Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 29, any 2019 (27/03/2019) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura de geografia del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.
El programa de l’assignatura de geografia s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.
El programa de l’assignatura de geografia del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.
deroga el Decret del 29-05-2013 del programa de l’assignatura de geografia de batxillerat de l’Escola Andorrana.
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Annex.
INTRODUCCIÓ La finalitat de l’ensenyament de l ± l’alumne en l’espai, interpretar la vida de l’ésser humà en un territori, en el passat, en el present i, sobretot, en el futur.
La ×ǡ ǡ relacions que poden ser d’igualtat o desigualtat, de justícia o d’injustíciǡ ’inclusió o d’exclusió. × Ö desequilibris, les relacions de poder i la gestió de l’espaiǤ L’ensenyament atxillerat interrelaciona les perspectives d’anàlisi de l’espai À ǡÀ ǡ Ö ǡÖ Ǥ l’espai, com s’hi adapten i hi influeixen, com l’urbanitzen o com el fan sostenible, com el delimiten, com l’estructuren i per què, com el gestionen, com l’exploten. ±ǡ À l’impacte ǡ Ö ǡ Ö ǡ À ǡ Ǥ relació entre la vida de les persones i l’espai que habiten. L’estudi de la geografia × ǡ i l’ ǡ fonamental per a l’educació d’una nova ciutadania, capaç d’obrirǦse des d’Andorra, a Europa i el món, Ǥ L’ensenyament de la geografia ha de ser una disciplina ° ǡ°ǡǡ ° À × l’espai. ue ajudin a construir el futur d’Ana des d’un present Ǥ × en l’àmbit ǡ però també ha de comprendre el concepte d’interdependència com a aspecte ǣ ×ǡ × Ǥ L’espai és una realitat complexa i sistèmica on es barregen el component físic i l’humà, en una ×Ǣés el resultat d’una combinació de p Ö ǡ Ö Ö Ǥ ×ǡ lineals, sinó a plantejar un treball d’indagació sobre els problemes espacials i els factors que ǡ Ǥ Cal comprendre que l’espai és una conseqüència també de les relacions de poder i ǡ °ǡs’hi d’exclusió espacial i social. atxillerat es fonamenta en l’anàlisi crítica d’aquestes ǡ així a la formació d’una consciència crítica i d’una ciutadania democràtica.
L’alumnat ha de saber qu ° ǡ Ö ± À Ǥ À ǡ ǡ Ǧ Ǧ ×Ǥ La diversitat d’espais i de paisatges, corresponents a la diversitat de pobles i culturesǡs’ha de ǡ Ǥ ’ ×ǡ sempre amb criteris de sostenibilitat.
S’ha de saber geografia per implicarǦ × Ǥǡ± relacions d’interdependència, ja que l’espai global és un conjunt d’espais locals. ° ’aprenentatge.
Es basen en la interacció de l’alumnat, el professorat i els problemes geogràfics o les qüestions socialment vives que han de constituir l’objecte d’estudi de la Ǥ × pensament crític, en un treball progressiu que afavoreix l’autonomia de l’alumnat però ° ± × À ǡ ’ Ǥ COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Les tres competències estan pensades des d’una concepció de la geografia ° a l’alumne pensar l’espai els processos d’adaptacióǡ × ×Ǥl’anàlisi À l’organització i la gestió de l’espaiǤL’estudi de la geografia, des d’una perspectiva competencial, s’ha ǡ’actitudd’afavorir una millora ×ǡ ° Ǥ L’alumne d’interpretar els paisatges locals, continentals o de × ǡ ǡ° Ǥl’actualitatǡ experiències d’acció social. Ö ±Ã ×la possibilitat de moure’s en un món Ãǡ±± ïǤ Els espais humans es configuren a partir d’unes determinades Ǥ ° ×e l’espai.
