Estat: vigent · Text vigent a 23/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 12, any 2016 (17/02/2016) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Aquests estatuts tenen per objecte regular l’organització i el funcionament del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra (abreujadament, COPA), creat per la Llei 49/2014 , del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, en exercici de la potestat d’autoregulació que la Llei esmentada concedeix al Col·legi.
1. El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra és una a corporació de dret públic i de caràcter professional al servei de la justícia i dels seus col·legiats, dotada de personalitat jurídica pròpia i de capacitat d’obrar plena per al compliment de les seves finalitats.
2. El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra es regeix per la Llei 49/2014 , de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra; per les altres lleis que siguin aplicables i els reglaments que les desenvolupin; per aquests estatuts, i per la normativa interna restant.
L’àmbit territorial del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra és el de tot el Principat d’Andorra.
El Col·legi té el domicili a carrer Sant Romà, casa La Bordeta, les Bons, Encamp. Aquest domicili es pot traslladar a qualsevol altre lloc dins del Principat d’Andorra, per acord de l’Assemblea General, que pot ser adoptat en assemblea ordinària.
1. El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra té per objecte la regulació i l’ordenació de l’exercici de l’activitat professional dels procuradors en qualsevol de les seves modalitats, i també la salvaguarda dels seus principis ètics i deontològics.
2. El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra agrupa els professionals que exerceixen o poden exercir la professió de procurador al Principat d’Andorra, amb les finalitats següents:
a) Representar de forma exclusiva la professió i defensar els drets i els interessos professionals dels membres co l·l egiats.
b) Proposar, aprovar i aplicar les decisions necessàries per al bon desenvolupament de l’exercici de la professió.
c) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la Llei, a aquests estatuts i a les normes i els usos deontològics, per tal que es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació professional.
d) Vetllar per tal que les persones co l·l egiades puguin exercir la seva professió d’acord amb els principis de llibertat, independència i lliure i lleial competència i, en concret, que no es produeixin actes d’intrusisme o d’exercici i l·l egal de la professió ni actuacions professionals irregulars.
e) Complir i fer complir a les persones co l·l egiades les disposicions legals i estatutàries que concerneixin la professió, així com les altres normes i els usos que siguin aplicables, i vetllar per l’observança de les normes i les decisions adoptades pels òrgans del Co l·l egi en les matèries de la seva competència.
f) Cooperar de forma activa en el bon funcionament i la millora de l’Administració de justícia.
g) Informar sobre les iniciatives legislatives que concerneixin l’exercici de la professió, quan així se li requereixi dins l’àmbit de les seves competències.
h) Garantir, organitzar i gestionar la representació processal per mitjà dels torns d’ofici corresponents, de conformitat amb les disposicions legals aplicables.
i) Mantenir i fomentar els sentiments d’unió i solidaritat entre les persones co l·l egiades i les relacions de respecte i de co l·l aboració entre aquestes darreres i amb l’Administració de justícia.
j) Promoure i facilitar la formació professional continuada de les persones co l·l egiades.
k) Aprovar les normes o els criteris orientadors en matèria d’honoraris que s’han d’aplicar en defecte de pacte entre el procurador i el client, i també en el cas de condemna a costes de la contrapart.
l) Emetre els informes que so l·l icitin els òrgans jurisdiccionals en els incidents sobre honoraris, resoldre impugnacions i evacuar les consultes formulades i emetre dictàmens i laudes, previs o posteriors a l’emissió de les minutes, a petició de les persones co l·l egiades o dels clients.
m) Aprovar el seu pressupost i regular i fixar les aportacions de les persones co l·l egiades.
n) Exercir el control deontològic i la funció disciplinària sobre els membres del Col·legi, i imposar, si escau, les sancions que corresponguin.
o) Realitzar altres funcions que li corresponguin, i que tinguin relació amb les finalitats de la professió en general i del Col·legi o de les persones col ·legiades en particular.
El Co l·l egi Oficial de Procuradors d’Andorra es relaciona amb els ministeris del Govern competents en matèria de justícia, professions titulades i co l·l egis professionals, i amb el Consell Superior de la Justícia, en les qüestions que són de la seva competència. També es pot relacionar amb qualsevol de les altres administracions públ iques, quan escaigui, per a les seves activitats professionals. CAPÍTOL SEGON
1. El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra té dos règims del col·legiació: amb exercici professional, com a membre exercent, i sense exercici professional, com a membre no-exercent. Tots són membres de ple dret del Col·legi, sense perjudici dels diferents drets i deures que deriven de cada un dels règims de col·legiació.
2. Per ser admès com a membre en el Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra és necessari, en tot cas, complir els requisits següents:
a) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas dels nacionals no andorrans, aquesta possessió s’entén referida al seu estat d’origen.
b) Estar en possessió d’un títol de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
1. Les persones que volen exercir la professió de procurador, s’han de col·legiar com a membres exercents. S’entén com a exercici professional la prestació, habitualment remunerada, dels serveis de representació tècnica de les parts en qualsevol procediment i, en concret, l’exercici de les activitats assenyalades a l’article 3 de la Llei 49/2014 , de l’exercici de la professió de procurador i del Co l·l egi Oficial de Procuradors d’Andorra.
2. Per ser admès al Col·legi com a membre exercent, la persona interessada ha de reunir, a més dels requisits previstos a l’apartat 2 de l’article 7 precedent, els que es detallen a continuació:
a) No estar condemnat per delictes majors dolosos, mentre no s’hagi produït la cance l·l ació dels antecedents penals, ni al Principat d’Andorra ni a l’estranger.
b) No estar incapacitat per a l’exercici de la professió, en concórrer alguna de les circumstàncies previstes a l’article 8 de la Llei 49/2014 .
c) No trobar-se comprès en cap de les causes d’incompatibilitat previstes a l’article 56 d’aquests estatuts, ni de prohibició d’exercir la professió.
d) Obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
3. Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors, l’admissió al Co l·l egi com a membre exercent no es pot fer efectiva fins que la persona interessada tingui obert un despatx professional, o bé s’incorpori a un despatx professional ja obert, que garanteixi la seva llibertat i independència en l’exercici de la professió.
Les persones que compleixen els requisits de l’article 7, però no desitgen exercir la professió de procurador, o no compleixen els requisits de l’article 8, es poden incorporar al Col·legi en règim de no-exercents.
1. Per obtenir la col·legiació com a membre no-exercent, la persona interessada ha d’adreçar una sol·licitud a la Junta de Govern, acompanyada dels documents que acrediten el compliment dels requisits a què es refereix l’article 7. La Junta de Govern examina aquesta sol·licitud, verifica els documents aportats i, si els troba conformes, practica la inscripció.
2. Per obtenir la col·legiació com a membre exercent, la persona interessada ha d’adreçar una sol·licitud a la Junta de Govern, acompanyada dels documents que acrediten el compliment dels requisits a què es refereix l’article 8. La Junta de Govern examina aquesta sol·licitud, verifica els documents aportats i, si els troba conformes, practica la inscripció.
3. La Junta de Govern no pot denegar la col·legiació com a membres exercents o no-exercents de les persones que ho sol·liciten i que compleixen els requisits establerts. Secció segona - Canvi de règim de col·legiació
La persona col·legiada com a no-exercent que no ha estat mai col·legiada com a exercent i que sol·licita el canvi a aquesta situació ha de seguir el procediment previst a l’article 10.2 per a la col·legiació com a exercent.
1. La persona col·legiada com a exercent pot sol·licitar voluntàriament, en qualsevol moment, el canvi a la situació de no-exercent.
2. La persona col·legiada com a exercent ha de sol·licitar el pas a la situació de no- exercent o la baixa del Col·legi quan passa a exercir un càrrec, professió o funció incompatible amb l’exercici de la professió de procurador.
3. Si la Junta de Govern del Col·legi té coneixement que una persona col·legiada exerceix la professió en una situació d’incompatibilitat, l’ha de requerir per tal que regularitzi la seva situació en el termini de quinze dies naturals, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que se’n puguin derivar. En cas que no ho faci, la Junta de Govern decideix, mitjançant una resolució motivada, la suspensió del procurador o procuradora en l’exercici de la professió. La Junta de Govern deixa sense efecte la suspensió quan el membre suspès acredita que ha cessat la situació d’incompatibilitat.
La persona que ha estat col·legiada com a exercent i que ha passat després al règim de no-exercent pot tornar a sol·licitar el canvi a la situació d’exercent sense necessitat de tornar a presentar expedient. Sí que ha de justificar, quan escaigui, que ha cessat en l’exercici del càrrec o funció institucional incompatible amb l’exercici. Secció tercera - Suspensió i pèrdua de la col·legiació
1. La condició de membre del Co l·legi queda suspesa com a conseqüència d’una sanció adoptada de conformitat amb aquests estatuts, a partir del moment en què esdevingui ferma la sanció, i pel temps de durada d’aquesta sanció.
2. La col·legiació com a exercent queda suspesa també en el cas que una resolució judicial acordi, amb caràcter cautelar, la suspens ió provisional de l’exercici, mentre duri aquesta mesura.
