Estat: vigent · Text vigent a 23/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 16, any 2020 (26/02/2020) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
El Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra és una entitat d’origen associatiu amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins. El Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra té la condició de corporació de dret públic per al compliment de les funcions públiques atribuïdes per la llei.
Són principis essencials de l’estructura interna i el funcionament del Col·legi la igualtat dels seus membres, l’elecció democràtica dels seus òrgans de govern, l’adopció dels acords per majoria i la seva lliure activitat dins del respecte a les lleis. El Col·legi elabora i aprova autònomament els seus Estatuts i altres normes d’organització i funcionament interns.
El domicili del Col·legi és a Andorra la Vella, carretera de l’Obac, núm. 12, edifici El Forestal, planta baixa. Aquest domicili pot ser modificat per acord de l’Assemblea General ordinària, si el nou domicili és a la ciutat d’Andorra la Vella, i, en el supòsit contrari, en Assemblea General extraordinària. L’àmbit d’actuació territorial del Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra és el territori d’Andorra en tota la seva extensió.
El Col·legi Oficial de Podòlegs té una durada indefinida. En cas de dissolució, haurà d’acordar-se d’acord amb el que estableix l’article 53 d’aquests Estatuts.
Els objectes i finalitats principals del Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra són els següents:
a) Ordenar dins del marc que estableixen les lleis i vigilar l’exercici de la professió.
b) Representar els interessos generals de la professió a Andorra, especialment en les relacions amb l’Administració pública.
c) Defensar els interessos professionals dels col·legiats.
d) Fomentar les relacions professionals entre els col·legiats i les altres professions.
e) Vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi a les necessitats i els interessos dels ciutadans.
El Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra es regirà per aquests Estatuts i per les disposicions legals vigents:
Col·legi amb el Govern La relació entre el Col·legi i el Govern es regeix pels principis de coordinació i cooperació tenint en compte que el Govern és l’òrgan executiu que dirigeix l’Administració de l’Estat. El col·legi haurà de lliurar al Govern la informació que li requereixi en relació amb l’exercici de les seves funcions públiques.
Col·legi amb altres organismes. El Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra podrà agrupar-se en un Consell de Col·legis Professionals per coordinar les activitats o promoure la consecució d’objectius col·legials comuns. El Consell esmentat desenvolupa funcions consultives i de coordinació. El Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra nomenarà, en cas que el Consell es formi, un representant designat entre els col·legiats per formar-ne part.
El Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra assumeix les funcions que la llei determina.
Són funcions públiques del Col·legi:
a) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la normativa, deontologia i bones pràctiques, i es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació de la podologia.
b) Vetllar pel compliment dels deures i de les obligacions dels col·legiats.
c) Vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió col·legiada; adoptar, si escau, les mesures i les accions previstes a l’ordenament jurídic.
d) Exercir la potestat disciplinària sobre els seus col·legiats en els termes establerts per la llei i les normes pròpies del Col·legi.
e) Visar, si escau, els projectes i els treballs dels col·legiats en els termes i amb els efectes que estableixi la legislació corresponent.
f) Promoure i facilitar la formació professional continuada dels col·legiats.
g) Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius, quan així es prevegi legalment, i per mitjà de l’emissió d’informes que els siguin requerits per òrgans o autoritats administratives i judicials.
h) Informar els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió.
i) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.
j) Aprovar els seus pressupostos, regular i fixar les aportacions dels col·legiats.
k) Percebre les taxes per la prestació dels serveis que corresponen a les funcions públiques, d’acord amb la normativa vigent.
l) Les altres funcions de naturalesa pública que els atribueixi la legislació vigent.
m) Participar en la planificació i l’execució de la formació continuada. A més d’aquestes funcions, el Col·legi exerceix les funcions següents:
a) Prestar serveis comuns als col·legiats.
b) Gestionar el cobrament de les remuneracions i dels honoraris professionals a petició dels col·legiats, d’acord amb el que estableixin aquests Estatuts.
c) Intervenir per via de mediació o d’arbitratge, d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin donar entre col·legiats o entre aquests i tercers, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.
d) Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l’exercici de la podologia.
e) Fomentar activitats entre els col·legiats i designar les comissions de treball que s’escaiguin.
Col·legi qui estigui en possessió d’un títol oficial d’ensenyament superior en l’àmbit de la podologia com a mínim de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES) lliurat o reconegut pel Govern d’Andorra.
