Estat: vigent · Text vigent a 23/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 16, any 2026 (18/02/2026) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
1. El Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes d’Andorra és una entitat d’origen associatiu amb condició de corporació de dret públic i personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment de les seves finalitats.
2. El Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes d’Andorra es regula mitjançant aquests estatuts; les normes de funcionament intern que pugui adoptar; la Llei 6/2008 , del 15 de maig, d’exercici de professions titulades i de col·legis i associacions professionals; la Llei 39/2022 , de l’1 de desembre, reguladora de les professions titulades de la salut així com la resta de normes legals i reglamentàries vigents aplicables.
1. El Col·legi té el domicili social al carrer Sant Salvador 10, despatx núm. 9, d’Andorra la Vella. El Col·legi pot traslladar la seva seu social a un altre indret del Principat d’Andorra per acord de l’Assemblea General.
2. El Col·legi duu a terme les seves activitats dins del territori nacional andorrà, tot i que es reserva el dret d’efectuar diferents actuacions o col·laboracions fora d’aquest territori.
1. El Col·legi té com a finalitat essencial vetllar perquè l’actuació de les persones col·legiades respongui als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional, i especialment per garantir el compliment de la bona pràctica i de les obligacions deontològiques de la professió. També té com a finalitat la representació i la defensa de la professió i dels interessos professionals de les persones col·legiades.
2. El Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes d’Andorra té per objecte agrupar totes aquelles persones professionals de la dietètica i la nutrició que estiguin en possessió d’una titulació d’ensenyament superior oficial de, com a mínim, el nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la dietètica i la nutrició humana, i que compleixin tots els requisits necessaris per poder exercir aquesta professió al Principat d’Andorra.
3. Les funcions públiques del Col·legi són:
a) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, la deontologia i les bones pràctiques de la professió, i es respectin els drets i els interessos de les persones destinatàries de l’actuació professional.
b) Contribuir al desenvolupament i el reconeixement de la professió en tots els àmbits.
c) Vetllar per la bona pràctica de la professió i perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada, adoptant, si escau, les mesures i les accions que preveu l’ordenament jurídic.
d) Promoure i facilitar la formació continuada de les persones col·legiades que permeti garantir llur competència professional.
e) Defensar els interessos professionals de les persones col·legiades.
f) Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions de les persones col·legiades.
g) Definir les funcions pròpies de la professió de dietista-nutricionista en els diferents àmbits.
h) Exercir la potestat disciplinària sobre les persones col·legiades, en els termes que estableixen la llei i les normes pròpies del Col·legi.
i) Col·laborar amb l’Administració pública, participant en òrgans administratius, quan així es prevegi legalment, i emetent informes que requereixin els òrgans o les autoritats administratives i judicials.
j) Informar dels projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió.
k) Facilitar informació i establir criteris orientadors en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.
l) Aprovar els seus pressupostos i regular i fixar les aportacions de les persones col·legiades.
m) Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueixi la legislació vigent. A més de les funcions públiques, el Col·legi exerceix les funcions següents:
n) Prestar serveis comuns a les persones col·legiades.
o) Gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals a petició de les persones col·legiades, d’acord amb el que estableixen els estatuts del Col·legi.
p) Intervenir per via de mediació o d’arbitratge, d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin produir entre persones col·legiades o entre aquestes i tercers, sempre que les parts implicades ho sol·licitin de comú acord.
q) Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos de la ciutadania directament vinculades amb l’exercici de la professió col·legiada.
4. El Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes d’Andorra pot dur a terme activitats econòmiques, sempre que es mogui en el marc de les seves finalitats estatutàries i no tingui per objecte, explícit o implícit, l’obtenció de beneficis econòmics per repartir-los entre les persones col·legiades.
5. El Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes pot dur a terme totes les activitats lícites adequades a l’objecte social que serveixin per assolir les finalitats estatutàries, respectant en tot moment els requisits i les condicions que estableixi l’ordenament jurídic vigent.
El Col·legi es constitueix per una durada indeterminada i es pot dissoldre per qualsevol de les causes establertes legalment o per acord de l’Assemblea General segons les disposicions d’aquests estatuts.
Col·legi Amb independència del seu àmbit de regulació estatutària, el Col·legi té capacitat normativa, d’acord amb la legislació vigent, per exercir qualsevol de les funcions que preveu l’article 3.
1. En l’àmbit de les seves funcions públiques, el Col·legi actua d’acord amb el dret administratiu i exerceix potestats inherents a l’Administració pública.
2. En l’exercici de les seves funcions públiques, el Col·legi ha d’aplicar en les seves relacions amb les persones col·legiades i la ciutadania els drets i les garanties que estableix el dret administratiu.
3. En l’exercici de les seves funcions privades, el Col·legi resta sotmès al dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni i a la contractació, així com les relacions amb el seu personal, que es regeixen pel dret laboral.
1. Les relacions entre el Col·legi i el Govern es regeixen pels principis de coordinació i cooperació.
2. El Col·legi té el deure de lliurar al Govern la informació que li requereixi en relació amb l’exercici de les seves funcions públiques.
La incorporació al Col·legi és preceptiva per a totes les persones professionals que exerceixin la professió de dietista-nutricionista, tant en el sector públic com en el privat, ja sigui per compte propi o per compte d’altri. 2.- Sigui quina sigui la modalitat d’exercici professional, cal complir les obligacions i els requisits que recull la Llei reguladora de les professions titulades de la salut.
