Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 29, any 2019 (27/03/2019) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Aquest Decret fixa el programa de l’assignatura de ciència i societat del batxillerat general de l’Escola Andorrana, establerta en l’article 10 del Decret del 20-03-2019 d’ordenament del nivell de batxillerat general del Sistema Educatiu Andorrà.
El programa de l’assignatura de ciència i societat s’implementa en les condicions que estableix el pla d’estudis i s’aplica en els termes determinats per la normativa reguladora de l’ordenament de batxillerat de l’Escola Andorrana.
El programa de l’assignatura de ciència i societat del batxillerat general de l’Escola Andorrana s’inclou a l’annex.
Decret entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
Annex.
INTRODUCCIÓ La creixent especialització del coneixement humà ha determinat la divisió del saber en una sèrie de disciplines dedicades a l’estudi d’aspectes parcials de la realitat, la qual cosa promou una visió fragmentada del món en dos grans àmbits inconnexos: les ciències naturals i les humanitats.
No obstant això, tal com es recull en el document de definició del batxillerat, és necessari afermar el valor de la unitat del coneixement humà.
És a dir, integrar els coneixements de les disciplines “científiques” entre si i amb els procedents de l’àmbit de les “humanitats” per assolir una visió conjunta del saber humà i adquirir una millor comprensió del món actual.
És aquesta comprensió integral la que fa possible desenvolupar una opinió fonamentada sobre molts dels problemes actuals de la societat; la solució requereix la participació activa dels ciutadans.
Per a això, cal aprofundir en la relació recíproca que hi ha entre els avenços científics i la societat on es produeixen.
Tan important és entendre la manera en què aquests avenços modifiquen la societat com la manera en què la mateixa societat modula el progrés de la ciència.
També és molt important que els ciutadans coneguin i valorin el seu entorn natural proper, com una font de felicitat personal i també com una de les bases del sentiment de pertinença a una societat formada per diverses generacions que aprecien i gaudeixen el seu patrimoni comú com un dels seus llegats més importants i en tenen cura.
Tot això s’ha d’abordar des d’una mirada científica que inclogui els valors inherents a la ciència i els aspectes fonamentals de la seva metodologia.
En aquesta línia, l’assignatura ciència i societat pot ser definida com “una matèria destinada a desenvolupar la capacitat de relacionar els coneixements de diverses disciplines en una visió integral de la realitat que capaciti els alumnes perquè comprenguin els problemes del món actual, i participin activament per solucionar-los, així com perquè coneguin, valorin i gaudeixin el seu entorn natural pròxim, entenent-lo com una valuosa herència rebuda de les generacions anteriors que ha de ser transmesa íntegra a les següents”.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES Les competències de l’assignatura ciència i societat pretenen que l’alumne assoleixi una visió conjunta del saber humà que li ofereixi una millor comprensió del món actual per dissenyar i poder portar a terme actuacions responsables que millorin el seu entorn natural i social.
Per a això, es pretén desenvolupar les competències adquirides pels alumnes durant la segona ensenyança en l'àmbit de l’àrea de ciències físiques i de la natura, estenent-les des dels fenòmens naturals fins als processos sociocientífics.
En aquesta línia, la primera competència (C1) pretén estendre al camp de les qüestions sociocientífiques les capacitats d’indagació i modelització aconseguides en l’ensenyament secundari.
Les qüestions abordades en aquesta assignatura presenten una complexitat més gran a causa de l’existència de múltiples variables, tant naturals com socials, que interactuen entre si de manera complexa, per la qual cosa cal utilitzar i integrar dades i procediments procedents de tots els àmbits del saber humà.
També se subratlla la importància de comprendre les relacions i la influència mútua entre l’avenç científic i l’evolució del context social, així com el fet d’entendre el coneixement científic com una font de felicitat personal i d’integració en una comunitat que comparteix i gaudeix un patrimoni natural.
La segona competència (C2) persegueix ampliar la capacitat de dur a terme investigacions fins al camp de les qüestions sociocientífiques.
Aquestes investigacions poden ser de tipus exploratori; l’objectiu és l’adquisició ordenada de dades que serveixin de partida per elaborar models originals sobre qüestions sociocientífiques, o de tipus contrastador, que pretenen obtenir dades orientades a la validació o la refutació d’un model sociocientífic prèviament proposat.
També en aquest cas es considera la complexitat més gran de les qüestions sociocientífiques en el disseny i desenvolupament de les investigacions.
La tercera competència (C3) perllonga la capacitat adquirida per entendre problemes sociocientífics i proposa solucions de millora responsables.
Per a això, cal desenvolupar les capacitats de planificació, de presa de decisions, de compromís amb les decisions adoptades i d’avaluació del procés.
Aquestes capacitats s’han de desenvolupar en el marc del treball col·lectiu, argumentant raonadament les pròpies opinions i propostes, atenent les opinions i propostes alienes, arribant a acords i acceptant-los i, finalment, repartint i assumint tasques.
C1 ELABORAR MODELS INTERPRETATIUS RAONATS SOBRE QÜESTIONS SOCIOCIENTÍFIQUES L’alumne aprendrà a relacionar els fenòmens naturals amb els fenòmens socials, identificant variables naturals que afecten les activitats humanes i variables socials que influeixen en els fenòmens naturals, establint la naturalesa d’aquestes relacions.
A més, els alumnes hauran d’entendre l’activitat científica com una tasca plenament integrada en el si de la societat i orientada cap a la millora de vida dels ciutadans.
D’altra banda, els avenços científics també comporten riscos dels quals els ciutadans no poden mantenir-se al marge i han d’actuar amb coneixement i responsabilitat.
La ciència també ha d’estar al servei d’una altra necessitat, profundament humana i no menys important: conèixer i entendre el nostre lloc al món.
Per això, els alumnes hauran de comprendre la pluralitat del món material, les lleis que el regeixen i els processos que hi tenen lloc, entenent que els fenòmens naturals són el resultat de la història de la interacció de diversos processos naturals que actuen a diversos nivells.
Els alumnes hauran de conèixer i valorar el seu entorn natural pròxim com una font de goig personal i entendre que la relació sentimental amb la naturalesa d’una regió és una part fonamental de la idiosincràsia dels pobles i del patrimoni immaterial de totes les cultures.
També és molt important que l’alumne adquireixi la capacitat d’elaborar i expressar els seus propis models interpretatius sobre les relacions entre ciència i societat mitjançant diversos mètodes de representació.
C1 Elaborar models interpretatius raonats sobre qüestions sociocientífiques Reconèixer la relació mútua entre el progrés científic i l’avanç de les idees socials Expressar el model interpretatiu propi sobre la relació entre la ciència i la societat Reflexionar sobre les relacions de les disciplines científiques entre si per assolir un coneixement integral dels fenòmens Relacionar els fenòmens naturals amb els processos socials Identificar la influència mútua entre la ciència i la societat Orientacions didàctiques de la competència Per a l’elaboració de models interpretatius sobre qüestions sociocientífiques és important aprendre a analitzar una qüestió complexa descomponent-la en els seus elements més simples.
Per això, els alumnes han de poder identificar clarament aquests elements, justificant la seva elecció i evitant la inclusió d’elements superflus o l’omissió d’elements importants.
També és fonamental que els alumnes estableixin les relacions que hi ha entre els elements identificats, descrivint les característiques fonamentals d’aquesta relació.