La incorporació al Col·legi serà preceptiva per a tots els professionals que exerceixin la podologia, tant en el sector públic com en el privat, ja sigui per compte propi o per compte aliè, i qualsevol que sigui el règim de contractació.
Col·legi Les persones que constitueixen el Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra poden ser col·legiat exercent o col·legiat no exercent.
Les condicions requerides per a la col·legiació, a més d’estar en possessió d’un títol oficial d’ensenyament superior en l’àmbit de la podologia com a mínim de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES) lliurat o reconegut pel Govern d’Andorra, són les següents:
a) Sol·licitud escrita a la Junta de Govern, indicant la seva voluntat de col·legiat exercent o bé de col·legiat no exercent. A més a més, indicarà la seva adreça professional, si escau.
b) Abonament de la quota d’incorporació.
c) Aportació de la documentació acreditativa del títol.
d) Les persones hauran d’acreditar estar en possessió del nivell B2 de llengua catalana emès pel Govern d’Andorra, o equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra. En cas de necessitat de país es pot eximir de complir aquest requisit en el moment de la col·legiació i passarà a ser temporal. Es requerirà que aquests col·legiats acreditin l’obtenció del nivell B2 de llengua catalana en el període màxim de dos anys des del moment de la col·legiació; altrament es perdrà la col·legiació.
La sol·licitud de col·legiació serà denegada en els casos següents:
a) Quan els documents presentats amb la sol·licitud d’ingrés siguin insuficients o hi hagi dubtes sobre la seva legitimitat, o quan el sol·licitant hagi falsejat les dades i els documents necessaris per a la seva col·legiació. Estar inhabilitat per a l’exercici de la professió a Andorra o en un altre país.
b) Estar inclòs en alguna causa d’incompatibilitat establerta per les lleis.
c) Pel fet de trobar-se complint una sanció imposada en l’expedient disciplinari que hagi comportat l’expulsió temporal del Col·legi.
1. La sol·licitud de col·legiació és resolta per la Junta de Govern en el termini màxim de dos mesos a comptar de la data de sol·licitud, salvat que acordi demanar a l’interessat documentació i informació complementàries; en aquest cas, el termini per resoldre quedarà en suspens mentre l’interessat no aporti la informació o documentació que li ha estat sol·licitada, o manifesti la seva negativa o la impossibilitat de fer-ho. La Junta de Govern comunicarà tot seguit a l’interessat en forma escrita la resolució que adopti. Si la resolució és denegatòria, serà necessàriament motivada.
2. Contra l’acord denegatori de col·legiació pot interposar-se recurs davant la mateixa Junta de Govern, dins del termini de 30 dies hàbils a comptar de l’endemà de la data de notificació de l’acord denegatori. La Junta de Govern disposarà d’un termini de 30 dies hàbils per pronunciar-se. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs jurisdiccional en el termini de 13 dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució de la Junta de Govern, o bé de l’endemà del dia de finalització del termini per resoldre indicat en el paràgraf precedent.
3. La resolució expressa o tàcita del recurs a què es refereixen els apartats precedents pot ser impugnada davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en la forma i termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal.
Nota: Lectura per remissió general de la Llei 7/2022 («Referències a la jurisdicció administrativa i fiscal Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la jurisdicció administrativa i fisc…»); el text es manté tal com el va publicar el BOPA. Com s'ha de llegir: L'apartat 3 esmenta la jurisdicció administrativa i fiscal; se substitueix per «jurisdicció administrativa» segons la clàusula.
1. La condició de col·legiat es perdrà per les causes següents:
a) Defunció.
b) Incompatibilitat legal.
c) Suspensió o expulsió com a conseqüència del compliment de sanció disciplinària que la comporti, després de l’estatuari expedient disciplinari.
d) Baixa voluntària comunicada per escrit.
e) Baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques.
f) Pèrdua d’alguna de les condicions de col·legiació.
2. Perquè la baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques sigui efectiva caldrà la instrucció d’un expedient que comportarà un requeriment escrit a l’afectat, perquè dintre del termini de tres mesos es posi al corrent dels descoberts. Passat aquest termini sense compliment es prendrà l’acord de baixa, que haurà de notificar-se de forma expressa a l’interessat. El pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.
3. La pèrdua de la condició de col·legiat no alliberarà del compliment de les obligacions vençudes. Aquestes obligacions només es podran exigir als interessats.