En cas que la professió s’exerceixi en un centre multidisciplinari, el centre ha de tenir com a objecte l’exercici de la professió de dietista-nutricionista i comptar amb un/a professional dietista-nutricionista autoritzat/ada degudament. 3.- Els/les professionals que exerceixen la professió virtualment han de complir els mateixos requisits de col·legiació i tots els drets i deures que recull la normativa aplicable i els presents estatuts.
Si, a banda d’exercir la professió de manera virtual, el/la professional fa consultes presencials, ha d’acreditar que disposa d’un lloc físic autoritzat degudament com a centre sanitari. 4.- El nombre de persones col·legiades és il·limitat.
La condició de persona col·legiada comporta la plena adhesió a aquests estatuts, a tots els drets i les obligacions que se’n deriven, i la subjecció als acords de l’Assemblea General i la Junta de Govern, adoptats vàlidament. 5.- Les persones col·legiades poden ser exercents o no exercents. 6.- Totes les persones col·legiades són membres de ple dret del Col·legi, sens perjudici dels deures i les obligacions específics que es deriven del règim de col·legiació.
1. A més dels requisits d’accés a l’exercici que preveu la Llei reguladora de les professions titulades de la salut, per entrar al Col·legi cal complir en tot cas els requisits següents:
a) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas de persones nacionals no andorranes, aquesta possessió s’entén que es refereix als seus estats d’origen.
b) Estar en possessió d’una titulació d’ensenyament superior oficial de com a mínim, el nivell 6A del Marc andorrà de qualificacions (MAQ) en l’àmbit de la dietètica i la nutrició humana, emesa o reconeguda pel Govern segons la normativa vigent.
c) Estar en possessió de la nacionalitat andorrana o acreditar la residència efectiva i permanent al Principat d’Andorra, o, en cas que l’exercici professional es dugui a terme exclusivament, per compte d’altri, disposar d’una autorització d’immigració de treball fronterer vigent, excepte si l’exercici de la professió és sota la modalitat de curta durada.
d) Estar inscrit/a en el Registre de Professions Sanitàries del ministeri encarregat de la salut.
e) Disposar de l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
f) Estar en possessió d’un diploma oficial de llengua catalana de nivell B2, emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent reconegut degudament pel Govern d’Andorra. En cas que la persona interessada disposi d’una autorització d’exercici de la professió mitjançant habilitació especial, ha d’acreditar aquest requisit dins el termini que marca la Llei reguladora de les professions titulades de la salut.
g) Abonar la quota de col·legiació.
2. Les persones que volen exercir la professió de dietista-nutricionista s’han de col·legiar com a membres exercents.
3. Per ser admeses en el Col·legi com a membre exercent, cal que compleixin, a més dels requisits que estableix l’apartat 1 d’aquest article, els requisits següents:
a) No estar condemnades per delictes majors dolosos, mentre no s’hagi produït la cancel·lació dels antecedents penals, ni al Principat d’Andorra ni a l’estranger, relacionats amb l’exercici de la professió.
b) No estar incapacitades per a l’exercici de la professió, en concórrer alguna de les circumstàncies que recull la Llei reguladora de les professions titulades de la salut.
c) No trobar-se comprès en cap dels supòsits d’incompatibilitat que recull la Llei reguladora de les professions titulades de la salut.
d) No trobar-se, en cap de les causes de pèrdua de col·legiació, d’acord amb l’article 11, per a l’exercici de la professió o de prohibició de l’exercici de la professió.
e) Tenir i mantenir vigent l’assegurança de responsabilitat civil obligatòria.
4. Les persones que, encara que compleixin els requisits d’aquest article, no vulguin exercir la professió, o no compleixin els requisits de l’apartat 3 d’aquest article, es poden incorporar al Col·legi en règim de no exercents.
5. La condició de col·legiat/ada com a membre de ple dret dona veu i vot a les assemblees generals en els termes que recullen aquests estatuts i comporta la plena adhesió als estatuts, a les normes de funcionament intern, a les lleis aplicables, i als drets i deures que se’n derivin, i la subjecció als acords de l’Assemblea General i de la Junta de Govern.
1. Per poder col·legiar-se com a membre exercent, la persona interessada ha de presentar una petició per escrit a la Junta de Govern del Col·legi, juntament amb la documentació següent:
2. Per poder col·legiar-se com a membre no exercent, la persona interessada ha de presentar una petició per escrit a la Junta de Govern del Col·legi que expressi la seva voluntat de col·legiar-se com a membre no exrecent, acompanyada dels documents que acreditin que compleix els requisits que esmenta l’article 9, apartat 1.
3. Correspon a la Junta de Govern resoldre sobre les sol·licituds de col·legiació que haurà de tractar la Junta en la primera reunió que celebri. La decisió s’ha d’adoptar mitjançant una resolució motivada. La resolució pot quedar en suspens per esmenar irregularitats o mancances en la documentació presentada o per efectuar les comprovacions adients.
4. No es pot denegar l’admissió al Col·legi a ningú que compleixi les condicions que estableixen la legislació vigent i aquests estatuts.