És important que tant els elements com les relacions siguin descrits de la manera més precisa possible per evitar confusions o interpretacions equivocades del model per part de terceres persones.
L’elaboració del model ha de permetre que l’alumne arribi a conclusions rellevants sobre la qüestió sociocientífica, pel que fa a la influència mútua de les variables naturals i socials i sobre l’efecte recíproc entre els avenços científics i l’evolució cultural, prestant una especial atenció a la relació emocional que hi ha entre les persones i la natura, entesa com una font d’equilibri i felicitat personal i social.
C2 DUR A TERME INVESTIGACIONS SOBRE QÜESTIONS SOCIOCIENTÍFIQUES Es pretén que els alumnes avancin en l’ús del mètode científic aplicant-lo a problemes complexos d’índole socioeconòmica.
Per a això, han de partir dels seus coneixements previs per triar una pregunta centrada en la relació entre els aspectes socials i els fenòmens naturals implicats en el problema socioeconòmic triat.
Aquesta pregunta ha de donar lloc a una hipòtesi de treball que ha de ser contrastada mitjançant l’obtenció de noves dades.
Per a això, cal inferir prediccions sobre algun aspecte que no es coneix en el moment de proposar la hipòtesi i obtenir noves dades mitjançant un pla i un mètode prèviament establerts per determinar si la predicció efectuada s’ajusta, o no, a les noves dades.
Es pretén que els alumnes aprofundeixin en capacitats com l’observació, la presa de mostres i mesures sistemàtica, la recerca i selecció d’informació bibliogràfica i l’anàlisi de dades encaminada a la contrastació empírica d’una hipòtesi.
La presentació escrita dels resultats i de les conclusions obtinguts ha d’incloure els diagrames i gràfics necessaris per fonamentar l’argumentació.
En l’elaboració de textos científics és important la claredat, el rigor i la precisió, així com la seva estructuració adequada i l’ús correcte de les cites bibliogràfiques.
També és important que els alumnes sàpiguen comunicar de manera oral, mitjançant presentacions adequades, els aspectes fonamentals de la investigació.
Els alumnes han de prestar especial atenció a l’ús d’un llenguatge adequat, que utilitzi amb propietat els termes tècnics i científics.
C2 Dur a terme investigacions sobre qüestions sociocientífiques Proposar hipòtesis contrastables Analitzar dades rellevants obtingudes per contrastar les hipòtesis prèvies Presentar adequadament els resultats Dissenyar una investigació sobre qüestions sociocientífiques Orientacions didàctiques de la competència Els alumnes han de ser capaços d’establir una estratègia de recerca, identificant les tasques que cal fer, decidint l’ordre en què s’han de portar a terme i establint els mitjans necessaris per fer-les.
També han de comprendre la importància de l’obtenció sistemàtica de dades i observacions objectives i repetibles.
En les investigacions bibliogràfiques, els alumnes han de verificar les dades emprant més d’una font.
També és molt rellevant que els alumnes facin servir els recursos matemàtics adquirits en cursos anteriors o en altres assignatures, per analitzar les dades i extreure conclusions rigoroses a partir d’aquests recursos.
Els alumnes han de poder comunicar els resultats de la seva investigació mitjançant l’elaboració de textos i presentacions orals degudament estructurats, utilitzant amb propietat la terminologia científica corresponent i incloent-hi els gràfics i diagrames necessaris.
Finalment, els alumnes han d’aprendre a analitzar críticament el valor de les investigacions, comparant els resultats obtinguts amb el seu propòsit inicial.
C3 DISSENYAR ACTUACIONS RESPONSABLES I CIENTÍFICAMENT RAONADES SOBRE QÜESTIONS SOCIOCIENTÍFIQUES Es tracta que els alumnes vagin més enllà de la comprensió i de la presa de consciència dels problemes socioeconòmics, i que siguin capaços de dissenyar accions col·lectives que modifiquin la realitat.
Els alumnes hauran d’argumentar i dissenyar, de manera coordinada, accions responsables sobre qüestions sociocientífiques que incideixin en la millora del seu estil de vida i en el de les persones del seu entorn social.
Aquesta millora de la qualitat de vida, individual i col·lectiva, també inclou aspectes emocionals.
En aquesta línia, també s’han de preveure treballs que atenguin la relació emocional entre la gent i la natura d’Andorra.
A partir del coneixement científic obtingut, els alumnes hauran de ser capaços d’identificar punts susceptibles de millora i proposar diversos tipus d’accions, d’acord amb els mitjans al seu abast.
Entre les propostes formulades, n’hauran de triar una de forma consensuada, basant-se en dades i arguments raonats.
Un cop triada la proposta de millora, els alumnes han de dissenyar una acció concreta.
És especialment important que, a l’hora de dissenyar-les, les accions prevegin la seva pròpia avaluació i un pla de difusió per informar la societat dels objectius i la motivació de les accions i donar- los a conèixer.
C3 Dissenyar actuacions responsables i científicament raonades sobre qüestions sociocientífiques Analitzar amb criteris científics un problema sociocientífic Prendre decisions responsables i científicament raonades encaminades a millorar la salut pròpia i col·lectiva, la sostenibilitat i la qualitat de vida de la societat Identificar punts susceptibles de ser millorats en un problema sociocientífic Orientacions didàctiques de la competència Es pretén que els alumnes desenvolupin la capacitat d’estendre el coneixement teòric sobre una qüestió sociocientífica fins al disseny d’accions concretes de millora del seu entorn propi.
Per a això, els alumnes han d’elaborar propostes realistes que s’ajustin a la realitat dels mitjans disponibles, gràcies a una anàlisi prèvia que els permeti identificar i planificar les necessitats de mitjans materials i humans i comparar-les amb els recursos disponibles.
Els alumnes han de desenvolupar habilitats socials com la capacitat de prendre decisions de manera participativa, comprometent-se amb les decisions preses.
RECURSOS D’APRENENTATGE La idea fonamental subjacent en l’elecció i el desenvolupament dels recursos d’aprenentatge de l’assignatura és que la realitat actual és el resultat del seu procés històric.
Aquesta concepció també es pot estendre cap al futur, ja que perllongant la comprensió històrica de la realitat és possible identificar i preveure problemes que afecten el benestar i la salut de les persones i de la societat, permetent proposar i, si és possible, dur a terme accions responsables que contribueixin a solucionar-los o evitar- los.
Per això, hem establert tres grans blocs de recursos articulats al voltant de tres preguntes fonamentals: d’on venim? Com podem viure millor? A on anem? El primer bloc es desenvolupa seguint tres eixos que atenen, respectivament, la història de l’univers, la història de la vida i la història evolutiva de la humanitat.
Tot i que el procés evolutiu de l’ésser humà forma part de la mateixa història de la vida, l’especial importància de conèixer-nos a nosaltres mateixos com a espècie requereix aquest protagonisme.
El segon bloc se centra en la salut, aprofundint en els aspectes fisicoquímics, biològics i culturals que afecten la nostra salut i benestar, tant personalment com col·lectivament, i desenvolupant la capacitat d’incidir-hi a través del disseny i la posada en pràctica d’hàbits de vida saludables.
El funcionament del nostre planeta és el nucli del tercer bloc de recursos.
En aquest bloc s’incideix en la cada vegada més gran influència recíproca de les activitats humanes i l’equilibri ecològic, tant a escala local com regional i global.
Es persegueix despertar en els alumnes tant el sentiment de responsabilitat davant el futur comú de la humanitat i la Terra com la seva capacitat d’intervenir com a ciutadans responsables en aquest futur.
Finalment, hi ha una sèrie de recursos comuns que travessen transversalment els tres blocs i que constitueixen una part fonamental de l’assignatura.
En primer lloc, apropar a la realitat personal i social propera dels alumnes la importància del coneixement científic per a la detecció, la presa de consciència i la intervenció en la millora de problemes d’índole sociocientífica que afecten la seva vida present i futura.
En segon lloc, que els alumnes descobreixin el coneixement de la realitat natural com a font de felicitat i de benestar personal i social.
En tercer lloc, reforçar l’ús de les matemàtiques com a eina fonamental per a la comprensió, descripció i modelització dels fenòmens naturals i socials.
Finalment, en quart lloc, és molt important promoure la igualtat de les persones, eliminant estereotips de gènere i oferint referents amb els quals tots els alumnes puguin identificar-se.
Per a això, es pretén recuperar la memòria de les dones que van contribuir al progrés del coneixement i el record que està injustament enfosquit en la memòria col·lectiva.
BLOC 1 ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS I DE LA VIDA Aquest bloc es divideix en tres apartats estretament relacionats.
El primer està dedicat a l’origen i l’evolució de l’univers, des del Big Bang fins a la formació del nostre sistema solar.
És important la comprensió de com aquest procés va originar la composició, l’estructura i la dinàmica pròpies del nostre món i que, al seu torn, determinen la formació i l’evolució del relleu terrestre.
El segon apartat se centra en l’origen i l’evolució de la vida al nostre planeta, atenent qüestions fonamentals com l’aparició dels grans grups biològics, les seves relacions filogenètiques, la seva distribució temporal i geogràfica, i les grans extincions.
Finalment, el tercer apartat està dedicat a l’estudi de l’evolució humana per conèixer quan, com i on van aparèixer els trets biològics i de comportament que ens fan humans.
Una idea fonamental d’aquest últim apartat és subratllar la unicitat de l’espècie humana, reconeixent i combatent les fal·làcies sobre les quals s’han fonamentat històricament els prejudicis racials i de gènere.
BLOC 1 ORIGEN I EVOLUCIÓ DE L’UNIVERS I DE LA VIDA D’ON VENIM? Com es va originar el nostre univers? Què són els estels? Quines estrelles es poden veure al cel d’Andorra? Com es va originar el nostre sistema solar? Com es va originar la Terra? Quina és l’edat de la Terra? Com es va formar la Lluna? Quins efectes exerceix la Lluna sobre la Terra i els seus organismes? Com es van formar les muntanyes d’Andorra? Quins són els principals riscos geològics a Andorra? Què és la vida? Com es va originar la vida? Quan va aparèixer la vida a la Terra? Com va evolucionar la vida a la Terra? Com es va acumular l’oxigen a l’atmosfera terrestre? Hi pot haver vida en altres llocs del sistema solar? Quan van aparèixer els primers vertebrats? Com es van poblar els continents? Com van evolucionar els vertebrats terrestres? Quins fòssils podem trobar a Andorra? En què ens assemblem als altres primats i en què som diferents? Quins són els primats més propers a nosaltres? Quines espècies de primats estan amenaçades d’extinció? On i quan va aparèixer el nostre llinatge? Com es va originar el llenguatge? Com va aparèixer el sentiment artístic? Qui van ser els neandertals? Hi ha diferències biològiques entre les persones per la seva raça o sexe? Com percebem la prehistòria? I. FETS I CONCEPTES L’edat de l’univers. La primera singularitat i el Big Bang. Evolució primerenca de l’univers: aparició de partícules subatòmiques i àtoms. Evolució posterior: aparició d’estrelles, planetes i galàxies. L’origen del sistema solar.
Planetes interiors i planetes exteriors. L’edat de la Terra. L’origen de la Lluna. Estructura, composició i dinàmica de la Terra. Les grans orogènies. Principis químics de la vida: elements químics principals per a la vida i les biomolècules. Fites principals de la història de la vida: origen de la vida, origen dels animals, origen de les plantes terrestres, evolució dels vertebrats. Trets biològics principals (incloent-hi el comportament) distintius de l’ésser humà. Relacions de parentiu evolutiu amb els altres primats i el nostre lloc en la classificació zoològica. Origen i evolució primerenca del nostre llinatge (ardipitecs, australopitecs i parantrops). Origen i evolució del gènere Homo. Origen i evolució de l’Homo sapiens.
II.
PROCEDIMENTS C1 Proposta d’un model explicatiu que relacioni l’origen de la Terra amb la seva estructura i la seva dinàmica. Relació de la història de la Terra amb el relleu dels Pirineus, especialment el d’Andorra. Elaboració d’un model explicatiu propi sobre l’origen de la vida que inclogui la formació dels elements químics en els nuclis de les estrelles i la síntesi natural de les biomolècules. Establiment de les condicions de distinta naturalesa que han permès l’aparició de la vida a la Terra. Discussió crítica de la possibilitat de l’existència de vida extraterrestre en el sistema solar. Comparació dels conceptes de selecció natural, selecció sexual i selecció de grups. Elaboració d’un arbre de relacions filogenètiques entre els grups de vertebrats. Explicació raonada de quins trets (anatòmics, fisiològics i de comportament) són característics dels éssers humans. Proposició de models evolutius per explicar l’origen dels principals trets (anatòmics, fisiològics i de comportament) que són característics dels éssers humans. Elaboració d’un mapa cronològic sobre la colonització del món per la nostra espècie. Argumentació científica de la igualtat biològica de l’espècie humana.
C2 Recerca sobre les estrelles més importants del cel d’Andorra: situació, propietats físiques, mites i llegendes. Argumentació de quins són els riscos geològics principals d’Andorra. Recerca sobre l’origen dels Pirineus, especialment de les muntanyes d’Andorra. Indagació sobre els problemes i els avantatges de colonitzar planetes extraterrestres. Recerca sobre els coneixements astronòmics en altres cultures. Recerca sobre les grans extincions en la història de la vida. Recerca sobre els jaciments principals amb fòssils humans a Europa, amb especial atenció a França i a la península Ibèrica. Discussió crítica sobre la igualtat biològica de l’espècie humana a partir de les dades sobre el seu origen i la seva evolució. Indagació sobre la influència dels prejudicis, com el racisme i el sexisme, en les reconstruccions sobre la prehistòria. Indagació sobre el paper de les dones en el coneixement de l’univers i de l’evolució de la vida. Ús dels coneixements matemàtics per descriure i resoldre problemes relacionats amb el coneixement de l’evolució de l’univers i de la vida. Recerca sobre l’estètica de les formes del món natural.
C3 Elaboració d’un mapa celeste de les estrelles més importants del cel d’Andorra que inclogui informació sobre la seva posició, les propietats físiques i els mites i llegendes que hi estan associats. Elaboració d’un informe sobre els jaciments fòssils principals als Pirineus, amb especial interès en Andorra. Proposició de mesures per minimitzar els riscos geològics a Andorra. Proposició i realització d’accions que combatin l’efecte del racisme i el sexisme en la societat. Elaboració d’una llista d’espècies de primats en perill d’extinció i d’una proposta d’accions que contribueixin a evitar aquest risc. Elaboració d’un informe sobre els llocs amb evidències prehistòriques a Andorra que inclogui propostes de protecció i difusió. Elaboració i difusió de biografies sobre dones científiques relacionades amb el coneixement de l’univers i de l’evolució humana. Comunicació i mostra de la bellesa de les estructures del món natural.
III.
ACTITUDS I VALORS Conscienciació de la singularitat del nostre planeta i del fenomen de la vida. Apreciació i gaudi del cel nocturn d’Andorra. Apreciació i gaudi del patrimoni geològic i paleontològic d’Andorra i dels Pirineus. Conscienciació dels riscos geològics d’Andorra. Conscienciació de la importància de defensar la igualtat de totes les persones. Adquisició de la consciència crítica davant dels prejudicis socials sobre la naturalesa humana. Valoració de la importància de conservar les espècies biològiques. Valoració de la importància de compartir la informació científica amb la societat com a font de felicitat i benestar. Valoració del paper de les dones en el coneixement de l’univers i de l’evolució de la vida. Valoració de l’ús de les matemàtiques per a la comprensió de l’evolució de l’univers i de la vida. Apreciació de la bellesa i la complexitat de les estructures que trobem en el món natural.
Orientacions didàctiques del bloc És important comprendre la dimensió històrica del procés que ha donat lloc a la realitat actual.
En aquest sentit, el focus de l’assignatura no ha de situar-se tant en el coneixement dels processos i les lleis concretes que regeixen els nivells de complexitat de la matèria (físic, químic, geològic i biològic) com en el procés evolutiu de l’univers per comprendre com l’evolució de cada nivell ha determinat la del següent.
El desenvolupament dels recursos d’aprenentatge ha de partir de coneixements de tipus descriptiu (preguntes del tipus: quin?, què?, quan? o on?) per relacionar-los amb coneixements de tipus explicatiu (preguntes del tipus: com? o per què?).
Així, per exemple, el coneixement de quins són els trets característics dels éssers humans i les seves diferències amb la resta dels primats (com són la locomoció bípeda i el nostre gran cervell) ha de portar a aprofundir en el procés evolutiu que va donar lloc a aquestes característiques per comprendre com i per què van aparèixer.
També és molt important emprar la lògica històrica per construir explicacions científiques de la realitat que relacionin els processos que van determinar la formació de l’univers i del sistema solar amb el de l’aparició de la vida a la Terra, l’evolució geològica del planeta i l’evolució biològica de les espècies.
Aquest bloc de recursos ofereix moltes oportunitats per estudiar la relació entre la influència recíproca dels avenços en el coneixement científic i el pensament social.
La història de l’impacte en la cultura i el pensament de la societat de descobriments científics com ara la teoria heliocèntrica o l’evolucionisme són bons exemples d’això.
En aquesta línia, les qüestions incloses en aquest bloc també resulten molt adequades per abordar la important qüestió de la relació emocional entre les persones i la naturalesa per una doble via.
D’una banda, perquè millorar el coneixement de l’entorn natural promou que es valori i se’n gaudeixi i, d’altra banda, perquè ofereix l’oportunitat de conèixer i compartir amb persones d’altres cultures i generacions la relació poètica i artística amb la natura.
Finalment, també s’ha de prestar una atenció especial a refutar els prejudicis racials i de gènere que han estat falsament fonamentats en suposats coneixements científics sobre l’origen i l’evolució de la humanitat.
S’ha de fer èmfasi en la unicitat de l’origen evolutiu de l’espècie humana i en la inexistència de diferències biològiques en les capacitats de les persones, sigui quin sigui el seu sexe o la seva comunitat d’origen.
BLOC 2 SALUT I MALALTIA Aquest bloc està articulat al voltant de dos preguntes íntimament relacionades: de quins factors depèn la nostra salut? i com podem millorar la nostra salut? En conseqüència, els factors que es tracten en aquest bloc són, fonamentalment, aquells sobre els quals podem influir amb el nostre comportament, com són l’alimentació, la sexualitat, la qualitat ambiental i la influència social sobre els estils de vida.
Es tracta de factors interdependents que han de ser abordats de manera conjunta, especialment la gran influència que exerceix la societat sobre els altres tres.
L’objectiu principal és doble: d’una banda, que els alumnes siguin capaços de triar, dissenyar i desenvolupar hàbits de vida saludables i, d’altra banda, que desenvolupin la seva capacitat per influir en el seu entorn proper induint conductes que millorin la salut i el benestar social.
BLOC 2 SALUT I MALALTIA COM PODEM VIURE MILLOR? De quins factors depèn la nostra salut? Com afecta l’alimentació la nostra salut? Com afecta la qualitat ambiental la nostra salut? Quins factors afecten la nostra salut mental? Quines conseqüències té sobre la salut el consum d’alcohol i drogues? Com afecten la nostra salut els factors ambientals? Com afecten la nostra salut els factors socials, especialment les modes? Com podem millorar la nostra salut? Com podem dissenyar una dieta saludable? Com es poden prevenir els efectes nocius de la contaminació? Com podem portar una vida sexual saludable? Com funciona el sistema de salut andorrà? Quines són les malalties més freqüents a Andorra? Com han afectat les grans epidèmies en la història d’Europa? Quines són les causes principals de la fam al món? Quines són les malalties que causen més morts al món? I a Andorra? Com podria millorar la salut a escala global? I. FETS I CONCEPTES Concepte de salut. Alimentació i nutrició. El metabolisme humà i la funció que hi fan els nutrients. Factors culturals, socials, històrics que influeixen en l’alimentació.
Elements diferenciadors d’Andorra. Relació entre dieta i salut. Influència de la moda en la nostra dieta al llarg de la història i en diverses cultures. Patologies psicològiques i immunitàries d’origen alimentari. Identificació i estudi d’algunes malalties i el seu impacte social a Europa i a Andorra. La biotecnologia dels aliments, solució o problema? Relació entre l’estil de vida i els factors de risc amb la salut. La salut en relació amb la contaminació i altres factors ambientals. Epidemiologia, consideracions històriques i geogràfiques. Els efectes de les drogues i d’altres substàncies tòxiques sobre el sistema nerviós. La problemàtica del suïcidi a Europa i a Andorra. La problemàtica de la salut mental. Longevitat i qualitat de vida. La radiació, font de vida i mort. L’energia contaminant: soroll, radioactivitat, radiació còsmica. Els factors ambientals i l’etiologia del càncer. Grans pandèmies contemporànies. La profilaxi, la millor solució mèdica. Influència de les particularitats d’Andorra en la salut.
II.
PROCEDIMENTS C1 Identificació dels factors culturals, socials i històrics que influeixen en els hàbits alimentaris. Elaboració dels diagrames que relacionen els nutrients bàsics amb els processos metabòlics principals. Creació d’un model explicatiu sobre la relació entre dieta i salut. Creació d’un model explicatiu sobre la relació entre factors ambientals i de la salut. Identificació dels efectes de les drogues i altres substàncies tòxiques sobre el sistema nerviós. Elaboració de les representacions gràfiques que relacionen les principals malalties de transmissió sexual i les mesures profilàctiques corresponents.
C2 Recerca d’informació sobre patologies psicològiques i immunitàries d’origen alimentari. Indagació sobre l’impacte social i cultural de les grans epidèmies. Recerca sobre els hàbits alimentaris a Andorra. Indagació sobre els hàbits alimentaris i l’etiologia del càncer. Recerca sobre l’efecte de la malnutrició en el creixement i el desenvolupament de les persones. Recerca sobre la incidència de l’anorèxia i la bulímia a Andorra. Recerca sobre la relació entre variables mediambientals i l’etiologia del càncer. Indagació sobre les causes geogràfiques, climàtiques, econòmiques i històriques de les grans fams. Recerca sobre les malalties principals a Andorra en comparació amb altres països del seu entorn. Recerca sobre els riscos per a la salut de l’exposició a la radiació produïda per dispositius electrònics d’ús quotidià, com ara telèfons mòbils i ordinadors. Documentació i anàlisi del sistema de salut andorrà. Anàlisi de la problemàtica del suïcidi a Europa i a Andorra. Recerca sobre el paper de les dones en la millora de la salut humana. Ús dels coneixements matemàtics per descriure i resoldre problemes relacionats amb el coneixement de la salut i la malaltia. Recerca sobre la incidència del consum de drogues a Andorra. Indagació sobre l’ús adequat dels mètodes anticonceptius en funció de les situacions personals i els tipus de relació. Indagació sobre la influència històrica de les modes en els hàbits alimentaris, especialment en el cas de les dones. Indagació sobre els riscos i beneficis de la biotecnologia dels aliments.
C3 Elaboració en diversos formats de documents informatius sobre els efectes de les drogues en la salut física i mental. Elaboració en diversos formats de documents informatius sobre les principals malalties de transmissió sexual i les mesures profilàctiques adequades per prevenir-les. Proposició i realització d’accions que ajudin a combatre la malnutrició infantil al món. Elaboració i difusió d’un informe sobre els riscos mediambientals principals per a la salut a Andorra, que inclogui mesures de prevenció. Proposició de millores argumentades per al sistema de salut andorrà. Organització i participació en debats sobre l’efecte de les tendències socials en l’alimentació dels joves, amb especial atenció al problema de l’anorèxia i la bulímia. Recerca en aspectes concrets en què la tecnologia contribueix a millorar aspectes fonamentals de la nostra salut (cèl·lules mare, aplicació de les noves tecnologies de la cirurgia, teràpies genètiques, etc.). Elaboració i difusió de propostes de dietes saludables d’acord amb la cultura d’Andorra. Difusió de biografies sobre dones científiques relacionades amb el coneixement de la salut i la malaltia.
III.
ACTITUDS I VALORS Conscienciació de la importància d’adquirir hàbits alimentaris adequats per gaudir d’una bona salut. Conscienciació dels riscos per a la salut de l’abús de l’alcohol i el consum de drogues. Conscienciació de la importància d’anteposar la pròpia salut a les imposicions de la moda. Valoració de la importància de l’ús de mesures profilàctiques per mantenir una vida sexual sana. Adquisició de la consciència crítica de l’injust estat de salut en què es troba gran part de la població mundial. Valoració del sistema de salut andorrà. Apreciació crítica del paper de les noves tecnologies en la millora de la nostra salut. Valoració de la importància de compartir la informació científica amb la societat com a font de felicitat i benestar. Valoració del paper de les dones en el coneixement de la salut i la malaltia. Apreciació de l’ús de les matemàtiques per al coneixement de la salut i la malaltia.
Orientacions didàctiques del bloc Aquest bloc de recursos busca que els alumnes disposin dels recursos que els permetin triar i desenvolupar hàbits de vida saludables que contribueixin a una vida plena i feliç i també que contribueixin activament a la millora de la salut col·lectiva.
És molt important considerar la influència que exerceixen les tendències i les activitats de la societat sobre la salut dels ciutadans en quatre aspectes principals: l’alimentació, la sexualitat, la salut mental i la qualitat ambiental.
S’ha de treballar per reforçar i ampliar les competències i els coneixements adquirits pels alumnes en la segona ensenyança sobre els aspectes biològics que incideixen en la salut de les persones.
Actualment, hi ha una gran quantitat d’informació falsa o poc fonamentada sobre aspectes fonamentals de la salut de les persones i per això és molt important que, a partir del coneixement adquirit, els alumnes siguin competents per valorar la veracitat de les informacions referides a la salut i per discriminar entre les que tenen base científica i les que es basen en arguments pseudocientífics i en dades falses o inexistents.
Aquesta capacitat de distingir de manera fonamentada la informació fiable de la que no ho és ha de constituir la base per triar i desenvolupar lliurement hàbits de vida saludables.
També és molt important que els alumnes prenguin consciència de l’important paper que tenen els individus en la transmissió de la informació sobre la salut en el seu entorn social més pròxim i assumeixin la responsabilitat de contribuir a la transmissió d’idees veraces i de combatre la propagació de la informació falsa mitjançant l’ús de dades i arguments científics.
La dimensió social de la salut no acaba amb promoure la participació activa dels alumnes en la millora de la informació sobre salut del seu entorn proper.
Hi ha dos aspectes més, molt importants, que es preveuen en aquest bloc de recursos en els quals l’alumne ha d’aprofundir a través de la investigació tutelada pel professor.
En primer lloc, l’efecte que les activitats humanes causen sobre el medi ambient, en aspectes que incideixen en la salut de les persones, tenint en compte especialment l’efecte sobre la salut dels productes contaminants en l’aire, l’aigua i els aliments, i també l’efecte de les activitats econòmiques a escala global sobre la propagació d’epidèmies, la fam, i la disponibilitat d’aigua potable i de medicaments bàsics als països del tercer món.
En segon lloc, és molt important que els alumnes coneguin i valorin el paper de la solidaritat social en la millora de les condicions de vida de les persones; tant en el seu entorn proper (coneixent el sistema públic de salut d’Andorra) com en l’entorn més llunyà, a través de la solidaritat internacional per pal·liar i millorar els problemes de salut en altres parts del planeta.
BLOC 3 ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT En aquest bloc es persegueix que els alumnes reconeguin el nostre món com un sistema format, al seu torn, per diversos subsistemes (atmosfèric, oceànic, geològic, biològic i antròpic) íntimament relacionats entre si, comprenent les relacions principals entre ells.
A més, es pretén que els alumnes siguin capaços d’analitzar i comprendre la magnitud i les conseqüències de l’impacte que les activitats humanes exerceixen sobre els altres subsistemes i sobre el sistema global.
Es persegueix amb això despertar en els alumnes el sentit de la responsabilitat, individual i col·lectiva, davant dels problemes mediambientals i dotar-los de la capacitat de dissenyar hàbits de consum responsables amb el medi ambient.
També es pretén que els alumnes desenvolupin la capacitat d’informar i influir sobre el seu entorn social proper promovent la valoració, el respecte, el gaudi i la protecció del medi natural com un dels patrimonis més valuosos d’una societat.
BLOC 3 ECOLOGIA I SOSTENIBILTAT CAP A ON ANEM? Com funciona el nostre planeta? De què depèn el clima? Com transiten la matèria i l’energia en els ecosistemes? Com s’explica la distribució geogràfica de les espècies? Com afecten les activitats humanes l’equilibri del planeta? Com arriben fins al nostre organisme els productes contaminants que aboquem al medi natural? Com afecten el futur de la humanitat els desequilibris al planeta? Quin és el paper de la tecnologia en els problemes que afecten el nostre futur? Quins són els problemes mediambientals específics d’Andorra? Quines espècies estan amenaçades d’extinció a casa nostra? Quina és la nostra responsabilitat en el futur dels altres organismes del planeta? Què podem fer per contribuir a solucionar les problemàtiques ambientals? Com afecta el desenvolupament urbanístic el medi ambient? El consum d’aigua a Andorra és sostenible? El consum energètic a Andorra és sostenible? Tenim cura de les nostres espècies? El nostre desenvolupament econòmic afecta el canvi climàtic? I. FETS I CONCEPTES L’ecologia i els ecosistemes. L’organisme en l’ambient. Les relacions entre els éssers vius. El flux d’energia i matèria al llarg d’un ecosistema. La biodiversitat animal i vegetal a Andorra. Espècies en extinció a Andorra i els països veïns. Desequilibris en els ecosistemes.
Espècies invasores. Estudi i control de poblacions. Factors que determinen el clima: astronòmics, oceànics i atmosfèrics. L’efecte d’hivernacle i l’escalfament global del planeta. L’evolució de la capa d’ozó vinculada a l’activitat humana. Espècies en perill d’extinció; efecte de les activitats humanes. La contaminació del nostre entorn proper. Mesures de contenció i canvi de problemes mediambientals. Recursos hídrics globals i d’Andorra. Recursos energètics d’Andorra i globals. Potabilització de l’aigua. L’aigua com a bé escàs. Consum d’aigua i sostenibilitat. Consum energètic i sostenibilitat. Malalties derivades de la contaminació.
II.
PROCEDIMENTS C1 Elaboració d’un model explicatiu que relacioni els factors principals (astronòmics, corrents oceànics i concentració de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera) que determinen la temperatura mitjana del planeta. Representació del flux d’energia i de matèria en el nostre ecosistema. Modelització de la circulació de contaminants per la cadena tròfica i la seva relació amb la salut humana. Explicació de la distribució geogràfica de les espècies a partir de les seves relacions amb variables ambientals. Modelització de la relació entre variables d’activitat humana, variables mediambientals i les variacions en la distribució geogràfica dels organismes. Modelització de la distribució de l’aigua al planeta. Elaboració d’un model explicatiu del cicle de l’aigua. Modelització dels recursos energètics i les seves transformacions energètiques.
C2 Recerca d’informació de la relació de les activitats humanes amb el canvi climàtic actual. Indagació sobre l’ús i l’abús del consum d’aigua a Andorra. Recerca d’informació dels impactes ambientals de diverses fonts d’energia. Recerca d’informació de les possibles fonts d’energia alternativa i dels seus impactes mediambientals. Indagació experimental de models de progressió de poblacions en relació amb els seus recursos i les seves substàncies de rebuig. Elaboració d’un mapa que relacioni les variables mediambientals i la distribució de les espècies al Pirineu. Recerca sobre les espècies en perill d’extinció a Europa, amb especial atenció als Pirineus. Indagacions bibliogràfiques de problemàtiques mediambientals a Andorra. Recerca en aspectes concrets en què la tecnologia contribueix a millorar aspectes mediambientals i a conservar la biodiversitat (producció d’energies alternatives, augment de l’eficiència energètica, biotecnologia aplicada al reciclatge de materials, gestió d’espècies en perill d’extinció, recuperació d’espècies extingides per tècniques genètiques, etc.). Recerca sobre el paper de les dones en el coneixement i la protecció de la biodiversitat. Ús dels coneixements matemàtics per descriure i resoldre problemes relacionats amb el coneixement dels ecosistemes.
C3 Elaboració d’una proposta raonada de gestió sostenible de l’aigua a Andorra. Difusió d’una llista d’espècies amenaçades a causa de les activitats humanes a Europa, amb especial atenció als Pirineus. Elaboració d’un pla de difusió a la població del coneixement de la fauna i la flora pròpies del país. Organització i participació en debats argumentats sobre els possibles efectes del canvi climàtic al Pirineu i els seus països veïns. Proposició d’actuacions dirigides a conservar la biodiversitat a Andorra. Elaboració de propostes de millora argumentades adequades a les problemàtiques ambientals identificades a Andorra. Producció d’elements multimodals i multidisciplinaris que permetin als alumnes i ciutadans conèixer i gaudir el seu entorn natural. Disseny d’actuacions que permetin conscienciar els ciutadans i alumnes que formen part d’un sistema ecològic global interrelacionat. Elaboració i difusió de biografies sobre dones científiques relacionades amb el coneixement i la protecció de la biodiversitat. Proposició d’accions per disminuir el consum energètic a Andorra.
III.
ACTITUDS I VALORS Conscienciació de la singularitat dels ecosistemes pirinencs. Apreciació i gaudi del patrimoni botànic i zoològic d’Andorra i els Pirineus. Conscienciació de les amenaces al medi ambient específiques d’Andorra. Conscienciació de la importància de defensar la biodiversitat com un dels patrimonis més importants de la humanitat. Valoració de la importància d’adquirir hàbits de consum i gestió dels productes de rebuig que contribueixin a la defensa del medi ambient. Apreciació crítica del paper de les noves tecnologies en la millora del medi ambient i de la biodiversitat. Valoració de la importància de compartir la informació científica amb la societat com a font de felicitat i benestar. Valoració del paper de les dones en el coneixement i la protecció de la biodiversitat. Apreciació de l’ús de les matemàtiques per a la comprensió del funcionament integral del nostre planeta. Presa de consciència de l’aigua com un bé escàs. Valoració de la importància de fer un consum sostenible de l’aigua. Valoració de la importància de fer un consum energèticament sostenible.
Orientacions didàctiques del bloc La naturalesa interrelacionada del nostre món i la responsabilitat de les persones en el futur del planeta i les seves criatures són les idees fonamentals que articulen aquest bloc de recursos.
Només partint de la comprensió de la manera en què els components biòtics i abiòtics del planeta es relacionen entre si és possible comprendre l’abast de la influència de les activitats humanes sobre l’equilibri ecològic global i adquirir la consciència de la importància dels nostres hàbits de vida i consum per al futur de les generacions següents.
En aquest bloc de recursos es conjuguen alguns dels coneixements i capacitats dels altres dos blocs.
D’una banda, el coneixement de la història de la Terra i de la vida permet entendre en profunditat la xarxa de relacions entre els subsistemes del planeta (geològic, atmosfèric, hidrològic, biològic i antròpic) i, d’altra banda, les activitats humanes són causa fonamental en alguns dels problemes de salut que afecten les societats actuals.
Per això, és desitjable combinar els recursos d’aquest bloc que estan directament relacionats amb els dels altres dos blocs per tractar-los de manera conjunta i adquirir un coneixement global i integrat de les qüestions tractades, en comptes d’abordar-los de manera seqüencial i independent.
Aquest bloc ofereix moltes possibilitats per treballar la naturalesa interdisciplinària de l’assignatura, ja que moltes de les qüestions tractades requereixen combinar coneixements i recursos procedents de les ciències empíriques (la física, la química, la geologia i la biologia) i de les denominades ciències socials (l’economia, la sociologia o la història de les societats) per a la comprensió correcta de les interaccions entre les activitats humanes i els components biòtics i abiòtics dels ecosistemes.
També s’ha de prestar una atenció especial a l’ús de recursos matemàtics per descriure i quantificar la relació que hi ha entre les variables naturals i socials.
Cal remarcar la importància de la responsabilitat ciutadana amb la conservació de la natura, aprofundint en la relació que hi ha entre els hàbits de consum i el seu efecte sobre els ecosistemes més propers.
És fonamental que els alumnes entenguin que el patrimoni natural pròxim té un importantíssim valor en si mateix com a font de gaudi per als ciutadans i que constitueix una de les senyes d’identitat més rellevants de la seva societat.
També han d’entendre i valorar que el patrimoni natural del Principat constitueix un dels llegats més importants rebuts de les generacions anteriors i que preservar-lo per a les generacions següents representa una de les responsabilitats més importants de la societat actual.
CRITERIS D’AVALUACIÓ Criteris d’avaluació de la C1 COHERÈNCIA Entesa com l’establiment d’una connexió lògica entre les parts que integren una proposta o un model.
En els models elaborats pels alumnes hi ha d’haver una relació lògica entre el problema seleccionat, l’elecció de les variables, i l’establiment de les seves relacions i de les seves implicacions més rellevants.
Aquesta lògica s’ha d’expressar de manera explícita en el mateix model, explicant de manera raonada els motius de l’elecció de les variables i de l’establiment de les relacions entre elles.
També és important argumentar les implicacions sociocientífiques que es deriven del model.
L’alumne ha d’evitar tant la inclusió en el model d’aspectes accessoris com l’absència d’aquells altres que resultin fonamentals en la modelització.
Es vol obtenir la modelització més simple possible entre les que millor s’ajustin a la descripció de la qüestió sociocientífica en estudi.
PRECISIÓ Qualitat de descriure de manera concisa, rigorosa i exacta les parts que integren un model, de manera que permeti obtenir una idea exacta de cadascuna d’elles sense que hi hagi la possibilitat de confondre- les amb d’altres.
Els alumnes hauran d’elaborar models interpretatius en els quals tots els seus elements estiguin definits de manera rigorosa i inequívoca.
Es pretén que els alumnes seleccionin i defineixin amb la màxima concisió, exactitud i rigor possibles els aspectes fonamentals que el model pretén descriure i explicar, sense que resultin ambigus o quedin subjectes a possibles interpretacions diferents.
Aquests aspectes fonamentals s’han d’entendre com les variables que componen el model, les relacions establertes entre elles i les implicacions més rellevants del model.
SENTIT CRÍTIC Entès com el sentit crític en l’anàlisi detallada del model elaborat i la seva valoració segons els criteris establerts prèviament.
Es pretén que l’alumne faci una anàlisi raonada del model elaborat en relació amb els efectes de les relacions mútues entre les ciències i la societat.
El sentit crític en la valoració ha d’atendre el grau d’ajust del model elaborat a la qüestió sociocientífica en estudi i la integració en el model de les relacions entre les ciències i la societat, explicitant els criteris emprats per a això.
Aquestes relacions s’han d’entendre d’una manera àmplia, que inclogui l’efecte dels avenços tecnològics sobre la CA1.
Coherència CA2.
Precisió CA3.
Sentit crític C1 Elaborar models interpretatius raonats sobre qüestions sociocientífiques qualitat de vida de les persones i la influència mútua que hi ha entre el progrés del coneixement científic i l’evolució de la ideologia, així com la relació entre el nostre coneixement de la naturalesa i la relació emocional que hi mantenim.
Criteris d’avaluació de la C2 COHERÈNCIA Entesa com la correspondència lògica entre el propòsit d’una investigació i l’objectiu que persegueix.
Els alumnes han de dissenyar i dur a terme la investigació de manera que s’ajusti estrictament als seus propòsits, bé per contrastar les implicacions derivades d’un model interpretatiu previ (investigació capaç de contrastar), o bé per obtenir dades rellevants sobre una qüestió seleccionada prèviament (investigació exploratòria).
Totes les actuacions de la investigació han d’ajustar-se a un pla encaminat a buscar les respostes adequades a les preguntes de partida, evitant dur a terme activitats en què els resultats no estiguin directament relacionats amb el propòsit de la investigació.
RIGOR Entès com la utilització exclusiva en la investigació de dades precises i objectives.
Les activitats de recerca han d’estar dirigides a l’obtenció i el maneig de dades objectives, quantificables (susceptibles de ser tractades matemàticament) i repetibles.
En la informació obtinguda empíricament s’ha d’evitar l’ús de dades imprecises, d’apreciació subjectiva o fruit d’observacions no repetibles.
Per a això, la descripció de les dades obtingudes, les seves comparacions i l’establiment de relacions entre elles han d’efectuar-se mitjançant els procediments adequats, preferentment matemàtics, que assegurin la coherència entre les dades i les conclusions.
En el cas de la informació obtinguda bibliogràficament (o per Internet), només ha de considerar-se la que hagi estat obtinguda en fonts fiables.
SENTIT CRÍTIC Entès com el sentit crític en l’anàlisi detallada d’una investigació sociocientífica i la seva valoració segons els criteris establerts prèviament.
Els alumnes fan una anàlisi crítica de la investigació i la valoren en relació amb el propòsit inicial d’aquesta investigació.
En el cas de les investigacions que ens permet la contrastació, l’objectiu ha de ser l’obtenció de resultats que permetin contrastar la hipòtesi CA1.
Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític C2 Dur a terme investigacions sobre qüestions sociocientífiques sociocientífica de partida, i aconseguir una conclusió fonamentada a favor o en contra d’aquesta hipòtesi prèvia.
En el cas de les investigacions exploratòries, l’objectiu és establir noves hipòtesis sociocientífiques a partir de la sistematització de les noves dades obtingudes en la investigació.
Criteris d’avaluació de la C3 CREATIVITAT Entesa com la capacitat de concebre solucions fonamentades a problemes sociocientífics.
L’alumne planifica i dissenya actuacions de millora per a un problema sociocientífic concret del seu entorn proper a partir de les conclusions d’una anàlisi prèvia.
Per a això, han d’aparèixer clarament identificats els problemes concrets del seu entorn proper derivats d’una qüestió sociocientífica i les actuacions de millora proposades han d’estar fonamentades en els resultats d’un estudi previ, justificant la relació que hi ha entre el problema a millorar, l’actuació proposada i els resultats de millora esperats.
PERTINÈNCIA Entesa com l’adequació del disseny de l’acció als mitjans escollits.
Els alumnes dissenyen l’actuació de millora d’un problema sociocientífic ajustant-la a la tria dels recursos materials i humans.
En l’actuació proposada s’han d’establir amb claredat tant els requisits de temps i recursos materials i humans necessaris per dur-la a terme com la seva disponibilitat i selecció, assegurant que no hi hagi discrepància entre les necessitats i els recursos seleccionats.
CA1.
Creativitat CA2.
Pertinència C3 Dissenyar actuacions responsables i científicament raonades sobre qüestions sociocientífiques EXPECTATIVES DE FINAL DE CICLE Expectatives de final de cicle de la C1 Al final del batxillerat l’alumne relaciona els fenòmens naturals amb els fenòmens socials i reconeix la influència recíproca que hi ha entre els avenços científics i la societat on es produeixen.
Quan ho fa, elabora models interpretatius d’una qüestió sociocientífica concreta relacionant coneixements i procediments de diverses disciplines científiques.
L’alumne relaciona el problema a tractar, l’elecció de les variables, l’establiment de les relacions entre elles i els resultats obtinguts amb coherència.
A més, expressa amb precisió, per evitar ambigüitats i interpretacions alternatives, les variables considerades, com les relacions proposades entre elles, així com les conclusions obtingudes.
A partir del model elaborat, l’alumne fa una valoració amb sentit crític de les relacions mútues entre el progrés de la ciència, la qualitat de vida de les persones i l’evolució del pensament social, i desenvolupa la seva relació emocional amb el món natural.
Expectatives de final de cicle de la C2 Al final del batxillerat l’alumne empra el mètode científic propi de les ciències físiques i de la natura per a l’anàlisi i la comprensió de problemes d’índole socioeconòmica.
Quan ho fa, planteja una investigació coherent destinada a obtenir dades empíriques o bibliogràfiques rellevants per elaborar un model interpretatiu nou sobre una qüestió sociocientífica (investigació exploratòria) o contrastar les hipòtesis derivades d’un model interpretatiu previ (investigació que ens permet la contrastació).
L’alumne dissenya activitats d’investigació dirigides a l’obtenció i a l’ús de dades objectives.
En la descripció i la comparació de les dades obtingudes, així com en l’establiment de les relacions entre elles, l’alumne utilitza procediments matemàtics quan són necessàris.
L’alumne empra les dades obtingudes per arribar a conclusions sobre el problema de partida i valora amb sentit crític la investigació efectuada comparant els resultats obtinguts amb el seu propòsit inicial, i és capaç de comunicar les seves conclusions mitjançant textos i presentacions orals ajustats al públic al qual van dirigits.
Expectatives de final de cicle de la C3 Al final del batxillerat l’alumne dissenya accions responsables i col·laboratives destinades a millorar la qualitat de vida, individual i col·lectiva, de les persones del seu entorn.
Aquesta millora no només atén les condicions materials, sinó que també preveu aspectes emocionals, ja que no només es busca viure millor; també es pretén ser més feliç, prestant una especial atenció a la relació afectiva entre la gent i la natura d’Andorra.
En fer-ho, l’alumne identifica, amb criteris científics, situacions sociocientífiques susceptibles de millora i utilitza la seva creativitat per dissenyar i planificar actuacions dirigides a aconseguir aquesta millora.
Les actuacions plantejades s’han de seleccionar i ajustar de manera realista i pertinent als recursos materials, humans i temporals disponibles.
A més a més, l’alumne argumenta el disseny de les accions de manera fonamentada i amb pertinencia considerant diferents postures.
En la planificació de l’activitat es pretén aconseguir la màxima pertinència possible, seleccionant els objectius concrets a assolir, identificant les tasques que cal fer i proposant activitats de difusió a la població en relació amb la problemàtica inicial.
QUADRES DE SÍNTESI Quadre de síntesi de la C1 Elaborar models interpretatius raonats sobre qüestions sociocientífiques C1 Expressar el model interpretatiu propi sobre la relació entre la ciència i la societat Reconèixer la relació mútua entre el progrés científic i l’avanç de les idees socials Relacionar els fenòmens naturals amb els processos socials Reflexionar sobre les relacions de les diferents disciplines científiques entre si per assolir un coneixement integral dels fenòmens Criteris d’avaluació CA1.
Coherència CA2.
Precisió CA3.
Sentit crític Expectatives de final de cicle Al final del batxillerat l’alumne relaciona els fenòmens naturals amb els fenòmens socials i reconeix la influència recíproca que hi ha entre els avenços científics i la societat on es produeixen.
Quan ho fa, elabora models interpretatius d’una qüestió sociocientífica concreta relacionant coneixements i procediments de diverses disciplines científiques.
L’alumne relaciona el problema a tractar, l’elecció de les variables, l’establiment de les relacions entre elles i els resultats obtinguts amb coherència.
A més, expressa amb precisió, per evitar ambigüitats i interpretacions alternatives, les variables considerades, com les relacions proposades entre elles, així com les conclusions obtingudes.
A partir del model elaborat, l’alumne fa una valoració amb sentit crític de les relacions mútues entre el progrés de la ciència, la qualitat de vida de les persones i l’evolució del pensament social, i desenvolupa la seva relació emocional amb el món natural.
Identificar la influència mútua entre la ciència i la societat Quadre de síntesi de la C2 Dur a terme investigacions sobre qüestions sociocientífiques C2 Analitzar dades rellevants obtingudes per contrastar les hipòtesis prèvies Proposar hipòtesis contrastables Dissenyar una investigació sobre qüestions sociocientífiques Presentar adequadament els resultats Criteris d’avaluació CA1.
Coherència CA2.
Rigor CA3.
Sentit crític Expectatives de final de cicle Al final del batxillerat l’alumne empra el mètode científic propi de les ciències físiques i de la natura per a l’anàlisi i la comprensió de problemes d’índole socioeconòmica.
Quan ho fa, planteja una investigació coherent destinada a obtenir dades empíriques o bibliogràfiques rellevants per elaborar un model interpretatiu nou sobre una qüestió sociocientífica (investigació exploratòria) o contrastar les hipòtesis derivades d’un model interpretatiu previ (investigació que ens permet la contrastació).
L’alumne dissenya activitats d’investigació dirigides a l’obtenció i a l’ús de dades objectives.
En la descripció i la comparació de les dades obtingudes, així com en l’establiment de les relacions entre elles, l’alumne utilitza procediments matemàtics quan són necessàris.
L’alumne empra les dades obtingudes per arribar a conclusions sobre el problema de partida i valora amb sentit crític la investigació efectuada comparant els resultats obtinguts amb el seu propòsit inicial, i és capaç de comunicar les seves conclusions mitjançant textos i presentacions orals ajustats al públic al qual van dirigits. .
Quadre de síntesi de la C3 Dissenyar actuacions responsables i científicament raonades sobre qüestions sociocientífiques C3 Analitzar amb criteris científics un problema sociocientífic Identificar punts susceptibles de ser millorats en un problema sociocientífic Prendre decisions responsables i científicament raonades encaminades a millorar la salut pròpia i col·lectiva, la sostenibilitat i la qualitat de vida de la societat Criteris d’avaluació CA1.
Creativitat CA2.
Pertinència Expectatives de final de cicle Al final del batxillerat l’alumne dissenya accions responsables i col·laboratives destinades a millorar la qualitat de vida, individual i col·lectiva, de les persones del seu entorn.
Aquesta millora no només atén les condicions materials, sinó que també preveu aspectes emocionals, ja que no només es busca viure millor; també es pretén ser més feliç, prestant una especial atenció a la relació afectiva entre la gent i la natura d’Andorra.
En fer-ho, l’alumne identifica, amb criteris científics, situacions sociocientífiques susceptibles de millora i utilitza la seva creativitat per dissenyar i planificar actuacions dirigides a aconseguir aquesta millora.
Les actuacions plantejades s’han de seleccionar i ajustar de manera realista i pertinent als recursos materials, humans i temporals disponibles.
A més a més, l’alumne argumenta el disseny de les accions de manera fonamentada i amb pertinencia considerant diferents postures.
En la planificació de l’activitat es pretén aconseguir la màxima pertinència possible, seleccionant els objectius concrets a assolir, identificant les tasques que cal fer i proposant activitats de difusió a la població en relació amb la problemàtica inicial.