La reincorporació al Col·legi requerirà el pagament de la quota de matriculació sempre que el col·legiat hagi estat de baixa per un període superior a 6 mesos. Capítol Segon. Drets i deures dels col·legiats
Tots els col·legiats tenen dret a gaudir de tots els serveis, facultats i prerrogatives que resultin d’aquests Estatuts i, a més:
a) Elegir i ser elegits per a llocs de representació i ocupar càrrecs directius.
b) Ser informats de les actuacions i vida de l’entitat, i de les qüestions que facin referència a l’exercici de la professió.
c) Exercir la representació que en cada cas se’ls encarregui.
d) Intervenir, d’acord amb les normes legals o estatuàries, en la gestió econòmica i administrativa del Col·legi i expressar lliurement les seves opinions en matèria i assumptes d’interès professional.
e) Exercir les accions i recursos que calguin en la defensa dels seus interessos com a col·legiats.
f) Ser emparats pel Col·legi en l’exercici professional en defensa dels legítims interessos.
g) Ser representats pel Col·legi quan això ho acordi la Junta de Govern, a fi i efecte de facilitar accions, excepcions i defenses relacionades amb l’exercici professional davant de tribunals, autoritats, organismes, entitats públiques i privades.
h) Assistir amb veu i vot, ja sigui personalment o per delegació, a les assemblees generals del Col·legi.
i) Presentar queixes davant la Junta de Govern del Col·legi contra l’actuació professional o col·legial de qualsevol dels seus membres.
Són deures dels podòlegs, com a requisit indispensable per exercir legalment la professió:
a) Complir les prescripcions contingudes en aquests Estatuts i en els acords que el Col·legi pugui adoptar.
b) Pagar en els terminis establerts les quotes i drets tant ordinaris com extraordinaris, que hagin estat aprovats pel Col·legi per al seu sosteniment.
c) Sotmetre al visat del Col·legi els treballs professionals d’acord amb les normes establertes.
d) Observar amb el Col·legi, respecte als seus òrgans de gestió, la disciplina adequada, i entre els col·legiats, els deures d’harmonia professional.
e) Fer conèixer al Col·legi tots els fets que puguin afectar la professió, tant particularment com col·lectivament, la importància dels quals puguin determinar la intervenció corporativa amb caràcter oficial.
f) Posar en coneixement del Col·legi: qui exerceixi actes propis de la professió sense estar en possessió del títol que el faculti; els que encara que el tinguin no estiguin col·legiats i els que sent col·legiats faltin a les obligacions que, com a tals, han contret.
g) El col·legiat comunicarà obligatòriament al Col·legi el seu domicili per a notificacions a tots els efectes col·legials. Així mateix, qualsevol canvi de domicili, perquè produeixi aquests efectes, haurà de ser comunicat expressament.
h) Els col·legiats exercents han de contractar una assegurança obligatòria oferta pel Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra que cobreixi els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de la seva professió.
i) Resta prohibida la publicitat dels serveis i prestacions oferts al públic, llevat de la publicitat en pàgines web pròpies. Excepcionalment es podrà efectuar publicitat de l’obertura d’una nova consulta o despatx durant i exclusivament en el termini dels primers 15 dies hàbils de funcionament. La publicitat ha de ser objectiva, prudent, que no sigui enganyosa ni aixequi falses esperances o difongui conceptes equivocats. El podòleg es compromet a no fer publicitat i/o induir, a través de mecanismes de recapte publicitari, al consum d’actes de podologia. El podòleg ha de sol·licitar del Col·legi la deguda autorització per qualsevol anunci relacionat amb les seves activitats professionals, abstenint-se de publicar-lo sense haver obtingut l’autorització esmentada.
j) Guardar secret professional, d’acord amb la legislació específica aplicable. Capítol Tercer. De la substitució
Els podòlegs exercents que, per raó de malaltia o per altres causes d’incapacitació temporal, no puguin exercir la pràctica de la podologia, podran ser substituïts per un tercer, amb caràcter temporal i definit, segons els paràmetres del reglament vigent.
Durant el període de temps que duri la substitució, el podòleg substitut tindrà les mateixes obligacions i els mateixos drets establerts en aquests Estatuts.
L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Col·legi i com a tal obliga amb els seus acords tots els col·legiats, fins i tot els absents, els dissidents i els que s’abstinguin. En les assemblees generals poden participar-hi tots els col·legiats de ple dret, exercents i no exercents.