Aquestes competències es dirigeixen a la interpretació ǡ ǡï± l’espai, i per afavorir la construcció d’un futur sostenible com a llegat per a les pròximes generacionsǤ C1 FER JUDICIS DE VALOR SOBRE PROBLEMES I CONFLICTES AMBIENTALS I TERRITORIALS ° × sostenibilitat del medi ambient, així com sobre problemes relatius a l’organització o × l’espai, ja sigui urbà, a altres usos.
Cal analitzar les causes d’aquests problemes ǡ ò° Ǥ ± ± ȉlectius, de l’àmbit privat i públic. ǡ Ǥ °° Ö Ǥ± ǡÖ ±± Ǥ tenir repercussions en els canvis necessaris per fer d’Andorra un territori sostenibleǤ L’ocupació humana de l’espai no sempre s’ha fet amb criteris de sostenibilitat i de racionalitat Ǥ ǡ Ö C1 Fer judicis de valor sobre problemes i conflictes ambientals i territorials Interpretar les relacions que es produeixen entre espais d’àmbit local, nacional i mundial Valorar les conseqüències i els riscos socials dels fenòmens naturals i humans a l’hora de planificar intervencions sobre el territori Analitzar els problemes derivats de l’ocupació, l’adaptació i la intervenció humana en el territori ò° Ǥ × ǡǤ Orientacions didàctiques de la competència Cal partir de problemes ambientals i territorials reals, a la vegada que s’han de relacionar amb ǡ la modificació de l’espai natural, a partir de la int ×Ǥ L’anàlisi de l’ × ǡ × × l’alumne. d’urbanització i de creixement de les ciut×Ö Ǥ ǡ ò° alternatives per als territoris rurals que s’abandonen, Ǥ ° ×ǡ impliquen un estudi de l’evolució geogràfica de l’espai en el passatl’anàlisi de la situació de l’espai en el present a partir de recursos digitals actuals, així com la construcció d’una imatge de ǡ ÀǤ C2 INTERPRETAR TERRITORIS I PAISATGES GEOGRÀFICS, A PARTIR DEL DESENVOLUPAMENT D’HABILITATS GEOGRÀFIQUES × ×À ’hiǡ Öǡǡ ǡ Ǥ ǡ × C2 Interpretar territoris i paisatges geogràfics, a partir del desenvolupament d’habilitats geogràfiques Interpretar processos espacials a partir de la utilització del llenguatge cartogràfic, les tecnologies geoespacials i altres instruments propis de l’anàlisi geogràfica Analitzar l’organització del territori en funció de l’àmbit d’estudi i de les comparacions a diverses escales Reconèixer la subjectivitat, els interessos i les ideologies en les percepcions de l’espai, a partir de l’espai viscut ǡ × Ǥ Per interpretar els processos espacials disposem de tot un ventall d’instruments tecnològic ǡ ×ǦǦ Ǥ l’alumnǦana i mundial des de la classe de geografia d’una ± Ǥ Les percepcions de l’espai responen sempre a unes determinades concepcions sobre la ǡ × ×de l’espai són s Ǥ ǡ × ’ideologies diverses.
L’alumn ° × l’espai depèn de les relacions de poder i que Ǥ Orientacions didàctiques de la competència Cal familiaritzar l’aamb el llenguatge cartogràfic a partir d’activitats adients, però la seva pràctica ha d’esdeven°ǡï les habilitats cartogràfiques i l’ús específic dels recursos digitals sobre l’espai. ǡ ǡ ǦÖ ò° ǡÖ± ǡ × Ǥ ǡ ǡ s diferents de la mateixa regió, però també entre paisatges contraposats d’Europa i dels cinc Ǥ±±ǡcal abordar una perspectiva transversal en l’estudi de la geografia, de tal manera que s’abordin aspectes humans, naturals, polítics, ecoÖ ǡ Ǥ L’organització i la gestió del territori s’had’interpretar des de diversos angles de visió i des ǡ ° À l’alumn.
