Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura psicologia del batxillerat general de l’Escola Andorrana

Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 29, any 2019 (27/03/2019) · Pàgina completa (historial de versions)

Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.

Article 1. Objecte

Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura psicologia del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.

Article 2. Condicions en què s’aplica el programa

El programa de l’assignatura psicologia s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Article 3. Programa de psicologia

El programa de l’assignatura psicologia del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.

Disposició derogatòria Es

deroga el Decret del 29-05-2013 del programa de l’assignatura de psicologia de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Disposició final Aquest

Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex.   INTRODUCCIÓ ’assignatura de ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒǡ‡‡Ž ‘–‡š–†‡Ž„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–†e l’• ‘Žƒ†‘””ƒƒǡ±•‡–‡•ƒ ‘—ƒƒ –‹˜‹–ƒ– †‡–”‡„ƒŽŽǡd’ƒ ‹×i d’estudi dirigidaƒ‹ŽŽ‘”ƒ”Ža capacitat d’adaptació de l’alumneǡ“—‡ǡ ‘ƒ’‡”•‘ƒǡŠƒ †‡†—”ƒ–‡”‡Žƒ•‡˜ƒ’”Ö’‹ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×“—‘–‹†‹ƒƒ‡“—ƒŽ•‡˜‘Ž•‹–—ƒ ‹×ǡ•‹‰—‹’‡”•‘ƒŽ‘•‘ ‹ƒŽǡ ‘‡‰—†ƒ ‘‹ ‡”–ƒǤ  “—‡•–ƒ ‘˜ƒ ’‡”•’‡ –‹˜ƒ ‹–‡‰”ƒ Ž‡• „ƒ•‡• „‹‘ŽÖ‰‹“—‡• †‡ Žƒ ‘†— –ƒ ƒ‹šÀ ‘ Ž‡• Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ‹ ‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•“—‡‹ ‹†‡‹š‡‡Ž‡•’”Ö’‹‡•†‡ ‹•‹‘•‹†‹”‹‰‡‹š‡Ž‡•ƒ –‹˜‹–ƒ–•†‡Žƒ’‡”•‘ƒ‡Ž‡••‡˜‡• †‘•grans dimensions: com a individu i com a membre d’un grup social.

La ˜‡••ƒ–‹†‹˜‹†—ƒŽ•‡ ‡–”ƒ‡ Žƒ’‡”•‘ƒŠ—ƒƒǤƒ“—‡•–ƒ˜‡••ƒ–Š‹–‡‡ ƒ„—†ƒ‡Ž†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–‹Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ‘‰‹–‹˜‡•ǡŽ‡• emocions i la motivació que acompanyen tota mena d’activitat, l’est—†‹†‡Ž•–”ƒ•–‘”•†‡Ž†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡– ȋ†‹• ƒ’ƒ ‹–ƒ–• ‹ ƒ—–‹•‡Ȍǡ ‡Ž• –”ƒ•–‘”• †‡ Žƒ ’‡”•‘ƒŽ‹–ƒ– ‘ les malalties psicològiques (l’angoixa, l’esquizofrènia, la depressió, les manies obsessives o les addic ‹‘•Ȍ, entre d’altresǤƒ˜‡••ƒ–•‘ ‹ƒŽ•‡ ‡–”ƒ‡Ž‡•”‡Žƒ ‹‘•†‡ ‘‘’‡”ƒ ‹×‹ ‘˜‹˜° ‹ƒentre l’indi˜‹†—‹‡Ž‰”—’ǡ†‡•†‡Ž‡•”‡Žƒ ‹‘•ƒˆ‡ –‹˜‡•†‡ ’ƒ”‡ŽŽƒǡ‹les relacions amb els grups d’amistat, de l’escola o de la feinaǡˆ‹•ƒles relacions entre l’individu, Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–‹Žƒ —Ž–—”ƒǤ  ‡” — ’”‘‰”ƒƒ †‡• †’ƒ“—‡•–ƒ ’‡”•’‡ –‹˜ƒ †‡ Ž’ƒ –‹˜‹–ƒ– ƒ†ƒ’–ƒ–‹˜ƒ •’ƒŽŽ—›ƒǡ †‘ •ǡ †‡ ‘•‹†‡”ƒ” Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ†‡•†‡Ž’—–†‡˜‹•–ƒ–”ƒ†‹ ‹‘ƒŽ†‡Žƒ ‹° ‹ƒ†‡Žƒ‡–‹Žƒ ‘†— –ƒǤƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ•i l’objecte d’estudi és l’activitat humana, presa des del punt de vista de la seva adaptació personal ‹ •‘ ‹ƒŽǡ ±• ˆ‘ƒ‡–ƒŽ“—‡s’adopti una metodologia basada ‡l’aprenentatge per investigaci󋎃”‡•‘Ž— ‹×’‡”•‘ƒŽ †‡’”‘„Ž‡‡•ǡ“—‡ƒl’aula‡•–”ƒ†—‡‹š‡‡Ž’Žƒ–‡Œƒ‡–†‡’”‡‰—–‡• ‘ ”‡–‡•ǡ”‡ŽŽ‡˜ƒ–•’‡”ƒŽƒ–‡‹š ‡•–—†‹ƒ–‹ƒƒŽ‹–œƒ„Ž‡••‡‰‘•‡Ž••‡—•‹–‡”‡••‘•‹‡Ž•‹–Œƒ•†‹•’‘‹„Ž‡•Ǥ • ‘ŽŽ‹”ƒ“—‡•–‡ˆ‘ ƒ‡–‹’Ž‹ ƒǡƒ±•ǡ’‘•ƒ”°ˆƒ•‹’”‹ ‹’ƒŽ‡–‡‡Ž•”‡ —”•‘•’”‘ ‡†‹‡–ƒŽ•†‡Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ‹‘±••‡ —†”‹ƒ‡–‡‡Ž•ˆ‡–•‹ ‘ ‡’–‡•–”ƒ†‹ ‹‘ƒŽ‡––”ƒ –ƒ–•Ǥ  ƒ ’sicologia tracta l’activitat humana amb unes finalitats clares: descriureǦŽƒǡ ‡•—”ƒ”ǦŽƒǡ ‡–‡†”‡ǦŽƒǡ ’”‡†‹”ǦŽƒǡ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ”ǦŽƒ‹†‹”‹‰‹”ǦŽƒ ƒ’ƒŽ„‡‡•–ƒ”’‡”•‘ƒŽ‹•‘ ‹ƒŽǤ—ƒŽ•‡˜‘Žƒ –‹˜‹–ƒ–Š—ƒƒ‡•–‘”‹‡–ƒ†ƒ a la supervivència i a l’evitació del patiment.

En aquest sentit, l’activitat humana és sempre adaptativa: s’adapta al propi cos, al context físic, al context social, als problemes i als canvis, amb l’objectiu de sobreviure ‡Šƒ”‘‹ƒǡ±•ƒ†‹”ǡ‡„‡‡ˆ‹ ‹†‡Ž’”‘’‹‰”—’•‘ ‹ƒŽ†‡•‘•–‡‹‡–Ǥ‹šÀ†‘ •ǡƒ“—‡•–’”‘‰”ƒƒ‡–± que la psicologia és la ciència que estudia l’activitat humana adaptada constantment a l’objectiu de viure Šƒ”Ö‹ ƒ‡–ǡ ’‡”Ö ƒŽ ƒ–‡‹š –‡’• –‡‹– ‡ ‘’–‡ †‡ ˆ‘”ƒ ’”‹‘”†‹ƒŽ Žƒ •‡˜ƒ †‹˜‡”•‹–ƒ–ǡ Ž‡• ‡š ‡’ ‹‘•‹Ž‡•ïŽ–‹’Ž‡•’ƒ–‘Ž‘‰‹‡•“—‡‡•†‘‡‡Ž‡•’‡”•‘‡•ǡ•‡‰‘•Žƒ•‡˜ƒ ‘•–‹–— ‹×ǡŽƒ•‡˜ƒ‡†ƒ–‹ ‡Ž•‰”—’•ƒ“—°’‡”–ƒ›‡Ǥ   COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES es competències específiques que s’han •‡Ž‡ ‹‘ƒ–‡•–ƒcentrades en l’adaptació individual i social ƒŽ• ‘–‡š–‘•‹Ž‡••‹–—ƒ ‹‘•‡“—°l’ƒŽ—‡†‡•‡˜‘Ž—’ƒŽƒ•‡˜ƒƒ –‹˜‹–ƒ–“—‘–‹†‹ƒƒǤ  ƒ ’”‹‡”ƒ ‘’‡–° ‹a tracta l’adaptació individual amb la finalitat que l’alumne millori el ‘‡‹š‡‡–†‡•‹ƒ–‡‹šƒ’ƒ”–‹”†‡Žƒ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×†‡Ž‡•’”Ö’‹‡•ƒ –—ƒ ‹‘•ǡl’autoreflexi󋈋•‹–‘–Ž‡• ‘’‹‹‘•†‡Ž•ƒŽ–”‡•Ǥ‹ŽŽ‘” ‘‡‹š‡‡–†‡Ž•’”‘’‹•”‡ —”•‘•‡‘ ‹‘ƒŽ•ǡ‡š‡ —–‹—•‹ ‘‰‹–‹—•“—‡ ˆƒ ‹Ž‹–ƒŽƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ‘ˆ‡”‹”a l’alumne eines“—‡ˆƒ ‹Ž‹–ƒ”ƒŽƒ•‡˜ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×ǡˆ‹ƒŽ‹–ƒ–‹ƒd’aquesta ’”‹‡”ƒ ‘’‡–° ‹ƒǤ  La segona competència, indestriable de l’anterior, tracta l’adaptació social.

Aquí s’enfoca l’activitat de Žƒ’‡”•‘ƒ‹Žƒ•‡˜ƒƒŽ‹•‹‡Žƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×ƒ –‹˜ƒ†‹•‡Ž• ‘–‡š–‘•“—‡Ž‹•×’”‘’‹•ȋˆƒÀŽ‹ƒǡ˜‡Ãƒ–‰‡ǡ ƒ‹•–ƒ–•ǡ’‘„Ž‡‘„ƒ””‹‹’aís).

La cooperació activa i responsable s’exerceix en tota mena de relacionsǤ  –”ƒ –ƒ” Ž‡• †‹ˆ‡”° ‹‡• ‹ ‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡• “—‡ •× ‹‡˜‹–ƒ„Ž‡•ǡ ƒŽ ‡š‡” ‹” Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ‹’‘”–ƒ–• †‡Ž ‘‡‹š‡‡–†‡Ž•ƒŽ–”‡•‹Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ‘—‹ ƒ–‹˜‡•‹Ž‹‰òÀ•–‹“—‡•ǡƒ‹šÀ ‘ƒ”‰—‡–ƒ–‹˜‡•ǡ‡†‹ƒ†‘”‡•ǡ †‡ ‘•‡•‹†‡Ž‹†‡”ƒ–‰‡Ǥ  L’adaptació individualǡ ‘°‹š‡”Ǧ•‡—ƒ–‡‹š ‘ƒ‹†‹˜‹†—’‡”‡•†‡˜‡‹”—ƒ’‡”•‘ƒ±• ‘’Ž‡–ƒ ȋͳȌǡ‘±•ƒ‹—ˆ‡–ƒÃŽŽƒ–•‹×•‘ ‹ƒŽǡ’‡”“—°‹’Ž‹ ƒ ‘°‹š‡”‡Ž•ƒŽ–”‡•‹•‡” ‹—–ƒ†ȋʹȌǤ‡”ƒ“—‡•– ‘–‹—ǡhem d’ent‡†”‡Ž‡•†‘• ‘’‡–° ‹‡• ‘ƒƒ –—ƒ ‹‘•†‡Žƒ˜‹†ƒ“—‘–‹†‹ƒƒ“—‡‡•†‘‡†‡ forma simultània i que, per tant, s’enriqueixen una de l’altra.    C1 ANALITZAR LA PRÒPIA ACTUACIÓ INCORPORANT LES EINES QUE LA PSICOLOGIA OFEREIX  ƒŽ‹–œƒ” Žƒ ’”Ö’‹ƒ ƒ –—ƒ ‹× ‹’Ž‹ ƒ ”‡ƒ”ǡ ’”‹‡”ǡ —ƒ ‘• ‹° ‹ƒ †‡Ž• ”‡ —”•‘• ’‡”•‘ƒŽ• “—‡ s’utilitzen en l’activitat quotidiana, per afavorir el procés d’adaptació personal als diferents contextos i situacions.

La rellevància d’aquestƒƒŽ‹•‹‡•–‡Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡l’ƒŽ—‡d’anar incorporant‡Žƒ•‡˜ƒ ƒ –—ƒ ‹×Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•‹‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•“—‡Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒƒ –—ƒŽ‡•‘ˆ‡”‡‹šǤ‡•‡‹‡•“—‡‡•ƒ’‘”–ƒ la psicologia ens permeten preveure, evitar o alleugerir problemes que interfereixen en l’adaptació ’‡”•‘ƒŽƒŽ• ‘–‡štos i situacions que l’ƒŽ—‡ƒˆ”‘–ƒ‡Žƒ•‡˜ƒ˜‹†ƒ“—‘–‹†‹ƒƒǤ  ‘”ƒ ’ƒ”– †‡ Žƒ ‘’‡–° ‹ƒ †‡• ‘„”‹” “—‹‡• •× Ž‡• ˆ‘”–ƒŽ‡•‡• ȋ‘ Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•Ȍ ‹ Ž‡• ˆ‡„Ž‡•‡• ȋ‘ Ž‹‹–ƒ ‹‘•Ȍ ’”Ö’‹‡•ǡ ’‡” ’‘†‡” ’”‡†”‡ †‡ ‹•‹‘•ǡ ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ”ǦŽ‡•ǡ †—”ǦŽ‡• ƒ –‡”‡ ‹ ˜ƒŽ‘”ƒ”ǦŽ‡• ”À–‹ ƒ‡– ‹ ƒ„ ”‡ƒŽ‹•‡Ǥ “—‡•–‡• ˆ‘”–ƒŽ‡•‡• ‹ ˆ‡„Ž‡•‡•ǡ †‡• †‡ Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒǡ ˆƒ ”‡ˆ‡”° ‹ƒ ƒŽ ‘‡‹š‡‡– †‡Ž ’”‘’‹ perfil emocional i motivacional, per una banda, i per l’altra, a les funcions ‡š‡ —–‹˜‡• ȋd’ƒ–‡ ‹×ǡ ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ ‹× ‹ ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×Ȍ ‹ ƒ Ž‡• ˆ— ‹‘• ‘‰‹–‹˜‡• ȋ†‡ ’‡” ‡’ ‹×ǡ ‡Ö”‹ƒǡ ’‡•ƒ‡–ȌǤ  Ž ‘‡‹š‡‡–’‡”•‘ƒŽ“—‡ƒ‹šÖ‡•ƒ’‘”–ƒens permet planificar objectius d’acció personal, a curt o ŽŽƒ”‰–‡”‹‹ǡ‡ˆ— ‹×†‡Ž•‹–‡”‡••‘•‹Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•†‡ ƒ†ƒ• ïǤpartir d’aquest a—–‘ ‘‡‹š‡‡–ǡ l’alumne Šƒ†‡’‘†‡”ƒƒŽ‹–œƒ”‹˜ƒŽ‘”ƒ”‡Ž•ƒ˜ƒ–ƒ–‰‡•‹‡Ž•‹ ‘˜‡‹‡–•†‡ ƒ†ƒ•‹–—ƒ ‹×ǡ’‡”ƒƒ” •‘Ž— ‹‘ƒ–‡Ž•’”‘„Ž‡‡•‘”‡’–‡•“—‡•‡Ž‹’”‡•‡–‡‹’”‡†”‡Ž‡•‹ŽŽ‘”•†‡ ‹•‹‘•’‡”ƒ‡ŽŽ‹‡Ž•‡— ‡–‘”Ǥ±•ǡŠƒ†‡†‡• ‘„”‹”“—‹‡••×Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•’•‹ ‘ŽÖ‰‹“—‡•“—‡Šƒ—”†‡‹ŽŽ‘”ƒ”‹‹ ‘”’‘”ƒ” en l’execució dels seus projectes i plans d’acció, per –ƒŽ“—‡•‹‰—‹”‡ŽŽ‡˜ƒ–•‡Žƒ•‡˜ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×Ǥ  C1Analitzar la pròpia actuació incorporant les eines que la psicologia ofereix Reconèixer fortaleses i febleses dels propis contextos d’acció i desenvolupament: físic, personal i social Executar plans d’acció personals rellevants Valorar críticament els resultats de la pròpia actuació d’acord amb tots els recursos disponibles Planificar objectius d’acció personals a curt i llarg termini, tenint en compte les incerteses inevitables   ‹ƒŽ‡–ǡ ±• ‹’”‡• ‹†‹„Ž‡ que l’alumne ˆƒ ‹ —ƒ ˜ƒŽ‘”ƒ ‹× ”À–‹ ƒ †‡Ž• ”‡•—Ž–ƒ–• †‡ Ž‡• •‡˜‡• actuacions i dels seus plans d’accióǡ Œƒ “—‡ ±• ƒ“—‡•–ƒ ˜ƒŽ‘”ƒ ‹× Žƒ “—‡ ’‡”‡– †‡•‡˜‘Ž—’ƒ” —ƒ ‘• ‹° ‹ƒ‹—ƒƒ—–‘”‡ˆŽ‡š‹×†‡Žƒ’”Ö’‹ƒƒ –‹˜‹–ƒ–ǡ‘†‹ˆ‹ ƒ”Ž‡•’”Ö’‹‡•†‡ ‹•‹‘•‹‹ŽŽ‘”ƒ”Žƒ’”Ö’‹ƒ ƒ†ƒ’–ƒ ‹×Ǥ Orientacions didàctiques de les competències La manera com s’ensenya a analitzar la pròpia actuació és a través de l’observació sistemàtica i constant d’accions que formen part de la pròpia vidade l’alumneǤ †‡–‹ˆ‹ ƒ–Ž‡•ˆ‘”–ƒŽ‡•‡•‹ˆ‡„Ž‡•‡•‡Žƒ‘•–”ƒ manera d’act—ƒ”ȋ‘Žƒ†‡’‡”•‘‡•’”‘’‡”‡•ƒŽƒ‘•–”ƒ˜‹†ƒȌ‹‰” ‹‡•ƒŽ• ‘‡‹š‡‡–•“—‡Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ ens ofereix, l’alumne tindrà les eines necessàries per entendre la seva manera de •‡”‹†‡ˆ‡”ǡ‹†‹”‹‰‹” Ž‡••‡˜‡•ƒ –—ƒ ‹‘• ƒ’ƒŽ„‡‡•–ƒ”’”‘’‹‹•‘ ‹ƒŽ‹ ƒ’ƒl’evitació del conflicte.  ‡”ƒ ‘•‡‰—‹”ǦŠ‘ǡ±•‹’‘”–ƒ–’ƒ”–‹”†‡’”‡‰—–‡• ‘ ”‡–‡•“—‡ˆ‘”‹’ƒ”–†‡Ž•‡—†‹ƒƒ†‹ƒ‹“—‡Ž‹ †‡•’‡”–‹ Žƒ —”‹‘•‹–ƒ– ‹ l’‹–‡”°•Ǣ ’reguntes investigables que permetin l’observació directa d’una ƒ –—ƒ ‹×†‡–‡”‹ƒ†ƒ‹“—‡’‡”‡–‹–”‡„ƒŽŽƒ”†‹˜‡”•‘•ƒ•’‡ –‡•†‡Žƒ’‡”•‘ƒ‡‡Ž••‡—•†‹ˆ‡”‡–• „‹–•d’actuacióǤ  “—‡•–•„‹–••×‘Ž–˜ƒ”‹ƒ–•‹’‘†‡ƒƒ”†‡•†‡Žƒ•ƒŽ—–ȋ‡ƒ –‹˜‹–ƒ–• ‘ƒ”ƒ‡Œƒ”ǡˆ‡”‡•’‘”–ǡ †‘”‹”ǡ ‡– ǤȌ ˆ‹• ƒ Žƒ‹dentitat social i sexual, l’agressió, l’estat emocional (estrès, angoixes...) i Ž‡• ’ƒ–‘Ž‘‰‹‡• ‘ Ž‡• ƒ††‹ ‹‘•ǡ per exemple.

Es tracta d’àmbits ‘’Ž‡š‘•ǡ ’‡”Ö “—‡ ˆ‘”‡ ’ƒ”– †‡ l’activitat personalǡ ‡ “—° ‡• ’‘†‡ ‘„‹Ž‹–œƒ” ‡Ž• ‘‡‹š‡‡–• ‹ Ž‡• Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ’•‹ ‘ŽÖ‰‹“—‡• ‹†‹˜‹†—ƒŽ•‹–ƒ„±•‘ ‹ƒŽ•ȋ‘‘„Ž‹†‡“—‡ƒ„†×•competències estan connectades i s’haurien de poder establir lligams a l’hora de tractarǦŽ‡•ȌǤ  ‡”ˆ‡”ƒ“—‡•–ƒanàlisi de la pròpia actuació, l’alumne ha de poder utilitzar ‡–‘†‘Ž‘‰‹‡•†‹˜‡”•‡•ǣ–‡•–•ǡ ˆ‘”—Žƒ”‹•†‡’”‡‰—–‡•ǡ‡–”‡˜‹•–‡•ǡ˜‹•—ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡˜À†‡‘•ǡˆ”ƒ‰‡–•†‡’‡ŽȉŽÀ —Ž‡•ǡŒ‘ •†‡‡Ö”‹ƒǡ ˆ‹Žƒ ‹‘•ǡ ‡– Ǥǡ ƒ„ Žƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– d’observar, extreure dades “—ƒŽ‹–ƒ–‹˜‡• ‹ “—ƒ–‹–ƒ–‹˜‡•ǡ ˆ‘”—Žƒ” Š‹’Ö–‡•‹•ǡ’”‡˜‡—”‡‹ ‡”–‡•‡•ǡƒ””‹„ƒ”ƒ ‘ Ž—•‹‘•‹ǡˆ‹ƒŽ‡–ǡ†—”ƒ–‡”‡†‹• —••‹‘•‹˜ƒŽ‘”ƒ ‹‘• ”À–‹“—‡•–ƒ–†‡Ž’”‘ ±••‡‰—‹– ‘†‡Ž‡•ƒ–‡‹š‡• ‘ Ž—•‹‘•Ǥ  Ž±•‹’‘”–ƒ–±•“—‡ǡmitjançant el tractament d’activitats i/o situacions concretesǡl’alumne pugui ‘°‹š‡”Ǧ•‡ ‡ŽŽ ƒ–‡‹šǡ ƒƒŽ‹–œƒ” Žƒ •‡˜ƒ ƒ –—ƒ ‹× ‹ ‹ŽŽ‘”ƒ”ǦŽƒ ’‡” ƒ ‘•‡‰—‹” —ƒ ƒ†ƒ’–ƒ ‹× ±• ”‡ŽŽ‡˜ƒ–Ǥ‘°‹š‡”‡Ž’”‘’‹ ‘•‹‡Ž“—‡Ž‹ ‘˜±ǡ ‘°‹š‡”‡Ž’”‘’‹’‡”ˆ‹Ž‡‘ ‹‘ƒŽ‹Žƒ•‡˜ƒ‹ˆŽ—° ‹ƒ ‡Ž‡•†‡ ‹•‹‘•†‡–”ƒ –‡‹ ‘’”‘À•ǡƒ‹šÀ ‘‡Ž‹˜‡ŽŽ†‡Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•‡š‡ —–‹˜‡•‹ ‘‰‹–‹˜‡•ǡ±•†‡ ‰”ƒ—–‹Ž‹–ƒ–’‡”’”‡†”‡†‡ ‹•‹‘•ǡ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ”Ǧ‡Žƒ”‡ƒŽ‹–œƒ ‹×‹˜ƒŽ‘”ƒ”ǦŽ‡•ƒ„”‡ƒŽ‹•‡Ǥ    L’a†‘Ž‡• ‡–‡•–‡—‘‡–†‡ ƒ˜‹•‹’‘”–ƒ–•‡–‘–•‡Ž•„‹–•Ǥ”‡„ƒŽŽƒ”ƒ“—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ Šƒ †‡ ’‡”‡–”‡ †‘ƒ” ”‡•’‘•–ƒ ƒ ‘Ž–‡• ‹ ‡”–‡•‡• ‹ †—„–‡• “—‡ ‡• ’Žƒ–‡Œƒ •‘„”‡ Žƒ •‡˜ƒ ’”Ö’‹ƒ ’‡”•‘ƒŽ‹–ƒ–ǡŽƒ’”Ö’‹ƒƒ‡”ƒ†‡ˆ‡”‹†‡•‡”Ǥ†‡ˆ‹‹–‹˜ƒǡŠƒ†‡•‡”˜‹”’‡”ƒ—–‘ ‘°‹š‡”Ǧ•‡‹ŽŽ‘”Ǥ C2 COOPERAR ACTIVAMENT I DE FORMA RESPONSABLE EN ELS DIFERENTS CONTEXTOS SOCIALS  ƒ ‘’‡–° ‹ƒʹ–±—‘„Œ‡ –‹—‹•‡’ƒ”ƒ„Ž‡†‡Žƒ’”‹‡”ƒǣƒƒŽ‹–œƒ”l’activitat adaptativa de l’alumne ȋͳȌ‡‡Ž‡†‹•‘ ‹ƒŽ‘‡•†——ƒ–‡”‡Ǥ  ‡”ƒ“—‡•–‘–‹—ǡŽƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×•‡•‹–—ƒal centre d’aquesta segona competència ’‡”estudiar l’acció Š—ƒƒ‡Žƒ•‡˜ƒ†‹‡•‹×±•‹’‘”–ƒ–ǣŽƒ”‡Žƒ ‹× ‘•–ƒ–“—‡‡•–ƒ„Ž‡‹š‡Ž‡•’‡”•‘‡•‹‡Ž•‰”—’• ƒ„‡Ž•‡—‡–‘”Ǥƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×‘‡• ‘•‹†‡”ƒaquí en termes d’ètica sinó en termes d’emprenedoria ‹†‡ ‘˜‹˜° ‹ƒǤ  ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×ƒ –‹˜ƒ‹”‡•’‘•ƒ„Ž‡‡‡Ž• ‘–‡š–‘•socials, i des d’un punt de vista psicològic, s’exerceix ‡–‘–ƒ‡ƒ†‡”‡Žƒ ‹‘•ǡ–ƒ–Ž‡• ‘•–”— –‹˜‡• ‘Ž‡•†‡ ‘ˆŽ‹ –‡ǡ‹”‡Žƒ ‹‘ƒ–Ǧ•‡ƒ„—ƒ‰”ƒ †‹˜‡”•‹–ƒ–†‡’‡”•‘‡•Ǥƒ†‹˜‡”•‹–ƒ–‹Ž‡•†‹ˆ‡”° ‹‡••×—ˆ‡–•‘ ‹ƒŽǡ’‡”Ö–ƒ„±ƒ–—”ƒŽǡ‘‘±•‡ ‡Ž• ‰°‡”‡• ‹ ‡Ž †‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡– ȋ†‡ Žƒ ‹ˆƒ–‡•ƒ ƒ Žƒ ˜‡ŽŽ‡•ƒȌ •‹× –ƒ„± ‡ Žƒ ƒ–‡‹šƒ „‹‘Ž‘‰‹ƒ ȋŠ‡”° ‹ƒ‹ƒ†—”ƒ ‹×Ȍǡ‡Žƒ ‘• ‹° ‹ƒ‹‡Ž‡•’”Ö’‹‡• ƒ’ƒ ‹–ƒ–•ȋ‡š‡ —–‹˜‡•ǡ•‡•‘”‹ƒŽ•ǡ‘–”‹—•‹ C2Cooperar activament i de forma responsable en els diferents contextos socials Reconèixer fortaleses i febleses dels diversos contextos de desenvolupament i diversitat en l’acció social Executar plans d’acció social per cooperar Valorar críticament els resultats de la cooperació en funció dels objectius i els mitjans utilitzats per millorar la pròpia cooperació Planificar objectius específics a curt, mitjà i llarg termini per a la diversitat d’entorns socials   cognitives).

La diversitat és el medi natural on s’exerceix la cooperacióǡ‹’‡”ƒ“—‡•–‘–‹—ǡ ƒŽ•ƒ„‡”ǦŠ‹ †‡• ‘„”‹”Ž‡•ˆ‘”–ƒŽ‡•‡•‹Ž‡•ˆ‡„Ž‡•‡•†‡Ž•†‹ˆ‡”‡–•‡„”‡•‹†‡ ƒ†ƒ•‹–—ƒ ‹×Ǥ  „‘ ‘‡‹š‡‡–†‡Žƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–‹Žƒ†‹˜‡”•‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽ“—‡‡•‡˜‘Ž–ƒȋˆƒÀŽ‹ƒǡ˜‡Ãƒ–‰‡‹’ƒÀ•Ȍ±• imprescindible per a l’adaptació personal.

Des de la perspectiva psicològicaǡƒ“—‡•– ‘‡‹š‡‡–•‡ ‡–”ƒ’”‹ ‹’ƒŽ‡–‡Ž‡•’‡”•‘‡•“—‡‡ˆ‘”‡’ƒ”–’‡”“—°l’adaptació, no només personal sinó †‡Ž‰”—’‘ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜ƒǡ•‹‰—‹„‡‡ˆ‹ ‹‘•ƒǤ  Ž’Š‘”ƒ†‡’Žƒ‹ˆ‹ ƒ”‘„Œ‡ –‹—•‡‡–‘”••‘ ‹ƒŽ•ǡ‡•’‡ ‹ƒŽ‡–ƒ —”––‡”‹‹ǡ±•‹’”‡• ‹†‹„Ž‡–‡‹” ‡ ‘’–‡ƒ“—‡•–ƒ†‹˜‡”•‹–ƒ–†’‡–‘”•‹†‡’‡”•‘‡•’‡”–”ƒ –ƒ”ǦŽ‘•‘‘±•ƒ„”‡•’‡ –‡ǡ•‹×ƒ„ ‘‡‹š‡‡– ‹ eficiència.

En aquesta tasca de coneixement i valoració de l’eficiència, la ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ ‘ˆ‡”‡‹š‡‹‡•“—‡ˆƒ ‹Ž‹–‡‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•‹Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•†‡–”ƒ –‡‹†‡ ‘‘’‡”ƒ ‹×“—‡‡•’”‡–‡‡ ƒ••‘Ž‹”Ǥ  2•’”‡ ‹•ƒ‡–en l’execució dels plans d’acció socialon l’alumne les posarà en joc per tal de millorar Žƒ•‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×‡‡Ž•†‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘••‘ ‹ƒŽ•Ǥ  ‹ƒŽ‡–ǡ˜ƒŽ‘”ƒ” ”À–‹ ƒ‡–Žƒ’”Ö’‹ƒƒ –‹˜‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽǡƒ‹šÀ ‘Žƒ†‡Ž•‡„”‡•†‡Ž• ‡” Ž‡••‘ ‹ƒŽ• ƒŽ• “—ƒŽ• Š‘ ’‡”–ƒ›ǡ ±• —ƒ Šƒ„‹Ž‹–ƒ– ’•‹ ‘ŽÖ‰‹ ƒ †‡ ‹•‹˜ƒ ’‡” ƒŽ• ‘„Œ‡ –‹—• †’‡’”‡‡†‘”‹ƒ ‹ ‘‘’‡”ƒ ‹×“—‡‡•’”‘’‘•‡‡ƒ“—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒǤ  Orientacions didàctiques de les competències La manera com s’ensenya a cooperar activament és plantejant situacions ‡ “—° l’alumne pug—‹ ‘–”‹„—‹”†‡ˆ‘”ƒ”‡ŽŽ‡˜ƒ–ƒŽ‡•‡ ‡••‹–ƒ–•†‡Ž‰”—’‹‹ŽŽ‘”ƒ”ƒ‹šÀŽƒ•‡˜ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×•‘ ‹ƒŽǤL’estudi †‡Ž‡•ˆ‘”–ƒŽ‡•‡•‹ˆ‡„Ž‡•‡•‡‡Ž•†‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘••‘ ‹ƒŽ•‹‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•“—‡Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ‡• ofereix han de donar a l’alumne les eines necessàries’‡”ˆ‡”ǦŽ‘ ‘’‡–‡–‡Žƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×•‘ ‹ƒŽƒ –‹˜ƒǤ  ‡Žƒƒ–‡‹šƒƒ‡”ƒ“—‡ƒ„Žƒͳǡ‡•”‡ ‘ƒƒ’ƒ”–‹”†‡’”‡‰—–‡•‘Ž– ‘ ”‡–‡•ǡ˜‹ —Žƒ†‡•ƒ situacions reals de la vida quotidiana de l’alumne, que Ž‹†‡•’‡”–‹Žƒ —”‹‘•‹–ƒ–‹l’‹–‡”°•Ǥ  L’organ‹–œƒ ‹×•‘ ‹ƒŽƒ –—ƒŽ‡•– ‘•–‹–—ƃ’‡”†‹˜‡”•‘•–‹’—•†‡ˆƒÀŽ‹‡•ǡ‰”—’•‹ƒ••‘ ‹ƒ ‹‘•Ǥ‘–• ‡ŽŽ•ˆ‘”‡‡Ž• ‘–‡š–‘•‡“—°l’alumne ha de †—”ƒ–‡”‡Žƒ•‡˜ƒƒ –‹˜‹–ƒ–‹ƒ’ƒ”–‹”†‡Ž•“—ƒŽ•‡• ˆƒ”‡’”‡‰—–‡•‹˜‡•–‹‰ƒ„Ž‡•“—‡’‡”‡–‹†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Žƒ ‘’‡–° ‹ƒ†‡ ‘‘’‡”ƒ ‹×ǤŽ ‘–‡š– ˆƒ‹Ž‹ƒ”’‘–•‡”—„‘ ‘–‡š–’‡”–”‡„ƒŽŽƒ”ǦŽƒǡ‰” ‹‡•ƒŽƒ’”‘š‹‹–ƒ–“—‡‘ˆ‡”‡‹šǤƒ”‡•ǡ‰‡”ƒ•ǡ   ‘ Ž‡• ‹ cosins, entre d’altres, fo”‡ ƒ‰”—’ƒ ‹‘• “—‡ ‡š‹‰‡‹š‡ ƒ –—ƒ” ‘‘’‡”ƒ–‹˜ƒ‡– ‹ ”‡•’‘•ƒ„Ž‡‡–Ǥ Žgrup d’amics és un altre context significatiu en qual ‡•’‘†‡ˆ‹šƒ”ǡŒƒ“—‡‡Ž•ƒ‹ ••×†‡ ‹•‹—•‡ l’adquisició i l’ƒ’Ž‹ ƒ ‹×†‡˜ƒŽ‘”•ǡ‹–ƒ„±’‡”‡–‡–”‡„ƒŽŽƒ”Ž‡•”‡•’‘•ƒ„‹Ž‹–ƒ–•†‡Ž–”‡„ƒŽŽ‡‡“—‹’Ǥ Al mateix temps, també són font de dinàmiques complicades o de conflictes.

L’actuació dins d’una •‹–—ƒ ‹×†‡ ‘ˆŽ‹ –‡±•—„‘‹†‹ ‹†‡ ‘‡•†——ƒ–‡”‡Žƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×•‘ ‹ƒŽǤ‹šÀdoncs, l’anàlisi †‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡• ȋ‡ “—ƒŽ•‡˜‘Ž ‘–‡š–Ȍ ‹ Žƒ ’”Ö’‹ƒ ’ƒ”–‹ ‹’ƒ ‹× ‘ˆ‡”‡‹š‡ —ƒ ‘ ƒ•‹× ‡š ‡ŽȉŽ‡– ’‡” †‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Žƒ ‘’‡–° ‹ƒ†‡ ‘‘’‡”ƒ ‹×•‘ ‹ƒŽǤ  ‹Šƒǡ’‡”ÖǡƒŽ–”‡• ‘–‡š–‘••‘ ‹ƒŽ•‡“—°l’alumne duƒ–‡”‡Žƒ•‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×‹“—‡ǡ’‡”–ƒ–ǡ•× d’interès d’aquesta competència: els grups socials propers, els barris i el veïnatge, l’escola, etc. La dinàmica dels diferents grups i les relacions que s’estableixen entre ells són molt influents en l’adaptació.

Tots ells ofereixen situa ‹‘•”‡ƒŽ•‹’”‘’‡”‡•ƒŽ•ƒŽ—‡•‹”‡“—‡”‡‹š‡ƒ ‹‘••‘ ‹ƒŽ•’‡” ‘‘’‡”ƒ”Ǥ  ‹šÀǡ — ‘’ ‡ƒ” ƒ– ‡Ž ‘–‡š– “—‡ ‰—‹ƒ” ‡Ž –”‡„ƒŽŽ †‡ Žƒ ‘’‡–° ‹ƒ •‘ ‹ƒŽǡ ±• ‹’‘”–ƒ– “—‡ l’alumne identifiqui les característiques (fortaleses i febleses) que determinen l’activitat del grup i“—‡ ’Žƒ–‡‰‹‹‡•–ƒ„Ž‡‹š‹‘„Œ‡ –‹—•†‡ ‘‘’‡”ƒ ‹×ˆ ‹Ž‡–˜ƒŽ‘”ƒ„Ž‡•ǡ•‘„”‡‡Ž•“—ƒŽ•‡•†—‰—‹ƒ–‡”‡ plans d’accions social•Ǥ ‘ –‘–• ‡Ž• ƒŽ—‡• Šƒ †‡ ˆ‹šƒ”Ǧse uns mateixos objectius d’anàlisi ‡ ‡••”‹ƒ‡–Ǥ‡”‡š‡’Ž‡ǡ‡n l’àmbit familiar que hem anomenat ƒ„ƒ•‡•’‘†‡ƒ„‘”†ƒ”–‡‡• •‘„”‡ Žƒ ˜‡ŽŽ‡•ƒ ‹ Ž‡• •‡˜‡• †‹ˆ‹ —Ž–ƒ–• ƒ†ƒ’–ƒ–‹˜‡•ǡ Žƒ ‹ˆ ‹ƒ ‹ ‡Ž •‡— ’”‘‰”±• ‘‰‹–‹— ‹ •‘ ‹ƒŽǡ Žƒ †‹˜‡”•‹–ƒ–•‡‰‘•Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•‹Žƒ’ƒ–‘Ž‘‰‹ƒǡ‡Ž×Žƒ„‘”ƒŽ‘•‘ ‹ƒŽǡ‡– Ǥ  ƒ“uest punt, és molt important l’observació sistemàtica, així com la recollida‹‡Ž–”ƒ –ƒ‡–†‡ †ƒ†‡•Ǥ  ‡•‡–‘†‘Ž‘‰‹‡•“—‡‡•’‘†‡—–‹Ž‹–œƒ”•×†‹˜‡”•‡•‹˜ƒ†‡•†‡†‹‹“—‡•†‡‰”—’‘‡†‹ƒ ‹‘•ƒ qüestionaris o entrevistes, entre d’altres, sempre amb la finalitat que l’alumne pugui extreure dades, ˆ‘”—Žƒ”Š‹’Ö–‡•‹•‹ƒ””‹„ƒ”ƒ ‘ Ž—•‹‘•‹˜ƒŽ‘”ƒ ‹‘•“—‡’‡”‡–‹‹ŽŽ‘”ƒ”Ž‡•‡ ‡••‹–ƒ–•†‡Ž‰”—’ ‡‡Ž“—ƒŽ‹–‡”ƒ –—ƒǤ  Treballar aquesta competència ha de permetre que l’alumne conegui i desenvolupi estratègies socials ’‡”ˆ‘”ƒ”’ƒ”–ƒ –‹˜ƒ†‡Ž‡•ƒ‰”—’ƒ ‹‘•†‡Ž•‡—‡–‘”ǡ’”‡˜‡‹‡–Ž‡•’‘••‹„Ž‡•†‹ˆ‹ —Ž–ƒ–•‹‹ŽŽ‘”ƒ– Ž‡••‡˜‡•‹–‡”ƒ ‹‘•Ǥ    RECURSOS D’APRENENTATGE  Els tres blocs de recursos d’aprenentatge en qu°s’han o”‰ƒ‹–œƒ–Ž‡•†‘• ‘’‡–° ‹‡•†‘‡”‡•’‘•–ƒ a l’estudi de la p•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ‡–‡•ƒǡ’‡”—ƒ„ƒ†ƒǡ ‘—ƒ ‹° ‹ƒ‹ǡper l’altra, com la capƒ ‹–ƒ–†‡Ž• humans d’adaptarǦ•‡†‡ƒ‡”ƒ‹†‹˜‹†—ƒŽ‹•‘ ‹ƒŽƒŽ•†‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘•‹•‹–—ƒ ‹‘•Ǥ  ‡Ž’”‹‡”„Ž‘ ‡•–”‡„ƒŽŽƒŽƒ‡–‘†‘Ž‘‰‹ƒ“—‡—–‹Ž‹–œƒŽƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ‡Žƒ”‡ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡Ž••‡—•‡•–—†‹•ǡ una metodologia científica basada en l’observació, la formulació d’hipòtesis i l’experimentació, ’”‘’‘” ‹‘ƒ–”‹‰‘” ‹‡–Àˆ‹ Ǥ  L’altra vessant d’aquest bloc és més de fonamentació, ‡“—°es tracta l’adaptació i els aprenentatges dins l’evolució biològica dels ±••‡”•‘Š—ƒ•ȋ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ ‘’ƒ”ƒ†ƒȌǤ  Ž•‡‰‘‹–‡” ‡”„Ž‘ •se centren en l’activitat adaptat‹˜ƒ‡Ž‡••‡˜‡•˜‡••ƒ–•’‡”•‘ƒŽ‹•‘ ‹ƒŽǡ’‡” ‘ˆ‡”‹”ƒ‹šÀ‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•‹Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•‡ ‡••ƒ”‹•’‡”†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Ž‡•†‘• ‘’‡–° ‹‡•“—‡Š‡ ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ–’‡”ƒl’assignatura.

Aquests blocs cobreixen l’enorme extensió de continguts de les branques †‡ Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒǡ ‹ Ž‘‡–ǦŠ‹ ‡Ž• „‹–• ‡˜‘Ž—–‹—•ǡ ‘”ƒŽ• ‹ ’ƒ–‘ŽÖ‰‹ •Ǥ En cada un d’aquests blocs sempre es té present l’enorme diversitat (natural i patològica) com a exigència de la pròpia adaptació i †‡Ž ‘–‡š–‘ ƒŽ”‡ƒŽ‹–œƒ”ǦŽƒǤ  Ž•–”‡•„Ž‘ •’”‡•‡–‡‡Ž ‘Œ—–†‡”‡ —”•‘•‡ ‡••ƒ”‹•’‡”†‡•‡˜‘Ž—’ƒ”Ž‡•†‘• ‘’‡–° ‹‡•Ǥ Tanmateix, és fonamental que a l’aula es faci la selecció dels recursos de cadascun dels blocs que sigui ±•ƒ†‹‡–‡Žƒ”‡ƒŽ‹–œƒ ‹×†‡Ž‡•†‹ˆ‡”‡–••‹–—ƒ ‹‘•†‡Ž’”‘ ±•d’ensenyamentǦƒ’”‡‡–ƒ–‰‡Ǥ    BLOC 1 LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA DE L’ADAPTACIÓ HUMANA  “—‡•– ’”‹‡” „Ž‘  ’”‡–± †‘ƒ” ƒ ‘°‹š‡” Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ ‘ —ƒ ‹° ‹ƒǡ †‹ˆ‡”‡ ‹ƒ–Ǧla d’altres ƒ–°”‹‡•“—‡Ž‹•×ƒˆ‹•Ǥƒ‡–‘†‘Ž‘‰‹ƒ“—‡—–‹Ž‹–œƒŽƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ’‡”ƒŽ••‡—•‡•–—†‹•±•‡Ž°–‘†‡ científic: l’observació, la recollida de dades, la formulació d’hipòtesis,‡– ǤTot plegat forma part d’un °–‘†‡Š‹’‘–°–‹ †‡†— –‹—“—‡Žƒˆƒ†‹ˆ‡”‡–d’altres matèries com ara la filosofia, i que cal que l’alumne ‘‡‰—‹Ǥ  D’altra banda, en aquest blocs’hi recull el primer constructe bàsic de la psicologia: l’adaptació.

Amb aquest concepte es pretén que l’alumne descobreixi quina part del nostre comportament és producte †‡Žƒ„‹‘Ž‘‰‹ƒ‹Žƒ‰‡°–‹ ƒ‹ǡ’‡”–ƒ–ǡ‘Ž–•‹‹Žƒ”ƒŽƒ ‘†— –ƒ‹•–‹–‹˜ƒ†‡Ž•ƒ‹ƒŽ•ǡ‹“—‹ƒ’ƒ”–±• conseqüència d’un aprenentatge ‹Š‡”‡–ƒŽƒ‘•–”ƒ˜‹†ƒ‡•‘ ‹‡–ƒ–Ǥ    BLOC 1: LA PSICOLOGIA COM A CIÈNCIA DE L’ADAPTACIÓ HUMANA FETS I CONCEPTES PROCEDIMENTS La psicologia com a ciència  Qüestions tractables des de la psicologia.  El mètode científic i la psicologia.  Anàlisi de qüestions amb base biològica o social i sense, diferenciant i raonant quines són psicològiques i quines no.  Diferenciació de les metodologies que utilitza la psicologia en els seus estudis (l’observació pròpia i l’observació dels altres, la descripció conductual i els mètodes correlacional i causal).

L’adaptació  L’adaptació com a primer constructe bàsic de la psicologia.  Psicologia comparada i adaptació.  Anàlisi de l’adaptació instintiva simple i la humana (fugir del patiment, aproximar-se al benestar, la supervivència i la reproducció...).  Identificació dels trets diferencials emocionals, perceptius i cognitius i els seus límits en el comportament adaptatiu dels animals en llibertat, animals domèstics, simis i humans.  Identificació de la contribució de la vida social, cultural i cognitiva en els humans en comparació amb la resta d’animals socials.

ACTITUDS I VALORS  Valoració crítica de la ciència i els seus mètodes, en especial en dedicar-se als éssers humans.  Refús fonamentat de les supersticions i les opinions no basades en fets comprovats, especialment les de tipus psicològic.  Curiositat i valoració de la natura, els organismes vius i en especial l’ésser humà, amb totes les seves complexitats.  Curiositat pel coneixement d’un mateix.  Actitud favorable davant els aprenentatges, com a processos que sempre són lents i d’esforç sostingut.  Disposició a tenir cura de la salut, especialment la mental, pròpia i aliena en el seu entorn.  Interès i necessitat de conèixer els altres i treballar-hi.  Mantenir la serenitat davant d’emergències i de situacions desconegudes d’èxit o de fracàs.  Atenció davant la comunicació social, evitant la complexitat inútil i facilitant la integració de qui té dificultats per integrar-se en el flux social.  Participació activa en les institucions socials, culturals, científiques i econòmiques.  Actitud oberta davant dels conflictes.  Responsabilitat social en l’activitat pròpia i del grup.   Orientacions didàctiques Ž’”‹‡”„Ž‘ •‡‰—‡‹šŽ‡•‘”‹‡–ƒ ‹‘•“—‡–‘–ƒƒ–°”‹ƒ ‹‡–Àˆ‹ ƒ–±Ǥ’”‹‡”ŽŽ‘ ǡl’alumne ha de mostrar cura i rigor en l’ús dels conceptes i ‡l’argumentació teòrica segons les dades.ƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ±• —ƒ ‹° ‹ƒ“—‡Ž‹ha d’aportar eines i recursos per procurar l’èxit i evitar el fracàs, millorant així la ‹–‡”ƒ ‹× ƒ„ ‡Ž ‡†‹ ˆÀ•‹ ǡ ’‡”•‘ƒŽ ‹ •‘ ‹ƒŽǤ 2• ’‡” ƒ‹šÖ “—‡ és necessari que l’alumne vegi la ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ ‘ ƒ ‹° ‹ƒ ‡’À”‹ ƒǡ ƒ„ —ƒ ‡–‘†‘Ž‘‰‹ƒ †‡ –”‡„ƒŽŽ ‘Ž– ‘ ”‡–ƒ “—‡ ”‡“—‡”‡‹š observació, formulació d’hipòtesis i experimentació.

Aquesta metodologia és la que ens proporciona el ”‹‰‘” ‹‡–Àˆ‹ ǡƒ„•‘Ž—–ƒ‡–‡ ‡••ƒ”‹’‡”ˆ‡”—ƒƒŽ‹•‹ ”À–‹ ƒ†‡Žƒ’”Ö’‹ƒƒ –—ƒ ‹×Ǥ  En aquest sentit, es podrien considerar com a activitats, per exemple, la crítica d’articles ‹‡–Àˆ‹ • ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ–Ǧ‡‡Ž•’—–•ˆ‡„Ž‡•Ǥƒ„±és fonamental que en els treballs que es facin a l’aula l’alumne •‹‰—‹ ƒ’ƒ­†‡˜ƒŽ‘”ƒ” ”À–‹ ƒ‡–‡Ž“—‡•×‡š’‡”‹‡–••ÖŽ‹†•ȋˆ‹ƒ„Ž‡•ǡ˜Ž‹†•‹”‡’Ž‹ ƒ„Ž‡•Ȍ†‡Ž“—‡ •×‘’‹‹‘•ƒ„±•‘‡›•„ƒ•‡–‡Ö”‹ ƒ‹‡Ž“—‡•×•—’‡”•–‹ ‹‘•‘‘’‹‹‘••‡•‡ ƒ’ˆ‘ƒ‡– ‹ ‘Š‡”° ‹ƒǤ  •‡‰‘ŽŽ‘ ǡ ƒŽpresentar el concepte d’adaptacióǡ“—‡ƒ’ƒ”‡‹š‡ƒ“—‡•–„Ž‘ ǡ†‡•†‡Ž’—–†‡˜‹•–ƒ †‡Žƒ„‹‘Ž‘‰‹ƒ‹Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ‡˜‘Ž—–‹˜ƒ‹ ‘’ƒ”ƒ†ƒǡ’‡”“—°l’alumne vegi que no tots els comportaments són fruit d’uns ap”‡‡–ƒ–‰‡•Ǥƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ’‘†‡–‡‹”‹–‡”°•–”‡„ƒŽŽ•‘ƒ –‹˜‹–ƒ–• ‘’ƒ”ƒ–•ƒ„ ‡Ž ‘’‘”–ƒ‡–†‡Ž•ƒ‹ƒŽ•Ǥ    BLOC 2 ADAPTACIÓ HUMANA INDIVIDUAL: COM SOM ELS HUMANS?  Ž •‡‰‘ „Ž‘  –± ‘ ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– ‘ˆ‡”‹” ‡Ž• ”‡ —”•‘• “—‡ Žƒ ’‡”•‘ƒ —–‹Ž‹–œƒ ’‡” ƒ Žƒ •‡˜ƒ ƒ†ƒ’–ƒ ‹× ’‡”•‘ƒŽǤƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ•‡ ‡–”ƒ‡Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ†‡Ž•’”‘ ‡†‹‡–•„•‹ •ȋƒ’”‡‡–ƒ–‰‡•ȌǡŽ‡• funcions que caracteritzen l’estat anímic i l’inter°• ȋ‡‘ ‹×ǡ ‘• ‹° ‹ƒ ‹ ‘–‹˜ƒ ‹×Ȍ ‹ Žƒ •‡˜ƒ •–”— –—”ƒ ‹× ’‡”ƒ‡– ȋ’‡”•‘ƒŽ‹–ƒ–Ȍǡ ‹ ‡Ž• ’”‘ ‡†‹‡–• ˆ— ‹‘ƒŽ• “—‡ ˆ‘”‡ ‡Ž — Ž‹ †‡Ž• ’”‘ ‡••‘• ‘‰‹–‹—•ȋ‡Ö”‹ƒ‹’‡•ƒ‡–ȌǤ   BLOC 2: ADAPTACIÓ HUMANA INDIVIDUAL Com som els humans? FETS I CONCEPTES PROCEDIMENTS Els aprenentatges  L’aprenentatge com el segon constructe bàsic de la psicologia.  Els aprenentatges bàsics (d’experiència única, d’habituació i sensibilització) i les seves funcions.  Els aprenentatges en la primera infància: els períodes sensibles.  Identificació del paper dels continguts genètics o hereditaris en els aprenentatges dels humans (controvèrsia natura-nurtura).  Observació amb criteris avaluables de les diferències emocionals i cognitives i valoració de la seva rellevància per a l’adaptació pròpia i la social.  Anàlisi de les respostes individuals davant diversos contextos emocionals extrems (naixement, mort, fam, accidents, etc.) diferenciant-les de les respostes en altres animals.  Identificació i anàlisi de les conseqüències permanents de les diferents fases en el desenvolupament emocional, executiu, sensorial i cognitiu, i motriu.  Integració de les diferències individuals, normalitat, retard i trastorns referents als aprenentatges en la infància.  Anàlisi del desenvolupament del llenguatge en els infants.  Descripció i comparació de la manera com aprenen els infants a controlar els altres.

Les emocions i la motivació:  Les emocions en els animals domèstics i en els humans: emocions primàries i emocions secundàries.  La motivació com a reforçadora de l’activitat.  Reconeixement i explicació de la incidència i les conseqüències emocionals, en la conducta executiva, sensorial, motora i cognitiva, de situacions emocionals fortes.  Distinció de les emocions segons si són primàries (por, ràbia, pena, alegria, sorpresa, etc.) o secundàries (admiració, curiositat, vergonya, etc.).  Anàlisi de l’ús que tenen i que se’n fa de les emocions, i com podem aprendre a gestionar-les.  Anàlisi dels factors (curiositat, distracció, ciència, poder, bellesa, etc.) que provoquen l’augment de la motivació en la resposta d’una determinada situació.  Indagació dels factors que augmenten la motivació: diferències entre generacions, gènere, nivell social, ubicació cultural.

La consciència humana:  La consciència humana i la seva relació amb l’atenció, la decisió i la responsabilitat.  Anàlisi de les condicions i els estats de la consciència valorant la seva influència en la presa de decisions personals.  Anàlisi de la relació entre consciència, atenció i responsabilitat.  Identificació de la intencionalitat en la presa de decisions com a fruit de l’experiència i la motivació individual.    La consciència social: educació, moralitat i legalitat.  Estats patològics i consciència: l’angoixa, la manca de patiment i la incoherència.  La consciència i la intel·ligència artificial.  Les alteracions de la consciència.  Descripció de les característiques i les conseqüències dels actes inconscients, automàtics i conscients.  Identificació de les característiques de la consciència social i estudi de les conseqüències de la seva manca (anòmia).  Reconeixement de les alteracions de la consciència en les dificultats puntuals (accidents), estables (suspendre exàmens, premis) i addictives (drogues, volum fort de la música, imprudències), avaluant-ne les conseqüències.  Valoració del perill de les conductes addictives (pel fet que la dependència no és conscient) i les seves conseqüències a llarg terme.  Distinció dels grans àmbits de la patologia i la consciència: l’angoixa (neurosi, obsessions, fòbies), la confusió (esquizofrènia i paranoia) i la manca de criteris (psicopaties).

La personalitat  Influències genètiques, ambientals i culturals.  Els tipus de personalitat i els seus trets.  Identificació dels factors que configuren la personalitat: el caràcter (genètic), l’emoció i la cognició.  Estudi i identificació de diversos tipus de personalitat.  Valoració dels tests de personalitat, així com els seus usos i implicacions.  Anàlisi crítica de les diverses teories psicoanalítiques i humanistes.

Les habilitats o funcions executives i sensoriomotrius  L’atenció, la planificació i la valoració.  La motricitat com a resposta adaptativa immediata.  La percepció a distància (visió i audició) i pròxima (olfacte, tacte i propiocepció).  Reconeixement de les pròpies habilitats executives i sensoriomotrius per facilitar la pròpia adaptació.  Anàlisi de les alteracions en l’atenció (TDAH).  Descobriment de com afecten les il·lusions perceptives, la suggestió, la hipnosi i/o la màgia en l’atenció i la percepció.  Identificació i valoració de les conseqüències de les mancances i el deteriorament de les habilitats executives i sensoriomotrius (ceguesa, sordesa i paràlisi cerebral, entre d’altres).

La memòria  La memòria personal autobiogràfica com a eina adaptativa.  La memòria col·lectiva (informació rebuda per l’entorn) com a eina comunicativa i adaptativa.  L’organització de la memòria: factors temporals (immediatesa, curt i llarg termini) i factors segons el contingut (episòdica,  Anàlisi de com codifiquem, emmagatzemem i recuperem la informació pròpia i aliena i quina relació té amb l’adaptació.  Descobrir com registrem, guardem, modifiquem, oblidem i evoquem la informació al llarg de la vida (infància, maduresa i vellesa).  Estudi del què i el com en la retenció.  Descobriment dels processos que intervenen en l’oblit i la modificació del record.  Anàlisi i valoració de les tècniques de memorització i la seva influència en la comprensió dels fets i dels textos.    declarativa i procedimental; concreta i abstracta).  L’oblit i la modificació del record: eliminació, inhibició i transferència.  Els trastorns de la memòria.  Anàlisi dels diferents trastorns en el funcionament de la memòria (amnèsies, Alzheimer, demència, etc.).

La cognició  Percepció categòrica i formació de conceptes (classificació, generalització i abstracció; manipulació dels trets segons semblances i diferències).  Conceptes i proposicions, discurs (coherència i cohesió) i raonament (inductiu i deductiu).  Analogia i metàfores com a eines del coneixement.  Models mentals i presa de decisions; judicis de probabilitat i solucions de problemes.  Processos implícits i explícits.  Creativitat (pensament convergent i divergent).  Principals patologies cognitives: disminució (deficiència mental, demència senil), confusió i incoherència (esquizofrènia i paranoia).  Identificació i reconeixement d’allò que és característic i definitori d’una categoria (conceptuar sobre objectes, accions, qualitats i relacions) i allò que n’és secundari (trets complementaris).  Ús adequat dels procediments conceptuals (classificar, comparar i inferir) tant d’ens concrets (visibles i manipulables) com d’ens abstractes.  Relació de la informació coneguda amb la nova (jutjar, raonar, fer analogies i metàfores, extreure inferències).  Argumentació i contraargumentació dels propis valors i d’altres, distingint la informació de fets i d’opinions.  Identificació i manteniment de la cohesió i la coherència en els discursos (reconèixer i evitar la “dissonància cognitiva”).  Distinció i ús eficaç dels processos implícits (ràpids i inaccessibles; creatius) i dels que són explícits (reflexió i raonament).  Caracterització de les patologies cognitives principals.                Orientacions didàctiques Ž•‡‰‘„Ž‘ •‡ ‡–”ƒ‡Ž‡•ˆ— ‹‘•‡š‡ —–‹˜‡•ǡ•‡•‘”‹‘‘–”‹—•‹ ‘‰‹–‹˜‡•“—‡ ƒ†ƒ’‡”•‘ƒ˜ƒ ‘•–”—‹–†‡•†‡Žƒ‹ˆ ‹ƒǤ•–”ƒ –ƒǡ†‘ •ǡ†‡ˆ— ‹‘• bàsiques que l’alumne –±‹“—‡Šƒ†‡ ‘°‹š‡”‹—–‹Ž‹–œƒ”ǡŒƒ“—‡Ž‹’”‘’‘” ‹‘‡‡Ž•‹–Œƒ•’‡”ƒ†ƒ’–ƒ”Ǧ•‡ƒles diferents situacions que l’envoltenǤ’alumne ha d’ƒƒŽ‹–œƒ”ƒ“—‡•–‡•ˆ— ‹‘•‡•‹–—ƒ ‹‘•‹ ‘–‡š–‘• ‘ ”‡–•†‡Žƒ•‡˜ƒpròpia vida quotidiana, o de persones properes, per tal d’‘„•‡”˜ƒ”ǦŽ‡•ǡextreure’n †ƒ†‡•ǡˆ‘”—Žƒ”Š‹’Ö–‡•‹•‹‡š’‡”‹‡–ƒ”, amb la finalitat d’‘ˆ‡”‹”•‘Ž— ‹‘•†‡‹ŽŽ‘”ƒ‘„±†‡†‡• ”‹—”‡•‘Ž— ‹‘•’•‹ ‘ŽÖ‰‹“—‡•‡‡Ž• ƒ•‘•“—‡•×±• ‘’Ž‡š‘•Ǥ  •’‘–’ƒ”–‹”†‡’”‡‰—–‡• ‘“El meu gos pot sentir vergonya com jo?”‹–”‡„ƒŽŽƒ”Ž‡•‡‘ ‹‘•’”‹”‹‡•‹•‡ —†”‹‡•‹‡Ž••‡–‹‡–•Ǣ“‡”“—°•‘–ƒ diferents el meu germà i jo?”‹–”ƒ –ƒ”Žƒ‰‡°–‹ ƒ‹‡Ž•–”‡–•†‹”‡ –ƒ‡–Š‡”‡–ƒ„Ž‡•‘‡Ž•‹†‹”‡ –‡•Ǣ“Què li passa a la memòria del meu avi?”’‡”–”‡„ƒŽŽƒ”Žƒ memòria i el seu funcionament; “Per què no puc deixar de fumar?”’‡”–”‡„ƒŽŽƒ”Žƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡‡Ž•ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡•‹Ž‡•‡—”‘Š‘”‘‡•‡Ž‡•ƒ††‹ ions; “C‘ ”‡ƒ ‹‘ƒ—‹ˆƒ–ƒ„ †ƒ˜ƒ–—ƒ•‹–—ƒ ‹×d’avorriment o d’estrès?”’‡”‡–‡†”‡‹ŽŽ‘”‡Ž•’”‘ ‡••‘•†‡’‡” ‡’ ‹×‹ƒ ‹×‡Žƒƒ ƒ†‡‘–‹˜ƒ ‹×‹ —”‹‘•‹–ƒ– ‘‰‹–‹˜ƒǤ ACTITUDS I VALORS  Valoració crítica de la ciència i els seus mètodes, en especial en dedicar-se als éssers humans.  Refús fonamentat de les supersticions i les opinions no basades en fets comprovats, especialment les de tipus psicològic.  Curiositat i valoració de la natura, els organismes vius i en especial l’ésser humà, amb totes les seves complexitats.  Curiositat pel coneixement d’un mateix.  Actitud favorable davant els aprenentatges, com a processos que sempre són lents i d’esforç sostingut.  Disposició a tenir cura de la salut, especialment la mental, pròpia i aliena en el seu entorn.  Interès i necessitat de conèixer els altres i treballar-hi.  Mantenir la serenitat davant d’emergències i de situacions desconegudes d’èxit o de fracàs.  Atenció davant la comunicació social, evitant la complexitat inútil i facilitant la integració de qui té dificultats per integrar-se en el flux social.  Participació activa en les institucions socials, culturals, científiques i econòmiques.  Actitud oberta davant dels conflictes.  Responsabilitat social en l’activitat pròpia i del grup.    ƒ†ƒ• —ƒd’aquestes preguntes es treballen alguns dels”‡ —”•os d’aquest bloc,centrats en activitats concretes i properes a l’alumneǤŽˆ‡–†‡’ƒ”–‹”†‡ •‹–—ƒ ‹‘•”‡ƒŽ•’‡”‡–’‘•ƒ”‡•’‡ ‹ƒŽ°ˆƒ•‹‡l’úsd’una metodologia ‡–”ƒ†ƒ‡‡Ž•’”‘ ‡†‹‡–•‹‘–ƒ–‡‡Ž ‘ ‡’–‡Ǥ   BLOC 3 ADAPTACIÓ HUMANA SOCIAL: CONVIVÈNCIA, INTERACCIÓ I COOPERACIÓ ACTIVA  Ž–‡” ‡”„Ž‘ ˆƒ”‡ˆ‡”° ‹ƒƒŽ‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–•‡ ‡••”‹‡•’‡” ‘˜‹—”‡ǡ‹–‡”ƒ –—ƒ”‹ ‘‘’‡”ƒ”‡•‘ ‹‡–ƒ–Ǥ ƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ•‡ ‡–”ƒ‡Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•†‡Ž‡•ƒ‰”—’ƒ ‹‘•Š—ƒ‡•‹‡Ž‡•ƒ –‹–—†•‹‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•que es deriven d’una malaƒ†ƒ’–ƒ ‹×‘ ‘˜‹˜° ‹ƒǡƒ‹šÀ ‘‡‡Ž•‡ ƒ‹•‡•†‡”‡•‘Ž— ‹× ‹‡Ž‡•‡•–”ƒ–°‰‹‡•†‡”‡Žƒ ‹×•‘ ‹ƒŽȋ ‘—‹ ƒ ‹×ǡ‡†‹ƒ ‹×ǡŽ‹†‡”ƒ–‰‡ǤǤǤȌǤƒ„é s’hi troben recursos “—‡–”ƒ –‡Ž‡•†‡ ‹•‹‘••‘ ‹ƒŽ•ȋ˜ƒŽ‘”•‹‹†‡‘Ž‘‰‹ƒȌ‹Žƒ•‡˜ƒ‡š‡ — ‹×ȋ ‘ˆ‘”‹•‡‹”ƒ†‹ ƒŽ‹–ƒ–ȌǤ  ‘ƒ‡š‡‡–”‡‡Ž•„Ž‘ •d’adaptacióindividual i social, a l’inici d’aquest bloc s’han situat les eines “—‡’‡”‡–‡Žƒ”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž•ƒŽ–”‡•‹ƒ„—ƒ–‡‹šǣŽƒ ‘—‹ ƒ ‹×‹‡ŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡Ǥ     BLOC

3. ADAPTACIÓ HUMANA SOCIAL: Convivència, interacció i cooperació activa FETS I CONCEPTES Instruments per a l’adaptació social: la comunicació i el llenguatge  L’adaptació instintiva en les agrupacions animals.  La comunicació com a instrument per a la convivència.  El llenguatge.  Habilitats requerides i trastorns del llenguatge.  Identificació dels medis, els continguts i les funcions de la comunicació instintiva, des dels insectes fins als humans.  Anàlisi de la comunicació en els humans que han estat aïllats, comparant-la amb la comunicació en convivència (nens salvatges, nàufrags, etc.).  Anàlisi de la relació entre la comunicació humana i la convivència compartida i cooperativa, en les activitats col·lectives (positives o negatives).  Exercitació de les habilitats de comunicació, valorant la seva importància per poder conviure amb els altres en diverses situacions.  Anàlisi de la influència de les TIC en la comunicació i les diferències segons l’edat, el sexe, el context i la cultura.  Reconeixement de l’ús del llenguatge (oral, escrit o gestual) com a instrument per donar, rebre i compartir informació a través de signes amb significats acceptats i acordats per tothom.  Anàlisi de com és possible comprendre el llenguatge malgrat tanta diversitat i canvis (influència del context i intenció).  Reconeixement de les habilitats necessàries perquè es pugui comprendre i produir el llenguatge en diverses situacions.  Reconeixement dels diferents trastorns del llenguatge i anàlisi de les causes que el provoquen i com això afecta l’adaptació.

Agrupacions humanes per a la convivència:  Els nuclis familiars i la seva evolució.  Les agrupacions, els rols i la personalitat i la identitat dels diferents membres.  La cooperació en els grups com a base de la convivència.  Les habilitats socials en la convivència.  Diferències culturals.  Observació dels nuclis familiars en diverses cultures establint-ne les diferències.  Identificació dels tipus de nuclis actuals i les seves condicions per extreure’n avantatges i condicionants per a una adaptació satisfactòria.  Valoració del rol de la família i de l’entorn en la formació de la personalitat i la identitat.  Anàlisi de la convivència i les relacions d’afecte, d’afiliació o de rebuig en diverses agrupacions (l’amistat, l’aparellament, la família).    Anàlisi de la cooperació en situacions normals o d’emergència, valorant el suport i les conseqüències que té.  Identificació de les diferències de gènere i els problemes de la identitat sexual en diverses cultures, i la seva repercussió en les persones.  Identificació de les habilitats socials que afavoreixen la correcta comunicació i la bona convivència entre les persones (atenció als altres, empatia).  Anàlisi del rol dels grups de pressió en la convivència i la importància de certes habilitats socials —com saber dir “no” o el conformisme— com a resposta.  Observació de situacions amb inclusió i exclusió social, identificant- ne els factors que els han provocat.

Adaptació social: actituds i conflictes  Valors i mecanismes d’adaptació (responsabilitat, compromís amb les normes, justícia...).  Els conflictes personals (individuals, de parella, família, veïnals, etc.) i els conflictes socials (culturals, religiosos, etc.).  Tractament dels conflictes: negociació, arbitratge, mediació.  Reconeixement dels mecanismes en l’organització social que ens permeten adaptar-nos i conviure en societat.  Identificació dels conflictes, establint-ne una tipologia i un diagnòstic.  Aplicació de les diferents tècniques emprades en la solució de conflictes.

Coneixement i decisions socials:  Les decisions polítiques: coherència entre valors i cognició.  Política i psicologia: el conformisme i la radicalitat.  Normes i comportament.  Anàlisi de les raons ideològiques i les tendències polítiques de l’entorn (família i amistats).  Anàlisi crítica de les relacions que s’estableixen entre el funcionament social, les decisions polítiques i els propis valors.  Estudi de les raons de l’anòmia i les psicopaties.             Orientacions didàctiques Ž–‡” ‡”„Ž‘ •‡ ‡–”ƒ‡Žƒ ‘˜‹˜° ‹ƒǡŽƒ‹–‡”ƒ ‹×‹Žƒ ‘‘’‡”ƒ ‹× ‘ƒ’”‘ ‡••‘•ˆ‘ƒ‡–ƒŽ•’‡”†—”ƒ–‡”‡—ƒ ‘””‡ –ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×•‘ ‹ƒŽǤƒŽ†”‹ ‹†‹” de manera rellevant en aspectes com el coneixement de les persones de l’entorn, la formació del•‰”—’•‹‡Ž•†‹ˆ‡”‡–•”‘Ž•ǡŽ‡•†‹ˆ‡”° ‹‡• —Ž–—”ƒŽ•ƒ„‡Ž• punts d’acord i Ž‡•†‹˜‡”‰° ‹‡•‹l’anàlisi de situacions de conflicte, a‹šÀ ‘‡Ž•‡ ƒ‹•‡•’‡””‡•‘Ž†”‡ǦŽ‡•ǡ ‘Žƒ‡†‹ƒ ‹×ǡŽƒ‡‰‘ ‹ƒ ‹×‘‡ŽŽ‹†‡”ƒ–‰‡Ǥ  ‘‡‡Ž•‡‰‘„Ž‘ ǡ’‡”–”‡„ƒŽŽƒ”ƒ“—‡•–•ƒ•’‡ –‡•Š‡†‡’ƒ”–‹”†‡•‹–—ƒ ‹‘•†‡Žƒ’”Ö’‹ƒ˜‹†ƒ“—‘–‹†‹ƒƒde l’alumneǡŒƒ“—‡±•‘‡•†——ƒ–‡”‡Žƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×†‡forma natural i on sorgeixen problemes concrets que l’alumne haurà d’identificar, observar‹ƒƒŽ‹–œƒ”‹†‡Ž•“—ƒŽ•Šƒ—”d’‡š–”‡—”‡ ‘ Ž—•‹‘• “—‡Ž‹’‡”‡–‹‹ŽŽ‘”ƒ”Žƒ•‡˜ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×•‘ ‹ƒŽǤ  En aquest cas, es podrien plantejar preguntes tipus: “Per què els nens salvatges no s’adapten al nostre món social?”‹•‘•’‡•ƒ”‡Ž’ƒ’‡”†‡Žƒ —Ž–—”ƒ‡‡Ž• ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡• ‘‰‹–‹—•‹’ŽÀ ‹–•‹‡š’ŽÀ ‹–•‡Žƒ‹ˆ ‹ƒǢ“‘ƒˆ‡ –‡Ž‡•šƒ”š‡••‘ ‹ƒŽ•ȋ‹Ȁ‘‡Ž•˜‹†‡‘Œ‘ •Ȍ‡Ž‡•‘•–”‡•˜‹†‡•ǫǡƒ„“—°‡•’‘–”‡ˆŽ‡š‹‘ƒ” •‘„”‡Ž‡••‡˜‡•‹ˆŽ—° ‹‡•‡Ž‡•‡•–”— –—”‡• ‘‰‹–‹˜‡•‹‡Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–••‘ ‹ƒŽ•Ǣ“C‘’‘†‡”‡•‘Ž†”‡un conflicte amb X?”ǡƒ„“—°‡•’‘†‡‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”‡Ž• –‹’—•†‡ ‘ˆŽ‹ –‡‹Žƒ’‡”•‘ƒŽ‹–ƒ–†‡ǡƒ‹šÀ ‘‡Ž•”‡ —”•‘•†‡‡†‹ƒ ‹×ƒ’”‘’‹ƒ–•’‡””‡•‘Ž†”‡‡Ž ‘ˆŽ‹ –‡Ǥ ACTITUDS I VALORS  Valoració crítica de la ciència i els seus mètodes, en especial en dedicar-se als éssers humans.  Refús fonamentat de les supersticions i les opinions no basades en fets comprovats, especialment les de tipus psicològic.  Curiositat i valoració de la natura, els organismes vius i en especial l’ésser humà, amb totes les seves complexitats.  Curiositat pel coneixement d’un mateix.  Actitud favorable davant els aprenentatges, com a processos que sempre són lents i d’esforç sostingut.  Disposició a tenir cura de la salut, especialment la mental, pròpia i aliena en el seu entorn.  Interès i necessitat de conèixer els altres i treballar-hi.  Mantenir la serenitat davant d’emergències i de situacions desconegudes d’èxit o de fracàs.  Atenció davant la comunicació social, evitant la complexitat inútil i facilitant la integració de qui té dificultats per integrar-se en el flux social.  Participació activa en les institucions socials, culturals, científiques i econòmiques.  Actitud oberta davant dels conflictes.  Responsabilitat social en l’activitat pròpia i del grup.   CRITERIS D’AVALUACIÓ  CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1       Pertinència ƒ’‡”–‹° ‹ƒés la qualitat d’aconseguir que una acció sigui apropiada al fi que hom persegueix.

En l’anàlisi de la pròpia actuació, la pertinència es manifesta en les noves aportacions rellevants o significatives que s’incorporen per millorar la pròpia adaptació.

Aqu‡•–‡•ƒ’‘”–ƒ ‹‘•Šƒ†‡–‡‹”‡ ‘’–‡ ‡Ž• ‘—• ’”‘ ‡†‹‡–• ƒ†ƒ’–ƒ–‹—• “—‡ ƒ’‘”–ƒ Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒǤ Així, l’alumne †‡‘•–”ƒ —ƒ ƒ –—ƒ ‹× ’‡”–‹‡– “—ƒ‘•–”ƒ —‡•‹ŽŽ‘”• ˆ— ‹‘•‡š‡ —–‹˜‡• ȋƒ–±‹ŽŽ‘” ‹±••‡Ž‡ –‹˜ƒ‡–ǡ ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ ƒ„ ±• ‡ ‡”–ǡ †‡ ‹†‡‹š ƒ„ ‹ŽŽ‘” ‹ˆ‘”ƒ ‹×Ȍǡ “—ƒ ”‡ ‘‡‹š ‹ ‰‡•–‹‘ƒ Ž‡• ”‡ƒ ‹‘• emocionals i quan millora l’ús de les habilitats perceptives, motrius i cognitives en la seva actuació. Coherència ƒ ‘Š‡”° ‹ƒ quan s’analitza la pròpia actuació ‡• ”‡ˆ‡”‡‹š ƒ Žƒ ‘‡š‹× ŽÖ‰‹ ƒ ‹ ˆ— ‹‘ƒŽ “—‡ s’estableix entre la pròpia actuació i les fortaleses i febleses pròpies.

És fonamental que l’alumne ƒ˜ƒ ‹ ‡‡Ž ‘‡‹š‡‡–’”‘’‹ǡ–‡‹–’”‡•‡–•Ž‡••‡˜‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•’‡”•‘ƒŽ•ǡ’‡”ƒ†ƒ’–ƒ”†‡ƒ‡”ƒ ‘Š‡”‡–Žƒ•‡˜a actuació a l’acció que pretén desenvolupar.  Sentit crític Ž•‡–‹– ”À–‹ ±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–necessària a l’hora d’expressar raonadament una opinió reconeixent o apreciant el valor o el mèrit d’algú o alguna cosa.

Per verificar que l’ƒŽ—‡ƒ’Ž‹ ƒ‡Ž•‡–‹– ”À–‹ ‡Žƒ ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×†‡Žƒ•‡˜ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×ǡ ƒŽ ‘’”‘˜ƒ”“—‡•ƒ’‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”†‡ƒ‡”ƒ Žƒ”ƒ‡Ž•”‡•—Ž–ƒ–•†‡Ž• ‘„Œ‡ –‹—•ƒ” ƒ–•ǡŽ‡•‡•–”ƒ–°‰‹‡•‹ ‘”’‘”ƒ†‡•‹‡Ž•˜ƒŽ‘”•‹Ž‡• ”‡‡ ‡•“—‡‡Ž••‘•–‡‡ǡ’‡”’Žƒ‹ˆ‹ ƒ” †‡ˆ‘”ƒ”‡ƒŽ‹•–ƒ‡Ž• ƒ˜‹•’‡”–‹‡–•’‡”“—°Žƒ•‡˜ƒƒ –—ƒ ‹×‡•†‡˜‹‰—‹”‡ŽŽ‡˜ƒ–‹’”‘ˆ‹–‘•ƒ‡‡Ž ˆ—–—”ǤŽŠ‘”ƒǡ‡Ž•‡–‹– ”À–‹ –ƒ„±Šƒ†‡’‡”‡–”‡ƒl’alumne•‡” ‘• ‹‡–†‡Ž• ƒ˜‹•’‘•‹–‹—•“—‡Žƒ ‹ ‘”’‘”ƒ ‹×†‡Ž‡•‘˜‡•‡‹‡•“—‡‘ˆ‡”‡‹šŽƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒŽ‹Šƒƒ’‘”–ƒ–‡‡Ž•‡—’”‘ ±•†’ƒ†ƒ’–ƒ ‹× ‹†‹˜‹†—ƒŽǤ  CA1.

Pertinència CA2.

Coherència CA3.

Sentit crític C1 Analitzar la pròpia actuació incorporant les eines que la psicologia ofereix   CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2        Destresa ƒ†‡•–”‡•ƒ•‘ ‹ƒŽǡƒ’Ž‹ ƒ†ƒƒŽƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×ǡ•‡ ‡–”ƒ‡Ž’Šƒ„‹Ž‹–ƒ–’‡”‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”Ž‡•ˆ‘”–ƒŽ‡•‡•‹Ž‡• ˆ‡„Ž‡•‡•dels diferents contextos socials on s’actua.

Cooperar o prendre part ‡—ƒ‘„”ƒˆ‡–ƒ‡ ‘ï ‹’Ž‹ ƒ •‡” Š„‹Ž ’‡” ‡˜‹–ƒ” Ž‡• ˆ‡„Ž‡•‡• ‹ ’‡” ”‡ ‘°‹š‡” ‹ ƒ’”‘ˆ‹–ƒ” Ž‡• ˆ‘”–ƒŽ‡•‡• •‡‰‘• Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•’ƒ”–‹ —Žƒ”•†‡Ž• ‘–‡š–‘•†’ƒ ‹×•‘ ‹ƒŽǤ  Efectivitat L’efectivitat és la qualitat d’ésser efectiu que es manifesta quan la realització d’una acció té l’efecte que hom n’espera.

En l’ƒ –—ƒ ‹× ‘‘’‡”ƒ–‹˜ƒ ƒ„ Ž’‡–‘”ǡ ‘•‹•–‡‹š ƒ ƒ’”‘’ƒ”Ǧ•‡ ƒ —• ‘„Œ‡ –‹—• “—‡ s’hagin planificat de forma ’Ž‹ƒ‹”‡ƒŽ‹•–ƒ‘ƒ••‘Ž‹”ǦŽ‘•ǡ—–‹Ž‹–œƒ–‡Ž•’”‘ ‡†‹‡–•‹Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• ’•‹ ‘ŽÖ‰‹“—‡•ǡ’‡”ƒ ‘•‡‰—‹”—ƒ‹ŽŽ‘”ƒ‹—benefici social.

En aquest sentit, l’‡ˆ‡ –‹˜‹–ƒ–‘‡•Ž‹‹–ƒ exclusivament a l’eficàcia i l’èxit del pla’”‘’‹, sinó que s’obre als aprenentatges i a les repercussions socials que la persona o el seu grup hagin aconseguit en els contextos establerts i amb l’experiència ƒ†“—‹”‹†ƒǤ Sentit crític Ž•‡–‹– ”À–‹ és la qualitat necessària a l’hora d’expressar raonadament una opinió reconeixent o apreciant el valor o el mèrit d’algú o alguna cosa.

Per verificar que l’alumne aplica el sentit crític en la ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×†‡Žƒ•‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×ǡ ƒŽ ‘’”‘˜ƒ”“—‡•ƒ’‹†‡–‹ˆ‹ ƒ”†‡ƒ‡”ƒ Žƒ”ƒ‡Ž•”‡•—Ž–ƒ–•†‡Ž• ‘„Œ‡ –‹—• ƒ” ƒ–• ‡ ‡Ž• †‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘• •‘ ‹ƒŽ•ǡ Ž‡• ‡•–”ƒ–°‰‹‡• ‹ ‘”’‘”ƒ†‡• ‹ ‡Ž• ˜ƒŽ‘”• ‹ Ž‡• ”‡‡ ‡•“—‡‡Ž••‘•–‡‡‹“—‡‹’‡†‡‹š‡‡Ž•‡—’”‘‰”±•ǡ’Žƒ‹ˆ‹ ƒ–†‡ˆ‘”ƒ”‡ƒŽ‹•–ƒ‡Ž• ƒ˜‹• ’‡”–‹‡–•’‡”“—°Žƒ•‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×‡•†‡˜‹‰—‹±•ƒ –‹˜ƒ‹”‡•’‘•ƒ„Ž‡ǤŽƒ–‡‹š–‡’•Šƒ†‡•ƒ„‡” ƒ”‰—‡–ƒ”“—‹‡••×Ž‡• ƒ—•‡•“—‡Šƒ ‘–”‹„—Öˆƒ˜‘”ƒ„Ž‡‡–ƒŽ•°š‹–•“—‡Šƒ‰‹ƒ••‘Ž‹–‡Žƒ•‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×Ǥ  C2Cooperar activament i de forma responsable en els diferents contextos socials CA1.

Destresa CA2.

Efectivitat CA3.

Sentit crític   EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE  EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1  C1.

Analitzar la pròpia actuació incorporant les eines que la psicologia ofereix Žˆ‹ƒŽ†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–ǡl’alumneƒƒŽ‹–œƒŽƒ’”Ö’‹ƒƒ –—ƒ ‹×“—ƒǡƒ’ƒ”–‹”†‡Ž”‡ ‘‡‹š‡‡–†‡Žƒ„ƒ•‡ „‹‘ŽÖ‰‹ ƒ†‡Ž ‘’‘”–ƒ‡–Š—‹Ž‡••‡˜‡•‹ˆŽ—° ‹‡•ƒ„‹‡–ƒŽ•ǡ†‹•–‹‰‡‹š‡–”‡ˆƒ –‘”•Š‡”‡–ƒ–•‹ ƒ†“—‹”‹–•†‡Ž ‘’‘”–ƒ‡–’‡”‹ ‘”’‘”ƒ”ƒ“—‡•– ‘‡‹š‡‡–‡Žƒ•‡˜ƒƒ –‹˜‹–ƒ–Ǥ±•ǡƒ†ƒ’–ƒ†‡ ˆ‘”ƒ ‘Š‡”‡–Ž‡••‡˜‡•ƒ –—ƒ ‹‘•‹Ž‡••‡˜‡•†‡ ‹•‹‘•‡ˆ— ‹×†‡Ž”‡ ‘‡‹š‡‡–†‡Ž‡••‡˜‡• ˆ‘”–ƒŽ‡•‡•‹ˆ‡„Ž‡•‡•ȋ‡š‡ —–‹˜‡•ǡ•‡•‘”‹ƒŽ•ǡ‘–”‹—•‹ ‘‰‹–‹˜‡•Ȍǡ†‹•–‹‰‹–‹ŽŽ‘”Žƒ‘”ƒŽ‹–ƒ–ǡŽƒ †‹˜‡”•‹–ƒ– ‹ Ž‡• †‹•ˆ— ‹‘• ‡ Ž‡• ’‡”•‘‡• †‡Ž •‡— ‡–‘”Ǥ ‹ƒŽ‡–ǡ –ƒ„± ‹ ‘”’‘”ƒ ‡Ž• ‘—• ‘‡‹š‡‡–•‹ ‡•–”ƒ–°‰‹‡• “—‡ Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒ Ž‹ ‘ˆ‡”‡‹š ’‡”‹ŽŽ‘”ƒ” Žƒ•‡˜ƒ ƒ†ƒ’–ƒ ‹×ǡƒ—–‘ƒ˜ƒŽ—ƒ– ”À–‹ ƒ‡–‡Ž•”‡•—Ž–ƒ–•†‡Žƒ•‡˜ƒƒ –—ƒ ‹×‡‡Ž•†‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘•Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.

Cooperar activament i de forma responsable en els diferents contextos socials  Al final del batxillerat, l’alumne coopera activament i de forma responsable quan reconeix la importància del seu paper com a ens actiu en la cooperació per propiciar la cohesió en l’entorn social, –ƒ–‡Žƒ’”‡˜‡ ‹×‹•‘Ž— ‹×†‡ ‘ˆŽ‹ –‡• ‘‡Žƒ’ƒ”–‹ ‹’ƒ ‹× ‘•–”— –‹˜ƒ‡’”‘Œ‡ –‡•†‡’”‘‰”±•Ǥ ‡”ˆ‡”ǦŠ‘ǡƒƒŽ‹–œƒ‡Ž•‡—‡–‘”±•’”‘’‡”ǡ”‡ ‘‡‹š‡–Žƒ†‹˜‡”•‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽ‹‹†‡–‹ˆ‹ ƒ–Ž‡•ˆ‘”–ƒŽ‡•‡• i les febleses del diferents contextos socials.

D’altra banda, aplica ‡Ž• ’”‘ ‡†‹‡–• ‹ Ž‡• Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• •‘ ‹ƒŽ•“—‡Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒŽ‹‘ˆ‡”‡‹š’‡”‹ŽŽ‘”ƒ”Žƒ•‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×ƒ„‡Ž•ƒŽ–”‡•‹ ‘–”‹„—‹”ƒŽƒ‹ŽŽ‘”ƒ ‹ ‡Ž „‡‡ˆ‹ ‹ •‘ ‹ƒŽǤ  ƒ“—‡•– •‡–‹–ǡ —–‹Ž‹–œƒ Žƒ ‘—‹ ƒ ‹× ‹ ‡Ž ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ ‘ ƒ ‹•–”—‡–• ‹†‹•’‡•ƒ„Ž‡•’‡”ƒ—ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×±•‡ˆ‡ –‹˜ƒǡ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ–‹ ‘’‡•ƒ–Ž‡•’‘••‹„Ž‡•†‹ˆ‹ —Ž–ƒ–•ǡ–ƒ– ’”Ö’‹‡• ‘ƒŽ‹‡‡•Ǥ‘•ƒ‡’” –‹ ƒ †‹˜‡”•‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–••‘ ‹ƒŽ•‡˜‹–ƒ–‘–”ƒ –ƒ–Ž‡•†‹ˆ‡”° ‹‡•‹ ‰‡•–‹‘ƒ– ‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡• ’‡” ‹ŽŽ‘”ƒ” Žƒ ‘˜‹˜° ‹ƒǤ ‹ƒŽ‡–ǡ ˜ƒŽ‘”ƒ •‹ Žƒ •‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×ǡ ‹ ‡Ž• ”‡•—Ž–ƒ–•‘„–‹‰—–•‡”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž•‘„Œ‡ –‹—•‹‹–Œƒ•—–‹Ž‹–œƒ–•‡‡Ž•†‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘•Šƒ‡•–ƒ– ƒ –‹˜ƒ‹”‡•’‘•ƒ„Ž‡ǡ‹Žƒ”‡ƒŒ—•–ƒ‡ ƒ•“—‡‘Š‘Šƒ‰‹‡•–ƒ–Ǥ      QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1   Analitzar la pròpia actuació incorporant les eines que la psicologia ofereix C1 Planificar objectius d’acció personals a curt i llarg termini, tenint en compte les incerteses inevitables Executar plans d’acció personals rellevants Reconèixer fortaleses i febleses dels propis contextos d’acció i desenvolupament: físic, personal i social Valorar críticament els resultats de la pròpia actuació d’acord amb tots els recursos disponibles Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació: CA1.

Pertinència CA2.

Coherència CA3.

Sentit crític Ž ˆ‹ƒŽ †‡ „ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–ǡ l’alumne ƒƒŽ‹–œƒ Žƒ ’”Ö’‹ƒ ƒ –—ƒ ‹× “—ƒǡ ƒ ’ƒ”–‹” †‡Ž ”‡ ‘‡‹š‡‡–†‡Žƒ„ƒ•‡„‹‘ŽÖ‰‹ ƒ†‡Ž ‘’‘”–ƒ‡–Š—‹Ž‡••‡˜‡•‹ˆŽ—° ‹‡• ƒ„‹‡–ƒŽ•ǡ †‹•–‹‰‡‹š ‡–”‡ ˆƒ –‘”• Š‡”‡–ƒ–• ‹ ƒ†“—‹”‹–• †‡Ž ‘’‘”–ƒ‡– ’‡” ‹ ‘”’‘”ƒ” ƒ“—‡•– ‘‡‹š‡‡– ‡ Žƒ •‡˜ƒ ƒ –‹˜‹–ƒ–Ǥ  ±•ǡ ƒ†ƒ’–ƒ †‡ ˆ‘”ƒ ‘Š‡”‡–Ž‡••‡˜‡•ƒ –—ƒ ‹‘•‹Ž‡••‡˜‡•†‡ ‹•‹‘•‡ˆ— ‹×†‡Ž”‡ ‘‡‹š‡‡–†‡ Ž‡• •‡˜‡• ˆ‘”–ƒŽ‡•‡• ‹ ˆ‡„Ž‡•‡• ȋ‡š‡ —–‹˜‡•ǡ •‡•‘”‹ƒŽ•ǡ ‘–”‹—• ‹ ‘‰‹–‹˜‡•Ȍǡ †‹•–‹‰‹–‹ŽŽ‘”Žƒ‘”ƒŽ‹–ƒ–ǡŽƒ†‹˜‡”•‹–ƒ–‹Ž‡•†‹•ˆ— ‹‘•‡Ž‡•’‡”•‘‡•†‡Ž•‡— ‡–‘”Ǥ ‹ƒŽ‡–ǡ –ƒ„± ‹ ‘”’‘”ƒ ‡Ž• ‘—• ‘‡‹š‡‡–• ‹ ‡•–”ƒ–°‰‹‡• “—‡ Žƒ ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒŽ‹‘ˆ‡”‡‹š’‡”‹ŽŽ‘”ƒ”Žƒ •‡˜ƒƒ†ƒ’–ƒ ‹×ǡƒ—–‘ƒ˜ƒŽ—ƒ– ”À–‹ ƒ‡–‡Ž• ”‡•—Ž–ƒ–•†‡Žƒ•‡˜ƒƒ –—ƒ ‹×‡‡Ž•†‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘•Ǥ   QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Cooperar activament i de forma responsable en els diferents contextos socials C2 Planificar objectius específics a curt, mitjà i llarg termini per a la diversitat d’entorns socials Planificar objectius específics a curt, mitjà i llarg termini per a la diversitat d’entorns socials Reconèixer fortaleses i febleses dels diversos contextos de desenvolupament i diversitat en l’acció social Valorar críticament els resultats de la cooperació en funció dels objectius i els mitjans utilitzats per millorar la pròpia cooperació Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.

Destresa CA2.

Efectivitat CA3.

Sentit crític Al final del batxillerat, l’alumne coopera activament i de forma responsable “—ƒ”‡ ‘‡‹šŽƒ‹’‘”– ‹ƒ†‡Ž•‡—’ƒ’‡” ‘ƒ‡•ƒ –‹—‡Žƒ ‘‘’‡”ƒ ‹× per propiciar la cohesió en l’entorn social, tant en la prevenció i s‘Ž— ‹×†‡ ‘ˆŽ‹ –‡• ‘‡Žƒ’ƒ”–‹ ‹’ƒ ‹× ‘•–”— –‹˜ƒ‡’”‘Œ‡ –‡•†‡’”‘‰”±•Ǥ‡”ˆ‡”Ǧ Š‘ǡ ƒƒŽ‹–œƒ ‡Ž •‡— ‡–‘” ±• ’”‘’‡”ǡ ”‡ ‘‡‹š‡– Žƒ †‹˜‡”•‹–ƒ– •‘ ‹ƒŽ ‹ identificant les fortaleses i les febleses del diferents contextos socials.

D’altra „ƒ†ƒǡƒ’Ž‹ ƒ‡Ž•’”‘ ‡†‹‡–•‹Ž‡•Šƒ„‹Ž‹–ƒ–••‘ ‹ƒŽ•“—‡Žƒ’•‹ ‘Ž‘‰‹ƒŽ‹‘ˆ‡”‡‹š ’‡” ‹ŽŽ‘”ƒ” Žƒ •‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹× ƒ„ ‡Ž• ƒŽ–”‡• ‹ ‘–”‹„—‹” ƒ Žƒ ‹ŽŽ‘”ƒ ‹ ‡Ž „‡‡ˆ‹ ‹•‘ ‹ƒŽǤƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ—–‹Ž‹–œƒŽƒ ‘—‹ ƒ ‹×‹‡ŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ ‘ƒ ‹•–”—‡–• ‹†‹•’‡•ƒ„Ž‡• ’‡” ƒ —ƒ ƒ†ƒ’–ƒ ‹× ±• ‡ˆ‡ –‹˜ƒǡ ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ– ‹ ‘’‡•ƒ–Ž‡•’‘••‹„Ž‡•†‹ˆ‹ —Ž–ƒ–•ǡ–ƒ–’”Ö’‹‡• ‘ƒŽ‹‡‡•Ǥ‘•ƒ‡’” –‹ ƒ †‹˜‡”•‡• Šƒ„‹Ž‹–ƒ–• •‘ ‹ƒŽ• ‡˜‹–ƒ– ‘ –”ƒ –ƒ– Ž‡• †‹ˆ‡”° ‹‡• ‹ ‰‡•–‹‘ƒ– ‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•’‡”‹ŽŽ‘”ƒ”Žƒ ‘˜‹˜° ‹ƒǤ ‹ƒŽ‡–ǡ˜ƒŽ‘”ƒ•‹Žƒ•‡˜ƒ ‘‘’‡”ƒ ‹×ǡ‹ ‡Ž•”‡•—Ž–ƒ–•‘„–‹‰—–•‡”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž•‘„Œ‡ –‹—•‹‹–Œƒ•—–‹Ž‹–œƒ–•‡‡Ž• †‹ˆ‡”‡–• ‘–‡š–‘•Šƒ‡•–ƒ–ƒ –‹˜ƒ‹”‡•’‘•ƒ„Ž‡ǡ‹Žƒ”‡ƒŒ—•–ƒ‡ ƒ•“—‡‘Š‘ Šƒ‰‹‡•–ƒ–Ǥ