1. La condició de col·legiat/ada es perd en els casos següents:
a) Per baixa voluntària, a petició escrita de la persona interessada formulada a la Junta de Govern, sens perjudici de les obligacions professionals o col·legials pendents de compliment.
b) Per inhabilitació professional acordada per un expedient disciplinari col·legial ferm.
c) Per pèrdua d’almenys un dels requisits de col·legiació.
d) Per expiració de l’autorització temporal concedida pel Govern.
e) Per sentència judicial ferma d’inhabilitació per a l’exercici professional.
f) Per incompliment del pagament de dues quotes col·legials semestrals consecutives o de la quota de responsabilitat civil. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la reincorporació de la persona al Col·legi i la rehabilitació immediata de tots els seus drets.
g) Per defunció.
h) Per incapacitat judicial, administrativa o col·legial ferma.
i) Per no acreditació del nivell B2 de llengua catalana en el termini establert legament en els supòsits en què la col·legiació s’hagi atorgat de forma temporal i sotmesa a l’acreditació del requisit esmentat.
2. Correspon a la Junta de Govern del Col·legi decidir la pèrdua de la condició de col·legiat/ada, mitjançant una resolució motivada que, un cop esdevingui ferma, s’ha de comunicar als ministeris competents en matèria de salut i de col·legis professionals.
1. A més dels drets que recull la Llei reguladora de les professions titulades de la salut, i sens perjudici dels altres drets que els atorguen aquests estatuts, les persones col·legiades tenen dret a:
a) Demanar l’empara del Col·legi quan la seva llibertat, independència o dignitat professional són vulnerades o ignorades pels òrgans administratius o jurisdiccionals.
b) Participar, amb veu i vot, en l’Assemblea General del Col·legi, formular peticions i propostes i accedir, en condicions d’igualtat, als càrrecs col·legials en la forma d’acord amb els requisits que preveuen els presents estatuts.
c) Exercir la professió amb plena autonomia tècnica i científica, respectant les normes, les condicions, els requisits i els protocols que resultin de la legislació aplicable, de l’evolució de la ciència o dels coneixements assequibles en cada moment.
d) Participar com a electores i elegibles en les eleccions que es convoquin en l’àmbit col·legial, segons determinen els presents estatuts.
e) Ser informades del funcionament del Col·legi i, especialment, de les decisions dels òrgans de govern, de l’estat de comptes i de les relacions del Col·legi amb els poders públics i amb tercers. Aquest dret es pot exercir sol·licitant la informació corresponent a la Junta de Govern o als altres òrgans estatutaris de govern i, si escau, fent preguntes en les assemblees generals.
f) Exposar a l’Assemblea i a la Junta de Govern tot el que considerin que pot contribuir a fer més plena la vida del Col·legi i més eficaç la consecució dels objectius socials bàsics.
g) Rebre informació sobre les activitats del Col·legi.
h) Fer ús dels serveis comuns que estableixi el Col·legi o que estiguin a la seva disposició.
i) Formar part dels grups de treball.
j) Guardar el secret professional en l’exercici de la seva professió, en relació amb la informació de la qual tinguin coneixement, d’acord amb la legislació específica aplicable.
1. A més de les obligacions que estableix la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica, així com els deures que recull la Llei reguladora de les professions titulades de la salut, són deures específics de les persones col·legiades:
a) Satisfer puntualment les quotes que l’Assemblea General hagi acordat.
b) Informar la Junta de Govern de tots els casos de mala praxi, intrusisme professional o competència deslleial.
c) Comunicar qualsevol canvi en la seva situació professional que pugui afectar la seva qualitat de col·legiades.
d) Complir les normes del codi deontològic aprovat per l’Assemblea General, dels estatuts i de les lleis vigents al país.
e) Cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la seva professió mitjançant la contractació d’una assegurança privada o individual, sens perjudici que el Col·legi pugui oferir eventualment una assegurança col·legial. Quan exerceixin la seva professió com a assalariades d’una empresa privada o d’una entitat pública, aquesta darrera s’hi subroga pel que fa al deure de cobrir els riscos de responsabilitat.
f) Guardar el secret professional.
g) Mantenir i exercir les seves competències professionals per mitjà d’activitats de formació permanent.
h) Supervisar els professionals amb titulació tècnica que tinguin sota el seu control.
i) Comunicar al Col·legi, en un termini de 30 dies, els canvis de residència o domicili.
j) Participar activament en la vida col·legial, assistir a les assemblees generals i a les comissions o els grups de treball a què siguin convocades, per la seva especialitat professional.
k) Exercir diligentment els càrrecs per als quals siguin elegides i complir els encàrrecs que els òrgans de govern del Col·legi els puguin confiar.
l) No perjudicar els drets corporatius o professionals d’altres col·legiades. A més de les prohibicions que estableixen les normes deontològiques d’observació rigorosa i els estatuts, les persones col·legiades s’han d’abstenir de:
m) Tolerar o encobrir de qualsevol manera qui no tingui la titulació suficient i l’autorització per exercir la professió.
n) Fer que el seu nom figuri com a director/a, assessor/a o persona treballadora en centres o empreses relacionades amb la nutrició humana, la dietètica i l’alimentació, que personalment no dirigeixin, assessorin o on no hi treballin o que no s’ajustin a les lleis vigents i a aquests estatuts o que violin les normes deontològiques.
o) Desviar els pacients de les consultes públiques de qualsevol índole envers una consulta particular amb finalitats interessades.
