Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 49, any 2018 (22/08/2018) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
El sistema educatiu andorrà, com a eix vertebrador de l’educació a Andorra, garanteix, des d’una perspectiva pròpia, la unitat del procés educatiu. Es basa en els drets, les llibertats i els principis que s’estableixen en la Constitució i en la Llei qualificada d’educació i es compromet a seguir les orientacions europees en matèria educativa.
D’acord amb el que disposa l’article 28 de la Llei qualificada d’educació, els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l’ensenyament superior, la formació professional i la formació permanent al llarg de la vida, reben la denominació genèrica d’Escola Andorrana.
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
1. Promoure el desenvolupament cultural, intel·lectual, social, corporal i moral de les persones.
2. Fomentar l’esperit universal crític i creatiu, així com els comportaments d’adaptabilitat, autonomia i emprenedoria.
3. Afavorir la implicació de les persones en el desenvolupament d’una societat sostenible, tant en l’àmbit social com en el mediambiental i l’econòmic.
4. Formar en el respecte envers la diversitat i els drets i les llibertats fonamentals, en l’exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.
5. Assegurar l’ús acurat de la llengua catalana, com a llengua pròpia del país en tots els àmbits de la comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d’ús.
6. Promoure el coneixement de diverses llengües i el desenvolupament de la competència comunicativa plurilingüe per tal d’afavorir l’obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadanes i ciutadans d’altres països.
7. Capacitar per a l’exercici d’activitats professionals.
8. Contribuir a la formació i l’enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
9. Atendre les diferències entre persones per raons d’origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques i percebre-les com un element enriquidor.
10. Promoure la formació per la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles.
11. Garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació fomentant la inclusió de l’alumnat i tenint en compte la seva diversitat.
12. Fomentar la participació de tots els sectors de la comunitat educativa i la relació amb els altres sistemes educatius presents al país.
13. Fomentar la igualtat efectiva de dones i homes, la visibilitat i el reconeixement de la contribució històrica de les dones, l’eliminació del llenguatge sexista i dels estereotips de gènere, l’educació sexual en igualtat i en llibertat, la lluita contra la violència envers les dones i contra la LGBTI-fòbia. En particular, per tal de fer efectius aquests objectius, el sistema educatiu ha de desenvolupar les actuacions següents:
a) La introducció del principi d’igualtat de tracte i no-discriminació de dones i homes en la programació educativa i els currículums escolars de tots els nivells a fi de garantir una educació lliure de biaixos sexistes i androcèntrics.
b) L’eliminació dels continguts sexistes i els estereotips de gènere en les activitats, els continguts i els materials educatius.
c) La visibilitat i el reconeixement de les aportacions històriques de les dones en tots els àmbits del coneixement.
d) La formació de l’alumnat en la corresponsabilitat en el repartiment de les responsabilitats domèstiques i familiars.
e) El reconeixement del valor social de les tasques de cura de les persones dependents.
f) L’orientació acadèmica i professional de l’alumnat lliure de condicionants de gènere.
g) La capacitació i l’orientació de les alumnes cap a estudis i professions relacionades amb la programació informàtica, les matemàtiques i altres disciplines científiques i tecnològiques a fi d’evitar la bretxa digital de gènere i garantir una ocupació femenina de qualitat.
h) La formació de l’alumnat en l’ús no sexista ni androcèntric del llenguatge i la comunicació audiovisual.
i) La formació de l’alumnat en el coneixement, la prevenció i l’abordatge de la violència de gènere contra les dones i les seves causes, incloent-hi les conductes constitutives d’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe.
j) L’adopció de mesures perquè l’ús de l’espai i la participació d’ambdós sexes en les activitats escolars es produeixi d’una manera equilibrada.
k) La promoció de treballs de recerca amb perspectiva de gènere que permetin conèixer i divulgar la situació i les necessitats específiques de les dones.
l) La promoció i la implantació de programes específics en matèria d’educació afectiva i sexual respectuosa envers les dones i sense prejudicis per raó d’orientació sexual.