1. La condició de membre del Col·legi es perd, amb la consegüent baixa immediata, en els supòsits següents:
a) Baixa voluntària de la persona col·legiada, per escrit adreçat a la Junta de Govern.
b) Defunció de la persona col·legiada.
c) Expulsió del Col·legi mitjançant una resolució col·legial ferma.
d) Incompliment reiterat del pagament de les quotes col·legials, amb independència de la infracció disciplinària prevista a l’apartat
b) de l’article 83 d’aquests estatuts. Tanmateix, el pagament de les quotes co l·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.
e) La pèrdua dels requisits exigits per a la col·legiació.
2. La persona inhabilitada per a l’exercici de la professió de procurador, en virtut d’una resolució judicial, administrativa o col·legial ferma, perd la condició de membre exercent, però pot ser inscrita com a membre no-exercent del Col·legi si ho sol·licita i compleix els requisits de l’article 7.
3. Correspon a la Junta de Govern del Col·legi decidir la pèrdua de la condició de persona col·legiada, mitjançant una resolució m otivada.
Col·legi Qui hagi perdut la condició de co l·legiat o col·legiada pot sol·licitar la reincorporació al Col·legi, que s’ha d’acordar forçosament si, en el moment de la sol·licitud, ha desaparegut la causa que va provocar la pèrdua, i aquesta persona compleix tots els requisits que s’exigeixen per adquirir la condició esmentada. En aquest cas, la persona que sol·licita la reincorporació ha de mantenir el número de col·legiació anterior a la baixa, i no pot gau dir de la quota reduïda i altres beneficis a què puguin tenir dret els nous col·legiats. Secció quarta – Notificació de les altes, baixes i suspensions
La Junta de Govern del Col·legi ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals, al Consell Superior de la Justícia i als presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia, totes les altes, les baixes, els canvis de règim de col·legiació, les suspensions i pèrdues de col·legiació que tinguin lloc al Col·legi. Secció cinquena - Drets i deures en relació amb el Col·legi
La col·legiació comporta els drets corporatius següents:
a) Participar en la gestió del Col·legi i, per tant, exercir els drets de vot i d’accés als càrrecs col·legials, en la forma com estableixen aquests estatuts.
b) Participar en les activitats que promogui el Col·legi i utilitzar-ne les instal·lacions i els serveis.
c) Demanar informació sobre les actuacions col·legials, en els termes que estableixen aquests estatuts.
d) Exigir les responsabilitats del Col·legi, d’acord amb la legislació vigent.
e) Tots els altres que deriven de la llei o d’aquests estatuts.
La col·legiació comporta els deures següents:
1. Contribuir al sosteniment econòmic del Col·legi i, en conseqüència, satisfer les quotes d’ingrés, ordinàries i extraordinàries que estableixi l’Assemblea General, a proposta de la Junta de Govern.
2. Complir els acords adoptats vàlidament pels òrgans del Col·legi.
3. En cas de col·legiació com a exercent, comporta, a més a més, els deures següents:
a) Participar en els serveis i prestacions jurídiques obligatoris establerts per Llei, en les condicions que determini el Col·legi.
b) Realitzar les activitats de formació permanent que estableixi la normativa vigent o que acordin els òrgans col·legials.
c) Sotmetre’s a la competència del Col·legi en matèria de conflictes sobre honoraris professionals, i a les normes sobre honoraris aprovades pel Col·legi quan no existeixi pacte exprés amb el client.
d) Sotmetre’s a les normes deontològiques del Col·legi.
1. Les persones col·legiades han de facilitar al Col·legi un domicili per a comunicacions a tots els efectes col·legials, i també un número de telèfon i una adreça electrònica, amb la mateixa finalitat. Qualsevol canvi d’aquestes dades s’ha de comunicar expressament al Col·legi, per tal que produeixi efectes.
2. Les comunicacions adreçades al domicili, al telèfon i al correu electrònic facilitats amb aquesta finalitat per la persona col·legiada es consideren vàlidament realitzades.
3. En els supòsits en què els estatuts preveuen la comunicació per escrit, es considera complert aquest requisit en les comunicacions que s’adrecin per mitjà de fax o de correu electrònic. CAPÍTOL TERCER
1. Els òrgans del Col·legi són l’Assemblea General i la Junta de Govern.
2. L’organització interna i el funcionament del Col·legi es regeixen pels principis d’autonomia i democràcia interna. Secció segona - L’Assemblea General
1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Col·legi. Pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per al Col·legi. Adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern.
2. L’Assemblea General, com a òrgan plenari, està integrada per tots els membres del Col·legi, exercents i no-exercents.
3. El acords de l’Assemblea General obliguen tots els membres del Col·legi, fins i tot els dissidents i absents, sense perjudici del seu dret a impugnar-los en la forma prevista per aquests estatuts.
a) Aprovar i modificar els estatuts.
b) Elegir i destituir els membres de la Junta de Govern.
c) Aprovar la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes col·legials.
d) Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional que concerneixen el Col·legi.
e) Resoldre qualsevol altra qüestió que li atribueixi la Llei o aquests estatuts, o que li sigui sotmesa per la Junta de Govern, o pels membres del Col·legi quan la convoquin en la forma prevista a l’article 25.
f) Acordar la dissolució del Col·legi.
g) Qualsevol altre que resulti de la Llei o d’aquests estatuts.
L’Assemblea General es reuneix amb caràcter ordinari una vegada cada any, durant el primer trimestre, degudament convocada per la Junta de Govern, per tractar dels assumptes següents:
a) Elecció de la Junta de Govern, els anys que escaigui.
b) Aprovació de la Memòria d’activitats, dels comptes de l’exercici acabat i de la liquidació del pressupost.
c) Aprovació del pressupost de l’exercici corrent, en el cas que no hagi estat aprovat anteriorment en assemblea extraordinària.
d) Fixació dels imports de les quotes anyals ordinàries i d’admissió.
e) L’Assemblea General ordinària pot tractar i resoldre també qualsevol altre assumpte inclòs a l’ordre del dia, excepte aquells per als que els estatuts requereixen expressament la convocatòria d’una assemblea extraordinària.
1. L’Assemblea General es reuneix amb caràcter extraordinari sempre que la convoqui el degà o la degana, per acord de la Junta de Govern o bé quan ho sol·licitin per escrit un nombre de col·legiats que representi el 10% de vots a l’Assemblea General del Col·legi, i expressin en la sol·licitud els assumptes concrets que s’hi han de tractar.
2. Quan es convoqui a sol·licitud dels membres del Col·legi, l’Assemblea General s’ha de celebrar dintre del mes següent a la data d’entrada de la petició a la secretaria del Col·legi. L’ordre del dia ha d’incloure tots els assumptes proposats per les persones sol·licitants, però la Junta de Govern pot afegir-hi altres punts, si ho creu oportú.
1. La convocatòria de l’Assemblea General s’ha d’adreçar a tots els membres amb una antelació mínima de quinze dies naturals a la data de la celebració, al domicili que figura en el registre. Serà vàlida la convocatòria feta per fax, per correu electrònic o per SMS al número o a l’adreça que, amb aquesta finalitat, han de facilitar tots els seus membres.
2. La convocatòria ha d’expressar el lloc, el dia i l’hora de la reunió i l’ordre del dia dels assumptes a tractar.
1. Tots els col·legiats i col·legiades que no tinguin suspesa aquesta condició són membres de dret de l’Assemblea General i poden assistir-hi personalment.
2. Tot membre de dret de l’Assemblea pot delegar el seu dret d’emetre el vot en un altre membre que el representi. La delegació de vot s’ha de fer per escrit signat pel delegant i té caràcter especial per a una determinada assemblea; no s’admeten les delegacions amb caràcter general.
L’Assemblea General regularment convocada es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de membres assistents, sense perjudici que, per a l’adopció dels acords a què fa referència l’article 30, sigui necessari assolir les majories qualificades que s’hi indiquen.
1. El degà o la degana garanteix la disciplina de l’Assemblea General; vetlla per la regularitat de les deliberacions; concedeix i retira la paraula, i pot imposar un temps màxim per a cada intervenció; també pot decidir que una qüestió ha estat suficientment debatuda i sotmetre-la a votació. En cas de necessitat, interpreta i supleix les normes sobre funcionament de l’Assemblea previstes per aquests estatuts.
2. Per a cada punt de l’ordre del dia s’han de consumir les etapes d’exposició, debat i votació. Tots els membres assistents tenen dret a intervenir almenys una vegada en relació amb cada punt de l’ordre del dia.
3. L’Assemblea General no pot adoptar vàlidament acords sobre qüestions que no hagin estat incloses a l’ordre del dia.
4. Tots els membres assistents tenen dret a fer constar en acta un resum de les seves manifestacions, i també el seu vot contrari a qualsevol acord.