2. L’incompliment o la vulneració dels deures i les obligacions assenyalats anteriorment pot comportar la imposició de sancions disciplinàries, sens perjudici de les responsabilitats civils o penals que se’n puguin derivar.
1. Les persones col·legiades, tant si exerceixen la seva professió de forma individual com si ho fan de forma associada, poden fer publicitat dels seus serveis en els termes que regula aquest article i la normativa vigent.
2. La publicitat es pot fer, sempre que es respecti la dignitat de la professió i s’eviti la deslleialtat envers els/les altres companys/es i la competència il·lícita.
3. Els actes de publicitat de les prestacions només poden tenir per objecte donar a conèixer al públic l’existència i la situació del despatx professional, el nom i la qualificació dels i les professionals que hi treballen, les àrees d’activitat i els serveis que presten.
4. Els actes de publicitat i serveis professionals han de ser objectius, certs, basats en l’evidència científica i fàcilment comprensibles pel col·lectiu al qual van dirigits. Així mateix, la publicitat ha de ser verídica i respondre a uns coneixements, una experiència i una reputació demostrats.
5. És totalment prohibida la comparació directa o indirecta amb altres professionals.
6. Tota la publicitat s’ha de fer en català.
1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Col·legi. Pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per al Col·legi, adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern.
2. L’Assemblea General, com a òrgan plenari, és integrada per totes les persones col·legiades de ple dret, exercents i no exercents.
3. Els acords de l’Assemblea General obliguen totes les persones membres del Col·legi, fins i tot les dissidents i absents, sens perjudici del seu dret a impugnar-los en la forma prevista per aquests estatuts.
4. En totes les qüestions sotmeses a votació a l’Assemblea General, cada membre exercent té dret a emetre dos vots; i cada no exercent, un vot. La condició de membre i la qualitat d’exercent o no exercent han de quedar referides en la data en què la Junta de Govern ha adoptat l’acord de convocar l’Assemblea General.
5. Tot/a membre de dret de l’Assemblea pot delegar el seu dret d’emetre el vot a un altre/a membre que el/la representi. La delegació de vot s’ha de fer per escrit, amb la signatura de la persona delegant, i té caràcter especial per a una determinada assemblea; no s’admeten les delegacions amb caràcter general.
6. Les votacions són habitualment orals, però, a petició d’una sola persona de les assistents, s’han de fer de forma secreta. En tot cas, l’elecció dels/de les membres de la Junta de Govern s’ha de fer sempre amb votació secreta.
1. L’Assemblea General Ordinària s’ha de reunir una vegada l’any, durant el primer semestre, per convocatòria del/de la president/a de la Junta de Govern, cursada per escrit o per qualsevol altre mitjà telemàtic que asseguri la tramesa de la convocatòria, amb una anticipació mínima de quinze dies a la data de la celebració.
2. La convocatòria ha d’incloure l’ordre del dia dels assumptes a tractar, la data, l’hora i el lloc de la reunió.
3. Perquè l’Assemblea General es reuneixi vàlidament, és necessària l’assistència, en primera convocatòria, de la meitat més una de les persones col·legiades. L’Assemblea General es reuneix vàlidament en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre de persones col·legiades assistents.
4. Els acords es prenen per majoria dels vots presents o representats per escrit.
1. L’Assemblea General Extraordinària es reuneix sempre que la convoqui el/la president/a, per acord de la Junta de Govern o a petició escrita d’una desena (1/10) part de les persones col·legiades, cas en el qual s’ha de convocar en un termini màxim de quinze dies a comptar de la data de recepció de la petició.
2. La convocatòria, l’ha de fer el/la president/a de la Junta de Govern, cursada per escrit o per qualsevol altre mitjà telemàtic que asseguri la tramesa de la convocatòria, amb una anticipació mínima de quinze dies a la data de la reunió.
3. La convocatòria ha d’incloure l’ordre del dia dels temes a tractar, la data, l’hora i el lloc de la reunió.
4. Perquè l’Assemblea General Extraordinària es reuneixi vàlidament, és necessària l’assistència, en primera convocatòria, de dos terços (2/3) de les persones col·legiades. L’Assemblea General Extraordinària es reuneix vàlidament en segona convocatòria, sigui quin sigui el nombre de persones col·legiades assistents.
5. Els acords es prenen per majoria absoluta dels vots presents o degudament representats per escrit.
6. No obstant això, per tal de prendre vàlidament qualsevol acord relatiu a l’adopció d’acords d’adquisició de béns o la contractació de serveis que comportin endeutament del Col·legi; l’alienació o el gravamen de béns immobles; la modificació dels presents estatuts (excepte el canvi de domicili); la moció de censura a la Junta de Govern o la dissolució del Col·legi, cal que es reuneixi una Assemblea General Extraordinària convocada especialment a aquest efecte i que l’acord proposat reculli el vot favorable de dos terços (2/3) del total de col·legiats/ades presents o degudament representats/ades per escrit.
1. Són funcions exclusives de l’Assemblea General Ordinària les següents:
a) L’estudi i, si escau, l’aprovació de la memòria de les activitats dutes a terme durant l’any anterior, l’estat general de comptes de l’exercici anterior presentats per la Junta de Govern i la liquidació del pressupost.
b) L’aprovació de la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost de l’exercici corrent, els comptes anuals i les quotes col·legials.
c) La fixació dels imports de les quotes anyals ordinàries i d’admissió.
d) L’elecció dels/de les membres de la Junta de Govern cada dos anys.
e) L’estudi, la modificació i l’aprovació, si escau, del reglament intern, el reglament disciplinari, el codi deontològic i altres normes internes.
f) Totes les altres qüestions i temes d’interès per al Col·legi que no siguin de la competència exclusiva de l’Assemblea General Extraordinària.