Les assemblees poden ser ordinàries o extraordinàries. L’Assemblea General es reunirà amb caràcter ordinari una vegada l’any, el mes de març. L’Assemblea General ordinària inclourà a l’ordre del dia la lectura del pressupost per a l’exercici anual proper i la seva aprovació, la lectura i aprovació de la liquidació del pressupost de l’any anterior i, si escau, la presentació de la memòria d’activitats. L’Assemblea General amb caràcter extraordinari es reunirà quan així ho acordi la Junta de Govern. Haurà d’adoptar-se l’acord esmentat de convocatòria, quan ho sol·licitin un 20% dels col·legiats amb un ordre del dia concret. Només podran adaptar-se acords vàlids sobre aquells punts que figurin en l’ordre del dia.
Les reunions de les assemblees generals seran comunicades per escrit i amb la notificació individual amb 15 dies d’antelació, com a mínim, especificant-hi dia, hora, lloc i ordre del dia.
Les assemblees generals seran presidides pel president del Col·legi.
Hi actuarà de secretari qui ho sigui del Col·legi.
Per tal que siguin vàlids els acords de l’Assemblea cal que hi siguin presents, en primera convocatòria, la majoria absoluta.
En segona convocatòria serà vàlid sigui quin sigui el nombre d’assistents.
La segona convocatòria es podrà fer en el mateix acte assenyalant l’hora de començament de la reunió, trenta minuts més tard de la primera.
Tenen dret a veu i vot tots els col·legiats que es trobin presents a l’Assemblea o representats per escrit, llevat que estiguin afectats d’una sanció que comporti la suspensió d’activitats en general o la limitació d’aquest dret.
Cada col·legiat en exercici gaudirà de dos vots en totes les matèries.
Cada col·legiat no exercent gaudirà d’un vot.
Aquests darrers no tindran, però, dret de vot en aquelles deliberacions que afectin, en general, l’exercici de la professió.
En les reunions d’Assemblea només es podran prendre acords sobre aquells afers que hagin estat fixats en l’ordre del dia, el qual no pot ser modificat.
Les votacions seran secretes quan així ho acordi el president o ho sol·licitin un 20% dels assistents.
Els acords que adopti l’Assemblea General ho seran pel vot de la majoria simple, excepte que s’estableixi una altra majoria.
Serà necessari el vot favorable de dos terceres parts dels col·legiats, presents o representats, per tal de prendre qualsevol acord relatiu a la modificació d’aquests Estatuts, adquisició o venda de béns immobles o a la dissolució del Col·legi.
De les reunions i acords de l’Assemblea General s’aixecarà acta, que quedarà registrada en un llibre a aquest efecte, signada pel president i el secretari.
Són funcions i competències de l’Assemblea General:
a) Elegir i destituir els membres de la Junta.
b) Aprovar els Estatuts i les seves modificacions.
c) Aprovar la gestió duta a terme per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes dels col·legiats.
d) Aprovar i modificar el reglament de règim interior.
e) Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional que concerneixen el Col·legi.
f) Resoldre qualsevol atribució establerta per llei, els reglaments o els Estatuts i que no estigui reservada a la Junta.
g) Acordar la dissolució del Col·legi. Capítol Segon. La Junta de Govern
La Junta de Govern estarà integrada pel president, el secretari, el tresorer i dos vocals. Els seus membres han de ser escollits mitjançant sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst en els estatuts. El càrrec de president a la Junta de Govern queda limitat a una reelecció consecutiva.
Junta de Govern Correspon a la Junta de Govern l’administració i representació del Col·legi, l’execució dels acords adoptats per l’Assemblea General i l’exercici de la potestat disciplinària i altres atribuïdes expressament per aquests Estatuts, seguint les directrius de l’Assemblea General. Són competències de la Junta de Govern les següents:
a) Complir i fer complir els acords de l’Assemblea General, els Estatuts i la legislació vigent que afecti el Col·legi.
b) Decidir sobre les sol·licituds de col·legiació.
c) Fixar la quantia de les quotes de percepció periòdica.
d) Administrar els béns del Col·legi, així com recaptar les quotes de tot tipus que hagin de fer efectives els col·legiats.
e) Adoptar les mesures convenients per a la defensa dels interessos del Col·legi.
f) Imposar, prèvia instrucció de l’expedient oportú, sancions disciplinàries.
g) Crear o reestructurar les comissions i grups de treball necessaris per al millor compliment de les funcions col·legials i procedir a la seva dissolució, si hi ha arguments que ho justifiquin.
h) Vetllar pel compliment de les funcions i competències professionals dels col·legiats.
i) Fixar la data de celebració de les assemblees generals ordinàries i extraordinàries.
j) I totes les funcions no indicades que es derivin d’aquests Estatuts.