m) La formació i la capacitació inicial i permanent del personal docent en la igualtat de tracte i la no-discriminació entre dones i homes, especialment en matèria de violència contra les dones.
n) La promoció de la presència equilibrada de dones i homes en els consells escolars i en els òrgans de govern dels centres docents, amb la garantia que les persones que en formen part rebin formació específica en matèria de coeducació.
o) La sensibilització de l’alumnat sobre la importància dels jocs, les joguines, els videojocs, els materials audiovisuals i altres publicacions en la transmissió dels estereotips de gènere.
p) La promoció de la sensibilització de les famílies en matèria d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, a través de les associacions de mares i pares.
Nota: Redacció sencera. També varien lleument els apartats 4, 5, 6, 9 i 11 respecte del text vigent, no només s'afegeix l'apartat 13.
En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:
1. Desenvolupar, aprovar i publicar els referents curriculars de les àrees d’aprenentatge o assignatures dels diversos ensenyaments.
2. Acreditar els resultats dels alumnes i expedir les titulacions acadèmiques i els diplomes oficials corresponents als diversos nivells educatius a què fa referència aquesta Llei.
3. Desenvolupar plans d’atenció a la diversitat, flexibilitzar els entorns educatius i proporcionar els suports adaptats a les persones que ho requereixin.
4. Elaborar els quadres d’equivalències acadèmiques i professionals amb altres sistemes educatius. Promoure el reconeixement de les titulacions i els diplomes oficials tant a escala nacional com internacional.
5. Aprovar els convenis amb els centres privats que vulguin acollir-se al sistema educatiu andorrà i autoritzar-ne l’obertura i el funcionament.
6. Planificar les inversions tenint en compte les necessitats i els recursos.
7. Gestionar el personal docent, el personal no docent i d’administració dependent del sistema educatiu andorrà.
8. Reglamentar les condicions laborals i les obligacions professionals del personal del sistema educatiu andorrà.
9. Elaborar i coordinar plans de formació adreçats al conjunt de professionals que intervenen en el context educatiu.
10. Acompanyar la intervenció docent mitjançant la difusió de recursos pedagògics, culturals i tecnològics i donar-hi suport pedagògic.
11. Impulsar propostes d’investigació i processos de renovació i millora continuada dels ensenyaments.
12. Avaluar internament i externament el sistema educatiu i vetllar per la qualitat i l’eficiència dels centres educatius i dels docents.
13. Regular els mecanismes de gestió i participació a les escoles per part dels agents de la comunitat educativa.
14. Vetllar pel compliment de les disposicions, dels drets i deures i de les obligacions per al conjunt de la comunitat educativa.
15. Adoptar totes les mesures necessàries per executar el que disposa aquesta Llei.
Forma part del sistema educatiu andorrà qualsevol ensenyament que es reguli per un programa determinat pel Govern.
S’entén per programa el conjunt d’elements curriculars que han de ser objecte d’ensenyament, aprenentatge i avaluació en un nivell educatiu o un diploma determinat.
Els principis bàsics que han de guiar la intervenció docent i la metodologia aplicada a les aules en tots els ensenyaments del sistema educatiu andorrà són:
1. Les bases psicopedagògiques per construir esquemes de coneixement i el desenvolupament de les competències.
2. L’adopció d’una metodologia activa que situa l’alumne al centre del seu propi procés d’aprenentatge i asseguri la seva participació en aquest procés.
3. El rol orientador del docent.
4. El treball en equip, la cooperació i la col·laboració dels alumnes entre ells.
5. La recerca personal i la resolució autònoma de situacions complexes.
6. La interacció, la convivència i la participació democràtica.
7. El paper de les emocions i de la motivació en l’aprenentatge.
8. La diversificació, la individualització i la personalització de l’ajuda pedagògica.
9. La inclusió de tots els alumnes atenent les seves necessitats educatives a través de la diferenciació pedagògica.
10. L’avaluació formativa i continuada com a element de regulació i millora de l’aprenentatge.
11. L’ús d’esquemes diversificats, globals i reals de coneixements per desenvolupar competències.
El sistema educatiu andorrà comprèn els ensenyaments preobligatori, obligatori i post obligatori.
