Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura de sociologia del batxillerat general de l’Escola Andorrana

Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 29, any 2019 (27/03/2019) · Pàgina completa (historial de versions)

Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.

Article 1. Objecte

Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura de sociologia del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.

Article 2. Condicions en què s’aplica el programa

El programa de l’assignatura de sociologia s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Article 3. Programa de sociologia

El programa de l’assignatura de sociologia del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.

Disposició derogatòria Es

deroga el Decret del 29-05-2013 del programa de l’assignatura de sociologia de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Disposició final Aquest

Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Annex.  INTRODUCCIÓ ƒ•‘ ‹‘Ž‘‰‹ƒƒŽ„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–té com a objectiu que l’alumne conegui i entengui el seu entorn social, des †‡Ž±•’”‘’‡”‹ ‘—‹–ƒ”‹ˆ‹•ƒŽ±•‰Ž‘„ƒŽǡ‹ˆƒ ‹Ž‹–ƒ”Ž‡•‡‹‡•’‡” ‹” —Žƒ”‡ƒ“—‡•–‡–‘”‹ǡ•‹ ‡• ƒ—ǡ–”ƒ•ˆ‘”ƒ”Ǧlo.

En la situació que viuen la majoria d’adolescents, entendre el món social que ‡Ž• ‡˜‘Ž–ƒ’‘–ƒŒ—†ƒ”ǦŽ‘•ƒ”‡†—‹”Žƒ‹ ‡”–‡•ƒ•‘„”‡‡Ž•‡—ˆ—–—”ǡ‹’‡”–ƒ–ǡ’‘–•‡”—ƒ‡‹ƒ†‡‘–‹˜ƒ ‹× important per a l’aprenentatge, a partir de la seva experiència directa amb aquest món social. ƒ•‘ ‹‘Ž‘‰‹ƒƒ„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–‡•– ‘‡ –ƒ†ƒƒ„ƒŽ–”‡•†‹• ‹’Ž‹‡•ǡ‡’ƒ”–‹ —Žƒ”ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒǡŒƒ “—‡–‘–ƒ•‘ ‹‡–ƒ––±—–‡’•Š‹•–òric, i la geografia, pel condicionant de l’espai físic al desenvolupament †‡‘‰”ˆ‹ ǡ‡ ‘Ö‹ ‹ —Ž–—”ƒŽǤƒ„±–± ‘‡š‹‘•‡˜‹†‡–•ǡ‹ˆ‹•‹–‘–ˆ”‘–‡”‡•†‹ˆ—•‡•ǡƒ„Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒǡl’economia, la ciència política i l’antropologia.

I fora de l’àmbit†‡Ž‡• ‹° ‹‡••‘ ‹ƒŽ•‡• ’‘†‡ –”‘„ƒ” ‘‡š‹‘• ƒƒŽÀ–‹“—‡• ƒ„ Žƒ „‹‘Ž‘‰‹ƒ ‹ ‘‡š‹‘• ‹•–”—‡–ƒŽ• ƒ„ Ž‡• ƒ–‡–‹“—‡•ǤŽ–”‡•†‹• ‹’Ž‹‡•ǡ ‘Ž‡•ŽŽ‡‰ò‡•ǡƒ‹šÀ ‘‡Ž ‘‡‹š‡‡–ƒ”–À•–‹ ǡ–‡‡—ƒ†‹‡•‹× •‘ ‹ƒŽ i a la vegada són objecte d’e•–—†‹ †‡ Žƒ •‘ ‹‘Ž‘‰‹ƒǤ Ž ‘‡‹š‡‡– •‘ ‹‘ŽÖ‰‹ ǡ ’‡” Žƒ •‡˜ƒ especificitat d’estudi sobre l’organització social, però també com a tota forma de coneixement, té una †‹‡•‹×‘”ƒŽ‹°–‹ ƒǡŠƒ†‡ ‘–”‹„—‹”ƒ”‡ˆ‘”­ƒ”‡Ž•˜ƒŽ‘”•’‡”ƒ—ƒ•‘ ‹‡–ƒ–‹ Ž—•‹˜ƒǤƒ“—‡•– •‡–‹–ǡ–ƒ„± ƒŽƒ••‡›ƒŽƒ”Ž‡••‡˜‡• ‘‡š‹‘•ƒ„‡Ž”‘‰”ƒƒ–”ƒ•˜‡”•ƒŽǡ’‡”Žƒ•‡˜ƒƒ–‡‹šƒ ‘†‹ ‹×‡–ƒ†‹• ‹’Ž‹”‹ƒ‹’‡Žƒ–‡‹šcaràcter integrador de l’aprenentatge competencial. L’ensenyament de la sociologia ƒ„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–’ƒ”–‡‹šde l’existència de coneixements previs, com a punt de partida que facilita el desenvolupament d’estratègies d’ensenyamentǦƒ’”‡‡–ƒ–‰‡ǣ–‘–Š‘ té experiència de viure en societat, l’ésser humà és un “animal social”ǡ•‡‰‘•Žƒ ‘‡‰—†ƒ‡š’”‡••‹× ƒ”‹•–‘–°Ž‹ ƒǤ‡Žƒ‹–‡”ƒ ‹×ƒ„ƒŽ–”‡•±••‡”•Š—ƒ•‹ƒ„Ž’entorn neix l’experiència que és la base del coneixement i de la interpretació d’aquest coneixement. ‡”Ö ƒ“—‡•– ‘‡‹š‡‡– ’”‡˜‹ ‡•– ‡•„‹ƒ‹šƒ–’‡”Žƒƒ–‡‹šƒ‡š’‡”‹° ‹ƒ˜‹• —†ƒǡ‡Ž•’”‡Œ—†‹ ‹•‹†‡‘ŽÖ‰‹ •‹Ž‡•Ž‹‹–ƒ ‹‘•’”Ö’‹‡•†‡ ƒ†ƒ ‘–‡š–Ǥ ‡” ƒ‹šÖ ‡Ž ‘‡‹š‡‡– •‘ ‹‘ŽÖ‰‹  Šƒ †‡ •‹‰‹ˆ‹ ƒ” —ƒ ”—’–—”ƒ ”‡•’‡ –‡ ƒŽ ‘‡‹š‡‡– generat pel sentit comú i per l’experiència quotidiana.

La problematització d’ƒŽŽÖ“—‡±•†‘ƒ–’‡” †‡• ‘’–ƒ– ‹ Žƒ —–‹lització d’‡‹‡• ƒƒŽÀ–‹“—‡• ‡•†‡˜‡‡ ‡ ‡••”‹‡• ’‡” ’‘†‡” ˆ‡” ƒ“—‡•– †‹•–ƒ ‹ƒ‡–Ǥ †‡ˆ‹‹–‹˜ƒǡ’‘†‡†‹”“—‡Žƒ•‘ ‹‘Ž‘‰‹ƒaporta a la formació de l’alumne elements valuosos ’‡”ƒŽ•‡—’”‘’‹ ‘‡‹š‡‡–‹’‡”ƒŽƒ•‡˜ƒ’”‡•ƒ†‡†‡ ‹•‹‘•‡Žƒ ‘•–”— ‹×†‡Ž•‡—‹–‹‡”ƒ”‹˜‹–ƒŽ d’inserció al món adult.   COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Les competències específiques de l’assignatura de sociologia al batxillerat‡•–ƒ†‹••‡›ƒ†‡•’‡”ˆ‡” ’‘••‹„Ž‡ “—‡ l’alumne ƒ’”‘ˆ—†‡‹š‹ ‡ ‡Ž ‘‡‹š‡‡– †‡Ž• ‡ ƒ‹•‡• ’”‘ˆ—†• “—‡ ”‡‰—Ž‡ Ž‡• †‹‹“—‡••‘ ‹ƒŽ•ǤL’alumne està en una fase avançada d’incorporació a la societat, i necessita eines per entendre aquesta societat i per poder construir el seu itinerari biogràfic d’inserció a la vida adulta. ƒ ‘’”‡•‹×†‡Ž•ˆ‡Ö‡••‘ ‹ƒŽ•˜ƒ±•‡ŽŽ†‡Žƒ†‡• ”‹’ ‹×ǡ‹‡–”ƒen l’anàlisi deŽ•‡ ƒ‹•‡• explicatius i en les possibilitats d’intervenir per modificar l’entorn proper i també distant de l’alumne. Per això s’han seleccionat les competències al voltant de dos eix‘•Ǥ  ’”‹‡” †‡ ƒ” –‡” ƒƒŽÀ–‹ ǡ“—‡‡•’”‘’‘•ƒƒƒŽ‹–œƒ”Žƒ†‹‡•‹×ƒ ”‘ǡ‡•‘‹‹ ”‘†‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–Ǥƒ†‹‡•‹×ƒ ”‘‡• †‡•‡˜‘Ž—’ƒˆ‘ƒ‡–ƒŽ‡–‡Žƒ’”‹‡”ƒ ‘’‡–° ‹ƒ‹fa referència a l’estructura social i la seva ‡˜‘Ž— ‹×Ǥƒ†‹‡•‹×‹ ”‘‡•†‡•‡˜‘Ž—’ƒˆ‘ƒ‡–ƒŽ‡–‡Žƒ•‡‰‘ƒ ‘’‡–° ‹ƒǡ‹ˆƒ”‡ˆ‡”° ‹ƒ ƒla capacitat d’agència†‡Ž•‹†‹˜‹†—•Ǥƒ†‹‡•‹×‡•‘±•Žƒ ‘‡š‹×‡–”‡Ž‡•‡•–”— –—”‡••‘–‡•‡• ƒ –‡†° ‹‡• †‡ ”‡’”‘†— ‹× ’‡”Ö –ƒ„± †‡ ƒ˜‹ǡ ‹ ‡Ž• ‹†‹˜‹†—• “—‡ ƒ –—‡ †‡ ˆ‘”ƒ ‹†‹˜‹†—ƒŽǡ ƒ‰”‡‰ƒ†ƒ‘ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜ƒǤ“—‡•–ƒ†‹‡•‹×‡•–”‘„ƒ–ƒ–‡Žƒ’”‹‡”ƒ ‘‡Žƒ•‡‰‘ƒ ‘’‡–° ‹ƒǡ amb l’anàlisi de les institucions socials que són agrupacions d’individus (família, escola) però que a la vegada són els components clau de l’estructura social.