La durada dels càrrecs de la Junta serà de quatre anys. El president únicament podrà ser reelegit per un nou mandat consecutiu. Si alguns dels components de la Junta de Govern cessa o és suspès per qualsevol causa, l’Assemblea General, a través d’un acord que s’haurà d’aprovar per almenys el 20% dels col·legiats i a proposta del president, nomenarà un substitut amb caràcter d’interinitat que ostentarà el càrrec fins que no es produeixi una nova convocatòria, segons es descriu en l’article 38 d’aquests Estatuts. Si es produeix la vacant de més de la meitat dels membres de la Junta de Govern, es convocaran eleccions en el termini d’un mes.
La Junta de Govern es reunirà de forma ordinària una vegada al mes, convocada pel president. Amb caràcter extraordinari es reunirà totes les vegades que calgui, convocada pel president o a petició de tres membres de la Junta. Les citacions seran individuals i s’enviaran amb vuit dies d’antelació. En cas d’urgència es podrà citar verbalment i es confirmarà amb la notificació escrita. Els acords es prendran per majoria dels assistents. En cas d’empat decidirà el vot de qualitat del president. És obligatòria l’assistència de tots els membres. La falta d’assistència no justificada a tres sessions consecutives o sis no consecutives en un any s’estimarà com a renúncia al càrrec. La justificació de la falta d’assistència s’haurà de fer per escrit en un termini de vuit dies des de la realització de la Junta. El quòrum imprescindible per poder prendre acords serà de dos més un dels components de la Junta. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en un dels seus membres o en més d’un, o nomenar apoderats generals o especials. No són delegables els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’òrgan plenari.
Junta de Govern El president exerceix les funcions de representació ordinària del Col·legi i les altres que els Estatuts, la llei i els reglaments li atorguin; com a tal, a títol enunciatiu i no limitatiu, li correspon:
a) La representació del Col·legi en totes les seves relacions amb els poders públics, entitats, corporacions de qualsevol tipus, persones físiques i jurídiques.
b) Portar la direcció del Col·legi i decidir en casos urgents que no siguin competència de l’Assemblea, i amb l’obligació d’informar de les seves decisions la Junta de Govern a la primera reunió que se celebri.
c) Autoritzar amb la seva signatura tota mena de documents en relació amb la lletra
a) d’aquest article.
d) Conferir apoderaments per a qüestions judicials, quan per això sigui autoritzat per la Junta de Govern.
e) Convocar les reunions de la Junta de Govern i les assemblees generals, tant ordinàries com extraordinàries.
f) L’obertura, el tancament i el seguiment de comptes corrents; alhora, efectuar traspassos, ingressos i reintegraments; obrir comptes de dipòsit en qualsevol divisa i demanar préstecs, comptes de crèdit i avals amb garantia personal a nom del Col·legi en entitats bancàries del país conjuntament amb el tresorer.
g) Coordinar la tasca de tots els membres de la Junta de Govern.
El Secretari exerceix les funcions de fedatari dels actes i acords del Col·legi i, com a tal, a títol enunciatiu i no limitatiu, li correspon:
a) Portar els llibres necessaris per tal d’aconseguir el millor funcionament i el més ordenat dels serveis del Col·legi. Serà obligatòria l’existència de llibres d’actes de l’Assemblea General i de la Junta de Govern; el de registre d’entrades i sortides de documents.
b) Redactar i signar els llibres d’actes amb el vistiplau del president i expedir certificacions.
c) Redactar la memòria anual.
d) Tenir cura del funcionament de les oficines del Col·legi i de l’actuació del personal en cas que n’hi hagi.
e) Controlar la tramitació dels expedients dels col·legiats i tenir actualitzada permanentment la llista de col·legiats.
f) Redactar i adreçar els oficis de citació per a tots els actes del Col·legi.
g) Donar compliment als acords adoptats per la Junta de Govern.
h) Informar els membres del Col·legi de la publicació de lleis, reglaments, ordinacions, edictes, concursos o altres que afectin i/o interessin el Col·legi.