Els acords de l’Assemblea General s’adopten per majoria simple dels vots emesos. Tanmateix, l’adopció d’acords d’adquisició de béns o contractació de serveis que comportin endeutament del Col·legi; d’alienació o gravamen de béns immobles; de modificació dels estatuts, excepte el canvi de domicili, i la moció de censura a la Junta de Govern, requeriran la majoria absoluta de vots dels membres del Col·legi, tenint en compte la ponderació de vot que estableix l’article 32.
1. Les votacions es fan, normalment, a mà alçada, llevat que la majoria dels membres assistents acordi que una determinada votació ha de ser nominal o secreta.
2. No obstant el que estableix l’apartat precedent, la votació per elegir la Junta de Govern ha de ser sempre secreta. També ha de ser secreta la votació quan pugui afectar l’honorabilitat d’algun membre del Col·legi i ho demani un 20% dels assistents, o ho decideixi el degà o la degana.
En totes les qüestions sotmeses a votació en l’Assemblea General, cada membre exercent té dret a emetre tres vots i cada membre no-exercent, un vot. La condició de membre i la qualitat d’exercent o no-exercent queden referides a la data en què la Junta de Govern ha adoptat l’acord de convocar l’Assemblea General.
1. De cada reunió de l’Assemblea General se’n ha d’aixecar una acta, en la qual ha de constar, com a mínim, la data, el lloc i l’hora de celebració, la identitat dels membres presents i representats, el contingut dels acords adoptats i el resultat de les votacions. Si algun membre ho demana expressament, s’hi faran constar també les seves manifestacions, i el sentit del seu vot.
2. L’Assemblea General ha de nomenar, en cada sessió, tres o més interventors que, conjuntament amb el degà o la degana, aprovaran l’acta que redacti el secretari o la secretària. Quan en una deliberació hi hagi hagut posicions oposades, s’ha de vetllar perquè un dels interventors representi els que han votat a favor i l’altre els que han votat en contra.
3. Les actes han de ser inscrites en el llibre d’actes del Col·legi, que ha de ser prèviament legalitzat pel Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals. Secció tercera - La Junta de Govern
1. La Junta de Govern és l’òrgan executiu, de direcció i administració de l’organització col·legial.
2. La Junta de Govern està composta per un mínim de tres i un màxim de cinc membres, amb els càrrecs de degà o degana, secretari o secretària, tresorer o tresorera, i fins a dos vocals.
1. La Junta de Govern administra i representa el Col·legi, executa els acords de l’Assemblea General i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin aquests estatuts.
2. Les facultats de la Junta de Govern s’estenen amb caràcter general a tots els actes propis de les finalitats del Col·legi. Li corresponen totes les funcions que no estan expressament atribuïdes a un altre òrgan.
3. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en un dels seus membres o en més d’un, o nomenar apoderats generals o especials. No són delegables l’aprovació dels comptes i del pressupost ni, en general, els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’Assemblea General.
1. El degà o la degana representa el Col·legi en les seves relacions amb les administracions públiques, amb els tribunals i amb les corporacions, empreses i particulars, sense perjudici que, en casos concrets, pugui delegar aquesta representació a un altre membre de la Junta.
2. El degà o la degana presideix les reunions de l’Assemblea General, de la Junta de Govern, i de les comissions a què assisteixi, i exerceix les restants funcions que li deleguin expressament una o altres, i aquelles que li atribueixen aquests estatuts. En cas d’impediment, o quan el càrrec es troba vacant, és substituït/da pel Secretari o la Secretària.
1. El secretari o la secretària de la Junta de Govern ho és també del Col·legi. Li correspon la funció de fedatari dels actes i acords del Col·legi; aixeca i signa les actes de les reunions dels òrgans del Col·legi, i té la facultat de certificar els seus acords i documents, amb el vistiplau del degà o la degana.
2. Correspon també al secretari o la secretària l’organització material dels serveis administratius del Col·legi. En cas d’impediment, o quan el càrrec es troba vacant, és substituït pel tresorer o la tresorera.
1. El tresorer o la tresorera s’encarrega de les funcions relacionades amb la gestió econòmica del Col·legi i, d’una manera especial, les funcions de tresoreria i comptabilitat. Li correspon la preparació del projecte de pressupost de cada exercici, l’organització dels serveis comptables del Col·legi, i la preparació dels comptes, que han de ser aprovats per la Junta de Govern i sotmesos, després, a l’Assemblea General.
2. El tresorer o la tresorera té al seu càrrec la recaptació de les quotes col·legials i dels altres ingressos del Col·legi, la custòdia dels seus fons, i la realització dels cobraments i pagaments. Amb aquesta finalitat, ha d’obrir comptes bancaris a nom del Col·legi, i té la facultat de disposar d’aquests comptes, amb la firma conjunta i mancomunada del degà o la degana. En cas d’impediment, o quan el càrrec es troba vacant, és substituït pel secretari o la secretària.
La Junta de Govern del Col·legi pot designar comissions de treball per a temes concrets, en la forma i amb la composició que cregui oportunes. El treball d’aquestes comissions ha de ser sotmès a la Junta de Govern, que decideix, quan es tracti de matèries de la seva competència, o bé les sotmet a l’Assemblea General, quan escaigui.
Junta de Govern
1. La Junta de Govern es reuneix, com a mínim, una vegada cada tres mesos, i sempre que la convoqui el degà o la degana o ho sol·licitin dos dels seus membres. Excepte en casos d’urgència, la convocatòria s’ha d’adreçar amb una antelació mínima de cinc dies naturals. És vàlida la convocatòria feta per fax, per correu electrònic o per SMS al número o a l’adreça que, amb aquesta finalitat, han de facilitar tots els seus membres.
2. Per tal que la Junta de Govern es constitueixi vàlidament és necessària l’assistència d’almenys tres dels seus membres. L’assistència a les reunions de la Junta de Govern és personal, i no s’hi admet la representació ni la delegació. Els acords s’adopten per majoria de vots dels presents.
3. La Junta de Govern pot prendre acords sense reunió, sempre que tots els seus membres estiguin d’acord a utilitzar aquest sistema. En aquest cas, el vot es pot emetre per qualsevol mitjà de comunicació a distància, a condició que la identitat del membre i el sentit del seu vot quedin garantits suficientment.
1. De cada reunió de la Junta de Govern se’n aixeca una acta, en la qual ha de constar, com a mínim, la data, el lloc i l’hora de celebració, la identitat dels membres presents, el contingut dels acords adoptats i el resultat de les votacions. Si algun membre ho demana expressament, s’hi faran constar també les seves manifestacions, i el sentit del seu vot.
2. L’Assemblea General nomena, en cada sessió, dos o tres interventors que, conjuntament amb la Junta de Govern, aprovaran l’acta que redacti el secretari o la secretària. Quan en una deliberació hi hagi hagut posicions oposades, s’ha de vetllar perquè un dels interventors representi els que han votat a favor i l’altre els que han votat en contra.
3. Les actes han de ser inscrites en el llibre d’actes del Col·legi, que ha de ser legalitzat prèviament pel Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals. Secció quarta – Règim jurídic dels actes
1. En l’àmbit de les seves funcions públiques, el Col·legi actua d’acord amb el dret administratiu i el procediment previst pel Codi de l’Administració. Ha d’aplicar els drets i les garanties que estableix el dret administratiu.
2. En l’exercici de les seves funcions privades el Col·legi se sotmet al dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni i a la contractació, així com les relacions amb el seu personal, que es regeixen pel dret laboral.
1. Les resolucions i els acords de la Junta de Govern poden ser recorreguts davant de la mateixa Junta de Govern, en el termini d’un mes a comptar de la notificació o, si no és possible, del dia en què la persona interessada n’ha tingut coneixement. La Junta de Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils per resoldre el recurs formulat; passat aquest termini sense resolució el recurs es considerà desestimat.
2. Els acords de l’Assemblea General poden ser recorreguts davant de la mateixa Assemblea General, també en el termini d’un mes a comptar de la notificació o, si no és possible, del dia en què la persona interessada n’ha tingut coneixement. L’Assemblea General ha de dictar una resolució motivada en el termini previst per la Llei 49/2014 , de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra; passat aquest termini sense resolució el recurs es considerà desestimat. Se n’exceptuen els acords en matèria disciplinària, que segueixen el règim previst per l’article 104.
3. La resolució expressa o tàcita del recurs a què es refereixen els apartats precedents pot ser impugnada davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en la forma i el termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal. Secció cinquena – Règim electoral
Nota: Lectura per remissió general de la Llei 7/2022 («Referències a la jurisdicció administrativa i fiscal Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la jurisdicció administrativa i fisc…»); el text es manté tal com el va publicar el BOPA. Com s'ha de llegir: A l'apartat 3, «jurisdicció administrativa i fiscal» se substitueix per «jurisdicció administrativa», d'acord amb la clàusula de la Llei 7/2022.
1. Els càrrecs de la Junta de Govern tenen caràcter electiu. Són honorífics i no remunerats.
2. L’elecció dels membres de la Junta de Govern es fa per sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst en aquests estatuts.
3. El mandat dels membres de la Junta de Govern és d’una durada de dos anys. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta de Govern queda limitat a dos mandats complets consecutius.