La tercera competència té una dimensió més ’” –‹ ƒǡ ‡•– ‡–”ƒ†ƒ ƒ †‡•‡˜‘Ž—’ƒ” Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ƒƒŽÀ–‹“—‡• ’‡” ƒ Žƒ ‹–‡”˜‡ ‹× •‘ ‹ƒŽǤ “—‡•–ƒ †‹‡•‹×’” –‹ ƒ‡•–”‡Žƒ ‹‘ƒ†ƒƒ„Žƒ†‹‡•‹×°–‹ ƒ“—‡ha d’incorporar l’acció humana, i que l’alumne ha d’incorporar en la seva relació amb els altres propers i amb la seva comunitat, la r‡ ‡” ƒ †‡Ž„± ‘ïǤ   C1 ANALITZAR CARACTERÍSTIQUES DE LA SOCIETAT ACTUAL DINS DEL SEU CONTEXT SOCIOHISTÒRIC, TERRITORIAL I SOCIOCULTURAL             Aquesta competència implica que l’alumne aprofundeixi en el coneixement del seu entorn •‘ ‹ƒŽǤ“—‡•–‡–‘”‡•– ƒ”ƒ –‡”‹–œƒ–’‡”—•‡‰—‹–†‡–”‡–•‡•–”— –—”ƒŽ•ǡ ‘ƒ”ƒŽƒ†‹•–”‹„— ‹×†‡ ”‡ —”•‘•‡ ‘Ö‹ •‹•‹„ÖŽ‹ •‡†‹˜‡”•‘•‰”—’••‘ ‹ƒŽ•ǡ‹Ž‡•”‡Žƒ ‹‘••‘ ‹ƒŽ•‡–”‡ƒ“—‡•–•‰”—’•Ǥ L’estructura i les relacions socials es tradueixen en institucions socials com ara la família, el mercat o l’estatǢ’‡”‡–‡†”‡ǦŽ‡• ƒŽ•‹–—ƒ”Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–‡‡Ž•‡— ‘–‡š–Š‹•–Ö”‹ ǡ–‡””‹–‘”‹ƒŽ‹ —Ž–—”ƒŽǤŽ ‘–‡š– històric és necessari per veure els grans canvis de l’estructura social, econòmica i política d’un país. “—‡•–ƒ ‡˜‘Ž— ‹× ‘ ‡• ’‘– †‡•ŽŽ‹‰ƒ” †‡Ž• ‘†‹ ‹‘ƒ‡–• ˆÀ•‹ • †‡Ž –‡””‹–‘”‹ǡ ‡ Žƒ ‰‡‡”ƒ ‹× ‹ l’‡š’Ž‘–ƒ ‹×†‡Ž•”‡ —”•‘•‹en la configuració dels grups socials al voltant d’aquesta explotació.

I també •×‹’‘”–ƒ–•els elements culturals que s’han desenvolupat en el si de la societat, siguin elements —Ž–—”ƒŽ•†‡Ž‡‰‹–‹ƒ ‹×‘†‡ ‘Š‡•‹×•‘ ‹ƒŽǡ‘•‹‰—‹‡Ž‡‡–••—„ —Ž–—”ƒŽ•†‡ ‘ˆŽ‹ –‡‡–”‡‡Ž•‰”—’• •‘ ‹ƒŽ•Ǥ Un dels principals indicadors del canvi social que l’alumne ha de saber detectar són els “problemes socials”, tan–Žƒ–‡–• ‘ƒ‹ˆ‡•–‘•ǡ’”‘„Ž‡‡•“—‡‡•‰‡‡”‡“—ƒŠ‹Šƒ†‡•ƒŒ—•–‘•‡–”‡ —ƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–‡‡”‰‡–‹—‡•‹•–‹–— ‹‘••‘ ‹ƒŽ•“—‡‘†‘‡”‡•’‘•–ƒƒƒ“—‡•–•†‡•ƒŒ—•–‘•Ǥ‘˜‹–‡Ž †‹• —”••‘„”‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–±•‡Ž†‹• —”••‘„”‡‡Ž•’”‘„Ž‡‡•†‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–Ǥ“—‡•–•’”‘„Ž‡‡•’‘†‡•‡” Ž‘ ƒŽ•’‡”Ö ƒ†ƒ ‘’‡•–ƒ±• ‘‡ –ƒ–•ƒŽ•’”‘„Ž‡‡•‰Ž‘„ƒŽ•ǡ’‡”ƒ‹šÖ’ƒ”Ž‡†‡Žƒ’‡”•’‡ –‹˜ƒ “glocal”. La definició d’un problema social no és una qüestió tècnica ni aliena a la mateixa estructura •‘ ‹ƒŽǡŒƒ“—‡‡Žƒ†‡ˆ‹‹ ‹×‘‡Ždiagnòstic d’un problema hi pot haver †‹˜‡”•‡•formes d’enfocarǦŠ‘ǡ ‡ˆ— ‹×†‡Ž•‹–‡”‡ssos particulars, de les posicions i de les ideologies d’individus o grups.

A més, sovint en la definició del problema ja hi ha d’alguna forma la derivada de la solució proposada perƒŽƒ C1 Analitzar característiques de la societat actual dins del seu context sociohistòric, territorial i sociocultural Identificar els principals problemes latents i manifestos de la societat “glocal” Definir els problemes socials a partir d’eines analítiques Analitzar de forma crítica tots els enfocaments en el diagnòstic dels problemes socials  solució del problema.

Per això l’alumne ha de saber ƒƒŽ‹–œƒ”†‡ˆ‘”ƒ ”À–‹ ƒ‡Ž†‹ƒ‰Ö•–‹ •‘„”‡‡Ž• ’”‘„Ž‡‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ ‡” ƒ ƒ„ƒ”ǡ l’alumne ha d’aprendre a †‹‡•‹‘ƒ” ‡Ž• ’”‘„Ž‡‡• •‘ ‹ƒŽ• a partir d’eines ƒƒŽÀ–‹“—‡•Ǥ “—‡•–‡• ‡‹‡• ‡• „ƒ•‡ ‡ Žƒ ‘•–”— ‹× ‹ l’ús d’indicadors socials utilitzats per al †‹ƒ‰Ö•–‹  †‡ls problemes socials.

La construcció d’aquests indicadors ha de basarǦ•‡ ‡ †ƒ†‡• “—ƒ–‹–ƒ–‹˜‡•‹“—ƒŽ‹–ƒ–‹˜‡•‹Šƒ†‡•‡”‡Žƒ„‘”ƒ–•ƒ„Žƒš‹ƒ‘„Œ‡ –‹˜‹–ƒ–Ǥ Aquesta competència contribueix al desenvolupament de les qualitats del perfil de l’alumne de „ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–•‡‰ò‡–•ǣ Orientacions didàctiques de la competència ƒ†‹‡•‹×•‘ ‹ƒŽ†‡Žƒƒ–‡‹šƒ†‡ˆ‹‹ ‹×†‡problema social‡•†‡˜±—ƒ„‘ƒ„ƒ•‡ ‘ƒ‡•–”ƒ–°‰‹ƒ d’ensenyamentǦƒ’”‡‡–ƒ–‰‡.

En aquest sentit, hi ha problemes que se situen a l’agenda pública i són relativament fàcils de captar i analitzar, com ara els efectes d’una crisi econòmica, la integració de nous ‘ŽȉŽ‡ –‹—•‘Ž‡•†‡ƒ†‡• ‹—–ƒ†ƒ‡•‡š’”‡••ƒ†‡•‡ƒ ‹‘• ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‡•‹‘˜‹‡–••‘ ‹ƒŽ•Ǥ‡”Ö –ƒ„±Š‹Šƒ’”‘„Ž‡‡•“—‡‘•×–ƒƒ‹ˆ‡•–‘•ǡ’‡”“—°–‡‡—ŽŽ‹†ƒ”†‡–‘Ž‡” ‹ƒ”‡Žƒ–‹˜ƒ‡– elevat o perquè les persones afectades no tenen la capacitat d’influència a l’hora de definir l’agenda ’ï„Ž‹ ƒǡ ‘ƒ”ƒŽƒ•‹–—ƒ ‹×†‡ ‘ŽȉŽ‡ –‹—•˜—Ž‡”ƒ„Ž‡•‘‡Ž•‡ˆ‡ –‡•ƒ‰”‡‰ƒ–•†‡ ‘†— –‡•‹†‹˜‹†—ƒŽ• ‘”ƒŽ‹–œƒ†‡•‡‡Ž ƒ’†‡Ž ‘•—ǤƒƒŽ–”ƒ‡•–”ƒ–°‰‹ƒ’‘†”‹ƒ•‡”Žƒ’”‘„Ž‡ƒ–‹–œƒ ‹×†‡Ž‡•”—–‹‡• •‘ ‹ƒŽ• ‘ †‡ Žƒ ‘”ƒŽ‹–ƒ–ǡ ‡ƒ” ƒ– ƒ“—‡•–‡• ”—–‹‡• ‡ —ƒ ’‡”•’‡ –‹˜ƒ †‡ ‘•–”— ‹× •‘ ‹ƒŽ d’aquesta normalitatǡ‘ƒ–”ƒ˜±•†‡Žƒ ‘’ƒ”ƒ ‹×ƒ„•‘ ‹‡–ƒ–•ƒ„”—–‹‡•†‹ˆ‡”‡–•Ǥ   C2 ANALITZAR LES MOTIVACIONS I LES CONSTRICCIONS SOCIALS DE LA CONDUCTA HUMANA            Aquesta competència implica que l’alumne analitzi l’acció dels individus que componen la societat, a ’ƒ”–‹”†‡Ž‡••‡˜‡•’”‡ˆ‡”° ‹‡•ǡ ”‡‡ ‡•‹‘’‘”–—‹–ƒ–•ǤL’origen†‡Ž‡•’”‡ˆ‡”° ‹‡•‹Ž‡• ”‡‡ ‡•†‡Ž• individus és una combinació complexa de factors psicològics i factors culturals, a partir dels quals s’ha d’entendre el procés d’elecció/acció en un context determinat d’oportunitat. Ž’”‘ ±•†‡•‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×–±—ƒ†‘„Ž‡Ž‡ –—”ƒǡlimita i a la vegada possibilita el marge d’acció †‡Ž•‹†‹˜‹†—•ǤŽŽ‹‹–ƒ“—ƒ‡Ž•‡ ƒ‹•‡•—–‹Ž‹–œƒ–•–‡‡— ƒ” –‡”ˆ‘ƒ‡–ƒŽ‡–”‡’”‘†— –‹—Ǥ Ž’‘••‹„‹Ž‹–ƒ“—ƒ‡Ž•‡ ƒ‹•‡•‹‡Ž•dispositius educatius faciliten l’ƒ’‘†‡”ƒ‡–†‡Ž‡•’‡”•‘‡•Ǥ Ž ƒ˜‹•‘ ‹ƒŽ‡•’”‘†—‡‹š“—ƒ‘ˆ— ‹‘‡‡Ž•‡ ƒ‹•‡•”‡’”‘†— –‹—•‘“—ƒ±•—–‹Ž‹–œƒ–†‡ˆ‘”ƒ activa per part dels individus el seu marge d’acció. Ž• paràmetres socials que condicionen l’acció humana es concreten en el proc±• †‡ •‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×ǡƒ–”ƒ˜±•†‡Žƒ‹–‡”ƒ ‹×‡‰”—’•’”‹ƒ”‹•ȋˆ‘ƒ‡–ƒŽ‡–ŽƒˆƒÀŽ‹ƒȌ‹ƒŽ–”‡•‡„”‡• †‡Žƒ ‘—‹–ƒ–Ǥƒ“—‡•–’”‘ ±•†‡•‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×‡•†‡•‡˜‘Ž—’‡Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•ǡ–ƒ– ‘‰‹–‹˜‡• ‘ no cognitives, i s’interioritzen les creenc‡•‹Ž‡•’”‡ˆ‡”° ‹‡•ǤŽ•condicionaments de l’acció humana ‡• †‡”‹˜‡†‡Žƒ ‘ˆ‹‰—”ƒ ‹×†‡Ž‡•’”‡ˆ‡”° ‹‡•‹†‡Ž‡• ”‡‡ ‡•ǡque s’expressaran en funció del grau de llibertat que permeti l’entorn. La dimensió històrica també es pot aplicar a l’evoluci× †‡Ž• ‡ ƒ‹•‡• ‹ Ž‡• ƒ‰° ‹‡• †‡ •‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×ǡƒƒŽ‹–œƒ– ‘Šƒƒˆ‡ –ƒ–‡Ž•†‹•’‘•‹–‹—•–‡ ‘ŽÖ‰‹ •‹‡Ž ƒ˜‹†‡˜ƒŽ‘”•‡‡Ž’”‘ ±•†‡ socialització, en una direcció d’una individualització ±• ‰”ƒ †‡ Ž‡• ’”‡ˆ‡”° ‹‡• ‹ ‘’ ‹‘•Ǥ ƒ ‘ˆ‹‰—”ƒ ‹× †‡ •‘ ‹‡–ƒ–• —Ž–‹ —Ž–—”ƒŽ• †‘ƒ Žƒ ’‘••‹„‹Ž‹–ƒ– †‡ ‘’ƒ”ƒ” ’ƒ–”‘• †‹ˆ‡”‡–• †‡ socialització, més comunitaristes o més individualistes, i les seves conseqüències en l’acció individual i ‘ŽȉŽ‡ –‹˜ƒǤ “—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ ‘–”‹„—‡‹š ƒŽ †‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡– †‡ Ž‡s qualitats del perfil de l’alumne de „ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–•‡‰ò‡–•ǣ C2 Analitzar les motivacions i les constriccions socials de la conducta humana Identificar els principals paràmetres socials que condicionen l’acció humana Valorar les diferències del procés de socialització en perspectiva històrica i en perspectiva multicultural Analitzar els processos de socialització des de la perspectiva de la continuïtat i del canvi en les institucions socials  Orientacions didàctiques de la competència L’estratègia d’ensenyament i aprenentatge d’aquesta competència ’‘†”‹ƒ’ƒ••ƒ””‡••‡‰—‹–‡Ž’”‘ ±• †‡ •‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹× †‡Ž ƒ–‡‹š ƒŽ—‡ǡ ƒ “—ƒ–”‡ ‹˜‡ŽŽ•Ǥ  ’”‹‡” ‹˜‡ŽŽ •‡”‹ƒ ‡Ž ’•‹ ‘ŽÖ‰‹ ǡ d’autoconeixement de la personalitat.