El tresorer exerceix les funcions relacionades amb la gestió econòmica del Col·legi, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat; i, com a tal, a títol enunciatiu i no limitatiu, li correspon:
a) Recaptar, vigilar i administrar els fons del Col·legi i portar-ne la comptabilitat.
b) Efectuar els pagaments ordenats per la Junta de Govern i signar els documents per al moviment dels fons del Col·legi, conjuntament amb el president.
c) Fer el balanç i compte de resultats de l’exercici i formular el pressupost d’ingressos i despeses, tot això per sotmetre-ho a l’aprovació de l’Assemblea General.
d) Portar o supervisar els llibres de comptabilitat que calguin.
e) Realitzar el balanç de situació tantes vegades com ho requereixi el president o la Junta de Govern.
f) Tenir informada la Junta de Govern de l’estat financer del Col·legi.
Junta de Govern Seran atribucions dels vocals esmentats:
a) Auxiliar els titulars dels altres càrrecs de la Junta de Govern i substituir-los en les seves absències.
b) Assistir per torn, amb els altres vocals, al domicili social del Col·legi per atendre el despatx dels assumptes que així ho demanin.
c) Desenvolupar les tasques que els confiï el president o la Junta de Govern, així com les comissions per a les quals haguessin estat designats. Capítol Tercer. De les eleccions a la Junta de Govern
Tenen dret a ser elegits tots els col·legiats al corrent de les seves obligacions col·legials, siguin exercents o no, llevat que estiguin afectats per una sanció que comporti la suspensió d’activitats col·legials en general o la limitació d’aquests drets i que tinguin com a mínim un any de col·legiació. Tindran dret a votar tots els col·legiats que estiguin en l’ús de tots els drets col·legials.
la Junta de Govern a escollir. Les candidatures s’han de formar indicant cada candidat a quin càrrec aspira. Cap col·legiat no es podrà presentar a candidat a més d’un lloc o candidatura.
L’Assembla General elegeix i destitueix els membres de la Junta per sufragi universal lliure, directe i secret.
1. No seran elegibles aquells col·legiats que es trobin en una de les situacions següents:
a) Hagin estat condemnats per sentència ferma a una pena que comporti la d’inhabilitació o suspensió per a càrrecs públics.
b) Haver estat disciplinàriament sancionat, mentre subsisteixi la responsabilitat disciplinària.
2. Els càrrecs del Col·legi tenen una durada de quatre anys renovables. Tanmateix, el càrrec de president queda limitat a una reelecció consecutiva.
3. Cap col·legiat es podrà presentar com a candidat a més d’un càrrec en les mateixes eleccions.
4. En cas d’empat, s’entendrà elegida la candidatura que encapçali el col·legiat de més anys d’exercici en el Col·legi i, si encara es mantingués l’empat, la candidatura encapçalada pel col·legiat de més edat.
Junta Són causes per a la suspensió o remoció d’un o diversos càrrecs de la Junta:
a) L’incompliment dels deures derivats del càrrec que exerceixen.
b) La manca de diligència o compliment defectuós dels requisits formals en l’exercici de les funcions.
c) La incoació d’un expedient sancionador segons el que es preveu en aquests Estatuts.
d) La falta d’assistència no justificada a tres sessions consecutives o sis no consecutives en un any, s’estimarà com a renúncia al càrrec.
e) Defunció.
f) Baixa voluntària. La suspensió o remoció d’un o diversos membres de la Junta l’acordarà l’Assemblea General a través d’un acord que s’haurà d’aprovar per almenys el 20% dels col·legiats i, a proposta del president, es nomenarà un substitut que exercirà el càrrec fins que no es produeixi una nova convocatòria. Contra aquest acord de l’Assemblea General es podran interposar els recursos establerts en aquests Estatuts.
les seves finalitats. L’activitat econòmica es realitzarà d’acord amb el procediment pressupostari.
Col·legi
1. Els fons del Col·legi estaran constituïts per recursos ordinaris i extraordinaris.
2. Seran recursos ordinaris:
a) Els rendiments dels béns i drets que constitueixen el patrimoni col·legial.
b) Els drets que s’estableixen per a l’elaboració remunerada d’informes, dictàmens, estudis i altres serveis.
c) Els drets d’incorporació, quotes ordinàries i extraordinàries, incloses les derrames, i les quotes dels podòlegs habilitats.
d) El lliurament de certificacions fefaents.
e) Els drets d’intervenció professional.
f) Qualsevol altre que fos legalment possible de característiques similars.
