Decret del 15 de desembre del 2010 pel qual es delimita l’entorn de protecció de l’església de Santa Coloma i els criteris arquitectònics i urbanístics sobre el monument i el seu entorn
Estat: vigent · Text vigent a 23/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 72, any 2010 (22/12/2010) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Publicar la ubicació i la descripció de l’església de Santa Coloma que figuren a l’annex 1.
Establir els criteris arquitectònics i urbanístics definitius que han de regir les intervencions sobre l’església de Santa Coloma que figuren a l’annex 2.
Establir i delimitar l’entorn de protecció definitiu de l’entorn de protecció l’església de Santa Coloma, que es descriu a l’annex 3 a i que està representat al plànol que figura a l’annex 3 b que es publica.
Establir els criteris arquitectònics i urbanístics definitius que han de regir les intervencions sobre l’entorn de protecció dels monuments que figuren a l’annex 4 d’aquest Decret.
Notificar individualment als interessats la resposta a les seves al·legacions.
Determinar, d’acord amb el que estableix l’article 12.3 de la Llei 9/2003 , l’execució immediata dels criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre el monument (església de Santa Coloma) i sobre el seu entorn de protecció, a partir de la publicació d’aquest Decret al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Instar el Comú d’Andorra la Vella a adaptar al més aviat possible la planificació urbanística de la parròquia als criteris esmentats, d’acord amb els principis d’execució i prevalença que estableix l’article 12.3 de la Llei 9/2003 .
Sotmetre al règim d’autorització prèvia establert a l’article 14 de la Llei 9/2003 qualsevol obra o intervenció, tant si és de promoció pública com si és de promoció privada, que es vulgui efectuar sobre el monument o sobre el seu entorn de protecció.
Aplicar totes les altres mesures previstes a la Llei 9/2003 , del patrimoni cultural, derivades de l’aprovació d’aquest Decret.
Publicar aquest Decret al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i notificar-ho al Comú d’Andorra la Vella i a les persones propietàries afectades o concernides conegudes que consten a l’expedient o que han formulat al·legacions.
D’acord amb el que disposa l’article 124 del Codi de l’Administració, contra aquest Decret es pot interposar un recurs de reposició davant del Govern en el termini màxim de tretze (13) dies hàbils a comptar de l’endemà de ser publicat o, si escau, de les notificacions que siguin efectuades individualment. No obstant això, segons el que disposen els articles 50.1 i 129 del mateix Codi i l’article 12.3 de la Llei del patrimoni cultural, la interposició d’un recurs no en suspèn l’execució.
Decret entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Ubicació, descripció i valors de l’església de Santa Coloma Església d’origen preromànic aixecada en un moment indeterminat anterior al segle IX, situada en el nucli de població de Santa Coloma, entre una de les terrasses dels prats de les Planes.
Al llarg del temps ha estat objecte de diverses reformes que li han anat atorgant l’aspecte actual.
L’església actual és de planta rectangular, absis quadrat, coberta a dues aigües, porta oberta al sud, campanar de torre i porxo adossat al mur sud.
Els murs s’aixequen amb pedres d’esquist i granit de mida mitjana i petita, treballades, disposades més o menys a trencajunts i lligades amb morter de calç.
En el cas de la nau, però, l’obra de fàbrica és de tipus mixt, és a dir, a cada certa alçada de mur hi ha un arrasament o igualació amb bigues de fusta a manera de filada.
En el campanar, de quatre nivells de finestres geminades, destaca el tractament exterior del mur decorat amb frisos de tres, cinc i sis arcuacions cegues entre lesenes angulars que es fan més evidents als dos nivells superiors.
Al capdamunt de les dues lesenes que emmarquen la finestra del darrer nivell de la façana sud hi ha un cap esculpit en un carreu de travertí.
El porxo s’adossa a la façana principal del temple i limita al nord-est pel campanar i al sud-oest per un mur de pedra.
L’interior de la nau està il·luminat per quatre finestres obertes al mur sud i una oberta al mur oest.
L’absis està il·luminat per dues finestres obertes, una al mur sud i l’altra al mur est.
La separació entre la nau i l’absis, evident pel probable desnivell entre ambdós espais, s’accentua per l’existència d’un petit arc triomfal.
Aquesta obertura està coberta amb un arc de mig punt ultrapassat que es recolza sobre uns muntants avançats.
De la coberta inicial, també a una aigua i més baixa que l’actual, només es conserven els forats de les bigues al mur sud per sota de les quatre finestres d’esqueixada senzilla preromàniques.
En un moment indeterminat del segle XII es realitza una primera gran reforma de l’edifici.
Entre els segles XIII i XVII es duen a terme petites obres de manteniment encaminades a millorar les condicions d’ús de l’edifici, entre les quals destaca la construcció del porxo al segle XVII.
Passat l’any 1730 es tapen les finestres del campanar per reduir el corrent d’aire a l’interior de la nau.
Entre els anys 1740 i 1749 es fa una segona gran reforma interior de l’espai arquitectònic.
Entre els anys 1741 i 1749 es realitza el retaule dedicat a santa Coloma.
Al principi del segle XX es realitzen petites obres de manteniment de la nau.
En un moment lleugerament anterior a l’any 1926 s’arrenquen les pintures murals romàniques de l’absis.
Entre els anys 1933 i 1934, l’arquitecte Cèsar Martinell restaura l’interior i l’exterior del la nau, consolida l’estructura del campanar i, al mateix temps, descobreix i restaura els fragments actuals de pintura mural romànica de l’interior de la nau.
Entre els anys 1976 i 1977 es fa una segona campanya de restauració encaminada a recuperar la imatge original de l’edifici.
Durant els anys vuitanta es realitzen diverses campanyes de restauració.
A l’interior es conserven fragments de pintures murals d’època romànica, amb la temàtica de l’anyell místic.
També es conserva una talla romànica de la Mare de Déu i el retaule barroc esmentat dedicat a santa Coloma.
L’any 2007 es van recuperar les pintures murals romàniques de l’absis, que actualment estan conservades en un altre espai.
Aquestes consisteixen en una representació del Crist en majestat i el col·legi apostòlic.
Justificació i definició dels criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre l’església de Santa Coloma El manteniment i la conservació dels monuments són responsabilitat del ministeri titular de la cultura per mitjà dels tècnics del Patrimoni Cultural. La conservació i la restauració de l’església de Santa Coloma requereixen, com per a tots els béns patrimonials, un enfocament pluridisciplinari i una metodologia de treball que n’asseguri la salvaguarda física, el testimoni històric que representa i l’autenticitat. En aquest sentit, la Llei 9/2003 defineix, a l’article 1, el que significa la restauració, i també especifica, a l’article 15, que les intervencions de restauració efectuades en un monument s’han de basar en principis científics i criteris tècnics. D’aquesta manera, tot projecte d’intervenció sobre el monument ha de contenir:
- Un estudi previ d’acord amb la naturalesa i la complexitat dels treballs que es preveuen efectuar, i que expressa els objectius de la intervenció, descriu en detall l’estat dels monuments per mitjà de documents escrits, gràfics i fotogràfics, n’analitza la història i les observacions arqueològiques que s’hi puguin efectuar, i en detalla les patologies observades.
- Un projecte de restauració en el qual s’explica i es raona la proposta d’intervenció.
- Uns amidaments detallant els treballs previstos, un calendari d’execució i un pressupost estimatiu.
- Una memòria exhaustiva en què es detallen les eventuals modificacions respecte al projecte inicial. Constitueix un recull documental on es resumeixen les grans etapes de la intervenció, es presenten les actes de les reunions d’obra, les fotografies significatives dels treballs i els plànols de modificacions. Conclou amb recomanacions sobre les característiques i la periodicitat del manteniment que cal efectuar en els monuments. Els projectes de restauració i les direccions d’obra són encomanats a arquitectes qualificats i amb experiència en la conservació i la restauració de monuments històrics.