Cal abordar l’anàlisi de la informac× ǡ ǡǡÀ ǡ ° ° ÖǤ C3 PROPOSAR ACCIONS EN EL TERRITORI DE MILLORA DE LES CONDICIONS DE VIDA DE LES PERSONES ï ǡ ǡ × ° ȉ ǤDes d’aquesta perspectiva, els estudiants de batxillerat han de saber planificar un projecte d’actuació a partir d’un problema social o d’una qüestió socialment viva que seu territori, Andorra, per a la millora de la vida de les persones que l’habiten, defensarǦ ’n ò° l’ Ǥ ǣ ǡ ǡ ǡ Ǥ ǡ al que l’ ǡÀ ǡ ×l’organització de l’espai, la lectura del paisatge o els aspectes polítics, econòmics o Ǥ ȉ ǡ ǡ sobre les quals l’alumne ha de tenir una × Ǥ ǡ ’implicar, amb el compromís de millora de les condicions d’h ǡÖ±ÀǤ ǡ ǡ±ǡ ǡ Ǥ C3 Proposar accions en el territori de millora de les condicions de vida de les persones Contextualitzar les dimensions geogràfiques de les accions humanes en la quotidianitat Prendre decisions personals i col·lectives en la vida quotidiana fent servir el coneixement geogràfic Valorar l’impacte de les decisions personals i col·lectives a Andorra i al planeta Orientacions didàctiques de la competència L’experiència de l’alumne° ± × Ǣǡ × vivències.
Cal que l’estudiant sàpiga identificar els components geogràfics de la vida quotidiana, així mb l’organització de l’espai, des de la lectura dels paisatges d’Andorra o À ǡ Ö Ǥǡ± l’avaluació crítica de les ȉ itori d’Andorra i treballar perquè l’alumnat prengui consciència que forma part d’una ciutadania global. × sament geogràfic l’estudiant ha d’assumir la responsabilitat i el Ǥ ’aquesta perspectiva l’estudiant de batxillerat ha de saber dissenyar un projecte d’actuació a partir d’un problema territorial d’Andorra o ǡ Ǧǡ Ǧǡ Ǧ ’n l’ Ǥ RECURSOS D’APRENENTATGE Els blocs de recursos d’aprenentatge estan pensats perquè l’alumne profunditat sobre com les persones han ocupat el territori, com s’han adaptat a l’espaicom l’han ǡ ò° ± ×ǤD’altra banda, a través del desenvolupament ± ǡ ǡ construeixi arguments sobre com l’espai andorrà és interdependent en un món globalitzat. × global sobre l’organització i la gestió de l’espai, per defensar una pe activitats humanes en l’espai. × × el món actual i els problemes socials que se’n deriven, amb una aposta per elements de la geografia clàssica però també de les noves geografies, entre d’altrǡ ǡ Ǥ ×ǡ × ± ǤLa lògica que s’ha seguit ± ǡÖ À Ǥ ǡ ǡ×ǣȌ × À Àǡ ǡ Ǣ Ȍ epresentacions geogràfiques d’estructures, funcions i models espacialsǢ Ȍ nterpretació crítica d’informacions relatives als territoris i a les seves interrelacionsǢ Ȍecnologies digitals per a l’estudi i l’aplicació d’alternatives als problemes socials d’arrel geogràficaǤ Els recursos d’actituds i valors no es poden separar dels recursos conceptuals i procedimentals, i a cada bloc s’ha fet un plantejament semblantǡ ǣȌ ǡ × ° Ǣ Ȍ ǡ Ǣ
c) sostenibilitat, com a aspecte ineludible de l’anàlisi geogràfic ×ǢȌÀ social, com a horitzó d’un plantejament crític de ° Ǥ BLOC 1 LA LOCALITZACIÓ I LA DISTRIBUCIÓ DE LES PERSONES I LES SEVES ACTIVITATS Els recursos d’aquest bloc fan referència a com les persones s’han situat en un determinat espai, com s’han adaptat al territori i com ha evolucionat l’ocupació.
I com unes determinades dinàmiques de la població i de l’ec Ǥ ǦÖ ×ǡ ± × ± Ǥ l’ À i de connexió amb l’exteriorǡ Ǥ Ö Ǥ ×ïǡ ± Ö ǡ °ǡ ± Ǥ Ö × ǡ Ö Ǥǡ ×× Ǥ BLOC 1 LA LOCALITZACIÓ I LA DISTRIBUCIÓ DE LES PERSONES I DE LES SEVES ACTIVITATS Fets i conceptes ǣ o L’evolució de la població en el segle XXI, la distribució de les persones en el món, les ±ǡ ×Ǥ ǣ o Ǥ ×Ǥ×± ± Ǥ en l’espai internacionalǤ Öǣ o L’evolució de les activitats econò Ǥ × À ǡÀ ǡ ° Ǥ ǣ o Ö ×, l’agricultura i la indústria a ×Ǥ Ö Ǥ Procediments × À Àǡ ǡǣ o Anàlisi de l’evolució de la p ×× ×Ǥ o × ××Ǥ Representacions geogràfiques d’estructures, funcions i models espacialsǣ o × × ×Ǥ Interpretació crítica d’informacions relatives als territoris i a les seves interrelacionsǣ o × ǡ ×Ǥ Tecnologies digitals per a l’estudi i l’aplicació d’alternatives als problemes socials d’arrel ǣ o l × ÖǤ Actituds i valors ǣ o À Ǥ ǣ o Conscienciació dels aspectes positius i negatius d’un món més interconnectat i Ǥ ǣ o Estimació dels efectes en el medi ambient davant la localització d’activitats ÖǤ À ǣ o ×Ǥ Orientacions didàctiques del bloc Cal treballar des d’una perspectiva evolutiva de l’ocupació del territori fins l’actualitat, com s’ha distribuït la població, com ha modificat l’espai l’urbanisme.
Aquest procés d’aprenentatge cal ferǦo a partir del tractament d’informació de naturalesa ǣ ǡ estadística, gràfica, cartogràfica, etc. En l’estudi de l’adaptació i de la interacció de les persones amb el ǡ Ö ° × ǡ À muntanya com l’esquí.
L’estudi de les vies de comunicació pot ser un instrument ï l’evolució del territori i els problemes que es generen en el paisatge, des d’una perspectiva de creixement sostenible.
I l’intercanvi comercial pot servir per introduir aspectes de la globalització, Ö± ×Ǥ BLOC 2 ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI En aquest bloc els recursos tracten de l’estructura dels espais geogràfics i les seves Ǥǡ Ǥ × canvis socials que s’han donat en el segle passat i d’aquest, fent° À ×Ǥ × ± aquest bloc, ja que són procediments d’establiment de lligams cada vegada més freqüents i Ǥ ×× Ǥ ° × Ö ǡ ǡ ° Ǥ BLOC 2 ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI Fets i conceptes Sobre l’estructura de l’espaiǣ o ǣ °ǢǢ Ö Ǥ Ǥ Sobre la configuració de l’espaiǣ o Models de configuració de l’espai del segle XX i del segle XXI: noves necessitats davant ǡ ǡÀ Ö Ǥ ǣ o ǡ Öǡ ǡ ǡ×Ǥ × ×Ǥ ǣ o Öǡ ǡ d’actituds de progrés i convivència, igualtat i solidaritatǤ Procediments × À Àǡ ǡǣ o Anàlisi de models d’estructura espacial uǤ Representacions geogràfiques d’estructures, funcions i models espacialsǣ o × À Ǥ Valoració crítica d’informacions relatives als territoris i a les seves interrelacionsǣ o ió relativa a l’evolució d’un territori i els seus problemes d’ocupacióǤ Tecnologies digitals per a l’estudi i l’aplicació d’alternatives als problemes socials d’arrel ǣ o Ǥ Actituds i valors ǣ o À Ǥ ǣ o Ǥ ǣ o × × ×Ǥ À ǣ o Ǥ Orientacions didàctiques del bloc Aquest bloc s’ha de plantejar des de la perspectiva de la humanització del medi fÀ persones hem pres decisions sobre el territori, com l’hem organitzat, per què i amb quines conseqüències.