El segon seria l’anàlisi de la seva interacció amb la família i el grup d’iguals.

El tercer seria la visualitzaci󆇎•’ƒ–”‘• —Ž–—”ƒŽ•†‘‹ƒ–•‹‡Ž••—„ —Ž–—”ƒŽ•’”‡•‡–• “—‡‘”‹‡–‡‡Ž’”‘ ±•†‡•‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×ǤŽ“—ƒ”–•‡”‹‡les decisions que ha anant prenent l’alumne d’acord ƒ„‡Ž•tres nivells anteriors i l’estructura d’oportunitats del seu entorn.L’alumneƒƒŽ‹–œƒ”‹ƒ ƒ‹šÀ•‹–—ƒ ‹‘•‡Ž‡•“—ƒŽ•l’entorn social pot modiˆ‹ ƒ”‡Ž’‡”ˆ‹Ž’•‹ ‘ŽÖ‰‹ †‡Ž•‹†‹˜‹†—•ǡˆ‹•‹–‘–ǡ‡ ƒŽ‰—• ƒ•‘•‡š–”‡•ǡƒ—ŽȉŽƒ”Ǧlo.

Un altre camp d’anàlisi són els patrons educatius de les famílies i com han anat evolucionant d’estils més tradicionals a estils més permissius.

Els patrons culturƒŽ•†‘‹ƒ–• ‡•’‘†‡–”‡„ƒŽŽƒ”ƒ’ƒ”–‹”†‡–ƒ„ï••‘ ‹ƒŽ•ǡ‡š’‡ –ƒ–‹˜‡•†‡‰°‡”‡‘†‡ ‘ˆŽ‹ –‡‰‡‡”ƒ ‹‘ƒŽǤ‡• ‡Ž‡ ‹‘•‡•’‘†‡ƒƒŽ‹–œƒ”‡‡Ž ƒ’†‡ŽŽŽ‡—”‡‘‡‡Ž ƒ’‡• ‘Žƒ”ǡ†‡Žƒ–”ƒ•‹ ‹×†‡Žƒ•‡‰‘ƒ ‡•‡›ƒ­ƒƒ„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–‹†‡Žƒˆ—–—”ƒ–”ƒ•‹ ‹×†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–ƒŽƒ—‹˜‡”•‹–ƒ–‘ƒŽ‡” ƒ–†‡–”‡„ƒŽŽǤ                        C3 ELABORAR PROPOSTES D’INNOVACIÓ I MILLORA A PARTIR DEL CONEIXEMENT DE LA REALITAT SOCIAL          La mobilització d’aquesta competència suposa desenvolupar el compromís cívic de l’alumne com a ‡„”‡†‡Žƒ•‡˜ƒ ‘—‹–ƒ–ǡ ‘ƒ‡„”‡ƒ –‹—‹”‡•’‘•ƒ„Ž‡ƒ„‡Ž„± ‘ï‹ǡ’‡”–ƒ–ǡ’”‡†‹•’‘•ƒ– ƒ’‡•ƒ”‹†‡‡•†‡ ‘‹ŽŽ‘”ƒ”Žƒ•‡˜ƒ ‘—‹–ƒ–ǡ‹ƒ‘„‹Ž‹–œƒ””‡ —”•‘•’‡”•‘ƒŽ•‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹—•’‡” ƒ ‘•‡‰—‹”ƒ“—‡•–ƒ‹ŽŽ‘”ƒǤ‡”ƒ‹šÖǡcal saber utilitzar el coneixement generat en l’anàlisi de la realitat social i trobar l’aplicabilitat d’aquest coneixement per a la millora de la societat ‡ ‰‡‡”ƒŽǡ ‹ †‡ l’andorrana en particular. Ž ‘‡‹š‡‡–±•’‘†‡”Ǣtradicionalment l’acumulació de coneixement ha Œ—•–‹ˆ‹ ƒ–Žƒ†‹˜‹•‹×•‘ ‹ƒŽ†‡Ž–”‡„ƒŽŽǤ— ‘–‡š–†‡‘ ”–‹ ǡ‡Ž ‘‡‹š‡‡–Šƒ†‡•‡””‡ˆŽ‡š‹—‹ distribuït, i s’ha d’incorporar a la’”Ö’‹ƒ ‘—‹–ƒ–’‡”‡Žƒ„‘”ƒ”‡Ž••‡—•’Žƒ•†‡‹ŽŽ‘”ƒǤ Les propostes de millora tenen una llarga tradició en les polítiques socials i en l’activisme dels moviments socials.

L’alumn‡Šƒ†‡’‘†‡”‡ƒ” ƒ”ƒ“—‡•–‡•’”‘’‘•–‡•‡ˆ— ‹×†‡Ž‡•–”ƒ†‹ ‹‘• ‹†‡ològiques i de les definicions d’interès general, i ha de saber detectar quines propostes de reforma estan basades en interessos particulars o corporatius i s’allunyen del bé comú.  ‡Ž †‹••‡› †‡ Ž‡• ’”‘’‘•–‡• †‡ ‹ŽŽ‘”ƒ Ž’alumne ha de tenir en compte l’ƒ†‡“—ƒ ‹× †‡Ž• mitjans a les finalitats de millora, la dimensió ètica en la concepció i aplicació d’aquests mitjans (que s’ajustin a valors democràtics i de respecte dels drets humans), la dimensió més pragmàtica (eficiència i eficàcia en l’aplicació) i lapossible generació d’efectes no volguts.ƒ“ò‡•–‹× Žƒ—±•†‡ˆ‹‹”„±‡Ž ‘ŽȉŽ‡ –‹—„‡‡ˆ‹ ‹ƒ”‹ǡ•‹‰—‹’‡”•‘‡•‡•‹–—ƒ ‹×†‡˜—Ž‡”ƒ„‹Ž‹–ƒ–‘•‹‰—‹–‘–ƒŽƒ ‘—‹–ƒ–ǡ‹’”‡˜‡—”‡ els possibles conflictes o resistències a l’acció o accions proposades. L’elaboració de propostes ha de tenir present la necessitat de l’avaluació de l’impacte d’aquestes propostes, si finalment aconsegueixen els seus objectius total‡–o parcialment.

L’alumne Šƒ†‡–‡‹”‡ ‘’–‡“—‹••‡”ƒ‡Ž•‹†‹ ƒ†‘”•“—‡’‡”‡–”ƒ‡•urar l’impacte probable de les seves propostes i si s’arriben a implementar, quins mecanismes de seguiment i recollida d’informació Šƒ†‡–‡‹”’‡”ˆ‡”Ǧne l’avaluació. C3Elaborar propostes d’innovació i millora a partir del coneixement de la realitat social Valorar les propostes que més contribueixen al bé comú i al benestar col·lectiu Avaluar l’impacte de les propostes en el territori i la comunitat Estimar l’adequació de mitjans als fins de les propostes de millora i l’impacte esperat  Orientacions didàctiques de la competència “—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ‡•’‘–‘„‹Ž‹–œƒ”ƒpartir de l’anŽ‹•‹†‡†‹˜‡”•‡•’”‘’‘•–‡•Š‹•–Ö”‹“—‡•‹ƒ –—ƒŽ• †‡”‡ˆ‘”ƒ•‘ ‹ƒŽǡƒ‹•– ‹‡•†‡Žƒ‘„‹Ž‹–œƒ ‹×•‘ ‹ƒŽ‘ƒ–”ƒ˜±•†‡‡ ƒ‹•‡•‹•–‹–— ‹‘ƒŽ•Ǥ –ƒ„± es pot mobilitzar a través de l’experimentació, des del disseny de petits projectes q—‡ˆ‘‡–‹Žƒ cooperació en l’entorn escolar fins a projectes que parteixin de necessitats reals de la comunitat i que es dissenyin per tenir un determinat impacte a la comunitat.