(a) Justificació i delimitació de l’entorn de protecció de l’església de Santa Coloma Delimitació i justificació de l’entorn de protecció El límit de l’entorn de protecció de l’església de Santa Coloma s’inicia a l’est, al pont on s’uneixen l’avinguda de Salou i el carrer Verge del Remei.
Des d’aquest punt, la carretera dóna accés al nucli de Santa Coloma.
Segueix la llera del riu Gran Valira per la cota 973 m, on el riu limita d’una forma natural l’entorn fins a l’avinguda d’Enclar que ressegueix fins arribar a l’alçada de la finca de l’estació de servei TOTAL.
En aquest punt, el límit travessa l’avinguda perpendicularment i voreja l’exterior de la finca esmentada i l’immoble amb façana posterior mitgera.
Segueix la vora exterior de la corba del carrer de les Escoles, per anar a trobar el camí dels Sartells, i deixa dins del perímetre un petit edifici que hi ha a l’angle entre el carrer i el camí.
El límit ressegueix el camí dels Sartells pel seu lateral sud fins a desviar-se per prendre la direcció de la callissa de la Canal, camí que segueix pel seu lateral oest fins on s’acaba i es troba amb el camí de la Margineda a Santa Coloma.
Des d’aquest punt, el límit puja en sentit nord-est pel camí fins arribar a la bifurcació amb el carrer Major, i l’agafa i el segueix fins al camí de les Marrades que va al collet de Sant Vicenç.
Al final del carrer Major, el límit el travessa i segueix la cota 1.016 m, baixa a la cota 1.000 m i passa per darrere dels immobles de la part alta del nucli antic de Santa Coloma i els seus prats.
Segueix la corba passant pel peu del solà d’Enclar i la tartera i baixa de cota progressivament pel vessant fins a la cota 987 m, per darrere de la zona industrial.
Ressegueix aquesta cota fins a l’àrea de descans que hi ha a l’inici del camí de Sant Vicenç i el carrer dels Barrers, per on baixa en sentit est, pel lateral sud, fins arribar al creuament amb el carrer del Camí Ral.
El límit segueix pel lateral est d’aquest carrer i passa per la mitgera entre els edificis 6 i 8 del carrer del Camí Ral, per anar a trobar l’avinguda d’Enclar, travessa l’avinguda, envolta pel lateral oest la nau que hi ha enfront del número 67, i continua fins a l’entrada nord de l’antic càmping Riberaigua.
El límit arriba fins a l’edifici del Parc de Bombers, que hi queda incorporat, fins al carrer Verge del Remei i pren la direcció en sentit al pont de Santa Coloma, punt d’inici de l’entorn.
Es determina aquest entorn de protecció per a l’església de Santa Coloma responent als preceptes de la Llei 9/2003 , del patrimoni cultural d’Andorra, és a dir, considerant l’espai, edificat o no, que dóna suport ambiental al bé, i que si és alterat pot afectar-ne els valors, les perspectives, la contemplació o l’estudi.
El perímetre delimitat s’estableix, doncs, en funció dels interessos patrimonials identificats i del territori en el qual es considera que les intervencions que s’hi facin poden tenir una incidència (més o menys gran) sobre la percepció que es té del bé, ja sigui des de perspectives properes com llunyanes, i també sobre la percepció que es té des del monument cap a l’exterior.
Aquest espai de suport “ambiental” és el que permet controlar les condicions que envolten el bé, susceptibles d’influir-ne o alterar-ne els valors naturals, urbans o rurals, la comprensió, la percepció i el significat.
D’aquesta manera, considerant els aspectes materials i els immaterials relacionats amb el monument, i en l’exercici de delimitació de l’entorn de protecció en relació amb el significat del lloc, s’han identificat els interessos patrimonials següents:
- El mateix monument
- Les visuals cap al monument
- La visual des de la plaça Major
- La visual des del carrer Major
- La visual des de l’avinguda d’Enclar
- Les visuals cap a l’església de Santa Coloma i des del monument cap a l’entorn:
- La visual des del monument cap a l’entorn: sector sud-oest
- La visual des del monument cap a l’entorn: sector nord-est
- La connexió històrica de l’església amb el roc d’Enclar
- El poble
- Les terres i les activitats agropecuàries
- Els camins
- Els testimonis arqueològics del subsòl Annex 3 (b) Plànol núm. 1 (entorn de protecció) Descarrega el document
Justificació i definició dels criteris arquitectònics i urbanístics que han de regir les intervencions sobre l’entorn de protecció Criteris arquitectònics i urbanístics particulars Zona 1: zona d’acompanyament
1. Caràcter general i objectius La zona 1 està constituïda per l’entorn immediat que envolta el monument sense el qual els seus valors es veurien modificats profundament. Està dividida en dues subzones. La subzona 1a correspon essencialment al sector agrícola, no edificat, indissociable del monument i que conserva el seu caràcter i el seus valors històrics. La subzona 1b, si bé ha perdut part del seu valor històric, té una relació directa amb la subzona 1a ja que és part de l’entorn immediat del monument. L’objectiu de la zona 1 és protegir els valors naturals i rurals existents a l’entorn immediat que acompanya el monument i afavorir-ne la contemplació. La zona d’acompanyament li dóna un suport ambiental que en facilita la comprensió i la percepció. Zona 1a
1. Caràcter general i objectius La zona 1(a) està constituïda per l’entorn immediat que envolta el monument. A la part sud-oest de l’església, els prats de les Planes conserven un caràcter rural i són testimoni de les activitats agrícoles tradicionals (camps de conreu, horts, feixes, arbredes.). Aquestes terres configuren el context històric i paisatgístic en el qual han crescut i evolucionat el monument i el poble de Santa Coloma. La zonificació 1(a) també s’estén cap a una part del sector nord-est que envolta el monument. La zona, de caràcter natural i plena de feixes i arbreda, es relaciona paisatgísticament amb el sector sud-oest de característiques similars. L’objectiu de la zona 1(a) és protegir els valors naturals i rurals existents a l’entorn immediat associat al monument, conservar-ne les característiques actuals, i així protegir i valoritzar l’església. Per aquesta raó no s’hi pot construir.
2. Delimitació La zona 1a s’inicia al sud-est del monument i pren com a punt de partida el perímetre del mur que tanca el recinte del monument, angle sud del cementiri. Segueix el carrer Major en direcció sud, pel lateral nord, fins arribar al conjunt d’immobles de cal Riberaigua, que queda fora de la zona
1. La delimitació reprèn el traçat del carrer Major fins arribar a l’immoble de cal Riba, i segueix deixant fora de la zonificació 1 aquest immoble i els altres que configuren el nucli històric. En aquest punt la zonificació segueix el camí dels prats de les Planes pel costat oest i enllaça amb el mur de feixa que delimita els prats i coincideix amb la cota 980. Travessa en direcció est l’extrem nord dels prats, fins al punt de les coordenades 530983 i 21968, a partir del qual gira en direcció nord-est per seguir l’angle format per dues feixes convergents. Finalment, continua fins al mur est de l’absis i segueix la tanca del cementiri fins a convergir amb el punt d’inici del traçat.
3. Criteris arquitectònics i urbanístics Implantació Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’excloguin les instal·lacions temporals de tipus circ així com les de càmping i caravàning.
- S’exclogui qualsevol tipus d’edicle, ja sigui fix o implantat de manera temporal. Murs i paraments Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es mantinguin en l’estat actual i es restaurin, si escau, els murs de pedra seca.
- Es realitzin els tancaments amb murs de pedra d’ús local (de característiques físiques i d’aspecte similar a la pedra tradicional del sector), inspirant-se amb els murs tradicionals. Medi ambient i tancaments Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’excloguin la tala d’arbres i els desbrossaments localitzats i radicals.
- Se substitueixi la tala per una replantació tret que estigui justificada.
- S’afavoreixin els tancaments vegetals vius d’espècies locals i/o amb materials naturals (pedra, fusta, ferro.).
