Decret del 20-03-2019 de publicació del programa de l’assignatura d’història de les arts del batxillerat general de l’Escola Andorrana

Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 29, any 2019 (27/03/2019) · Pàgina completa (historial de versions)

Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.

Article 1. Objecte

Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura d’història de les arts del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.

Article 2. Condicions en què s’aplica el programa

El programa de l’assignatura d’història de les arts s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Article 3. Programa d’història de les arts

El programa de l’assignatura d’història de les arts del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.

Disposició derogatòria Es

deroga el Decret del 6-02-2013 del programa de l’assignatura d’història de les arts I i II de batxillerat de l’Escola Andorrana.

Disposició final Aquest

Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Annex unic

Annex.

INTRODUCCIÓ  Ž ’”‘‰”ƒƒ d’història de les a”–• ’ƒ”–‡‹š †‡ Žƒ ‘ ‡’ ‹× †‡ Žƒ Šistòria de l’ƒ”– ‘ ƒ ƒ’ †‡ ‘‡‹š‡‡– ƒ„ ‘„Œ‡ –‹—•‹°–‘†‡• ’”‘’‹•ǡ ‡–”ƒ– en l’observació, l’ƒŽ‹•‹ǡ Žƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× ‹ Žƒ •‹•–‡ƒ–‹–œƒ ‹×†‡Ž‡•‘„”‡•ƒ”–À•–‹“—‡•ǡ•‹–—ƒ–Ǧles dins d’un context temporal i espaial, d’acord amb —˜‘ ƒ„—Žƒ”‹‹—• ‘†‹•‡•–°–‹ •‹ —Ž–—”ƒŽ•’”‘’‹•Ǥ L’art és entès com una activitat humana vinculada a l’expressió i la comunicació de sentiments i ‡‘ ‹‘•‹†‹˜‹†—ƒŽ•‹ ‘ŽȉŽectives, i per tant, l’obra artística es converteix en testimoniatge històric †‡’”‹‡”‘”†”‡†‡Ž‡••‘ ‹‡–ƒ–•ǣˆ‘”‡•†‡˜‹†ƒǡ ”‡‡ ‡•‹‡–ƒŽ‹–ƒ–•Ǥ  La finalitat de l’assignatura ésǡ†‘ •ǡŽƒ ‘’”‡•‹×†‡Žƒ ”‡ƒ ‹×ƒ”–À•–‹ ƒƒŽŽŽƒ”‰†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ‡— ‘–‡š– ’‘ŽÀ–‹ ǡ •‘ ‹ƒŽǡ ‡ ‘Ö‹  ‹ —Ž–—”ƒŽǡ ƒ –”ƒ˜±• de l’observació, Žƒ †‡• ”‹’ ‹×ǡ l’ƒŽ‹•‹ǡ Žƒ •‹•–‡ƒ–‹–œƒ ‹×‹Žƒinterpretació de les obres d’art com a expressió d’—ƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–Š‹•–Ö”‹ ƒ ‘ ”‡–ƒǤ Žƒ ˜‡‰ƒ†ƒǡ l’assignatura ’”‡–± ‰‡‡”ƒ” —ƒ ‘’”‡•‹× Š‘ŽÀ•–‹ ƒǡ ‡ ‡Ž •‡–‹– “—‡ ’‘–‡ ‹ƒ Žƒ comprensió dels processos de canvi i continuïtat com a elements de nexe d’unió entre el passat, el ’”‡•‡– ‹ ‡Ž ˆ—–—”ǡ ‹ ’”‘’‹ ‹ƒ — ‹–‡”°• ’‡Ž ‘‡‹š‡‡– ‡’–‹  †‡ Ž‡• ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘• —Ž–—”ƒŽ• d’èpoq—‡• ƒ–‡”‹‘”•ǡ ˜ƒŽ‘”ƒ–ǡ ‡‡–‡– Œ—†‹ ‹• †‡ ˜ƒŽ‘” ‹ ”‡•’‡ –ƒ– ‡Ž ’ƒ–”‹‘‹ —Ž–—”ƒŽ ƒ”–À•–‹  ‘ŽȉŽ‡ –‹—Ǥ ‡” ƒ ‘•‡‰—‹” ƒ“—‡•–ƒ ˆ‹–ƒǡ ‡• ’Žƒ–‡Œƒ — ‡ˆ‘ ƒ‡– „ƒ•ƒ– ‡ ‡Ž –”ƒ –ƒ‡– †‡ “ò‡•–‹‘• ‹ problemes vinculats a àmbits diversos en els quals l’art s’ha desenvolupat, defugint així d’enfocaments més tradicionals i buits de sentitǡ‹’‘–‡nciant aquesta visió holística de l’art.  ‹šÀǡ‡Ž’”‘‰”ƒƒfomenta la construcció d’una cultura i una sensibilitat visual i artística que permet gaudir d’un oci respectuós amb la memòria col·lectiva, ‹‹ŽŽ‘”ƒ‡Ž„ƒ‰ƒ–‰‡ —Ž–—”ƒŽ†‡Ž•ƒŽ—‡•†‡ „ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–Ǥ   COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES ‡• ‘’‡–° ‹‡• “—‡ ‡• †‡•‡volupen a l’assignatura d’història †‡ Ž‡• ƒ”–• –‡‡ ‘ ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– fomentar el respecte, l’admiració i el gaudi envers les manifestacions artístiques.

Per ferǦŠ‘ǡ ƒŽ proporcionar a l’ƒŽ—‡‹•–”—‡–•’‡”ƒŽƒ ‘’”‡•‹×†‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹ ‹’‡”ƒŽƒ•‡˜ƒ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×Ǥ2• per això que les competències del programa es concreten a partir de dos eixos: l’eix interpretatiu i l’eix de la ‘• ‹° ‹ƒ ”À–‹ ƒ‹‡’–‹ ƒǤ El primer eix interpretatiu pretén apropar l’ƒŽ—‡a l’obra artísticƒ ‘ƒ‡Ž‡‡–‡•–°–‹ ‹•‘ ‹ƒŽǡ susceptible d’±••‡”‹–‡”’”‡–ƒ†ƒ‹ƒƒŽ‹–œƒ†ƒǤ Ž•‡‰‘‡‹š‡’–‹ ’”‡–±‹ ‹†‹”‡ƒ•’‡ –‡•±• ”À–‹ •ǡ ‘ŽȉŽ‘ ƒ–‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹  ‘“—‡Ž ‘“—‡ ‡•†‡ˆ‹‡‹š ‘ƒ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‹–ƒ–‹“—‡ ‘•–”—‡‹šŽ‡•‘•–”‡•‹†‡–‹–ƒ–•Ǥ ‡” –ƒŽ †‡ ’‘••‹„‹Ž‹–ƒ” —ƒ ‘’”‡•‹× ‰Ž‘„ƒŽ ‹ Š‘ŽÀ•–‹ ƒ †‡Ž ˆ‡– ƒ”–À•–‹ ǡ ƒŽ “—‡ ƒ“—‡•–‡• †‘• ‘’‡–° ‹‡•‡•–”‡„ƒŽŽ‹†‡ˆ‘”ƒ ‘Œ—–ƒ‹ ‘’Ž‡‡–”‹ƒǤ  C1.

INTERPRETAR L’OBRA ARTÍSTICA CONSIDERANT ELS CODIS ESTÈTICS, LA SENSIBILITAT ARTÍSTICA I LA CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA     Aquesta competència específica pretén propiciar la construcció d’una visió integradora i significativa de l’obra artística que contribueixi a l’assoliment d’un coneixement del sentit de la creació artística al ŽŽƒ”‰ †‡ Žƒ Š‹•–Ö”‹ƒǡ ‘•–”—‹nt un pensament crític i reflexiu sobre el sentit de l’estètica i la seva ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ ‹×Ǥ  D’aquesta manera es fƒ ”‡ˆ‡”° ‹ƒ ƒ Žƒ ‹†‡–‹ˆ‹ ƒ ‹×ǡ l’ƒŽ‹•‹ ‹ Žƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹× †‡ Ž‡• –‡†° ‹‡• ƒ”–À•–‹“—‡• ±• ‡„Ž‡–‹“—‡• †‡ Žƒ Š‹•–Ö”‹ƒ †‡ Ž‡• ƒ”–•Ǥ Aquestes tendències són resultat d’un context històric i cultural que respon a l’imaginari mental i material de l’artista i representa un‹–Œ †‡ ‘—‹ ƒ ‹× †‡Ž• •‡–‹‡–• ‹ Ž‡• ‡‘ ‹‘• ‹†‹˜‹†—ƒŽ• ‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‡•Ǣ ’‡” –ƒ–ǡ ‡•†‡˜± — –‡•–‹‘‹ƒ–‰‡Š‹•–òric essencial.

Per això resulta fonamental que l’ƒŽ—‡‡•†‡˜‹‰—‹ ‘’‡–‡–ƒ l’hora d’analitzar i reflexionar sobre el sentit de l’art en general, i de les seves manifestacions en ’ƒ”–‹ —Žƒ”ǡ‹‡•–ƒ„Ž‡‹š‹”‡Žƒ ‹‘•ƒ„‡Ž ‘–‡š–•‘ ‹ƒŽǡ’‘ŽÀ–‹ ‹ —Ž–—”ƒŽǤ  En aquest sentit i per tal de portar a la pràctica l’estudi i la interpretació, ”‡•—Ž–ƒ ˆ‘ƒ‡–ƒŽ proporcionar a l’ƒŽ—‡ eines d’anàlisi crític de les obres d’art en forma d’esquema analític i ‹–‡”’”‡–ƒ–‹— “—‡ –‹‰—‹ ‡ ‘•‹†‡”ƒ ‹× ‡Ž• ‡Ž‡‡–• ˆ‘”ƒŽ• ‹ •‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹—• ƒ†ƒ’–ƒ–• ƒ ƒ†ƒ llenguatge artístic.

D’aquesta manera, l’ƒŽ—‡ ‡Žƒ„‘”ƒ” — ‡•–—†‹ ˆ‘”ƒŽ ‹ ‹–‡”’”‡–ƒ–‹— †‡Ž• elements que caracteritzen l’obra d’art, tant en sentit estètic com històric.   †‡Ž• ‡Ž‡‡–• „•‹ • ’‡” ’‘†‡” ”‡ ‘°‹š‡”ǡ ƒƒŽ‹–œƒ” ‹ ‹–‡”’”‡–ƒ” ƒ†‡“—ƒ†ƒ‡– ‡Ž• ‡Ž‡‡–• ‡•–°–‹ • ƒ”ƒ –‡”À•–‹ • †‡Ž• ‡•–‹Ž• ƒƒŽ‹–œƒ–•ǡ ±• ‡Ž †‘‹‹ †‡Ž ˜‘ ƒ„—Žƒ”‹ „•‹  ƒ†‡“—ƒ– ‹ †‡ Žƒ terminologia específica de la disciplina per tal d’identificar els conceptes tècnics clau, “—‡ ƒ’”‘’‹ Ž’ƒŽ—‡a la tècnica de treball de l’historiador de l’art.        C1.Interpretar l’obra artística considerant els codis estètics, la sensibilitat artística i la contextualització històrica  Emmarcar l’obra artística en el context social, polític i cultura de l’època Interpretar els elements estètics característics dels estils artístics Interpretar els processos de canvi i continuïtat dels estils artístics com a nexes d’unió entre el present, el passat i el futur Analitzar els elements formals i interpretatius de les obres artístiques Partint de l’anàlisi i la interpretació, s’aconseguirà comparar obres, artistes i estils, observant d’aquesta manera els elements estilístic que es repeteixen i els processos de canvi †‡Ž•†‹ˆ‡”‡–•‡•–‹Ž• ‹°’‘“—‡•Š‹•–Ö”‹“—‡•“—‡•–ƒ•’‡ –‡’”‘’‹ ‹ƒ”—ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡•‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹—†‡Ž• ‘–‹‰—–•–‡Ö”‹ • ‘ƒ‹•–”—‡–†‡”‡ˆŽ‡š‹× ‘–‹—ƒŽŽŽƒ”‰†‡Žƒ•‡˜ƒ˜‹†ƒƒ ƒ†°‹ ƒ‹’‡”•‘ƒŽǤ  Orientacions didàctiques de la competència Un dels aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’interprtar l’obra artística, és l’esquemad’anàlisi “—‡ ‰—‹ƒ” –‘–ƒ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×Ǥ 2• ‹’‘”–ƒ– “—‡ ƒ“—‡•– ‡•“—‡ƒ •‹‰—‹ ‘• •‡•—ƒ– a l’aula ‘Œ—–ƒ‡–ƒ„‡Ž•ƒŽ—‡•‹“—‡”‡•’‘‰—‹ƒ–”‡•ƒ•’‡ –‡•„• ‹•ǣ†‘ —‡–ƒ ‹×‰‡‡”ƒŽǡƒŽ‹•‹ ˆ‘”ƒŽ ‹ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×ǡ ‡–‡•‘• ‘ ƒ ‡Ž‡‡–• dinàmics susceptibles d’ésser tractats de forma independent o complementària segons la situació d’aprenentatge, els interessos concrets, etc.  Žƒ˜‡‰ƒ†ƒǡ ƒŽ†”‹–”‘†—‹r l’ƒŽ—‡†‡ˆ‘”ƒ’”‘‰”‡••‹˜ƒ‡‡Ž†‘‹‹†‡Žƒ–‡”‹‘Ž‘‰‹ƒ„•‹ ƒ ”‡Žƒ ‹‘ƒ†ƒ ƒ„ ‡Ž• ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡• ƒ”–À•–‹ • ’”‡•‡–ƒ–•ǡ ‹ ’”‘’‹ ‹ƒ” ƒ –‹˜‹–ƒ–• “—‡ ‰‡‡”‹ Žƒ •‡˜ƒ ƒ’Ž‹ ƒ ‹× †‹• †‡ ‘–‡š–‘• ‡•–‹ŽÀ•–‹ • †‡–‡”‹ƒ–•.