L’aprenentatge a través d’aquest tipus d’activitats té una †‹‡•‹×˜‹˜‡ ‹ƒŽ“—‡’‘–•‡”‘Ž–’‘–‡–ǡ–ƒ–en termes d’habilitats cognitives com d’habilitats no cognitives, i és molt adient per a la metodologia d’aprenentatge basa†ƒ‡’”‘Œ‡ –‡•Ǥ                         RECURSOS D’APRENENTATGE  Els recursos d’aprenentatge de l’assignatura de sociologias’han organitzat en tres blocs: la construcció †‡Žƒ‹†‡–‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽǢ‡•–”— –—”ƒ‹ ƒ˜‹•‘ ‹ƒŽǡ‹‹–‡” —Ž–—”ƒǦ×Ǥ“—‡•–ƒ‘”‰ƒ‹–œƒ ‹×±•—ƒ•À–‡•‹ †‡Ž•’”‹ ‹’ƒŽ•–‡‡•“—‡ƒ„‘”†ƒŽƒ•‘ ‹‘Ž‘‰‹ƒǡ•À–‡•‹ƒŒ—•–ƒ†ƒƒŽ‹˜‡ŽŽde l’alumnat però que intenta †‘ƒ”—ƒ˜‹•‹×’Ž‹ƒ†‡Ž• ‘–‹‰—–•–”ƒ –ƒ–•’‡”Žƒ•‘ ‹‘Ž‘‰‹ƒ†‡•†‡Ž•‡—ƒ‹š‡‡–ˆ‹•ƒŽ•‘•–”‡• †‹‡•ǤŽ„Ž‘ ͳ–”ƒ –ƒŽƒ†‡ˆ‹‹ ‹×†’animal socialǡ‘ ‘‡–‡†”‡Žƒ ‘†— –ƒ†‡Ž•‹†‹˜‹†—•±•‡ŽŽ †‡Ž• ‘†‹ ‹‘ƒ‡–•„‹‘ŽÖ‰‹ •‹’•‹ ‘ŽÖ‰‹ •ǤŽ•‡‰‘„Ž‘ ‡•–†‡†‹ ƒ–ƒ‡–‡†”‡Ž‡•‡•–”— –—”‡•“—‡ les comunitats humanes desenvolupen per organitzar la vida en comú, sempre des d’una perspectiva Š‹•–Ö”‹ ƒǡ Œƒ “—‡ Ž‡• ‡•–”— –—”‡• ‘ •× ‡•––‹“—‡• ‹ǡ per tant, l’aŽ‹•‹ †‡Ž ƒ˜‹ •‘ ‹ƒŽ ‡•†‡˜± ‹†‹•’‡•ƒ„Ž‡ǤŽ–‡” ‡”„Ž‘ ‡•– ‡–”ƒ–‡Žƒ ‘ˆ‹‰—”ƒ ‹×†‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–ƒ –—ƒŽǡ‡Žƒ•‡˜ƒ†ƒ””‡”ƒˆƒ•‡ ˜‹ —Žƒ†ƒƒŽˆ‡‘‡†‡Žƒ‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹×ǡ‹ ‘ƒ“—‡•–ˆ‡‘‡‘†‹ˆ‹ ƒŽ‡•‡•–”— –—”‡••‘ ‹ƒŽ•‹–ƒ„± ‘†‹ˆ‹ ƒ‡Ž•ŽŽ‹‰ƒ•‡–”‡‹†‹˜‹†—•‹Žƒ˜‹†ƒ‡•‘ ‹‡–ƒ–Ǥ Ž•”‡ —”•‘•’”‘ ‡†‹‡–ƒŽ•‡•„ƒ•‡‡—ƒ•À–‡•‹†‡Ž°–‘†‡ ‹‡–Àˆ‹ ǡƒ’Ž‹ ƒ„Ž‡ƒ–‘–•‡Ž• blocs d’aprenentatgesǡ “—‡ –± ƒ ˜‡—”‡ ƒ„ Žƒ ”‡ƒ ‹× ‹ ‰‡•–‹× †‡ ‘‡‹š‡‡–Ǥ ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– ±• “—‡ l’alumnat s’aco•–—‹ƒ ‘–”ƒ•–ƒ”‡’À”‹ ƒ‡–Ž‡•ƒˆ‹”ƒ ‹‘•“—‡‡•ˆƒ•‘„”‡‡Ž•ˆ‡Ö‡••‘ ‹ƒŽ•ǡ i en particular quan es tracta d’analitzar problemàtiques socials definides per interessos, ideolog‹‡•‘ perspectives particulars.

Per això l’alumne ha de dominar les tè ‹“—‡• ‡Ž‡‡–ƒŽ• †‡ ”‡ ‡” ƒ d’informació, de creació d’informació quan sigui pertinent i d’anàlisi d’aquesta informació per elaborar ‘ Ž—•‹‘•„ƒ•ƒ†‡•‡ ‘‡‹š‡‡–ƒl màxim d’objectiu’‘••‹„Ž‡Ǥ‘més rigor s’apliqui en l’ús dels ”‡ —”•‘• ’”‘ ‡†‹‡–ƒŽ•ǡ ±• ˜ƒŽ‹†‡•ƒ –‹†”ƒ Ž‡• †ƒ†‡• ‘„–‹‰—†‡• ‹ ±• ”‘„—•–‡• •‡”ƒ Ž‡• ‘ Ž—•‹‘•Ǥ La comunicació d’aquestes conclusions també demana desenvolupar habilitats instrumentals per part de l’estudiant. ‡Ž “—‡ ˆƒ ƒ Ž‡• ƒ –‹–—†•ǡ ƒ ƒ†ƒ „Ž‘  ‡• –”‡„ƒŽŽ‡ —‡• ƒ –‹–—†• ‡•’‡ Àˆ‹“—‡• ‡ ˆ— ‹× †‡Ž• ‘–‹‰—–•–”‡„ƒŽŽƒ–•ǡ’‡”Ö–‡‡‡ ‘ï“—‡•×—‡•ƒ –‹–—†•“—‡ƒˆƒ˜‘”‡‹š‡Žƒ ‘˜‹˜° ‹ƒ‹‡Ž •‡–‹–†‡„± ‘ï†‡Ž‡••‘ ‹‡–ƒ–•†‡‘ ”–‹“—‡•Ǥ   BLOC 1 LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT SOCIAL “—‡•–„Ž‘ ‰‹”ƒƒŽ˜‘Ž–ƒ–†‡Žƒ“ò‡•–‹×ˆ‘ƒ‡–ƒŽ†‡Žƒ†‡ˆ‹‹ ‹×†‡Ž’‹†‹˜‹†— ‘ƒƒ‹ƒŽ•‘ ‹ƒŽ‹†‡ la societat com quelcom més que la suma d’individus.

En la definició de l’individu oǡdit d’una altra ˆ‘”ƒǡ‡Žƒ ‘•‹†‡”ƒ ‹×†‡Žƒƒ–—”ƒŽ‡•ƒŠ—ƒƒǡ ƒŽ–‡‹”‡ ‘’–‡Ž‡•„ƒ•‡•„‹‘ŽÖ‰‹“—‡•‹‡˜‘Ž—–‹˜‡• de l’espècie humana i les construccions culturals també des d’una perspectiva evolutiva.

La finalitat del bloc és aportar coneixements suficients per entendre l’acció humana, entre els condicionants ƒ„‹‡–ƒŽ•‹ ‘‰‹–‹—•‹Ž‡•†‡ ‹•‹‘•“—‡‡ƒ‡†‡Žƒ˜‘Ž—–ƒ–‹ŽƒŽŽ‹„‡”–ƒ–Ǥƒ’ƒ”–•—„•–ƒ ‹ƒŽ†‡Ž• ‘†‹ ‹‘ƒ–•ƒ„‹‡–ƒŽ••×Ž‡•‹•–‹–— ‹‘•‰‡‡”ƒ†‡•’‡”–‘–‡•Ž‡••‘ ‹‡–ƒ–•’‡”ƒ–‡‹”Žƒ ‘Š‡•‹× ‹‡Ž ‘–”‘Ž†‡Ž••‡—•‡„”‡•ǡƒ–”ƒ˜±•†‡Ž’”‘ ±•†‡•‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×Ǥ“—‡•–’”‘ ±•†‡•‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×–± —ƒ†‘„Ž‡˜‡••ƒ–ǡ—ƒ†‡possibilitadora que permet la vida en comú (no existeix el “bon salvatge”) i —ƒ†‡limitadora que dificulta la possible desviació de la norma social.

L’evolució social, però, pot ‘˜‡”–‹”—ƒ†‡•˜‹ƒ ‹×‡—ƒ‘˜ƒ‘”ƒ•‘ ‹ƒŽǡ“—ƒ†‡‹šƒ†‡•‡”ˆ— ‹‘ƒŽ‘“—ƒ‡•˜‡Š‹ —Žƒƒ través de l’acció colȉŽ‡ –‹˜ƒǤ Aquest bloc aporta a l’alumne la capacitat de veure’s a s‹ƒ–‡‹š†‹•†‡Ž•‡—‡–‘”•‘ ‹ƒŽǡ d’entendre el seu comportament com a res—Ž–ƒ–†‡Ž‡•‹–‡”ƒ ‹‘•ƒ„‡Ž•ƒŽ–”‡•ǡ†‡Ž‡•‹ˆŽ—° ‹‡•“—‡ rep dels adults i dels seus iguals, però a la vegada veure’s com a agent actiu amb marge de llibertat per ’”‡†”‡†‡ ‹•‹‘•‹eleccions i desenvolupar cursos d’acció.

Aquesta llibertat d’acció, però, s’emmarca ‡ Ž‡• ‘•–”‹ ‹‘• †‡Ž ‡†‹, dels recursos econòmics i culturals i de l’estructura d’oportunitats comunitàries i socials.