Són funcions exclusives de l’Assemblea General Extraordinària les següents:
a) La revocació, si escau, d’un/a o més membres de la Junta de Govern.
b) L’elecció de la Junta de Govern en els casos excepcionals que preveuen els presents estatuts.
c) La modificació i l’aprovació dels estatuts, salvat l’acord de canvi de domicili social, a demanda d’un/a col·legiat/ada de ple dret, aprovada per la Junta de Govern o per actualitzacions segons les lleis vigents.
d) La incorporació del Col·legi Professional a un altre col·legi.
e) La separació definitiva d’un/a col·legiat/ada després de la tramitació de l’expedient disciplinari corresponent.
f) L’acord de dissolució del Col·legi.
g) La resolució sobre qualsevol qüestió que li atribueixin les lleis, els reglaments o els estatuts o que no estigui reservada a la Junta de Govern.
1. Els actes i acords de l’Assemblea General poden ser objecte de recurs de reposició dins el termini d’un mes davant el mateix òrgan que els ha dictat, sempre que la persona que els recorri hi hagi votat en contra.
2. L’Assemblea General ha de ser convocada amb caràcter extraordinari i amb caràcter urgent, i disposa d’un termini d’un mes a comptar de la data de la celebració de la sessió per pronunciar-se.
3. Un cop exhaurida aquesta via, les persones interessades poden interposar un recurs jurisdiccional en la forma i el termini que preveuen les normes que regulen la jurisdcció administrativa i fiscal.
1. La Junta de Govern administra i representa el Col·legi, executa els acords de l’òrgan plenari i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin els estatuts, seguint les directrius de l’òrgan plenari.
2. Les facultats de la Junta de Govern s’estenen amb caràcter general a tots els actes propis de les finalitats del Col·legi.
3. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en una de les persones membres o més d’una, o nomenar apoderades generals o especials. No són delegables els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’òrgan plenari.
Junta de Govern
1. La Junta de Govern té caràcter col·legiat. Les persones membres han de ser escollides mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst.
2. La Junta de Govern és elegida per un mandat de dos anys. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta queda limitat a dues reeleccions consecutives.
3. La Junta de Govern es compon d’un mínim de quatre membres (presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria) i un màxim de vuit membres (quatre vocals). En tot cas, cal la presència d’un suplent.
4. Els càrrecs per a la presidència, vicepresidència, secretaria i tresoreria poden ser remunerats per acord adoptat per l’Assemblea General.
Junta de Govern
1. Totes les persones membres de ple dret del Col·legi poden participar en l’elecció.
2. Són elegibles totes les persones col·legiades exercents, a excepció d’aquelles en les quals concorrin alguna de les circumstàncies següents:
a) Hagin estat sancionades disciplinàriament per una infracció molt greu durant els tres anys precedents a l’elecció, a comptar de la data en què finalitzi el compliment de la sanció.
b) No estiguin al corrent de les seves obligacions col·legials.
c) Estiguin inhabilitades pera l’exercici de càrrecs col·legials directius per una sanció administrativa o judicial ferma.
3. El càrrec de presidència ha de recaure en una persona col·legiada exercent que, a més, tingui un mínim de dos anys ininterromputs d’antiguitat.
4. Els càrrecs de la Junta de Govern del Col·legi són incompatibles amb qualsevol altre càrrec públic oficial.
1. Les candidatures han de ser, com a mínim, de quatre persones membres, més una membre suplent.
2. Les candidatures han de precisar el càrrec previst per a cadascuna de les persones candidates.
3. Les candidatures s’han de presentar, amb la signatura de totes les persones candidates a la Junta de Govern, com a mínim quinze dies abans de la data de l’Assemblea General en la qual es farà l’elecció. La Junta de Govern ha de verificar que les candidatures presentades compleixin els requisits estatutaris.
4. En cas que no es presenti cap candidatura en el termini esmenat anteriorment, la Junta de Govern sortint pot presentar una candidatura oficial del Col·legi, sempre que els càrrecs no es repeteixin en segona reelecció.
5. L’elecció es fa sobre candidatures completes.
Junta de Govern
1. La Junta de Govern s’ha de reunir almenys una vegada per trimestre, sempre que la convoqui la presidència, per iniciativa pròpia o a petició d’un terç (1/3) de les persones membres. En aquest cas, la reunió s’ha de convocar en el termini màxim de cinc dies a comptar de la recepció de la petició.
2. La convocatòria, l’ha de fer la presidència de la Junta de Govern, cursada per escrit o per qualsevol altre mitjà telemàtic que asseguri la tramesa de la convocatòria, amb una anticipació mínima de tres dies a la data de la reunió.
3. La convocatòria ha d’incloure l’ordre del dia dels assumptes a tractar, la data, l’hora i el lloc de la reunió.
4. La Junta de Govern queda constituïda vàlidament amb l’assistència, almenys, de la meitat de les persones membres. La Junta també queda constituïda vàlidament, sense necessitat de convocatòria prèvia, si es reuneixen totes les persones membres i acorden per unanimitat constituir-se en sessió.
