Estat: vigent · Text vigent a 21/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 29, any 2019 (27/03/2019) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura de filosofia del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.
El programa de l’assignatura de filosofia s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.
El programa de l’assignatura de filosofia del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.
deroga el Decret del 24-07-2013 del programa de l’assignatura de filosofia I i II de batxillerat de l’Escola Andorrana.
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Annex.
INTRODUCCIÓ El programa de filosofia de batxillerat de l’Escola Andorrana parteix del pressupòsit que la filosofia no és un saber sinó més aviat una pràctica, una actitud, que es preocupa més per la «saviesa» –com a capacitat o hàbit raonat per actuar– que no pas pel coneixement, el qual passa a ser una condició necessària però no pas suficient; ja no serà un coneixement substancial, sinó instrumental i provisional, íntimament relacionat amb l’experiència i la pràctica humanes.
El filòsof nord-americà Matthew Lipman fa una distinció entre aprendre filosofia, aplicar la filosofia i fer filosofia: aprendre filosofia suposa concebre la filosofia com un corpus donat de coneixements; aplicar la filosofia implica la reducció de la filosofia a un simple mètode; fer filosofia és entendre la filosofia com a activitat.
És precisament aquest darrer enfocament el que sustenta tot aquest programa en el qual s’entén la filosofia com una activitat problematitzadora, amb vocació pràctica, i suficientment flexible per anar adaptant-se a les circumstàncies canviants.
Així, la naturalesa de la filosofia entesa des d’aquesta perspectiva i, per tant, també l’esperit d’aquest programa, és estimular els alumnes perquè pensin per si mateixos, confrontant, provocant i obligant el pensament a seguir endavant i a no aturar-se.
Certament, no tothom que pensa ja fa filosofia pel simple fet de pensar.
L’individu que fa filosofia ha de ser un individu que pensa bé –més previsor, més reflexiu, més considerat, més raonable–; cal ajudar l’alumne, doncs, a pensar amb més lògica i més significativament; és a dir, ajudar-lo a millorar les habilitats de pensament.
I aquesta és la tasca de l’assignatura de filosofia: ajudar l’alumnat a desemmascarar dificultats, malentesos conceptuals i ambigüitats, però també a oferir hipòtesis de solució, sospesar alternatives, imaginar possibilitats; és a dir, estimular i afavorir no només el seu pensament crític sinó també el seu pensament creatiu.
A més, el bon pensament inclou també les actituds que genera la reflexió filosòfica; és a dir, tot allò relacionat amb els aspectes ètics i els valors democràtics (respecte, justícia, empatia, raonabilitat): el que Lipman anomena “pensament curós”.
Les societats actuals necessiten ciutadans capaços d’assenyalar i denunciar prejudicis, posar en dubte estereotips i també de comunicar i interactuar amb els altres a través de diversos canals en una societat global i multicultural.
És per això que el pensament curós també forma part d’aquest programa i es tradueix en el treball dels valors democràtics que afavoreixen la participació activa en els reptes col·lectius.
La filosofia és una activitat dialògica i un procés de recerca que exigeix la col·laboració intersubjectiva i la recerca conjunta de bones raons i vies d’acció possibles i efectives.
En aquest sentit, l’assignatura de filosofia vol convertir la classe en una comunitat de recerca que afavoreixi el desenvolupament de les habilitats individuals de pensament i el diàleg filosòfic al voltant dels projectes comuns.
La finalitat d’aquest programa és, doncs, aconseguir que els alumnes siguin millors (savis, en el sentit grec), que pensin millor per poder actuar millor: la persona «sàvia» no és tant la que ho sap tot, sinó la que intel·lectualment és oberta, plena de curiositat, té un sentit d’autocrítica i admet de bona gana la ignorància, l’error i la indecisió –no pas com a valors en si mateixos, sinó com a estímuls per al pensament.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Partint de l’enfocament esbossat a la introducció, s’han establert tres competències que es corresponen amb tres grans eixos: reflexió, interpretació i acció.
Aquests grans eixos han definit tres grans competències imprescindibles en el treball filosòfic.
La reflexió i la interpretació són les dos característiques més evidents –i històricament assenyalades– de l’activitat filosòfica, però tal com dèiem a la introducció, no poden anar deslligades d’una perspectiva eticopràctica que és la que condueix a l’acció.
En aquest sentit, la reflexió, la interpretació i l’acció són els tres moments necessaris i ineludibles d’una filosofia entesa com a activitat.
Segons això, les competències que es presenten no són competències consecutives (és a dir, cal assolir- ne una abans de treballar les altres) sinó que es treballen en xarxa (és a dir, conjuntament, tot i que en alguns casos es pot treballar més l’una que les altres i en altres casos una altra de diferent).
Ara bé, això no impedeix que a cada moment puguem emfasitzar més una competència que una altra, per tal d’assegurar-nos que l’alumne està en el procés adient per desenvolupar cada competència.
La filosofia és una disciplina transversal (toca totes les disciplines de manera problematitzadora) i també holística (en el sentit que només admet fragmentacions a efectes d’anàlisi).
Això significa que en l’abordatge filosòfic d’un tema hi ha sempre presents la reflexió i l’argumentació, la interpretació i la proposta d’alternatives de solució, tot i que en proporcions diferents.
C1 ARGUMENTAR RESPECTE ALS PROBLEMES I ELS CONFLICTES, TANT DE LA FILOSOFIA COM DE LA VIDA QUOTIDIANA, AMB ESPERIT CRÍTIC I AUTONOMIA DE PENSAMENT Aquesta competència respon a la dimensió reflexiva que té la filosofia i implica que l’alumne sap prendre una posició raonada i argumentada davant de situacions problemàtiques o ambigües que se li presentin.
En aquest sentit, el desenvolupament del pensament crític i autònom no és només necessari sinó imprescindible per poder evitar les opinions estereotipades o simplistes i els prejudicis.
És essencial, també, que l’alumne sàpiga assenyalar quins són els elements en conflicte en la situació que se li presenta.
Aquests elements no sempre apareixen de manera explícita en l’exposició de la situació, per tant, caldrà que l’alumne sàpiga reconèixer-los.
En una situació problemàtica sempre hi ha diverses posicions que es recolzen (o haurien de fer-ho) en arguments que poden i han de ser analitzats.
Els alumnes han d’aprendre que no tots els arguments són igualment vàlids ni des d’un punt de vista lògic ni des d’una perspectiva ètica.
D’altra banda, no n’hi ha prou amb identificar els problemes d’argumentació; cal, a més, reflexionar sobre el problema per qüestionar i problematitzar certeses (aparents) i pressupòsits que donem per vàlids.
La competència d’argumentar adequadament també implica saber considerar el punt de vista dels altres, autocorregint si escau, les pròpies opinions en un context de comunitat de recerca.
En aquest sentit, és imprescindible el diàleg filosòfic a l’aula, ja que la construcció i el desenvolupament del bon pensament i la fonamentació de les pròpies opinions no és mai un afer exclusivament individual, sinó que necessita l’exposició i l’escrutini públics.
C1 Argumentar respecte als problemes i els conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, amb esperit crític i autonomia de pensament Identificar els problemes i conflictes i les diverses posicions en relació amb la problemàtica Defensar les pròpies opinions respecte a problemes filosòfics Considerar el punt de vista dels altres, autocorregint, si escau, les pròpies opinions i col·laborant en la construcció compartida del saber Identificar els arguments vàlids i no vàlids així com les bones raons en discursos actuals i en textos filosòfics Reflexionar sobre els problemes i els conflictes en un context de diàleg filosòfic i de comunitat de recerca, qüestionant i problematitzant certeses i desvelant pressupòsits implícits Tanmateix, els alumnes han de saber no només argumentar i justificar les seves opinions sinó també traslladar aquesta argumentació sense intentar imposar-la.
La defensa ordenada i respectuosa és una dimensió absolutament imprescindible de la bona argumentació.