1. La Junta de Govern és elegida per l’Assemblea General, en sessió ordinària o extraordinària convocada a aquest efecte, i d’acord amb les normes següents:
a) Són electors tots els membres del Col·legi que estiguin d’alta en la data de convocatòria de l’Assemblea General en què s’han de celebrar les eleccions. Cada un d’ells pot emetre el nombre de vots que li correspon d’acord amb l’article 32.
b) Són elegibles a la Junta de Govern tots els membres exercents en situació d’alta que tinguin, a excepció d’un vocal, que pot ser no-exercent. Com a excepció, es requereix un mínim de cinc anys d’exercici per al càrrec de degà o degana.
c) Les candidatures es poden presentar a partir de la data de la convocatòria de l’Assemblea General i fins a 48 hores abans que se celebri, per escrit adreçat al degà o la degana, signat per les persones candidates.
d) Les candidatures han de ser completes, és a dir, han de contenir tots els càrrecs de la nova Junta de Govern, tot i que són obertes, ja que els càrrecs es voten individualment. Una mateixa persona no pot ser candidata simultàniament per a més d’un càrrec.
e) La Junta ha de verificar que les candidatures presentades reuneixen les condicions previstes als apartats anteriors. En cas que observi alguna irregularitat, ha d’assenyalar-ho a la persona que figura com a candidat a degà o degana, i concedir-li un termini de 24 hores per esmenar-la, quan sigui possible.
f) Cada candidatura pot designar un interventor, que té dret a participar en els actes de preparació del procés electoral, així com a la votació i a l’escrutini, i fer constar per escrit totes les observacions que consideri pertinents.
g) La votació és secreta. La Junta de Govern ha de vetllar perquè es donin les condicions que garanteixin el secret del vot.
h) Les candidatures són obertes. Cada elector pot confeccionar la seva pròpia papereta de vot amb els noms que figuren a les candidatures, amb la doble condició que ha de respectar els càrrecs per als quals es presenta cada candidat, i que la papereta ha de contenir tants noms com càrrecs s’han de proveir.
i) En cas que només es presenti una candidatura, aquesta candidatura és proclamada electa sense necessitat de votació.
j) En cas que no es presenti cap candidatura, la Junta sortint continua en funcions i ha de posar novament en marxa el procés electoral dintre del període màxim d’un any, tot assegurant-se que en aquesta nova convocatòria es presenti, almenys, una candidatura.
2. La Junta de Govern pot aprovar un reglament electoral, que en tot cas ha de respectar els principis bàsics establerts en aquests estatuts.
Junta de Govern
1. L’assistència a les reunions de la Junta de Govern és preceptiva per als seus membres. La falta no justificada a tres reunions consecutives o a cinc reunions en el període d’un any és causa de destitució, que és acordada per la Junta de Govern, amb l’audiència prèvia del membre de què es tracti.
2. Destituït un membre de la Junta de Govern, s’ha de cobrir la vacant d’acord amb el que preveu l’article 48 d’aquests estatuts.
3. Quan la Junta acordi la iniciació d’un expedient disciplinari contra un dels seus membres, la seva condició de membre de la Junta queda en suspens fins que hagi recaigut una resolució ferma en l’expedient de què es tracti.
Junta de Govern
1. En qualsevol moment, un nombre de col·legiats que representi el 20% de vots a l’Assemblea General del Col·legi pot formular una moció de censura contra la Junta de Govern, que té per objecte la revocació de la Junta abans que finalitzi el seu mandat. Aquesta moció s’ha de tramitar mitjançant la convocatòria d’una Assemblea General extraordinària, en la forma prevista a l’article 25 d’aquests estatuts.
2. Per tal que la moció de censura prosperi, cal que resulti aprovada amb la majoria reforçada prevista a l’article 30 d’aquests estatuts.
3. Si la moció de censura prospera, la Junta de Govern queda immediatament rellevada de les seves funcions. L’Assemblea General ha de designar una comissió gestora, composta per entre tres i cinc membres, que s’ha de fer càrrec provisionalment de la gestió del Col·legi, i assumir col·legiadament les competències de la Junta i dels seus càrrecs, i que ha de proveir el necessari perquè se celebrin unes noves eleccions en el termini màxim d’un mes.
4. En el cas que la moció de censura no resulti aprovada, les mateixes persones que l’han formulat no en podran signar cap altra fins que s’hagin celebrat noves eleccions a la Junta de Govern.
En el cas que es produís alguna vacant en el si de la Junta, abans de l’expiració del seu mandat, la mateixa Junta pot designar-hi substitut, d’entre els membres del Col·legi que reuneixin les condicions per ocupar el càrrec. No es poden substituir per aquest procediment els càrrecs de degà o degana, secretari o secretària ni tresorer tresorera. Secció sisena – Règim econòmic
Els recursos econòmics del Col·legi són els següents:
1. Les quotes ordinàries i extraordinàries, a càrrec de les persones col·legiades, d’acord amb el que estableix l’article següent.
2. Els que derivin de la prestació de serveis als seus membres.
3. Els que percebi per la prestació de serveis que corresponen a funcions públiques del Col·legi, d’acord amb la normativa vigent.
4. Els derivats de l’elaboració remunerada d’informes o estudis, o d’altres que procedeixin en l’àmbit de les seves funcions privades.
5. Els rendiments del patrimoni del Col·legi.
6. Les subvencions, les donacions i els llegats que pogués rebre. Les donacions modals o oneroses requeriran, perquè s’acceptin, l’acord de l’Assemblea General. Les herències només les pot acceptar a benefici d’inventari.
7. Els que legalment siguin procedents, per qualsevol altre concepte.
1. Els col·legiats estan obligats a mantenir econòmicament el Col·legi, mitjançant el pagament de les quotes ordinàries i extraordinàries que acordi l’Assemblea General, de conformitat amb el que estableixen aquests estatuts.
2. La quota ordinària té caràcter periòdic, i és igual per a tots els membres exercents; això no obstant, es pot establir una quota reduïda per als membres durant els dos primers anys de col·legiació amb exercici. La quota fixa dels membres no-exercents no pot ser superior al 33% de la quota dels membres exercents.
3. La Junta de Govern pot actualitzar periòdicament l’import de les quotes ordinàries en un percentatge que no excedeixi el doble de l’IPC del període transcorregut des de la data de fixació o de l’anterior actualització.
El Col·legi pot percebre taxes i preus públics per la prestació de serveis que correspongui a les seves funcions públiques, en els termes que determinin les lleis.
El Col·legi pot percebre també compensacions econòmiques per la prestació de serveis que corresponguin a les seves altres funcions. L’import d’aquestes compensacions el fixa la Junta de Govern.
La Junta de Govern prepara cada any un projecte de pressupost i el sotmet a l’aprovació de l’Assemblea General Ordinària. Mentre el nou pressupost no està aprovat, el pressupost de l’any precedent es considera prorrogat, per dotzenes parts mensuals.
1. El Col·legi ha de portar una comptabilitat ordenada de les seves operacions, sota la responsabilitat del tresorer o la tresorera. L’exercici comptable comença el dia 1 de gener i acaba el 31 de desembre de cada any. Excepcionalment, el primer exercici comença el dia que es constitueix el Col·legi i acaba el 31 de desembre del mateix any.
2. Els estats comptables del Col·legi han de ser formulats cada any per la Junta de Govern, amb l’antelació necessària perquè puguin ésser sotmesos a l’aprovació de l’Assemblea General Ordinària de l’any immediatament següent.
Les persones col·legiades no són responsables de les obligacions i deutes contrets pel Col·legi. Tampoc no ho són els membres de la Junta de Govern, sempre que la seva actuació hagi estat adequada a les exigències de la Llei i d’aquests estatuts. CAPÍTOL QUART
L’exercici de la professió de procurador o procuradora és incompatible:
a) Amb l’exercici dels càrrecs de cap de Govern; síndic o subsíndic general; membre del Consell Superior de la Justícia; membre del Govern; cònsol major o menor; secretari d’Estat; secretari general del Govern, del Consell General, del Consell Superior de la Justícia o d’un comú; cap del Gabinet del cap de Govern; interventor general del Govern o d’un comú; director d’un organisme autònom o una entitat parapública; batlle; magistrat; fiscal general, i fiscal adjunt.
b) Amb la prestació de serveis en règim estatutari o laboral per compte de l’Administració pública, de l’Administració de Justícia i del Consell Superior de la Justícia.
c) Amb l’exercici de la professió d’advocat.
d) En els altres casos en què ho estableixin les lleis o els tractats internacionals que formin part de l’ordenament jurídic andorrà. Secció segona – Deures i obligacions
1. El deure fonamental del procurador o procuradora és de desenvolupar bé i fidelment la funció de representació que se li confereixi, i prestar els altres serveis que les lleis li encomanin. La procuradora o el procurador ha d’actuar en tots els casos amb professionalitat, honradesa, lleialtat, diligència, respecte i fermesa en la defensa dels interessos dels seus representats.