L’ensenyament preobligatori assegura la formació dels infants i reconeix també la responsabilitat bàsica dels pares o tutors.
L’ensenyament preobligatori inclou el nivell educatiu de maternal i acull els infants que compleixin tres anys abans de l’acabament del curs escolar.
L’ensenyament preobligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement del propi cos i dels elements físics que el diferencien dels altres infants i dels adults.
2. L’adquisició de seguretat i autonomia corporal.
3. L’establiment de relacions constructives i equilibrades dels infants entre ells i amb els adults.
4. L’adquisició de pautes de comportament autònom i que afavoreixen la iniciativa i la confiança.
5. La interacció amb els altres mitjançant l’oralitat, els llenguatges expressius o els jocs, així com la descoberta de la comunicació escrita.
6. L’observació, l’exploració i el reconeixement de l’entorn immediat, social i natural.
El nivell educatiu de maternal s’estructura en dos cicles: maternal A i maternal B. Cada un dels cicles pot tenir una durada màxima de dos cursos.
Els programes del nivell educatiu de maternal s’organitzen en àmbits d’experiències que tenen present el moment evolutiu de l’infant. Aquests àmbits d’experiències s’estableixen reglamentàriament.
L’avaluació dels alumnes al nivell educatiu de maternal és formativa i serveix per regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. La promoció dels alumnes al nivell superior es fa de manera automàtica.
El nombre màxim d’alumnes per aula, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
1. El docent que intervé al nivell educatiu de maternal ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.
2. El docent que desenvolupa activitats de psicomotricitat o educació física al nivell educatiu de maternal ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
L’ensenyament obligatori inclou els nivells educatius de primera i segona ensenyança i acull, generalment, els infants i joves d’entre sis i setze anys.
L’ensenyament obligatori té la finalitat de desenvolupar les capacitats següents:
1. El reconeixement dels valors democràtics com a essencials per a la convivència i la participació democràtica, el desenvolupament d’actituds de respecte i l’establiment de relacions positives i equilibrades.
2. L’anàlisi dels fets socials i els mecanismes que regeixen les societats contemporànies, identificant-ne els valors predominants.
3. El desenvolupament d’un pensament crític i l’adopció d’actituds compromeses amb la democràcia i el principi de sostenibilitat.
4. La comunicació oral i escrita en llengua catalana i en les llengües vehiculars en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives, fent ús d’un ampli ventall de recursos lingüístics i no lingüístics. La comunicació oral i escrita, de forma clara i entenedora, com a mínim, d’una llengua estrangera en els registres formals i col·loquials, fent ús de recursos lingüístics i no lingüístics.
5. La construcció de raonaments propis i la resolució de problemes a partir de l’observació, l’experimentació, la reflexió i la connexió de coneixements de diversos àmbits.
6. La resolució de problemes fent ús del llenguatge matemàtic, del mètode científic, dels processos de modelització i de la tecnologia apropiada.
7. L’ús autònom, responsable i reflexiu de les tecnologies de la informació i la comunicació.
8. L’expressió de la realitat mitjançant recursos expressius de diversos àmbits, especialment dels terrenys musical, plàstic, visual, corporal i tecnològic.
9. La resolució de situacions motrius considerant les pròpies capacitats, optimitzant els recursos i vetllant per la pròpia salut.
10. La transferència de coneixements adquirits en situacions i contextos diversos per resoldre situacions i problemes amb eficàcia i creativitat.
11. La valoració del propi procés d’aprenentatge, de les pròpies competències cognitives, socials, emocionals i físiques.
12. La identificació dels propis interessos i la planificació de les actuacions necessàries per a una correcta orientació tant personal com professional i escolar.
Els elements curriculars establerts per a l’ensenyament obligatori s’organitzen en un conjunt d’àrees i espais d’aprenentatge que s’estableixin reglamentàriament.