L’alumne també ha d’entendre queǡ ‘ ±• ƒ”‰‡ †‡ ŽŽ‹„‡”–ƒ–ǡ ±• ”‡•’‘•ƒ„‹Ž‹–ƒ––‹†”‡Ž‡• ‘•‡“ò° ‹‡•†‡Ž‡•ƒ ‹‘•‹†‹˜‹†—ƒŽ•‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‡•Ǥ Una possible progressió seria començar amb l’anàlisi de la identitat social de cada alumne‹ després analitzar la dinàmica dels grups primaris, família i grup d’iguals, per acabar amb la vida en ‘—‹–ƒ–•‡•‡˜‹ Ž‡•†‡’ƒ”‡–‹—‘ƒ‹•–ƒ–ǡ ‘ƒ”ƒ‡Ž‰”—’ Žƒ••‡‘‡Ž„ƒ””‹Ǥ   BLOC 1 LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT SOCIAL Fets i conceptes  ƒ•‡•„‹‘ŽÖ‰‹“—‡•‹‡˜‘Ž—–‹˜‡•†‡Žƒ ‘†— –ƒŠ—ƒƒǤ  ‹˜‡”•ƒŽ• —Ž–—”ƒŽ•‹†‹ˆ‡”‡ ‹ƒ ‹× —Ž–—”ƒŽǤ  ‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×’”‹”‹ƒ‹ˆƒÀŽ‹ƒǤ  ‘ ‹ƒŽ‹–œƒ ‹×•‡ —†”‹ƒǣ o El grup d’igualsǤ o L’escolaǤ o Ž–”‡„ƒŽŽǤ o ‹–Œƒ•†‡ ‘—‹ ƒ ‹×Ǥ   ‹×‹†‹˜‹†—ƒŽ‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜ƒǣ o ƒ ‹‘ƒŽ‹–ƒ–Ǥ o ‘–‹˜ƒ ‹×‹•–”—‡–ƒŽ‹‡š’”‡••‹˜ƒǤ o ‘ ‹‘•ǡ‹–—à ‹‘•‹†‡ ‹•‹‘•Ǥ  o ‘‘’‡”ƒ ‹×‹ ‘’‡–° ‹ƒǤ  ‡ ƒ‹•‡•†‡ ‘Š‡•‹×Ȁ ‘–”‘Ž•‘ ‹ƒŽǣ o ”‹‰‡‹–‹’—•†‡‘”‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ o •–‹–— ‹‘••‘ ‹ƒŽ•Ǥ o ‡‰‹–‹ƒ ‹×†‡Ž‡•‘”‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ  ‡ ƒ‹•‡•†‡”—’–—”ƒȀ ‘ˆŽ‹ –‡•‘ ‹ƒŽǣ o ‡•˜‹ƒ ‹×‹†‹˜‹†—ƒŽǡ†‡Ž‹ –‡‹‹•–‹–— ‹‘•–‘–ƒŽ•Ǥ o ‘ˆŽ‹ –‡‡†‘‰”—’‹‡š‘‰”—’Ǥ o ‘˜ƒ ‹× —Ž–—”ƒŽ‹ ƒ˜‹•‘ ‹ƒŽǤ Procediments  ‡ ‘ŽȉŽ‡ ‹× d’‹ˆ‘”ƒ ‹× ƒƒŽÀ–‹ ƒǡ †‹˜—Ž‰ƒ–‹˜ƒ ‹ †’‘’‹‹× •‘„”‡ ’”‘„Ž‡–‹“—‡• •‘ ‹ƒŽ• ‹ •‘„”‡‡Ž•ƒ –‘”••‘ ‹ƒŽ•‹’Ž‹ ƒ–•Ǥ  ‡Ž‡ ‹×†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×±•ƒ†‹‡–’‡”’‘†‡”ƒƒŽ‹–œƒ”‡Ž•’”‘„Ž‡‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ  ‡Ž‹‹–ƒ ‹×†‡Ž‡•’”‘„Ž‡–‹“—‡••‘ ‹ƒŽ•ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ ‡” ƒ†’‹ˆ‘”ƒ ‹×‡„ƒ•‡•†‡†ƒ†‡• •‡ —†”‹‡•Ǥ  ”‡ƒ ‹× †‡ †ƒ†‡• ’”‹”‹‡• “—ƒ–‹–ƒ–‹˜‡• ‹ “—ƒŽ‹–ƒ–‹˜‡• ƒ ’ƒ”–‹” †‡ –° ‹“—‡• •‡œ‹ŽŽ‡• †‡•–‹ƒ†‡•ƒ ‘’Ž‡–ƒ”Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×†‡Ž‡•ˆ‘–••‡ —†”‹‡•Ǥ  ”‘ ‡••ƒ‡–ƒ„–° ‹“—‡••‡œ‹ŽŽ‡•†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×”‡ ‘ŽŽ‹†ƒǤ  Ž‹•‹†‡Ž‡•†ƒ†‡•‹Žƒ†‘ —‡–ƒ ‹×“—‡Ž‹’‡”‡–‹‡š’Ž‹ ƒ”‡Ž•ˆ‡Ö‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ  Žƒ„‘”ƒ ‹×†‡ ‘ Ž—•‹‘•‘propostes d’acció pertinentsǤ  Actituds i valors   –‹–—†’‘•‹–‹˜ƒ‡˜‡”•Žƒ”‡•‘Ž— ‹×‘˜‹‘Ž‡–ƒ†‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•Ǥ  ‡•‹„‹Ž‹–ƒ–’‡”Ž‡•’‡”•‘‡•‡•‹–—ƒ ‹×†‡†‹• ”‹‹ƒ ‹×‘’ƒ–‹‡–Ǥ   ‡’–ƒ ‹×†‡les limitacions de l’acció Š—ƒƒǤ  ‘• ‹‡ ‹ƒ ‹×†‡Žƒ’”Ö’‹ƒ•‹–—ƒ ‹×‡‡Ž ‘–‡š–•‘ ‹ƒŽ‹‡†‹ƒ–Ǥ  Orientacions didàctiques del bloc Cada alumne parteix d’allò que l’envolta, la família, l’escola, el seu grup d’iguals, la comunitat, l’accés ƒŽ• ‹–Œƒ• †‡ ‘—‹ ƒ ‹×Ǥ ƒ†ƒ ƒŽ—‡ –± —‡• ‘–‹˜ƒ ‹‘• ‹ —‡• ’”‡ˆ‡”° ‹‡• “—‡ ’‘†‡ •‡” ƒƒŽ‹–œƒ†‡• ‡ Žƒ— •‘ ‹‘ŽÖ‰‹ ƒ ‹ en funció de l’etapa vital que està desenvolupant, la transició de l’adolescència a la vida adulta.

Aquesta transició pot ser un element central a partir del qual ‡•’‘†‡ desenvolupar estratègies didàctiques per a la comprensió de l’entorn social, per anƒŽ‹–œƒ” ”À–‹ ƒ‡– el paper de la família, la influència del grup d’iguals, la funció de la ƒ–‡‹šƒ‹•–‹–— ‹×‡• ‘Žƒ”Ǥ‡”Ö justament perquè l’objecte de coneixement a la vegada és subjecte de coneixement, la pràctica •‘ ‹‘ŽÖ‰‹ ƒ±•—ƒ’” –‹ ƒ”‡ˆŽ‡š‹˜ƒ“—‡‹ ‹†‡‹š‡ƒ•’‡ –‡••ƒ ”ƒŽ‹–œƒ–•†‡Žƒ˜‹†ƒ•‘ ‹ƒŽǡ‹ƒ‹šÖ’‘– generar conflictes cognitius i axiològics que caldrà saber gestionar a l’aula, com ara les relacions de poder a les institucions o l’artificialitat de les convencions socials.

Caldrà def—‰‹”˜‹•‹‘•‹†‡ƒŽ‹–œƒ†‡• de la vida en comú i posar a l’abast de l’alumnat situacions que els permetin una visió analítica de la ”‡ƒŽ‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽǤ   BLOC 2 ESTRUCTURA I CANVI SOCIAL Aquest bloc té com a finalitat analitzar l’estructura social de les societa–•ǡ“—‡’‡”†‡ˆ‹‹ ‹×±•ƒŽŽÖ“—‡ ’‡”†—”ƒ‹–±‡•–ƒ„‹Ž‹–ƒ–ǡ’‡”Ö–ƒ„±‡•–•—„Œ‡ –‡ƒ†‹‹“—‡•†‡ ƒ˜‹Ǥ ‹ŠƒïŽ–‹’Ž‡•ˆƒ –‘”•“—‡ ’”‘˜‘“—‡‘‹†—‡‹š‡— ƒ˜‹ƒŽƒ•‘ ‹‡–ƒ–Ǣ•‘˜‹–‡•–ƒ‹–‡””‡Žƒ ‹‘ƒ–•ǡ‡ ƒ”ƒ“—‡‡Ž••‡’ƒ”‡†‡ ˆ‘”ƒƒƒŽÀ–‹ ƒǤ ‹Šƒ ƒ˜‹•‡š–‡”•ƒŽƒ˜‘Ž—–ƒ–†‡Ž•‹†‹˜‹†—•‹ ƒ˜‹•“—‡‡‡”‰‡‹š‡’‡”Žƒ˜‘Ž—–ƒ– dels individus.

El ritme del mateix canvi també és un element a tenir en compte.

El fet d’adoptar l’òptica ‡˜‘Ž— ‹‘‹•–ƒ†‡Ž ƒ˜‹•‘ ‹ƒŽ‡•’‘”–ƒƒ—ƒ’‡”•’‡ –‹˜ƒsociohistòrica de l’estructura social, per veure ƒ–”ƒ˜±•†‡“—‹•‡ ƒ‹•‡•Šƒ ƒ˜‹ƒ–‹’‡”ƒƒŽ‹–œƒ”Ž‡•’‘••‹„‹Ž‹–ƒ–•†‡ ƒ˜‹“—‡‡•‰‡‡”‡ƒ–‘–ƒ ‡•–”— –—”ƒ•‘ ‹ƒŽǤ Aquest bloc aporta a l’alumne la capacitat d’ubicarǦse en una posició de l’estructu”ƒ•‘ ‹ƒŽǡƒ‹šÀ ‘la capacitat d’analitzar els possibles canvis d’a“—‡•–‡•’‘•‹ ‹‘•ǤA més, l’alumne ha d’analitzar ƒ“—‡•–‡• ’‘•‹ ‹‘• ‘ †‡• †‡Ž ’—– †‡ ˜‹•–ƒ ‹†‹˜‹†—ƒŽ ‹ ƒ–—”ƒŽ •‹× †‡• †‡ Žƒ ’‡”•’‡ –‹˜ƒ †‡ Žƒ ‘•–”— ‹× •‘ ‹‘Š‹•–Ö”‹ ƒ †‡ ‰”—’• •‘ ‹ƒŽ• “—‡ ‘ˆ‹‰—”‡ ”‡Žƒ ‹‘• ƒ•‹°–”‹“—‡• †‡ ’‘†‡” ‹ †‡ ƒ’–ƒ ‹×‹—–‹Ž‹–œƒ ‹×†‡Ž•”‡ —”•‘•‡ ‘Ö‹ •‹•‹„ÖŽ‹ •ǤL’alumne també ha d’analitzar les possibilitats de canvi social, en particular els canvis derivats de l’acció individual i col·lectiva en la recerca de més “—‘–‡•†‡Œ—•–À ‹ƒ‹•‘Ž‹†ƒ”‹–ƒ–Ǥ   BLOC 2 ESTRUCTURA I CANVI SOCIAL Fets i conceptes  Ž ‘–”ƒ –‡•‘ ‹ƒŽ‹Žƒ˜‹†ƒ‡ ‘ïǣ o ‹•‹×Š‘„„‡•‹ƒƒǣŽ‹‹–ƒ ‹×†‡Žƒ ‘’‡–° ‹ƒǤ o ‹•‹×”‘—••‡ƒ—‹ƒƒǣ’”‘†— –‡†‡Žƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×Ǥ o •–”— –—”ƒ˜‡”•—•ƒ‰° ‹ƒǤ  L’estructura social a les societats preindustrialsǣ o ‡•‹‰—ƒŽ–ƒ–•ƒŽ‡••‘ ‹‡–ƒ–••‡•‡‡•–ƒ–ǣ‡†ƒ–ǡ•‡š‡ǡ ‘‡‹š‡‡–Ǥ o ‡•‹‰—ƒŽ–ƒ–•ƒŽ‡••‘ ‹‡–ƒ–•ƒ„‡•–ƒ–ǣ‡Ž‹–•ǡ„—”‘ ” ‹ƒǡ–‡” ‡”‡•–ƒ–‹‡•–”ƒ‰‡”Ǥ  L’estructura social a les societats industrials: o Žƒ••‡••‘ ‹ƒŽ•ǣ‡Ž‹–•ǡ Žƒ••‡•‹–Œƒ‡•ǡ Žƒ••‡•’‘’—Žƒ”•Ǥ o ‡•‹‰—ƒŽ–ƒ–•–”ƒ†‹ ‹‘ƒŽ•‡•‘ ‹‡–ƒ–•†‡ Žƒ••‡•ǣ‡†ƒ–ǡ•‡š‡ǡ ‘‡‹š‡‡–ǡ°–‹ƒǤ  La reproducció de l’estructura: o ‡’”‘†— ‹×ƒ–‡”‹ƒŽǣ‡” ƒ–‹‡•–ƒ–Ǥ o ‡’”‘†— ‹×•‹„ÖŽ‹ ƒǣ”‡Ž‹‰‹×ǡ‡• ‘Žƒ‹‹†‡‘Ž‘‰‹ƒǤ  El canvi de l’estructura social: o Canvi en l’estructura: mobilitatindividual i igualtat d’oportunitatsǤ o Canvis d’estructura: conflicte, revolució i reformaǤ o ƒ˜‹•d’infraestructuraǣ–‡ ‘Ž‘‰‹ƒ‹‡ ‘‘‹ƒǤ o ƒ˜‹• —Ž–—”ƒŽ•ǣ˜ƒŽ‘”•‹ ‘•—Ǥ   Procediments  ‡ ‘ŽȉŽ‡ ‹× d’informació analítica, divulgativa i d’‘’‹‹× •‘„”‡ ’”‘„Ž‡–‹“—‡• •‘ ‹ƒŽ• ‹ •‘„”‡‡Ž•ƒ –‘”••‘ ‹ƒŽ•‹’Ž‹ ƒ–•Ǥ  ‡Ž‡ ‹×†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×±•ƒ†‹‡–’‡”–ƒŽ†‡’‘†‡”ƒƒŽ‹–œƒ”‡Ž•’”‘„Ž‡‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ  ‡Ž‹‹–ƒ ‹×†‡Ž‡•’”‘„Ž‡–‹“—‡••‘ ‹ƒŽ•ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ ‡” ƒ†’‹ˆ‘”ƒ ‹×‡„ƒ•‡•†‡†ƒ†‡• •‡ —†”‹‡•Ǥ  ”‡ƒ ‹× †‡ †ƒ†‡• ’”‹”‹‡• “—ƒ–‹–ƒ–‹˜‡• ‹ “—ƒŽ‹–ƒ–‹˜‡• ƒ ’ƒ”–‹” †‡ –° ‹“—‡• •‡œ‹ŽŽ‡• †‡•–‹ƒ†‡•ƒ ‘’Ž‡–ƒ”Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×†‡Ž‡•ˆ‘–••‡ —†”‹‡•Ǥ  ”‘ ‡••ƒ‡–ƒ„–° ‹“—‡••‡œ‹ŽŽ‡•†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×”‡ ‘ŽŽ‹†ƒǤ  Ž‹•‹†‡Ž‡•†ƒ†‡•‹Žƒ†‘ —‡–ƒ ‹×“—‡Ž‹’‡”‡–‹‡š’Ž‹ ƒ”‡Ž•ˆ‡Ö‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ  Žƒ„‘”ƒ ‹×†‡ ‘ Ž—•‹‘•‘propostes d’acció pertinentsǤ  Actituds i valors   –‹–—†’‘•‹–‹˜ƒ‡˜‡”•Žƒ”‡•‘Ž— ‹×‘˜‹‘Ž‡–ƒ†‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•Ǥ  ‘• ‹‡ ‹ƒ ‹×†‡Ž‡•ˆ‘”‡•†‡†‡•‹‰—ƒŽ–ƒ–‹†‹• ”‹‹ƒ ‹×“—‡‡š‹•–‡‹š‡ƒŽƒ•‘ ‹‡–ƒ–Ǥ  ‘Ž‹†ƒ”‹–ƒ–ƒ„Ž‡•’‡”•‘‡•‹‡Ž• ‘ŽȉŽ‡ –‹—•“—‡’ƒ–‡‹š‡†‹• ”‹‹ƒ ‹×‡‰ƒ–‹˜ƒǤ  Contribució a alleugerir la situació de patiment d’individus i col·lectiusǤ  Orientacions didàctiques del bloc L’orientació didàctica d’aquest bloc és doble.

