Estat: vigent · Text vigent a 22/10/2026 · Dades fins al BOPA del 21/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 20, any 2013 (02/05/2013) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Establiment del títol de màster en enginyeria informàtica Es crea el títol universitari de segon cicle, de caràcter estatal de màster en enginyeria informàtica.
Requisits per obtenir el títol L’obtenció del títol de màster en enginyeria informàtica requereix: 1) Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis corresponent aprovat pel Govern. 2) Haver dipositat els drets d’expedició del títol corresponent.
Competències professionals L’obtenció del títol de màster en enginyeria informàtica atorga les competències professionals per desenvolupar tasques adaptades a ocupar càrrecs especialitzats per a dirigir i liderar projectes, equips i organitzacions del sector de les TIC dins de l’empresa; gestionar processos de desenvolupament d’aplicacions vetllant per la qualitat, l’ús i la satisfacció dels usuaris; dissenyar aplicacions avaluant el rendiment de xarxes i sistemes; assessorar sobre l’estratègia en tecnologies de la informació, la distribució de continguts multimèdia a Internet i la gestió de la seguretat informàtica i desenvolupar aplicacions per a dispositius mòbils amb la tecnologia més actual.
Accés 1) Per accedir als ensenyaments estatals de màster és necessari estar en possessió d’un títol de bàtxelor andorrà o d’un títol equivalent reconegut pel Govern d’Andorra. 2) També poden accedir a aquests ensenyaments els titulars d’una diplomatura o llicenciatura andorrana, d’acord amb ordenacions anteriors.
Pla d’estudis El pla d’estudis ha d’especificar les competències professionals que ha d’adquirir l’aspirant al títol i ha de determinar les matèries a través de les quals es desenvolupen, i també les competències específiques i els criteris d’avaluació.
Competències mínimes S’han de garantir, com a mínim, les competències bàsiques següents, les quals han de ser avaluables: 1) Competències transversals
a) Capacitat per comunicar-se de manera efectiva tant oralment com per escrit respecte de qüestions complexes tant amb públics especialistes com no.
b) Capacitat per identificar, analitzar de forma crítica i resoldre problemes i per adaptar-se a situacions noves o complexes.
c) Capacitat d’utilitzar, innovar i aplicar les tecnologies de la informació.
d) Capacitat de treballar tant de forma autònoma com en equips multidisciplinars i en contextos internacionals.
e) Capacitat per cercar, discriminar, organitzar, utilitzar i analitzar informació complexa en un entorn professional especialitzat.
f) Capacitat per prendre decisions i aplicar els coneixements d’acord amb valors ètics i pràctiques socialment responsables, i dins del marc legal.
g) Capacitat per planificar i organitzar les pròpies necessitats d’aprenentatge de manera autodirigida i autònoma. 2) Competències específiques
a) Capacitat per projectar, calcular i dissenyar productes, processos i instal·lacions en tots els àmbits de la informàtica complint la normativa vigent i assegurant la qualitat del servei.
b) Capacitat per al modelatge matemàtic, el càlcul i la simulació particularment en tasques de desenvolupament i innovació en tots els àmbits relacionats amb la informàtica.
c) Capacitat per a l’elaboració, planificació estratègica, direcció, coordinació i gestió tècnica i econòmica de projectes en tots els àmbits de la informàtica seguint criteris de qualitat i medioambientals.
d) Capacitat per a la direcció general, direcció tècnica, en empreses, centres tecnològics i departaments, en l’àmbit de les TIC.
e) Capacitat per avaluar solucions basades en sistemes d’informació aplicant els principis de la lògica de negocis, la gestió de projectes i plans de viabilitat.
f) Capacitat per comprendre i saber aplicar la legislació, regulació i normalització de la informàtica tant en l’àmbit nacional com internacional amb especial èmfasi en la protecció de dades.
g) Capacitat per a la integració de tecnologies, aplicacions, serveis i sistemes propis de l’àmbit de les TIC, amb caràcter generalista, i en contexts més amplis i pluridisciplinaris.
h) Capacitat per modelar, dissenyar i definir l’arquitectura d’aplicacions, xarxes i serveis informàtics.
i) Capacitat per assegurar, gestionar, auditar i certificar la qualitat dels sistemes d’informació.
j) Capacitat per dissenyar, desenvolupar, gestionar, i avaluar mecanismes de certificació i de seguretat en el tractament i accés a la informació en un sistema de processament local o distribuït.
k) Capacitat per analitzar les necessitats d’informació que es plantegen en un entorn i portar a terme el procés de construcció d’un sistema d’informació.
l) Capacitat per dissenyar i avaluar sistemes d’informació distribuïts amb accés mòbil i multidispositiu.
m) Capacitat d’aplicar les habilitats bàsiques de recerca.
Nombre de crèdits El títol de màster consta d’un mínim de 120 crèdits europeus distribuïts en quatre semestres amb una càrrega de 30 crèdits cadascun.
Sistema de crèdit europeu La formació està basada en el crèdit europeu. El crèdit europeu és una unitat de valoració de l’ensenyament superior que es defineix en funció de la càrrega total de feina que es requereix a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, com ara l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades formatives, la redacció de treballs o projectes i altres activitats. El nombre d’hores de dedicació per crèdit ha d’estar comprès entre 25 i 30.
Llengües d’ensenyament El pla d’estudi han de permetre l’ús d’altres llengües a més del català. No obstant això, els plans d’estudi que no vehiculin cap matèria, mòdul o assignatura en llengua catalana, han d’incloure com a mínim un mòdul, matèria o assignatura de llengua catalana i/o de coneixements d’Andorra, ja sigui de caràcter obligatori, optatiu o de lliure elecció.
Tipus de crèdit Els crèdits s’han de repartir en obligatoris, optatius i de lliure elecció. El percentatge de formació optativa pot arribar fins a un màxim del 15%, i el de lliure elecció del programa fins a un màxim del 10%.
Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.