5. En cas que no s’assoleixi el quòrum indicat en l’apartat anterior en tres convocatòries consecutives, la Junta de Govern cessa i es convoca una Assemblea General Extraordinària per procedir, de forma excepcional, a l’elecció d’una nova Junta de Govern.
6. Els acords de la Junta de Govern es prenen per majoria de les persones membres presents o representades i s’han de consignar en un llibre d’actes.
Junta de Govern Els actes i els acords de la Junta de Govern poden ser objecte de recurs de reposició davant aquest mateix òrgan i d’un recurs jurisdiccional posterior en les mateixes condicions i els terminis previstos per a la impugnació dels acords de l’Assemblea General.
Junta de Govern
1. Són funcions de la Junta de Govern:
a) Convocar les assemblees generals, presentant per a llur aprovació els comptes anyals, les memòries d’activitats, els pressupostos i les propostes d’inversió, els imports de les quotes anyals i d’admissió i tots els altres imports que hagin d’abonar les persones col·legiades.
b) Executar els acords adoptats per l’Assemblea General.
c) Resoldre sobre les sol·licituds de col·legiació.
d) Defensar les persones col·legiades en l’exercici de la seva professió, vetllant per a la salvaguarda dels seus drets, denunciar els eventuals actes d’intrusisme, així com els casos d’exercici il·legal que es produeixin en les professions defensades pel Col·legi.
e) Exercir les facultats disciplinàries respecte a les persones col·legiades i, de manera més general, vetllar perquè totes elles tinguin una bona conducta professional i deontològica en relació amb tots els organismes, les jurisdiccions, els companys i les persones usuàries.
f) Emetre informes a petició de l’Administració pública sobre matèries de la seva competència.
g) Representar el Col·legi en tots els actes oficials i, quan escaigui, designar representants del Col·legi.
h) Crear comissions, que poden ésser permanents o ad hoc, segons les funcions per a les quals siguin creades, i dissoldre-les, si escau.
i) Promoure, d’acord amb les autoritats, tot allò que s’estimi beneficiós per als interessos del Col·legi i per a la salut.
j) Cobrar, pagar i administrar els fons, nomenar i acomiadar les persones empleades i, en general, dur a terme tota la tasca d’administració i de gestió del Col·legi.
1. El/la president/a exerceix la representació legal del Col·legi davant totes les autoritats i corporacions.
2. El/la president/a presideix la Junta de Govern, les assemblees generals i totes les comissions o ponències a les quals assisteix, dirigeix els debats, presideix els escrutinis i el seu vot pot dirimir els empats.
En els supòsits d’absència, impediment o malaltia del/de la president/a, n’assumeix la substitució el/la vicepresident/a.
1. La persona encarregada de la secretaria és la màxima responsable dels serveis administratius del Col·legi i de les persones empleades, i exerceix les funcions de federatària dels actes i els acords del Col·legi.
2. El/la secretari/ària redacta les actes de la Junta de Govern i de les assemblees generals i en lliura les certificacions corresponents amb el vistiplau de la presidència.
3. El/la secretari/ària tramita a totes les sol·licituds i les comunicacions rebudes, i les trasllada a qui correspongui, lliura els certificats de les persones col·legiades, porta el registre de les persones col·legiades i n’elabora cada any la llista corresponent.
4. En cas d’absència, impediment o malaltia del/de la secretari/ària, el/la substitueix el/la tresorer/a.
1. Correspon al càrrec de tresorer/a exercir les funcions relacionades amb la gestió econòmica del Col·legi i, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat.
2. Els documents de tresoreria han d’anar signats conjuntament per la presidència i el/la tresorer/a.
3. En cas d’absència, impediment o malaltia del/de la tresorer/a, la substitució és a càrrec del/de la secretari/ària.
Junta de Govern
1. Les causes de destitució, suspensió o remoció dels/de les membres de la Junta de Govern són les següents:
a) Per voluntat pròpia manifestada per escrit a la presidència.
b) Per defunció, inhabilitació o incapacitació.
c) Per incompliment de les seves obligacions o els seus requisits com a membre de la Junta de Govern.
d) A causa d’una no assistència injustificada a tres reunions en el període d’un any de la Junta de Govern.
e) Per decisió de l’Assemblea General Extraordinària. En els casos
c) i d), la destitució és acordada per la Junta de Govern, amb audiència prèvia de la persona interessada.
Junta de Govern
1. En qualsevol moment, un nombre de persones col·legiades que representi el 10% dels vots a l’Assemblea General del Col·legi pot formular una moció de censura contra la Junta de Govern, la qual té per objecte la remoció de la Junta abans que finalitzi el seu mandat. Aquesta moció es tramita mitjançant la convocatòria d’una Assemblea General Extraordinària en la forma i amb la majoria reforçada que preveuen els estatuts.
2. Si la moció de censura prospera, la Junta de Govern queda immediatament rellevada de les seves funcions. L’Assemblea General ha de designar una comissió gestora, composta d’entre tres i cinc membres, que provisionalment s’ocupa de la gestió del Col·legi, assumeix col·legiadament les competències de la Junta i els seus càrrecs, i proveeix perquè se celebrin unes noves eleccions en el termini màxim d’un mes.
3. En cas que la moció de censura no sigui aprovada, les mateixes persones que l’han formulada no en poden signar cap altra fins que s’hagin celebrat noves eleccions a la Junta de Govern.
En cas que es produeixi una vacant en el si de la Junta, abans de l’expiració del seu mandat, aquesta persona és substituïda automàticament per la suplent fins a l’expiració del mandat. En cas que no hi hagi substitució, la mateixa Junta pot designar una persona substituta d’entre els/les membres del Col·legi que compleixin les condicions per ocupar el càrrec. No es poden substituir per aquest procediment els càrrecs de presidència o vicepresidència.
El Col·legi té plena capacitat jurídica en l’àmbit econòmic i patrimonial per al compliment de les seves finalitats.
Col·legi 1.- Són recursos del Col·legi:
a) Les quotes d’inscripció de les col·legiacions.
b) Les quotes ordinàries i extraordinàries de les persones col·legiades.
c) Els ingressos procedents de publicacions, serveis, arbitratges, dictàmens, impresos, o informes, i d’altres quantitats acreditades per altres serveis.
d) Els rendiments dels béns propis o drets.
e) Les subvencions, els llegats i les donacions que pugui rebre de l’Administració, entitats, col·legiats o particulars. 2- Tots els recursos del Col·legi estan destinats al sosteniment de les finalitats i dels serveis que ha de prestar.
Els col·legiats i les col·legiades no són responsables personalment de les obligacions i els deutes contrets pel Col·legi. Tampoc no ho són els/les membres de la Junta de Govern, sempre que llur actuació hagi estat conforme a les exigències de la llei i d’aquests estatuts.
1. La modificació d’aquests estatuts s’ha d’acordar en Assemblea General Extraordinària, especialment convocada a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en Assemblea Ordinària.
2. Les modificacions aprovades s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i n’ordeni la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
3. Els estatuts modificats, així, entren en vigor a partir de la data de la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , llevat que es disposi altrament.
1. Amb independència de la responsabilitat penal, civil o administrativa en què hagin pogut incórrer, les persones col·legiades també estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment dels deures i les obligacions professionals que els són específics.
2. En els termes que estableixen aquests estatuts i la Llei reguladora de les professions titulades de la salut, el Col·legi exerceix a través dels òrgans corresponents la potestat disciplinària en relació amb les persones col·legiades pels actes que duguin a terme o per les omissions en què incorrin en l’exercici o amb motiu de la professió, o que infringeixin els deures i les obligacions que recull la Llei reguladora de les professions titulades de la salut i els estatuts del Col·legi o les normes deontològiques aprovades pel Col·legi.
3. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil, administrativa i penal en què puguin incórrer les persones col·legiades pels mateixos fets.
Col·legi
1. El Col·legi exerceix la potestat disciplinària sobre les persones membres, tant en l’exercici de la professió com en el marc de les relacions col·legials, i pot sancionar les infraccions que constati. La potestat disciplinària és exercida per la Junta de Govern, constituïda en Junta Disciplinària, que es pot constituir en dues instàncies en la forma que preveu aquest capítol.
2. Les sancions són imposades per la Junta de Govern, constituïda en Junta Disciplinària, per resolució motivada que es pren en votació secreta i amb el vot favorable de la majoria absoluta de les persones membres, excepte quan la sanció que es pugui imposar comporti la inhabilitació professional durant un període superior a tres mesos o l’expulsió del Col·legi. En aquest cas, la resolució s’ha d’adoptar amb el vot favorable de les dues terceres parts (2/3) de les persones membres de la Junta Disciplinària.
3. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la Junta Disciplinària ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
4. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
5. En tot cas, la declaració de fets provats que pugui fer el Tribunal Penal és vinculant per a la Junta Disciplinària.
1. La persona col·legiada que és objecte d’un procediment disciplinari té els drets següents:
a) Dret a ser informada dels fets que se li imputen, de les infraccions que aquests fets puguin constituir, de les sancions que se li puguin imposar, de la identitat de la persona designada com a instructora i de l’òrgan competent per imposar la sanció.
b) Dret d’accedir a l’expedient disciplinari, de conèixer-ne l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.
c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic i que siguin procedents.
d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra d’ella mateixa.
e) Dret a ser assistida i defensada per un advocat durant la tramitació de l’expedient, de lliure elecció.
f) Dret a obtenir una resolució motivada.
g) Qualsevol altre dret que li reconeguin la Constitució o les lleis.
1. El procediment informatiu, l’inicia la Junta de Govern del Col·legi mitjançant l’obertura d’un expedient informatiu, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació adreçada al/a president/a o a la Junta de Govern, que es tramita amb respecte dels principis generals del dret.
2. El procediment informatiu sempre és previ al sancionador, llevat que s’acabi arxivant.
3. La Junta de Govern designa un/a instructor/a entre les persones membres per instruir l’expedient informatiu. En cas que s’obri posteriorment un expedient disciplinari, la persona instructora ha de continuar amb l’encàrrec.
4. La Junta de Govern ha de notificar per escrit a la persona col·legiada interessada l’obertura de l’expedient i la instructora designada, i donar-li una còpia de la denúncia o de la comunicació rebuda. La persona col·legiada disposa d’un termini de quinze dies hàbils per fer-hi al·legacions i aportar les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
5. La Junta de Govern, a proposta de la persona instructora, decideix si arxiva l’afer o bé si hi ha indicis suficients, per a obrir un expedient disciplinari.
6. Contra la resolució de la Junta no es pot interposar cap recurs.
1. El procediment disciplinari, l’inicia la Junta de Govern del Col·legi mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació adreçada al/a president/a o a la Junta de Govern, o en seguiment d’un procediment informatiu, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
2. La Junta de Govern designa un/a instructor/a entre les persones membres per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de dos mesos per a les faltes lleus, de tres mesos per a les faltes greus i de quatre mesos per a les faltes molt greus, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les infraccions presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables.
3. La Junta de Govern ha de notificar per escrit a la persona col·legiada expedientada la incoació de l’expedient, la instructora designada i el plec de càrrecs. La persona col·legiada expedientada disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer-hi al·legacions i sol·licitar, si és el cas, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa. Un cop contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, la persona instructora pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient a la persona col·legiada expedientada, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.
4. La Junta de Govern es constitueix llavors en Junta Disciplinària de Primera Instància, sota la presidència del/de la president/a, i de la qual no pot formar part la persona instructora designada. La Junta Disciplinària de Primera Instància ha de dictar en el termini de dos mesos la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sens perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dues terceres (2/3) parts dels i de les membres de la Junta Disciplinària de Primera Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 40, excepte el de la persona instructora designada. El/la president/a té vot diriment en cas d’empat.
5. Contra la resolució dictada per la Junta Disciplinària de Primera Instància es pot interposar un recurs davant la Junta Disciplinària de Segona Instància, dins el termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució. La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb tres persones col·legiades, nomenades per la Junta de Govern i que no han format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni han estat designades instructores de l’expedient. La Junta Disciplinària de Segona Instància, que és presidida per la persona col·legiada amb més antiguitat en l’exercici de la professió, ha de dictar en el termini de dos mesos la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dues terceres (2/3) parts dels i de les membres de la Junta Disciplinària de Segona Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 40. El/a president/a disposa de vot diriment en cas d’empat.
6. Les persones col·legiades designades com a membres de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada que el/la president/a aprecia. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designades constitueix una infracció col·legial greu. Les persones membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusades i, en cas que així sigui, resol el/la president/a.
7. La resolució de la Junta Disciplinària de Segona Instància exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant la Secció Administrativa de la Batllia en els termes que preveu la normativa aplicable a la jurisdicció administrativa vigent en cada moment.
8. La Junta de Govern ha de notificar al ministeri encarregat de la salut la incoació d’un expedient disciplinari, la resolució de la Junta Disciplinària de Primera i de Segona Instància i les sentències judicials fermes de la secció administrativa corresponent.
1. La Junta Disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar de l’exercici de la professió de la persona col·legiada contra la qual se segueix un expedient disciplinari, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que hi concorrin.
2. La suspensió de l’expedient disciplinari per prejudicialitat penal no impedeix el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que no siguin incompatibles amb les que s’adoptin en el procés penal.
3. El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de l’eventual sanció d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.
1. Són infraccions professionals les accions i les omissions, voluntàries o imprudents, contràries a la normativa legal o reglamentària tipificades i establertes com a tals per la Llei reguladora de les professions titulades de la salut, relacionades amb l’exercici de la professió de dietista-nutricionista.
2. Són infraccions col·legials les conductes que preveu com a tals la Llei reguladora de les professions titulades de la salut que fan referència a la relació de la persona col·legiada amb el Col·legi i amb les altres persones col·legiades, en l’àmbit del funcionament del Col·legi.
3. Les infraccions comeses per les persones col·legiades es classifiquen com a molt greus, greus o lleus, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat, així com les circumstàncies concurrents.
4. Les infraccions professionals i col·legials són les que recull la Llei reguladora de les professions titulades de la salut vigent en el moment que es comet la infracció.
5. Així mateix, aquests estatuts es remeten al que estableix la Llei reguladora de les professions titulades de la salut pel que respecta a la prescripció de les infraccions, les sancions que es poden imposar, la graduació de les sancions, la prescripció de les sancions, així com l’extinció de la responsabilitat i l’anotació i la cancel·lació de les sancions i la rehabilitació, i és plenament aplicable la normativa que en aquest sentit recull la Llei esmentada.
Els acords de l’Assemblea General i els de la Junta de Govern són immediatament executius, llevat que es prengui un acord motivat en contra.
El Col·legi es pot dissoldre per les causes següents:
a) Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la llei.
b) Acord de l’Assemblea General adoptat en la forma i amb els requisits que estableixen aquests estatuts.
c) Baixa de les persones col·legiades, si queden reduïdes a un nombre inferior al de vuit persones.
1. La dissolució del Col·legi s’ha de fer per llei.
2. La petició de dissolució s’ha de formular al Govern, acompanyant-la del certificat de l’acord adoptat per l’Assemblea General a aquest efecte. Un cop rebuda aquesta documentació el Govern ha de presentar a tràmit el corresponent projecte de llei de dissolució.
3. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern, mitjançant decret, ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregades de dur-la a terme i, la destinació del romanent, d’acord amb els Estatuts del Col·legi i la llei.
4. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern, mitjançant decret, ha de cancel·lar la inscripció del Col·legi en el Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.
estatuts entren en vigor l’endemà de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .