Estat: vigent · Text vigent a 24/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 77, any 2026 (08/07/2026) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Sota la denominació de “Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra”, per anagrama “COFA”, que es va crear en mèrits de la Llei 4/2013 , del 18 d’abril, de creació del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra, és una corporació de dret públic i caràcter professional que es regeix pels presents Estatuts i, en tot allò que no s’hi hagi previst especialment, per la Llei 39/2022 , de l’1 de desembre, reguladora de les professions titulades de la salut, i per la Llei 6/2008 , del 15 de maig, d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals i les seves modificacions.
El “Col·legi Oficial de Fisioterapeutes d’Andorra” té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins. Té la condició de corporació de dret públic per al compliment de les funcions públiques legalment atribuïdes.
El Col·legi té per objecte, d’una part, vetllar perquè l’actuació dels fisioterapeutes correspongui als interessos de la societat, garantint l’acompliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió i oferint progressivament una assistència sanitària de qualitat i actualitzada i, d’altra part, dotar als fisioterapeutes d’una institució de representació i defensa de la professió i dels interessos professionals dels col·legiats.
Els fins essencials del Col·legi són els que disposa la legislació vigent i, especialment:
a) Ordenar i vetllar pel bon exercici professional de la fisioteràpia.
b) Representar i defensar els interessos generals dels fisioterapeutes, de la fisioteràpia i, particularment, les seves relacions amb l’Administració i amb les institucions.
c) Vetllar perquè la fisioteràpia constitueixi un mitjà adequat per a la millora de l’atenció de la salut dels ciutadans.
d) Promoure i estendre la integració de la fisioteràpia en l’estructura sanitària.
e) Garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió de fisioterapeuta.
f) Canalitzar les relacions entre els col·legiats i l’administració pública.
g) Assessorar el Govern en les matèries referents a l’exercici de la professió de fisioterapeuta.
h) Percebre les taxes per les prestacions de serveis que corresponen a les funcions públiques, d’acord amb la normativa vigent.
i) Les altres que li siguin atribuïdes per disposició legal o reglamentària.
El domicili social del Col·legi es fixa a Andorra la Vella, avinguda Consell d’Europa, 13, 2n 1a, però podrà ésser traslladat a un altra adreça dins del Principat d’Andorra, per acord de l’Assemblea General.
El Col·legi es constitueix per una durada indefinida, sense perjudici d’un acord de dissolució degudament adoptat per l’Assemblea General o per les causes que prevegi la Llei.
Per al compliment dels seus fins, el Col·legi té atribuïdes les funcions següents:
a) Vetllar perquè l’exercici professional respongui, en nombre de professionals i en qualitat, a les necessitats de la població.
b) Elaborar i mantenir vigent un Codi Deontològic de la professió i tenir cura del seu respecte i seguiment, exercint, si cal, tasques disciplinàries.
c) Intervenir en tots els àmbits de regulació de l’activitat sanitària que afectin la fisioteràpia, col·laborar amb l’Administració Pública, participant, en l’esfera de les seves competències, en els òrgans consultius de l’Administració i emetent els informes que els siguin requerits pels òrgans o autoritats administratives i judicials.
d) Dotar-se dels recursos humans, materials i econòmics proporcionals a la seva entitat i finalitat i mantenir l’estructura del Col·legi en condicions d’assolir els seus objectius.
e) Promoure i dur a terme tot tipus d’activitats de millora de la condició professional i humana dels col·legiats.
f) Vetllar per tal que, en la utilització del nom i en l’exercici de les tècniques pròpies de la fisioteràpia, no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial i altres actuacions irregulars.
g) Col·laborar en la formació continuada dels col·legiats.
h) Emetre informes i dictàmens relatius a la fisioteràpia i al seu exercici professional.
i) Representar, en exclusiva, els interessos dels col·legiats i vetllar per a la bona pràctica de la professió de fisioterapeuta, en les relacions amb l’administració pública i parapública, la qual cosa inclou la negociació i la signatura dels eventuals convenis dels professionals titulats de la salut amb dites entitats, de conformitat amb la normativa que resulti aplicable.
j) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.
k) Aprovar els pressupostos, regular i fixar les aportacions dels col·legiats.
l) Qualsevol altra funció i activitat que s’ajusti a la finalitat del Col·legi i als interessos de la fisioteràpia i dels seus professionals.
La incorporació al Col·legi és preceptiva per atots els professionals que exerceixin la fisioteràpia en el sector públic o privat, ja sigui per compte propi o per compte aliè, que seran considerats membres exercents, o bé, voluntària, per als membres que no exerceixen professionalment la fisioteràpia, i que seran considerats membres no exercents. En qualsevol cas, tots els membres del Col·legi professional són membres de ple dret, sense perjudici dels drets i els deures específics que es derivin de cadascun dels dos règims de col·legiació abans definits. La qualitat de membre del Col·legi comporta la plena adhesió i subjecció als Estatuts, al codi deontològic i ètic i a tots els acords dels òrgans de direcció del Col·legi adoptats vàlidament.
Tenen dret a incorporar-se al Col·legi, tant en règim d’exercents, com en règim de no exercents o d’exercici de curta durada, les persones que, a més d’estar en possessió dels drets civils i polítics i no trobar-se en cap supòsit d’incapacitat per a l’exercici de la professió per causes de pèrdua de la col·legiació o d’incompatibilitat per al seu exercici, compleixen, a més, els següents requisits:
a) Estar en possessió de la nacionalitat andorrana o, en el seu cas, i excepte en els casos d’exercici de curta durada, acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra. En el cas que l’exercici professional titulat es desenvolupi, exclusivament, per compte aliè, acreditar que es disposa dels documents abans esmentats o, si és el cas, d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent. En qualsevol cas, cal acreditar que s’ha obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada x.
b) Estar en possessió d’una titulació oficial d’ensenyament superior en fisioteràpia de, com a mínim, nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) emesa o reconeguda pel Govern d’Andorra, excepte en el cas que el professional disposi d’una habilitació especial del Govern per exercir la professió que l’eximeixi d’aquest nivell.
c) Acreditar estar en possessió del nivell B2 de Llengua Catalana, emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra, tret que es disposi d’una dispensa obtinguda conforme a la legislació en vigor.
d) Haver obtingut la inscripció al Registre de professionals sanitaris del Ministeri de Salut.
e) No disposar d’antecedents penals no cancel·lats per delictes majors dolosos relacionats amb la professió, ni al Principat, ni a l’estranger.