D’una banda, des d’una perspectiva més abstracta, l’alumne ha de copsar la dialèctica entre estructura i ƒ‰° ‹ƒǤ‡•‡•–”— –—”‡•‹Ž‡•‹•–‹–— ‹‘••‘ ‹ƒŽ• ‰‡‡”‡‡ ƒ‹•‡•“—‡–‡†‡‹š‡ƒ”‡’”‘†—‹”ǦŽ‡•ǡ•‡Ž‡ ‹‘ƒ–‹ˆ‘”ƒ–‡Ž•‹†‹˜‹†—•ƒŒ—•–ƒ–•ƒŽ‡• necessitats d’aquestes institucions, siguin escoles, empreses o espais de gestió política.

Però els ‹†‹˜‹†—•–ƒ„±–‡‡capacitat d’agència, o d’ƒ’‘†‡”ƒ‡–ǡ‡‡Ž•‡–‹–“—‡’‘†‡ ƒ˜‹ƒ”‡Ž•ƒ” • institucionals a partir de l’acció individual o col·lectiva.

Un exemple seria: són els individus els que s’han d’adaptar a l’entorn escolar? O és la institució escolar que s’ha d’adaptar a les necessitats i el perfil social de l’alumnat?Un altre recurs didàctic és l’estudi de les utopies que han justificat la motivació per ƒŽ ƒ˜‹•‘ ‹ƒŽǡ‡Ž•‡ˆ‡ –‡•‘˜‘Ž‰—–•“—‡Šƒ†‡”‹˜ƒ–‡†‹•–Ö’‹‡•‘Žƒƒ””ƒ ‹× ‘–”ƒˆ –‹ ƒ†‡Ž‡• — ”‘‹‡•Ǥ Des d’una perspectiva més concreta, l’alumne ha d’anaŽ‹–œƒ”Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•†‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ– ƒ†‘””ƒƒǡ Žƒ •‡˜ƒ ‡•–”— –—”ƒ •‘ ‹ƒŽǡ ‡Ž• ‰”—’• •‘ ‹ƒŽ• †‡ˆ‹‹–• ƒ ’ƒ”–‹” †‡Ž• ‡‹š‘• †‡ †‡•‹‰—ƒŽ–ƒ– econòmica i d’origen geogràfic‹Ž‡•†‡•‹‰—ƒŽ–ƒ–•’‡””ƒ×†‡‰°‡”‡ǡƒ‹šÀ ‘ƒŽ–”‡•’”‘„Ž‡–‹“—‡• •‘ ‹ƒŽ•†‡”‹˜ƒ†‡•†‡•‹–—ƒ ‹‘•†‡†‹• ”‹‹ƒ ‹×‘†‡˜—Ž‡”ƒ„‹Ž‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽǤ   BLOC 3 INTERCULTURA-MÓN “—‡•–„Ž‘ –± ‘ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–†‡• ”‹—”‡‡Žˆ‡‘‡†‡Žƒ‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹×‹ ‘l’impacte d’aquest fenomen ƒŽ‡••‘ ‹‡–ƒ–•Ž‘ ƒŽ•ǡ‹‡’ƒ”–‹ —Žƒ”ƒŽƒ•‘ ‹‡–ƒ–ƒ†‘””ƒƒǤƒ‹–‡” ‘‡š‹×“—‡Šƒ†‘ƒ–ŽŽ‘ ƒŽƒ •‘ ‹‡–ƒ–Ǧxarxa i els fenòmens globals vinculats a l’economia, les tecnologies de la informació o a les ‹‰”ƒ ‹‘•Šƒ‘†‹ˆ‹ ƒ–‹‘†‹ˆ‹ ƒ”ƒŽ‡•‡•–”— –—”‡••‘ ‹ƒŽ•ǡŽ‡•”‡Žƒ ‹‘••‘ ‹ƒŽ•ǡŽ‡•‹†‡–‹–ƒ–•ǡˆ‡– ‘Ž–±• ‘’Ž‡šƒŽƒ‰‘˜‡”ƒ­ƒƒ–‘–•‹˜‡ŽŽ•Ǥ Aquest bloc aporta a l’alumne la capacitat d’entendre el canvi accelerat que experiment‡Ž‡• •‘ ‹‡–ƒ–•ƒ –—ƒŽ•ǡ‹Ž‡•’‘••‹„‹Ž‹–ƒ–•“—‡–‡‡‡Ž•‹†‹˜‹†—•†’ƒ†ƒ’–ƒ”Ǧ•‡‘”‡•‹•–‹”Ǧ•‡ƒŽ• ƒ˜‹••‘ ‹ƒŽ• ’”‘˜‘ ƒ–•’‡”Žƒ‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹×‘‰‡•–‹‘ƒ”ǦŽ‘•ǤL’alumne ha d’analitzar les estratègies dels individus i de Ž‡• ‹•–‹–— ‹‘• ’‡” •‹–—ƒ”Ǧse en el nou context “glocal”, la combinació paradoxal entre tendències ‰Ž‘„ƒŽ•‹ƒ ‹‘•Ž‘ ƒŽ• ‘‡ –ƒ†‡•Ǥ   BLOC 3 Intercultura-món Fets i conceptes  ƒ’‹–ƒŽ‹•‡‹ˆ‘”ƒ ‹‘ƒŽ‹‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹×ǣ o La nova base de la productivitat: la informació i el “dadaisme”Ǥ o L’empresaǦšƒ”šƒǡ†‡•Ž‘ ƒŽ‹–œƒ ‹×‹‡” ƒ–†‡–”‡„ƒŽŽǤ o ‡•‹‰—ƒŽ–ƒ–•‡ ‘Ö‹“—‡•‹•‘ ‹ƒŽ•‹–‡”’ƒÃ•‘•‹‹–”ƒ’ƒÃ•‘•Ǥ  ‹‰”ƒ ‹‘•‹–‡”ƒ ‹‘ƒŽ•‹‘˜‡• ‹—–ƒ†ƒ‹‡•ǣ o ‘ ‹‡–ƒ–—Ž–‹ —Ž–—”ƒŽǣƒ••‹‹Žƒ ‹×ǡ‹–‡‰”ƒ ‹×ǡ‡•–‹••ƒ–‰‡Ǥ o ‘˜‡•‹†‡–‹–ƒ–•ǣ ‘•‘’‘Ž‹–‹•‡˜‡”•—• ‘—‹–ƒ”‹•‡Ǥ  ”‹•‹•†‡Žƒ‰‘˜‡”ƒ„‹Ž‹–ƒ–†‡Ž•‡•–ƒ–•Ǧƒ ‹×ǣ o ‘˜ƒ‰‡‘’‘ŽÀ–‹ ƒǤ o ‘˜‡••‘„‹”ƒ‹‡•–”ƒ•ƒ ‹‘ƒŽ•‹‹ˆ”ƒƒ ‹‘ƒŽ•Ǥ o Crisi econòmica i de legitimitat de l’estat del benestarǤ o Nous actors socials: l’activisme a través de les xarxesǤ  Societat “lÀquida” i institucions socials: o Ž‹‰ƒ••‘ ‹ƒŽ•‹‹†‹˜‹†—ƒŽ‹–œƒ ‹×Ǥ o • ‘Žƒ‹‘—•”‡’–‡•‡†— ƒ–‹—•Ǥ o ƒ˜‹•‡Žƒ–”ƒ•‹ ‹×†‡Ž•Œ‘˜‡•ƒŽ×ƒ†—Ž–Ǥ Procediments  ‡ ‘ŽȉŽ‡ ‹× d’informació analítica, divulgativa i d’‘’‹‹× •‘„”‡ ’”‘„Ž‡–‹“—‡• •‘ ‹ƒŽ• ‹ •‘„”‡‡Ž•ƒ –‘”••‘ ‹ƒŽ•‹’Ž‹ ƒ–•Ǥ  ‡Ž‡ ‹×†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×±•ƒ†‹‡–’‡”–ƒŽ†‡’‘†‡”ƒƒŽ‹–œƒ”‡Ž•’”‘„Ž‡‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ  ‡Ž‹‹–ƒ ‹×†‡Ž‡•’”‘„Ž‡–‹“—‡••‘ ‹ƒŽ•ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ ‡” ƒ†’‹ˆ‘”ƒ ‹×‡„ƒ•‡•†‡†ƒ†‡• •‡ —†”‹‡•Ǥ  ”‡ƒ ‹× †‡ †ƒ†‡• ’”‹”‹‡• “—ƒ–‹–ƒ–‹˜‡• ‹ “—ƒŽ‹–ƒ–‹˜‡• ƒ ’ƒ”–‹” †‡ –° ‹“—‡• •‡œ‹ŽŽ‡• †‡•–‹ƒ†‡•ƒ ‘’Ž‡–ƒ”Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×†‡Ž‡•ˆ‘–••‡ —†”‹‡•Ǥ  ”‘ ‡••ƒ‡–ƒ„–° ‹“—‡••‡œ‹ŽŽ‡•†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×”‡ ‘ŽŽ‹†ƒǤ  Ž‹•‹†‡Ž‡•†ƒ†‡•‹Žƒ†‘ —‡–ƒ ‹×“—‡Ž‹’‡”‡–‹‡š’Ž‹ ƒ”‡Ž•ˆ‡Ö‡••‘ ‹ƒŽ•Ǥ   Žƒ„‘”ƒ ‹×†‡ ‘ Ž—•‹‘•‘propostes d’acció pertinentsǤ Actituds i valors   –‹–—†’‘•‹–‹˜ƒ‡˜‡”•Žƒ†‹˜‡”•‹–ƒ– —Ž–—”ƒŽ‹‡Ž‡•–‹••ƒ–‰‡ —Ž–—”ƒŽǤ  ‘• ‹‡ ‹ƒ ‹×†‡Ž•‘—•”‡’–‡•‡†— ƒ–‹—•‹•‘ ‹ƒŽ•“—‡–‡‡‡Ž•‹†‹˜‹†—•‹Ž‡••‘ ‹‡–ƒ–•‡ ‡Ž ‘–‡š–ƒ –—ƒŽǤ  †ƒ’–ƒ ‹×ƒ—‡–‘”Ž‘ ƒŽ‹‰Ž‘„ƒŽ ƒ˜‹ƒ–Ǥ  Orientacions didàctiques del bloc La idea clau és que l’alumne vagi adquirint eines de navegació en una societat cada cop més complexa i accelerada.

A partir d’elements de la vida quotidiana de l’alumne es pot analitzar com afecta la ‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹×ǡŽƒ”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž•‘—˜‹‰—–•ǡ‡Ž ‘•—ǡla recerca de feina o el lleure.

A partir d’aquests ‡Ž‡‡–•‡•’‘–˜‡—”‡Žƒ‹–‡” ‘‡š‹×†‡Žƒ†‹‡•‹×ƒ ”‘†‡Ž•ˆ‡Ö‡•‰Ž‘„ƒŽ•ƒ„Žƒ†‹‡•‹× ‹ ”‘†‡Ž‡•˜‹˜° ‹‡•†‡Ž•‹†‹˜‹†—•ǡ•‹‰—‹Žƒ‹‰”ƒ ‹×ǡŽƒ’”‘†— ‹×‘‡Ž ‘•— —Ž–—”ƒŽǤ‡š‡’Ž‡ †’aquesta interconnexió seria l’ús de les noves tecnologies, tan ‡•–°•‡Žƒ˜‹†ƒ“—‘–‹†‹ƒƒ†‡Ž•Œ‘˜‡•ǡ Ž‡•“—ƒŽ•sovint s’utilitzen de forma acrítica.

Les noves tecnologies de la comunicació, tan presents en Ž‡•˜‹†‡•“—‘–‹†‹ƒ‡•†‡Ž•ƒ†‘Ž‡• ‡–•ǡ’‘†‡•er un recurs d’aprenentatge per veure les connexions entre tecnologia i societat, per analitzar críticament els usos i els impactes d’aquestes tecnologies en les relacions socials, en el mercat de treball, en l’ensenyament, en la cultura, en el consum o enŽƒ ’‘ŽÀ–‹ ƒǤ   CRITERIS D’AVALUACIÓ  CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1         VALIDESA  ƒ˜ƒŽ‹†‡•ƒ±•—ƒ“—ƒŽ‹–ƒ–clau a l’hora d’analitzar les característiques de la societat i té a veure amb l’ús de les fonts†‘ —‡–ƒŽ•‹†‡Žƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×. L’anàlisi tindrà validesa quan la informació recollida ‡š’”‡••‹ƒ„ Žƒ”‡†ƒ–‹•‡•‡„‹ƒ‹š‘•‡Ž–‡ƒ‘„jecte d’estudi.

Les característiques d’una societat–‡‡ —ƒdimensió empírica, i l’obtenció de dades, ja siguin descriptiv‡•o analítiques, ha d’estar guiada per criteris d’objectivitat.

La definició d’un problema social no pot estar condicionada en funció dels biaixos ‹†‡‘ŽÖ‰‹ • ‘ †‡Ž• ‹–‡”‡••‘• †‡ Žƒ ’‡”•‘ƒ ‘ ‡Ž ‰”—’ “—‡ †‡ˆ‹‡‹š ‡Ž ’”‘„Ž‡ƒ •‘ ‹ƒŽǢ ’‡” ƒ‹šÖ ±• ˆ‘ƒ‡–ƒŽ ’ƒ”–‹” †‡ Žƒ †‹‡•‹× ‡’À”‹ ƒ †‡Ž• ˆ‡Ö‡• •‘ ‹ƒŽ•ǡ –‘– ‹ Ž‡• Ž‹‹–ƒ ‹‘• –° ‹“—‡• ‹ epistemològiques de les eines d’obtenció de dades.  SENTIT CRÍTIC  Ž•‡–‹– ”À–‹ ±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–”‡ˆ‡”‹†ƒƒŽ†‹• ‡”‹”Žƒ ‘•‹•–° ‹ƒ†‡ˆ‡–•‘’”‘’‘•‹ ‹‘•“—‡‡‰‡‡”ƒŽ s’accepten com a vertadersǤ‹šÀǡ‡Ž•‡–‹– ”À–‹ en l’anàlisi de la realitat social es refereix a la contextualització d’aquesta realitat d’acord amb els elements del context històric, espacial i •‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽǡ’‡”–”‘„ƒ”Ž‡• ‘‡š‹‘•‹‡Ž• ‘†‹ ‹‘ƒ‡–•“—‡Ž‹‹–‡ƒ“—‡•–ƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽǤŽ •‡–‹– ”À–‹ ’ƒ••ƒ’‡”†‡•ƒ–—”ƒŽ‹–œƒ”‹’”‘„Ž‡ƒ–‹–œƒ”Žƒ‘”ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž•ˆ‡Ö‡••‘ ‹ƒŽ•ǡ’‡”„—• ƒ” les causes d’aquests fenòmens, les més properes i les més allunyades, les més manifestes i les més latents.

També inclou l’anàlisi de les interpretacions i les problematitzacions de la realitat social que fan els diferents actors socials, d’acord amb els seus punts de vista derivats de la seva posició social, i Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡’‡•ƒ”ƒŽ–”‡•‡ˆ‘ ƒ‡–•d’anàlisi diferents als convenci‘ƒŽ•ǤŽ•‡–‹– ”À–‹ •—’‘•ƒ una relativització d’aquestes problematitzacions, tant les que tenen com a origen fonts institucionals ‘‘Ž‡•“—‡‡Žƒ„‘”‡ƒ –‘”•‘‹•–‹–— ‹‘ƒŽ•Ǥ†‡ˆ‹‹–‹˜ƒ‡•–”ƒ –ƒ†‡†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”—ƒƒ –‹–—††‡ •‘•’‹–ƒ†ƒ˜ƒ–†‡Žƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–†‘ƒ†ƒ’‡”†‡• ‘’–ƒ–‹†ƒ˜ƒ–†‡Ž‡•†‹ˆ‡”‡–•‹–‡”’”‡–ƒ ‹‘• d’aquesta realitat.    CA1.

Validesa CA2.

Sentit crític C1 Analitzar les característiques de la societat actual en el seu context sociohistòric, territorial i sociocultural  CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2        DESTRESA ƒ†estresa és la qualitat que ha de tenir l’anàlisi de l’acció humana per ‘•‹†‡”ƒ”Žƒ—Ž–‹’Ž‹ ‹–ƒ–†‡ ˆƒ –‘”•“—‡ ‘†‹ ‹‘‡ǡ‘†‹ˆ‹“—‡‘‡š’Ž‹“—‡ƒ“—‡•–ƒƒ ‹×Ǥ’”‹‡”ŽŽ‘ ǡ ƒŽ†‡•–”‡•ƒ’‡”ˆ‡”—ƒ „‘ƒ†‡• ”‹’ ‹×ǡƒ’ƒ”–‹”†‡Ž†‘‹‹d’eines d’observaciói de recollida d’informació sobre la dimensió ±•˜‹•‹„Ž‡†‡Žƒ ‘†— –ƒ humana.

En segon lloc, cal destresa per fer l’anàlisi dels factors menys evidents que condicionen aquesta conducta, factors relatius al context, la posició social i l’estructura d’oportunitats dels individus.

La destresa també es mostra quan la connexió mé• ’”‘ˆ—†ƒ †‡Ž• ‡ ƒ‹•‡•‘–‹˜ƒ ‹‘ƒŽ• ‹ †‡ ‹•‹‘ƒŽ• †‡Ž• ‹†‹˜‹†—• ‡•– ŽŽ‹—”‡ †‡ „‹ƒ‹š‘• ‹†‡‘ŽÖ‰‹ •‹ ’”‡Œ—†‹ ‹• ‘”ƒŽ•ǤFinalment, un altre component de la destresa és la relació de l’acció amb les conseqüències ˜‘Ž‰—†‡• ‹ ‘ ˜‘Ž‰—†‡•ǡ “—‡ ‘‡ –‡ Ž‡• ƒ ‹‘• ‹†‹˜‹†—ƒŽ• ‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‡• ‡ — ‘–‡š– •‘ ‹ƒŽ †‡–‡”‹ƒ–Ǥ RIGOR  ‡ƒŽ‹–œƒ”una anàlisi de l’acció humana rigorosa, vol dir no caure en la superioritat moral, però tampoc en el relativisme.

Rigor és la qualitat que ha de tenir l’anàlisi de la conducta humana des d’una perspectiva comparativa i que s’ha d’aplicar als mètodes i tècniques d’observació de l’acció i a les hipòtesis sobre l’explicació dels factors externs i sobre la comprensió del sentit que té l’acció per als ‹†‹˜‹†—•Ǥ       C2 Analitzar les motivacions i les constriccions socials de la conducta humana CA1.

Destresa CA2.

Rigor  CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3         CREATIVITAT  ƒ ”‡ƒ–‹˜‹–ƒ–±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–†’anar més enllà d’allò “—‡±• ‘‡‰—–‘‡•–establert.