2. La procuradora o el procurador ha d’actuar amb la deguda competència professional i dedicació al servei que s’hagi compromès a realitzar; no ha d’acceptar un nombre d’encàrrecs superior al que pugui realitzar degudament, i no ha de descuidar les obligacions que s’hagi compromès a realitzar.
1. La procuradora o el procurador, amb respecte del dret a la defensa dels clients i de la qualitat i dignitat de la professió, està obligat a respectar el secret professional. El secret professional és el principi moral i jurídic que situa el procurador o procuradora en l’obligació i en el dret ineludibles de no revelar cap fet, document o situació dels quals tingui coneixement per raó de l’exercici de la seva professió. Per aquest motiu no pot ser obligat a declarar en relació amb aquests mateixos fets, documents o situacions.
2. En el cas de despatxos col·lectius, l’obligació de secret professional afecta tots els membres del col·lectiu, per raó de la informació i de la documentació rebuda per qualsevol d’ells.
3. El procurador o procuradora ha d’exigir l’observança de la mateixa obligació de secret professional als seus empleats i a qualsevol persona que hi col·labori en la seva activitat professional.
4. L’obligació de secret professional afecta també els fets, els documents i les situacions que el procurador o procuradora conegui per raó de pertànyer a la Junta de Govern del Col·legi.
5. El secret professional només es pot aixecar en els casos establerts legalment, quan el procurador o la procuradora sigui autoritzat de manera expressa pel client o els seus hereus o, excepcionalment, per una decisió motivada de la Junta de Govern del Col·legi a petició del professional interessat, en els supòsits en què el manteniment del secret pugui perjudicar de forma notòriament injusta i greu el mateix procurador, l’advocat, el client o un tercer, i alhora no comporti un perjudici d’entitat equiparable al client.
6. El secret professional no està limitat en el temps i persisteix després d’haver cessat la relació contractual del procurador o procuradora amb el client.
1. La procuradora o el procurador té el deure de reserva sobre les converses i la correspondència mantingudes amb els altres procuradors i els advocats, i no pot revelar-les o fer-ne ús, en judici o fora de judici, sense el seu consentiment previ i exprés.
2. Excepcionalment, si concorre una causa greu justificada, i a petició de la persona col·legiada, la Junta de Govern del Col·legi pot autoritzar, de forma motivada, la revelació o presentació en judici de les converses i correspondència a què es refereix l’apartat precedent, sense el consentiment esmentat.
1. En cas de conflicte d’interessos entre diversos clients o de risc greu que sobrevingui aquest tipus de conflicte, una procuradora o un procurador no pot representar més d’un client en el mateix afer.
2. La procuradora o el procurador s’ha d’abstenir d’exercir la representació en els assumptes de tots els clients concernits per un conflicte d’interessos sobrevingut entre ells, quan hi hagi risc de violació del secret professional o quan es posi en perill la seva independència.
3. La procuradora o el procurador no pot acceptar l’encàrrec d’un nou client si hi ha risc significatiu de violació del secret de les informacions rebudes d’un antic client o si el coneixement dels assumptes de l’antic client pot afavorir el nou client de manera injustificada.
4. Els procuradors associats o col·laboradors no poden assumir, en cap cas, la representació de litigants que tinguin posicions processals contraposades o quan existeixi o pugui existir un conflicte d’interessos entre els seus clients.
La procuradora o el procurador ha de cooperar amb els òrgans jurisdiccionals per al bon funcionament de l’Administració de Justícia; ha d’actuar davant els òrgans administratius i jurisdiccionals amb probitat, lleialtat, veracitat en les seves declaracions o manifestacions, i amb respecte i consideració.
1. La procuradora o el procurador ha de mantenir una total independència en el desenvolupament de la seva activitat professional respecte dels advocats; ha de tenir una relació de respecte, entesa i mútua col·laboració.
2. La procuradora o el procurador no pot acceptar en cap cas instruccions de l’advocat que siguin contràries a les seves obligacions professionals i deontològiques. Quan consideri necessari salvar la seva responsabilitat, en atenció als termes utilitzats per l’advocat que porta la direcció lletrada d’un procediment, en el document signat per aquest pot anteposar, a la seva pròpia firma, l’expressió «al sol efecte de representació».
La procuradora o el procurador ha de respectar els pactes contractuals que hagi convingut amb els seus clients, i complir l’encàrrec professional rebut amb la diligència que li és exigible, aplicant les exigències tècniques, ètiques i deontològiques escaients.
Són deures específics de les procuradores i els procuradors, els següents:
a) Portar els llibres actualitzats dels assumptes en què intervenen i dels comptes amb els seus clients, que poden ser-ho per mitjans informàtics.
b) Retre comptes als seus clients, especificant i detallant les quantitats que n’han percebut i els pagaments realitzats en el seu benefici, i precisant, de forma desglossada quan se’ls requereixi a aquest efecte, les actuacions endegades i l’import dels honoraris que s’hi corresponen.
c) Contractar una assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió, per un import mínim de 300.000 €.
d) Fer saber al Col·legi els actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, així com les actuacions professionals irregulars.
e) Fer saber al Col·legi qualsevol acte que afecti la independència o la llibertat d’un procurador o procuradora en l’exercici de les seves funcions.
f) Exercir la representació d’ofici i, si escau, gratuïta, en els termes establerts per les lleis, els reglaments, i pels reglaments i acords del Col·legi.
g) Comparèixer davant la Batllia i els tribunals andorrans, així com davant els òrgans administratius, per tal de prendre coneixement i signar els emplaçaments, les citacions i les notificacions que calgui realitzar.
h) Qualsevol altre que els imposi la Llei, aquests estatuts, les normes i els usos deontològics o els acords dels òrgans col·legials, per a la representació adequada dels seus representats, la substanciació adequada dels procediments, l’execució eficaç de les resolucions judicials, i les altres funcions i serveis que els encomanen les lleis. Secció tercera – Drets
Les procuradores i els procuradors tenen dret a:
a) Demanar l’empara del Col·legi quan la seva llibertat, independència o dignitat professionals siguin vulnerades o ignorades pels òrgans administratius o jurisdiccionals.
b) Ser remunerats pels clients de forma justa i adequada per raó dels serveis prestats, així com ser rescabalats de les despeses que els hagi causat la prestació d’aquests serveis i, concretament, com a conseqüència de les actuacions de caràcter extrajudicial, d’acord amb les regles del mandat.
c) Participar, amb veu i vot, en l’Assemblea General del Col·legi, formular peticions i propostes, i accedir, en condicions d’igualtat, als càrrecs col·legials, en la forma i d’acord amb els requisits que estableixen aquests estatuts.
d) Qualsevol altre que resulti de la Llei, d’aquests estatuts, de les normes i els usos deontològics, o dels acords dels òrgans col·legials.
1. El procurador o la procuradora té dret a acceptar els encàrrecs professionals sense altres limitacions que les que estableixen aquests estatuts per al cas de conflicte d’interessos; també té dret a refusar lliurement els encàrrecs, sense haver d’expressar-ne les causes, a excepció del que preveu l’apartat 3, següent.
2. El procurador o la procuradora té dret a renunciar, en qualsevol moment, a un encàrrec que estigui duent a terme, a excepció del que preveu l’apartat 3. Això no obstant, no pot exercir aquest dret quan fer-ho signifiqui deixar el client en tals circumstàncies que no li permetin trobar una altra representació a temps per prevenir que pateixi un perjudici per aquest motiu.
3. Quan es tracti de representacions conferides pel torn d’ofici, el procurador o la procuradora únicament pot refusar o renunciar a la representació conferida per una causa justificada, que ha d’apreciar la Junta de Govern del Col·legi, o el membre o els membres en qui aquesta Junta delegui.
1. La quantia dels honoraris es pacta lliurement entre el procurador o la procuradora i el client. En defecte de pacte, s’apliquen les normes o criteris orientadors en matèria d’honoraris professionals aprovats pel Col·legi.
2. En cas de desenvolupament permanent dels serveis professionals, els honoraris poden consistir en una retribució periòdica.
Abans de realitzar la seva actuació professional, o durant la seva realització, la procuradora o el procurador pot sol·licitar al client una o més provisions de fons, a compte dels seus honoraris, i també emetre factures parcials per la feina efectuada, o facturar bestretes.
1. Per fer efectiva la remuneració, el procurador o la procuradora o el despatx col·lectiu de procuradors ha de lliurar una minuta o factura al client, que ha de complir els requisits legals i fiscals corresponents. En el cas que el client ho sol·liciti, aquesta minuta o factura ha d’expressar el detall de tots els tràmits realitzats i el conceptes pels quals es minuta.
2. Les parts poden acordar la satisfacció parcial dels honoraris, tant per fases processals com per instàncies, i lliurar la minuta o factura corresponent, sens perjudici de la liquidació final.
1. La Junta de Govern del Col·legi aprova i revisa periòdicament unes normes o criteris orientadors en matèria d’honoraris que s’apliquen en defecte de pacte entre el procurador o procuradora i el client, i també en el cas de condemna a costes.