Les condicions requerides per a col·legiar-se, a més dels requisits descrits en l’article 9, són les següents:
a) Sol·licitud adreçada al COFA, acompanyada dels documents que acrediten el compliment dels requisits a què es refereix l’article 9anterior, en el cas que el Col·legi encara no disposi dels mateixos.
b) Abonament de la quota de matriculació.
c) Per als membres exercents i d’exercici de curta durada, exhibició del document que acrediti que el sol·licitant disposa d’una assegurança que garanteix la responsabilitat civil professional. En el cas dels exercents que no són de curta durada, si no estan en possessió del mateix, el COFA en gestionarà la disposició a través d’una pòlissa professional comuna, si així ho manifesta la persona interessada.
d) Fotocòpia del passaport o del document d’identitat, així com, en el seu cas, de les autoritzacions d’immigració requerides.
e) Certificat d’antecedents penals d’Andorra, i quan es tracti d’un nacional no andorrà, també el del seu país d’origen, a fi d’acreditar que no té antecedents penals vigents per delictes majors dolosos.
f) Certificat de bones pràctiques del Col·legi professional d’origen, acreditatiu de no estar inhabilitat o suspès per a l’exercici de la professió de fisioterapeuta, en el cas que hagi estat col·legiat en un altre col·legi de fisioterapeutes.
g) Els altres que demani la Llei i la normativa en vigor.
La Junta de Govern del COFA haurà de resoldre sobre la sol·licitud de col·legiació en un termini de trenta (30) dies hàbils a comptar de la presentació. La resolució de la Junta de Govern del COFA serà comunicada a l’interessat dins del termini expressat i serà motivada quan es denegui la col·legiació. En aquest cas, farà també esment dels recursos que hi són oposables. Una vegada obtinguda l’admissió, el COFA acorda donar l’alta definitiva com a membre i la inscriu en el llibre del registre oficial de fisioterapeutes d’Andorra. La Junta de Govern no pot denegar la col·legiació a les persones que compleixin els requisits establerts per la Llei i pels presents Estatuts.
Són motius de pèrdua de la condició de col·legiat:
a) Per voluntat pròpia manifestada per escrit a la Junta de Govern, sense perjudici de les obligacions professionals o corporatives pendents de compliment.
b) Per inhabilitació acordada en l’expedient disciplinari corresponent.
c) Per pèrdua dels requisits exigits per a la col·legiació
d) Per expiració de l’autorització temporal d’exercici concedida pel Govern.
e) Per sentència judicial ferma d’inhabilitació per a l’exercici professional.
f) Per impagament de la quota col·legial o altres aportacions establertes pels òrgans de Govern durant un termini superior a sis mesos i després de requeriment fefaent de pagament efectuat pel Col·legi, en el qual s’establirà un termini de pròrroga de dos mesos més. Tanmateix, el pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.
g) Per defunció.
h) Per modificació de la capacitat d’obrar.
i) Per invalidesa greu reconeguda per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social.
j) Per no haver obtingut, en el termini legalment establert, el nivell B2 de català expedit o reconegut per Govern.
El col·legiat que hagi perdut aquesta condició pot demanar a la Junta de Govern la reincorporació al COFA, que s’ha d’acordar forçosament si, en el moment de la sol·licitud, no hi concorre la causa que va motivar la pèrdua de la col·legiació i la persona reuneix tots els requisits normatius i estatutaris que s’exigeixen per adquirir aquesta condició. En el supòsit de la reincorporació col·legial, la persona que demana la reincorporació mantindrà el número de col·legiat anterior a la baixa. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.
La Junta de Govern del COFA ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals i al Ministeri de Salut, totes les altes, canvis de règim de col·legiació, suspensions i pèrdues de col·legiació que s’esdevinguin en el si del COFA.
La condició de col·legiat comporta la plena adhesió als presents Estatuts, amb tots els drets i obligacions que se’n derivin i la subjecció als acords de l’Assemblea General i la Junta de Govern, adoptats vàlidament.
Són drets dels col·legiats:
a) Exercir la professió de fisioterapeuta.
b) Assistir i participar a les Assemblees Generals, personalment o havent delegat el seu vot a un altre col·legiat per escrit.
c) Ésser assistit, assessorat i defensat pel Col·legi, amb els mitjans de què aquest disposa i en les condicions reglamentàries fixades, en totes aquelles qüestions relacionades amb l’exercici professional.
d) Utilitzar els serveis i mitjans del Col·legi en les condicions establertes.
e) Participar com a elector i/o candidat en les eleccions que es convoquin en l’àmbit col·legial, participar activament en la vida col·legial, ésser informat i intervenir amb veu i vot en les Assemblees Generals.
f) Formar part de les comissions, seccions o grups de treball que s’estableixin.
g) Integrar-se en les institucions de previsió que es creïn, en les condicions que es fixin.
h) Gaudir i practicar la formació professional continuada.
i) Ser informats del funcionament del Col·legi i, especialment, de les decisions dels òrgans de govern, de l’estat de comptes i de les relacions del Col·legi amb els poders públics i amb tercers. Aquest dret es pot exercir sol·licitant la informació corresponent a la Junta de Govern o als altres òrgans estatutaris de govern i, si escau, formulant preguntes a les assemblees generals.
j) Donar-se de baixa del Col·legi.
k) Els col·legiats que hagin fet constar a l’acta el seu vot contrari a un acord i els que no hagin assistit a la reunió on es va prendre i no hagin delegat el seu vot, poden impugnar-lo judicialment si és contrari a aquesta Llei o als Estatuts del Col·legi, o si beneficia uns col·legiats o tercers en perjudici d’uns altres col·legiats o els interessos del Col·legi, en el termini dels trenta dies següents a la seva adopció.
Són deures dels col·legiats:
a) Exercir la professió èticament i respectar les normes establertes en la legislació, en aquests Estatuts, i les que puguin dictar-se.
b) Complir les normes corporatives, així com els acords adoptats per la Junta de Govern i per l’Assembla General del Col·legi.
c) Presentar al Col·legi les declaracions professionals, contractes i altres documents que li siguin requerits d’acord amb les disposicions estatutàries o reglamentàries i les disposicions legals.
d) Contractar i mantenir vigent una pòlissa d’assegurança que cobreixi la responsabilitat civil professional del col·legiat.
e) Comunicar al Col·legi, en un termini de trenta dies, els canvis de residència o domicili, ja sigui professional o personal, o qualsevol modificació que afecti la seva fitxa personal.
f) Contribuir al sosteniment del Col·legi, pagant puntualment les quotes aprovades.
g) Participar activament en la vida col·legial: assistir a les Assemblees Generals i les comissions, seccions o altres grups de treball a què, per la seva especificitat professional, sigui convocat.
h) Exercir diligentment els càrrecs pels que fou elegit i complir els encàrrecs que els òrgans de govern del Col·legi pugin encomanar-li.
i) No perjudicar els drets corporatius o professionals d’altres col·legiats.
j) Cooperar amb la Junta de Govern i, particularment, prestar declaració i facilitar informació en els afers d’interès col·legial per als quals li sigui requerida, sense perjudici del secret professional.
k) No fer ús d’aquella publicitat encaminada a l’obtenció de clientela, directament o indirecta, que sigui contrària a la deontologia professional o signifiqui competència deslleial.
l) Comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals siguin coneixedors.
m) Respectar el secret professional pel que fa a les dades i informacions relatives a l’exercici professional, d’acord amb la legislació específica aplicable.
n) En el supòsit de risc greu, de catàstrofe o de calamitat pública, exercir la seva professió en els termes previstos legalment.
Domicili per a les notificacions:
a) Les persones col·legiades han de facilitar al COFA un domicili per a notificacions a tots els efectes col·legials i, també, un numero de telèfon i una adreça electrònica amb la mateixa finalitat. En el supòsit de canvi d’aquestes dades, el Col·legiat haurà de comunicar de manera fefaent al COFA el canvi perquè pugui produir efectes.
b) Les comunicacions adreçades al domicili, al telèfon i a l’adreça electrònica facilitats amb aquesta finalitat pel col·legiat es consideren vàlidament efectuades i produeixen efectes a partir de la data de lliurament.
L’exercici de la professió de fisioterapeuta és incompatible amb les activitats següents:
a) Amb l’exercici de càrrecs de Cap de Govern, Síndic i subsíndic generals, membre del Consell Superior de la Justícia, membre de Govern, Cònsol major o menor, Secretari d’Estat, Secretari General del Govern o del Consell General o del Consell Superior de la Justícia o d’un Comú, Cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor general del Govern o d’un Comú, director d’un organisme autònom o d’una entitat parapública.
b) En els altres supòsits en què ho estableixin les lleis o els tractats internacionals que formin part de l’ordenament jurídic andorrà.
Amb independència de la responsabilitat civil, penal o administrativa en què puguin incórrer, els col·legiats estan subjectes a responsabilitat disciplinària, que es depurarà d’acord amb el que preveuen els presents Estatuts i el codi deontològic del COFA, de conformitat igualment amb el que disposa la legislació en vigor relativa a professions titulades en matèria de salut i relativa a l’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals. Són infraccions professionals les accions i omissions, voluntàries o imprudents, contràries a la normativa legal o reglamentària tipificades i establertes com a tals per aquests Estatuts, el Codi Deontològic o la legislació en vigor relativa a professions titulades en matèria de salut i relativa a l’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals. Alhora, són infraccions col·legials les conductes previstes com a tals per aquests Estatuts, el Codi Deontològic o la legislació en vigor relativa a professions titulades en matèria de salut i relativa a l’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals, que fan referència a la relació de la persona col·legiada amb el COFA i amb les altres persones col·legiades, en l’àmbit del funcionament del col·legi. Les infraccions es classifiquen com a molt greus, greus o lleus, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.
D’acord amb el que preveuen aquests Estatuts i la legislació aplicable, el Col·legi, mitjançant la seva Junta de Govern, té potestat disciplinària per a sancionar els col·legiats pels actes que realitzin i/o omissions en què incorrin en l’exercici de la professió que suposin infracció a deures o normes ètiques professionals.
En la resolució dels expedients disciplinaris, la Junta de Govern actuarà sempre amb la totalitat dels seus membres. Si algun d’ells és absent o està impossibilitat, serà substituït per una altre col·legiat designat per sorteig entre els que portin més de tres (3) anys d’exercici al Principat.
En cas que un expedient faci referència a un membre de la Junta de Govern del Col·legi, aquest ha de quedar al marge de les deliberacions que l’afectin. Serà substituït de la mateixa manera que s’indica a l’article anterior.
El Col·legi ha d’exercitar la potestat sancionadora per mitjà de la Junta de Govern, que esdevé Junta Disciplinària.
La Junta Disciplinaria està formada per cinc membres del Col·legi: tres membres de la Junta, inclòs el degà i dos col·legiats més, elegits per sorteig entre tots els membres del Col·legi.
Causes d’abstenció dels membres de la Junta de Govern:
a) El parentiu amb l’expedientat fins al quart grau de consanguinitat o el segon d’afinitat.
b) L’amistat íntima o enemistat manifesta amb l’expedientat.
c) Tenir un interès personal en la qüestió que motiva l’expedient, o tenir interès en una qüestió semblant, pendent de resolució.
d) Tenir o haver tingut una relació professional, mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts del procediment.
e) Tenir plets pendents amb qualsevol de les parts del procediment.
Si un membre de la Junta de Govern que es trobi inclòs en una de les causes enumerades a l’article anterior no assenyala el seu motiu d’abstenció, l’expedientat podrà promoure’n la recusació mitjançant escrit en el qual indicarà la causa en què es fonamenta la petició de recusació.
1. La resolució de la Junta Disciplinària ha d’estar fonamentada en base als fets i normes d’aquests Estatuts.
2. Tanmateix, ha de ser proporcional, raonada i coherent amb els fets imputats.
3. Totes les resolucions i tràmits de la Junta Disciplinària han de constar per escrit i estar documentats en un registre a tal efecte del COFA.
4. Els tràmits s’han de notificar a tots els interessats en el procediment en un termini de 5 dies des de la seva celebració o realització. Dita notificació es pot fer personalment o mitjançant escrit al domicili professional dels interessats.
5. En cas que s’imposi una sanció d’inhabilitació, la Junta Disciplinària ho ha de comunicar al Govern, a comptar de l’endemà de la fermesa de la sanció.
Els col·legiats poden ser objecte d’un expedient informatiu que determini la seva responsabilitat en fets que puguin constituir infracció col·legial i se’ls pot aplicar el règim disciplinari establert en el present títol.
Quan la Junta de Govern tingui notícia de fets susceptibles de generar responsabilitats col·legials, ha d’encarregar a un instructor, elegit entre els seus membres, la tramitació d’un expedient informatiu a fi que, en el termini d’un mes, informi de les circumstàncies del cas i proposi l’obertura d’un expedient disciplinari o l’arxiu de l’expedient informatiu. Excepcionalment, si la complexitat del dossier ho justifica, el termini per tal de resoldre l’expedient informatiu, pot ésser prorrogat un altre mes, a petició de l’Instructor o a iniciativa de la Junta, Immediatament desprès d’haver presentat la proposta de l’instructor, la Junta s’ha de pronunciar sobre aquesta i ha de fer saber la seva decisió al col·legiat. No es consideraran denúncia les comunicacions anònimes.
L’inici d’un expedient disciplinari ha d’ésser comunicat al col·legiat amb l’exposició dels motius que l’originen, així com la identitat de la persona instructora que ha de designar la Junta, en les condicions que es detallen a continuació. 1.- La Junta de Govern ha de nomenar la persona instructora de l’expedient que, en el termini màxim de dos (2) mesos per a les faltes lleus, de tres (3) mesos per a les faltes greus i de quatre (4) mesos per a les faltes molt greus, ha de formular el plec de càrrecs corresponent, ha d’incloure els fets imputats, indicant les infraccions presumptament comeses i les sancions que siguin aplicables.
2. La Junta de Govern ha de notificar per escrit al col·legiat expedientat la incoació de l’expedient, l’instructor designat i el plec de càrrecs. La persona col·legiada expedientada disposa d’un termini de deu (10) dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si és el cas, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
3. Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, la persona instructora pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient a la persona col·legiada, amb la proposta de resolució, per tal que en el termini de deu (10) dies hàbils formuli les conclusions o al·legacions que estimi convenients.
La Junta de Govern es constitueix llavors en Junta Disciplinària de primera instància, sota la presidència del degà i de la qual no pot formar part l’instructor designat, i ha de dictar en el termini de dos (2) mesos la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades. La resolució s’adopta amb la majoria absoluta dels seus membres, excepte quan la sanció que es pugui imposar comporti la inhabilitació professional durant un període superior a tres mesos o l’expulsió del col·legi, en aquest cas, la resolució s’ha d’adoptar amb el vot favorable de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària. No prendrà part en la deliberació, ni en la votació, el membre de la Junta que hagi actuat d’instructor. El vot del degà té caràcter diriment en cas d’empat.
La decisió de la Junta de Govern es comunicarà a l’interessat dins el termini de vuit (8) dies a comptar de la seva data d’adopció.
Durant la tramitació de l’expedient sancionador es podran adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix un acord motivat i l’audiència de la persona expedientada.
1.-Són infraccions professionals lleus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions previstos a la legislació en vigor en matèria de l’exercici de professions sanitàries i en els presents Estatuts, o de les normes deontològiques aprovades pel COFA, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.
b) Impedir una inspecció efectuada pels agents de l’autoritat competent.
c) L’incompliment greu i reiterat dels requeriments formulats per les autoritats sanitàries.
d) No facilitar la documentació requerida en el marc d’una inspecció.
e) Les infraccions establertes a l’article 36.1 quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions greus o molt greus. 2.- Són infraccions col·legials lleus:
a) L’incompliment dels deures o les obligacions establerts a la legislació en vigor en matèria de l’exercici de professions sanitàries o en els Estatuts, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu o greu.
b) Les infraccions previstes a l’article 36.2 quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions col·legials molt greus o greus.
c) La desatenció o el retard en el compliment dels tràmits administratius inherents a la col·legiació i al funcionament dels serveis del COFA, i la desatenció als requeriments i les peticions d’informació sol·licitats pel Col·legi.
d) La mala praxis professional, sempre que tingui escassa transcendència.
e) La realització d’actes desconsiderats envers els companys, el Col·legi o els seus òrgans.
f) Qualsevol conducta dirigida a obstaculitzar el bon funcionament del Col·legi i dels seus òrgans en el desenvolupament de les seves tasques i activitats o que creï desordre en el desenvolupament de les activitats del Col·legi.
g) La inobediència de les directrius del Col·legi degudament aprovades.
h) Qualsevol altra conducta que generi un perjudici, o bé al Col·legi i/o als seus òrgans, o bé als membres d’aquell.
i) L’impagament de la quota col·legial o altres aportacions establertes pels òrgans de Govern, durant un període superior a sis mesos.
j) La vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, sempre que no constitueixi infracció greu o molt greu.
1.- Són infraccions professionals greus:
a) L’exercici de la professió sense complir els requisits establerts a la legislació vigent sobre l’exercici de professions sanitàries, sempre que no constitueixi una infracció professional molt greu.
b) L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts a la legislació vigent sobre l’exercici de professions sanitàries o en els Estatuts del COFA, quan no es pugui qualificar com una infracció professional molt greu.
c) L’incompliment de l’obligació de fer saber al Col·legi els actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, així com les actuacions professionals irregulars.
d) Els actes que tinguin la consideració de competència il·lícita o deslleial i hagin estat declarats com a tals per l’òrgan competent.
e) Fer publicitat prohibida i actes de publicitat contravenint la normativa aplicable.
f) No facilitar dades d’interès epidemiològic i de vigilància de la salut pública, si fos obligatori.
g) La comissió de dos infraccions professionals lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 2.- Són infraccions col·legials greus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts a la legislació en vigor en matèria d’exercici de professions sanitàries o als presents Estatuts, quan no sigui constitutiu d’una infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
b) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Col·legi en matèries que afectin el seu sosteniment econòmic, sempre que no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
c) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels altres professionals en l’exercici de la professió, quan no es puguin qualificar com una infracció col·legial molt greu.
d) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
e) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.
f) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
g) L’incompliment del deure de prestació obligatòria previst a la legislació en vigor en matèria d’exercici de professions sanitàries, d’exercici de professions titulades i de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica compartida, desprès d’haver-ne estat degudament requerit, llevat d’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei.
h) La comissió de dos infraccions col·legials lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
1.- Són infraccions professionals molt greus:
a) L’exercici de la professió de fisioterapeuta sense estar en possessió del títol d’ensenyament superior en l’àmbit de la professió, requerit per a l’exercici de la professió.
b) La condemna ferma per la comissió d’un delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió de fisioterapeuta.
c) L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional o de suspensió cautelar, o en un supòsit d’incapacitat o de prohibició d’exercir la professió.
d) L’exercici de la professió de fisioterapeuta sense haver obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
e) L’exercici de la professió de fisioterapeuta sense estar registrat al Registre de professionals sanitaris.
f) L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts a la Llei que reguli l’exercici de les professions sanitàries o en els Estatuts del COFA, quan en resulti un perjudici greu per als usuaris del sistema sanitari.
g) La vulneració del deure de secret professional.
h) L’encobriment dels actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió de fisioterapeuta, així com de les actuacions professionals irregulars.
i) L’incompliment de l’obligació de contractar una assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat en què es pugui incórrer arran de l’exercici de la professió, en els termes establerts en els Estatuts del COFA.
j) La no participació en el servei de permanència sanitària que estableixi la normativa vigent.
k) L’incompliment de les normes deontològiques aprovades pel Col·legi i que són essencials en l’exercici de la professió.
l) Percebre comissions, avantatges materials i/o gratificacions d’altres professionals.
m) La comissió de dos infraccions professionals greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció. 2.- Són infraccions col·legials molt greus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts a la legislació reguladora de les professions de la salut o en els Estatuts del Col·legi, quan revesteixi una gravetat especial i no sigui constitutiu d’infracció professional.
b) La manca de pagament de les quotes col·legials ordinàries o extraordinàries.
c) La manca de pagament de la quota d’assegurança civil professional col·lectiva obligatòria.
d) La realització d’actes que impedeixin o alterin greument el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.
e) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels professionals en l’exercici de la professió, quan revesteixin una gravetat especial.
f) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan revesteixin una gravetat especial.
g) La comissió de dos infraccions col·legials greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
D’acord amb els principis d’adequació i proporcionalitat, les sancions que poden imposar-se als col·legiats per les infraccions comeses són les següents:
1. Les infraccions professionals 1.1. Molt greus:
a) Inhabilitació professional durant un període no superior a cinc anys.
b) Multa no inferior a 10.001 euros i no superior a 50.000 euros. 1.2. Greus:
a) Inhabilitació professional durant un període no superior a un any.
b) Multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 10.000 euros. 1.3. Lleus:
a) Amonestació escrita.
b) Multa no superior a 1.000 euros. 1.4. En el cas d’infraccions professionals molt greus i greus també es pot imposar, com a sanció complementària, l’obligació de dur a terme activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment dels deures o les obligacions que afectin l’exercici o la deontologia professionals.
2. Les infraccions col·legials: 2.1. Molt greus:
a) Expulsió del Col·legi, únicament per la comissió de les infraccions col·legials molt greus previstes a les lletres
a) i
b) de l’article 37.2.
b) Multa no inferior a 10.001 euros i no superior a 50.000 euros. 2.2. Greus: sanció de multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 10.000 euros. 2.3. Lleus:
a) Amonestació escrita.
b) Multa no superior a 1.000 euros.
3. Si la persona que ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.
4. Les sancions d’expulsió del Col·legi, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita com a conseqüència d’una mateixa infracció són compatibles amb la sanció de multa.
1. L’amonestació, consisteix en un escrit dirigit a la persona indicant els punts que ha infringit i requerint-li per corregir un comportament no adequat i la no reincidència.
2. El degà, en representació de la Junta de Govern, pot amonestar públicament i directa aquells col·legiats que incorrin en les infraccions de l’article 37.2, apartats d), e),
f) i g).
La sanció d’inhabilitació professional impedeix l’exercici professional durant el temps per al qual ha estat imposada. Quan en una mateixa persona concorrin diverses sancions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna de les sancions comença a comptar a partir del compliment definitiu de la sanció anterior. La sanció d’expulsió impedeix a la persona sancionada l’exercici professional fins que hagin transcorregut quatre anys com a mínim.
Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, pel fet de no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional. El COFA té competència per executar per si mateix les seves resolucions sancionadores, en els termes del Codi de l’Administració.
Les infraccions prescriuen: - al cap d’un any, per les infraccions lleus - al cap de dos anys per les infraccions greus - al cap de quatre anys per les infraccions molt greus Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació col·legial efectuada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona infractora. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que la Junta Disciplinària tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.
Les sancions imposades prescriuen: - al cap d’un any si són per faltes lleus - al cap de dos anys si són per faltes greus - al cap de quatre anys si són per faltes molt greus. Les sancions que donin lloc a la inhabilitació professional per un període superior a quatre anys prescriuen un cop ha transcorregut el termini per al qual va ser imposada la sanció.
El termini de prescripció de les sancions comença a comptar el dia següent en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.
La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de l’interessat, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant un any per causa no imputable a l’infractor. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció es torna a iniciar de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.
Qualsevol membre del COFA que estigui subjecte a un expedient sancionador té els drets següents:
a) Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de la infracció o infraccions que puguin constituir, de les sancions que puguin ser imposades i de la identitat de la persona que actuarà com a instructora.
b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la seva tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes previstos pel Codi de l’Administració.
c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri adients i utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament que siguin procedents.
d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateix.
e) Dret a defensar-se per si mateix, o mitjançant un advocat, durant la tramitació de l’expedient.
f) Dret a obtenir una resolució motivada.
g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució andorrana o les lleis.
Contra la resolució dictada per la Junta Disciplinària de primera instància es pot interposar un recurs davant la Comissió de Disciplina, que fa les funcions de Junta Disciplinària de segona instància, dins el termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució. Els recursos s’adreçaran, mitjançant escrit motivat, al degà del COFA Interposat un recurs, la Junta de Govern constituirà la Comissió de Disciplina i la convocarà a una reunió que haurà de celebrar-se dins el termini d’un (1) mes següent a la data d’interposició del recurs. Convocarà igualment el recurrent perquè assisteixi a la reunió.
La Comissió de Disciplina es constitueix amb un mínim de cinc (5) col·legiats, nomenats per la Junta de Govern per insaculació i que no han format part de la Junta Disciplinària de primera instància, ni han estat designats instructors de l’expedient. La Comissió de Disciplina, que és presidida pel col·legiat amb més antiguitat en l’exercici de la professió, ha de dictar en el termini d’un (1) mes la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada. Els col·legiats designats com a membres de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada que el degà aprecia. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu. Els membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusats i, en cas que així sigui, resol el degà.
La Comissió de Disciplina prendrà coneixement de l’informe de l’instructor, la resolució impugnada, escoltarà les al·legacions del recurrent i decidirà el que procedeixi. En cap cas podrà imposar una sanció més greu que la que hagi estat acordada per la Junta Disciplinària de primera instància. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de segona instància, d’acord amb l’article 32. El president de la Comissió disposa de vot diriment en cas d’empat.
Les resolucions sancionadores només són executives quan la via administrativa s’hagi exhaurit. El COFA té competència per a executar per si mateix les seves resolucions sancionadores, en els termes previstos per la normativa administrativa.
La resolució de la Comissió de Disciplina exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant la Secció Administrativa de la Batllia en els termes que preveu la normativa aplicable a la jurisdicció contenciosa administrativa vigent en cada moment. La Junta de Govern ha de notificar al Ministeri de Salut la incoació d’un expedient disciplinari, la resolució de la Junta Disciplinària de primera i de segona instància i les sentències judicials fermes de la secció administrativa corresponent. En tot allò que no estigui previst en aquest capítol s’aplicaran supletòriament les disposicions del Codi de l’Administració que estigui vigent.
El Col·legi té dos òrgans: l’Assemblea General, com a òrgan plenari, i la Junta de Govern, com a òrgan de govern. L’organització interna i el funcionament del COFA es regeixen pels principis d’autonomia i democràcia.
L’Assemblea General és l’òrgan suprem i sobirà i ostenta la voluntat de tots els col·legiats, pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès del Col·legi, adoptar acords en l’àmbit de la seva competència i controlar l’activitat de la Junta de Govern.
L’Assemblea General està formada per tots els col·legiats, els representa amb les seves decisions, adoptades de conformitat amb els presents Estatuts, que obliguen a tots els col·legiats.
Les Assemblees Generals poden ésser Ordinàries o Extraordinàries. L’Assemblea General Ordinària es reunirà una vegada a l’any, dins del primer trimestre de cada exercici, convocada pel degà. L’assemblea General Extraordinària es reuneix sempre que la convoqui el degà del Col·legi o la Junta de Govern o, també, quan ho demani per escrit qui representi almenys el deu per cent dels col·legiats. La petició s’adreça a la Junta de Govern amb indicació de l’ordre del dia que es proposa i la Junta resta obligada a donar curs a la convocatòria dins els trenta (30) dies següents al de la petició i ha de respectar íntegrament l’ordre del dia proposat pels sol·licitants.
Són atribucions de l’Assemblea General Ordinària: 1.- L’elecció o destitució dels membres de la Junta de Govern, així com la cobertura de les vacants que s’hi produeixin. 2.- L’examen i aprovació o, si escau, censura de la Memòria d’Activitats i dels comptes del Col·legi que presentarà la Junta de Govern. Els pressupostos anuals han de contenir l’expressió de les quotes o aportacions exigibles als col·legiats i l’aportació de la liquidació del pressupost anterior. 3.- La proposta d’activitats i iniciatives i designació de les comissions de treball que escaigui. 4.- El canvi de domicili social. 5.-Aprovar les quotes d’incorporació ordinàries, i les extraordinàries que fossin necessàries per a atendre finalitats concretes. 6.- Resoldre sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o els Estatuts o que no estigui reservada a la Junta de Govern.
Són atribucions de l’Assemblea General Extraordinària: 1.- Aprovar i modificar els Estatuts del Col·legi per votació. 2.- Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional. 3.- La suspensió o remoció dels membres de la Junta. 4.- Acordar la dissolució del Col·legi. 5- Resoldre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o que no sigui competència ni de l’Assemblea General Ordinària, ni de la Junta de Govern.
Assemblees Generals Les Assemblees Generals, Ordinàries i Extraordinàries, són convocades per carta certificada adreçada a tots els col·legiats, al domicili professional del col·legiat o per qualsevol mitjà de comunicació a distància que asseguri l’acreditació de la tramesa de la convocatòria i del seu contingut (telefax, correu electrònic, etc.), amb una antelació mínima de quinze (15) dies naturals. La convocatòria ha d’indicar el lloc, la data i l’hora de la reunió i l’ordre del dia. Ha de preveure, també, les condicions per a una segona convocatòria en el supòsit que en la primera no hi hagi quòrum suficient. L’Assemblea General no pot prendre vàlidament acords referits a assumptes no inclosos en l’ordre del dia.
Assemblees Generals Tots els col·legiats, no suspesos en l’exercici dels seus drets, tenen dret a assistir a les Assemblees Generals i a cada col·legiat li correspon un vot. Els col·legiats poden fer-se representar en les Assemblees Generals, per un altre col·legiat. La representació s’ha d’acreditar per qualsevol mitjà escrit i especial per a cada Assemblea General.
Assemblees Generals En primera convocatòria, per tal que l’Assemblea General quedi vàlidament constituïda, cal l’assistència -personal o representada- de la meitat més un dels col·legiats. En segona convocatòria, queda vàlidament constituïda sigui quin sigui el nombre de col·legiats presents o representats.
En les Assemblees Generals Ordinàries els acords s’adopten per majoria simple, és a dir, és necessària la meitat més un dels vots presents o representats. En les Assemblees Generals Extraordinàries els acords s’adopten per majoria de dos terços dels vots presents o representats. Les votacions són secretes i l’escrutini és presidit pel degà.
Les sessions de l’Assemblea General, tant si són Ordinàries com Extraordinàries, les presideix el degà, acompanyat de la resta de membres de la Junta de Govern. El degà dirigeix les reunions, atorga i retira l’ús de la paraula i ordena els debats i les votacions. Actua com a secretari qui ho sigui de la Junta de Govern, el qual aixecarà acta de la reunió, amb el vist-i-plau del degà. Els acords de les Assemblees Generals es fan constar en acta, que signen el degà i el secretari. Les certificacions són signades pel secretari amb el vist-i-plau del degà. Els acords adoptats per l’Assemblea General, sense perjudici dels recursos que contra ell procedeixin, vincularan tots els col·legiats i seran immediatament executius.
La Junta de Govern és l’òrgan col·legiat de govern i de gestió del Col·legi, que el representa en les seves relacions amb tercers i amb els poders públics, inclosa la representació en judici. És qui administra i representa el Col·legi, executa els acords de l’òrgan plenari i exerceix la potestat disciplinària seguint les directrius de l’òrgan plenari.
El mandat de tots els càrrecs de la Junta de Govern tindrà una durada de dos (2) anys. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta de Govern queda limitat a dues reeleccions consecutives. Els membres de la Junta podran veure compensat el temps esmerçat en reunions o actes que, en representació dels interessos del Col·legi i de la professió, hagin d’efectuar dins del seu horari professional o d’atenció a usuaris. La retribució serà fixada per acord de Junta cada any i no podrà ser superior al salari mínim oficial aprovat pel Govern.
Junta de Govern
a) La Junta de Govern s’ha de reunir, com a mínim, una vegada al mesi tantes vegades com ho decideixi el degà o ho sol·licitin dos dels seus membres.
b) Correspon al secretari convocar les reunions de la Junta, amb una antelació de cinc (5) dies i expressar l’ordre del dia. L’assistència a aquestes reunions és obligatòria, llevat de causa justificada.
c) El degà presideix les Juntes i dirigeix els debats.
d) La Junta pot prendre acords sense fer una reunió, sempre que tots els seus membres estiguin d’acord a emprar aquest sistema. En aquest supòsit, el vot es pot emetre per qualsevol mitjà de comunicació a distància, a condició que la identitat de cada membre i el sentit del seu vot quedin suficientment garantits.
a) La Junta de Govern queda vàlidament constituïda amb l’assistència de la meitat dels membres. La Junta també queda vàlidament constituïda, sense convocatòria prèvia, si es reuneixen tots els membres i acorden per unanimitat constituir-se en sessió.
b) En cas de no assolir el quòrum indicat en tres convocatòries consecutives, la Junta de Govern cessa i convoca l’Assemblea General per procedir a l’elecció d’una nova Junta de Govern.
a) Excepte els acords relatius a la Junta Disciplinària, els acords de la Junta de Govern es prenen per majoria simple. El vot del president és diriment en cas d’empat.
b) Tots els acords de la Junta de Govern s’han de fer constar per escrit, en una acta que ha de firmar el secretari, amb el vist-i-plau del president. Qualsevol col·legiat té dret a sol·licitar i a obtenir una còpia, total o parcial, de l’acta de les reunions de la Junta de Govern. Aquestes còpies han de ser certificades pel secretari.
c) En cada acta ha de constar, com a mínim, la data, el lloc i l’hora de celebració, la identitat dels membres presents, el contingut dels acords adoptats i el resultat de les votacions. Si algun membre ho demana expressament, també s’hi ha de fer constar les seves manifestacions i els sentit del seu vot.
d) Qui voti en contra d’un acord determinat pot demanar, en la mateixa reunió on s’ha pres, que el seu vot consti en l’acta.
e) L’acta es pot aprovar al final de la reunió o bé posteriorment. En aquest cas, el secretari adreçarà el projecte d’acta a tots els assistents en el termini de vuit(8) dies naturals a comptar de la reunió, i l’acta es considerarà aprovada si en el termini de vuit (8) dies naturals més, cap dels assistents no hi formula objeccions; si hi hagués objeccions, l’acta s’ha de sotmetre a aprovació expressa en la sessió immediatament següent. Els acords són executius sense necessitat que s’aprovi l’acta.
f) Un cop aprovades, les actes són transcrites al llibre d’actes, que ha de ser prèviament legalitzat pel Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.
Són funcions de la Junta de Govern:
a) Convocar les Assemblees Generals, ordinàries i extraordinàries, i fixar-ne l’ordre del dia.
b) Complir i fer complir els acords de les Assemblees Generals.
c) Resoldre sobre l’admissió de nous col·legiats.
d) Vetllar perquè tots els col·legiats observin bona conducta professional i deontològica.
e) Proposar a l’Assemblea General els imports de les quotes anyals i d’admissió i totes les càrregues que hagin d’abonar els col·legiats.
f) Exercir les facultats disciplinàries respecte dels col·legiats.
g) Adoptar les mesures que es creguin convenients per a la defensa del Col·legi i de la professió.
h) Crear les comissions necessàries per al millor compliment de les funcions col·legials i dissoldre-les quan calgui.
i) Designar els representants del Col·legi davant els organismes, entitats i qualsevol altra institució sempre que sigui oportú.
j) Informar els col·legiats de les activitats i acords del Col·legi i preparar la Memòria anyal de la seva gestió.
k) Actualitzar la llista dels col·legiats.
l) Instar la inscripció al Registre de Col·legis Professionals dels actes i resolucions susceptibles d’inscripció en el referit registre.
m) Fixar la compensació per reunions dels membres de la Junta definida a l’article 65.
n) Qualsevol altra funció que els Estatuts no hagin atribuït a cap òrgan, correspon a la Junta.
La Junta de Govern està formada, com a mínim, per un degà, un secretari, un tresorer. També en poden formar part un vocal o més d’un. 1.-Són atribucions del degà:
a) Exercir la representació unitària del Col·legi davant totes les entitats, autoritats i corporacions.
b) Presidir la Junta de Govern i l’Assemblea General, així com totes les comissions que es creïn.
c) Convocar la Junta de Govern i l’Assemblea General.
d) Conferir apoderaments per qüestions judicials quan hagi estat autoritzat per acord de la Junta de Govern.
e) Autoritzar l’obertura de comptes corrents del Col·legi.
f) Autoritzar els moviments de fons d’acord amb les propostes del tresorer i del secretari.
g) Dirigir els debats i el seu vot dirimirà els empats. 2.- Són atribucions del secretari:
a) Tenir al seu càrrec els serveis administratius del Col·legi, els empleats, els llibres d’arxius i els segells.
b) Tramitar totes les sol·licituds i comunicacions rebudes, traslladant-les a qui correspongui.
c) Redactar les actes de les Assemblees Generals i de la Junta de Govern, lliurant les corresponents certificacions amb el vist-i-plau del president.
d) Portar el registre de col·legiats formant, cada any, la corresponent llista.
e) Signar, conjuntament amb el president, el llibre de registre dels col·legiats, el llibre d’actes, el llibre de comptabilitat i el llibre d’inventari dels seus béns.
f) Certificar tota la documentació del Col·legi.
g) Ser fedatari dels actes i acords del Col·legi, en els termes de la legislació en vigor en matèria de l’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals. 3.-Són atribucions del tresorer:
a) Recaptar, tenir cura i administrar els fons col·legials.
b) Efectuar els pagaments ordenats pel degà o per la Junta de Govern, signant els documents per al moviment de fons del Col·legi.
c) Portar la comptabilitat del Col·legi.
d) Preparar el projecte de pressupost per a presentar-lo a l’Assemblea General.
a) La Junta de Govern pot designar comissions de treball per a temes concrets, de la manera i amb la composició que estimi escaients.
b) Les tasques i matèries d’aquestes comissions han de ser sotmeses a la Junta de Govern, que decidirà, quan es tracti de matèries de la seva competència, o bé, les sotmetrà a l’Assemblea General quan sigui necessari.
En el supòsit d’absència o malaltia del degà, la seva representació recaurà en el secretari. El secretari i el tresorer es substitueixen mútuament.
Els membres de la Junta de Govern responen davant del Col·legi, dels col·legiats i de tercers per les actuacions que realitzin en l’exercici dels seus càrrecs i que siguin contràries a la Llei o als Estatuts i pels danys i perjudicis causats amb dol o negligència. La responsabilitat dels membres de la Junta de Govern és solidària respecte de les actuacions acordades de manera col·legiada, llevat que hagin fet constar en acta la seva oposició a l’acord. També és solidària sempre que l’acció o l’omissió que la genera no es pugui atribuir a un o més d’ells, de manera individual i exclusiva.
L’Assembla General, en sessió general o extraordinària, elegeix els membres de la Junta, per sufragi universal lliure, directe i secret. 2) No són elegibles aquells col·legiats que es trobin en una de les situacions següents:
a) Que hagin estat condemnats per sentència ferma a una pena que comporti la inhabilitació o suspensió per a càrrecs públics.
b) Que hagin estat sancionats disciplinàriament, mentre subsisteixi la responsabilitat disciplinària.
c) Que estiguin sotmesos a alguna causa d’incompatibilitat. 3) Són elegibles per la Junta de Govern tots els membres exercents en situació d’alta que tinguin, com a mínim un (1) any d’exercici de la professió. Per excepció, es requereix un mínim de cinc (5) anys d’exercici per als càrrecs de degà i de secretari. 4) Els càrrecs del Col·legi tenen una durada de dos anys renovables. Tanmateix, l’exercici d’un mateix càrrec queda limitat a dues reeleccions consecutives. 5) Els càrrecs de la Junta de Govern són incompatibles amb qualsevol altre càrrec públic oficial. 6) Cap col·legiat no es pot presentar com a candidat a més d’un càrrec en les mateixes eleccions. 7) En cas d’empat, s’entén elegida la candidatura que encapçali el col·legiat de més anys d’exercici en el Col·legi i, si encara es manté l’empat, la candidatura encapçalada pel col·legiat de més edat. 8) En el cas que només es presenti una candidatura, es proclama electa sense necessitat de votació.
1. S’ha de convocar eleccions a la Junta de Govern, en el següents supòsits:
a) Quan expiri el mandat pel qual hagin esta elegits els membres actuals.
b) Quan s’aprovi una moció de censura contra la Junta de Govern.
c) Quan quedin vacants la majoria dels càrrecs de la Junta de Govern.
2. Les eleccions són convocades per la Junta de Govern, amb una antelació mínima de trenta dies. La convocatòria s’ha de comunicar a tots els col·legiats, per escrit, a l’adreça que consta en el llibre de col·legiats.
3. Dins els quinze dies següents a la convocatòria, els col·legiats podran presentar les seves candidatures. Les candidatures seran llistes tancades on consta el nom dels candidats i el càrrec. Cap col·legiat podrà figurar en més d’una candidatura.
4. Quan expiri el termini per tal de presentar les candidatures, la comissió electoral disposa d’un termini de dos dies per proclamar els candidats i les candidatures, que es publicaran al taulell d’anuncis del Col·legi.
5. En el cas que no s’hagin presentat candidatures, els membres de la Junta de Govern queden en funcions, com a màxim per un termini de dos (2) anys, data en què s’hauran de convocar noves eleccions, si no s’ha fet abans. Si convocades les eleccions per la Junta de Govern en funcions, en els termes abans especificats, no es presentessin noves candidatures, la Junta de Govern del Col·legi passarà a estar conformada per la persona col·legiada amb més antiguitat com a Degana, la segona persona col·legiada més antiga com a Secretària i la tercera persona col·legiada de fa més temps com a tresorera, i el seu mandat serà el previst en aquests Estatuts.
La mesa electoral ha d’estar composta per un membre de la Junta de Govern, el qual presideix la mesa, dos col·legiats elegits per sorteig i un membre designat per cada candidatura.
Quan tots els col·legiats hagin dipositat el vot o quan sigui l’hora de tancament de l’urna, els membres de la mesa han de procedir al recompte dels vots i a la proclamació de la candidatura elegida. Els incidents de la jornada i el resultat de la votació han de constar en una acta electoral signada per tots els membres de la mesa electoral. La composició de la nova Junta de Govern s’ha de comunicar al Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.
Junta de Govern Són causes de suspensió o remoció dels membres de la Junta de Govern: · L’incompliment greu dels acords vàlidament adoptats per l’Assemblea General. · L’incompliment greu i reiterat dels Estatuts del Col·legi. · La manca de convocatòria de la Junta de Govern, durant un període superior a sis mesos. · La falta injustificada d’assistència a tres reunions consecutives de la Junta de Govern o a cinc alternes en el termini d’un any.
Junta Un nombre de col·legiats que representin el deu per cent dels col·legiats pot proposar la suspensió o remoció del degà i/o d’un o diversos membres de la Junta de Govern, quan concorri una de les causes descrites en l’article 78 dels presents Estatuts. No es pot presentar cap proposta de suspensió o remoció de cap dels membres de la Junta, fins que no hagi transcorregut sis mesos de la seva presa de possessió. La proposta ha d’expressar les raons en les quals es funda la identitat de les persones concernides. Aquesta s’ha d’adreçar a la Junta de Govern, la qual haurà de convocar l’Assemblea General Extraordinària en un termini no superior a quinze dies. Els termini de convocatòria i de quòrums són els indicats en els articles 59 i 61 dels presents Estatuts. El debat comença per un dels promotors de la suspensió o remoció del o dels membres de la Junta de Govern. A continuació, contesten les persones concernides per la proposta de suspensió o remoció, tret que aquestes renunciïn a aquest dret o elegeixin un col·legiat per tal de respongui en nom de tots. Posteriorment, es sotmet a votació la proposta de suspensió o remoció dels membres de la Junta concernits. Els acords s’adopten per majoria de dos terços dels vots presents o representats. Si la proposta no és aprovada, no es podrà presentar cap altra proposta de suspensió o remoció contra les mateixes persones fins transcorregut un any de la primera.
Els actes i resolucions del Col·legi subjectes a dret administratiu poden ser objecte de recurs administratiu davant l’òrgan que els ha dictat, dins el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de l’acte o la resolució en qüestió, i aquest disposa d’un termini de tretze dies hàbils per a pronunciar-se.
La resolució del recurs posa fi a la via administrativa. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs jurisdiccional, davant la Secció Administrativa de la Batllia, en els terminis que fixi la legislació vigent en tot moment relativa al procediment contenciós administratiu.
Col·legi les quotes que han de fer efectives tots els col·legiats i que fixa l’Assemblea General, així com les quantitats recaptades per la formació continuada, pels productes i rendes dels seus béns i per les donacions, subvencions o aportacions que rebi, i qualsevol altre recurs que pogués obtenir d’acord amb la normativa vigent. Tots els recursos estan destinats al sosteniment de les finalitats i dels serveis que ha de prestar als seus col·legiats. Tots el col·legiats poden consultar els llibres d’inventari de béns i els llibres de comptabilitat.
Els col·legiats estan obligats a mantenir econòmicament el COFA mitjançant el pagament de les quotes ordinàries i extraordinàries que s’acordin, de conformitat amb el que estableixen els presents Estatuts. L’import de les quotes, ja siguin ordinàries o extraordinàries, el fixa l’Assemblea General. La Junta de Govern pot actualitzar periòdicament l’import de les quotes ordinàries en un percentatge que no superi l’índex de preus al consum (IPC) del període transcorregut des de l’actualització anterior. Totes les quotes, d’incorporació, de percepció periòdica o de caràcter extraordinari que aprovi l’Assemblea General són obligatòries per a tots els col·legiats. Excepcionalment, la Junta de Govern podrà acordar l’establiment de reduccions o moratòries, ateses situacions personals del col·legiat també de caràcter excepcional.
El COFA pot percebre taxes per la prestació de serveis que corresponguin a les seves funcions públiques, en els termes que determinin la Llei o els Convenis corresponents. El COFA pot també percebre compensacions econòmiques per prestar serveis que corresponguin a les seves altres funcions. L’import d’aquestes compensacions el fixa la Junta de Govern.
El COFA ha de portar una comptabilitat ordenada de les seves operacions, sota la responsabilitat del tresorer. L’exercici comptable comença el primer dia de gener i acaba el 31 de desembre de cada any. Els estats comptables del COFA han de ser formulats cada any per la Junta de Govern del COFA amb l’antelació necessària perquè puguin ser sotmesos a l’aprovació de l’Assemblea General Ordinària de l’any immediatament següent. La Junta de Govern confecciona cada any un pressupost i el sotmet a consideració i eventual aprovació de l’Assemblea General Ordinària. Mentre el nou pressupost no està aprovat, el pressupost de l’any anterior es considera prorrogat per dotzenes parts mensuals.
Els fons seran ingressats per la Junta de Govern del COFA en una o diverses entitats bancàries del Principat. Per disposar d’aquests fons serà indispensable la concurrència de les signatures del president i del tresorer o, si fa al cas, dels membres de la Junta de Govern que hagin estat autoritzats a aquest efecte.
Els col·legiats no són personalment responsables de les obligacions i deures contrets pel COFA. Tampoc no ho són els membres de la Junta de Govern, en la mesura en què la seva actuació hagi estat conforme a les exigències de la Llei i dels presents Estatuts.
1. La modificació dels presents Estatuts s’ha d’acordar en Assemblea General Extraordinària, especialment convocada amb aquesta finalitat. En queda exceptuat l’acord de canvi de domicili del COFA, que podrà ser aprovat en Assemblea Ordinària.
2. Les modificacions aprovades s’han de trametre al Govern, perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat vigent, en disposi la inscripció a la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).
3. Els Estatuts que hagin resultat modificats així, entraran en vigor a partir de la data de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA), tret que es disposi altrament.
El Col·legi es dissol: 1.- Per acord de l’Assemblea General Extraordinària. 2.- Per quedar un nombre inferior a vuit col·legiats. 3.- Per sentència judicial ferma. 4.- Per la pèrdua del caràcter col·legiat de la professió d’acord amb la Llei.
En acordar-se la dissolució del Col·legi, la Junta de Govern cessarà en les seves funcions. A més, el degà cessant haurà de formular al Govern una petició de dissolució, acompanyada del certificat de l’acord de dissolució adoptat per l’Assemblea General, a fi que el Govern presenti a tràmit el corresponent projecte de Llei de dissolució, i la proposta de nomenament de liquidadors o d’una comissió liquidadora que formula el COFA.
Una vegada aprovada la Llei de dissolució del COFA, el Govern establirà el que sigui procedent per a dur-la a terme, de conformitat amb el que disposi la legislació en matèria d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals.
L’Assemblea General Extraordinària que adopti l’acord de dissolució ha de determinar el destí que s’hagi de donar a l’eventual romanent de la liquidació. El patrimoni i el líquid sobrant s’han de destinar a les finalitats previstes als Estatuts i en cap cas es pot autoritzar el repartiment entre els col·legiats o la cessió a persones o entitats amb afany de lucre. En defecte d’acord, el romanent s’ha de lliurar a alguna associació sense ànim de lucre que tingui per objecte promoure, divulgar o desenvolupar les ciències, o bé a una entitat dedicada a fins benèfics.
En cas de dissolució del COFA, l’eventual responsabilitat pels deutes i les obligacions que no s’hagin pogut liquidar no es transmet als antics col·legiats o col·legiades, ni tampoc als membres de la Junta de Govern, amb la condició establerta a l’article 87, ni als liquidadors.
Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern, mitjançant Decret, ha de procedir a cancel·lar la inscripció del Col·legi, del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.
presents Estatuts entraran en vigor l’endemà de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).