En l’anàlisi de les problemàtiques socials i de les propostes d’intervenciócal partir de l’experiència prèvia però aportant elements d’innovació, d’originalitat en l’anàlisi de les causes i dels processos i en l’elaboració de ’”‘’‘•–‡•“—‡–‹‰—‹ ‘ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–Žƒ•—’‡”ƒ ‹×†‡•‹–—ƒ ‹‘•’”‘„Ž‡–‹“—‡•‘“—‡†‹ˆ‹ —Ž–‡Žƒ ‘Š‡•‹×•‘ ‹ƒŽǤ  ADEQUACIÓ  L’a†‡“—ƒ ‹×±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–“—‡’‘•ƒ‡”‡Žƒ ‹×‡Ž•‹–Œƒ•ƒ„‡Ž•ˆ‹•’”‘’‘•ƒ–•Ǥ”‡Žƒ ‹×ƒ„Žƒ ‘’‡–° ‹ƒ‡•–”ƒ –ƒ†‡†‡ˆ‹‹”„±‡Ž†‹ƒ‰Ö•–‹ •‘„”‡‡Ž“—ƒŽs’ha d’ƒ –—ƒ”ǡ†‡ˆ‹‹”†‡ˆ‘”ƒ”‡ƒŽ‹•–ƒ ‡Ž•‘„Œ‡ –‹—•ƒƒ••‘Ž‹”‹ˆ‘”—Žƒ”†‡ˆ‘”ƒ ‘Š‡”‡–‹°–‹ ƒ‡–”‡•’‘•ƒ„Ž‡‡Ž•‹–Œƒ•ƒ—–‹Ž‹–œƒ”’‡” ƒ ‘•‡‰—‹”‡Ž•‘„Œ‡ –‹—•ǡƒ‹šÀ ‘ˆ‡”una previsió raonable de les possibilitats d’èxit o†‡ˆ”ƒ •‡ l’assoliment d’aquests objectius.   C3 Elaborar propostes d’innovació i millora a partir del coneixement de la realitat social CA1.

Creativitat CA2.

Adequació  EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE  EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 Al final del batxillerat l’alumne analitza les característiques de la societat actual en el seu context •‘ ‹‘Š‹•–Ö”‹ ǡ–‡””‹–‘”‹ƒŽ‹•‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ“—ƒ–±— ‘‡‹š‡‡–ƒ’”‘ˆ—†‹–†‡Žƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽ“—‡ l’envolta, i sap relacionar l’evolució històrica de la societat andorrana, les seves particularitats territorials i culturals, amb l’evolu ‹×†‡Ž‡••‘ ‹‡–ƒ–•‹Ž’‹’ƒ –‡†‡Žˆ‡‘‡†‡Žƒ‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ ‹×ƒ‡• ƒŽƒ global i local.

L’alumne també domina un repertori d’eines que permeten accedir ƒ ‹ˆ‘”ƒ ‹× ‘ ’”‘†—‹”Ǧ‡’‡”elaborar el coneixement sobre la societat.

Aquest coneixement l’utilitza per situar i ƒƒŽ‹–œƒ” ‡Ž• ’”‘„Ž‡‡• •‘ ‹ƒŽ•ǡ ‡ ’ƒ”–‹ —Žƒ” ‡Ž• ’”‘„Ž‡‡• †‡”‹˜ƒ–• †‡ Ž‡• †‡•‹‰—ƒŽ–ƒ–• •‘ ‹ƒŽ• associades a l’estructura social.  EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 Al final de batxillerat l’alumne ƒƒŽ‹–œƒŽ‡•‘–‹˜ƒ ‹‘•‹Ž‡• ‘•–”‹ ‹‘•†‡Žƒ ‘†— –ƒŠ—ƒƒ“—ƒ †‡• ”‹— ‹ ƒƒŽ‹–œƒ ‡Ž ‘’‘”–ƒ‡– Š— ‡ Žƒ— •‘ ‹‘ŽÖ‰‹ ƒǡ ƒ ’ƒ”–‹” †‡ Žƒ †‹‡•‹× ‹†‹˜‹†—ƒŽǡ ƒ„‹‡–ƒŽ‹ —Ž–—”ƒŽǡ“—‡ ‘ˆ‹‰—”‡Žƒ‘–‹˜ƒ ‹×ǡŽ‡•ƒ•’‹”ƒ ‹‘•‹Ž‡•’”‡ˆ‡”° ‹‡•’‡”ƒŽ‡•†‡ ‹•‹‘•‹ accions dels individus.

L’alumne analitza aquesta conforma ‹×†‡Ž‡•’”‡ˆ‡”° ‹‡•‹Ž‡•†‡ ‹•‹‘•†‡Ž• ‹†‹˜‹†—• ƒ ’ƒ”–‹” †‡ Žƒ ‹–‡”ƒ ‹× ƒ„ ƒŽ–”‡• ‹†‹˜‹†—•ǡ †‡ Ž‡• †‹‹“—‡• †‡ ‘‘’‡”ƒ ‹× ‘ †‡ ‘’‡–° ‹ƒ“—‡‡•†‘‡†‹–”‡†‡‰”—’•’”‹ƒ”‹•‘‡–”‡‰”—’•’”‹ƒ”‹•ǡ‹†‡Ž‡•‘’‘”–—‹–ƒ–•‹Ž‡• ‘•–”‹ ‹‘•de l’entorn que limiten el marge d’acció.

L’alumne analitza els espais o agències on es dona la interacció entre individus i els canvis d’aquest procés de socialització en el temps i respecte a ƒŽ–”‡• ‘–‡š–‘••‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ•Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C3 Al final de batxillerat l’alumne elabora propostes d’innovació social i millora a partir del coneixement †‡ Žƒ ”‡ƒŽ‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽǡ “—ƒ ƒƒŽ‹–œƒ Ž‡• ‡š’‡”‹° ‹‡• ’”°˜‹‡• ‡‡Ž ƒ’ †‡Ž ’”‘„Ž‡ƒ•‘ ‹ƒŽ ‘„Œ‡ –‡ d’anàlisi i intervenció.

L’alumne es planteja els objectius que han de tenir aquestes propostes d’acord ƒ„‡Ž•’”‹ ‹’‹•†‡”‡ƒŽ‹–ƒ–ǡ˜‹ƒ„‹Ž‹–ƒ–‹‘’‘”–—‹–ƒ–ǡ ‘ ”‡–ƒ‡Ž“—‡˜‘Žƒ ‘•‡‰—‹”‹ƒŒ—•–ƒ‡Ž•‹–Œƒ• i recursos necessaris per a l’acció d’acord ƒ„‡Ž•principis d’eficàcia i eficièn ‹ƒǤ±•ǡ’”‡˜‡—Ž‡• ’”‘„ƒ„Ž‡•”‡•‹•–° ‹‡•ƒŽ‡•’”‘’‘•–‡•†‹••‡›ƒ†‡•‹‡•–ƒ„Ž‡‹šŠ‹’Ö–‡•‹••‘„”‡‡Ž•’‘••‹„Ž‡•‡ˆ‡ –‡•‘ ˜‘Ž‰—–•†‡Ž‡•ƒ ‹‘•ƒ†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Ǥ      QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1                    QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2  Al final del batxillerat l’alumne analitza les característiques de la societat actual en el seu context sociohistòric, territ‘”‹ƒŽ‹•‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ“—ƒ–±— coneixement aprofundit de la realitat social que l’envolta, i sap relacionar l’evolució històrica de la societat andorrana, les seves particularitats territorials i culturals, amb l’evolució de les societats occidentals i l’impacte del fenomen de la globalització a escala global i local.

L’alumne també domina un repertori d’eines“—‡’‡”‡–‡ƒ ‡†‹”ƒ‹ˆ‘”ƒ ‹×‘’”‘†—‹”Ǧ‡’‡”‡Žƒ„‘”ƒ”‡Ž ‘‡‹š‡‡–•‘„”‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–Ǥ“—‡•– ‘‡‹š‡‡– l’utilitza per situar i analitzar els problemes socials, en particular els problemes derivats de les desigualtats socials associades a l’estru –—”ƒ•‘ ‹ƒŽǤ  Competència i dimensions Criteris d’avaluació Expectativa de final de cicle C1Analitzar característiques de la societat actual dins del seu context sociohistòric, territorial i sociocultural Identificar els principals problemes latents i manifestos de la societat “glocal” Definir els problemes socials a partir d’eines analítiques Analitzar de forma crítica tots els enfocaments en el diagnòstic dels problemes socials CA1.

Validesa CA2.

Sentit crític                      QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3   Al final de batxillerat l’alumne ƒƒŽ‹–œƒŽ‡•‘–‹˜ƒ ‹‘•‹Ž‡• ‘•–”‹ ‹‘•†‡Žƒ ‘†— –ƒŠ—ƒƒ“—ƒ†‡• ”‹—‹ƒƒŽ‹–œƒ‡Ž ‘’‘”–ƒ‡–Š—‡ Žƒ—•‘ ‹‘ŽÖ‰‹ ƒǡƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ†‹‡•‹×‹†‹˜‹†—ƒŽǡƒ„‹‡–ƒŽ‹ —Ž–—”ƒŽǡ“—‡ ‘ˆ‹‰—”‡Žƒ‘–‹˜ƒ ‹×ǡŽ‡•ƒ•’‹”ƒ ‹‘•‹Ž‡•’”‡ˆ‡”° ‹‡•’‡”ƒŽ‡•†‡ ‹•‹‘• i accions dels individus.

L’alumne analitza aquesta conformació de les preferències i les d‡ ‹•‹‘•†‡Ž•‹†‹˜‹†—•ƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ‹–‡”ƒ ‹×ƒ„ƒŽ–”‡• ‹†‹˜‹†—•ǡ†‡Ž‡•†‹‹“—‡•†‡ ‘‘’‡”ƒ ‹×‘†‡ ‘’‡–° ‹ƒ“—‡‡•†‘‡†‹–”‡†‡‰”—’•’”‹ƒ”‹•‘‡–”‡‰”—’•’”‹ƒ”‹•ǡ‹†‡Ž‡•‘’‘”–—‹–ƒ–•‹ constriccions de l’entorn que limiten el marge d’acció.

L’alumne analitza els espais o agències on es dona la interacció entre individus i els canvis d’aquest procés de socialització en el temps i respecte a altres contextos socioculturals.  Competència i dimensions Criteris d’avaluació Expectativa de final de cicle C2Analitzar les motivacions i les constriccions socials de la conducta humana Identificar els principals paràmetres socials que condicionen l’acció humana Valorar les diferències del procés de socialització en perspectiva històrica i en perspectiva multicultural Analitzar els processos de socialització des de la perspectiva de la continuïtat i del canvi en les institucions socials CA1.

Destresa CA2.

Rigor   QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3      Competència i dimensions Criteris d’avaluació Expectativa de final de cicle Al final de batxillerat l’alumne elabora propostes d’innovació social i millora a partir del ‘‡‹š‡‡–†‡Žƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽǡ“—ƒƒƒŽ‹–œƒŽ‡•‡š’‡”‹° ‹‡• prèvies en el camp del problema social objecte d’anàlisi i intervenció.

L’alumne es planteja els objectius que han de tenir aquestes propostes d’acord ƒ„‡Ž•’”‹ ‹’‹•†‡”‡ƒŽ‹–ƒ–ǡ˜‹ƒ„‹Ž‹–at i oportunitat, concreta el que vol aconseguir i ajusta els mitjans i recursos necessaris per a l’acció d’acord amb els principis d’eficàcia i eficiència.

A més, preveu les probables resistències a les propostes dissenyades i estableix hipòt‡•‹••‘„”‡‡Ž•’‘••‹„Ž‡•‡ˆ‡ –‡• ‘˜‘Ž‰—–•†‡Ž‡•ƒ ‹‘•ƒ†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Ǥ  Valorar les propostes que més contribueixen al bé comú i al benestar col·lectiu Estimar l’adequació de mitjans als fins de les propostes de millora i l’impacte esperat Avaluar l’impacte de les propostes en el territori i la comunitat C3Elaborar propostes d’innovació i millora a partir del coneixement de la realitat social CA1.

Creativitat CA2.

Adequació