2. La Junta de Govern del Col·legi emet els informes que sol·licitin els òrgans jurisdiccionals en els incidents sobre honoraris, resol impugnacions, resol les consultes formulades, i emet dictàmens i laudes, previs o posteriors a l’emissió de minutes, a petició de part. Aquests serveis estan subjectes al pagament dels drets d’emissió que estableix la mateixa Junta.
1. L’expressa imposició de les costes processals no eximeix la persona litigant afavorida per la condemna en costes de l’obligació de pagar els honoraris al seu procurador o procuradora en la quantia i forma pactades.
2. En cas de condemna a costes, els honoraris a satisfer per la persona condemnada es calculen imperativament per aplicació de les normes orientadores sobre honoraris aprovades pel Col·legi, i això amb independència que entre el client afavorit per la condemna a costes de la contrapart i la seva procuradora o procurador s’hagin pactat uns honoraris diferents. Secció quarta – La substitució
Els procuradors poden ser substituïts, en l’exercici de la seva funció de representació, per un altra procuradora o procurador, amb la simple acceptació del client, llevat dels casos en què cal un nou apoderament suficient, de conformitat amb la lleis.
El client té el dret de canviar de procurador o procuradora en qualsevol moment, sense altres restriccions que les que, eventualment, derivin de la Llei.
1. El procurador o procuradora que cessa la representació d’un client està obligat a retornar al client o al nou procurador o procuradora la documentació que es troba en el seu poder en el termini més breu possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies naturals des que sigui requerit formalment a aquest efecte, i també a facilitar al nou procurador o procuradora la informació necessària per continuar en l’exercici eficaç de la representació del client.
2. El procurador o procuradora que substitueix un col·lega en la representació d’un client ha de verificar que el client ha satisfet els honoraris al procurador o procuradora substituït. No pot assumir-ne la representació si els honoraris professionals d’aquest darrer no han estat satisfets o dipositats judicialment, en cas de discrepància sobre el seu import. La Junta de Govern del Col·legi vetlla per l’aplicació d’aquesta disposició i pot autoritzar la substitució, encara que hi hagi honoraris pendents, en els supòsits en què no fer-ho podria afectar el dre t a la jurisdicció del client. Secció cinquena – Representació processal d’ofici i de justícia gratuïta
1. El Col·legi ha d’organitzar un servei de torn d’ofici per garantir la representació processal de les persones justiciables quan d’acord amb la normativa aplicable, l’òrgan jurisdiccional competent decideixi que una persona ha de ser representada per una procuradora o un procurador, amb independència que la seva intervenció sigui preceptiva o no.
2. La representació processal en virtut del torn d’ofici comporta que la persona representada hagi de satisfer al procurador o procuradora designat els honoraris meritats, els quals s’han d’ajustar a les normes orientadores del Col·legi.
3. L’adscripció al torn d’ofici és obligatòria, sense perjudici de la facultat de substitució entre procuradors.
4. El Col·legi garanteix la continuïtat i l’eficàcia del torn d’ofici.
1. Si ho determina el Govern per via reglamentària, la representació processal en virtut del torn d’ofici pot tenir caràcter gratuït per a les persones a les quals s’hagi atorgat aquest benefici per l’òrgan jurisdiccional competent.
2. En aquest cas, els honoraris no han de ser satisfets per la persona representada, sinó que ho són pel Govern, a través del ministeri encarregat de la justícia, de conformitat amb les tarifes o els barems aprovats eventualment per reglament. Secció sisena – Modalitats d’exercici de la professió
1. Les procuradores i els procuradors poden exercir la seva professió individualment o associant-se en societats civils professionals de procuradors, sota qualsevol de les formes admeses en dret. En aquest darrer cas, cal que es mantingui com a objecte exclusiu de la societat l’exercici professional de la procura i que la societat estigui participada majoritàriament per procuradors.
2. L’exercici individual de la professió de procurador o procuradora es pot fer per compte propi, com a titular o soci d’un despatx individual o col·lectiu, o per compte aliè, com a col·laborador d’un despatx individual o col·lectiu de procuradors, d’acord amb la legislació laboral aplicable. Qualsevol altra forma d’exercici de la professió és prohibida.
3. Els procuradors col·laboradors d’un despatx individual o col·lectiu estan sotmesos als deures i a les obligacions col·legials i són responsables individualment de les actuacions que han realitzat prop dels seus clients, sense perjudici que la responsabilitat pugui recaure també en els titulars del despatx, individual o col·lectiu.
4. Les societats o l’associació de procuradors amb altres professionals aliens a l’exercici de la procura són prohibides si posen o poden posar en situació de risc el secret professional, la independència, la llibertat, la lliure i lleial competència o la dignitat professional. Secció setena – La publicitat
1. Els procuradors i procuradores únicament poden anunciar els seus serveis o fer-hi publicitat en la forma i les condicions previstes en aquest article.
2. Els actes de publicitat només poden tenir per objecte donar a conèixer al públic l’existència del professional o del despatx professional col·lectiu, el nom, el telèfon l’adreça i la pàgina web del professional o professionals que hi treballen, i els serveis que presten.
3. Per regla general, la publicitat no es pot adreçar de forma indiscriminada a un públic que no la sol·licita. S’ha de realitzar, doncs, per mitjà directoris professionals, pàgines grogues de la guia telefònica, pàgines web, i altres llocs on el públic pugui anar a buscar-la.
4. No obstant el que estableix l’apartat precedent, s’admet la publicació d’anuncis en diaris i revistes adreçats a un públic general, a condició que no contingui altres dades que les previstes a l’apartat 2, que no ocupi més d’una vuitena part de la pàgina; que no es dugui a terme simultàniament en més d’un mitjà de les mateixes característiques, i que no es reprodueixi més de 30 vegades a l’any, en el cas de publicacions de periodicitat diària, de 6 vegades a l’any, en el cas de publicacions de periodicitat setmanal, o de 2 vegades a l’any, en el cas de publicacions de periodicitat inferior. També s’admet la publicitat en les revistes professionals, entenent-se com tals les que estiguin destinades específicament a professionals del dret i usuaris de serveis jurídics.
5. No és permesa la publicitat en ràdio i televisió, ni per mitjà de panells publicitaris, excepte els rètols situats en el mateix edifici del despatx, que han de ser de dimensions raonables. Les persones col·legiades també tenen prohibit participar com a tals en programes de ràdio o de televisió.
6. La publicitat que tingui per objecte incitar directament o indirectament al consum de serveis de representació està prohibida. Únicament el Col·legi pot promoure amb caràcter general els serveis dels col·legiats, per mitjà de campanyes de publicitat institucional. CAPÍTOL CINQUÈ
1. Els membres del Col·legi estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment dels deures i les obligacions professionals que els són específics.
2. La responsabilitat disciplinària és independent la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer pels mateixos fets.
Co l·legi
1. El Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra exerceix la potestat disciplinària sobre els seus membres, tant en l’exercici de la professió de procurador o procuradora com en el marc de les relacions col·legials, i pot sancionar les infraccions que constati. La potestat disciplinària és exercida per la Junta Disciplinària, que es pot constituir en dos instàncies, en la forma prevista en aquest capítol.
2. Les sancions són imposades per la Junta Disciplinària, per resolució motivada que es pren en votació secreta i amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres, excepte quan la sanció que es pugui imposar comporti la inhabilitació professional durant un període superior a tres mesos o l’expulsió del Col·legi, en què la resolució s’ha d’adoptar amb el vot favorable de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària.
3. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la Junta Disciplinària ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
4. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
5. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la Junta Disciplinària .
1. La Junta Disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona col·legiada contra la qual s’ha obert un expedient disciplinari, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió, atenent la gravetat dels fets que se li imputin i les circumstàncies que concorrin.
2. El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de compliment de la sanció eventual d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari. Secció segona – Infraccions i sancions
1. Són infraccions professionals les conductes previstes com a tals per la Llei, que afecten l’exercici de la professió de procurador.
2. Les infraccions professionals es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Són infraccions professionals molt greus:
a) L’exercici de la professió sense estar en possessió del títol d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern, suficient per a l’exercici de la professió.
b) L’exercici de la professió sense estar inscrit al Co l·l egi com a membre exercent.
c) La condemna ferma per la comissió d’un delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
d) L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional o de suspensió cautelar, o en un supòsit d’incapacitat o d’incompatibilitat, o de prohibició d’exercir la professió.
e) L’exercici de la professió sense haver obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
f) L’exercici de la professió sense tenir obert un despatx professional, o sense haver-se incorporat a un despatx professional ja obert.
g) L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat els seus serveis.
h) La vulneració del deure de secret professional.
i) L’encobriment dels actes d’intrusisme o d’exercici i l·l egal de la professió, o de les actuacions professionals irregulars.
j) La persistència en la realització d’un acte de publicitat de serveis professionals amb incompliment dels requisits establerts en la Llei o en aquests estatuts, després d’haver estat requerit de cessament per la Junta de Govern.
k) La comissió de dues infraccions professionals greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions professionals greus:
a) L’exercici de la professió sense complir els requisits establerts en la Llei, sempre que no constitueixi una infracció professional molt greu.
b) L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan no es pugui qualificar com una infracció professional molt greu.
c) L’incompliment de les normes deontològiques aprovades pel Co l·l egi i que són essencials en l’exercici de la professió.
d) La manca de compareixença prop dels òrgans jurisdiccionals o administratius, de forma reiterada i sense causa justificada.
e) L’incompliment de l’obligació de portar els llibres actualitzats dels assumptes en què intervinguin i dels comptes amb els clients.
f) L’incompliment de l’obligació legal de retre comptes als clients.
g) L’incompliment de l’obligació de contractar una assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat en què es pugui incórrer arran de l’exercici de la professió.
h) L’incompliment de l’obligació de fer saber al Co l·l egi els actes d’intrusisme o d’exercici i l·l egal de la professió, i les actuacions professionals irregulars.
i) Els actes que tinguin la consideració de competència i l·l ícita o deslleial i hagin estat declarats com a tals per la Junta de Govern.
j) L’incompliment de l’obligació de fer saber al Co l·l egi qualsevol acte que afecti la independència o la llibertat d’un procurador en l’exercici de la professió.
k) L’incompliment de l’obligació d’exercir la representació processal en virtut dels torns d’ofici, després d’haver estat requerit degudament a aquest efecte, i llevat que s’acrediti que concorre una causa justificada que faci impossible el compliment d’aquest deure.
l) L’exercici de la professió en un supòsit de conflicte d’interessos.
m) La realització d’un acte de publicitat de serveis professionals incomplint els requisits previstos en la Llei o en aquests estatuts quan, per la seva difusió o per altres circumstàncies, tingui transcendència especial.
n) La comissió de dues infraccions professionals lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions professionals lleus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions previstos en la Llei i en aquests estatuts, o de les normes deontològiques aprovades pel Co l·l egi, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.
b) Les infraccions establertes a l’article precedent, quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions greus o molt greus.
1. Són infraccions col·legials les conductes previstes com a tals per la Llei, que afecten la relació de la persona col·legiada amb el Col·legi i amb les altres persones col·legiades, en l’àmbit del funcionament del col·legi.
2. Les infraccions col·legials es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Són infraccions col·legials molt greus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan revesteixi una gravetat especial i no sigui constitutiu d’infracció professional.
b) La manca de pagament de les quotes co l·l egials ordinàries o extraordinàries.
c) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Co l·l egi en qüestions relatives als torns d’ofici, quan no sigui constitutiu d’infracció professional.
d) La realització d’actes que impedeixin o alterin greument el funcionament normal del Co l·l egi o dels seus òrgans.
e) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels procuradors en l’exercici de la professió, quan revesteixin gravetat especial.
f) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan revesteixin una gravetat especial.
g) La comissió de dues infraccions co l·l egials greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions col·legials greus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció co l·l egial molt greu.
b) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Co l·l egi en matèries que afectin el seu sosteniment econòmic, sempre que no es pugui qualificar com una infracció co l·l egial molt greu.
c) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels procuradors en l’exercici de la professió, quan no es puguin qualificar com una infracció co l·l egial molt greu.
d) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan no es pugui qualificar com una infracció co l·l egial molt greu.
e) La comissió de dues infraccions co l·l egials lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions col·legials lleus:
a) L’incompliment dels deures o les obligacions establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció co l·l egial molt greu o greu.
b) Les infraccions previstes a l’article precedent, quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions co l·l egials molt greus o greus.
c) La desatenció o el retard en el compliment dels tràmits administratius inherents a la co l·l egiació i al funcionament dels serveis del Co l·l egi.
1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació col·legial realitzada amb coneixement formal del presumpte infractor que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment disciplinari, incloses les actuacions o diligències prèvies previstes a l’article 99. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona infractora. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.
3. En cas suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta també en suspens fins que el Col·legi tingui constància fefaent de la resolució recaiguda en via penal.
1. Les infraccions professionals molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.
b) Multa no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.
2. Les infraccions professionals greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.
b) Multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.
3. Les infraccions professionals lleus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Amonestació escrita.
b) Multa no superior a 1.000 euros.
4. En el cas d’infraccions professionals molt greus i greus també es pot imposar, com a sanció complementària, l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.
5. Si la persona que ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.
6. Les infraccions col·legials molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Expulsió, que únicament es pot imposar per reiteració en la comissió d’infraccions molt greus de les previstes a les lletres
a) i
b) de l’article 87.
b) Multa no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.
7. Les infraccions col·legials greus poden ser objecte de multa de quantitat no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.
8. Les infraccions col·legials lleus poden ser objecte d’amonestació, o multa de quantitat no superior a 1.000 euros.
9. Les sancions d’expulsió del Col·legi, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita com a conseqüència d’una mateixa infracció són compatibles amb la sanció de multa.
10. La sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, per no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.
1. La sanció d’inhabilitació professional impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual ha estat imposada.
2. Quan en una mateixa persona concorrin diferents sancions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es comença a comptar a partir del compliment definitiu de l’anterior.
3. La sanció d’expulsió impedeix l’exercici professional fins que hagin transcorregut quatre anys, com a mínim.
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent i, molt especialment, els següents:
a) Intencionalitat.
b) Perjudici causat.
c) Quantia del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
d) Reiteració o reincidència.
e) Que els mateixos fets hagin estat sancionats per via penal.
1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per infraccions greus al cap de dos anys i les sancions per infraccions lleus al cap de sis mesos.
2. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior als quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.
3. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir del dia següent en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.
4. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució resta aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona sancionada. En tal cas, el còmput del termini de prescripció es torna a iniciar de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti a l’expedient d’execució.
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció de la persona col·legiada, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.
2. La baixa del Col·legi no extingeix la responsabilitat disciplinària en què ha incorregut la persona col·legiada durant el període d’alta, però comporta l’arxiu provisional del procediment disciplinari i la suspensió eventual de la sanció imposada, la qual ha de ser complerta si la persona col·legiada es torna a donar d’alta al Col·legi.
1. Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del col·legiat sancionat i l’anotació pot ser cancel·lada, a l’efecte de rehabilitació, sempre que no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis de sis mesos en el cas de sancions d’amonestació o multa; un any, en el cas de sancions d’inhabilitació professional no superior a sis mesos; tres anys, en el cas de sancions d’inhabilitació professional superior a sis mesos, i quatre anys, en el cas de sancions d’expulsió.
2. El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es pot fer d’ofici o a petició de la persona interessada.
3. La Junta de Govern del Col·legi ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals, al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia les sancions fermes d’inhabilitació professional o d’expulsió. Secció tercera – Procediment disciplinari
La responsabilitat disciplinària s’exigeix necessàriament en el marc d’un expedient disciplinari, que s’ha de tramitar d’acord amb les disposicions d’aquest capítol. En tot el que no hi sigui previst, s’aplicaran les normes generals del procediment administratiu sancionador.
Qualsevol membre del Col·legi que estigui subjecte a un expedient sancionador té els drets següents:
a) Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de la infracció o les infraccions que puguin constituir, de les sancions que puguin ser imposades, i de la identitat de la persona que actuarà com a instructor o instructora.
b) Dret a l’accés al procediment sancionador, a conèixer l’estat de la tramitació i a obtenir còpies dels documents, en els termes previstos pel Codi de l’Administració.
c) Dret a abstenir-se de declarar en el procediment seguit en contra seva, a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri adients i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament que siguin procedents.
d) Dret a la presumpció d’innocència.
e) Dret a ser assistit per un advocat durant la tramitació de l’expedient.
f) Dret a obtenir una resolució motivada del procediment.
1. La iniciació d’un expedient disciplinari és competència de la Junta de Govern, que pot fer-ho d’ofici o com a conseqüència d’una queixa. L’acord d’iniciació d’un expedient comporta la designació d’un instructor/a, d’entre els membres de la Junta.
2. A efectes del procediment disciplinari, es considera queixa l’acte pel qual qualsevol persona fa saber al Col·legi l’existència un determinat fet que pot constituir infracció disciplinària d’un col·legiat.
3. La queixa ha d’expressar la identitat de la persona o les persones que la presenten, el relat dels fets que poden constituir la infracció i la data de la seva comissió i, sempre que sigui possible, la identificació del presumpte responsable, i ha d’estar firmada. En cap cas no es consideraran queixa els escrits o les comunicacions anònims.
1. Abans d’obrir un expedient disciplinari, la Junta de Govern pot acordar la instrucció d’actuacions o diligències prèvies, amb la finalitat d’esbrinar si concorren les circumstàncies que en justifiquin la iniciació.
2. Quan hagi acordat la pràctica d’actuacions o diligències prèvies, la Junta de Govern, en vista de la proposta formulada per la persona designada per practicar-les, decideix la iniciació de l’expedient disciplinari o bé l’arxivament de les actuacions.
3. La resolució d’arxivament de les actuacions s’ha de notificar a la persona que ha presentat la queixa i al col·legiat o col·legiada que n’és l’objecte, als efectes escaients.
4. La resolució d’iniciació de l’expedient disciplinari s’ha de notificar al col·legiat o col·legiada contra qui s’adreça l’expedient, juntament amb la designació de l’instructor/a. En el cas que la persona expedientada sigui un membre de la Junta de Govern, cal tenir present el que estableix l’article 3.
1. L’instructor o instructora ha de dur a terme totes les actuacions que consideri adequades per a l’esclariment dels fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció i, en el termini màxim d’un mes, ha de formular un plec de càrrecs, en què ha de figurar l’exposició dels fets imputats a la persona expedientada, la referència de les disposicions que han estat infringides, i la proposta de sanció a imposar.
2. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona interessada, que disposa d’un termini de deu dies per fer al·legacions i per sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
3. L’instructor/a també pot acordar, d’ofici, l’obertura d’un termini de prova, per un termini no superior a un mes, concedint a les parts la possibilitat de proposar-les, i practicant les que consideri pertinents. L’instructor o instructora ha de rebutjar les proves proposades per les persones interessats, mitjançant resolució motivada, quan resultin improcedents o innecessàries. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici de la possibilitat de tornar a proposar les proves rebutjades en el marc del recurs contra la resolució que posi fi a l’expedient.
5. En el termini d’un mes a comptar de l’acabament del període de prova, quan s’hagi obert, o del termini concedit per contestar el plec de càrrecs, en els altres supòsits, i amb independència que la persona expedientada l’hagi contestat o no, l’instructor/a ha de dictar una proposta de resolució.
6. La proposta de resolució s’ha de traslladar a la persona expedientada. L’instructor pot prescindir d’aquest tràmit, i elevar directament la proposta de resolució a la Junta de Govern, quan la proposta de resolució no contingui cap modificació dels fets que es consideren provats, de la seva qualificació jurídica ni de la sanció que es proposa, en relació amb el plec de càrrecs.
Quan es tracti d’infraccions lleus, la Junta de Govern del Col·legi pot imposar la sanció que correspongui sense cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del membre del col·legi expedientat, amb la notificació prèvia del plec de càrrecs.
1. La Junta de Govern, constituïda en Junta Disciplinària de Primera Instància, resol l’expedient disciplinari per majoria dels seus membres. El membre instructor no pot estar present ni participar en la deliberació sobre la proposta de resolució de l’expedient; els membres de la Junta restants no es poden abstenir en la votació, salvat que estiguin compresos en alguna de les causes d’abstenció previstes pel Codi de l’Administració i, en aquest cas, no poden estar presents en la deliberació ni participar-hi.
2. Si com a conseqüència de l’abstenció de membres de la Junta de Govern, aquesta Junta es redueix a un nombre inferior a tres, llavors s’ha de completar, exclusivament a efectes de resoldre l’expedient, amb els membres del Col·legi, aliens a la Junta, que calguin per assolir-ne el nombre fixat. Aquests membres han de ser designats per insaculació d’entre els membres exercents. Els membres que resultin designats amb aquesta finalitat tenen el deure d’assistir a la reunió de la Junta de Govern que ha de resoldre l’expedient i de votar, i no poden excusar-se’n salvat que estiguin compresos en una causa legal d’abstenció. La identitat dels membres designats així ha de ser notificada a la persona expedientada.
3. Abans de dictar la resolució, la Junta de Govern pot decidir retornar l’expedient a l’instructor perquè dugui a terme les actuacions complementàries que consideri indispensables per resoldre l’expedient. Si, a la vista d’aquestes actuacions, l’instructor altera algun element essencial de la proposta de resolució, n’ha de donar trasllat novament a la persona expedientada i concedir-li un nou termini de 10 dies perquè pugui fer al·legacions.
4. La resolució dictada per la Junta de Govern s’ha de cenyir als fets que han servit de base al plec de càrrecs i a la proposta de resolució, amb independència de la seva valoració jurídica; ha d’expressar quins són els fets que es consideren provats; ha d’estar suficientment motivada, i ha d’expressar els recursos que s’hi poden interposar i el termini per fer-ho. Secció quarta – Recursos
Junta Disciplinària de Segona Instància
1. Contra la resolució dictada per la Junta Disciplinària de Primera Instància es pot interposar un recurs davant la Junta Disciplinària de Segona Instància, dins el termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució.
2. La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb caràcter especial per a cada recurs, amb tres col·legiats, designats per insaculació per la Junta de Govern d’entre els membres exercents que no han format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni han instruït l’expedient. La Junta Disciplinària de Segona Instància és presidida pel membre amb més antiguitat en l’exercici de la professió.
3. Els membres designats per formar part de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada que aprecia el degà o la degana. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu. Els membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusats i, en cas que així sigui, resol el degà o la degana.
4. La Junta Disciplinària de Segona Instància ha de dictar una resolució motivada en el termini previst per la Llei 49/2014 , de l’exercici de la professió de procurador o procuradora i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra.
5. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dues terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Segona Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 80. El president disposa de vot diriment en cas d’empat.
La resolució expressa o tàcita del recurs a què es refereix l’article precedent pot ser impugnada davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en la forma i el termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal. CAPÍTOL SISÈ – ALTRES DISPOSICIONS
Nota: Lectura per remissió general de la Llei 7/2022 («Referències a la jurisdicció administrativa i fiscal Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la jurisdicció administrativa i fisc…»); el text es manté tal com el va publicar el BOPA. Com s'ha de llegir: Se substitueix «jurisdicció administrativa i fiscal» per «jurisdicció administrativa», segons la clàusula de la Llei 7/2022.
1. La modificació d’aquests estatuts s’ha d’acordar en Assemblea General extraordinària, especialment convocada a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en assemblea ordinària.
2. Les modificacions aprovades s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3. Els estatuts així modificats entren en vigor a partir de la data de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, salvat que es disposi altrament.
1. La dissolució del Col·legi s’ha de fer per llei.
2. L’Assemblea General extraordinària del Col·legi pot adoptar l’acord de dissolució quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la llei.
b) Baixa de col·legiats, si queden reduïts a un nombre inferior a vuit.
3. Acordada la dissolució, el degà o la degana adreça al Govern la petició de dissolució, acompanyant-la del certificat de l’acord de l’Assemblea General, i de la proposta de nomenament de liquidadors o de comissió liquidadora que formula el Col·legi.
1. Un cop aprovada la llei de dissolució, el Govern estableix el que sigui procedent per dur-la a terme, d’acord amb l’article 34.4. de la Llei 6/2008 , d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals.
2. L’Assemblea General que adopti l’acord de dissolució ha de determinar el destí que s’hagi de donar a l’eventual romanent de la liquidació, que en cap cas no es pot repartir entre els membres del Col·legi. En defecte d’acord, el romanent es lliura a alguna associació sense ànim de lucre que tingui per objecte la promoció, la divulgació el o desenvolupament de les ciències, o bé a una entitat benèfica.
En cas de dissolució del Col·legi, l’eventual responsabilitat pels deutes i obligacions contrets legalment pel Col·legi que no hagin pogut ser liquidats no es transmet als antics col·legiats, ni als membres de la Junta de Govern, amb la condició establerta a l’article 55, ni als liquidadors.
1. Queden eximides del requisit d’estar en possessió d’un títol d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern, a què es refereix l’article 7, apartat 2, lletra
b) d’aquests estatuts, les persones que compleixin els requisits previstos per l’apartat 1 de la disposició transitòria tercera de la Llei 49/2014 , del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador o procuradora i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, i que obtinguin l’autorització d’exercici de la professió titulada de procurador en el termini previst a l’apartat 3 de la mateixa disposició.
2. També queden eximides del requisit d’estar en possessió de la titulació esmentada a l’apartat anterior les persones que quedin compreses en l’apartat 2 de la disposició transitòria tercera de la Llei 49/2014 , del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra.
En el termini de tres mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquests estatuts, s’ha d’escollir la Junta de Govern del Col·legi, d’acord amb les normes que hi són previstes. La comissió gestora que ha estat designada per l’Assemblea constitutiva del Col·legi convoca l’Assemblea en què es procedirà a aquesta elecció i exerceix les funcions que els estatuts atribueixen a la Junta de Govern i al degà o la degana en el procediment electoral.
S’inscriuran com a membres fundadors del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra tots els procuradors i procuradores que hagin obtingut una autorització d’exercici de la professió titulada de procurador, de conformitat amb el que preveu l’apartat 3 de la disposició transitòria tercera de la Llei 49/2014 , del 18 de desembre, de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra i que han participat en l’assemblea constituent, o que sol·licitin la inscripció en el Col·legi en el termini de tres mesos a partir de la celebració. Els membres fundadors del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, i també els que es donin d’alta com a membres exercents en el termini d’un any a comptar de la data de la celebració de l’assemblea constitutiva, han de satisfer una aportació o quota extraordinària al Col·legi, per un import de 400 € (quatre-cents euros), que tindrà per objecte subvenir a les despeses de constitució del Col·legi.
estatuts entraran en vigor l’endemà de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Escaldes-Engordany, 10 de febrer del 2016 Xavier Espot Zamora Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior