfic i fora de la zona que delimiten.
Caràcter públic del cadastre i protecció de dades
1. El cadastre té la consideració de registre públic als efectes del que estableix la Llei 15/2003 , del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
2. Tenen la consideració de dades protegides el nom, els cognoms i el domicili de les persones físiques, la denominació i el domicili de les persones jurídiques i la valoració cadastral dels béns immobles.
3. Els titulars o cotitulars de béns immobles poden accedir lliurement a les dades protegides dels immobles dels quals en són titulars o cotitulars.
Accés general a la informació no protegida del cadastre
1. L'accés a la informació del cadastre que no té la consideració de dades protegides és lliure.
2. Aquest accés es pot realitzar únicament en la forma que estableixin els comuns.
Accés per part de no titulars a la informació protegida del cadastre
1. L'accés per part de terceres persones a les dades protegides del cadastre, sense perjudici del que estableix l'apartat 3, únicament es pot realitzar mitjançant el consentiment exprés, específic i escrit del titular cadastral, de la persona amb poders de representació suficients o del seu representant legal.
2. En situacions de cotitularitat de les unitats cadastrals, serà necessari el consentiment exprés, específic i escrit d'un dels cotitulars.
3. L'accés a les dades protegides del cadastre es pot realitzar sense el consentiment del titular cadastral quan la informació la sol·liciten per escrit:
a) Els batlles, els tribunals i el Ministeri Fiscal.
b) Els notaris, per a la identificació de les finques.
c) Els hereus i els successors legals respecte a les unitats cadastrals del causant que figuren inscrites al cadastre quan hi tinguin un interès legítim.
d) El Govern i l’Institut Nacional de l’Habitatge, amb la finalitat de conèixer l’estat d’ocupació i l’ús de les unitats immobiliàries considerades com a habitatges.
4. Els comuns, mitjançant la normativa comunal, han d'establir les condicions d'accés a les dades protegides relatives a la identificació i el domicili del titular cadastral, sense el consentiment d'aquest, sempre que sigui per a la identificació de les finques i dels terrenys contigus o que estiguin situats en la mateixa unitat d'actuació.
Nota: S'afegeix la lletra d) a l'apartat 3, a continuació de la lletra c). La resta de l'article es manté sense canvis.
Difusió i comunicació de la informació del cadastre
1. Correspon als comuns definir la forma i els documents mitjançant els quals es fa efectiva la comunicació i la difusió de la informació del cadastre.
2. Els comuns han de lliurar certificat d'inscripció del bé immoble a petició del titular inscrit.
1. El Govern ha de comunicar al comú en el qual estan radicats els béns immobles:
a) Els convenis signats amb particulars que tinguin per objecte la cessió, la permuta o el dret d’ús de terrenys i altres béns immobles, d’acord amb aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.
b) Les expropiacions de béns immobles.
2. Juntament amb la informació anterior el Govern ha de trametre al comú els plànols dels immobles cedits, permutats o expropiats en els formats definits per la cartografia cadastral.
3. No obstant el que està establert a l’article 29.2, els comuns trameten i posen a disposició del ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia la cartografia cadastral segons el que s’estableix a l’article 21, únicament amb les dades que no tenen la consideració de dades cadastrals protegides, a efectes d’establir i mantenir actualitzat el parcel·lari agrari nacional a fi de conèixer la superfície agrària útil i la seva evolució, així com controlar-la.
Nota: Redacció sencera: canvia el títol («Col·laboració entre el Govern i els comuns») i s’afegeix l’apartat 3.
Col·laboració amb els notaris
1. Els notaris, cada tres mesos, han de trametre al comú de la parròquia en la qual estan situats el béns immobles, una relació dels documents per ells autoritzats pels quals es transmet, per qualsevol títol, la propietat de béns immobles, es constitueixen, es transmeten o es cancel·len drets reals d'ús de superfície i de cens emfitèutic, o es produeix alguna alteració o modificació de la configuració dels béns immobles resultant de declaracions i modificacions d'obra nova, divisions de finques en unitats independents i constitució del règim de propietat horitzontal, agregacions, segregacions, divisions i agrupacions d'immobles.