Es valorarà que l’ƒŽ—‡ s’exerciti ”‡’‡–‹†‡• vegades en l’ús de vocabulari adient als llenguatges, als vehicles i als estils artístic d’èpoques i ‘–‡š–‘• —Ž–—”ƒŽ•†‹ˆ‡”‡–•ǡ ‘’ƒ”ƒ–‘„”‡•‹ƒ”–‹•–‡•Ǥ  †‡Ž•ƒ•’‡ –‡•“—‡ ƒŽ†”‹ƒ’”‘’‹ ‹ƒ”‡‡Ž•ƒŽ—‡•±•Žƒ‹’‘”– ‹ƒ†‡–‡‹”‡ ‘’–‡‡Ž ‘–‡š– a l’hora d’interpretar una obra.

Juntament amb l’anàlisi més formal,l’estudi †‡Ž ‘–‡š–±•—†‡Ž• ‡Ž‡‡–•“—‡ƒˆƒ˜‘”‡‹šŽƒ ‘’”‡•‹×‰Ž‘„ƒŽ†‡l’‘„”ƒƒ”–À•–‹ ƒǤ ‡” –”‡„ƒŽŽƒ”ǦŽ‘ ‡• ’‘†‡ ’”‘’‘•ƒ” ƒ –‹˜‹–ƒ–• “—‡ •—”–‹ †‡ Žƒ ƒ–‡‹šƒ ‘„”ƒ ‹ “—‡ǡ ‹–Œƒ­ƒ– Žƒ ”‡ ‡” ƒǡŽƒ ‘’ƒ”ƒ ‹×‘‡Ž• ‘‡‹š‡‡–•‹‡š’‡”‹° ‹‡•’”°˜‹‡•†‡Ž•ƒŽ—‡•ǡ‡Ž•’‡”‡–‹ ‘°‹š‡” les realitats culturals, socials i polítiques de l’època, reforçant ƒ‹šÀla interpretació de l’obra. ‹ƒŽ‡–ǡ ƒŽ”‡ ‘”†ƒ”“—‡o cal donar una visió exhaustiva i enciclopèdica de la història de l’art, •‹×ƒ’—–•’‡”’‡”‡–‹‡–‡†”‡Žƒ†‹• ‹’Ž‹ƒ‡‡Ž•‡— ‘Œ—–ǡ‹‡•–ƒ„Ž‹” ‘‡š‹‘•‡–”‡’”‡•‡– ’ƒ••ƒ–‹ˆ—–—”Ǥ     C2.

EMETRE JUDICIS DE VALOR SOBRE LA IMPORTÀNCIA DE LES EXPRESSIONS ARTÍSTIQUES COM A SÍMBOL D’IDENTITAT PRÒPIA DINS D’UN MÓN GLOBAL I DIVERS             “—‡•–ƒ ‘’‡–° ‹ƒ ‹’Ž‹ ƒ ˜ƒŽ‘”ƒ” Ž‡• ‡š’”‡••‹‘• ƒ”–À•–‹“—‡• ‹ †‡•‡˜‘Ž—’ƒ” Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ– †‡ ’”‡•‡”˜ƒ ‹×‹‡Žgaudi del patrimoni artístic de la comunitat.

Es pretén que l’ƒŽ—‡‡‡–‹Œ—†‹ ‹•†‡ valor que generin un apropament del món de l’art a la seva”‡ƒŽ‹–ƒ–“—‘–‹†‹ƒƒǡ ‘•–”—‹–—ƒ˜‹•‹× holística del sentit de l’art a la societat del segle  ǡ ‘ƒ‹•–”—‡–†‡ ‘—‹ ƒ ‹×†‡•‡–‹‡–•ǡ de coneixement de l’ideari d’una època i d’instrument per generar un oci creatiu.  D’aquesta manera, s’iden–‹ˆ‹“—‡Ž‡•‡š’”‡••‹‘•ƒ”–À•–‹“—‡•±•‡„Ž‡–iques i, a la vegada, s’ajuda ƒ ƒ–‘”‰ƒ” Žƒ ‹’‘”– ‹ƒ “—‡ –‡‡ ’‡” ƒ Žƒ •‘ ‹‡–ƒ– ‘ ƒ ‡Ž‡‡–• “—‡ ’”‡•‡”˜‡ Ž‡• ‹†‡–‹–ƒ–• ’‡”•‘ƒŽ• ‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‡•ǡ –‘– †‡•‡˜‘Ž—’ƒ– ƒ –‹–—†• †‡ †‡ˆ‡•ƒ ‹ ’”‡•‡”˜ƒ ‹× ’‡” ƒ Ž‡• ˆ—–—”‡• ‰‡‡”ƒ ‹‘•Ǥ  A la vegada, implica fer una valoració del paper de l’obra i deŽ’ƒ”–‹•ta dins del context de l’època ‘ a símbol de la identitat col·lectiva.

D’aquesta manera, es genera una visió dual de la història de l’art. ‡”—ƒ„ƒ†ƒǡes desenvolupa la capacitat d’entendre l’ideari d’altres èpoques i altres realitats, “—‡ ‡•†‡˜± un testimoni material empàtic del passat.

Aquesta visió empàtica implicarà que l’ƒŽ—‡ ‘‡‰—‹ǡƒƒŽ‹–œ‹‹‹–‡”’”‡–‹‡Ž•’—–•†‡˜‹•–ƒ‹‡Ž•‰—•–‘•‡•–°–‹ •d’altres èpoques‹ǡ’‡”l’altra,“—‡ †‡•‡˜‘Ž—’‹Žƒ ƒ’ƒ ‹–ƒ–†‡ ‘—‹ ƒ”‹†‡‡•‹ ‘–”‹„—‹”ƒŽƒ ‘•–”— ‹×†‡Žƒ•‡•‹„‹Ž‹–ƒ–ƒ”–À•–‹ ƒ‹ ‡•–°–‹ ƒƒŽ•‡•–—†‹ƒ–•Ǥ Com a resultat d’aquesta visió en construcció de la història de l’art, l’ƒŽ—‡ Šƒ—”‹ƒ †‡ ‰‡‡”ƒ” ƒ –‹–—†•†‡”‡•’‡ –‡‡˜‡”•Žƒ†‹˜‡”•‹–ƒ–†‡ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘•ƒ”–À•–‹“—‡•ǡ‹ ‘•–”—‹”‡Ž••‡—•‹–‡”‡••‘•‹ ‰—•–‘•’‡”•‘ƒŽ•†‹•†‡Ž ‘–‡š–†‡Ž×de l’art ‡l’actualitat.

En aquest sentit, l’ƒŽ—‡Šƒ—”‹ƒ†‡ ser competent a l’hora de reflexionar sobre l’evolució de l’art ‡‡Ž×ƒ –—ƒŽǡ ‘•‹†‡”ƒ–ƒ•’‡ –‡•       C2.Emetre judicis de valor sobre la importància de les expressions artístiques com a símbol d’identitat pròpia dins d’un món global i divers  Analitzar les expressions artístiques pròpies com a elements enriquidors i com a mitjans per construir la identitat personal i col·lectiva Interpretar des d’una vessant empàtica l’artista i la seva època Deduir els elements que regeixen el món de l’art en l’actualitat relacionats amb la mercantilització de l’art,el nou paper de l’art dins les estructures econòmiques i culturals, la promoció de l’artista o la divulgació de l’obra d’art, entre d’altres. Orientacions didàctiques de la competència El professor hauria de propiciar un ambient participatiu i crític a l’aula on, partint de l’estudi en profunditat d’una obra, d’un llenguatge,d’un estil, o d’una situació problemàticaǡ‹ƒ„Žƒ—–‹Ž‹–œƒ ‹× †‡ la terminologia artística apropiada i l’esquema d’anàlisi adequat ȋ ‘• ‡•—ƒ– ’”°˜‹ƒ‡–Ȍǡ l’ƒŽ—‡†‹••‡›‹‡š’Ž‹ ƒ ‹‘• ‘’Ž‡š‡•†‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹ ǣŽƒ‹†‡ƒ±•“—‡‘‘±•’”‘†—‡‹š‹ƒŽ‹•‹• ˆ‘”ƒŽ•‘‹–‡”’”‡–ƒ–‹˜‡•ǡ•‹×“—‡†‡•‡˜‘Ž—’‹ƒ –‹–—†• ”À–‹“—‡•‹‡’–‹“—‡•‡˜‡”•‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹ Ǥ  ‡”ˆ‡”Ǧho, és important que l’alumne no només conegui el context social, cultural i polític de l’època ȋͳȌǡ•‹×“—‡ƒ±••‹‰—‹ ƒ’ƒ­†‡’‘•ƒ”Ǧse en la pell de l’artista: saber com pensava i com se sentia ‡ƒ“—‡ŽŽ‘‡–ǡ“—‹‡”ƒ‡Ž•‡—”‘ŽȀ’ƒ’‡”‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ–‘“—‹ƒ‹ˆŽ—° ‹ƒ˜ƒ–‡‹”†‹•†‡Ž•‡—‡•–‹Ž artístic.

Aquest exercici empàtic li permetrà entendre millor l’obra artística i emetre’nŒ—†‹ ‹•†‡˜ƒŽ‘” partint d’una visió més àmplia.  ‡Žƒƒ–‡‹šƒmanera, cal que l’ƒŽ—‡‡•–ƒ„Ž‡‹š‹‹–‡” ‘‡š‹‘•ƒ„‡Ž’”‡•‡–ǡ‡•’‡ ‹ƒŽ‡–ƒ„ Ž‡• †ƒ””‡”‡• –‡†° ‹‡• ƒ”–À•–‹“—‡•ǡ Œƒ “—‡ ƒ“—‡•–ƒ ‘‡š‹× Ž‹ ’‡”‡–”ǡ ’‡” —ƒ „ƒ†ƒǡ ‰‡‡”ƒ” identitats de pertinença i, per l’altra, actituds de respecte envers el fe– —Ž–—”ƒŽ‹ƒ”–À•–‹ Ǥ  RECURSOS D’APRENENTATGE  Ž ”‹–‡”‹‘”‰ƒ‹–œƒ†‘”“—‡”‡‰—Žƒ‡Ž•„Ž‘ •†‡”‡ —”•‘•†‹••‡›ƒ–•’‡”ƒl’assignatura d’Š‹•–Ö”‹ƒ†‡Ž‡• ƒ”–•†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–”‡•’‘ƒŽ‡•“ò‡•–‹‘•”‡Žƒ ‹‘ƒ†‡•amb l’art com a vehicle de comunicació, l’art i ‡Ž ‰°‡”‡ǡ l’art i ‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•ǡ l’art i Žƒ ‡–ƒŽ‹–ƒ–ǡ l’art i ‡Ž ’‘†‡”ǡ l’art i Žƒ ’”‘–‡•–ƒ ‹ǡ ˆ‹ƒŽ‡–ǡ Ž‡• †ƒ””‡”‡•–‡†° ‹‡•ƒ”–À•–‹“—‡•Ǥ‹šÀǡ‡Ž••‡–„Ž‘ •†‡”‡ —”•‘•–‡‡ ‘ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–’”‘’‘•ƒ”—ƒ˜‹•‹× –”ƒ•˜‡”•ƒŽǡ‹–‡‰”ƒ†‘”ƒ‹Š‘ŽÀ•–‹ ƒ†‡Ž’”‘ ±•ƒ”–À•–‹ “—‡–”‡“—‹ƒ„Žƒ˜‹•‹×–”ƒ†‹ ‹‘ƒŽǡ ”‘‘ŽÖ‰‹ ƒ i tancada de la història de l’art. D’aquesta manera, es propicia la perspectiva científica i analítica del ˆ‡–ƒ”–À•–‹ ǡpotenciant l’ob•‡”˜ƒ ‹×ǡl’anàli•‹‹Žƒ†‡†— ‹×Ǥ S’han ‡• ‘ŽŽ‹–Ž‡•“ò‡•–‹‘•‡•‡–ƒ†‡•ƒ–‡”‹‘”‡–’‡Ž•‡—‹’ƒ –‡ ‘ƒ‡Ž‡‡–• ‘†— –‘”•†‡ ŽƒŠ‹•–Ö”ia de l’art, i’‡”“—°‡• ‘•‹†‡”‡ˆ‘ƒ‡–ƒŽ•’‡”ƒl’assoliment de les †‘• ‘’‡–° ‹‡•ǣ ‹–‡”’”‡–ƒ ‹×‹˜ƒŽ‘”ƒ ‹×†‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹ Ǥ  Els continguts conceptuals proposats són propis de cada bloc i s’han organitzat ˆ‘ƒ‡–ƒŽ‡–ƒŽ ˜‘Ž–ƒ–†‡Ž•–”‡•ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡•ƒ”–À•–‹ •±•”‡ŽŽ‡˜ƒ–•ǣ’‹–—”ƒǡ‡• —Ž–—”ƒ‹ƒ”“—‹–‡ –—”ƒǤ2•‹’‘”–ƒ–ǡ ’‡”Öǡ“—‡‡• ‘’Ž‡‡–‹ƒ„altres mitjans d’expres•‹× ‘Žƒˆ‘–‘‰”ƒˆ‹ƒǡ‡Ž ‹‡ƒǡ‡– Ǥǡ’‡”–ƒŽ†‡ ‰ƒ”ƒ–‹”—ƒ‹”ƒ†ƒ†‹˜‡”•ƒ‹ƒŽŠ‘”ƒ±•’”‘ˆ—†ƒǤ  ‹šÀǡ‡Ž•”‡ —”•‘•†‡ ƒ†ƒ„Ž‘ ‘•–”‡—ƒ ‘Š‡”° ‹ƒ‹–‡”ƒǡ’‡”ÖǡƒŽƒ˜‡‰ƒ†ƒǡ’‘†‡•‡”ƒ’Ž‹ƒ–•‘ ‡š‡’Ž‹ˆ‹ ƒ–•†‡ˆ‘”‡•†‹˜‡”•‡•Ǥƒ‹†‡ƒ±•’”‘’‘•ƒ”—ƒ‡•–”— –—”ƒ‘„‡”–ƒ‹ˆŽ‡š‹„Ž‡ǡ†‡ƒ‡”ƒ“—‡ el professorat pugui treballar els recursos a l’aula part‹–†‡†‹˜‡”•‡•’”‘„Ž‡–‹“—‡••‘”‰‹†‡•†‡Ž• „Ž‘ •ǡ†‡Ž•†‹ˆ‡”‡–•ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡•’”‘’‘•ƒ–•‘„±†‡Ž•‡•–‹Ž•‹†‡Ž•ƒ”–‹•–‡•“—‡ƒ’ƒ”‡‹š‡‡‡Ž•„Ž‘ •ǡ‡Ž• “—ƒŽ• ’‘†‡ •‡” •—• ‡’–‹„Ž‡• †‡ •‡” ‘’ƒ”ƒ–•ǡ ƒ’Ž‹ƒ–• ‘ ‡š‡’Ž‹ˆ‹ ƒ–• ƒ„ ƒŽ–”‡• ”‡ƒŽ‹–ƒ–• ƒ”–À•–‹“—‡•±•’”‘’‡”‡•ƒŽ’”‘ˆ‡••‘”‹ƒŽ•ƒŽ—‡•Ǥ  Ž• ’”‘ ‡†‹‡–• ‹ Ž‡• ƒ –‹–—†• ‡• ’Žƒ–‡‰‡ †‡ †‘• ˆ‘”‡• †‹ˆ‡”‡–• ’‡”Ö ‘’Ž‡‡–”‹‡• ‡–”‡ ‡ŽŽ‡•ǤD’una banda, s’han dissenyat un seguit d’instruments genèrics i comuns a tots els blocs.

A la vegada, però, en el cas on ha estat necessari, s’han creat uns procediments i unes actituds específiques ƒ †‡•‡˜‘Ž—’ƒ”‡‡Ž•„Ž‘ •‡ ‘ ”‡–“—‡”‡•–‡‹–‡” ‘‡ –ƒ†‡•ƒ„‡Ž•”‡ —”•‘• ‘ ‡’–—ƒŽ• ‡•‡–ƒ–•Ǥ   BLOC

1. ART COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– del bloc 1 és comprendre que l’art esdevé un mitjà de comunicació de l’ideari i la mentalitat de les dones i els homes d’una època. Per tal d’ent‡†”‡’n‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–ǡ ƒŽ†”†‡• ‘†‹ˆ‹ ƒ” ‡Ž• ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡• ƒ”–À•–‹ •ǡ Œƒ •‹‰—‹ ’‹ –Ö”‹ •ǡ ‡• —Ž–Ö”‹ • ‘ ƒ”“—‹–‡ –֐‹ •ǡ ‹ ƒ’”‘’ƒ” l’ƒŽ—‡ ƒŽ• ‡•“—‡‡•d’anàliside les obres artístiques. D’aquesta manera, l’ƒŽ—‡haurà d’identificar, analitzar i •‹•–‡ƒ–‹–œƒ” ‡Ž ˜‘ ƒ„—Žƒ”‹ –° ‹  ’”‘’‹ †‡ ƒ†ƒ ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ǡ ‹ǡ ƒ Žƒ ˜‡‰ƒ†ƒǡ Šƒ—” †‡ †‘‹ƒ” Žƒ –‡”‹‘Ž‘‰‹ƒǡ ‡Ž• ƒ–‡”‹ƒŽ•ǡ Ž‡• –° ‹“—‡• ‹ ‡Ž• ‡Ž‡‡–• ˆ‘”ƒŽ• ‹ •‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹—• †‡Ž• ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡• –”‡„ƒŽŽƒ–•ǡ ‹ †‹••‡›ƒ” ‘”ganigrames mentals d’anàlisi i comprensió de les obres artístiques proposades en forma d’esquemes de comentari.  ‡”–”‡„ƒŽŽƒ”Ǧho, es proposen un seguit d’obres pictòriques, escultòriques i arquitectòniques com a ‡š‡’Ž‡ ‘”‹‡–ƒ†‘”Ǥ ‘ •× ‘„Ž‹‰ƒ–Ö”‹‡•ǡ ’‡”Ö •À ”‡ ‘ƒƒ„Ž‡•ǡ Œƒ “—‡ •× ‘„”‡• ”‡ˆ‡”‡–• †‹• Žƒ història de l’art.  BLOC

1. ART COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ Fets i conceptes Pintura: llenguatge pictòric, materials i tècniques • Elements formals del llenguatge pictòric. • Elements significatius de la pintura. • Esquema de comentari d’una obra pictòrica.

L’arquitectura i l’urbanisme com a mitjà de comunicació: el llenguatge arquitectònic • Arquitectura: concepte, materials, murs i sistemes constructius. • Formes de representació de l’arquitectura. • Forma i funció de l’arquitectura: significat. • Esquema de comentari d’una obra pictòrica.

L’escultura com a mitjà de comunicació: el llenguatge escultòric • Escultura: concepte, materials i tècniques. • Tipologies escultòriques. • Elements formals de l’escultura. • Elements significatius de l’escultura. • Esquema de comentari d’una obra escultòrica.

Panorama sintètic i visual de les grans etapes artístiques i estils • Cronologia • Situació geogràfica • Característiques generals • Artistes Procediments Sobre vocabulari i cronologia • Identificació i utilització de la terminologia artística adequada a cada llenguatge artístic. • Domini del vocabulari artístic adequat. • Aplicació concreta de la cronologia i la periodització artística.

Sobre el canvi i la continuïtat: causes i conseqüències • Deducció partint del treball amb fonts artístiques del concepte de canvi i continuïtat en els estils artístics anteriors i posteriors, considerant els ritmes evolutius de les societats. • Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context.

Sobre les mentalitats: context sociopolític • Anàlisi i comparació dels elements socials, culturals i polítics que emmarquen els estils artístics.

Sobre la recerca d’informació • Recerca d’informació i classificació de les tècniques i els materials i deducció del seu ús. • Anàlisi de les fonts per a l’estudi de l’art, seleccionant-ne les més pertinents. • Formulació d’hipòtesis interpretatives a partir de la comparació d’elements artístics analitzats i d’altres informacions proporcionades per fonts històriques diverses. • Distinció de les formes, les tècniques i la temàtica de cada estil artístic mitjançant l’anàlisi cooperatiu de les obres seleccionades.

Sobre l’anàlisi de les obres artístiques • Utilització de diverses pautes d’observació, descripció i anàlisi d’obres d’art. • Comentari i anàlisi d’obres d’art destacant-ne els elements arquitectònics, els mètodes escultòrics i les tècniques pictòriques. • Aplicació del procediment d’anàlisi comparativa d’obres artístiques a les propostes plantejades.

PROCEDIMENTS ESPECÍFICS DEL BLOC • Deducció de la definició de l’art partint de recerques guiades pel professor. • Reconeixement i valoració dels museus i centres d’art i conjunts monumentals que formen part del patrimoni de la humanitat.

Actituds i valors Respecte al patrimoni cultural i artístic • Respecte i conscienciació de la necessitat de protegir el patrimoni artístic i preservar-lo per a generacions futures.

Importància de l’obra i del llenguatge artístic • Percepció de l’obra d’art com un valor cultural universal. • Valoració de la importància del llenguatge artístic com a transmissor d’emocions, valors i pensaments al llarg de la història. • Comprensió empàtica de l’obra d’art tenint en consideració el context històric en què va ser creada, fugint de prejudicis estètics i ideològics. • Valoració positiva de la capacitat que té l’obra d’art de generar bellesa i originalitat.

Valoració de l’art com a instrument per entendre el món • Valoració de la història de l’art com un mitjà per a la formació individual i de la societat. • Consideració de la història de l’art com una disciplina en construcció susceptible d’interpretacions diferents. • Valoració de l’existència d’interpretacions artístiques diferents.

Orientacions didàctiques del bloc •”‡ ‘ƒƒ’”‡•‡–ƒ”ƒ“—‡•–„Ž‘  ‘ƒ‹–”‘†— –‘”‹ǡen el sentit que donarà l’instrument d’anàlisi necessari per descodificar les obres que s’estudiaran al llarg d‡Ž•†‘• —”•‘•†‡„ƒ–š‹ŽŽ‡”ƒ–Ǥ  • ’”‘’‘•ƒ ˆ‡” —ƒ †‹† –‹ ƒ ’ƒ”–‹ ‹’ƒ–‹˜ƒ ‡ “—° sigui l’ƒŽ—‡ ‡Ž “—‡ †‡†—‡‹š‹ǡ ’ƒ”–‹– †‡ l’‘„•‡”˜ƒ ‹×‰—‹ƒ†ƒ‹ ‘‘’‡”ƒ–‹˜ƒ†‡†‹˜‡”•‡•’”‘’‘•–‡•ǡŽ‡•parts que conformen l’esquema d’anàlisiǤ “—‡•–‡•“—‡ƒd’anàlisi ha de ser suficientment flexible, per tal d’oferir a l’alumne formes d’anàlisi †‹˜‡”•‡• “—‡ǡ tot i partir d’alguns aspectes bàsics, ’‡”‡–‹ ‡–”ƒ”Ǧ•‡ ‡ ƒŽ–”‡• ƒ•’‡ –‡• ‘’Ž‡‡–ƒ”‹• segons la situació, l’obra, l’artista, l’estil o el llenguatge ’Žƒ–‡Œƒ–•ǡ ‡˜‹–ƒ– ƒ‹šÀ Žƒ repetició d’esquemes.  ‡” ‘ Ž‘—”‡ƒ“—‡•–„Ž‘ ǡ–ƒ„±‡•”‡ ‘ƒƒque l’alumne †‹„—‹š‹—’ƒ‘”ƒƒ‰‡‡”ƒŽ ”‘‘ŽÖ‰‹ ‹ sintètic d’estils per tal que assimili el canvi i la continuïtat.

A més a més, es recomana seguir treballant ƒ“—‡•– ‘ ‡’–‡ ‡ †‹˜‡”•‘• ‘‡–• ƒŽ ŽŽƒ”‰ †‡Ž ‹ Ž‡ǡ Œƒ “—‡ ±• ‹’”‡• ‹†‹„Ž‡ ’‡” ƒ ‘’ƒ›ƒ” l’alumne en la construcció de la història de l’art.  ‹ƒŽ‡–ǡ–ƒŽ om s’explica en la introducció dels recursos, els blocs ‡•’‘†‡‡š‡’Ž‹ˆ‹ ƒ”‘ƒ’Ž‹ƒ” ƒ„ƒŽ–”‡•artistes, obres, estils, etc. Per treballar els recursos d’aquests blocs, centrats en el procés d’anàlisi i interpretació de les obres, es ”‡ ‘ƒƒ”‡ ה”‡”ƒˆ‹‰—”‡• ‘‡Žƒ ”‘‹šǡƒ†‹•›ǡ‹”׋ ’‹‡•ǡ’‡Ž“—‡ˆƒƒŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡’‹ –Ö”‹ Ǣ”—‡ŽŽ‡• Š‹‹‡”‹‹ǡ’‡Ž“—‡ˆƒƒŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ƒ”“—‹–‡ –֐‹ Ǣ‹ ‰‡•ƒ†”‡ǡƒŽ†‡”‘— Šƒ’’‡”ƒŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡‡• —Ž–Ö”‹ Ǥ    BLOC

2. ART I DONES ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž„Ž‘ ʹ±• ‘˜‡”–‹”Žƒ‹”ƒ†ƒ†‡Ž‡•†‘‡•‡Žƒ’”‘–ƒ‰‘‹•–ƒ†‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹ ǡ‹ƒƒŽ‹–œƒ” ‡Ž •‡— ’ƒ’‡” †‹• ‡Ž × †‡ Žƒ Šistòria de l’ƒ”–Ǥ ƒ ’”‘’‘•–ƒ “—‡ ‡• ˆƒ ’”‡–± –”‡„ƒŽŽƒ” †‡ ˆ‘”ƒ –”ƒ•˜‡”•ƒŽ‡Ž’ƒ’‡”†‡la dona en la pintura, l’escultura i l’arquitectura occidental•†‡Ž••‡‰Ž‡• ‹ǡ ’‡”–ƒŽ†‡–”‡„ƒŽŽƒ”Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•†‡Ž•‡stils proposats, però des d’una perspectiva de gènere ±•‘„‡”–ƒ‹‹ Ž—•‹˜ƒǡ–‘–˜ƒŽ‘”ƒ–Ž‡•ƒ’‘”–ƒ ‹‘• ‘•—„•–ƒ ‹ƒŽ•†‡Ž‡•†‘‡•†‹•ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡ l’art. BLOC

2. ART I DONES Fets i conceptes El paper de la dona dins del món de l’art  Dona com a model  Dona com a mecenes  Dona com a artista Arts visuals i gènere  Paper de la dona en la pintura occidental del segle xix al segle xx.  Mary Cassat (1844-1926), Berthe Morisot i Georgia O’Keefe (1887-1986) i l’impressionisme.  Frida Kalho (1907-1954) i Leonora Carrington (1917-2011) i el surrealisme.  Helen Frankerthaler (1928-2011) i Lee Krasner i l’expressionisme abstracte.  Yayoi Kusama i Andy Warhol i el Pop Art. Arquitectura i gènere  Lily Reich i Mies van der Rohe.

Exemples del racionalisme i la Bauhaus.  Julia Morgan, l’arquitectura dels Estats Units a principis del segle xx i arquitectes de l’actualitat com Zaha Hadid o Kazuyo Sejima.

Escultura i gènere  El tractament de l’escultura a les avantguardes a través d’artistes com: Camille Claudel (1864-1943); Louise Bourgeois (1911-2010); Yayoi Kusama: pop art (1929); Cristina Iglesias (1956); Nancy Graves (1939-1995); Susana Solano (1946).