Durant l’ensenyament obligatori, els centres han d’oferir l’ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d’opció voluntària per als alumnes. Els alumnes que no optin per l’ensenyament de la religió catòlica han de disposar d’un ensenyament alternatiu, abordat des de la perspectiva de la disciplina filosòfica de l’ètica, dels valors i de la història de la democràcia.
Nota: La data no és certa: la llei fixa un termini màxim de 18 mesos, que acaba el 22-10-2023, però no una data concreta d'entrada en vigor.
Al llarg de l’ensenyament obligatori, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge. Al final de cada cicle de l’ensenyament obligatori, l’avaluació té una funció sumativa i comprova el nivell de desenvolupament de les competències en relació amb els nivells establerts prèviament.
El nombre d’alumnes per aula en els diversos nivells educatius de l’ensenyament obligatori, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
La primera ensenyança és el primer nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i, generalment, acull els infants d’entre sis i dotze anys.
La primera ensenyança s’estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
En finalitzar la primera ensenyança, tots els alumnes obtenen el certificat d’estudis de primera ensenyança emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci algun dels cicles en tres cursos. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
1. El docent que intervé al nivell educatiu de primera ensenyança ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic que es determina reglamentàriament.
2. El personal docent que imparteixi les àrees d’educació visual i plàstica, música, educació física i l’ensenyament de la llengua estrangera ha de posseir, a més de la titulació requerida, una formació capacitadora en l’especialitat corresponent. També poden impartir aquestes àrees persones que posseeixen, com a mínim, una titulació universitària de primer cicle en l’especialitat corresponent.
3. Cal igualment que els ensenyants segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
La segona ensenyança és el segon nivell educatiu de l’ensenyament obligatori i acull, generalment, els joves d’entre dotze i setze anys.
La segona ensenyança s’organitza en dos cicles de dos cursos acadèmics cadascun.
En finalitzar la segona ensenyança, els alumnes reben un certificat d’escolarització emès pel departament encarregat de l’Escola Andorrana que acredita els anys cursats, l’itinerari de formació efectuat, les qualificacions obtingudes en relació amb el grau de desenvolupament de les competències i una proposta d’orientació.
Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències generals reben el títol de graduat en segona ensenyança emès pel ministeri encarregat de l’educació.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci cadascun dels dos cicles en tres cursos amb un màxim de tres permanències en l’ensenyament obligatori. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al cicle, seguint el principi d’ajustament raonable.
1. El docent destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. En cas excepcional, sempre que no s’hagi pogut garantir la docència de forma continuada al llarg de 15 dies naturals en una mateixa àrea d’aprenentatge i havent esgotat els recursos de contractació existents, es pot contractar temporalment, i com a màxim per la durada del curs escolar per al qual es realitza la contractació, personal interí que posseeixi una titulació oficial de primer cicle universitari de l’àmbit de l’especialitat corresponent. Aquesta contractació temporal no dona dret al personal interí a accedir als processos de selecció ni a formar part de la borsa de treball d’aquest nivell educatiu.
3. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
L’ensenyament postobligatori inclou els nivells educatius de formació professional inicial, batxillerat general, batxillerat professional, ensenyament superior i formació al llarg de la vida.
L’ensenyament post obligatori acull, generalment, les persones de més de setze anys.
Per accedir al nivell educatiu de formació professional inicial, cal haver finalitzat el nivell educatiu de segona ensenyança i ser menor de dinou anys. També hi poden accedir alumnes que hagin finalitzat el tercer curs de segona ensenyança tenint en compte l’informe d’orientació emès pel centre educatiu de procedència. És condició necessària per accedir al nivell educatiu de batxillerat general i batxillerat professional haver obtingut el títol de graduat en segona ensenyança o el seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. També poden accedir al nivell educatiu de batxillerat professional les persones que disposin del diploma professional inicial o els seu equivalent reconegut pel Govern d’Andorra
Nota: El text publicat no porta punt final i diu «els seu equivalent». S’ha copiat literalment.
Les finalitats del nivell educatiu de formació professional inicial són:
1. El desenvolupament d’un perfil competencial i d’uns coneixements que afavoreixen una inclusió plena a la societat.
2. La inserció professional en llocs de treball que corresponguin al nivell corresponent a la titulació.
3. La continuïtat d’estudis de nivell educatiu de batxillerat professional.
Les finalitats del nivell educatiu de batxillerat general i batxillerat professional són:
1. El desenvolupament d’un perfil competencial i d’uns coneixements que afavoreixen una inclusió plena a la societat.
2. La continuïtat d’estudis de nivell superior.
3. La inserció professional en llocs de treball que corresponguin a formacions del nivell corresponent a la titulació.
Al llarg del nivell de formació professional inicial i del nivell de batxillerat general i batxillerat professional, l’avaluació és individual i formativa. Aquesta avaluació ha de permetre, tant a l’alumne com al docent, regular el procés d’ensenyament i aprenentatge i afavorir el desenvolupament de les competències en el nivell establert. En finalitzar el nivell educatiu de formació professional inicial, l’avaluació és acreditativa. Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències reben el diploma professional inicial emès pel ministeri encarregat de l’educació. En finalitzar el nivell educatiu de batxillerat general o batxillerat professional, l’avaluació és acreditativa. Els alumnes que demostren el nivell esperat de desenvolupament de les competències reben el títol de batxiller o batxillerat professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
El nombre d’alumnes per aula en el nivell educatiu de formació professional inicial, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a vint-i-cinc excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs. El nombre d’alumnes per aula en el nivell educatiu de batxillerat general o batxillerat professional, sempre que les infraestructures ho permetin, no ha de ser superior a trenta excepte en cas de permanències o d’acolliment de nouvinguts durant el curs.
1. El docent que intervé en el nivell educatiu de formació professional inicial o en el nivell educatiu de batxillerat general o batxillerat professional ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. Els docents que intervenen en assignatures o programes tecnicoprofessionals en el nivell de formació professional inicial o en el nivell de batxillerat professional han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar experiència professional suficient en l’àmbit corresponent, que es determina reglamentàriament.
3. En cas excepcional, sempre que no s’hagi pogut garantir la docència de forma continuada al llarg de 15 dies naturals en una mateixa àrea d’aprenentatge i havent esgotat els recursos de contractació existents, es pot contractar temporalment, i com a màxim per la durada del curs escolar per al qual es realitza la contractació, personal interí que posseeixi una titulació oficial de primer cicle universitari de l’àmbit de l’especialitat corresponent. Aquesta contractació temporal no dona dret al personal interí a accedir als processos de selecció ni a formar part de la borsa de treball d’aquest nivell educatiu.
4. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
El nivell educatiu de batxillerat general s’estructura en un únic cicle de dos cursos.
Les competències específiques, transversals i els recursos d’aprenentatge del batxillerat general s’organitzen en assignatures obligatòries, de lliure elecció i projectes. Aquests elements s’estableixen en el Decret d’ordenament del nivell de batxillerat general.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències establertes en els programes o consolidar els aprenentatges, es pot preveure que faci el batxillerat general en tres cursos. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència al batxillerat general seguint el principi d’ajustament raonable.
El nivell educatiu de formació professional inicial s’estructura en un únic cicle de dos cursos. El nivell educatiu de batxillerat professional s’estructura en un únic cicle de dos cursos.
El nivell educatiu de formació professional inicial i el nivell educatiu de batxillerat professional s’organitzen en titulacions en funció de les activitats professionals per a les quals preparen.
El disseny, l’organització i la planificació de les titulacions formatives de la formació professional inicial i del batxillerat professional han de comptar amb la participació dels agents socials.
Els elements curriculars de cada diploma de formació professional inicial s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements es desenvolupen reglamentàriament. Els elements curriculars de cada titulació del batxillerat professional s’organitzen en assignatures generals, àrees tècniques professionals, projectes i estades formatives. Aquests elements s’estableixen en el decret d’ordenament del nivell de batxillerat professional.
Els alumnes que superen els dos primers anys i demostren el grau de desenvolupament de les competències esperat reben el diploma d’ensenyament professional emès pel ministeri encarregat de l’educació.
En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per a l’obtenció del diploma professional inicial, es pot preveure que faci el cicle de formació en tres anys. En cas que un alumne necessiti més temps per desenvolupar les competències o consolidar els aprenentatges establerts per a la obtenció del títol de batxillerat professional, es pot preveure que faci el cicle de formació en tres anys. Els alumnes que presenten alguna discapacitat tenen la possibilitat d’ampliar el temps màxim de permanència a la formació professional inicial i al batxillerat professional seguint el principi d’ajustament raonable.
L’ensenyament superior comprèn tota la formació de nivell post batxillerat i es desenvolupa en la seva pròpia normativa. Així mateix, l’ensenyament superior està integrat per les següents institucions: universitats, centres de formació professional superior i altres centres d’ensenyament superior.
La formació permanent al llarg de la vida s’inicia a partir de setze anys.
L’accés a la formació permanent al llarg de la vida s’estableix, en funció del tipus de formació, en els decrets corresponents.
La formació permanent al llarg de la vida ha de fer efectiu el dret a l’educació que tota persona té al llarg de la vida. Les seves finalitats són:
1. Afavorir la igualtat d’oportunitats formatives a fi que totes les persones puguin desenvolupar el seu projecte personal i professional.
2. Afavorir l’accés i la continuïtat d’estudis i la mobilitat professional.
3. Promoure la descoberta i el coneixement en profunditat de la cultura andorrana.
4. Proporcionar recursos per fomentar la inclusió i la participació cívica i social.
La formació permanent al llarg de la vida inclou el desenvolupament de competències a partir d’aprenentatges formals i no formals i s’estructura a partir dels àmbits següents:
1. La formació bàsica i l’alfabetització en diversos àmbits.
2. L’accés a títols oficials del sistema educatiu i la continuïtat d’estudis.
3. L’àmbit de la identitat i la cultura andorranes.
4. L’àmbit de la capacitació professional en col·laboració amb les administracions i els sectors professionals concernits.
1. El docent que imparteixi estudis que condueixin a obtenir un títol acadèmic o professional de caràcter oficial o d’un certificat oficial ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves titulacions oficials universitàries ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
2. El docent que imparteix formació bàsica pot posseir, si no es compleix el punt anterior, una titulació d’ensenyament superior oficial de primer cicle el pla d’estudis de la qual contingui una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
3. En cas excepcional, sempre que no s’hagi pogut garantir la docència de forma continuada al llarg de 15 dies naturals en una mateixa àrea d’aprenentatge i havent esgotat els recursos de contractació existents, es pot contractar temporalment, i com a màxim per la durada del curs escolar per al qual es realitza la contractació, personal interí que posseeixi una titulació oficial de primer cicle universitari de l’àmbit de l’especialitat corresponent. Aquesta contractació temporal no dona dret al personal interí a accedir als processos de selecció ni a formar part de la borsa de treball d’aquest nivell educatiu.
4. Els docents destinats a determinades assignatures o programes tecnicoprofessionals han de posseir una titulació oficial en l’especialitat o bé acreditar una experiència professional suficient en l’àmbit corresponent.
5. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
La formació andorrana té la finalitat d’assegurar l’establiment de referents d’identitat del país en el marc dels sistemes educatius diferents de l’andorrà establerts al Principat mitjançant coneixements amplis de la llengua catalana, de la cultura, del medi i de les institucions d’Andorra. La formació andorrana s’imparteix necessàriament en català.
La formació andorrana comprèn l’estudi de la llengua catalana, del medi i les ciències humanes i socials d’Andorra i de totes aquelles àrees que es puguin determinar per conveni.
L’ensenyament de formació andorrana s’imparteix obligatòriament dins de l’horari escolar. Els convenis i els acords administratius que subscrigui el Govern amb les autoritats educatives de què depenen els centres que segueixen sistemes educatius no andorrans han de contenir expressament aquesta previsió.
1. L’ensenyament de la formació andorrana és impartit per docents del ministeri encarregat de l’educació.
2. El docent destinat a intervenir amb alumnes de fins a dotze anys ha de posseir una titulació oficial, com a mínim, de primer cicle universitari. Alhora, el pla d’estudi de la seva formació ha de contenir una part important de matèries d’àmbit didàctic o pedagògic.
3. El docent destinat a intervenir amb alumnes de més de dotze anys ha de posseir, com a mínim, una titulació oficial de segon cicle universitari. Una de les seves formacions ha de ser de l’àmbit de l’especialitat corresponent.
4. En cas excepcional, sempre que no s’hagi pogut garantir la docència de forma continuada al llarg de 15 dies naturals en una mateixa àrea d’aprenentatge i havent esgotat els recursos de contractació existents, es pot contractar temporalment, i com a màxim per la durada del curs escolar per al qual es realitza la contractació, personal interí que posseeixi una titulació oficial de primer cicle universitari de l’àmbit de l’especialitat corresponent. Aquesta contractació temporal no dona dret al personal interí a accedir als processos de selecció ni a formar part de la borsa de treball d’aquest nivell educatiu.
5. Cal igualment que els docents segueixin els plans de formació que amb aquesta finalitat estableixi el ministeri encarregat de l’educació.
És responsabilitat del Govern establir mecanismes d’avaluació de la qualitat del sistema educatiu.
La qualitat del sistema educatiu requereix que es facin avaluacions periòdiques d’àmbit intern i extern. La periodicitat d’aquestes avaluacions s’estableix reglamentàriament.
Els indicadors de qualitat del sistema educatiu han de referir-se a les finalitats establertes en l’article 3 i, alhora, als referents de qualitat reconeguts internacionalment.
Els processos d’avaluació interns i externs s’han d’acompanyar dels plans de millora contínua corresponents.
1. El sistema educatiu andorrà ha de garantir la plena inserció de l’alumnat en la societat digital i l’aprenentatge d’un ús dels mitjans digitals que sigui segur i respectuós amb la dignitat humana, els valors constitucionals, els drets fonamentals i, particularment, amb el respecte i la garantia de la intimitat personal i familiar i la protecció de dades personals. Les actuacions dutes a terme en aquest àmbit han de tenir caràcter inclusiu, en particular pel que fa a l’alumnat amb necessitats educatives especials. L’administració educativa ha d’incloure en el disseny curricular la competència digital a què es refereix l’apartat anterior, així com els elements relacionats amb les situacions de risc derivades de la utilització inadequada de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), amb una atenció especial a les situacions de violència a la xarxa.
2. Els cos docent ha de rebre les competències digitals i la formació necessària per a l’ensenyament i la transmissió dels valors i els drets referits a l’apartat anterior.
Nota: Cal verificar que la Llei 17/2018 acaba a l’article 63 i té sis capítols. «Els cos docent» és literal.
1. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de primer cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008 , del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de primer cicle als efectes del que s’estableix als articles 16, 27, 56 i 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
2. Les titulacions d’ensenyament superior oficials de segon cicle expedides d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008 , del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior continuen tenint la consideració de titulacions universitàries de segon cicle als efectes del que s’estableix als articles 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei fins al 31 de desembre del 2019.
3. Les persones que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei acreditin tenir una experiència laboral mínima de 4 cursos escolars complets en el lloc de treball al sistema educatiu andorrà podran ser contractades en règim d’eventual pel Govern d’Andorra o presentar-se a edictes de la tipologia de la plaça ocupada independentment dels requisits establerts en els articles 16, 27, 33, 40, 56, 60 d’aquesta Llei.
A efectes de la titulació requerida als candidats, els procediments de selecció que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. S’entén que el procediment de selecció comença amb la fase de promoció interna i conclou amb la de procediment selectiu d’ingrés.
Llei deroga la Llei d’ordenament del sistema educatiu andorrà, del 9 de juny de 1994. També queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin a aquesta Llei o la contradiguin.
S’encomana al Govern que en el termini màxim de 2 anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei aprovi els reglaments previstos en aquesta Llei.
Aquesta Llei entra en vigor l’endemà que es publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.