2. La relació a remetre pels notaris al comú ha de contenir:
a) La identificació i el domicili de la persona adquirent del bé o del dret, o de la persona a favor de la qual es constitueix el dret.
b) La identificació i el domicili de la persona transmissora del bé o de la persona cedent o que cancel·la el dret.
c) La identificació i el domicili de la persona atorgant dels instruments de declaracions i modificacions d'obra nova, divisions de finques en règim de propietat horitzontal, agregacions, divisions i agrupacions d'immobles.
d) La identificació dels béns immobles objecte dels actes referits a l'apartat primer, que ha d'incloure el domicili o la situació de les unitats immobiliàries o dels immobles i la superfície.
e) La data de l'instrument públic autoritzat.
Constància documental de la referència cadastral Els notaris han de fer constar la referència cadastral de cada bé immoble que és objecte de transmissió, d'alienació, de divisió o de segregació en els documents per ells autoritzats i han de consignar-hi l'obligació de l'adquirent de registrar el bé i la nova titularitat al comú on es troba radicat.
Es modifica l'article 16 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, del 29 de desembre del 2000, modificada per la Llei 7/2006 , del 21 de juny, de modificació de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, que queda redactat de la forma següent: "Article 16 Obligacions registrals
1. Els notaris han de comunicar al Registre Administratiu de Béns Immobles adscrit a la Cambra de Notaris l'atorgament de qualsevol acte o contracte en què intervinguin que impliqui una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de drets reals, a fi que es procedeixi a la seva inscripció.
2. S'han de determinar per reglament la forma i el procediment per dur a terme la inscripció al Registre Administratiu de Béns Immobles.
3. Els notaris, en la forma establerta per la Llei del cadastre, han de comunicar als comuns l'atorgament d'actes o de contractes en què intervinguin que impliquin una transmissió patrimonial immobiliària o la constitució o cessió de drets reals, per a la seva inscripció al cadastre.".
Es modifica l'apartat 5 de l'article 3 de la Llei del notariat, del 28 de novembre del 1996, que queda redactat de la forma següent: "5. Els notaris, salvat que per Llei es disposi el contrari, han de mantenir secret professional respecte a tots els fets i notícies de tot ordre dels quals hagin tingut coneixement en l'exercici de les seves funcions.".
Es modifica l'apartat 1 de l'article 14 de la Llei del notariat, del 28 de novembre del 1996, que queda redactat de la forma següent: "1. Només tenen dret a obtenir còpies i certificats dels instruments públics els atorgants, aquells que tenen interès jurídic i els causahavents d'uns i altres. El notari no lliurarà còpies ni exhibirà els instruments originals a cap altra persona, llevat que hi hagi un manament judicial o que ho disposi una llei.".
1. Aquesta Llei deixa salvada la competència del Govern per elaborar, juntament amb els comuns, un inventari o base nacional de dades de tota la riquesa immobiliària nacional, en els termes que estableix la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003 , del 27 de juny, de les finances comunals.
2. Als efectes del que disposa l'apartat anterior, els comuns han de subministrar al Govern tota la informació que resulti necessària per tal de fer efectiu l'inventari o base nacional de dades que en el mateix s'indica.".
1. Cada comú, en el termini de deu anys establert per la disposició transitòria tercera de la Llei 10/2003 , del 27 de juny, de les finances comunals, ha d'adaptar el cadastre i les normatives que el regulen al que estableix aquesta Llei.
2. Fins al moment en què s'hagi realitzat aquesta adaptació, continuen vigents els cadastres parroquials i les normatives dictades amb anterioritat a la promulgació de la present Llei.
La constància de la referència cadastral en els instruments públics regulada a l'article 34, no és d'aplicació fins al moment en què la parròquia en la qual estan radicats els béns immobles hagi adaptat a aquesta Llei el cadastre parroquial.
Llei entra en vigor l'endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.