Procediments Sobre vocabulari i cronologia • Identificació i utilització de la terminologia artística adequada a cada llenguatge artístic. • Domini del vocabulari artístic adequat. • Aplicació concreta de la cronologia i la periodització artística.

Sobre el canvi i la continuïtat: causes i conseqüències • Deducció partint del treball amb fonts artístiques del concepte de canvi i continuïtat en els estils artístics anteriors i posteriors, considerant els ritmes evolutius de les societats. • Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context.

Sobre les mentalitats: context sociopolític • Anàlisi i comparació dels elements socials, culturals i polítics que emmarquen els estils artístics.

Sobre la recerca d’informació • Recerca d’informació i classificació de les tècniques i els materials i deducció del seu ús. • Anàlisi de les fonts per a l’estudi de l’art, seleccionant-ne les més pertinents. • Formulació d’hipòtesis interpretatives a partir de la comparació d’elements artístics analitzats i d’altres informacions proporcionades per fonts històriques diverses. • Distinció de les formes, les tècniques i la temàtica de cada estil artístic mitjançant l’anàlisi cooperatiu de les obres seleccionades.

Sobre l’anàlisi de les obres artístiques • Utilització de diverses pautes d’observació, descripció i anàlisi d’obres d’art. • Comentari i anàlisi d’obres d’art destacant-ne els elements arquitectònics, els mètodes escultòrics i les tècniques pictòriques. • Aplicació del procediment d’anàlisi comparativa d’obres artístiques a les propostes plantejades.

PROCEDIMENTS ESPECÍFICS DEL BLOC • Deduir les relacions que s’estableixen entre l’art i les dones i reivindicar el seu paper protagonista en la història de l’art Actituds i valors Respecte al patrimoni cultural i artístic • Respecte i conscienciació de la necessitat de protegir el patrimoni artístic i preservar-lo per a generacions futures.

Importància de l’obra i del llenguatge artístic • Percepció de l’obra d’art com un valor cultural universal. • Valoració de la importància del llenguatge artístic com a transmissor d’emocions, valors i pensaments al llarg de la història. • Comprensió empàtica de l’obra d’art tenint en consideració el context històric en què va ser creada, fugint de prejudicis estètics i ideològics. • Valoració positiva de la capacitat que té l’obra d’art de generar bellesa i originalitat.

Valoració de l’art com a instrument per entendre el món • Valoració de la història de l’art com un mitjà per a la formació individual i de la societat. • Consideració de la història de l’art com una disciplina en construcció susceptible d’interpretacions diferents. • Valoració de l’existència d’interpretacions artístiques diferents.  Orientacions didàctiques del bloc ƒ‹†‡ƒ‹‹ ‹ƒŽ±•†‹„—‹šƒ”‡Ž’ƒ‘”ƒƒƒ”–À•–‹ †‡Ž•‡‰Ž‡ƒ„Žƒ˜‹•‹×†‡Ž‡•†‘‡•ƒ”–‹•–‡•ǤŽ“—‡‡• pretén és que l’ƒŽ—‡valori l’empremta deixada per les dones i la seva visi󋏋”ƒ†ƒ’‡ —Ž‹ƒ”•ǡ‹“—‡ •‹‰—‹ ƒ’ƒ­†‡†‡†—‹”Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•ƒ”–À•–‹“—‡•†‡ ƒ†ƒ‡•–‹Ž’Žƒ–‡Œƒ–ǡƒ’Ž‹ ƒ–‡Ž’”‘ ‡†‹‡– d’observació i anàlisi –”‡„ƒŽŽƒ–ƒŽ„Ž‘ ƒ–‡”‹‘”Ǥ  • ”‡ ‘ƒƒ “—‡ ƒ“—‡•–ƒ ‹”ƒ†ƒ ƒ Ž‡• †‘‡• ƒ”–‹•–‡• també s’expandeixi a l’actualitat ‹ ‡• ‘–‡š–—ƒŽ‹–œ‹ƒ„ƒ‹ˆ‡•–ƒ ‹‘•ƒ”–À•–‹“—‡•±• ‘–‡’‘”‹‡•Ǥ  D’altra banda, –ƒ„±•‡”‹ƒ‹–‡”‡••ƒ–“—‡‡• ‘–‡š–—ƒŽ‹–œ‡••‹Ž‡•‘„”‡•’”‡•‡–ƒ†‡•ƒ„Ž‡•‰”ƒ• ˆ‹‰—”‡•”‡ ‘‡‰—†‡•—†‹ƒŽ‡–†‡ ƒ†ƒ• —†‡Ž•‡•–‹Ž• ‘ƒ”ƒ‘‡–ǡƒ‡–ǡ‡œƒ‡ǡƒ ‘‰Šǡ ƒŽÀǡ‘ŽŽ‘ ǡƒ”Š‘Žǡ‘ —•–ƒ˜‡‹ˆˆ‡Žǡ’‡”–ƒŽ†‡’‘–‡ ‹ƒ”ƒ“—‡•–’Žƒ–‡Œƒ‡–Š‘ŽÀ•‹–‹ ‹–”ƒ•˜‡”•ƒŽ de l’art, ‹†‹„—‹šƒ”—’ƒ‘”ƒƒ‰‡‡”ƒl d’estils i d’ƒ”–‹–‡•”‡Žƒ ‹‘ƒ–ǦŽ‘•‘ ‘’ƒ”ƒ–ǦŽ‘•ƒ„†‘‡• ƒ”–‹•–‡•Ǥ  ‡ ‘—ǡ Žƒ‡–‘†‘Ž‘‰‹ƒ †’aula Šƒ—”‹ƒ †‡ •‡” ’ƒ”–‹ ‹’ƒ–‹˜ƒǡ ‹ “—‡ sigui l’ƒŽ—‡ ‡Ž “—‡ †‡†—‡‹š‹ Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡• “—‡ ‘ˆ‘”‡ ‡Ž• ‡•–‹Ž• ’ƒ”–‹– †‡ Ž’‘„•‡”˜ƒ ‹× ‰—‹ƒ†ƒ ‹ ‘‘’‡”ƒ–‹˜ƒ †‡ †‹˜‡”•‡• ’”‘’‘•–‡•Ǥ  BLOC

3. ART I PODER ƒ ˆ‹ƒŽ‹–ƒ– †‡Ž „Ž‘  ͵ ‘•‹•–‡‹š ƒ deduir les relacions que s’estableixen entre l’art i el poderǡ –‘– potenciant reflexions sobre el sentit de l’art ‡‡Žcontext històric i cultural del qual n’és resultat. Es planteja l’estudi dels llenguatges artístics més emblemàtics‹Ž‡••‡˜‡•”‡Žƒ ‹‘•ƒ„‡Ž’‘†‡”Ǥ  D’aquesta manera, ‡–”‡‡Ž•”‡ —”•‘•“—‡‡•”‡ —ŽŽ‡‡ƒ“—‡•–„Ž‘ ”‡–”‘„‡Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•‹Žƒ contextualització sociopolítica de l’estil barroc a les arts visuals, com a instrument de consolidac‹×†‡Ž ’‘†‡”’‘ŽÀ–‹ ‹”‡Ž‹‰‹×•ǡ‘Ž’art ”‘‹ ‹‰Ö–‹ com a exemples d’ƒ”“—‹–‡ –—”ƒ‹—”„ƒ‹•‡“—‡–‡‹‡ ‘a objectiu mostrar el poder d’una classe social dominant, “—‡‹’‘•ƒ˜ƒ—ƒ’‡”•’‡ –‹˜ƒ†‡Žƒ mentalitat de l’època –Œƒ•‹‰—‹ƒ–”ƒ˜±•†‡Ž•‘‡•–‹”•‹Ž‡•‡•‰Ž±•‹‡• ‘ƒ‡š‡’Ž‡•†‡Ž’‘†‡””‡Ž‹‰‹×• †‡Žƒ„ƒ‹šƒ‡†ƒ–‹–Œƒƒǡ‘„±†‡les catedrals gòtiques com a exemple de l’enfortiment del poder reial ‹„—”‰±•Ǥ ‹ƒŽ‡–ǡ‡•’”‘’‘•ƒ–”‡„ƒŽŽƒ”l’escultura clàssica ‘—†‡Ž•ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡•ƒ”–À•–‹ •‡“—° Šƒ“—‡†ƒ–±•’ƒŽ‡•‡•Ž‡•‹ˆŽ—° ‹‡•†‡Ž’‘†‡”ǤŽƒ˜‡‰ƒ†ƒǡ’‡”–ƒŽ†‡†‹„—‹šƒ”˜‹•‹‘•±•’Ž‹‡• i fugir de l’eurocentrisme, –ƒ„± es proposa treballar les relacions entre l’escultura i el poder ‡ ƒŽ–”‡• ‹˜‹Ž‹–œƒ ‹‘•fent servir l’exemple dels guerre”s de Xi’an.  BLOC

3. ART I PODER Fets i conceptes Les arts visuals i el poder  La pintura com a instrument per consolidar el poder polític i religiós establert.  Contextualització sociopolítica del barroc.  Característiques generals de la pintura barroca.  Pintura barroca italiana a través de Caravaggio.  Escola flamenca a través de l’obra de Rubens.  Escola holandesa a través de l’obra de Vermeer i Reembrandt.  Pintura barroca a Espanya a través de l’obra de Velàzquez.

L’arquitectura i l’urbanisme i el poder  Arquitectura romànica i gòtica com a símbol del poder.  Contextualització històrica.  Una primera aproximació al romànic: concepte, límits geogràfics i periodització.  Els monestirs i les esglésies com a exemples de poder religiós.  Romànic a Andorra.  Gòtic: concepte i límits geogràfics.  Contextualització històrica del gòtic: expansió urbana i enfortiment del poder reial.

La burgesia.  Arquitectura gòtica: les catedrals.  Arquitectura civil romànica i gòtica.

Escultura i poder  Escultura grega i romana clàssica.

Retrats i relleus.  Herència grega.  L’escultura i el poder a altres civilitzacions: els guerrers de Xi’an (210-209 aC).

Procediments Sobre vocabulari i cronologia • Identificació i utilització de la terminologia artística adequada a cada llenguatge artístic. • Domini del vocabulari artístic adequat. • Aplicació concreta de la cronologia i la periodització artística.

Sobre el canvi i la continuïtat: causes i conseqüències • Deducció partint del treball amb fonts artístiques del concepte de canvi i continuïtat en els estils artístics anteriors i posteriors, considerant els ritmes evolutius de les societats. • Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context.

Sobre les mentalitats: context sociopolític • Anàlisi i comparació dels elements socials, culturals i polítics que emmarquen els estils artístics.

Sobre la recerca d’informació • Recerca d’informació i classificació de les tècniques i els materials i deducció del seu ús. • Anàlisi de les fonts per a l’estudi de l’art, seleccionant-ne les més pertinents. • Formulació d’hipòtesis interpretatives a partir de la comparació d’elements artístics analitzats i d’altres informacions proporcionades per fonts històriques diverses. • Distinció de les formes, les tècniques i la temàtica de cada estil artístic mitjançant l’anàlisi cooperatiu de les obres seleccionades.

Sobre l’anàlisi de les obres artístiques • Utilització de diverses pautes d’observació, descripció i anàlisi d’obres d’art. • Comentari i anàlisi d’obres d’art destacant-ne els elements arquitectònics, els mètodes escultòrics i les tècniques pictòriques. • Aplicació del procediment d’anàlisi comparativa d’obres artístiques a les propostes plantejades.

PROCEDIMENTS ESPECÍFICS DEL BLOC: • Deduir les relacions que s’estableixen entre l’art i el poder, tot incorporant reflexions sobre el sentit de l’art al seu context històric i cultural.

Actituds i valors Respecte al patrimoni cultural i artístic • Respecte i conscienciació de la necessitat de protegir el patrimoni artístic i preservar-lo per a generacions futures.

Importància de l’obra i del llenguatge artístic • Percepció de l’obra d’art com un valor cultural universal. • Valoració de la importància del llenguatge artístic com a transmissor d’emocions, valors i pensaments al llarg de la història. • Comprensió empàtica de l’obra d’art tenint en consideració el context històric en què va ser creada, fugint de prejudicis estètics i ideològics. • Valoració positiva de la capacitat que té l’obra d’art de generar bellesa i originalitat.

Valoració de l’art com a instrument per entendre el món • Valoració de la història de l’art com un mitjà per a la formació individual i de la societat. • Consideració de la història de l’art com una disciplina en construcció susceptible d’interpretacions diferents. • Valoració de l’existència d’interpretacions artístiques diferents.

Orientacions didàctiques del bloc ƒŽ‡ˆ‘ ƒ”‡Ž–”‡„ƒŽŽ ‘—‡•’ƒ‹–”ƒ•˜‡”•ƒŽ‡“—°‡Ž’”‘ˆ‡••‘”’‘–‡ ƒ‹ƒ”l’ensenyament i l’ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡†‡Ž•‡•–‹Ž•‡•‡–ƒ–•ȋ‰”‡ ‘”‘Ǣ”‘‹ ‹‰Ö–‹ Ǣ„ƒ””‘ Ȍǡ‡•–ƒ„Ž‹–”‡Žƒ ‹‘•ƒ„‡Ž• llenguatges artístics clàssics (pintura, escultura i arquitectura) o bé partint de l’estudi ‹Žƒ”‡Žƒ ‹×†‡ Ž‡• “ò‡•–‹‘• †‡Ž• †‹ˆ‡”‡–• „Ž‘ •ǡ ±• ƒ †‹”ǡ –”‡„ƒŽŽƒ– ‡Ž ’‘†‡” ‡ ”‡Žƒ ‹× ƒ„ ‡Ž ‘ˆŽ‹ –‡ǡ Ž‡• ‡–ƒŽ‹–ƒ–•o les dones, entre d’altres.  D’altra banda, ƒŽ”‡ ‘”†ƒ”“—‡‡Ž•”‡ —”•‘••×—’—–†‡’ƒ”–‹†ƒ‹’‘”–ƒ–’‡”treballar l’art i el ’‘†‡”ǡ’‡”Ö“—‡ƒŽ–”‡•’‡”À‘†‡•ǡ‡•–‹Ž•ǡ‘„”‡•‘ƒ—–‘”•’‘†‡‹Šƒ†‡•‡”˜‹”’‡”‘„•‡”˜ƒ”‹’‘–‡ ‹ƒ” ƒ“—‡•–‡•”‡Žƒ ‹‘•Ǥ  †‡ˆ‹‹–‹˜ƒǡ‡Ž•recursos d’aquest bloc han de servir per–”‡„ƒŽŽƒ”†‡ˆ‘”ƒ ‘• ‹‡–‡Ž ƒ˜‹‹Žƒ continuïtat d’estils i la visió empàtica del passat, per tal de generar‡‡Ž•ƒŽ—‡•ƒ’”‡‡–ƒ–‰‡• •‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹—•‹–”ƒ•˜‡”•ƒŽ•†‡ŽƒŠ‹•–Ö”‹ƒ†‡l’ar–‡“—°“—‡†‹’ƒŽ‡•ƒŽƒ”‡Žƒ ‹×‡–”‡’‘†‡”’‘ŽÀ–‹ ‹ religiós i l’art com a vehicle de comunicació de l’imaginariǤ    BLOC

4. ART I MENTALITAT ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–del bloc 4 és deduir la mentalitat d’una època històrica determinada a partir de l’anàlisi ‹–‡”’”‡–ƒ–‹˜ƒde les obres d’art proposades des de ƒ†ƒŽŽ‡‰—ƒ–‰‡Ǥ•’”‘’‘•ƒ–”‡„ƒŽŽƒ”ǦŠ‘ƒ–”ƒ˜±• †‡–”‡•‡•–‹Ž•ƒ”–À•–‹ •ǣŽƒ’‹–—”ƒ”‡ƒ‹š‡–‹•–ƒ ‘ƒ‹•–”—‡–“—‡’‡”‡–”‡ ‘°‹š‡”‹ ‘’”‡†”‡ Žƒ‡–ƒŽ‹–ƒ–Š—ƒ‹•–ƒǢ‡Ž‘†‡”‹•‡‘l’a”–‘—˜eau en l’arquitectura, per deduir la mentalitat de Žƒ „—”‰‡•‹ƒ ƒ–ƒŽƒƒ “—‡ ‡•†‡˜± Žƒ Žƒ••‡ •‘ ‹ƒŽ †‘‹ƒ– ”‡•—Ž–ƒ– †‡ l’esclat †‡ Žƒ ”‡˜‘Ž— ‹× ‹†—•–”‹ƒŽ; i l’escultura de la segona meitat del segle ǡ per tal que l’ƒŽ—‡ ˜‹•—ƒŽ‹–œ‹ Žƒ ”‡Žƒ ‹× ‡š‹•–‡nt entre l’art i la mentalitat de la seva pròpia època. D’aquesta maneraǡ‡Ž•”‡ —”•‘•’”‘’‘•ƒ–• ‡•’‡”‡–‡dibuixar l’imaginari d’èpoques tan distants en temps i concepte, ‹‡•‘•–”‡Žƒ”‡Žƒ ‹× ‡š‹•–‡–‡–”‡‡Ž ‘–‡š–•‘ ‹‘’‘ŽÀ–‹ ‹ —Ž–—”ƒŽƒ„Ž‡•‡š’”‡••‹‘•ƒ”–À•–‹“—‡•”‡•—Ž–ƒ–•Ǥ  BLOC

4. ART I MENTALITAT Fets i conceptes L’arquitectura, l’urbanisme i les idees  El modernisme català o l’art nouveau com a símbol de la mentalitat de la burgesia com a classe dominant.  L’art nouveau a Europa: Víctor Horta, la Casa Tassel.  El modernisme a Catalunya: Domènech i Montaner; Puig i Cadafalch; Gaudí. Les arts visuals i les idees  La pintura renaixentista com a instrument que permet reconèixer i comprendre la mentalitat d’una època.  Contextualització sociopolítica del renaixement. Concepte, periodització i entorn històric.  Humanisme.  Quattrocento: característiques

• Massaccio, Uccelo, Piero della Francesca.
• Fra Angelico (L’Anunciació); Botticelli (El naixement de Venus).  Cinquecento: característiques
• Leonardo (La Gioconda), Rafael, Miquel Àngel. L’escultura i les idees  Henry Moore, Chillida, Oldenburg, Murakami i Ekpuk, Anthony Caro com a exponents de la mentalitat de la societat de finals del segle XX. Procediments Sobre vocabulari i cronologia • Identificació i utilització de la terminologia artística adequada a cada llenguatge artístic. • Domini del vocabulari artístic adequat. • Aplicació concreta de la cronologia i la periodització artística. Sobre el canvi i la continuïtat: causes i conseqüències • Deducció partint del treball amb fonts artístiques del concepte de canvi i continuïtat en els estils artístics anteriors i posteriors, considerant els ritmes evolutius de les societats. • Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context. Sobre les mentalitats: context sociopolític • Anàlisi i comparació dels elements socials, culturals i polítics que emmarquen els estils artístics. Sobre la recerca d’informació • Recerca d’informació i classificació de les tècniques i els materials i deducció del seu ús. • Anàlisi de les fonts per a l’estudi de l’art, seleccionant-ne les més pertinents. • Formulació d’hipòtesis interpretatives a partir de la comparació d’elements artístics analitzats i d’altres informacions proporcionades per fonts històriques diverses. • Distinció de les formes, les tècniques i la temàtica de cada estil artístic mitjançant l’anàlisi cooperatiu de les obres seleccionades. Sobre l’anàlisi de les obres artístiques • Utilització de diverses pautes d’observació, descripció i anàlisi d’obres d’art. • Comentari i anàlisi d’obres d’art destacant-ne els elements arquitectònics, els mètodes escultòrics i les tècniques pictòriques. • Aplicació del procediment d’anàlisi comparativa d’obres artístiques a les propostes plantejades. PROCEDIMENTS ESPECÍFICS • Deduir la mentalitat d’una època històrica determinada a partir de l’anàlisi interpretativa de les obres d’art proposades. Actituds i valors Respecte al patrimoni cultural i artístic • Respecte i conscienciació de la necessitat de protegir el patrimoni artístic i preservar-lo per a generacions futures. Importància de l’obra i del llenguatge artístic • Percepció de l’obra d’art com un valor cultural universal. • Valoració de la importància del llenguatge artístic com a transmissor d’emocions, valors i pensaments al llarg de la història. • Comprensió empàtica de l’obra d’art tenint en consideració el context històric en què va ser creada, fugint de prejudicis estètics i ideològics. • Valoració positiva de la capacitat que té l’obra d’art de generar bellesa i originalitat. Valoració de l’art com a instrument per entendre el món • Valoració de la història de l’art com un mitjà per a la formació individual i de la societat. • Consideració de la història de l’art com una disciplina en construcció susceptible d’interpretacions diferents. Valoració de l’existència d’interpretacions artístiques diferents. Orientacions didàctiques del bloc ‘‡‡Ž•„Ž‘ •ƒ–‡”‹‘”•ǡ‡Ž ‘Œ—–†‡”‡ —”•‘• ‘ ‡’–—ƒŽ•’”‘’‘•ƒ–•‡•’‘†‡ƒ”–‹ —Žƒ” ‘‡Ž ’”‘ˆ‡••‘” Š‘ ‘•‹†‡”‹ ±• ‘’‘”–ïǡ ‘•‹†‡”ƒ– ‡Ž• ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡• ƒ”–À•–‹ •ǡ ‡Ž• ‡•–‹Ž• ‘ ‡•–ƒ„Ž‹– ‹–‡””‡Žƒ ‹‘•‡–”‡Ž‡•“ò‡•–‹‘•†‡Ž•„Ž‘ •–‡–‹ •ǡ•‡’”‡ƒ„Žƒ‹–‡ ‹×†‡ˆ‡”’ƒŽ‡•ƒŽ’‡•–”‡–ƒ ”‡Žƒ ‹ó de l’art ƒ„la manera de pensar, de fer i d’actuar d’una determinada època.  ‹šÀǡ Ž‡• ƒ –‹˜‹–ƒ–• ‹ ‡Ž• treballs han d’ƒƒ” ‘”‹‡–ƒ–• que l’alumne observi les obres artístiques i †‡†—‡š‹Žƒ‡–ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž‡•†‘‡•‹‡Ž•Š‘‡•“—‡Ž‡•˜ƒ ”‡ƒ”ǡƒ‹šÀ ‘†‡Ž•‡—‹ƒ‰‹ƒ”‹Ǥ  ‡”tal de garantir aquest plantejament holístic de l’art, l’alumne ha de ser capaç d’‡•–ƒ„Ž‹””‡Žƒ ‹‘• ƒ„‡Ž•„Ž‘ •ƒ–‡”‹‘”•ǡ‡•’‡ ‹ƒŽ‡–ƒ„‡Ž„Ž‘ ͳȋ”–‹ ‘—‹ ƒ ‹×Ȍǡ‹ƒ’Ž‹ƒ”Žƒ ‘ ‡’ ‹×†‡l’art ‘ƒ˜‡Š‹ Ž‡†‡ ‘—‹ ƒ ‹×†‡Ž‡•‡‘ ‹‘•‹Žƒ‡–ƒŽ‹–ƒ–d’una època.  D’aquesta manera, es pretén potenciar la deduci׋Žƒ‹ˆ‡”° ‹ƒ‡l’anàlisi formal i significati˜ƒd’una ‘„”ƒǡper tal d’establir relacions amb la manera de pensar i actuar dels creadors del fet artístic. Un ‡š‡’Ž‡‘Ž– Žƒ”•‡”‡Ž”‡ƒ‹š‡‡–‹ ‘Žƒ–‡–‹ ƒ‹Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•ˆ‘”ƒŽ•†‡Žƒ’‹–—”ƒ esdevenen fonamentals per entendre la filosofia humanista que converteix l’home en el gran protagonista de l’obra.   Žƒ ˜‡‰ƒ†ƒǡ –ƒ„±ǡ ”‡•—Ž–ƒ” ‡••‡ ‹ƒŽ ‹–”‘†uir l’estudiant en el significat real del concepte mentalitat‡”‡Žƒ ‹×ƒ„Žƒ•‡˜ƒ“—‘–‹†‹ƒ‹–ƒ–ǤPer això es recomana incloure l’estudi del disseny o la moda com a exponents de la manera de pensar i de viure de les persones d’una època,’”‡‡– ‘ƒ ”‡ˆ‡”° ‹ƒ‡Ž••‡—•’”‘’‹•‰—•–‘•‹‡•–‹Ž• ‘ƒ‡š’”‡••‹×†‡Ž‡••‡˜‡•‡‘ ‹‘•ǡ•‡–‹‡–•‹ˆ‘”ƒ†‡ ’‡•ƒ”Ǥ  BLOC

5. ART I PROTESTA ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž„Ž‘ ͷ’‘•ƒ†‡ƒ‹ˆ‡•–com l’art pot esdevenir una forma de reivindicació social, ’‘ŽÀ–‹ ƒ‹ —Ž–—”ƒŽǡƒ‹šÀ ‘Žƒ†‡ˆ‡•ƒ†‡Ž•˜ƒŽ‘”•†‡‘ ”–‹ •†‡ŽŽ‹„‡”–ƒ–‹–‘Ž‡” ‹ƒǤ  Per tal de demostrar el paper de l’art com a vehicle per protestar davant situacions socials injustes, es ’”‘’‘•ƒ–”‡„ƒŽŽƒ”Ž‡•ƒ”–•˜‹•—ƒŽ•ƒ’ƒ”–‹”†‡Ž”‡ƒŽ‹•‡’‹ –Ö”‹ †‡Ž•‡‰Ž‡ ǡ ‘•‹†‡”ƒ–ˆ‹‰—”‡• ‘ ƒ—‹‡”ǡ ‹ŽŽ‡– ‹ ‘—”„‡–ǡ ‡ ‡Ž “—ƒŽ “—‡†ƒ ’ƒŽ‡•ƒ Žƒ •‹–—ƒ ‹× †‡ Žƒ Žƒ••‡ ‘„”‡”ƒ ”‡•—Ž–ƒ– †‡ Žƒ ”‡˜‘Ž— ‹×‹†—•–”‹ƒŽǢ‡Ž”‡ƒŽ‹•‡•‘ ‹ƒŽƒ‡”‹ ƒ–”ƒ˜±•†‡ˆ‹‰—”‡• ‘— ‹‡ ”‡—†ǡ†™ƒ”† ‘’’‡”ǡ ”ƒ– ‘‘† ‹ ‘”‘–Š‡ƒ ƒ‰‡ǡ ‡ “—° ‡• ”‡‹˜‹†‹ ƒ ‡Ž ’”‘–ƒ‰‘‹•‡ †‡ Ž‡• Žƒ••‡• •‘ ‹ƒŽ• ±• †‡•ˆƒ˜‘”‹†‡•†‡Žƒ•‘ ‹‡–ƒ– ‘–‡’‘”‹ƒǢ‘l’anàlisi de l’urbanisme i l’arquitectura amb l’exemple de Ž‡• —–‘’‹‡• —”„ƒ‡• †‡ — ‹‘ ‘•–ƒ ‹ • ƒ” ‹‡‡›‡” ƒ ”ƒ•ÀŽ‹ƒǡ ’‡” ‘•–ƒ–ƒ” ‡Ž ’‘†‡” †‡ transformació social que pot tenir l’arquitectura socialǤ  BLOC

5. ART I PROTESTA Fets i conceptes Arts visuals i protesta  Arts plàstiques a la segona meitat del segle XIX.  Realisme: context sociopolític i cultural i característiques pictòriques.  Realisme compromés a França com a instrument de protesta social: Daumier, Millet i Courbet.  Noves propostes artístiques per reivindicar el protagonisme de les classes socials més desfavorides en el món de l’art: Lucien Freud, realisme social americà (Edward Hopper; Grant Wood)i fotografia de Dorothea Lange.

Escultura i treball  Rodin i Giacometti com a revolucionaris de l’escultura.

Arquitectura, urbanisme i utopies urbanes  Brasília.

Inici del projecte: Lúcio Costa.  Planificació Oscar Niemeyer.  Plaça dels tres poders.  Palau del Congrés.  Catedral de Nostra Senyora de Fàtima.  Urbanisme com a mitjà per crear una arquitectura social i de protesta.

Procediments Sobre vocabulari i cronologia • Identificació i utilització de la terminologia artística adequada a cada llenguatge artístic. • Domini del vocabulari artístic adequat. • Aplicació concreta de la cronologia i la periodització artística.

Sobre el canvi i la continuïtat: causes i conseqüències • Deducció partint del treball amb fonts artístiques del concepte de canvi i continuïtat en els estils artístics anteriors i posteriors, considerant els ritmes evolutius de les societats. • Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context.

Sobre les mentalitats: context sociopolític • Anàlisi i comparació dels elements socials, culturals i polítics que emmarquen els estils artístics.

Sobre la recerca d’informació • Recerca d’informació i classificació de les tècniques i els materials i deducció del seu ús. • Anàlisi de les fonts per a l’estudi de l’art, seleccionant-ne les més pertinents. • Formulació d’hipòtesis interpretatives a partir de la comparació d’elements artístics analitzats i d’altres informacions proporcionades per fonts històriques diverses. • Distinció de les formes, les tècniques i la temàtica de cada estil artístic mitjançant l’anàlisi cooperatiu de les obres seleccionades.

Sobre l’anàlisi de les obres artístiques • Utilització de diverses pautes d’observació, descripció i anàlisi d’obres d’art. • Comentari i anàlisi d’obres d’art destacant-ne els elements arquitectònics, els mètodes escultòrics i les tècniques pictòriques. • Aplicació del procediment d’anàlisi comparativa d’obres artístiques a les propostes plantejades.

PROCEDIMENTS ESPECÍFICS • Deduir com l’art pot esdevenir una forma per reivindicar la igualtat social d’una època històrica determinada a partir de l’anàlisi interpretativa de les obres d’art proposades.

Actituds i valors Respecte al patrimoni cultural i artístic • Respecte i conscienciació de la necessitat de protegir el patrimoni artístic i preservar-lo per a generacions futures.

Importància de l’obra i del llenguatge artístic • Percepció de l’obra d’art com un valor cultural universal. • Valoració de la importància del llenguatge artístic com a transmissor d’emocions, valors i pensaments al llarg de la història. • Comprensió empàtica de l’obra d’art tenint en consideració el context històric en què va ser creada, fugint de prejudicis estètics i ideològics. • Valoració positiva de la capacitat que té l’obra d’art de generar bellesa i originalitat.

Valoració de l’art com a instrument per entendre el món • Valoració de la història de l’art com un mitjà per a la formació individual i de la societat. • Consideració de la història de l’art com una disciplina en construcció susceptible d’interpretacions diferents. • Valoració de l’existència d’interpretacions artístiques diferents.  Orientacions didàctiques del bloc El treball dels recursos d’aquest bloc ha d’anar dirigit a ˆ‡” ’ƒŽ°s com l’art ‡•†‡˜± — ‹–Œ †‡ ‘—‹ ƒ ‹×’‘–‡–‹ǡƒŽƒ˜‡‰ƒ†ƒǡ—˜‡Š‹ Ž‡’‡”‘•–”ƒ”Ž‡•‡ ‡••‹–ƒ–•‹†‡ƒ†‡•†‡Ž‡•’‡”•‘‡• dins d’un món global.  En aquest sentit, partint de la consideració de l’art com a vehicle de comunicació de sentiments i ‡‘ ‹‘• ȋ„Ž‘  ͳȌǡ l’ƒŽ—‡ ha d’ƒƒŽ‹–œƒ” la capacitat que té l’art de ser un instrument de ”‡‹˜‹†‹ ƒ ‹× •‘ ‹ƒŽǤ ‡” ƒ“—‡•– ‘–‹—ǡ ‡Ž• ”‡ —”•‘• †‡Ž „Ž‘  ’”‡•‡–‡ —ƒ ŽŽ‹•–ƒ d’obres ”‡‹˜‹†‹ ƒ–‹˜‡•“—‡–‡‡ ‘ƒˆ‹Ž ‘†— –‘”Žƒ†‡ˆ‡•ƒ†‡Ž•±•†‡•ˆƒ˜‘”‹–•ǡ’‡”–ƒŽ“—‡l’alumne †‡†—‡‹š‹‡Ž•‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹‡Ž’ƒ’‡”“—‡–±l’art dins de la cultura d’una època.  ƒ“—‡•– •‡–‹–ǡ ±• ‹–‡”‡••ƒ–ǡ –ƒ„±ǡ que l’alumnat estableixi una relació directƒ ‡–”‡ Ž̵ƒ”– ‹Žƒ ‡–ƒŽ‹–ƒ–ȋ„Ž‘ ͶȌǡ‹ˆ‘‡–‹una actitud més crítica amb l’imaginari dels diferents períodes històricsǤ  ‡”ƒ ‘•‡‰—‹”ƒ“—‡•–ƒˆ‹–ƒǡ‡•”‡ ‘ƒƒ’ƒ”–‹”†‡’”‘„Ž‡–‹“—‡••‘ ‹ƒŽ•’”‘’‡”‡•‹•‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹˜‡•ƒ la realitat dels estudiants i evidenciar com l’art contemporani de nous forma–•ȋŠƒ’’‡‹‰ǡˆ‘–‘‰”ƒˆ‹ƒǡ ‰”ƒˆ‹–‹•ǤǤǤȌ‡•†‡˜±—‹–Œ†‡’”‘–‡•–ƒ”‡‹˜‹†‹ ƒ–‹˜ƒǤƒ‹†‡ƒ±•‡•–ƒ„Ž‹” ‘‡š‹‘•ƒ„‡Ž’”‡•‡–ǡ ±•’”‘’‡”ƒŽ•ƒŽ—‡•ǡ’‡”‘„•‡”˜ƒ”‘‹ ‘“—‡†‡’ƒŽ‡•‡•ƒ“—‡•–‡•’”‘–‡•–‡••‘ ‹ƒŽ•ǡ’‡”˜‡—”‡‹ ‘’ƒ”ƒ”ǦŠ‘ƒ„ ‘‡•ˆ‡‹ƒ‡°’‘“—‡•’ƒ••ƒ†‡•Ǥ  BLOC

6. ART I CONFLICTES ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–†‡Ž„loc 6 és analitzar la relació que s’estableix entre l’art i el conflicte. En aquest sentit, es vol subratllar la importància d’entendre l’art com a mitjà per conèixer la forma com s’han –”ƒ•°• ‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•ƒŽŽŽƒ”‰†‡Ž–‡’•Ǥ  ‘ ƒ ’—– †‡ ’ƒ”–‹†ƒ ’‡” –”‡„ƒŽŽƒ” ƒ“—‡•–‡• ”‡Žƒ ‹‘•ǡ Žes arts visuals són susceptibles d’ésser –”‡„ƒŽŽƒ†‡•ƒ’ƒ”–‹”†‡˜‹•‹‘•†‹˜‡”•‡•. D’—ƒ„ƒ†ƒǡ‡”‡Žƒ ‹×ƒ„‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•„°ŽȉŽ‹ •ǡƒ–”ƒ˜±•†‡ ˆ‹‰—”‡• ‘ ”ƒ ‹• ‘†‡ ‘›ƒ‹ƒ„Ž‘‹ ƒ••‘ǡ“—‡–‘–‹•‹–—ƒ”Ǧ•‡‡°’‘“—‡•‘Ž–†‹•–ƒ–•ǡŽ‡•†‘• Šƒ ‘‹ ‹†‹–ƒˆ‡”—ƒƒŽ‹•‹ ”À–‹ ƒ†‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•˜‹• —–•‹ǡd’ƒŽ–”ƒ„ƒ†ƒǡƒ–”ƒ˜±•†‡ˆ‹‰—”‡•±• ’”‘’‡”‡•ƒŽ•ƒŽ—‡•ǡ ‘±•‡Ž ƒ•†‡Ž‰”ƒˆ‹–‡”ƒ•›ǡ—ƒˆ‹‰—”ƒ ”À–‹ ƒ†ƒ˜ƒ–‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•ƒ –—ƒŽ•Ǥ Žƒ˜‡‰ƒ†ƒǡpel que fa a l’‡• —Ž–—”ƒ‡•’”‘’‘•‡ˆ‹‰—”‡• ‘ƒ— ƒ”‰ƒŽŽ‘‹ —Ž‹‘ ‘œžŽ‡œǡ–‡‹–‡ ‘’–‡“—‡Ž‡••‡˜‡•‘„”‡•”‡’”‡•‡–‡—ƒ ”À–‹ ƒ†‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡•†‡Žƒ’”‹‡”ƒ‡‹–ƒ–†‡Ž•‡‰Ž‡Ǥ ‹ƒŽ‡–ǡ’‡”ƒ ƒ„ƒ”†‡ ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ”ƒ“—‡•–ƒ°’‘ ƒǡ‡•’Žƒ–‡‰‡Ž‡•”‡•’‘•–‡•“—‡‡•†‘ƒ”ƒ †‡• †‡Ž ŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ ƒ”“—‹–‡ –֐‹  ƒŽ ‘–‡š– •‘ ‹ƒŽ ‹ ’‘ŽÀ–‹ ǡ ƒƒŽ‹–œƒ– l’arquitectura funcional i l’arquitectura organicistaǤ  BLOC

6. ART I CONFLICTES Fets i conceptes Les arts visuals i els conflictes  Picasso i Goya com a testimonis de la seva època i dels conflictes:

• Vida i característiques pictòriques.
• Etapes.
• El Guernica de Picasso com a símbol de la barbàrie de la Guerra Civil espanyola.
• Afusellaments del dos de maig de Goya com a símbol de la Guerra del Francès. Independència.  El grafiter Bansky com a crític dels conflictes actuals. L’escultura i els conflictes  Pau Gargallo i Julio González com a exemples de l’escultura de la primera meitat del segle XX. Arquitectura durant la Segona Guerra Mundial: Le Corbusier i Wright  Le Corbusier i l’arquitectura funcional.  Wright i l’arquitectura organicista. Procediments Sobre vocabulari i cronologia • Identificació i utilització de la terminologia artística adequada a cada llenguatge artístic. • Domini del vocabulari artístic adequat. • Aplicació concreta de la cronologia i la periodització artística. Sobre el canvi i la continuïtat: causes i conseqüències • Deducció partint del treball amb fonts artístiques del concepte de canvi i continuïtat en els estils artístics anteriors i posteriors, considerant els ritmes evolutius de les societats. • Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context. Sobre les mentalitats: context sociopolític • Anàlisi i comparació dels elements socials, culturals i polítics que emmarquen els estils artístics. Sobre la recerca d’informació • Recerca d’informació i classificació de les tècniques i els materials i deducció del seu ús. • Anàlisi de les fonts per a l’estudi de l’art, seleccionant-ne les més pertinents. • Formulació d’hipòtesis interpretatives a partir de la comparació d’elements artístics analitzats i d’altres informacions proporcionades per fonts històriques diverses. • Distinció de les formes, les tècniques i la temàtica de cada estil artístic mitjançant l’anàlisi cooperatiu de les obres seleccionades. Sobre l’anàlisi de les obres artístiques • Utilització de diverses pautes d’observació, descripció i anàlisi d’obres d’art. • Comentari i anàlisi d’obres d’art destacant-ne els elements arquitectònics, els mètodes escultòrics i les tècniques pictòriques. • Aplicació del procediment d’anàlisi comparativa d’obres artístiques a les propostes plantejades. PROCEDIMENTS ESPECÍFICS • Deduir la importància de l’estudi de les obres artístiques com un mitjà per conèixer la forma com s’han transmès els conflictes bèl·lics a la nostra societat. Actituds i valors Respecte al patrimoni cultural i artístic • Respecte i conscienciació de la necessitat de protegir el patrimoni artístic i preservar-lo per a generacions futures. Importància de l’obra i del llenguatge artístic • Percepció de l’obra d’art com un valor cultural universal. • Valoració de la importància del llenguatge artístic com a transmissor d’emocions, valors i pensaments al llarg de la història. • Comprensió empàtica de l’obra d’art tenint en consideració el context històric en què va ser creada, fugint de prejudicis estètics i ideològics. • Valoració positiva de la capacitat que té l’obra d’art de generar bellesa i originalitat. Valoració de l’art com a instrument per entendre el món • Valoració de la història de l’art com un mitjà per a la formació individual i de la societat. • Consideració de la història de l’art com una disciplina en construcció susceptible d’interpretacions diferents. • Valoració de l’existència d’interpretacions artístiques diferents.  Orientacions didàctiques del bloc ‡•‘”‹‡–ƒ ‹‘•†‹† –‹“—‡•†‡Ž„Ž‘ Art i conflictes•‡‰—‡‹š‡Ž‡•’ƒ—–‡•†‘ƒ†‡•ƒ„Ž‘ •ƒ–‡”‹‘”•‡ ‡Ž •‡–‹– “—‡ ‡• ’”‘’‹ ‹ƒ “—‡ ‡Ž• ƒŽ—‡• ˆƒ ‹ —ƒ ƒ’”‘š‹ƒ ‹× •‹‰‹ˆ‹ ƒ–‹˜ƒ ƒŽ ×n del l’art, tot ‰‡‡”ƒ–‡š’Ž‹ ƒ ‹‘• ‘’Ž‡š‡•‹ ‘’Ž‡‡–”‹‡•†‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹ Ǥ  La didàctica que es proposa hauria d’instar l’estudiant a aplicar l’esquema d’anàlisi ‘•‡•—ƒ– ƒŽ ’”‹‡”„Ž‘ ǡ–‘–‹ ‹†‹–‡l’anàlisi deŽ•‡Ž‡‡–•ˆ‘”ƒŽ•‹–° ‹ •’‡”‘–‹˜ƒ”Žƒ”‡ˆŽ‡š‹×•‘„”‡‡Ž paper de l’art en la reivindicació de la noǦ˜‹‘Ž° ‹ƒ ‘ƒ‹•–”—‡–’‡””‡•‘Ž†”‡‡Ž ‘ˆŽ‹ –‡•‡–”‡ ‡Ž•±••‡”•Š—ƒ•Ǥƒ“—‡•–•‡–‹–ǡ±•intressant que l’alumne ƒƒŽ‹–œ‹Žƒincidència de l’expressivitat, l’‡Ž ‘Ž‘”ǡŽƒŽŽ—ǡŽa composició, l’espai ‘Žƒ’‡”•’‡ –‹˜ƒ‡‡Ž’”‘ ±•ƒ”–À•–‹ , entre d’altresǡ’‡” ’‘–‡ ‹ƒ”•‹–—ƒ ‹‘•†‡˜‹‘Ž° ‹ƒ‘ ‘ˆŽ‹ –‡Ǥ  A la vegada, un altre aspecte a treballar a l’ƒ—Žƒ±•Žƒ•‹‰‹ˆ‹ ƒ ‹×de l’obra, per tal que l’alumne‹†ƒ‰—‹ •‘„”‡ ‡Ž ‘–‡š– •‘ ‹‘ —Ž–—”ƒŽ ‹ ‹†‡‘ŽÖ‰‹  de l’època, relacionantǦŽƒ ȋ ‘–‹‰—– ‹ •‹‰‹ˆ‹ ƒ ‹×Ȍ ƒ„ Žƒ ‡–ƒŽ‹–ƒ–ȋ„Ž‘ ͵Ȍd’un mom‡–†‡–‡”‹ƒ–Ǥ  BLOC

7. ART I DARRERES TENDÈNCIES ƒˆ‹ƒŽ‹–ƒ–del bloc 7 és apropar l’ƒŽ—‡a les darreres tendències artístiques, contextualitzant l’art ‘ — ‡Ž‡‡– ’”‘’‡” ƒ Žƒ •‡˜ƒ ”‡ƒŽ‹–ƒ– —Ž–—”ƒŽ ‘ ƒ Œ‘˜‡ǡ ‘ ƒ ‹†‹˜‹†— ‹ ‘ ƒ ’ƒ”– †‡ Žƒ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‹–ƒ–Ǥ Ž „Ž‘  †‹„—‹šƒ — ’ƒ‘”ƒƒ ‰‡‡”ƒŽ †‡ Ž‡• ‘˜‡• –‡†° ‹‡• ƒ”–À•–‹“—‡•ǡ ‡ƒ” ƒ– ‡Ž• „Ž‘ • ‡•–—†‹ƒ–•†‹•†‡Ž ‘–‡š–ƒ”–À•–‹ ±•’”‘’‡”ƒŽƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–•‘ ‹ƒŽ‹ —Ž–—”ƒŽ†‡Ž•‡•–—†‹ƒ–•Ǥ•’”‘’‘•ƒ ‡Ž–”‡„ƒŽŽ†‡ ‘””‡–•ƒ”–À•–‹ •–ƒ‡„Ž‡–‹ • ‘Ž‡•‘˜‡•ƒ„•–”ƒ ‹‘•ǣ‹‹ƒŽƒ”–Ǣ‘˜‹‡– —’’‘”–•Ȁ—”ˆƒ ‡•ǡƒ”–’‘˜‡”ƒǡŠ‹’‡””‡ƒŽ‹•‡ǡǢ‘˜‹‡–‘„”ƒǡǢŠƒ’’‡‹‰‹ˆŽ—š‘•ǡ‡˜‹”‘ƒ‡–•ǡ ’‡”ˆ‘”ƒ ‡•ǡ„‘†›ƒ”–ǡŽƒ†ƒ”–ǡentre d’altres.   BLOC

7. ART I DARRERES TENDÈNCIES Fets i conceptes Noves abstraccions  Art sense límits, art òptic i art cinètic (Victor Vasarely, Bridget Riley, Eusebio Sempere, Alexander Calder i Ángel Ferrant).

Tornant a l’essència  Minimal art (Robert Norris; Carl André; Bruce Nauman; Dan Flavin; Anthony Caro, entre d’altres).

La pintura en qüestió  Moviment Supports/Surfaces.

La revolució dels materials  Art Povera.

Quan la pintura esdevé fotografia  Hiperrealisme.

Moviment Cobra  Copenhaguen, Brussel·les i Amsterdam.

L’art com a experiència  Happenings i fluxus.

Els muntatges i les decoracions com a protagonistes  Environaments.

El cos com a instrument de l’obra d’art  Les performances i el body art (Joseph Beuys).

Art conceptual  Joseph Kosuth.

Expressivitat dels objectes  Art ecològic o Land art. Neoexpressionisme  Georg Baselitz i Miquel Barceló.

Transavantguarda italiana  Achile Bonito Oliva.

Procediments Sobre vocabulari i cronologia • Identificació i utilització de la terminologia artística adequada a cada llenguatge artístic. • Domini del vocabulari artístic adequat. • Aplicació concreta de la cronologia i la periodització artística.

Sobre el canvi i la continuïtat: causes i conseqüències • Deducció partint del treball amb fonts artístiques del concepte de canvi i continuïtat en els estils artístics anteriors i posteriors, considerant els ritmes evolutius de les societats. • Identificació de les causes i les conseqüències dels fenòmens artístics en el seu context.

Sobre les mentalitats: context sociopolític • Anàlisi i comparació dels elements socials, culturals i polítics que emmarquen els estils artístics.

Sobre la recerca d’informació • Recerca d’informació i classificació de les tècniques i els materials i deducció del seu ús. • Anàlisi de les fonts per a l’estudi de l’art, seleccionant-ne les més pertinents. • Formulació d’hipòtesis interpretatives a partir de la comparació d’elements artístics analitzats i d’altres informacions proporcionades per fonts històriques diverses. • Distinció de les formes, les tècniques i la temàtica de cada estil artístic mitjançant l’anàlisi cooperatiu de les obres seleccionades.

Sobre l’anàlisi de les obres artístiques • Utilització de diverses pautes d’observació, descripció i anàlisi d’obres d’art. • Comentari i anàlisi d’obres d’art destacant-ne els elements arquitectònics, els mètodes escultòrics i les tècniques pictòriques. • Aplicació del procediment d’anàlisi comparativa d’obres artístiques a les propostes plantejades.

Actituds i valors Respecte al patrimoni cultural i artístic • Respecte i conscienciació de la necessitat de protegir el patrimoni artístic i preservar-lo per a generacions futures.

Importància de l’obra i del llenguatge artístic • Percepció de l’obra d’art com un valor cultural universal. • Valoració de la importància del llenguatge artístic com a transmissor d’emocions, valors i pensaments al llarg de la història. • Comprensió empàtica de l’obra d’art tenint en consideració el context històric en què va ser creada, fugint de prejudicis estètics i ideològics. • Valoració positiva de la capacitat que té l’obra d’art de generar bellesa i originalitat.

Valoració de l’art com a instrument per entendre el món • Valoració de la història de l’art com un mitjà per a la formació individual i de la societat. • Consideració de la història de l’art com una disciplina en construcció susceptible d’interpretacions diferents. • Valoració de l’existència d’interpretacions artístiques diferents.  Orientacions didàctiques del bloc En el treball de l’art i les darreres tendències, ±• ‹’‘”–ƒ– ‰‡‡”ƒ” ƒ –—ƒ ‹‘• “—‡ ƒ˜‹Ã ‡Ž concepte de categoria de l’obra d’art i, a la vegada, eliminar la frontera clàssica entre cultura elitista i —Ž–—”ƒ†‡ƒ••‡•Ǥ  ‡” ƒ‹šÖǡ ±• ‡••‡ ‹ƒŽ ƒˆƒ˜‘”‹” ‡Ž• debats a l’auŽƒ ‹ ’ƒ”Žƒ” †‡Ž ‘ ‡’–‡ †‡ ‘˜‡• –‡†° ‹‡•ǡ ’‡” †‡–‡”‹ƒ”Ǧ‡“—°‡–‡‡‹•‡Ž‡ ‹‘ƒ”ƒ„ ‘Š‡”° ‹ƒ‹”‹‰‘”’”‘’‘•–‡•“—‡Ž‡•”‡’”‡•‡–‹Ǥ D’aquesta manera, l’orientació didàctica s’encamina a ”‡ƒ”‡•’ƒ‹•“—‡ƒ’”‘’‹l’art a la vida diària †‡Ž•ƒŽ—‡•ǡƒ†ƒ’–ƒ–‡Ž ‘ ‡’–‡†‡Ž‡•‘˜‡•–‡†° ‹‡•’‡”ˆ‡”ǦŽ‘‹–‡ŽȉŽ‹‰‹„Ž‡‡–”‡‡ŽŽ•ǡ‹’ƒ”Žƒ– †‡’”‘’‘•–‡•ƒ”–À•–‹“—‡•‡‡Ž•‡–‹–±•ƒ’Ž‹†‡Ž–‡”‡Ǥ  D’altra banda, ±• ‹’”‡• ‹†‹„Ž‡ ‡•–ƒ„Ž‹” ˜‹ Ž‡• ‡–”‡ Ž‡• ‘˜‡• –‡†° ‹‡• ‹ Ž‡• “ò‡•–‹‘• “—‡ †‡ˆ‹‡‹š‡Žƒ”‡•–ƒ†‡„Ž‘ •Ǥ‹šÀǡ‡•”‡ ‘ƒƒ”‡ ה”‡”ƒŽ‡•‘˜‡•–‡†° ‹‡•’‡”’‘–‡ ‹ƒ”ƒ –‹–—†• †‡”‡‹˜‹†‹ ƒ ‹×ȋƒ”–‹’”‘–‡•–ƒȌ‹de l’art com ƒ˜‡Š‹ Ž‡†‡ ‘—‹ ƒ ‹×†‡Ž‡•ƒ•’‹”ƒ ‹‘•†‡Ž•±• Œ‘˜‡•ȋƒ”–‹ ‘—‹ ƒ ‹×Ȍǡ‘„±”‡Žƒ ‹‘ƒ”ǦŽ‡•ƒ„Žƒ ‘•–”— ‹×†‡Ž‘•–”‡‹ƒ‰‹ƒ”‹±•’”‘’‡”ȋƒ”– ‹ ‡–ƒŽ‹–ƒ–Ȍ ˆ‡– ”‡ˆ‡”° ‹ƒ ƒ Žƒ •‘ ‹‡–ƒ– †‡ Žƒ “—ƒŽ ‡ŽŽ• ƒ”ƒ •× ’”‘–ƒ‰‘‹•–‡•ǡ ‹ ‘”’‘”ƒ– Žƒ ’‡”•’‡ –‹˜ƒ †‡Ž ‰°‡”‡ ȋƒ”– ‹ †‘‡•Ȍ ‹ †‡Ž ’‘†‡” ƒŽ–‡”ƒ–‹— ȋƒ”– ‹ ’‘†‡”Ȍǡ ‘ ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ– ‡Ž• ‘ˆŽ‹ –‡••‘ ‹ƒŽ•‹’‘ŽÀ–‹ •ȋƒ”–‹ ‘ˆŽ‹ –‡ȌǤ   CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1      Destresa ƒ†‡•–”‡•ƒ±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–”‡ˆ‡”‹†ƒƒ—ƒƒ –—ƒ ‹×Š„‹Ž‹experta a l’hora d’‡š‡ —–ƒ”—ƒƒ ‹×–‡‹–‡ ‘’–‡ ‡Ž ˆ‹ “—‡ ‡• ’‡”•‡‰—‡‹šǤ Aplicada a la interpretació de l’obra artística, aquesta qualitat es ƒ‹ˆ‡•–ƒ a l’hora de relacionar el context social, polític i cultural d’una època amb l’estil artístic seleccionat.

Per establir aquestes relacions, cal que l’ƒŽ—‡ †‘‹‹ Ž‡• „ƒ•‡• †‡ Ž‡• ‡•–”— –—”‡• històriques esmentades i, a la vegada, la mentalitat resultant de l’època.

Aquest és un aspecte fonamental que implica considerar la història de l’art com una font històrica de primer ordre, resultat de l’imaginari dels h‘‡•‹Ž‡•†‘‡•‹ǡ’‡”–ƒ–ǡ–‡•–‹‘‹ƒ–‰‡important d’una època. Per tal que fructifiqui aquesta relació, l’ƒŽ—‡ ƒŽ “—‡ †‘‹‹ Ž‡• „ƒ•‡• ‹ ‘‘‰”ˆ‹“—‡• ‹ interpretatives dels estils plantejats i que estableixi inferències amb l’esperit cultural del mo‡– històric de referència, de l’anterior i del posterior (canvii continuïtat d’estils).

A la vegada, resulta ‡”‹“—‹†‘”“—‡•‹‰—‹ ƒ’ƒ­†‡‰‡‡”ƒŽ‹–œƒ”ƒ“—‡•–‡•‹ˆ‡”° ‹‡•ƒƒŽ–”‡• ‘–‡š–‘• —Ž–—”ƒŽ•Ǥ  Precisió ƒ’”‡ ‹•‹×±•Žƒ“—ƒŽ‹–ƒ–†‡•‡”’”‡ À•ǡ±•ƒ†‹”ǡ†‡†‡–‡”‹ƒ”“—‡Ž ‘ƒ„‡šƒ –‹–—†Ǥ’Ž‹ ƒ†ƒƒŽƒ interpretació d’obres artístiques, aquesta precisió es manifesta en la identificació i l’anàlisi dels elements estètics, formals i interpretatius que constitueixen l’obra artística, l’estil i l’artista.

Cal que l’ƒŽ—‡domini les tècniques d’anàlisi del fet artístic, observant, analitzant i extrapolant ‘ Ž—•‹‘•Ǥ En aquest sentit, cal que sigui capaç d’aplicar l’esquema de comentari, considerant la documentació general, l’anàlisi formalǡ ‡Ž contingut i la significació.

D’aquesta manera, considerant l’art com un ˜‡Š‹ Ž‡†‡ ‘—‹ ƒ ‹×ǡ‡• ‘•–ƒ–ƒ”‡Ž†‘‹‹†‡ŽŽŽ‡‰—ƒ–‰‡ƒ”–À•–‹ ‡‡Ž•‡–‹–±•ƒ’Ž‹ǡ–ƒ–’‡Ž “—‡ˆƒƒŽƒ–‡”‹‘Ž‘‰‹ƒ ‘ƒŽ˜‘ ƒ„—Žƒ”‹„•‹ ‹‹–‡”’”‡–ƒ–‹—Ǥ Sentit crític Ž•‡–‹–crític en la interpretació d’obres artístiques fa incidència en l’anàlisi del concepte de canvi i continuïtat en els estils, per tal d’entendre el procés artístic com una evolució lògica emmarcada dins ‡Ž• ‰—•–‘• ‹ Žƒ ‡–ƒŽ‹–ƒ– †‡ ƒ†ƒ ‘–‡š– Š‹•–Ö”‹ Ǥ Així, cal que l’ƒŽ—‡ †‘‹‹ ‡Ž ’”‘ ‡†‹‡– d’identificació i anàlisi dels elements estètic•i interpretatius que perviuen d’un estil a l’altr‡†‡ˆ‘”ƒ ŽÖ‰‹ ƒ‹‹–‡‰”ƒ†‘”ƒǡ‹Šƒ†‡•‡”capaç d’argumentarǦŠ‘‹Œ—•–‹ˆ‹ ƒ”ǦŠ‘ ”À–‹ ƒ‹”ƒ‘ƒ†ƒ‡–Ǥ CA1.

Destresa CA2.

Precisió CA3.

Sentit crític C1.Interpretar l’obra artística considerant els codis estètics, la sensibilitat artística i la contextualització històrica CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2      Sentit crític ‡”‡‡–”‡Œ—†‹ ‹•†‡˜ƒŽ‘”±•‡ ‡••ƒ”‹“—‡‡Žl’alumne faci servir el sentitcrític a l’hora de valorar Žƒ significació de l’art com a vehicle per construir la identitat personal i col·lectiva.

En aquest sentitǡ‡• requereix que l’ƒŽ—‡ sigui capaç d’en–‡†”‡ ‡Ž ˆ‡‘‡ ƒ”–À•–‹  ‘ “—‡Ž ‘ ”‡•—Ž–ƒ– †‡ Žƒ mentalitat d’una època i d’un context determinat.

D’aquesta manera, amb el domini del llenguatge i la ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ ‹× del fet artístic, cal que desenvolupi la consciència social de l’art com a elemen– integrador i constructor d’identitat nacional i individual, ‹‰‡‡”‹ƒ –‹–—†•†‡”‡•’‡ –‡‡˜‡”•ƒŽ–”‡• ”‡ƒŽ‹–ƒ–•Ǥ artint d’aquesta consideració de l’art com a vehicle per construir identitats, cal que l’ƒŽ—‡‰‡‡”‹ƒ –‹–—†•†‡”‡•’‡ –‡‹ ‘•‡”˜ƒ ‹×‡˜‡”•‡Ž’ƒ–”‹‘‹ƒ”–À•–‹ Ǥ‡”ƒ ‘•‡‰—‹”ƒ“—‡•– propòsit, cal que conegui el seu patrimoni, l’analitzi‹‡Ž˜ƒŽ‘”‹ ‘ƒ‡Ž‡‡–‡•–”— –—”ƒ†‘”†‡Žƒ•‡˜ƒ cultura i mentalitat.

Partint d’aquest coneixement, l’ƒŽ—‡Šƒ†‡ ‘•–”—‹”— ‘‡‹š‡‡–’”‡ À•‹ ƒ —”ƒ–†‡Žƒ•‡˜ƒ”‡ƒŽ‹–ƒ–ƒ”–À•–‹ ƒ’ƒ–”‹‘‹ƒŽ±•’”‘’‡”ƒǡ ‹˜ƒŽ‘”ƒ”Ǧ‡Žƒ‹’‘”– ‹ƒ‡Žƒ•‡˜ƒ ˆ‘”ƒ ‹× ‘ƒ ‹—–ƒ†”‡•’‘•ƒ„Ž‡Ǥ  Valoració empàtica L’empatia és la qualitat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.

Aplicada a la interpretació d’obres artístiques, és essencial que l’alumne faci una valoració empàtica de les expressions artístiques considerant els artistes, els estils i l’imaginari d’altres èpoques.

Això implica que conegui Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡•ˆ‘”ƒŽ•‹‹–‡”’”‡–ƒ–‹˜‡•†‡ ƒ†ƒ‡•–‹Žǡƒ‹šÀ ‘Žƒ•‡˜ƒ ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ ‹× —Ž–—”ƒŽǡ ’‡”Ö“—‡–ƒ„± ‘‡‰—‹‡’”‘ˆ—†‹–ƒ–Ž‡•‘„”‡•–‡‹–‡ ‘’–‡Žƒ˜‹•‹×†‡Ž•ƒ”–‹•–‡•‹ƒŽŽÖ“—‡‡Ž• va portar a crear l’obra d’una determinada manera. Partint d’aquest coneixement, l’alumne ha de generar actituds empàtiques envers les manifestacions culturals d’altres èpoques i contextos amb l’objectiu de propiciar visions dinàmiques i integradores de lahistòria de l’art susceptibles de valorar ”‡ƒŽ‹–ƒ–• —Ž–—”ƒŽ•†‹ˆ‡”‡–•Ǥ“—‡•–‡•ƒ –‹–—†•‡’–‹“—‡•’ƒ”–‹”ƒ†‡Ž ‘‡‹š‡‡–ǡŽƒ ‘’”‡•‹×ǡ‡Ž ”‡•’‡ –‡‹Žƒ˜ƒŽ‘”ƒ ‹×†‡Ž“—‡±•ƒŽ‹°’‡”Ö“—‡ ‘–”‹„—‡‹šƒŽ‘•–”‡†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡– ‘ƒ‹†‹˜‹†— ‹ ‘ƒ•‘ ‹‡–ƒ–‰Ž‘„ƒŽ‹–œƒ–Ǥ  C2.Emetre judicis de valor sobre la importància de les expressions artístiques com a símbol d’identitat pròpia dins d’un món global i divers. CA1.

Sentit crític CA2.

Valoració empàtica EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1  C1.

Interpretar l’obra artística considerant els codis estètics, la sensibilitat artística i la contextualització històrica  Al final del batxillerat, l’alumne interpreta l’obra artística considerant els codis estètics, la sensibilitat ƒ”–À•–‹ ƒ ‹ Žƒ ‘–‡š–—ƒŽ‹–œƒ ‹× Š‹•–Ö”‹ ƒ “—ƒ ‹†‡–‹ˆ‹ ƒǡ †‡• ”‹— ‹ ƒƒŽ‹–œƒ ”À–‹ ƒ‡– †‹˜‡”•‡• ’”‘’‘•–‡•ƒ”–À•–‹“—‡•—–‹Ž‹–œƒ–†‡ƒ‡”ƒƒ —”ƒ†ƒŽƒ–‡”‹‘Ž‘‰‹ƒ‹‡Ž˜‘ ƒ„—Žƒ”‹ƒ”–À•–‹ ƒ†‡“—ƒ–’‡” a cada un dels llenguatges.

Amb l’ajuda del domini d’aquest llenguatge interpreta els elements estètics, formals i interpretatius de l’obra, establint ”‡Žƒ ‹‘•†‡•‹‰‹ˆ‹ ƒ–‡–”‡‡ŽŽ•Ǥƒ„±‘•–”ƒ— †‘‹‹ †‡Ž• ‘ ‡’–‡• ƒ”–À•–‹ • Žƒ— ‹ †‡ Ž‡• ƒ”ƒ –‡”À•–‹“—‡• „•‹“—‡• †‡Ž• ‡•–‹Ž• ‹ †‡Ž• ƒ”–‹•–‡•Ǥ Finalment, emmarca l’obra en el context social, polític i cultural, tot establint relacions entre el fe– artístic, l’artista i l’èpocaǡ ‹ ƒƒŽ‹–œƒ ‡Ž• ’”‘ ‡••‘• ƒ”–À•–‹ • ‘•‹†‡”ƒ– ‡Ž• ‡Ž‡‡–• †‡ ƒ˜‹ ‹ †‡ ‘–‹—Öƒ–‡–”‡ ‡Ž• ‡•–‹Ž•Ǥ ‘–• ƒ“—‡•–• ƒ•’‡ –‡•’”‘’‹ ‹‡ Žƒ ‘’”‡•‹× †‡Ž ˆ‡‘‡ ”‡ƒ–‹— ‡ –‘–‡•Ž‡••‡˜‡•†‹‡•‹‘•Ǥ  EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2  C2.

Emetre judicis de valor sobre la importància de les expressions artístiques com a símbol d’identitat pròpia dins d’un món global i divers  Al final del batxillerat, l’alumne emet judicis de valor sobre la importància de les expressi‘• artístiques com a símbol d’identitat pròpia dins d’un món global i divers quan ‹†‡–‹ˆ‹ ƒǡƒƒŽ‹–œƒ‹ ˜ƒŽ‘”ƒ‡Ž’ƒ–”‹‘‹ƒ”–À•–‹ ǡ†‹••‡›ƒ–ƒ –—ƒ ‹‘•“—‡’”‘’‹ ‹ÃŽƒ•‡˜ƒ’”‘–‡ ‹×‹†‡ˆ‡•ƒǤƒ“—‡•– sentit, resulta essencial que determini l’impacte que el patrimoni artístic té a l’hora de ‘•–”—‹”Ž‡• ‹†‡–‹–ƒ–•’‡”•‘ƒŽ•‹ ‘ŽȉŽ‡ –‹˜‡•‹†‡Ž†‡•‡˜‘Ž—’ƒ‡–†‡Ž•‡–‹‡–†‡’‡”–‹‡­ƒǤŠ‘”ƒǡ‘•–”ƒ —ƒƒ –‹–—†‡’–‹ ƒ‡˜‡”•‡Žˆ‡–ƒ”–À•–‹ ǡ˜ƒŽ‘”ƒ– ”À–‹ ƒ‹ ‘•–”— –‹˜ƒ‡–‡Ž’—–†‡˜‹•–ƒ†‡Ž• artistes d’altres èpoques i d’altres realitats culturals.

Per últim, genera valoracions positives sobre l’impacte que presenta l’art en la quotidianitat com a símbol dels valors de l’època, i de les conseqüències socialitzadores que se’n deriven.   QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1   Interpretar l’obra artística considerant els codis estètics, la sensibilitat artística i la contextualització històrica C1 Analitzar els elements formals i interpretatius de les obres artístiques Interpretar els elements estètics característics dels estils artístics Emmarcar l’obra artística en el context social, polític i cultura de l’època Interpretar els processos de canvi i continuïtat dels estils artístics com a nexes d’unió entre el present, el passat i el futur Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació: CA1.

Destresa CA2.

Precisió CA3.

Sentit crític Al final del batxillerat, l’alumne interpreta l’obra artística considerant els codis estètics, la sensibilitat artística i la contextualització històrica quan identifica, descriu i analitza críticament diverses propostes artístiques utilitzant de manera acurada la terminologia i el vocabulari artístic adequat per a cada un dels llenguatges.

Amb l’ajuda del domini d’aquest llenguatge interpreta els elements estètics, formals i interpretatius de l’obra, establint relacions de significat entre ells.

També mostra un domini dels conceptes artístics clau i de les característiques bàsiques dels estils i dels artistes.

Finalment, emmarca l’obra en el context social, polític i cultural, tot establint relacions entre el fet artístic, l’artista i l’època, i analitza els processos artístics considerant els elements de canvi i de continuïtat entre els estils.

Tots aquests aspectes propicien la comprensió del fenomen creatiu en totes les seves dimensions.

QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Emetre judicis de valor sobre la importància de les expressions artístiques com a símbol d’identitat pròpia dins d’un món global i divers C2 Interpretar des d’una vessant empàtica l’artista i la seva època Analitzar les expressions artístiques pròpies com a elements enriquidors i com a mitjans per construir la identitat personal i col·lectiva Deduir els elements que regeixen el món de l’art en l’actualitat Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.

Sentit crític CA2.

Valoració empàtica Al final del batxillerat, l’alumne emet judicis de valor sobre la importància de les expressions artístiques com a símbol d’identitat pròpia dins d’un món global i divers quan identifica, analitza i valora el patrimoni artístic, dissenyant actuacions que propiciïn la seva protecció i defensa.

En aquest sentit, resulta essencial que determini l’impacte que el patrimoni artístic té a l’hora de construir les identitats personals i col·lectives i del desenvolupament del sentiment de pertinença.

Ahora, mostra una actitud empàtica envers el fet artístic, valorant crítica i constructivament el punt de vista dels artistes d’altres èpoques i d’altres realitats culturals.

Per últim, genera valoracions positives sobre l’impacte que presenta l’art en la quotidianitat com a símbol dels valors de l’època, i de les conseqüències socialitzadores que se’n deriven.