3. Seran recursos extraordinaris:
a) Les subvencions o donatius de qualsevol tipus de procedència pública o privada.
b) Els béns que a títol hereditari o per qualsevol altra causa s’incorporin al patrimoni del Col·legi.
c) Les quotes especials per l’aixecament de càrregues corporatives.
d) Qualsevol altra que sigui legalment possible i que no constitueixi recurs ordinari.
ingressos col·legials.
a) La liquidació del pressupost de l’exercici anterior.
b) El pressupost per a l’exercici vinent.
El Col·legi té potestat disciplinària per sancionar les infraccions comeses pels professionals col·legiats en l’exercici de la seva professió o activitat col·legial.
Poden constituir una infracció col·legial:
1. L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis o pels Estatuts.
2. L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans del Col·legi sobre matèries que s’especifiquin estatutàriament.
3. La realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.
4. L’ofensa o la desconsideració envers altres professionals col·legiats en el mateix Col·legi o envers els membres dels òrgans de govern del Col·legi.
Les infraccions es qualificaran de lleus, greus i molt greus segons la legislació vigent.
1. Infraccions molt greus. Són infraccions molt greus:
a) L’exercici de la professió sense disposar del títol acadèmic oficial d’estudis d’ensenyament superior andorrà o reconegut al Principat d’Andorra i exigit per a l’exercici de la professió.
b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
c) La vulneració del secret professional.
d) L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional, o per part de qui incompleixi un supòsit d’incompatibilitat o de prohibició d’exercir al Principat dictada per part de l’autoritat andorrana competent.
e) La condemna ferma per delicte dolós en qualsevol grau de participació que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
f) La comissió de dos infraccions greus en el termini d’un any.
2. Infraccions greus. Són infraccions greus:
a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.
b) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei del professional.
c) L’incompliment de l’obligació que tenen els col·legiats de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals en siguin coneixedors.
d) L’incompliment del deure d’assegurança, quan sigui obligatòria.
e) L’incompliment del deure de prestació obligatòria previst en la llei o en altres normes que així ho disposin, després d’haver-ne estat degudament requerit, llevat d’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei.
f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial.
g) L’exercici d’una professió sense complir els requisits establerts en la llei, sempre que no constitueixi una infracció molt greu.
h) La comissió de dos infraccions lleus en el termini de sis mesos.
3. Infraccions lleus. Són infraccions lleus:
a) L’incompliment dels deures professionals, quan d’això en resulti un perjudici per a les persones que hagin contractat el servei professional.
b) La vulneració de qualsevol disposició que reguli l’activitat professional, sempre que no constitueixi infracció greu o molt greu.
1. El règim sancionador queda sotmès als principis de legalitat, irretroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no concurrència de sancions.
2. La imposició de qualsevol sanció prevista en la llei ha d’haver-se dictat en el marc d’un expedient previ. En la tramitació d’aquest expedient han d’haver-se garantit, almenys, els principis de presumpció d’innocència, d’audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de la separació dels òrgans instructor i decisori. 2.1. L’aplicació de sancions correspon a la Junta de Govern. 2.2. Formes de l’expedient: l’expedient sancionador s’ha d’ajustar a les normes següents:
a) El procediment s’inicia per acord de la Junta de Govern, ja sigui per iniciativa pròpia o com a conseqüència d’una denúncia formulada per qualsevol col·legiat, persona o entitat pública o privada. La Junta de Govern, quan rebi una denúncia o tingui coneixement d’una suposada infracció, podrà acordar la instrucció d’informació reservada abans de decidir la incoació de l’expedient o, si escau, que s’arxivin les actuacions sense cap recurs ulterior. Totes les actuacions relatives a la tramitació de l’expedient aniran a càrrec de l’instructor, el qual serà nomenat per la Junta de Govern entre els col·legiats. La incoació de l’expedient, així com el nomenament de l’instructor, es notificarà al col·legiat subjecte d’expedient.
b) Correspon a l’instructor practicar totes les proves i actuacions que condueixin a l’aclariment dels fets i a determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. En vista de les actuacions practicades es formularà un plec de càrrecs on s’exposaran els fets imputats o bé la proposta de sobreseïment i arxivament de l’expedient.