- S’exclogui tota mena de dispositiu artificial de vegetació com ara jardineres, parterres, plantacions exòtiques.
- Es plantin o replantin les espècies vegetals exclusivament relacionades amb les característiques del lloc o bé similars.
- Es realitzin els tancaments en acord amb el caràcter rural predominant.
- Es conservi i mantingui la vegetació existent. Mobiliari urbà i senyalística Aquesta zona no ha de rebre, en principi, cap tipus de mobiliari urbà, per conservar el seu caràcter. Tot i així es poden admetre panells informatius o dispositius de seguretat que siguin necessaris, però la implantació, les dimensions i els acabats han de ser concebuts amb cura de manera que siguin eficaços però discrets. Es poden admetre altres elements de mobiliari urbà, com ara papereres o lluminàries, sempre que estiguin relacionats amb la posada en valor del bé i que el disseny i la implantació siguin al més discrets possible i no pertorbin el caràcter natural i rural de la zona. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’exclogui tot tipus de mobiliari urbà ja que és incompatible amb el caràcter natural de la zona.
- S’exclogui tot tipus de senyalística, a l’excepció d’aquella que estigui estrictament lligada a la seguretat de les persones i a la comprensió i interpretació del monument.
- Es realitzin les instal·lacions necessàries de manera que no siguin visibles.
- Es faci l’enllumenat públic de manera que s’integri en el paisatge, amb colors i tonalitats fosques i sense que la seva alçada superi la vegetació que l’envolta. Vials i xarxes diverses Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es conservin i es mantinguin els camins existents amb el seu traçat actual i amb el seu caràcter natural i rural (terra, acotaments sinuosos, empedrats).
- Es limiti l’enllumenat públic al mínim per evitar que les lluminàries escampin la llum inútilment, i s’afavoreixin les que es poden instal·lar prop del terra.
- Es pintin les instal·lacions de seguretat vial i els suports dels panells en una tonalitat fosca que s’adigui amb la vegetació de l’entorn.
- S’exclogui la construcció de camins d’accés que requereixin desmunts o rebliments que puguin alterar l’aspecte actual de l’entorn del monument. Zona 1b
1. Caràcter general i objectius La subzona 1b ha perdut part del seu caràcter natural i rural, però malgrat la pèrdua de valor, té una relació directa amb la subzona 1a ja que és part de l’entorn immediat del monument. La subzona 1b agrupa un jardí privat amb piscina limítrof del bé, una arbreda degradada i un aparcament, i es troba dins de la visual que es té del monument des de l’avinguda d’Enclar. Està en relació directa amb la subzona 1a i qualsevol intervenció que s’hi faci té una incidència directa sobre el monument. L’objectiu de la zona 1b és protegir l’entorn immediat del monument, però també té la funció de posar en valor l’església i evitar que s’hi pugui construir en alçada. Qualsevol projecte per revalorar aquesta subzona haurà de tenir en compte les visuals des del monument o cap al monument i ha de reforçar el caràcter de zona d’acompanyament.
2. Delimitació Té el seu inici en el mur est de l’absis del monument, fa un gir cap a l’est per continuar en direcció nord-oest fins al punt de coordenades 530994 i 21991, a partir del qual es dirigeix vers l’est per anar a trobar el límit del parc infantil el qual rodeja així com el de l’aparcament del restaurant Don Pernil pel costat nord-oest, fins arribar a l’avinguda d’Enclar. Segueix l’avinguda en direcció sud, fins a l’angle nord-est de la casa Riberaigua, que envolta pels costats nord i oest. Continua pel lateral nord del carrer Major i el mur est del recinte del monument, per tornar al punt d’inici.
3. Criteris arquitectònics i urbanístics Implantació Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es limiti al mínim la quantitat de construccions per reforçar el caràcter d’acompanyament del monument de zona i es limiti l’alçada de les construccions de manera que no superin el nivell d’assentament de l’església (cota 983 m).
- Es treballi el projecte arquitectònic tenint en compte la proximitat del monument i les visuals generades des del monument o cap al monument, i es presentin les perspectives adequades per assegurar una composició respectuosa amb la relació visual existent.
- Es presentin les perspectives adequades per assegurar una composició respectuosa amb la relació visual existent.
- S’excloguin les instal·lacions temporals de tipus circ així com les de càmping i caravàning.
- S’exclogui qualsevol tipus d’edicle, ja sigui fix o implantat de manera temporal. Murs i paraments Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es mantinguin en l’estat actual i es restaurin, si escau, els murs de pedra seca.
- Es realitzin els tancaments amb murs de pedra d’ús local (de característiques físiques i d’aspecte similar a la pedra tradicional del sector), inspirant-se amb els murs tradicionals. Medi ambient i tancaments Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’excloguin la tala d’arbres i els desbrossaments localitzats i radicals.
- Se substitueixi la tala per una replantació tret que estigui justificada.
- S’afavoreixin els tancaments vegetals vius d’espècies locals i/o amb materials naturals (pedra, fusta, ferro.).
- S’exclogui tota mena de dispositiu artificial de vegetació com ara jardineres, parterres, plantacions exòtiques.
- Es plantin o replantin les espècies vegetals exclusivament relacionades amb les característiques del lloc o bé similars.
- Es realitzin els tancaments en acord amb el caràcter rural predominant.
- Es conservi i mantingui la vegetació existent. Mobiliari urbà i senyalística Aquesta zona no ha de tenir, en principi, cap tipus de mobiliari urbà, per conservar el seu caràcter. Tot i així es poden admetre panells informatius o dispositius de seguretat que siguin necessaris, però la implantació, les dimensions i els acabats han de ser concebuts amb cura de manera que siguin eficaços però discrets. Es poden admetre altres elements de mobiliari urbà, com ara papereres o lluminàries, sempre que estiguin relacionats amb la posada en valor del bé i que el disseny i la implantació siguin al més discrets possible i no pertorbin el caràcter natural i rural de la zona. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’exclogui tot tipus de mobiliari urbà ja que és incompatible amb el caràcter natural de la zona.
- S’exclogui tot tipus de senyalística, amb l’excepció d’aquella que estigui estrictament lligada a la seguretat de les persones i a la comprensió i interpretació del monument.
- Es realitzin les instal·lacions necessàries de manera que no siguin visibles.
- Es faci l’enllumenat públic de manera que s’integri en el paisatge, amb colors i tonalitats fosques i sense que la seva alçada superi la vegetació que l’envolta. Vials i xarxes diverses Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es treballi la vialitat tenint en compte les visuals des del monument o cap al monument, i es presentin les perspectives adequades de manera que assegurin una composició respectuosa amb la relació visual existent.
- Es conservin i es mantinguin els camins existents amb el seu traçat actual i amb el seu caràcter natural i rural (terra, acotaments sinuosos, empedrats).
- Es limiti l’enllumenat públic al mínim per evitar que les lluminàries escampin la llum inútilment, i s’afavoreixin les que es poden instal·lar prop del terra.
- Es pintin les instal·lacions de seguretat vial i els suports dels panells en una tonalitat fosca que s’adigui amb la vegetació de l’entorn.
- S’exclogui la construcció de camins d’accés que requereixin desmunts o rebliments que puguin alterar l’aspecte actual de l’entorn del monument. Zona 2: zona sensible
1. Caràcter general i objectius La zona 2 constitueix la zona sensible formada per dues àrees que garanteixen la protecció, el control i el desenvolupament adequats de la zona d’acompanyament que envolta el monument. Està dividida en dues subzones, una zona 2a situada al sud del monument i una zona 2b situada al nord-oest i al sud de l’església que responen a dues estructuracions diferents del territori. L’objectiu general que guia els criteris arquitectònics i urbanístics de la zona 2 és assolir un bon nivell d’harmonia entre la zona 1 i la protecció i/o desenvolupament que es pugui produir al voltant, és a dir, entre aquesta zona majoritària de caràcter natural o rural; i la zona 2, nucli històric i zona majoritàriament edificada. A la vegada, s’ha de contribuir i garantir la qualitat i la coherència de l’entorn del monument. Tota intervenció duta a terme en aquesta zona contribueix inequívocament a assolir aquests objectius. En els espais de la zona 2 afectats per riscos naturals es podrà construir quan ho permeti el POUP d’Andorra la Vella i caldrà valorar el tipus d’actuació preventiva en funció de les visuals del monument. Zona 2a
1. Caràcters generals i objectius El caràcter general d’aquesta zona és rural i constitueix el nucli històric de Santa Coloma pròpiament dit. Cal considerar-la la zona d’acompanyament del bé que serveix per inscriure’l en una mateixa unitat morfològica i històrica. Els objectius que han de guiar els criteris arquitectònics i urbanístics d’aquesta zona 2a són el respecte i la protecció dels valors historicoartístics del nucli històric de Santa Coloma, la garantia de la seva vitalitat i continuïtat i la posada en valor del monument i els béns immobles catalogats i registrats que s’hi troben ubicats. Tota intervenció duta a terme en aquesta zona ha de contribuir inequívocament a assolir aquests objectius. D’aquesta manera interessa que les edificacions existents mantinguin la seva qualitat de mitgera o aïllada, que han de conservar en cas de rehabilitació. També és necessari preservar la tipologia tradicional que combina edificació i sòl lliure domèstic, com els horts o els patis.
2. Delimitació S’inicia a l’avinguda d’Enclar a l’angle nord-est de la casa Riberaigua.
Segueix la carretera fins al límit de l’immoble, actualment concessionari de la Fiat, propietat que inclou.
Passa per darrere dels immobles amb façana principal al carrer Major tot incloent els prats que hi ha al darrere, i tot limitant-se amb el perímetre de les edificacions més contemporànies, que queden excloses.
Ressegueix les feixes que delimiten els horts de la borda de camí dels Sartells, fins a trobar-se amb el creuament del camí dels Sartells i el carrer de les Escoles.
En aquest punt el límit segueix el camí fins arribar a l’alçada del mur nord de les escoles, on travessa el camí i voreja l’immoble de l’Escola Francesa excloent-la de la zona 2a, ja que tot i que el terreny on es situa, forma part del nucli històric directe, la morfologia arquitectònica de l’edifici no s’integra en el conjunt històric de Santa Coloma.
El perímetre de l’Escola condueix el límit novament cap al carrer de les Escoles i el segueix en direcció nord, fins a topar-se amb el carrer Major.
En aquest punt, el límit segueix el carrer Major pel lateral sud fins on acaba el carrer i es converteix en el camí de les Marrades o de Sant Vicenç.
Creua el carrer Major, segueix la corba de nivell 1.016m, baixa a la 1.000m i incorporen a la zona els prats del darrere de les cases històriques i que mantenen la morfologia del poble.
El límit segueix i passa pel peu de la tartera del solà d’Enclar fins que baixa en sentit sud pel límit que marca el mur de feixa del darrere del conjunt d’immobles de la borda de cal Miró.
Es retroba amb el carrer Major i el segueix pel seu costat nord, el baixa en direcció est incorporant en el seu recorregut les cases de cal Riba, cal Pallerola i ca l’Agustina Riberaigua.
En aquest punt, el límit segueix fins a trobar l’antiga casa Riberaigua i els seus annexos, que queden dins de la zona, puja pel carrer Major fins a la plaça de Santa Coloma des d’on continua seguint el lateral nord del carrer Major, i envolta per l’est i el nord la casa Riberaigua per anar a trobar el punt d’inici.
3. Criteris arquitectònics i urbanístics Implantació Amb caràcter genèric, s’estableix la prohibició de modificar el terreny natural (estat topogràfic en el moment de l’aprovació d’aquests criteris). Aquesta prohibició no s’ha d’interpretar en el sentit geomètric pur. El criteri que cal respectar és el d’adaptar l’edificació al terreny. Les modificacions que se’n facin, per als accessos a l’habitatge o la creació de feixes, han d’anar retrobant el perfil del terreny inicial. No s’admet la transformació del terreny en plataforma, ja que no s’adiu amb el caràcter general de la zona. Per assolir aquests objectius i segons el tipus de projecte i la seva implantació es pot demanar que:
- Es conservi la implantació de l’edificació existent.
- Les noves construccions es facin seguint la continuïtat de les construccions existents.
- Les superfícies de la implantació de les noves construccions no superin la mitjana de les superfícies de les implantacions de les edificacions tradicionals del poble, i mantinguin el patró geomètric de les plantes de l’arquitectura vernacular de Santa Coloma.
- S’integrin els volums construïts en el pendent natural limitant els desmunts i els terraplens.
- S’excloguin les instal·lacions temporals de tipus circ així com les de càmping i caravàning.
- Es tinguin en compte la tipologia existent així com els vials existents o previstos, amb la finalitat de no trencar les característiques de l’entorn en el qual s’inscriuen. Volumetria Com a principi general, s’han de conservar les construccions de l’arquitectura vernacular que acompanyen els monuments, i es podrà demanar, depenent del valor i les característiques de l’edifici, diferents nivells d’intervenció, ja siguin de reforma, rehabilitació o restauració, a fi d’assegurar la conservació del poble històric de Santa Coloma. Són acceptades les volumetries de les edificacions existents. Per assolir aquests objectius i segons el tipus de projecte i la seva implantació es pot demanar que:
- Es conservi el volum de l’edificació existent.
- Les volumetries de les noves construccions recuperin l’alçada mitjana de les construccions existents.
- S’exclogui qualsevol aixecament d’alçada perquè no és compatible amb l’esglaonament dels volums propers. Volum de coberta En aquesta zona s’ha d’afavorir una integració màxima de les intervencions en el paisatge existent. En aquest sentit, és desitjable seguir les característiques formals de l’arquitectura vernacular d’Andorra, la qual cosa no exclou l’adopció d’un llenguatge arquitectònic contemporani. Per assolir aquests objectius i segons el tipus de projecte i la seva implantació es pot demanar que:
- Es realitzin els vessants amb un pendent comprès entre el 35% i el 55%.
- S’adopti un volum de coberta a dues vessants d’igual pendent.
- S’excloguin les cobertes amb terrassa ja que no són compatibles amb el caràcter de la zona.
- S’integrin els equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que en sobresurtin. Materials de coberta Els materials de cobriment han de correspondre amb els objectius de la zona. Així, doncs, és imperatiu l’ús de la llosa natural, ja que és el caràcter predominant del poble. Per assolir aquests objectius i segons el tipus de projecte i la seva implantació es pot demanar que:
- Es cobreixin els vessants amb lloses de pissarra natural gruixudes clavades.
- S’excloguin els metalls brillants aparents. Detalls de coberta Per assolir aquests objectius i segons el tipus de projecte i la seva implantació es pot demanar que:
- Es realitzin les canals de recollida d’aigua en coure.
- Es disposin els baixants a l’extremitat de les façanes.
- Es realitzi el ràfec de coberta seguint el model constructiu tradicional.
- Es facin les finestres de coberta amb proporcions rectangulars, la dimensió més gran situada en el sentit del pendent, encastades arran del pla de coberta. S’excloguin els dispositius exteriors de filtre solar que sobresurtin.
- S’agrupin totes les xemeneies i les extraccions per limitar-ne la quantitat.
- Es revesteixin les xemeneies i les extraccions amb la mateixa pedra utilitzada per a les façanes.
- S’excloguin els metalls brillants aparents.
- S’integrin els equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que en sobresurtin.
- Es dissimulin les antenes hertzianes en les cobertes i les antenes parabòliques de manera que no siguin visibles des de l’àmbit públic. Si subsisteix algun dubte quant a la seva visibilitat, se’ls apliqui una pàtina de tonalitat fosca.
- S’excloguin les antenes i altres instal·lacions de tot tipus com ara publicitat, climatitzacions, cartells, il·luminacions, etc. Murs i paraments Cal preservar l’autenticitat dels testimonis de l’arquitectura vernacular existent i salvaguardar les relacions paisatgístiques que s’estableixen amb el monument i els béns protegits. Per assolir aquests objectius i segons el tipus de projecte i la seva implantació es pot demanar que:
- S’excloguin els murs que sobrepassin l’alçada d’una persona.
- Es facin els murs de pedra seca o amb aparença de pedra seca.
- Es cobreixin verticalment de plantes els murs de sosteniment dels terrenys.
- Es mantinguin en l’estat actual i es restaurin, si escau, els murs de pedra seca.
- S’utilitzin materials naturals (pedra, fusta) per a les façanes.
- S’exclogui qualsevol arrebossat amb una tonalitat clara que no pertorbi la lectura de l’entorn del monument.
- Es realitzi un revestiment de pedra d’ús local en totes les façanes per no deixar cap façana vista i no pertorbar la lectura del paisatge. Obertures La dimensió de les obertures i la seva repartició en la concepció de les façanes contribueix a una percepció harmoniosa dels nous elements construïts amb l’entorn en el qual s’han d’integrar. Cal, doncs, tenir, una cura especial en el disseny dels elements que creen ombres, com ara balcons, galeries i altres per evitar la presència d’ombres massa importants, i que la relació “ple/buit” sigui desequilibrada. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es limiti la quantitat d’obertures a les façanes.
- Es respecti una relació de plens i buits equilibrada.
- Es redueixin i es facin les obertures de les façanes en filades verticals ritmades.
- Es restringeixin els voladissos, els elements sortints o entrants de les façanes per evitar que siguin massa presents en el paisatge.
- Es limiti la profunditat de balcons i les galeries al pas d’una persona (0,70 m).
- Es creïn obertures amb caràcter dominant vertical en les quals l’alçada ha de ser com a mínim igual a un cop i mig l’amplada de la finestra. Es disposin enretirades uns 20 cm en relació amb el pla del mur exterior sense ampits que en sobresurtin. Fusteries exteriors La composició d’un edifici comporta, d’una banda, la definició del volum i de la relació entre els buits i els plens de les façanes i, d’altra banda, el disseny i la naturalesa dels materials i els acabats de les fusteries, que és fonamental. És convenient respectar aquests paràmetres quan es tracta d’un edifici existent concebut en una època donada i de tenir molt en compte el dibuix dels seus elements en les noves construccions. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es realitzin els tancaments d’obertures seguint els mètodes i amb els materials de l’arquitectura vernacular.
- Es realitzin les fusteries amb fusta natural tenyida de color fosc mat.
- S’excloguin els vidres o altres materials que generin un efecte mirall.
- Es facin les portes d’entrada i de garatge amb fusta de color fosc, de làmines amples i verticals, enretirades uns 20 cm respecte al pla del mur exterior.
- Es redueixi la secció dels marcs guardant les proporcions de les fusteries tradicionals.
- S’introdueixin llistons de divisió dels vidres de les finestres inspirant-se en els models tradicionals.
- S’excloguin les persianes de protecció dels locals comercials situades a l’exterior.
- Es realitzin els porticons de fusta amb llates de diferents amplades, sense travesses en diagonal, amb dos travessers horitzontals i abatibles en façana.
- S’excloguin els tendals, els para-sols i altres sistemes de protecció que no estiguin en relació amb el tipus d’arquitectura proposada. Medi ambient i tancaments És important que la zona salvaguardi els tancaments tradicionals i la vegetació existent s’integri en el caràcter de la zonificació. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es realitzin els tancaments amb murs de pedra d’ús local (de característiques físiques i d’aspecte similar a la pedra tradicional del sector) inspirant-se amb els murs tradicionals.
- Es recuperin les pedres dels murs.
- Es conservi i es mantingui la vegetació existent.
- S’afavoreixin els tancaments vegetals vius d’espècies locals i/o amb materials naturals (pedra, fusta, ferro.).
- Es plantin arbres de tronc alt d’espècies i varietats autòctones per recompondre un entorn natural al voltant de les noves construccions o de les existents.
- S’exclogui tota mena de dispositiu artificial de vegetació com ara jardineres, parterres, plantacions exòtiques.
- Es dissimulin els tancaments metàl·lics amb arbustos d’essències locals variades per dissimular al màxim la seva visió.
- Es mantinguin els espais i els terrenys públics en bones condicions i aparença.
- S’exclogui l’emmagatzematge de materials a l’aire lliure. En cas que l’activitat comercial, artesanal o industrial ho requereixi, es construeixi un local tancat per guardar els materials. Mobiliari urbà i senyalística En aquesta zona s’admet la instal·lació mínima de mobiliari urbà i senyalística, tot vetllant que sigui al més discreta possible. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es realitzin les instal·lacions indispensables de manera que siguin totalment invisibles i es preservi la lectura i el caràcter natural i rural de la zona.
- S’adapti o es dissenyi el mobiliari urbà estrictament necessari per preservar la lectura i el caràcter natural i rural de la zona.
- S’adaptin les dimensions, la implantació, el grafisme i els colors dels panells i dels cartells per permetre la preservació i la lectura del caràcter de la zona.
- Es faci l’enllumenat públic de manera que sigui eficaç amb un mínim d’elements i que s’integri en el paisatge, amb colors i tonalitats fosques.
- Es limiti la intensitat de l’enllumenat públic al mínim a fi de posar en valor el monument, així com els edificis públics. La potència lumínica no ha de pertorbar la percepció del monument i del seu entorn immediat. Tots els projectes relacionats amb aquest àmbit han de justificar de quina manera tenen en compte aquesta prescripció i definir amb precisió els paràmetres que cal estudiar.
- Es pinti la part posterior dels panells en un color fosc i mat. Vials i xarxes diverses Cal preservar el caràcter rural i paisatgístic d’aquesta zona, i per tant dels camins i els carrers com a elements vertebradors del nucli històric. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es conservin i es mantinguin els camins existents amb el seu traçat actual i amb el seu caràcter natural i rural (terra, acotaments sinuosos, empedrats).
- S’exclogui qualsevol tractament amb hidrocarburs.
- S’integrin a les futures construccions i a les existents tots els dispositius tècnics que s’hagin d’implantar en aquesta zona. Si no és possible, s’han d’enterrar o dissimular darrere un mur de pedra o be d’una tanca de tonalitat fosca.
- S’excloguin les instal·lacions elèctriques, telefòniques o altres, aèries.
- Es facin els enllaços elèctrics i telefònics de manera que no siguin visibles a les façanes.
- S’allunyin al màxim del monument els dispositius tècnics (comptadors, transformadors.).
- S’encastin els comptadors elèctrics en la maçoneria a peu de façana. Poden estar dissimulats darrere un portaló de tonalitat fosca sense sobresortir del pla exterior del mur.
- Es pintin les instal·lacions de seguretat vial i els suports dels panells en una tonalitat fosca que s’adigui amb la vegetació de l’entorn. Zona 2b
1. Caràcters generals i objectius Aquesta zona es divideix en dos sectors, un sector que se situa al nord-oest del monument, més industrial, i un sector situat al sud-est de l’església, més residencial. El caràcter general d’aquesta zona presenta construccions variades: hi cohabiten edificis plurifamiliars, naus industrials, tallers i vegetació natural i camps erms. El sector nord se situa entre el sector oest del poble, el roc d’Enclar al nord-oest, els prats de les Planes al sud i al nord-est el carrer de la Tartera. És un espai que consta d’antics horts, feixes i camps tot i que en algunes parts s’han construït edificacions recents. El sector sud se situa entre l’avinguda d’Enclar i la part sud-est del nucli històric. L’objectiu que es vol aconseguir és de constituir una transició entre el monument i el seu entorn immediat plenament rural. Per assegurar-ne una transició correcta, els criteris arquitectònics i urbanístics definits pretenen orientar la zona a esdevenir un espai residencial, i així, eliminar la indústria i els tallers que n’han deteriorat la zona. La urbanització que es preveu i s’adapta a l’entorn que ens trobem és de tipus unifamiliar, amb petits volums, inserits en un medi amb vegetació (jardins, horts, arbres de tronc alt, arbustos).
2. Delimitació Sector nord-oest S’inicia a l’avinguda d’Enclar en la cruïlla amb el carrer de la Tartera, baixa en direcció sud per la mateixa avinguda, fins a trobar-se amb el límit de l’aparcament del restaurant Don Pernil, al qual dóna el tomb pel costat nord-oest.
Puja creuant les feixes de l’entorn proper al monument i les feixes que voregen els camps de les Planes, travessant per anar a buscar la feixa que segueix la cota 980, i a partir d’aquesta segueix el límit ja marcat per la zona 1 en direcció sud.
En trobar-se amb el carrer Major es desvincula de la zona 1 i pren el carrer Major en direcció oest fins a trobar-se amb el límit de la zona 2a, el segueix fins a la cota 1.000m, on gira per seguir-la i travessar a la vegada el solà d’Enclar.
Baixa progressivament de cota, fins a la 987m, la qual segueix fins a l’àrea de repòs on començà el camí de Sant Vicenç, per trobar-se amb el carrer dels Barrers, incorporant al límit les indústries de la zona.
En el punt de trobada amb el carrer, el ressegueix fins a topar amb l’immoble número 37, ressegueix el mur de tancament de la finca excloent-lo del límit.
Es troba amb el mur de tancament del nou complex residencial (Parc Comtal), el ressegueix fins al tancament de la finca adjacent, fins a trobar-se amb el carrer de la Tartera.
Segueix el carrer en direcció sud i tanca el límit amb el punt d’inici.
Sector sud-est En aquest sector, el límit s’inicia a l’avinguda d’Enclar, després de l’immoble que actualment està destinat a concessionari d’automòbils marca Fiat.
Segueix la voravia de l’avinguda pel costat oest, fins a la bifurcació amb el carrer de les Escoles.
Segueix aquest carrer pel lateral nord de la voravia, fins a trobar-se amb l’edifici de l’escola Francesa i el límit de la zona 2a.
En aquest punt, el límit segueix el traçat marcat per la zona 2a, fins a trobar-se amb el punt de sortida de la zonificació.
3. Criteris arquitectònics i urbanístics Implantació Les noves construccions s’han d’integrar al més discretament possible en el paisatge construït i no construït existent per tenir una menor incidència sobre el bé d’interès cultural. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’integrin els volums construïts en el pendent natural limitant els desmunts i els terraplens.
- S’implantin les noves construccions tenint en compte les vies projectades per minimitzar-ne l’impacte sobre el paisatge existent.
- Es tinguin en compte els vials existents o previstos amb la finalitat de no trencar les característiques de l’entorn en què s’inscriuen.
- S’excloguin les instal·lacions temporals de tipus circ així com les de càmping i caravàning. Volumetria Per permetre una bona integració dels volums construïts en l’entorn, és necessari fraccionar les masses imponents, treballar les façanes accentuant els jocs d’ombres, i no crear façanes cegues de gran superfície. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es treballi el projecte arquitectònic tenint en compte les visuals des del monument o cap al monument, i es presentin les perspectives adequades per assegurar una composició respectuosa amb la relació visual existent.
- Recuperin l’alçada mitjana de les construccions existents les volumetries de les noves construccions.
- S’exclogui qualsevol aixecament d’alçada perquè no és compatible amb l’esglaonament dels volums propers.
- S’agrupin els volums que s’han de construir per evitar la dispersió de les construccions en el paisatge existent.
- Es fraccionin els volums quan les superfícies a construir no permetin una integració del volum en el pendent i per evitar masses imponents que creïn una barrera en el paisatge. Volum de coberta Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’adopti un volum de coberta a dues vessants d’igual pendent.
- Es realitzin els vessants amb un pendent comprès entre el 35% i el 55%.
- S’excloguin les cobertes amb terrassa ja que no són compatibles amb el caràcter de la zona.
- S’integrin els equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que en sobresurtin. Materials de coberta Els materials de les cobertes en aquesta zona tenen com a objectiu passar desapercebuts en relació amb les visuals llunyanes que hom té des del monument o cap al monument. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es facin les cobertes amb llosa.
- S’excloguin els metalls brillants aparents. Detalls de coberta L’objectiu d’aquest apartat va lligat amb l’anterior. És important assegurar que els elements tècnics necessaris no s’imposin en el paisatge. El control dels volums i dels materials utilitzats permet integrar-los millor en el paisatge. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’excloguin les antenes i altres instal·lacions de tot tipus com ara publicitat, climatitzacions, cartells, il·luminacions.
- Es dissimulin les antenes hertzianes en les cobertes i les antenes parabòliques de manera que no siguin visibles des de l’àmbit públic. Si subsisteix algun dubte quant a la seva visibilitat, se’ls apliqui una pàtina de tonalitat fosca.
- Es dissimulin els equipaments tècnics d’extracció d’aire i d’altres tipus darrere un parament de color fosc i que no creï reflexos.
- S’integrin els equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que en sobresurtin.
- S’agrupin totes les xemeneies i les extraccions per limitar-ne la quantitat.
- Es revesteixin amb la mateixa pedra utilitzada per a les façanes o altres revestiments tradicionals les xemeneies i els conductes d’extraccions.
- Es realitzin les finestres de coberta amb proporcions rectangulars, la dimensió més gran situada en el sentit del pendent, encastades arran del pla de coberta. S’excloguin els dispositius exteriors de filtre solar que sobresurtin.
- Es disposin els baixants a l’extrem de les façanes.
- Es realitzin les canals de recollida d’aigua en coure.
- Es facin els voladissos de les cobertes amb cabirons aparents. Murs i paraments Un dels elements més perceptibles en un paisatge són les superfícies de massa imponents dels murs de façanes cegues (sense obertures o amb poques obertures). És important tenir una cura especial en aquests punts en aquesta zona. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es mantinguin en l’estat actual i es restaurin, si escau, els murs de pedra seca.
- Es realitzi un revestiment en totes les façanes per no deixar cap façana en obra vista i no pertorbar la lectura del paisatge.
- S’utilitzin materials naturals (pedra, fusta) per a les façanes.
- S’excloguin els murs que sobrepassin els 2 m d’alçada.
- Es realitzin els paraments amb pedra d’ús local (de característiques físiques i d’aspecte similar a la pedra tradicional del sector), i s’exclogui qualsevol altre material.
- S’exclogui qualsevol arrebossat amb una tonalitat clara o massa viva per no pertorbar la lectura de l’entorn del monument.
- Es cobreixin verticalment de plantes els murs de sosteniment dels terrenys.
- Es revesteixin els murs de contenció amb pedra d’ús local de mides petites o mitjanes. Obertures La quantitat i la disposició de les obertures en una façana condiciona la visió llunyana de la relació entre els buits i els plens sobretot perquè l’obertura s’expressa com una ombra, fins i tot quan es tracta d’una percepció llunyana. Per aquesta raó és important tenir cura en l’equilibri d’aquesta relació i corregir algunes propostes mal equilibrades o poc estudiades. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es limiti la quantitat d’obertures a les façanes.
- Es respecti una relació de plens i buits tradicional i equilibrada.
- S’adopti, de manera preferent, una proporció d’obertures més altes que amples.
- Es redueixin i es facin les obertures de les façanes en filades verticals ritmades.
- Es treballin les obertures o elements sortints de les façanes per evitar ombres massa importants i que siguin massa presents en el paisatge.
- Es restringeixin els voladissos, els elements sortints o entrants de les façanes per evitar que siguin massa presents en el paisatge.
- Es limiti la profunditat de balcons i les galeries al pas d’una persona (0,70 m). Fusteries exteriors La concepció d’un edifici preveu la definició d’uns volums, però també dels detalls de façanes. És molt important tenir cura d’aquest àmbit encara que el seu impacte visual llunyà sigui relatiu. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’utilitzi fusta natural.
- Es limiti l’impacte visual dels marcs al mínim necessari.
- S’adoptin fusteries de tonalitat fosca per dissimular-les al màxim.
- Es pintin les finestres, els porticons, les persianes i els elements metàl·lics en la mateixa tonalitat, amb un aspecte mat o setinat.
- Es redueixi la secció dels marcs perquè coincideixin amb les proporcions de les fusteries tradicionals.
- S’integrin les persianes a l’interior del mur o de l’edifici.
- S’excloguin els vidres o altres materials que generin un efecte mirall.
- Es realitzin les portes de garatge amb un acabat exterior de fusta de color fosc, de làmines amples i verticals.
- Es facin les portes d’entrada i de garatge en fusta de color fosc, enretirades uns 20 cm respecte al pla del mur exterior.
- S’excloguin els tendals, els para-sols i altres sistemes de protecció que no estiguin en relació amb el tipus d’arquitectura proposada. Medi ambient i tancaments En aquesta zona el tractament de les masses construïdes, dels moviments de terres, dels murs de contenció i de tota la vegetació té una importància cabdal. Convé que abans de la concepció d’un edifici o d’un projecte tècnic es faci una reflexió sobre els acabats, els materials i la posició de la vegetació en funció de les visuals llunyanes des del monument. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es mantinguin els espais i els terrenys públics en bones condicions i aparença.
- Es realitzin els tancaments amb murs de pedra d’ús local (de característiques físiques i d’aspecte similar a la pedra tradicional del sector) inspirant-se amb els murs tradicionals.
- Es plantin o replantin les espècies vegetals exclusivament relacionades amb les característiques del lloc o bé similars.
- Es conservi i es mantingui la vegetació existent.
- S’afavoreixin els tancaments vegetals vius d’espècies locals i/o amb materials naturals (pedra, fusta, ferro.).
- S’excloguin tota mena de dispositiu artificial de vegetació com ara jardineres, parterres, plantacions exòtiques.
- Es pintin els pals i les xarxes metàl·liques amb tonalitats fosques quan no siguin de fusta natural.
- S’exclogui l’emmagatzematge de materials a l’aire lliure. En cas que l’activitat comercial, artesanal o industrial ho requereixi, es construeixi un local tancat per guardar els materials. Mobiliari urbà i senyalística Tot projecte d’implantació de mobiliari urbà o de senyalística ha de tenir en compte la presència del monument quant a la seva possible incidència en relació amb les visuals llunyanes. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’adapti o es dissenyi el mobiliari urbà estrictament necessari perquè preservi la lectura i el caràcter natural i rural de la zona.
- S’atenuï l’impacte de la senyalització viària imprescindible tot adoptant els sistemes més discrets quant a dimensions, acabats i implantació.
- S’adapti el tipus d’enllumenat i les intensitats lumíniques a l’ús de cada via (camí de vianants, carretera general, etc.)
- La potència lumínica no pertorbi la percepció del monument i del seu entorn immediat. Tots els projectes relacionats amb aquest àmbit han de justificar de manera clara de quina manera tenen en compte aquesta prescripció i han de definir amb precisió els paràmetres que cal estudiar.
- S’adaptin les dimensions, la implantació, el grafisme i els colors dels panells i dels cartells per permetre la preservació i la lectura del caràcter de la zona.
- Es faci l’enllumenat públic de manera que sigui eficaç amb un mínim d’elements i que s’integri en el paisatge, amb colors i tonalitats fosques.
- Es pinti la part posterior dels panells en un color fosc i mat. Vials i xarxes diverses Com que es tracta d’un espai identificat com a sensible en relació amb el monument, cal minimitzar l’impacte visual dels vials i de les instal·lacions, que s’han d’allunyar al màxim possible del monument. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Els dispositius tècnics s’allunyin al màxim del monument.
- Es plantin arbres de tronc alt i/o arbustos d’espècies locals al llarg dels vials.
- Se suprimeixin progressivament les instal·lacions aèries existents (electricitat, telèfon.), i no se’n facin de noves. En cas que siguin indispensables, s’han de soterrar.
- Es facin els enllaços elèctrics i telefònics de manera que no siguin visibles a les façanes.
- S’integri sistemàticament en cada projecte una reflexió prèvia sobre la relació visual possible entre el lloc on s’implanta el monument i el projecte d’infraestructura, tenint en compte les visions diürna i nocturna.
- Es pintin les instal·lacions de seguretat vial i els suports dels panells en una tonalitat fosca que s’adigui amb la vegetació de l’entorn.
- Es triïn els paviments de les voravies i dels espais públics (no accessibles als vehicles), de manera que s’allunyin de les pavimentacions d’hidrocarburs habituals. S’adapti de manera acurada el material escollit amb l’ús del lloc.
- S’integrin a les futures construccions i a les existents tots els dispositius tècnics que s’hagin d’implantar en aquesta zona. Si no és possible, s’han d’enterrar o dissimular darrere d’un mur de pedra o bé d’una tanca de tonalitat fosca.
- S’encastin els comptadors elèctrics en la maçoneria a peu de façana. Poden estar dissimulats darrere un portaló de tonalitat fosca sense sobresortir del pla exterior del mur. Zona 3: zona d’influència
1. Caràcters generals i objectius Anomenada zona d’influència, la zona 3 constitueix els espais perimetrals del nord, de l’est i del sud de l’entorn de protecció, majoritàriament construït i molt urbanitzat. La zona 3 està en relació visual directa o indirecta amb el monument i en complementa el fons visual perceptible des del monument.
2. Delimitació S’inicia a l’oest per sota la tartera, al carrer dels Barrers en el punt amb les coordenades x, y: 530911.23, 22060.52, i segueix el carrer incorporant dins l’entorn els immobles que es troben al sud del traçat.
Continua per aquest carrer fins arribar a la intersecció amb el camí ral.
El límit segueix pel lateral est d’aquest carrer i passa per la mitgera entre els edificis 6 i 8 de carrer Camí Ral, per anar a trobar l’avinguda d’Enclar, travessa l’avinguda, rodeja pel lateral oest la nau que hi ha enfront del número 67, i continua fins a l’entrada nord de l’antic càmping Riberaigua.
El límit arriba fins a l’edifici del Parc de Bombers el qual incorpora dins del límit.
El límit de la finca es troba amb el carrer del Verge del Remei i pren la direcció en sentit al pont de Santa Coloma, creua el pont i segueix la llera del riu per la corba de nivell 973 m, pel costat oest fins a topar-se amb l’avinguda d’Enclar.
Ressegueix l’avinguda pel costat sud-est per la voravia, la creua a l’alçada de la finca, actualment destinada a Estació de Servei.
Voreja el perímetre de l’immoble i el que es troba al darrere seu amb façana mitgera.
Segueix la vora exterior de la corba del carrer de les Escoles, per anar a trobar el camí dels Sartells.
Des d’aquí, el límit es dirigeix al creuament del camí dels Sartells amb la callissa de la Canal.
Puja en sentit nord-oest resseguint la callissa, fins a creuar amb el camí de Santa Coloma.
Segueix aquest camí en sentit nord-est fins al creuament amb el carrer Major.
En aquest punt el límit gira, i ressegueix el traçat del carrer Major pel seu costat sud fins a creuar el carrer de les Escoles, on pren la seva direcció seguint la voravia pel lateral oest fins a l’avinguda d’Enclar i en segueix tot el traçat per la voravia pel costat sud-oest, fins arribar a la intersecció amb el carrer de la Tartera.
En aquest punt, el límit pren el traçat del carrer pel lateral nord, i a la vegada resseguint el traçat de la zona 2b direcció nord fins a retrobar el punt de partida.
3. Criteris arquitectònics i urbanístics Implantació La implantació de tota nova construcció en aquesta zona ha de tenir en compte la tipologia i els vials existents o previstos, amb la finalitat de no trencar les característiques de l’entorn en què s’inscriu. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’integrin els volums construïts en el pendent natural limitant els desmunts i els terraplens.
- S’implantin les noves construccions tenint en compte les vies projectades per minimitzar-ne l’impacte sobre el paisatge existent.
- S’excloguin les instal·lacions temporals de tipus circ així com les de càmping i caravàning. Volumetria Per permetre una bona integració dels volums construïts en l’entorn, és necessari fraccionar les masses imponents, treballar les façanes accentuant els jocs d’ombres, i no crear façanes cegues de gran superfície. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es treballi el projecte arquitectònic tenint en compte les visuals des del monument o cap al monument, i es presentin les perspectives adequades per assegurar una composició respectuosa amb la relació visual existent.
- S’agrupin els volums que s’han de construir per evitar la dispersió de les construccions en el paisatge existent.
- Es fraccionin els volums per evitar masses imponents que creïn una barrera en el paisatge. Volum de coberta Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es realitzin els vessants amb un pendent comprès entre el 35% i el 55%.
- S’integrin els equipaments tècnics necessaris a l’interior del volum de coberta, sense que en sobresurtin. Materials de coberta Els materials de les cobertes en aquesta zona tenen com a objectiu passar desapercebuts en relació amb les visuals llunyanes que es tenen des del monument o cap al monument. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es facin les cobertes amb llosa.
- Es facin les cobertes amb plaques metàl·liques o altres materials en què el ritme de l’ondulació, si en té, s’esculli en funció de les dimensions de l’edifici, i es pintin amb tonalitats fosques que s’aproximin al màxim al color de la llosa natural. Detalls de coberta L’objectiu d’aquest apartat va lligat amb l’anterior. És important assegurar que els elements tècnics necessaris no s’imposin en el paisatge. El control dels volums i dels materials utilitzats permet integrar-los millor en el paisatge. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’excloguin les antenes i altres instal·lacions de tot tipus com ara climatitzacions, cartells, il·luminacions.
- Es dissimulin les antenes hertzianes en les cobertes i les antenes parabòliques de manera que no siguin visibles des de l’àmbit públic. Si subsisteix algun dubte quant a la seva visibilitat, se’ls apliqui una pàtina de tonalitat fosca.
- S’agrupin totes les xemeneies i les extraccions per limitar-ne la quantitat.
- Es facin les xemeneies i els conductes d’extracció en una tonalitat fosca.
- Es dissimulin els equipaments tècnics d’extracció d’aire i d’altres tipus darrere un parament de color fosc i que no creï reflexos.
- Es facin les finestres de coberta amb proporcions rectangulars, la dimensió més gran situada en el sentit del pendent, encastades arran del pla de coberta. S’excloguin els dispositius exteriors de filtre solar que sobresurtin.
- S’excloguin els metalls brillants aparents.
- Es facin les canals de recollida d’aigua en una tonalitat fosca, privilegiant l’ús del coure. Murs i paraments Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es realitzi un revestiment en totes les façanes per no deixar cap façana en obra vista i no pertorbar la lectura del paisatge.
- S’exclogui qualsevol arrebossat amb una tonalitat clara o massa viva per no pertorbar la lectura de l’entorn del monument.
- Es revesteixin els murs de contenció amb pedra d’ús local (de característiques físiques i d’aspecte similar a la pedra tradicional del sector), de mides petites o mitjanes. Obertures La quantitat i la disposició de les obertures en una façana condiciona la visió llunyana de la relació entre els buits i els plens sobretot perquè l’obertura s’expressa com una ombra, fins i tot quan es tracta d’una percepció llunyana. Per aquesta raó és important tenir cura en l’equilibri d’aquesta relació i corregir algunes propostes mal equilibrades o poc estudiades. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es creïn obertures amb caràcter dominant vertical.
- Es restringeixin els voladissos, els elements sortints o entrants de les façanes per evitar que siguin massa presents en el paisatge. Fusteries exteriors La concepció d’un edifici preveu la definició d’uns volums, però també dels detalls de façanes. És molt important tenir cura d’aquest àmbit encara que el seu impacte visual llunyà sigui relatiu. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’adoptin fusteries de tonalitat fosca per dissimular-les al màxim.
- Es pintin les finestres, els porticons, les persianes i els elements metàl·lics en la mateixa tonalitat, amb un aspecte mat o setinat.
- S’integrin les persianes a l’interior del mur o de l’edifici.
- S’excloguin els vidres o altres materials que generin un efecte mirall.
- S’excloguin els colors llampants en els accessoris comercials com ara tendals, senyalitzacions, presentadors de vitrines, etc. Medi ambient i tancament És convenient que abans de la concepció d’un edifici o d’un projecte tècnic es faci una reflexió sobre els acabats, els materials i la posició de la vegetació en funció de les visuals llunyanes des del monument. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es conservi i es mantingui la vegetació existent relacionada amb el riu, sempre que sigui compatible amb les necessitats hidràuliques del riu.
- Es plantin arbres de tronc alt d’espècies i varietats autòctones per recompondre un entorn natural al voltant de les noves construccions o de les existents.
- Es cobreixin verticalment de plantes els murs de sosteniment dels terrenys.
- S’exclogui tota mena de dispositiu artificial de vegetació com ara jardineres, parterres, plantacions exòtiques.
- Es mantinguin els espais i els terrenys públics en bones condicions i aparença.
- S’exclogui l’emmagatzematge de materials a l’aire lliure. En cas que l’activitat comercial, artesanal o industrial ho requereixi, es construeixi un local tancat per guardar els materials. Mobiliari urbà i senyalística Tot projecte d’implantació de mobiliari urbà o de senyalística ha de tenir en compte la presència del monument quant a la seva possible incidència en relació amb les visuals llunyanes. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- Es faci l’enllumenat públic de manera que sigui eficaç amb un mínim d’elements i que s’integri en el paisatge, amb colors i tonalitats fosques. Es limiti la intensitat de l’enllumenat públic al mínim a fi de posar en valor el monument, així com els edificis públics.
- S’exclogui qualsevol senyalització lumínica intermitent.
- S’adaptin les dimensions dels panells i/o cartells, així com la seva implantació, grafisme i colors.
- Es pinti la part posterior dels panells en un color fosc. Vials i xarxes diverses Com que es tracta d’un espai identificat com a influenciable en relació amb el monument, cal minimitzar l’impacte visual dels vials i de les instal·lacions. Per assolir aquests objectius i segons l’emplaçament i el tipus de projecte, es pot demanar que:
- S’integri sistemàticament en cada projecte una reflexió prèvia sobre la relació visual possible entre el lloc on s’implanta el monument i el projecte d’infraestructura, tenint en compte les visions diürna i nocturna.
- S’integrin a les futures construccions i a les existents tots els dispositius tècnics que s’hagin d’implantar en aquesta zona. Si no és possible, s’han d’enterrar o dissimular darrere un mur de pedra o bé d’una tanca de tonalitat fosca.
- S’encastin els comptadors elèctrics en la maçoneria a peu de façana. Poden estar dissimulats darrere un portaló de tonalitat fosca sense sobresortir del pla exterior del mur.
- Es pintin les instal·lacions de seguretat vial i els suports dels panells en una tonalitat fosca que s’adigui amb la vegetació de l’entorn.
- S’excloguin les instal·lacions elèctriques, telefòniques o altres, aèries.
- Es plantin arbres de tronc alt i/o arbustos d’espècies locals al llarg dels vials.
- Es triïn els paviments de les voravies i dels espais públics (no accessibles als vehicles), de manera que s’allunyin de les pavimentacions d’hidrocarburs habituals. S’adapti de manera acurada el material escollit amb l’ús del lloc.