Cal mostrar l’espai com una realitat que es pot interpretar des de les relacions de ǡ ǡÖ± ×Ǥ × mundial ha de servir per comprendre com l’espai no sempre s’ocupa amb una lògica de racionalitat, sinó que de vegades és la conseqüència de fenòmens À Ǥ± × ×ǡǤ × × gran escala.
S’ha de treballar amb div ǡ Öǡ Ǥ s’estenen ǡ ǡǡǡ Ǥ BLOC 3 MOBILITAT I INTERACCIONS ENTRE ELS ESPAIS ×ǡ °ǡ ǡ ǡ ò° ×Ǥ El mateix podríem dir d’altres fluxos que fan referència a capitals o serveis que viatgen a ± ×ǡ ò° ǡ Ǥ × diàriament, per fer possible la subsistència, l’alimentació o el comerç de les persones que hi viuen.
I ° ǡ ǡ Ǥ , és necessari conèixer com es reparteixen les funcions dins l’espai d’una ciutat o × els processos d’especialització o repartiment de responsabilitats, que després donen lloc a Ǥ BLOC 3 MOBILITAT I INTERACCIONS ENTRE ELS ESPAIS Fets i conceptes ×ǣ o ǡ ×Ǥ À×Ǥ ǣ o Els fluxos de béns i de serveis, de capitals financers i d’informacions entre Andorra, ×Ǥ Sobre el funcionament de l’espai socialǣ o × ǡ l’ ×ǡ ǡl’ ǡ, l’aigua, ǡ Ǥ ǣ o ǣ Öǡ ǡ Àǡ ǡ ïǤǤ Procediments × À Àǡ ǡǣ o ×Ǥ Representacions geogràfiques d’estructures, funcions i models espacialsǣ o × × Ǥ Valoració crítica d’informacions relatives als territoris i a les seves interrelacionsǣ o × Ǥ Tecnologies digitals per a l’estudi i l’aplicació d’alterna socials d’arrel ǣ o × × Ȁ°Ǥ Actituds i valors ǣ o À ×Ǥ ǣ o Ǥ À ǣ o l’accésï Ǥ Orientacions didàctiques del bloc × ± × d’ ° × Ǥ × × ǡ diferenciació ens ha de servir per debatre amb els estudiants sobre els aspectes ètics d’aquesta Ǥ L’estudi dels intercanvis i les relacions comercials entre Andorra, Europa i el món ens ha de Ǥ Ö Ǥ ǡ ǡ ǡ ǡ Ǥ Ǥ diferenciació de funcions dins d’un territori o de la distribució dels recursos. BLOC 4 LES RELACIONS DE LES SOCIETATS AMB EL SEU ENTORN ×ǡ amb una incidència més o menys acusada en l’espai, amb una valorar.
A la vegada les persones viuen l’espai segons les seves experiències. Una de les característiques principals de les relacions entre l’espa ± l’arrelament en el territori, la identificació amb un determinat patrimoni natural o cultural.
Aquesta identificació es pot donar amb més d’un espai local, nacional, europeu, etc. Ö × ± ǡ ǡ cal tenir cura.
El creixement o l’ocupació sense Ǥ ± × ǡ ò° × Ǥ Ǥ BLOC 4 LES RELACIONS DE LES SOCIETATS AMB EL SEU ENTORN Fets i conceptes Sobre les actituds envers l’espaiǣ o La percepció de l’espai o del paisatge per part de les persones: espais públics i privats, ǡ° ǡǦ Ǥ ǣ o ǡ ǡÀ Ǥ ǣ o L’impacte mediambiental de les activitats econòmiques, agrícoles, industrialǡ ×ǡ À ï À Ǥ ȋȌǣ o Ö ǡ ×Ǥ ° ×Ǥ Ǥ Procediments × À Àǡ ǡǣ o ï ïǤ Representacions geogràfiques d’estructures, fun ǣ o × Ǥ Valoració crítica d’informacions relatives als territoris i a les seves interrelacionsǣ o × ïǤ Tecnologies digitals per a l’estudi i l’aplicació d’alternatives als problemes socials d’arrel ǣ o Proposta de recuperació d’un determinat espai de riscǤ Actituds i valors ǣ o ï Ǥ ǣ o Ǥ À ǣ o Ǥ Orientacions didàctiques del bloc Cal fer reflexionar i debatre amb l’estudiant sobre les seves experiències en l’espai, quines funcions reconeix, quin tipus d’espais ha viscut, quin significat li atorga, quin tipus de valors associa.
Al mateix temps cal treballar sobre els conceptes d’identitat i alteritat en ° ǡ la idea d’espai públic i privat. La relació personal amb l’espai o el paisatge s’ha de complementar amb una visió de present i × em, a partir de l’anàlisi de l’impacte Ǥ ± À ǡ ǡ × ×Ǥ BLOC 5 GESTIÓ DE L’ESPAI I DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS Aquest bloc vol començar mostrant a l’alumnat recursos relatius als valors associats a les ×ǡ Öǡ ÖǤ À Ǥ En segon terme es fa referència a l’espai com a poder, a À Ǥï × × ȉ ǡÖ± ×Ǥ ǡ × ǡ relacions o nivells d’interd° ǡ ǡ À À ǡ Ǥ ǡ ± ×ǡ à Ǥ ǡ consumeix, i qui recicla? Són qüestions que ens mostren espais d’injustícia social. BLOC 5 GESTIÓ DE L’ESPAI I DISTRIBUCIÓ DELS RECURSOS Fets i conceptes ××ǣ o × ×Ǥ L’engany i el racisme en geografiaǤ Sobre l’espai com a poderǣ o × À Ǥ À Ǥ × decisions sobre l’espai comúǤ ×ǣ o × Ǥ Ǥ ×Ǥ ǣ o × Ö Ǥ × ×Ǥ À Ǥ Procediments × À Àǡ ǡǣ o ×Ǥ Valoració crítica d’informacions relatives als territoris i a les seves interrelacionsǣ o ×À Ǥ Representacions geogràfiques d’estructures, funcions i models es ǣ o Representació digital de l’activitat d’un organisme internacionalǤ Tecnologies digitals per a l’estudi i l’aplicació d’alternatives als problemes socials d’arrel ǣ o ï Ǥ Actituds i valors ǣ o À Ǥ ǣ o Actitud crítica de la gestió de l’espai local i global com a exercici del poderǤ À ǣ o À ×Ǥ Orientacions didàctiques del bloc òǡ ǡ Ö± ǡ om les proposades des d’Àsiaǡ canvien el centre de la representació, o des d’Austràliaǡon es canvia l’orientació nordǦǤ temps, s’han d’interpretar representacions cartogràfiques de les geografies de la fam, de la guerra o ǡǤ És important que es treballi amb l’alumnat els models de política territorial i s’exemplifiquin amb realitats properes de gestió de l’espai per part del poder públic.
Al mateix temps s’ha de treballar À ǡ i mundial, de tal manera que l’alumnat sigui × Ǥ Ǧpart d’un món on es poden defensar els drets humans i la justícia social.
Cal, d’aquesta manera, plantejar à ×Ǥ BLOC 6 CONFLICTES, DESPLAÇAMENTS, EXILI I REFUGI ja l’estudi de ǡque s’han de desplaçaÃǤ Àǡ ǡ Ǥ °ȉ ±ǡÖ± ǡ ǡÀ ǦǦ Ǥ fonts d’energia al món. ± ò° ǡ ×i de l’existència d’un primer món i d’un tercer món. l’actualitatǡ ×±Ǥ ǡ ón i l’existència de murs que divideixen cultures o maneres d’entendre el món o que pretenen protegir el primer mónǤAlgun d’aquests murs ÃǤ BLOC 6 CONFLICTES, DESPLAÇAMENTS, EXILI I REFUGI Fets i conceptes ǣ o ǡǡ ò° Ö ǡ Ǥ ǣ o Ǥ Ǥ ò° Ǥ ° Ǥ ǣ o ǡ × ×Ǥ ǡ en l’àmbit ǤÀ À Ǥ ǣ o La geografia dels conflictes fronterers i l’existència de murs al món.
Els murs invisibles.
Els Ǥ Procediments × À Àǡ ǡǣ o Ǥ Representacions geogràfiques d’estructǡ ǣ o × ×Ǥ Valoració crítica d’informacions relatives als territoris i a les seves interrelacionsǣ o × À ×Ǥ Tecnologies digitals per a l’estudi i l’aplicació d’alternatives als problemes socials d’arrel ǣ o Proposta per actuar en els països d’origenǤ Actituds i valors ǣ o Conscienciació dels efectes del canvi climàtic en l’existència de desplaçatsǤ ǣ o À ǣǡǡǡ Ǥ ǣ o × Ǥ À ǣ o × À Ǥ Orientacions didàctiques del bloc Cal treballar sobre la idea de ciutadania global, més enllà d’altres concepcions de ciutadania ǡl’actualitat no podem educar una ciutadania limitada al fet local ǡ×Ö a la resta d’habitants del món.
És evident que aquest procés de conscienciació s’ha de des d’un territori determinat, en el nostre cas Andorra, però a partir d’aquesta re estem interrelacionats d’alguna manera, per relacions Öǡ ǡ À Ǥ ǡ ǡ × nosaltres el món, i d’empatia sobre com creiem que altres persones pensen el món.
Per treballar ǡ ×Ǥ CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 DESTRESA ± ×a l’hora d’ × Ǥǡquan ens referim a la destresa a l’hora de de valor sobre problemes i conflictes ambientals i territorials ens referim a la capacitat de l’alumne a l’hora d’identificar de l’espai a ǤÖ±Ö, també l’observem quan cerca les ǡǡ Ǣ als que es donen en l’espai × Ǥ RIGOR × sobre problemes i conflictes ambientals i territorialsǡ ° ǡ Ǥǡ± que els provoquen o els factors que intervenen, a l’hora de classificarǦ ×° més o menys directa que han tingut.
I també per distingir i descriure les conseqüències d’aquests problemes en l’espai, segons l’evolució que han tingut fins ara o poden arribar a tenir en el futur per a les persones que l’habiten. CA1.
Destresa CA2.
Rigor C1 Fer judicis de valor sobre problemes i conflictes ambientals i territorials CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 RIGOR × ǡ × ° ǡ ǡ Ǥ Ǧ amb els instruments que ens aporta la cartografia, la representació, la lectura simbòlica de l’espai, o ls recursos tecnològics i digitals.
Rigor també en l’ús del llenguatge cartogràfic, evitant ferǦ manera descontextualitzada, sinó a partir d’activitats i d’estratègies integrades pe SENTIT CRÍTIC À ± ° s’accepten com a vertaders.
En aquest sentit, una interpretació de territoris i paisatges amb sentit À ǡ ± ± × Ǥ × ǡ ǡ À ǡ ° de les influències dels diversos posicionaments ideològics, al mateix temps que l’alumn × C2 Interpretar territoris i paisatges geogràfics, a partir del desenvolupament d’habilitats geogràfiques CA1.
Rigor CA2.
Sentit crític CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3 RIGOR s’ha d’aplicar a l’hora de prendre en consideració un argument, i s’ha de relacionar amb l’atenció, la consideració i la cura amb la qu s’emet un judici. sobre les quals l’alumnat×ǡ tenint en compte l’opinió dels altres, les contraargumentacions o refutacionsǤIgualment s’ha de ser rigorós a l’hora de relacionar el ǡ Ǥ COHERÈNCIA ° s’ha de donar entre la ×que l’alumnat fa dels problemes socials ternativa.
L’estudiant ha de construir projectes d’actuació en el territori orientats a la Ǥ ± ǡ en el sentit que l’estudiant de batxillerat ÀǤ C3 Proposar accions en el territori de millora de les condicions de vida de les persones CA1.
Rigor CA2.
Coherència EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C1 atxillerat l’alumne analitza l’ocupació humanadel territori i l’impacte de les ÖǤ À ° Ö ǡ nacional i mundial, i valora els models de gestió de l’espaiǡ ×ǡ ×ǡÀ Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C2 del batxillerat l’alumne interpreta territoris i paisatges geogràfics a partir d’habilitats ǡ digitals en la interpretació de processos geogràfics.
L’alumne utilitza aquestes habilitats geogràfiques a l’hora discernir i analitzar els criteris de localitz × d’un territori o ciutat.
Finalment, interpreta de manera crítica les fonts d’informació distingint els ×ǡ Ö ×Ǥ EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE DE LA C3 atxillerat l’alumne proposa accions en el territori Ǥǡ × À Ǥ l’evolució actual del paisatge local o global, Ǥ × Ǥ QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI C1 atxillerat l’alumne analitza l’ocupació humana del territori i l’impacte de les ÖǤ À ° Ö ǡ ndial, i valora els models de gestió de l’espaiǡ ×ǡ ×ǡÀ Ǥ Competència i dimensions Criteris d’avaluació Expectativa de final de cicle C1 Fer judicis de valor sobre problemes i conflictes ambientals i territorials Interpretar les relacions que es produeixen entre espais d’àmbit local, nacional i mundial Valorar les conseqüències i els riscos socials dels fenòmens naturals i humans a l’hora de planificar intervencions sobre el territori Analitzar els problemes derivats de l’ocupació, l’adaptació i la intervenció humana en el territori CA1.
Destresa CA2.
Rigor QUADRE DE SÍNTESI C2 Competència i dimensions Criteris d’avaluació C2 Interpretar territoris i paisatges geogràfics, a partir del desenvolupament d’habilitats geogràfiques Interpretar processos espacials a partir de la utilització del llenguatge cartogràfic, les tecnologies geoespacials i altres instruments propis de l’anàlisi geogràfica Analitzar l’organització del territori en funció de l’àmbit d’estudi i de les comparacions a diverses escales Reconèixer la subjectivitat, els interessos i les ideologies en les percepcions de l’espai, a partir de l’espai viscut CA1.
Rigor CA2.
Sentit crític Expectativa de final de cicle del batxillerat l’alumne interpreta territoris i paisatges geogràfics a partir d’habilitats geogràfiques, quan utilitza de ma ecnologies digitals en la interpretació de processos geogràfics.
L’alumne utilitza aquestes habilitats geogràfiques a l’hora discernir i analitzar els criteris de localització de les funcions espacials diferenciades dins d’un territori o ciutaǤ ǡ crítica les fonts d’informació distingint els diversos posicionaments o ideologies en funció dels interessos personals o grupǡ Ö ×Ǥ QUADRE DE SÍNTESI C3 atxillerat l’alumne proposa accions en el territori Ǥ ǡ× À Ǥroposa alternatives a l’evolució ǡ Ǥ × Ǥ Competència i dimensions Criteris d’avaluació Contextualitzar les dimensions geogràfiques de les accions humanes en la quotidianitat Prendre decisions personals i col·lectives en la vida quotidiana fent servir el coneixement geogràfic Valorar l’impacte de les decisions personals i col·lectives a Andorra i el planeta CA1.
Rigor CA2.
Coherència Expectativa de final de cicle C3 Proposar accions en el territori de millora de les condicions de vida de les persones