Orientacions didàctiques de la competència La manera com s’ensenya i com s’aprèn a argumentar amb esperit crític i autonomia de pensament respecte als problemes i els conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, és introduint els alumnes en situacions problema que plantegin diverses maneres d’abordar-les.
Els alumnes poden tenir opinions diferents respecte a la situació problema, però han de ser capaços d’argumentar aquestes opinions d’una manera lògicament correcta.
Alhora, també han de poder detectar les fal·làcies o les mancances lògiques en les argumentacions dels seus companys.
C2.
INTERPRETAR TEXTOS, JA SIGUIN PROPIS DE LA TRADICIÓ FILOSÒFICA O NO, I/O ALTRES MATERIALS AMB CONTINGUT FILOSÒFIC Aquesta competència té a veure directament amb els textos –filosòfics o no– i amb altres materials amb contingut filosòfic que es poden utilitzar a l’aula i la necessària competència de l’alumne per comprendre’ls i analitzar-los.
El treball amb els textos comença aprenent a llegir-los, i llegir bé implica necessàriament la comprensió d’allò que es llegeix; és a dir, saber trobar el fil argumental del text i la pregunta a la qual respon el text, així com els arguments que s’esgrimeixen a l’hora de defensar una tesi determinada.
En el cas d’altres materials –especialment audiovisuals–, la comprensió del missatge implica, a més, un cert coneixement del llenguatge propi del material.
El treball filosòfic també implica un treball conceptual, mitjançant el qual els alumnes han de ser més capaços i destres a l’hora d’utilitzar els conceptes.
El text i/o material que es treballa utilitza conceptes (p. e. justícia, bellesa, llibertat, etc.) en un determinat sentit que cal saber identificar i distingir d’altres sentits i/o formulacions.
També cal que els alumnes puguin argumentar l’ús que ells fan del concepte en discussió.
La clarificació conceptual és un requisit filosòfic indispensable que fa possible no només la interpretació del text i/o material, sinó també la comunicació i la comprensió de les opinions.
Els textos de la història de la filosofia són un recurs imprescindible en la discussió dels problemes i els conflictes actuals perquè s’hi pot trobar algunes de les respostes a les grans preguntes que encara avui ens fem.
L’alumne ha de poder acostar-se als textos filosòfics sense por i sense prejudicis.
Aquests textos, però, utilitzen sovint un llenguatge propi, una terminologia especialitzada (es parla, p. e., d’epistemologia, d’ontologia, de categories, etc.) que cal poder reconèixer i utilitzar adequadament a l’hora de treballar amb ells.
Els alumnes han de ser capaços de comprendre la terminologia filosòfica, C2.
Interpretar els textos, ja siguin propis de la tradició filosòfica o no, i/o altres materials amb contingut filosòfic Identificar la pregunta a què respon el text i/o material, la perspectiva des de la qual s’aborda la qüestió, els pressupòsits implícits i explícits i les tesis, les raons i els arguments principals que hi apareixen Formular conceptes filosòfics amb la màxima precisió possible, a partir de la clarificació conceptual, fent atenció a l’ús que se’n fa al text i/o material així com als matisos dels seus usos Reflexionar sobre la vigència del text a l’hora de donar sentit als debats contemporanis Utilitzar adequadament la terminologia pròpiament filosòfica Establir relacions de similitud i d’oposició entre diverses posicions filosòfiques a partir del text i/o material no “traduint” mecànicament el llenguatge “tècnic” de la filosofia al llenguatge quotidià, sinó interpretant-lo fent atenció al context en què s’utilitza.
Alhora, cal estimular la capacitat de l’alumne per reflexionar sobre la vigència del text filosòfic que li presentem en relació amb el tema o problema en discussió; això és imprescindible per poder tractar els textos com quelcom viu i no només com una peça de museu.
Finalment, no hem d’oblidar que per dur a terme una bona interpretació, l’alumne haurà de poder relacionar el text i/o material amb altres textos/materials (filosòfics o no) que responguin a la mateixa pregunta.
Cal anar més enllà del text i/o material, buscant semblances i diferències que enriqueixin la comprensió del tema.
Orientacions didàctiques La manera com s’ensenya i com s’aprèn a interpretar textos i/o altres materials és oferint als alumnes textos i/o materials relacionats amb les situacions problema que plantegin opinions i arguments diferents dels que puguin haver aportat els alumnes.
Els alumnes s’han de familiaritzar amb la terminologia filosòfica dels textos de la història de les idees però també amb el llenguatge periodístic, visual, artístic, científic, etc., d’altres materials (articles, obres d’art, pel·lícules, documentals).
Els materials aportats s’han de poder analitzar, identificant les opinions expressades al voltant del tema en qüestió i també els arguments i les justificacions que les fonamenten, així com establint relacions de similitud i d’oposició entre les posicions.
L’alumne ha de poder, si escau, modificar o matisar la seva pròpia opinió, autocorregint-se o incorporant arguments a les seves raons.
C3.
PROPOSAR ALTERNATIVES I VIES D’ACCIÓ ALS PROBLEMES I CONFLICTES, TANT DE LA FILOSOFIA COM DE LA VIDA QUOTIDIANA, DES D’UN PENSAMENT CURÓS I AMB PERSPECTIVA DEMOCRÀTICA La tercera competència es relaciona amb la connexió necessària entre pensar i actuar.
La perspectiva ètica i pràctica no és un afegit a la reflexió teòrica sinó que n’és la conseqüència lògica.
Aquesta competència pretén posar l’accent en aquesta perspectiva ètica i també política, en la mesura que “actuar” implica uns valors i remet a uns objectius que tenen incidència en l’àmbit col·lectiu.
Tota acció pressuposa uns valors, però com en el cas dels arguments (competència 1), els alumnes han d’aprendre que no tots els valors són igualment vàlids (relativisme axiològic).
El marc de referència que volem és el dels valors democràtics (entesos en un sentit moral més que no pas polític); és a dir, el respecte, la tolerància, la convivència, el consens, etc. Actuar no pot ser la resposta irreflexiva a un estímul o a una situació conflictiva.
Cal aturar-se i pensar.
Els textos filosòfics i els materials que presentem als nostres alumnes ofereixen sovint, al costat de les anàlisis teòriques, propostes d’acció que cal que sapiguem identificar.
Això ens porta a la humilitat de reconèixer que altres abans que nosaltres han pensat sobre el tema en discussió i ens evita la ingenuïtat de descobrir “la sopa d’all”.
Aquestes propostes han de situar-se i ser valorades en el seu context concret, analitzant les possibilitats reals de ser considerades en el nostre context actual.
El desenvolupament d’aquesta competència eticopràctica implica, alhora, complementar aquestes propostes ja existents amb altres propostes imaginatives, sense deixar de banda, però, l’anàlisi de la seva coherència i viabilitat.
Així, la imaginació i la creativitat han d’anar associades al pensament.
La reflexió tranquil·la posa fre al desbordament de la imaginació; no tota alternativa imaginativa és igualment vàlida.
C3.
Proposar alternatives i vies d’acció als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, des d’un pensament curós i amb perspectiva democràtica Reconèixer propostes d’acció en els corrents de pensament i els filòsofs més rellevants al llarg de la història Imaginar diverses alternatives posant en joc el pensament creatiu i el curós Identificar les possibles conseqüències (ètiques, socials, polítiques, etc.) de les diverses posicions al voltant d’una situació problemàtica o conflictiva Establir els criteris d’elecció de les alternatives i vies d’acció raonables des d’una perspectiva democràtica parant atenció a les seves respectives conseqüències Una habilitat de pensament imprescindible en relació amb aquesta competència és l’anàlisi de les conseqüències de les diverses posicions presentades.
Si parlem d’actuar, cal fer referència a les conseqüències pràctiques (ètiques, socials o polítiques) que tenen (o poden tenir) les nostres opinions i decisions.
Tanmateix, sovint, quan demanem als alumnes que pensin en les conseqüències, aconseguim un reguitzell de coses negatives que podrien passar.
És molt important, doncs, ensenyar als alumnes que hi ha (o hi pot haver) també conseqüències positives.
Descobrir això té implicacions importantíssimes en la construcció del diàleg i en l’agusament de la capacitat reflexiva.
L’anàlisi de les conseqüències també és rellevant a l’hora de decidir quina alternativa (o alternatives) és la millor.
Però no és pas l’únic criteri.
Cal, a més, tenir clars els pressupòsits de què partim, els objectius que pretenem assolir i els mitjans més adequats i raonables per aconseguir-los.
En aquest sentit, és necessària una reflexió sobre els criteris adequats que han de guiar l’elecció de la via d’acció més adequada.
Altra vegada, el marc de referència és el de la convivència democràtica.
De la mateixa manera que el pensament crític ens ajuda a discernir entre arguments vàlids i no vàlids, el pensament curós pot ajudar-nos a distingir els valors democràtics dels que no ho són.
Orientacions didàctiques La manera com s’ensenya i com s’aprèn a proposar alternatives i vies d’acció als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, des d’un pensament curós i amb perspectiva democràtica, és demanant als alumnes que imaginin les alternatives més adequades d’abordar la situació problema en la pràctica.
Això implica que l’alumne no només ha de plantejar-se quina problemàtica pràctica (sobretot ètica) es planteja, sinó quina via (o quines vies) d’acció seria la més recomanable, tant des del punt de vista social, com polític, jurídic, etc. L’alumne ha de poder justificar per què és la més recomanable i mostrar, alhora, quines són (o serien) les condicions efectives de la seva viabilitat.
En alguns casos, aquesta tercera competència implica més l’encaix que pot tenir una determinada concepció d’un concepte en una societat democràtica i els problemes pràctics i ètics que se’n poden derivar que no pas el fet de mostrar solucions pràctiques.
RECURSOS D’APRENENTATGE Els recursos estan estructurats en cinc blocs i cada bloc va encapçalat per una pregunta.
El fet d’estar formulades en forma de pregunta és coherent amb una visió pràctica i problematitzadora de la filosofia.
Els blocs no responen a un plantejament històric a través dels grans noms de la història de la filosofia sinó més aviat al revés: els problemes que posem sobre la taula ens portaran a reflexionar sobre les possibles respostes, i a descobrir, en aquest procés, les que els filòsofs han donat al llarg de la història.
Recórrer als autors, doncs, només està justificat en la mesura que poden ajudar a «il·luminar» la nostra pròpia reflexió sobre les qüestions.
Les preguntes remeten a les preguntes kantianes, ja que plantegen els grans interrogants al voltant dels quals s’ha reflexionat al llarg de la història i pretenen abastar totes les disciplines de la filosofia.
No són, doncs, les respostes kantianes l’eix al voltant del qual gira l’assignatura sinó els problemes que enuncien.
Els apartats de cada bloc, tot i que en general no estiguin enunciats en forma de pregunta, mantenen aquesta intenció de problematitzar certeses i generar reflexió.
Els procediments i les actituds, per la seva banda, segueixen un esquema diferent: són tots transversals; és a dir, no hi ha procediments específics per a cadascun dels blocs, sinó que són compartits per tots ells, ja que l’activitat filosòfica és essencialment la mateixa amb independència del contingut que es tracti.
BLOC
1. PER QUÈ FER FILOSOFIA? Podria semblar que la primera pregunta hauria de ser la pregunta per l’essència de la filosofia, és a dir: què és la filosofia? La justificació de la necessitat d’una definició de filosofia és la convicció que no es pot ensenyar el que no se sap què és. Tanmateix, no només resulta difícil arribar a una definició unívoca, sinó que és evident que es fa i s’ensenya filosofia a instituts i universitats sense tenir-la. A més, des d’una visió de la filosofia com a activitat, sembla clar que la pregunta inicial hauria de ser, més aviat, perquè fer filosofia? Què aporta la filosofia que no pugui aportar cap de les altres disciplines? En aquest bloc, doncs, reflexionarem sobre les característiques de l’activitat filosòfica: la seva delimitació respecte a la ciència i la religió, la relació del pensament amb l’acció i la necessitat d’un pensament ben estructurat a través del desenvolupament de les habilitats de pensament i de les regles de l’argumentació i la lògica. BLOC
1. PER QUÈ FER FILOSOFIA? Fets i conceptes L’activitat filosòfica El desenvolupament de les habilitats de pensament Conceptualització i clarificació Pensament i acció Filosofia, ciència i religió: les fronteres La reflexió filosòfica L’explicació científica La creença religiosa Lògica i argumentació Arguments vàlids i fal·làcies El diàleg filosòfic Procediments Per desenvolupar les habilitats bàsiques de pensament Problematització Exercitació del pensament crític a partir del plantejament de preguntes i qüestionament de les pròpies opinions, creences i idees rebudes. Identificació de problemes i formulació d’interrogants i preguntes d’interès sobre un o diversos temes objecte d’estudi. Detecció del que se sap i del que es necessita saber per donar resposta a les qüestions plantejades. Formulació de preguntes filosòfiques que generen noves preguntes. Interpretació i avaluació raonada dels fets, dades i experiències en les quals es recolza la informació adquirida.
Conceptualització Identificació i definició dels termes i conceptes filosòfics que apareixen en un discurs oral o escrit. Construcció d’esquemes i mapes conceptuals per determinar l’estructura i les relacions significatives dels conceptes en un discurs oral o escrit i en els temes objecte d’estudi. Ús rigorós del vocabulari i dels conceptes filosòfics, tant en l’expressió escrita com en l’oral.
Argumentació Detecció d’arguments vàlids i invàlids i de fal·làcies formals i informals. Diferenciació entre opinions i fets, entre el que és objectiu i el que és subjectiu. Formulació de conclusions raonades a partir de l’exposició i l’anàlisi dels fets.
Per exercitar la investigació i la reflexió filosòfica de forma responsable i autònoma Formulació d’hipòtesis per explicar i/o solucionar un determinat fet, situació o problema. Defensa i justificació de forma argumentada de la pròpia opinió sobre un tema d’investigació i debat. Expressió de la pròpia opinió personal, mostrant autonomia de pensament tant en la presa de decisions com en l’elaboració dels arguments justificatius. Exercitació del pensament creatiu a partir de la proposta imaginativa d’hipòtesis i/o vies d’acció. Anàlisi dels documents escrits i/o audiovisuals (cançons, films, documentals, vídeos didàctics, etc.), tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut.
Per desenvolupar la construcció compartida de coneixement i la dimensió social del pensament autònom Contrastació amb els companys de les hipòtesis i solucions i de les conseqüències que comporten. Exercitació del pensament curós, demostrant respecte pels arguments dels altres. Pràctica del diàleg filosòfic, argumentatiu i col·laboratiu, per a una millor convivència i enteniment amb les altres persones. Transformació de l’aula en una comunitat de recerca, com a espai de reflexió i anàlisi i construcció compartida de saber i sentit.
Actituds i valors Respecte envers les opinions que es donen, exigint, alhora, les raons que les fonamenten. Disposició oberta i flexible per modificar les pròpies conviccions quan sigui necessari. Valoració positiva de l’error com a part necessària del procés d’aprenentatge. Valoració positiva de la imaginació com a part essencial de l’elaboració d’hipòtesis creatives i innovadores. Respecte per les normes del diàleg: torns de paraula, escolta respectuosa, to calmat de veu. Escolta activa que permeti construir noves argumentacions a partir de les aportacions dels altres. Participació activa en les activitats individuals i col·lectives proposades. Rebuig d’actituds discriminatòries i violentes contràries a la convivència solidària i pacífica. Acceptació del pluralisme cultural, social i polític com a expressió d’una societat democràtica.
Orientacions didàctiques No es tracta de donar informació “teòrica” sobre cadascun dels apartats del bloc, sinó de facilitar la reflexió individual i compartida així com la pràctica de cadascun d’ells.
Així, per exemple, no teoritzarem sobre què és la ciència o què és la religió sinó que, a través d’exercicis i exemples, intentarem delimitar com són les explicacions científiques i què les distingeix d’una resposta filosòfica.
Així, a més, l’alumne, en distingir entre ciència, filosofia i religió –ja sigui a partir d’una flipped classroom o a partir d’una altra metodologia–, pot anar als orígens de la filosofia (al pas del mite al logos) i d’aquesta manera pot observar com ha evolucionat amb el pas del temps la relació entre aquestes tres disciplines.
Tampoc no ens interessa presentar la lògica aristotèlica si no és en el context d’un diàleg sobre què és el que fa correcte un sil·logisme o sobre la diferència entre veritat i validesa.
En aquest sentit, cal buscar els materials adients que posin sobre la taula problemes relacionats amb els apartats del bloc i que estimulin la reflexió.
Les explicacions teòriques han de ser, més aviat, explicacions a posteriori que ajuden a aclarir els dubtes i complementen les perspectives aportades en el procés de reflexió dut a terme.
BLOC
2. QUI SOC? En aquest bloc s’aborden les qüestions relatives a l’antropologia: els tòpics de la relació cos/ment, raó/emoció, així com les especificitats i els límits de l’ésser humà. En els darrers anys, la tecnologia ha posat de manifest la necessitat de repensar la nostra autopercepció com a éssers humans i quines són les característiques essencials que ens fan ser-ho. La relació amb la tecnologia posa nous reptes als dualismes típics que no podem defugir. Al mateix temps, cal repensar, també, les categories de la identitat del subjecte que la modernitat va posar sobre la taula: és el subjecte modern vàlid per pensar el subjecte del s. XXI? I, alhora, quin és el pes de la comunitat o societat en la construcció de la identitat individual? BLOC
2. QUI SOC? Fets i conceptes L’ésser humà: especificitat i límits El cos com a fet biològic i com a problema filosòfic Instints, emocions, sentiments Ment, raó, consciència Els límits: cíborgs i robots La identitat individual Què em fa ser el que soc? La diversitat humana: genètica, cultural Som animals socials El paper de la cultura en la construcció de la identitat El lloc de l’educació en la socialització L’individu fa la comunitat o la comunitat fa l’individu? Procediments Per desenvolupar les habilitats bàsiques de pensament Problematització Exercitació del pensament crític a partir del plantejament de preguntes i qüestionament de les pròpies opinions, creences i idees rebudes. Identificació de problemes i formulació d’interrogants i preguntes d’interès sobre un o diversos temes objecte d’estudi. Detecció del que se sap i del que es necessita saber per donar resposta a les qüestions plantejades. Formulació de preguntes filosòfiques que generen noves preguntes. Interpretació i avaluació raonada dels fets, les dades i les experiències en les quals es recolza la informació adquirida.
Conceptualització Identificació i definició dels termes i conceptes filosòfics que apareixen en un discurs oral o escrit. Construcció d’esquemes i mapes conceptuals per determinar l’estructura i les relacions significatives dels conceptes en un discurs oral o escrit i en els temes objecte d’estudi. Ús rigorós del vocabulari i dels conceptes filosòfics, tant en l’expressió escrita com en l’oral.
Argumentació Detecció d’arguments vàlids i invàlids i de fal·làcies formals i informals. Diferenciació entre opinions i fets, entre el que és objectiu i el que és subjectiu. Formulació de conclusions raonades a partir de l’exposició i l’anàlisi dels fets.
Per exercitar la investigació i la reflexió filosòfica de forma responsable i autònoma Formulació d’hipòtesis per explicar i/o solucionar un determinat fet, situació o problema. Defensa i justificació de forma argumentada de la pròpia opinió sobre un tema d’investigació i debat. Expressió de la pròpia opinió personal, mostrant autonomia de pensament tant en la presa de decisions com en l’elaboració dels arguments justificatius. Exercitació del pensament creatiu a partir de la proposta imaginativa d’hipòtesis i/o vies d’acció. Anàlisi dels documents escrits i/o audiovisuals (cançons, films, documentals, vídeos didàctics, etc.), tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut.
Per desenvolupar la construcció compartida de coneixement i la dimensió social del pensament autònom Contrastació amb els companys de les hipòtesis i solucions i de les conseqüències que comporten. Exercitació del pensament curós, demostrant respecte pels arguments dels altres. Pràctica del diàleg filosòfic, argumentatiu i col·laboratiu, per a una millor convivència i enteniment amb les altres persones. Transformació de l’aula en una comunitat de recerca, com a espai de reflexió i anàlisi i construcció compartida de saber i sentit.
Actituds i valors Respecte envers les opinions que es donen, exigint, alhora, les raons que les fonamenten. Disposició oberta i flexible per modificar les pròpies conviccions quan sigui necessari. Valoració positiva de l’error com a part necessària del procés d’aprenentatge. Valoració positiva de la imaginació com a part essencial de l’elaboració d’hipòtesis creatives i innovadores. Respecte per les normes del diàleg: torns de paraula, escolta respectuosa, to calmat de veu. Escolta activa que permeti construir noves argumentacions a partir de les aportacions dels altres. Participació activa en les activitats individuals i col·lectives proposades. Rebuig d’actituds discriminatòries i violentes contràries a la convivència solidària i pacífica. Acceptació del pluralisme cultural, social i polític com a expressió d’una societat democràtica.
Orientacions didàctiques Moltes d’aquestes qüestions han estat sempre en el debat filosòfic.
Tanmateix, no es tracta pas de fer un recull històric de les respostes sinó de recuperar conceptes i perspectives que ajudin a situar i emmarcar la reflexió actual.
Les visions antropològiques clàssiques de Plató i Aristòtil (per exemple, però també les propostes racionalistes, empiristes, etc.) no són peces de museu sinó que haurien de funcionar com a dinamitzadores de la reflexió al voltant del concepte d’ésser humà en el segle XXI, com ho són també les nocions de cíborg o robot.
En aquest sentit, també poden ser provocadores de reflexió les propostes de Judith Butler sobre el sexe/gènere i la seva construcció social.
Pel que fa a la qüestió sobre el paper de la comunitat, és clar que la reflexió hauria de tenir en compte les perspectives que la filosofia política contemporània ha posat sobre la taula, no pas des del punt de vista de la gestió d’allò comú –apartats que pertanyen al bloc 5– sinó com una determinada concepció de la societat que contribueix a una determinada concepció de l’individu.
La teoria de la “societat líquida” de Bauman, per exemple, pot resultar interessant per plantejar el paper de la societat contemporània en la construcció de l’individu.
BLOC
3. QUÈ PUC SABER? Els apartats d’aquest bloc també són clàssics en la història del pensament: l’origen i la possibilitat del coneixement, la possibilitat o no de l’accés a la realitat, què és real, la relació entre veritat i certesa, o el paper del llenguatge en aquestes qüestions, han estat recurrents des dels inicis de la filosofia. Plató (“mite de la caverna”), Aristòtil (realisme aristotèlic, optimisme epistemològic), Descartes (dubte metòdic: dificultat de distingir el somni de la vigília), Kant (distinció entre fenomen i noümen), entre d’altres, han dedicat la seva obra a respondre a aquestes qüestions. En aquest bloc, el llenguatge es tracta des de la seva relació amb el món i el coneixement i no pas des del punt de vista de la seva correcció (tal com passava en el bloc 1). Així, els filòsofs del llenguatge del s. XX han de tenir una presència important en el desenvolupament de la reflexió al voltant dels apartats del bloc. Altra vegada, però, no ens interessa tant saber què s’ha dit sobre aquestes qüestions, com intentar estimular un interès real per reflexionar-hi individualment i col·lectivament. BLOC
3. QUÈ PUC SABER? Fets i conceptes Origen del coneixement El coneixement és innat o adquirit? Experiència i raó Possibilitats i límits del coneixement El problema de la veritat i la incertesa Podem conèixer la realitat? Les paraules i les coses: el món a través del llenguatge Procediments Per desenvolupar les habilitats bàsiques de pensament Problematització Exercitació del pensament crític a partir del plantejament de preguntes i qüestionament de les pròpies opinions, creences i idees rebudes. Identificació de problemes i formulació d’interrogants i preguntes d’interès sobre un o diversos temes objecte d’estudi. Detecció del que se sap i del que es necessita saber per donar resposta a les qüestions plantejades. Formulació de preguntes filosòfiques que generen noves preguntes. Interpretació i avaluació raonada dels fets, les dades i les experiències en les quals es recolza la informació adquirida.
Conceptualització Identificació i definició dels termes i conceptes filosòfics que apareixen en un discurs oral o escrit. Construcció d’esquemes i mapes conceptuals per determinar l’estructura i les relacions significatives dels conceptes en un discurs oral o escrit i en els temes objecte d’estudi. Ús rigorós del vocabulari i dels conceptes filosòfics, tant en l’expressió escrita com en l’oral.
Argumentació Detecció d’arguments vàlids i invàlids i de fal·làcies formals i informals. Diferenciació entre opinions i fets, entre el que és objectiu i el que és subjectiu. Formulació de conclusions raonades a partir de l’exposició i l’anàlisi dels fets.
Per exercitar la investigació i la reflexió filosòfica de forma responsable i autònoma Formulació d’hipòtesis per explicar i/o solucionar un determinat fet, situació o problema. Defensa i justificació de forma argumentada de la pròpia opinió sobre un tema d’investigació i debat. Expressió de la pròpia opinió personal, mostrant autonomia de pensament tant en la presa de decisions com en l’elaboració dels arguments justificatius. Exercitació del pensament creatiu a partir de la proposta imaginativa d’hipòtesis i/o vies d’acció. Anàlisi dels documents escrits i/o audiovisuals (cançons, films, documentals, vídeos didàctics, etc.), tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut.
Per desenvolupar la construcció compartida de coneixement i la dimensió social del pensament autònom Contrastació amb els companys de les hipòtesis i solucions i de les conseqüències que comporten. Exercitació del pensament curós, demostrant respecte pels arguments dels altres. Pràctica del diàleg filosòfic, argumentatiu i col·laboratiu, per a una millor convivència i enteniment amb les altres persones. Transformació de l’aula en una comunitat de recerca, com a espai de reflexió i anàlisi i construcció compartida de saber i sentit.
Actituds i valors Respecte envers les opinions que es donen, exigint, alhora, les raons que les fonamenten. Disposició oberta i flexible per modificar les pròpies conviccions quan sigui necessari. Valoració positiva de l’error com a part necessària del procés d’aprenentatge. Valoració positiva de la imaginació com a part essencial de l’elaboració d’hipòtesis creatives i innovadores. Respecte per les normes del diàleg: torns de paraula, escolta respectuosa, to calmat de veu. Escolta activa que permeti construir noves argumentacions a partir de les aportacions dels altres. Participació activa en les activitats individuals i col·lectives proposades. Rebuig d’actituds discriminatòries i violentes contràries a la convivència solidària i pacífica. Acceptació del pluralisme cultural, social i polític com a expressió d’una societat democràtica.
Orientacions didàctiques Els dualismes raó/experiència, natura/cultura, realitat/ficció, etc., no són simples maneres d’interpretar el món i d’adquirir-ne coneixement; han de veure’s com a problemes (sobre el món, el coneixement i el llenguatge), més que com a respostes.
Així, el possible recorregut dels autors es justifica per la perspectiva que aporta cadascun d’ells a la caracterització del problema, alguns emfasitzant un extrem, els altres l’extrem contrari i encara d’altres, com els pragmatistes, reivindicant la “dissolució” dels dualismes.
BLOC
4. QUÈ HE DE FER? Aquest bloc fa referència a l’ètica, tradicionalment considerada la “germana pobra” de les altres disciplines filosòfiques. En el nostre plantejament, però, l’ètica recupera el seu lloc de la mà de la vella idea socràtica segons la qual “la filosofia és una manera de viure”. La reflexió filosòfica és estèril si no va acompanyada de l’acció; ja Marx va dir que no s’havia d’interpretar el món sinó “transformar-lo”. Aquest bloc pretén precisament fer reflexionar sobre les característiques que ha de tenir aquesta acció. És evident que tots actuem (de la mateixa manera que tots pensem) però si podem pensar millor, també podem actuar millor. Els apartats d’aquest bloc haurien de capacitar els alumnes per trobar els criteris que defineixen una “acció intel·ligent” (en paraules de Dewey) així com reflexionar sobre l’exercici de la llibertat i la responsabilitat que se’n deriva. Pel que fa a l’apartat sobre les ètiques aplicades, cal assenyalar que no pretén ser un recull, ni molt menys un recull exhaustiu, dels àmbits en què apareixen conflictes ètics. No serveix de res saber que hi ha (o hi pot haver) conflictes ètics en l’educació, la sanitat, la política, la neurociència, la genètica, etc., si aquest saber no va acompanyat d’una reflexió al voltant de la gestió d’aquests conflictes i d’una pràctica real (a l’aula, per exemple). BLOC
4. QUÈ HE DE FER? Fets i conceptes La dimensió moral de l’ésser humà Fets i valors: una relació complicada Existeixen principis ètics universals? Raonabilitat versus racionalitat: l’ètica de les bones raons El problema de la llibertat: determinisme i indeterminisme L’acció intel·ligent Criteris de decisió i anàlisi de les conseqüències L’exercici de la responsabilitat individual i col·lectiva Les ètiques aplicades: problemes ètics del món actual Bioètica i neuroètica Ètica ambiental Ètica empresarial i laboral Ètica i Internet Procediments Per desenvolupar les habilitats bàsiques de pensament Problematització Exercitació del pensament crític a partir del plantejament de preguntes i qüestionament de les pròpies opinions, creences i idees rebudes. Identificació de problemes i formulació d’interrogants i preguntes d’interès sobre un o diversos temes objecte d’estudi. Detecció del que se sap i del que es necessita saber per donar resposta a les qüestions plantejades. Formulació de preguntes filosòfiques que generen noves preguntes. Interpretació i avaluació raonada dels fets, les dades i les experiències en les quals es recolza la informació adquirida.
Conceptualització Identificació i definició dels termes i conceptes filosòfics que apareixen en un discurs oral o escrit. Construcció d’esquemes i mapes conceptuals per determinar l’estructura i les relacions significatives dels conceptes en un discurs oral o escrit i en els temes objecte d’estudi. Ús rigorós del vocabulari i dels conceptes filosòfics, tant en l’expressió escrita com en l’oral.
Argumentació Detecció d’arguments vàlids i invàlids i de fal·làcies formals i informals. Diferenciació entre opinions i fets, entre el que és objectiu i el que és subjectiu. Formulació de conclusions raonades a partir de l’exposició i l’anàlisi dels fets.
Per exercitar la investigació i la reflexió filosòfica de forma responsable i autònoma Formulació d’hipòtesis per explicar i/o solucionar un determinat fet, situació o problema. Defensa i justificació de forma argumentada de la pròpia opinió sobre un tema d’investigació i debat. Expressió de la pròpia opinió personal, mostrant autonomia de pensament tant en la presa de decisions com en l’elaboració dels arguments justificatius. Exercitació del pensament creatiu a partir de la proposta imaginativa d’hipòtesis i/o vies d’acció. Anàlisi dels documents escrits i/o audiovisuals (cançons, films, documentals, vídeos didàctics, etc.), tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut.
Per desenvolupar la construcció compartida de coneixement i la dimensió social del pensament autònom Contrastació amb els companys de les hipòtesis i solucions i de les conseqüències que comporten. Exercitació del pensament curós, demostrant respecte pels arguments dels altres. Pràctica del diàleg filosòfic, argumentatiu i col·laboratiu, per a una millor convivència i enteniment amb les altres persones. Transformació de l’aula en una comunitat de recerca, com a espai de reflexió i anàlisi i construcció compartida de saber i sentit.
Actituds i valors Respecte envers les opinions que es donen, exigint, alhora, les raons que les fonamenten. Disposició oberta i flexible per modificar les pròpies conviccions quan sigui necessari. Valoració positiva de l’error com a part necessària del procés d’aprenentatge. Valoració positiva de la imaginació com a part essencial de l’elaboració d’hipòtesis creatives i innovadores. Respecte per les normes del diàleg: torns de paraula, escolta respectuosa, to de veu calmat. Escolta activa que permeti construir noves argumentacions a partir de les aportacions dels altres. Participació activa en les activitats individuals i col·lectives proposades. Rebuig d’actituds discriminatòries i violentes contràries a la convivència solidària i pacífica. Acceptació del pluralisme cultural, social i polític com a expressió d’una societat democràtica.
Orientacions didàctiques Tal com hem dit en la descripció del bloc, la finalitat no és explicar teories morals l’una rere l’altra sinó plantejar dilemes morals reals en què les teories puguin servir d’exemples; cadascuna incideix en un aspecte, en una perspectiva, que ajuda a posar el focus sobre una part del dilema moral.
En aquest bloc poden ajudar molt metodologies tipus role playing, entre d’altres.
BLOC
5. COM PODEM VIURE EN SOCIETAT? A diferència de l’apartat 3 del bloc 2, en què la filosofia política ens ajudava a la reflexió sobre el paper de la comunitat en la identitat de l’individu, en aquest bloc 5 la filosofia política ha d’aportar les reflexions que s’han donat al llarg de la història –sobretot en el darrer segle, però no únicament– sobre la gestió d’allò comú. En aquest sentit, el precedent més antic pot ser La república de Plató, que posa sobre la taula un model d’organització social concret, determinat per la seva teoria ontològica, o també pot resultar interessant el debat Hobbes/Rousseau. Pel que fa als referents més moderns, caldrà tenir en compte les reflexions de liberals, neoliberals, comunitaristes, republicans, etc. D’altra banda, el segle XX va posar sobre la taula el concepte de “poder” (Foucault) i com s’organitza i s’exerceix al costat, al marge o malgrat el sistema polític. En relació amb això, emergeix la qüestió sobre els drets i deures i la seva relació problemàtica. La llibertat i la responsabilitat –que en el bloc 4 també hem esmentat– adquireix aquí una perspectiva social i interpersonal. BLOC
5. COM PODEM VIURE EN SOCIETAT? Fets i conceptes Drets i deures Legitimitat versus justícia Els drets humans: universals? Política: la gestió de l’espai comú Fonament i formes de legitimació del poder polític al llarg del temps: pressupòsits i límits La democràcia i les seves formes Els valors cívics i democràtics Com encarar l’heterogeneïtat social, social i religiosa? Multiculturalisme, pluriculturalisme, interculturalitat Procediments Per desenvolupar les habilitats bàsiques de pensament Problematització Exercitació del pensament crític a partir del plantejament de preguntes i qüestionament de les pròpies opinions, creences i idees rebudes. Identificació de problemes i formulació d’interrogants i preguntes d’interès sobre un o diversos temes objecte d’estudi. Detecció del que se sap i del que es necessita saber per donar resposta a les qüestions plantejades. Formulació de preguntes filosòfiques que generen noves preguntes. Interpretació i avaluació raonada dels fets, dades i experiències en les quals es recolza la informació adquirida.
Conceptualització Identificació i definició dels termes i conceptes filosòfics que apareixen en un discurs oral o escrit. Construcció d’esquemes i mapes conceptuals per determinar l’estructura i les relacions significatives dels conceptes en un discurs oral o escrit i en els temes objecte d’estudi. Ús rigorós del vocabulari i dels conceptes filosòfics, tant en l’expressió escrita com en l’oral.
Argumentació Detecció d’arguments vàlids i invàlids i de fal·làcies formals i informals. Diferenciació entre opinions i fets, entre el que és objectiu i el que és subjectiu. Formulació de conclusions raonades a partir de l’exposició i l’anàlisi dels fets.
Per exercitar la investigació i la reflexió filosòfica de forma responsable i autònoma Formulació d’hipòtesis per explicar i/o solucionar un determinat fet, situació o problema. Defensa i justificació de forma argumentada de la pròpia opinió sobre un tema d’investigació i debat. Expressió de la pròpia opinió personal, mostrant autonomia de pensament tant en la presa de decisions com en l’elaboració dels arguments justificatius. Exercitació del pensament creatiu a partir de la proposta imaginativa d’hipòtesis i/o vies d’acció. Anàlisi dels documents escrits i/o audiovisuals (cançons, films, documentals, vídeos didàctics, etc.), tant pel que fa a la forma com pel que fa al contingut.
Per desenvolupar la construcció compartida de coneixement i la dimensió social del pensament autònom Contrastació amb els companys de les hipòtesis i solucions i de les conseqüències que comporten. Exercitació del pensament curós, demostrant respecte pels arguments dels altres. Pràctica del diàleg filosòfic, argumentatiu i col·laboratiu, per a una millor convivència i enteniment amb les altres persones. Transformació de l’aula en una comunitat de recerca, com a espai de reflexió i anàlisi i construcció compartida de saber i sentit.
Actituds i valors Respecte envers les opinions que es donen, exigint, alhora, les raons que les fonamenten. Disposició oberta i flexible per modificar les pròpies conviccions quan sigui necessari. Valoració positiva de l’error com a part necessària del procés d’aprenentatge. Valoració positiva de la imaginació com a part essencial de l’elaboració d’hipòtesis creatives i innovadores. Respecte per les normes del diàleg: torns de paraula, escolta respectuosa, to calmat de veu. Escolta activa que permeti construir noves argumentacions a partir de les aportacions dels altres. Participació activa en les activitats individuals i col·lectives proposades. Rebuig d’actituds discriminatòries i violentes contràries a la convivència solidària i pacífica. Acceptació del pluralisme cultural, social i polític com a expressió d’una societat democràtica.
Orientacions didàctiques Com amb les qüestions d’ètica, viure en comunitat i gestionar allò que és comú són dos aspectes que combinen malament amb l’explicació teòrica dels models i les suposades “receptes”.
El motiu és que el dret i la política tenen com a objectiu bàsic “accions” dirigides a organitzar la convivència.
En aquest sentit, doncs, s’imposa també la necessitat de garantir que les accions de la justícia i la política siguin el que Dewey anomenava «accions intel·ligents» dirigides per la raó.
Així doncs, és necessari que la pràctica sigui l’eix vertebrador de la reflexió.
L’anàlisi de models de societat diferents, la reflexió sobre el paper d’institucions supraestatals, la gestió de les fronteres, etc., no han de ser fetes en abstracte sinó sobre la base del que hi ha i del que volem que hi hagi.
En aquest bloc –com en l’anterior– les notícies, els articles d’opinió, les exposicions fotogràfiques, etc., poden ser recursos habituals.
CRITERIS D’AVALUACIÓ CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C1 COHERÈNCIA La coherència és la qualitat que mostra la connexió i la relació estreta d’idees que s’acorden entre elles.
En el cas de la competència 1, la coherència es refereix a la connexió que ha d’existir entre el problema plantejat, d’una banda, i les tesis presentades i els arguments que les justifiquen, de l’altra.
Tanmateix, la coherència té a veure també amb la connexió entre les tesis i els arguments; és a dir, de quina manera els arguments sostenen d’una manera adequada unes tesis i no unes altres.
Per valorar la coherència, cal comprovar, doncs, que l’alumne ha identificat el problema i que les tesis i els arguments que ha aportat responen coherentment al problema que es planteja.
RIGOR LÒGIC La lògica s’ocupa de determinar quines formes d’inferència i de demostració són vàlides i quines no. Així, les regles de la lògica formal (per exemple, el principi de no contradicció o el del tercer exclòs) no només s’han de conèixer, també s’han d’aplicar.
A més, la lògica també s’ocupa de l’estudi directe del raonament en el llenguatge natural: fal·làcies, paradoxes, inducció, causalitat, raonament amb probabilitat, raonament amb vaguetat i imprecisió, etc.; és a dir, tot l’àmbit de la lògica que anomenem “informal”.
En la formulació d’arguments, el rigor lògic (tant des del punt de vista formal com des de l’informal) és de gran importància per evitar fal·làcies i incorreccions lògiques.
Per valorar el rigor lògic, cal avaluar els arguments que els alumnes fan servir per justificar les seves opinions fent explícits possibles errors d’argumentació, ja sigui des del punt de vista formal com informal.
A més, també cal avaluar la capacitat de l’alumne per autocorregir-se.
També és important valorar la seva competència en detectar errors lògics en les argumentacions dels companys, amb la voluntat de contribuir a millorar la competència tant individual com col·lectiva.
SENTIT CRÍTIC El sentit crític es refereix a l’anàlisi acurada i justificada de les opinions i de les raons presentades, tant de les pròpies com de les alienes.
Si la coherència fa referència a la connexió entre les idees, i el rigor lògic a la correcció formal dels arguments, el sentit crític s’atura en els continguts de les opinions i les CA1.
Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític C1.
Argumentar respecte als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, amb esperit crític i autonomia de pensament raons, no tant per mostrar l’acord o el desacord, sinó per detectar llums i ombres, plantejar dubtes, oferir noves perspectives i aportar matisos.
El sentit crític té també a veure amb la qualitat de les raons que s’aporten, amb les bones raons.
No n’hi ha prou amb donar qualsevol raó a favor d’una opinió: les raons donades cal que siguin bones.
És important que siguem capaços d’oferir bones raons de les nostres opinions si el que volem és que els altres les prenguin en consideració.
Per valorar el sentit crític, doncs, cal estar amatent a l’atenció que es posa en les opinions que s’expressen i en les raons que les fonamenten.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C2 DESTRESA Aplicada a la interpretació de textos i materials, la destresa se centra en el reconeixement del problema filosòfic i de les raons exposades en els textos i materials.
Interpretar consisteix a trobar la pregunta (implícita o explícita) a què respon el text i/o material, la idea principal (o idees principals) i les secundàries, així com el fil conductor que estructura el text i/o material.
Aquesta destresa és una qualitat imprescindible a l’hora de poder valorar l’adequació dels textos i/o materials com a respostes al problema que es debat.
Per valorar la destresa, cal avaluar la capacitat de l’alumne en mostrar l’estructura del text o material.
SENTIT CRÍTIC En el cas d’aquesta segona competència, el sentit crític es refereix a la qualitat aplicada a l’anàlisi acurada i raonada de les opinions i dels arguments presentats en els textos i/o materials.
Si la destresa fa referència a l’estructura del text i/o material, el sentit crític s’atura en el contingut, per valorar l’aportació que fa el text o material a la qüestió que es tracta.
En la primera competència, el sentit crític examina les opinions i els arguments dels alumnes, mentre que en aquesta segona competència se centra en les opinions i els arguments dels textos o materials, amb l’objectiu d’avaluar si aporten noves perspectives, nous matisos o nous arguments.
Per valorar el sentit crític, cal fixar-se en la competència de l’alumne per assenyalar l’interès del text o material i en quin sentit és valuós per al debat sobre la qüestió en discussió.
En aquest sentit, el sentit crític té a veure amb la justificació de la qualitat (o no qualitat) de les raons que aporta el text o material.
C2.
Interpretar textos, ja siguin propis de la tradició filosòfica o no, i/o altres materials amb contingut filosòfic CA1.
Destresa CA2.
Sentit crític CA3.
Precisió PRECISIÓ Aplicada a la interpretació de textos i/o materials, la precisió té a veure amb l’ús correcte i adequat dels conceptes filosòfics a l’hora de comentar els textos i materials en general i els textos filosòfics en concret.
Una part important dels materials i textos que es poden emprar a l’hora de parlar sobre problemes filosòfics utilitzen una terminologia pròpia i especialitzada que cal conèixer i utilitzar amb propietat.
La conceptualització és una habilitat imprescindible de l’activitat filosòfica i la precisió terminològica n’és un requisit indispensable.
Per valorar la precisió, cal estar atent als usos del llenguatge, al vocabulari i als matisos que mostra el discurs de l’alumne i a la seva capacitat de fer distincions fines.
CRITERIS D’AVALUACIÓ DE LA C3 ADEQUACIÓ Aplicada a la proposta d’alternatives i vies d’acció, l’adequació té a veure amb l’adequació de l’acció i/o l’alternativa proposada en relació amb el problema o conflicte plantejat.
Una alternativa és adequada quan és apropiada, proporcionada, i completament suficient a un fi, un propòsit; és a dir, quan es tenen en compte les característiques específiques del problema a l’hora de dissenyar-la.
És el correlat pràctic de la coherència argumentativa (C1) o de la destresa interpretativa (C2): si la primera té a veure amb la connexió entre problema i tesis/arguments i la segona amb una comprensió adequada del text i/o material, l’adequació té a veure amb la connexió justificada i raonada entre el problema i la solució.
Per valorar l’adequació, cal demanar a l’alumne que expliciti aquesta connexió a la llum de les opinions i les possibilitats plantejades degudament argumentades.
VIABILITAT La viabilitat té a veure amb les possibilitats que té una alternativa o proposta d’acció de prosperar en la pràctica.
Si l’adequació emfasitza la connexió entre el problema i la solució, la viabilitat subratlla les condicions pràctiques que s’han de donar per tal que la via d’acció pugui ser realment efectiva.
No tota alternativa adequada té, a la pràctica, possibilitats de reeixir; és per això que a l’adequació cal afegir-hi la viabilitat, si del que parlem és de donar solució real al problema plantejat.
C3.
Proposar alternatives i vies d’acció als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, des d’un pensament curós i amb perspectiva democràtica CA1.
Adequació CA2.
Viabilitat CA3.
Compromís Per valorar la viabilitat pràctica, l’alumne ha de poder mostrar i explicitar les condicions mínimes i necessàries per tal que la proposta d’acció pugui oferir unes garanties (també mínimes i necessàries) d’efectivitat.
COMPROMÍS El compromís és la qualitat moral que s’hauria de mostrar en les alternatives i vies d’acció.
La competència 3 parla de pensament curós i de perspectiva democràtica.
El pensament curós té a veure amb la cura, amb els valors des dels quals es dissenyen les alternatives i les vies d’acció.
No hi ha bon pensament sense aquesta atenció als valors; el pensament que porta a l’acció es fonamenta en els valors, i aquests darrers poden ser matisats i replantejats en la relació i el diàleg amb els altres.
En una societat democràtica, aquests valors han de ser els valors democràtics, basats en el respecte als altres i en la igualtat d’oportunitats.
El compromís té a veure amb la voluntat individual i col·lectiva de vetllar i garantir aquests valors.
És un compromís ètic, social i polític.
Per valorar el compromís, cal avaluar si el disseny de vies d’acció s’ha fet des del pensament curós i ha tingut present el conjunt de la societat i els efectes que poden tenir aquestes vies en cadascun dels col·lectius que participen d’aquesta societat.
EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE EXPECTATIVA DE FINAL DE CICLE DE LA C1 C1.
Argumentar respecte als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, amb esperit crític i autonomia de pensament Al final del batxillerat, l’alumne argumenta respecte a problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, amb esperit crític i autonomia de pensament quan assenyala el problema i la tesi defensada en els materials aportats i/o en els diàlegs de classe i, no només dóna una opinió pròpia sobre la qüestió, també –i sobretot– produeix argumentacions lògicament correctes en relació amb el problema, i és precís a l’hora d’utilitzar el llenguatge.
Alhora, valora la coherència de les tesis presentades, tant les pròpies com les alienes, així com la correcció lògica dels arguments que les justifiquen, detectant fal·làcies i trampes de l’argumentació.
Així, corregeix i s’autocorregeix i contribueix al diàleg amb aportacions raonades que fonamenten i justifiquen les pròpies creences i/o opinions.
EXPECTATIVA DE FINAL DE CICLE DE LA C2 C2.
Interpretar textos, ja siguin propis de la tradició filosòfica o no, i/o altres materials amb contingut filosòfic Al final del batxillerat, l’alumne interpreta textos, ja siguin propis de la tradició filosòfica o no, i/o altres materials amb contingut filosòfic, quan identifica el problema que planteja el text i/o material i detecta la coherència (o manca de coherència) entre aquest i l’argumentació que sustenta la resposta proposada.
Valora críticament la resposta al problema i la compara amb altres respostes diferents (ja sigui en altres materials/textos o en el diàleg filosòfic a l’aula).
També demostra un coneixement suficient de la tradició filosòfica, no tant pel que fa a autors i corrents, sinó pel que fa a les respostes que es donen en els textos, i que són les respostes que s’han donat al llarg de la història de les idees als problemes que encara avui són sobre la taula.
Així, valora la vigència dels textos, i n’estableix el lligam amb els debats actuals.
Finalment, utilitza adequadament i de manera precisa la terminologia filosòfica que apareix en els textos de la tradició filosòfica.
EXPECTATIVA DE FINAL DE CICLE DE LA C3 C3.
Proposar alternatives i vies d’acció als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, des d’un pensament curós i amb perspectiva democràtica Al final del batxillerat l’alumne proposa alternatives i vies d’acció als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, des d’un pensament curós i amb perspectiva democràtica, quan proposa vies d’acció raonables que, d’una banda, siguin coherents amb el problema que es vol solucionar i, de l’altra, es puguin dur a la pràctica.
Alhora, presenta accions imaginatives i creatives, sense caure en propostes descontextualitzades o poc realistes.
En aquest sentit, justifica no només la connexió entre el problema i la solució sinó també una certa garantia d’efectivitat identificant els límits de la seva posada en pràctica.
Així, valora no només les limitacions tècniques que hi pot haver sinó també les fortaleses i les debilitats de l’acció proposada i les conseqüències possibles i/o probables (amenaces i oportunitats) que pot comportar la seva implementació.
Finalment, quan proposa vies d’acció és respectuós amb els valors democràtics de respecte i tolerància als altres i a l’entorn (local i/o global) a l’hora de proposar vies d’acció.
QUADRES DE SÍNTESI QUADRE DE SÍNTESI DE LA C1 Argumentar respecte als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, amb esperit crític i autonomia de pensament C1.
Identificar els arguments vàlids i no vàlids així com les bones raons en discursos actuals i en textos filosòfics Reflexionar sobre els problemes i els conflictes, en un context de diàleg filosòfic i de comunitat de recerca, qüestionant i problematitzant certeses i desvelant pressupòsits implícits Identificar els problemes i conflictes i les diverses posicions en relació amb la problemàtica Considerar el punt de vista dels altres, autocorregint, si escau, les pròpies opinions i col·laborant en la construcció compartida del saber Competència 1 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític Al final del batxillerat, l’alumne argumenta respecte a problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, amb esperit crític i autonomia de pensament quan assenyala el problema i la tesi defensada en els materials aportats i/o en els diàlegs de classe i, no només dóna una opinió pròpia sobre la qüestió, també –i sobretot– produeix argumentacions lògicament correctes en relació amb el problema, i és precís a l’hora d’utilitzar el llenguatge.
Alhora, valora la coherència de les tesis presentades, tant les pròpies com les alienes, així com la correcció lògica dels arguments que les justifiquen, detectant fal·làcies i trampes de l’argumentació.
Així, corregeix i s’autocorregeix i contribueix al diàleg amb aportacions raonades que fonamenten i justifiquen les pròpies creences i/o opinions.
Defensar les pròpies opinions respecte a problemes filosòfics QUADRE DE SÍNTESI DE LA C2 Interpretar els textos, ja siguin propis de la tradició filosòfica o no, i/o altres materials amb contingut filosòfic C2.
Formular conceptes filosòfics amb la màxima precisió possible, a partir de la clarificació conceptual, fent atenció a l’ús que se’n fa al text i/o material així com als matisos dels seus usos Reflexionar sobre la vigència del text a l’hora de donar sentit als debats contemporanis Identificar la pregunta a què respon el text i/o material, la perspectiva des de la qual s’aborda la qüestió, els pressupòsits implícits i explícits i les principals tesis, raons i arguments que hi apareixen Establir relacions de similitud i d’oposició entre diverses posicions filosòfiques a partir del text i/o material Competència 2 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Destresa CA2.
Sentit crític CA3.
Precisió Al final del batxillerat, l’alumne interpreta textos, ja siguin propis de la tradició filosòfica o no, i/o altres materials amb contingut filosòfic, quan identifica el problema que planteja el text i/o material i detecta la coherència (o manca de coherència) entre aquest i l’argumentació que sustenta la resposta proposada.
Valora críticament la resposta al problema i la compara amb altres respostes diferents (ja sigui en altres materials/textos o en el diàleg filosòfic a l’aula).
També demostra un coneixement suficient de la tradició filosòfica, no tant pel que fa a autors i corrents, sinó pel que fa a les respostes que es donen en els textos, i que són les respostes que s’han donat al llarg de la història de les idees als problemes que encara avui són sobre la taula.
Així, valora la vigència dels textos, i n’estableix el lligam amb els debats actuals.
Finalment, utilitza adequadament i de manera precisa la terminologia filosòfica que apareix en els textos de la tradició filosòfica.
Utilitzar adequadament la terminologia pròpiament filosòfica QUADRE DE SÍNTESI DE LA C3 Proposar alternatives i vies d’acció als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, des d’un pensament curós i amb perspectiva democràtica C3.
Imaginar diverses alternatives posant en joc el pensament creatiu i el curós Identificar les possibles conseqüències (ètiques, socials, polítiques, etc.) de les diverses posicions al voltant d’una situació problemàtica o conflictiva Reconèixer propostes d’acció en els corrents de pensament i els filòsofs més rellevants al llarg de la història Establir els criteris d’elecció de les alternatives i vies d’acció raonables des d’una perspectiva democràtica parant atenció a les seves respectives conseqüències Competència 3 i les seves dimensions Criteris d’avaluació CA1.
Adequació CA2.
Viabilitat CA3.
Compromís Al final del batxillerat l’alumne proposa alternatives i vies d’acció als problemes i conflictes, tant de la filosofia com de la vida quotidiana, des d’un pensament curós i amb perspectiva democràtica, quan proposa vies d’acció raonables que, d’una banda, siguin coherents amb el problema que es vol solucionar i, de l’altra, es puguin dur a la pràctica.
Alhora, presenta accions imaginatives i creatives, sense caure en propostes descontextualitzades o poc realistes.
En aquest sentit, justifica no només la connexió entre el problema i la solució sinó també una certa garantia d’efectivitat identificant els límits de la seva posada en pràctica.
Així, valora no només les limitacions tècniques que hi pot haver sinó també les fortaleses i les debilitats de l’acció proposada i les conseqüències possibles i/o probables (amenaces i oportunitats) que pot comportar la seva implementació.
Finalment, quan proposa vies d’acció és respectuós amb els valors democràtics de respecte i tolerància als altres i a l’entorn (local i/o global) a l’hora de proposar vies d’acció.