c) El plec de càrrecs es notificarà a l’interessat, a qui es concedirà un termini de quinze dies hàbils per poder contestar-lo. En el tràmit de descàrrec, el col·legiat interessat ha d’aportar i, si escau, ha de proposar tota la prova per la qual intenti valer-se.
d) Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini de fer-ho i practicada la prova corresponent, l’instructor formularà una proposta de resolució, que es notificarà a l’interessat perquè en el termini de quinze dies hàbils pugui al·legar tot allò que consideri convenient per a la seva defensa. Durant aquest mateix termini se li notificaran les actuacions practicades.
e) La proposta de resolució amb tota l’actuació s’elevarà a la Junta de Govern, que dictarà la resolució escaient.
f) Les resolucions sancionadores contindran la relació dels fets provats, la determinació de les infraccions constatades i la qualificació de la seva gravetat. La relació de fets ha de ser congruent amb el plec de càrrecs formulats a l’expedient.
3. Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció de les mesures cautelars provisionals requereix l’acord motivat i l’audiència prèvia de la persona interessada.
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorrin en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent.
1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.
b) Multa de quantitat no inferior a 5.000 euros i no superior a 50.000 euros.
2. Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.
b) Multa de quantitat no inferior a 1.000 euros i no superior a 5.000 euros.
3. Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Amonestació.
b) Multa de quantitat no superior a 1.000 euros. En el cas d’infraccions molt greus i greus també es pot imposar com a sanció complementària l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals. La sanció d’expulsió i la sanció d’inhabilitació impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual hagi estat imposada. Quan resolgui l’òrgan que té potestat per imposar la sanció ha de comunicar la seva decisió al Govern. L’expulsió és efectiva a partir del moment en què la resolució que s’imposi sigui ferma, per no ser susceptible de cap recurs administratiu o jurisdiccional. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’expulsió successives, el termini establert en cadascuna es començarà a computar a partir del compliment definitiu de l’anterior. La sanció d’expulsió només es pot imposar per reiteració en la comissió d’infraccions molt greus per l’incompliment d’obligacions establertes per les lleis o pels Estatuts o per l’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans del Col·legi que s’especifiquin estatutàriament.
1. Les infraccions previstes en aquests Estatuts estan sotmeses al següent període de prescripció després d’haver estat comeses:
a) Les infraccions lleus als sis mesos.
b) Les infraccions greus als dos anys.
c) Les infraccions molt greus als quatre anys.
2. Les prescripcions s’interrompran per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si l’expedient sancionador s’atura per un termini superior a un mes no imputable a l’expedientat.
3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per faltes greus al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus al cap de sis mesos.
4. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.
5. Els terminis de prescripcions de les sancions comencen a comptar des del dia següent que esdevingui ferma la resolució que les imposa.
6. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a l’infractor.
El sancionat podrà demanar a la Junta de Govern la seva rehabilitació amb la consegüent cancel·lació de la nota al seu expedient. Els terminis per a les cancel·lacions seran, a comptar del compliment de la sanció: si la falta és lleu, sis mesos; greu, dos anys; molt greu, quatre anys.
Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra es poden interposar els recursos corresponents davant l’òrgan que els ha dictat, que disposa d’un termini de 30 dies hàbils per pronunciar-se. Exhaurida aquesta via, es pot interposar recurs jurisdiccional en el termini de 30 dies hàbils a comptar de l’endemà del dia de la finalització de l’anterior termini. Sempre pot interposar recurs per la via jurídica administrativa i fiscal competent.
Les causes de dissolució del Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra són les previstes per aquests Estatuts:
a) Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la llei.
b) Acord de l’Assemblea General, adoptat per majoria de 2/3 parts dels col·legiats a petició de un 20% dels col·legiats.
c) Baixa dels col·legiats, si queden reduïts a un nombre inferior al de vuit persones.
1. La dissolució del Col·legi Oficial de Podòlegs d’Andorra s’ha de fer per llei.
2. La petició de dissolució s’ha de formular al Govern, acompanyant-la del certificat de l’acord adoptat per l’Assemblea General a aquest efecte. Un cop rebuda aquesta documentació, el Govern ha de presentar a tràmit el corresponent projecte de llei de dissolució.
3. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern mitjançant decret ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregats de dur-la a terme i la destinació del romanent, d’acord amb els estatuts del col·legi dissolt i la llei.
4. Un cop finalitzat el procediment de liquidació, el Govern, mitjançant decret, ha de cancel·lar la inscripció del col·legi del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals.