Estat: vigent · Text vigent a 23/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 6, any 2016 (20/01/2016) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, que es va crear amb el nom de Col·legi d’Advocats d’Andorra, el 23 de setembre de 1982, és una corporació de dret públic i caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins, que es regeix per la Llei 48/2014 , del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, per aquests Estatuts i per les disposicions legals i la normativa interna del Col·legi que li siguin aplicables.
El Col·legi té el domicili a Andorra la Vella, carrer Prat de la Creu, 59-65, baixos B-D. Aquest domicili es pot traslladar a qualsevol altre lloc dins del Principat, per acord de l’Assemblea General, que pot ser adoptat en assemblea ordinària.
El Col·legi es constitueix per temps indefinit. La seva dissolució s’ha d’acordar de conformitat amb el que estableix l’article 109 d’aquests estatuts.
1. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra té per objecte regular i ordenar l’exercici de l’activitat professional de les advocades i els advocats en qualsevol de les seves modalitats, i salvaguardar els seus principis ètics i deontològics.
2. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra agrupa els professionals que exerceixen o poden exercir la professió d’advocat al Principat d’Andorra, amb les finalitats següents:
a) Representar de forma exclusiva la professió i defensar els drets i els interessos professionals dels seus col·legiats.
b) Proposar, aprovar i aplicar les decisions necessàries per al bon desenvolupament de l’exercici de la professió.
c) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la Llei, a aquests Estatuts, i a les normes i els usos deontològics, perquè es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació professional.
d) Vetllar perquè les persones col·legiades puguin exercir la seva professió d’acord amb els principis de llibertat, independència i lliure i lleial competència i, en concret, que no es produeixin actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, i actuacions professionals irregulars.
e) Complir i fer complir als membres col·legiats les disposicions legals i estatutàries que concerneixin la professió, així com les altres normes i els usos que siguin aplicables, i vetllar per l’observança de les normes i les decisions adoptades pels òrgans del Col·legi en les matèries de la seva competència.
f) Cooperar de forma activa en el bon funcionament i la millora de l’Administració de justícia.
g) Col·laborar amb les administracions públiques restants i amb les entitats, les corporacions i els organismes, públics o privats i nacionals o estrangers, en l’estudi del dret i les ciències jurídiques i en la seva aplicació efectiva.
h) Promoure el progrés de les ciències jurídiques, el perfeccionament de les lleis i de les altres normes jurídiques, l’imperi del dret en les relacions entre les persones i en les relacions socials, i la bona administració de la justícia.
i) Facilitar la utilització de l’arbitratge de dret privat, la mediació i la composició com a mitjans per a la resolució dels conflictes individuals o col·lectius entre particulars.
j) Informar sobre les iniciatives legislatives que concerneixin l’exercici de la professió, quan així se li requereixi dins l’àmbit de les seves competències.
k) Garantir, organitzar i gestionar la defensa i l’assistència tècnica lletrades per mitjà dels torns d’ofici i de guàrdia corresponents, de conformitat amb el que disposen les lleis o els reglaments, així com qualsevol altre servei o prestació jurídica que es prevegi d’interès general o d’acord amb la funció social que comporta l’exercici de la professió d’advocat.
l) Mantenir i fomentar els sentiments d’unió i solidaritat entre els col·legiats i les relacions de respecte i de col·laboració entre ells i amb l’Administració de justícia.
m) Promoure i facilitar la formació legal, doctrinal i pràctica continuada dels membres col·legiats i, si escau, dels estudiants del dret.
n) Aprovar les normes orientadores en matèria d’honoraris que s’han d’aplicar en defecte de pacte entre l’advocat i el client, i també en el cas de condemna en costes.
o) Emetre els informes que sol·licitin els òrgans jurisdiccionals en els incidents sobre honoraris, resoldre impugnacions i evacuar les consultes formulades i emetre dictàmens i laudes, previs o posteriors a l’emissió de minutes, a petició de les persones col·legiades o dels clients.
p) Aprovar els seus pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.
q) Exercir el control deontològic i la funció disciplinària sobre els seus membres.
r) Realitzar les altres funcions que li corresponguin, i que tinguin relació amb les finalitats de la professió en general i del Col·legi o de les persones col·legiades en particular. CAPÍTOL SEGON. LES PERSONES COL·LEGIADES
Requisits per a la col·legiació
1. El Col·legi d’Advocats d’Andorra té dos règims del col·legiació: amb exercici professional, com a membre exercent; i sense exercici professional, com a membre no exercent. Tots són membres de ple dret del Col·legi, sense perjudici dels diferents drets i deures que deriven de cada un dels règims de col·legiació.
2. Per ser admès com a membre en el Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra és necessari, en tot cas, complir els requisits següents:
a) Estar en plena possessió dels drets civils i polítics. En el cas dels nacionals no andorrans, aquesta possessió s’entén referida als seus estats d’origen.
b) Estar en possessió d’un títol de nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern.
1. Les persones que volen exercir professionalment com a advocats o advocades, s’han de col·legiar com a membres exercents. S’entén com a exercici professional la prestació, habitualment remunerada, dels serveis d’assistència, consell i defensa jurídica dels drets aliens i, en concret, l’exercici de les activitats assenyalades als apartats 1 i 2 de l’article 3 de la Llei 48/2014 , de l’exercici de la professió d’advocat i del Co l·l egi Oficial d’Advocats d’Andorra.
2. Per ser admès al Col·legi com a membre exercent, la persona interessada ha de reunir, a més dels requisits de l’article 5 anterior, els que es detallen a continuació:
a) No estar condemnat per delictes majors dolosos, mentre no s’hagi produït la cance l·l ació dels antecedents penals, ni al Principat d’Andorra ni a l’estranger.
b) No estar incapacitat per a l’exercici de la professió, en concórrer alguna de les circumstàncies previstes a l’article 8 de la Llei 48/2014 .
c) No trobar-se comprès en cap de les causes d’incompatibilitat previstes a l’article 19 d’aquests Estatuts, o de prohibició de l’exercici de la professió.
d) Obtenir l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
e) Estar en possessió del certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat lliurat d’acord amb el que preveu l’article 5.7 de la Llei 48/2014 .
f) Haver estat admès a actuar davant els tribunals andorrans, segons el que disposa l’article 10 del Codi de procediment penal.
3. Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors, l’admissió al Co l·l egi com a membre exercent no es pot fer efectiva fins que la persona interessada tingui obert un despatx professional o bufet, o bé s’incorpori a un despatx professional o bufet ja obert, que garanteixi la seva llibertat i independència en l’exercici de la professió.
Les persones que, encara que compleixin els requisits de l’article 5, no desitgin exercir l’advocacia, o no compleixin els requisits de l’article 6, poden incorporar-se al Col·legi en règim de no exercents.
1. Per obtenir la col·legiació com a membre no exercent, la persona interessada ha d’adreçar una sol·licitud al Col·legi, acompanyada dels documents que acrediten el compliment dels requisits a què es refereix l’article 5. La Junta de Govern examina aquesta sol·licitud, verifica els documents aportats i, si els troba conformes, fa la inscripció.
2. Per obtenir la col·legiació com a membre exercent, la persona interessada ha d’adreçar una sol·licitud al Col·legi en els termes del punt 1 precedent, i ha d’acompanyar-hi, a més, els documents que s’assenyalen a continuació:
a) Certificat d’antecedents penals d’Andorra i, quan es tracta d’un nacional no andorrà, també del seu país d’origen.
b) Certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat, lliurat o reconegut pel Govern.
c) Document que justifiqui la disponibilitat d’un despatx professional o bufet i la seva situació.
3. La Junta de Govern examina la sol·licitud, verifica els documents aportats i, si els troba conformes, emet un informe favorable i el lliura a la persona interessada perquè l’acompanyi a la sol·licitud que ha d’adreçar al Govern per obtenir l’autorització d’exercici de la professió.
4. Una vegada obtinguda l’autorització d’exercici del Govern, la persona interessada la tramet al Col·legi d’Advocats, i el Col·legi trasllada l’expedient al Tribunal Superior de Justícia per obtenir l’admissió per actuar davant dels tribunals andorrans, prevista a l’article 10 del Codi de procediment penal.
5. Una vegada obtinguda l’admissió a què fa referència el punt anterior, expressa o presumpta, el Col·legi acorda donar l’alta definitiva com a membre exercent a la persona interessada, i la inscriu en la relació oficial d’advocats i advocades del Principat d’Andorra.
6. La Junta de Govern no pot denegar la col·legiació com a membres exercents o no exercents a les persones que compleixen els requisits establerts per la Llei 48/2014 , de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.
7. La Junta de Govern pot aprovar els impresos i formularis que consideri convenients per facilitar la tramitació dels expedients d’alta al Col·legi, i també per al canvi de règim de col·legiació a què es refereix la secció següent.
La persona col·legiada com a no exercent que sol·liciti el canvi a la situació d’exercent ha de seguir el procediment previst a l’article 8.2 per a la col·legiació amb exercici, però no cal que aporti novament els documents a què es refereix l’apartat 8.1, si són els mateixos que es van prendre en consideració per a la seva col·legiació.
1. La persona col·legiada com a exercent pot sol·licitar voluntàriament, en qualsevol moment, el canvi a la situació de no exercent.
2. La persona col·legiada com a exercent que passa a exercir un càrrec, una professió o una funció incompatible amb l’exercici de l’advocacia, ho ha de comunicar en el termini més breu possible a la Junta de Govern del Col·legi i ha de sol·licitar el pas a la situació de no exercent.
3. Si la Junta de Govern del Col·legi té coneixement que una persona col·legiada exerceix la professió en una situació d’incompatibilitat, l’ha de requerir a regularitzar la seva situació en el termini de quinze dies naturals, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que se’n puguin derivar. En cas que no ho faci, la Junta de Govern decideix, mitjançant una resolució motivada, la suspensió de l’advocat o l’advocada en l’exercici de la professió. La Junta de Govern deixa sense efecte la suspensió quan el membre suspès acredita que ha cessat la situació d’incompatibilitat.
1. A excepció del que estableix l’article 9, la persona que ha estat col·legiada com a exercent i que ha passat després al règim de no exercent a sol·licitud pròpia, pot tornar a sol·licitar el canvi a la situació d’exercent sense necessitat de tornar a presentar l’expedient. Sí que ha de justificar, quan escaigui, que ha cessat en l’exercici del càrrec o de la funció institucional incompatible amb l’exercici.
2. Les disposicions d’aquest article no s’apliquen a la persona col·legiada com a exercent que hagi sigut baixa del Col·legi. En aquest cas se li aplica l’article 14.
1. La condició de membre del Col·legi queda suspesa com a conseqüència d’una sanció adoptada de conformitat amb aquests estatuts, a partir del moment en què la sanció esdevé ferma, i pel temps de durada d’aquesta sanció.
2. La col·legiació com a exercent queda suspesa també en el cas que una resolució judicial acordi, amb caràcter cautelar, la suspensió provisional de l’exercici, mentre duri aquesta mesura.
Els membres del Col·legi seran baixa per alguna de les causes següents:
a) Per voluntat pròpia, manifestada per escrit a la Junta de Govern.
b) Per defunció.
c) Com a conseqüència d’una sanció disciplinària d’expulsió adoptada de conformitat amb aquests estatuts, a partir del moment en què la sanció sigui ferma.
d) Per resolució judicial ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de la professió.
e) Per resolució motivada de la Junta de Govern, per incompliment reiterat del pagament de quotes col·legials o de les sancions econòmiques imposades, amb independència de la infracció disciplinària prevista a l’apartat b de l’article 83 d’aquests estatuts. Tanmateix, el pagament de les quotes col·legials pendents comporta la rehabilitació immediata de l’alta col·legial.
Col·legi Qui hagi perdut la condició de persona col·legiada pot sol·licitar la reincorporació al Col·legi, que s’ha d’acordar forçosament si, en el moment de la sol·licitud, ha desaparegut la causa que va provocar la pèrdua, i la persona compleix tots els requisits que s’exigeixen per adquirir la condició esmentada. En aquest cas, la persona que sol·licita la reincorporació mantindrà el número de col·legiació anterior a la baixa, i no podrà gaudir de la quota reduïda i altres beneficis a què puguin tenir dret els nous col·legiats.
La Junta de Govern del Col·legi ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals, al Consell Superior de Justícia i als presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia, totes les altes, les baixes, els canvis de règim de col·legiació, les suspensions i les pèrdues de col·legiació que tinguin lloc al Col·legi.
La col·legiació comporta els drets corporatius següents:
1. Participar en la gestió del Col·legi i, per tant, exercir els drets de vot i d’accés als càrrecs col·legials, en la forma que estableixen aquests estatuts.
2. Participar en les activitats que promogui el Col·legi i utilitzar-ne les instal·lacions i els serveis.
3. Demanar informació sobre les actuacions col·legials, en els termes que estableixen aquests estatuts.
4. Exigir les responsabilitats del Col·legi, d’acord amb la legislació vigent.
5. Tots els altres que deriven de la Llei o d’aquests estatuts.
La col·legiació comporta els deures següents:
1. Contribuir al sosteniment econòmic del Col·legi i, en conseqüència, satisfer les quotes d’ingrés, ordinàries i extraordinàries, que estableixi l’Assemblea General, a proposta de la Junta de Govern.
2. Complir els acords adoptats vàlidament pels òrgans del Col·legi.
3. En cas de col·legiació com a exercent, comporta, a més a més, els deures següents:
a) Participar en els serveis i les prestacions jurídiques obligatoris establerts per llei, en les condicions que determini el Col·legi.
b) Realitzar les activitats de formació permanent que estableixi la normativa vigent o que acordin els òrgans col·legials.
c) Sotmetre’s a la competència del Col·legi en matèria de conflictes sobre honoraris professionals, i a les normes sobre honoraris aprovades pel Col·legi quan no hi hagi pacte exprés amb el client.
d) Sotmetre’s a les regles i normes deontològiques que resultin d’aplicació com a conseqüència dels compromisos del Col·legi amb altres associacions professionals internacionals.
1. Les persones col·legiades han de facilitar al Col·legi un domicili per a notificacions a tots els efectes col·legials i, també un número de telèfon i una adreça electrònica amb la mateixa finalitat. Qualsevol canvi d’aquestes dades s’ha de comunicar expressament al Col·legi, perquè produeixi efectes.
2. Les comunicacions adreçades al domicili, al telèfon i a l’adreça electrònica facilitats amb aquesta finalitat per la persona col·legiada es consideren vàlidament efectuades i produeixen efectes a partir de la data del lliurament.
3. En els supòsits en què els estatuts preveuen la comunicació per escrit, es considera complert aquest requisit en les comunicacions que s’adrecin per mitjà de fax o de correu electrònic. CAPÍTOL TERCER. L’EXERCICI DE LA PROFESSIÓ Secció primera. Incompatibilitats, prohibicions i limitacions
L’exercici de l’advocacia és incompatible amb les activitats següents:
a) Amb l’exercici dels càrrecs de cap de Govern; síndic o subsíndic general; membre del Consell Superior de la Justícia; membre del Govern; cònsol major o menor; secretari d’Estat; secretari general del Govern, del Consell General, del Consell Superior de la Justícia o d’un comú; cap del Gabinet del cap de Govern; interventor general del Govern o d’un comú; director d’un organisme autònom o una entitat parapública; batlle; magistrat; fiscal general, i fiscal adjunt.
b) Amb la prestació de serveis en règim estatutari o laboral per compte de l’Administració pública, de l’Administració de Justícia, i també del Consell Superior de la Justícia.
c) Amb l’exercici de la professió de procurador.
d) En els altres casos en què ho estableixin les lleis o els tractats internacionals que formin part de l’ordenament jurídic andorrà.
Es prohibeix als advocats i advocades:
a) Prestar la signatura a agents de negocis, procuradors, gestories, consultories i altres professionals.
b) Resoldre, amb caràcter periòdic, consultes jurídiques de particulars en revistes, publicacions, ràdio, televisió o altres mitjans de comunicació.
Els advocats i les advocades només poden prestar serveis professionals a les companyies o societats que cobreixin l’anomenat “risc jurídic” quan se’ls asseguri el pagament dels seus honoraris i se’ls garanteixi l’acompliment dels requisits següents:
a) Lliure elecció de l’advocat o advocada per part de l’assegurat.
b) Que a les guies, pòlisses, condicions o altra documentació no hi hagi cap relació d’advocats.
c) L’absoluta llibertat de l’advocat o advocada en la direcció de l’assumpte. Secció segona. Exercici individual i col·lectiu
1. L’exercici individual de l’advocacia es pot desenvolupar per compte propi, com a titular d’un despatx professional o bufet, o bé per compte aliè, com a col·laborador/a d’un despatx individual o col·lectiu d’advocats. Sempre que es compleixin els requisits previstos en aquests estatuts, l’exercici de l’advocacia és compatible amb la condició d’assalariat d’una empresa.
2. No perd la condició d’advocat o advocada que exerceix individualment com a titular del seu propi bufet qui es troba en els supòsits següents:
a) Qui té en el seu despatx d’advocats col·laboradors en el règim previst a l’apartat 5 d’aquest article.
b) Qui comparteix el despatx professional amb el seu cònjuge, ascendents o descendents, o col·laterals fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.
c) Qui comparteix els locals, el personal auxiliar, les instal·lacions o altres mitjans amb altres advocats, però mantenint la independència dels respectius bufets, sense identificació conjunta dels mateixos bufets davant de la clientela.
d) Qui treballa per a una societat unipersonal de la qual és soci únic.
3. L’advocat o l’advocada titular d’un despatx professional individual respon personalment davant del seu client de les gestions o actuacions que realitzin els advocats o advocades col·laboradors, sense perjudici de la facultat de repetir contra ells quan sigui convenient. Això no obstant, els advocats o advocades col·laboradors estan personalment sotmesos a les normes deontològiques i disciplinàries del Col·legi en totes les seves actuacions professionals, i han d’assumir la seva pròpia responsabilitat, quan sigui convenient.
4. Els honoraris a càrrec del client es meriten a favor del titular del despatx, encara que les actuacions siguin efectuades pels advocats o advocades col·laboradors i, inversament, el titular del despatx respondrà personalment de les remuneracions degudes als advocats o advocades col·laboradors, encara que el client deixi d’abonar-li els honoraris, salvat pacte contrari.
5. L’advocat o advocada que exerceix per compte aliè com a col·laborador d’un despatx individual o col·lectiu d’advocats, pot estar vinculat a aquest despatx per un contracte de col·laboració o bé en règim laboral. El contracte de col·laboració ha de fixar detalladament les condicions, la duració, abast i les condicions econòmiques. Tant el contracte de col·laboració com el laboral han de respectar la llibertat i independència de l’advocat o advocada en l’exercici de la professió.
1. Els advocats i advocades poden exercir l’advocacia col·lectivament, mitjançant l’agrupació en qualsevol de les formes lícites en dret, inclosa la societat civil o mercantil.
2. L’agrupació o societat ha de tenir com a objecte exclusiu l’exercici professional de l’advocacia i ha d’estar integrada majoritàriament per advocats en exercici. Els seus estatuts o normes de funcionament han de preveure mecanismes adequats per impedir que els socis que no són advocats exercents tinguin accés a la documentació que està coberta pel secret professional.
3. L’agrupació o societat s’ha de constituir per escrit, i s’ha d’inscriure en el Registre Especial de Despatxos col·lectius que portarà el Col·legi d’Advocats, amb independència de la inscripció com a persona col·legiada de cada membre. En aquest registre hi ha de constar la composició del despatx, amb les altes i les baixes que es produeixin. Tots els advocats que formen part d’un despatx col·lectiu estan obligats personalment a sol·licitar les inscripcions corresponents i són responsables disciplinàriament de la infracció d’aquesta norma.
4. Els advocats agrupats en un despatx col·lectiu han de deixar-ne constància en les actuacions professionals que efectuïn, mitjançant el segell del despatx col·lectiu, tot i que les actuacions que ho requereixin han d’anar firmades per un o més dels membres individuals. Les actuacions corresponents als torns de guàrdia, d’ofici, i els altres que el Col·legi pugui organitzar, tenen caràcter personal, però es poden facturar a nom del despatx col·lectiu.
5. Cada advocat o advocada membre d’un despatx col·lectiu té plena llibertat per acceptar o rebutjar qualsevol afer del despatx, i plena independència per dirigir la defensa dels interessos que tingui encomanats. Les substitucions entre ells no necessiten vènia interna, i els honoraris percebuts corresponen al col·lectiu, en la forma que estableixin les normes internes del despatx.
6. L’actuació professional dels membres integrants d’un despatx col·lectiu està sotmesa a les normes deontològiques i disciplinàries del Col·legi. En respon personalment el membre o els membres que intervinguin en l’afer, però el deure de secret professional, així com les eventuals incompatibilitats que afectin qualsevol dels seus integrants, i la prohibició d’actuar en defensa d’interessos contraposats, s’estenen a la totalitat dels membres del despatx col·lectiu.
7. Sense perjudici de la responsabilitat civil que pugui tenir el despatx col·lectiu d’acord amb el règim jurídic general que correspongui a la forma d’agrupació utilitzada, la responsabilitat civil professional davant del client s’estén amb caràcter personal i solidari a tots els membres del despatx col·lectiu que hagin tingut intervenció directa en l’afer. Secció tercera. Drets i deures de les advocades i els advocats
1. En les seves relacions amb l’Administració de Justícia i amb les altres administracions públiques, les advocades i els advocats tenen el dret i el deure d’exercir les seves funcions amb plena llibertat i independència, amb les úniques limitacions del respecte a la Llei i a les normes deontològiques.
2. Si l’advocada o l’advocat considera que l’òrgan judicial coarta la independència i la llibertat necessàries per acomplir els seus deures professionals, o que no li guarda la consideració deguda, cal que faci el possible per fer-ho constar davant del mateix òrgan judicial i, en tot cas, n’ha d’assabentar la Junta de Govern. La Junta, si considera fonamentada la queixa, adoptarà els acords pertinents.
3. Si l’atemptat als seus drets és de caràcter molt greu, l’advocat o l’advocada ha de requerir la presència del degà perquè intervingui immediatament a fi de garantir els drets de l’exercici professional. En aquests supòsits el degà n’informa posteriorment la Junta de Govern.
En les seves relacions amb els òrgans jurisdiccionals, les advocades i els advocats han de complir els deures següents:
a) Comportar-se amb probitat, lleialtat i veracitat, pel que fa al fons de les seves declaracions, manifestacions i escrits, i amb respecte quant a la forma de les seves intervencions, sense perjudici de la fermesa necessària per a la defensa dels interessos que té confiats.
b) Guardar el respecte que correspon a totes les persones que participen en l’Administració de justícia, i exigir als seus clients el respecte i el tracte correcte envers elles.
c) Usar la toga quan ho estableix la llei o els usos col·legials, i vestir correctament en tots els actes.
d) Mantenir una especial diligència en l’acompliment dels horaris establerts per als assenyalaments i les diligències judicials. Si, per qualsevol circumstància, no pot concórrer a una diligència judicial, ho ha de comunicar amb antelació, si és possible, a l’òrgan judicial, sens perjudici de la possibilitat de designar un altre advocat o advocada perquè el substitueixi. Ha de procedir de la mateixa manera quan li consti la inassistència dels seus clients.
1. En la seva actuació professional, les advocades i els advocats estan sotmesos als estatuts i a la resta de normativa reguladora de la professió, i han de complir els acords dels òrgans col·legials. En particular, estan sotmesos als deures següents:
a) Actuar personalment, conscienciosament i diligentment en defensa dels interessos dels seus clients. No obstant això, sota la seva responsabilitat, poden encomanar la pràctica de gestions o diligències a altres advocats o advocades col·legiats a Andorra.
b) Guardar el secret professional.
c) Evitar, en tot cas, el conflicte d’interessos.
d) Intentar, sempre que sigui possible, conciliar els interessos en conflicte.
e) Abstenir-se de renunciar a drets o d’assumir obligacions en nom del client sense l’autorització expressa d’aquest darrer.
f) Respectar els pactes acordats amb un altre company o companya i advertir el client que pot renunciar a la defensa en cas que aquest darrer el desautoritzi.
g) Comunicar al Col·legi la intenció d’iniciar una demanda judicial contra un company o companya per responsabilitat civil o penal derivada de l’exercici professional. Si raons d’urgència li impedeixen fer-ho prèviament, la Junta de Govern n’ha de ser informada simultàniament o posteriorment, amb tota urgència.
h) No acceptar un encàrrec professional quan no tenen la competència professional necessària per tractar-lo, a menys que cooperin amb altres advocats o advocades que tinguin aquesta competència.
i) Mantenir i desenvolupar les seves competències professionals per mitjà d’activitats de formació permanent.
j) Els derivats de la normativa de prevenció del blanqueig, i de qualsevol altra normativa sectorial que els resulti aplicable.
2. Les advocades i els advocats tenen el deure de cobrir la responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de la professió mitjançant la contractació d’una assegurança per un import mínim de 600.000 € (sis-cents mil euros). Per facilitar i, alhora, controlar el compliment d’aquest deure, el Col·legi contracta una pòlissa d’assegurança col·lectiva per a totes les persones col·legiades en exercici.
1. L’advocat o advocada té dret a acceptar lliurement un encàrrec amb les limitacions establertes per als casos de conflicte d’interessos.
2. L’advocat o advocada també té el dret a refusar lliurement un encàrrec, sense haver d’expressar-ne les causes, excepte quan es tracti de l’assistència jurídica gratuïta i del torn d’ofici.
3. Així mateix, l’advocat o advocada també té dret a renunciar, en qualsevol moment, a un encàrrec que estigui duent a terme, excepte quan es tracti de l’assistència jurídica gratuïta i del torn d’ofici. Això no obstant, no pot exercir el seu dret a renunciar a un assumpte quan fer-ho signifiqui deixar el client en tals circumstàncies que li impedeixin trobar una altra assistència jurídica a temps, per prevenir que pateixi un perjudici per aquest motiu.
4. En els casos en què es tracti de supòsits d’assistència jurídica gratuïta o del torn d’ofici, s’aplica el que prevegi el reglament del servei; si no hi ha reglament, el refús o la renúncia únicament és possible per causa justificada, que ha d’apreciar la Junta de Govern o el membre o membres en qui aquesta Junta delegui.
1. El client té el dret incondicional de canviar d’advocat o advocada en qualsevol moment.
2. L’advocat o advocada que s’hagi d’encarregar de la direcció professional d’un assumpte que hagi estat encomanat prèviament a un altre company ha de comunicar a l’antic advocat o advocada, per escrit i de manera que hi hagi constància de la recepció de la comunicació, la decisió del client de canviar d’advocat o advocada, i sol·licitar-li la vènia, llevat que l’anterior advocat o advocada hagi renunciat a continuar amb la seva intervenció.
3. L’advocat o advocada nou ha de comunicar la concessió de la vènia a la Batllia o al Tribunal.
4. L’advocat o advocada nou ha d’informar el client del dret de l’antic a cobrar els honoraris meritats que s’acreditin, i té el deure de col·laborar diligentment en la gestió del seu cobrament.
1. El secret professional és el principi moral i jurídic que situa l’advocat o l’advocada en l’obligació i en el dret ineludibles de no revelar cap fet, document o situació del qual tingui coneixement arran de la seva actuació professional.
2. En el cas de despatxos col·lectius, l’obligació de secret professional afecta tots els membres del col·lectiu, per raó de la informació i de la documentació rebuda per qualsevol d’ells.
3. L’advocat o advocada ha d’exigir l’observança de la mateixa obligació de secret professional als seus empleats i a qualsevol altra persona que li presti col·laboració en la seva activitat professional.
4. L’obligació de secret professional també afecta els fets, els documents i les situacions que l’advocat o advocada conegui per raó de pertànyer a la Junta de Govern del Col·legi.
5. El secret professional només es pot revelar quan l’advocat o l’advocada sigui autoritzat de manera expressa pel client o els seus hereus o, excepcionalment, per acord motivat de la Junta de Govern a petició de l’advocat o advocada, en els supòsits en què el manteniment del secret pugui causar una lesió notòriament injusta i greu al mateix advocat o advocada, al client o a un tercer, i no ocasioni un perjudici també injust i d’entitat equiparable al client.
6. El secret professional no està limitat en el temps i, per tant, persisteix després d’haver cessat la relació contractual de l’advocat o advocada amb el client.
1. Un advocat o advocada no pot assessorar, ni defensar, ni actuar en nom de dos o més clients en un mateix assumpte, si hi ha un conflicte o risc significatiu de conflicte entre els interessos dels clients.
2. No obstant això, l’advocat o advocada pot actuar en interès de totes les parts en la preparació i la redacció de documents de naturalesa contractual o en la tramitació de demandes conjuntes. En aquest cas està obligat a mantenir una estricta neutralitat.
3. Quan l’advocat o advocada actua conjuntament per a dos o més clients, ha de deixar d’actuar per a tots ells si sorgeix un conflicte d’interessos entre aquests clients, excepte en el cas que tots l’autoritzin a continuar actuant per a un o alguns d’ells.
4. L’advocat o advocada no ha d’acceptar encàrrecs que impliquin actuacions contra qui hagi estat client seu quan puguin originar un conflicte d’interessos. Pot acceptar-los quan, per raó del temps transcorregut o pel tipus d’assumpte, no sigui possible fer un ús indegut de la informació adquirida en l’execució de l’antic encàrrec.
5. Quan diversos advocats exerceixen col·lectivament la professió, els deures i les obligacions dels paràgrafs precedents s’apliquen al col·lectiu i a tots els seus membres.
1. A més dels deures que deriven de la relació contractual amb els seus clients, els advocats i advocades, en l’exercici de la seva professió, estan subjectes als deures deontològics que deriven de les normes col·legials i d’aquests estatuts.
2. En el desenvolupament de les seves funcions, les advocades i els advocats s’han d’ajustar a les exigències tècniques, deontològiques i de bones pràctiques adequades a la tutela jurídica de cada assumpte, i han d’efectuar diligentment totes les activitats que els imposi la defensa de l’afer confiat.
3. Les advocades i els advocats han d’informar el client de qualsevol de les situacions personals, familiars, econòmiques o d’amistat que els vinculin amb la part contrària i que, per tant, podrien afectar la seva actuació o es podria considerar que l’afecten. En el cas de despatxos col·lectius, aquesta obligació d’informació fa referència als possibles vincles de tots els advocats i advocades del despatx.
4. En les relacions entre ells, les advocades i els advocats han de complir preceptivament els deures següents:
a) Sol·licitar i concedir la vènia, d’acord amb el que preveuen aquests estatuts.
b) Mantenir el més absolut respecte per l’advocada o l’advocat de la part contrària, i evitar qualsevol al·lusió personal, tant en els escrits judicials i en els informes orals davant els tribunals com en les comunicacions escrites i orals amb el seu client.
c) Evitar la implicació en el litigi dels advocats de les parts contràries. En particular, no el pot citar com a testimoni, salvat que obtingui el seu consentiment previ i sempre que mantingui el secret professional. En cas que consideri indispensable aquesta declaració, i no pugui obtenir el consentiment esmentat, ha de demanar l’autorització de la Junta de Govern.
d) Comunicar a l’advocada o advocat contrari la cessació o la interrupció de les negociacions extrajudicials abans de presentar una reclamació judicial.
e) Complir amb les normes deontològiques i de cortesia professional que aprovi el Col·legi.
f) L’advocat o advocada no pot posar-se en contacte directament amb la part contrària en relació amb qualsevol qüestió contenciosa o precontenciosa, excepte si ha obtingut prèviament l’acord de l’advocat d’aquesta part i, en aquest cas, ha de mantenir-lo informat del resultat de la seva gestió.
g) L’advocat o advocada no pot donar suport a accions de violència moral o de força contra els companys defensors d’altres interessos. Ha d’exigir als seus clients el respecte a la independència i llibertat dels advocats de les parts contràries.
5. Les converses i la correspondència entre advocats o advocades constitueixen matèria reservada. És prohibit revelar-les o fer-ne ús en judici sense consentiment exprés de l’advocat o advocada del qual procedeixin; també és prohibit lliurar còpia de la correspondència privada entre advocats o advocades al client o a qualsevol tercer. És exempta d’aquesta norma la correspondència que l’advocat o l’advocada emeti fent constar expressament el seu caràcter no reservat, mitjançant l’esment “correspondència oficial de caràcter no reservat”: la correspondència que porti aquest esment pot ser utilitzada posteriorment com a mitjà de prova.
1. Un cop rebuda una sol·licitud de vènia, l’antic advocat o advocada ha de complir els deures següents:
a) Comunicar al nou advocat o advocada la concessió de la vènia per escrit i de manera que es pugui constatar la recepció de la comunicació.
b) Facilitar al nou advocat o advocada la informació i la documentació necessàries per continuar l’assessorament de l’assumpte, tot i que pot conservar còpia dels documents que li lliuri, d’acord amb la bona pràctica professional.
c) Informar el nou advocat o advocada, amb la màxima celeritat possible, de totes les dades rellevants per a l’assessorament jurídic del client.
d) Lliurar al nou advocat o advocada una còpia de les minutes d’honoraris que tingui pendents de cobrament, per facilitar al nou advocat el seu deure de col·laboració en el cobrament.
2. En cas que l’antic advocat o advocada no concedeixi la vènia al nou advocat o advocada dins d’un termini de 48 hores, aquest en pot sol·licitar per escrit la concessió a la Junta de Govern. El nou advocat o advocada ha d’acreditar haver sol·licitat prèviament la vènia a l’antic advocat o advocada, i disposar de l’encàrrec actual. En els supòsits en què la urgència, degudament acreditada, ho aconselli, la concessió de la vènia correspon al degà o la degana, o al membre de la Junta de Govern en qui delegui.
3. El canvi d’advocat o advocada es produeix des del moment en què el nou advocat o advocada rep la comunicació de concessió de la vènia de la persona que substitueix, o del Col·legi.
4. La recepció de la comunicació esmentada legitima l’actuació del nou advocat o advocada i allibera el seu predecessor de tota responsabilitat derivada de fets posteriors.
5. Les discrepàncies eventuals en matèria d’honoraris professionals entre l’antic advocat o advocada i el client es poden sotmetre a arbitratge del Col·legi.
1. Quan rebi una comunicació sobre la intenció d’exercir accions judicials contra un altre lletrat o lletrada per responsabilitats derivades de l’exercici professional, el degà o la degana ha de convocar les parts amb tota urgència per intentar una mediació col·legial.
2. Tant el lletrat o la lletrada que inicia l’acció, com a qui s’adreça en contra estan obligats a assistir a la reunió convocada pel degà o la degana, que pot finalitzar amb avinença, o sense. Si hi ha avinença, s’ha de sotmetre al que hagin acordat les parts; si no és possible, es tindrà per intentada la mediació col·legial.
Col·legi
1. L’advocat o advocada està obligat a denunciar al Col·legi qualsevol pertorbació que sofreixi o que el pugui afectar en el manteniment del secret professional.
2. El Col·legi ha de vetllar pel compliment del deure de secret, protegir els advocats i advocades quan aquest compliment pugui estar amenaçat, i intervenir en qualsevol situació de pertorbació.
3. En les actuacions policials o judicials que afectin un advocat o advocada, i sempre que ho sol·liciti, la degana o el degà, o un membre de la Junta que faculti expressament, ha d’assistir a les diligències, a fi de vetllar per la salvaguarda del secret professional. Secció quarta. Els honoraris
L’advocat o advocada té dret a una compensació econòmica per la seva actuació professional, així com al reintegrament de les despeses que aquesta actuació li hagi ocasionat.
1. La quantia dels honoraris és pactada lliurement entre el client i l’advocat o advocada. En defecte de pacte, s’apliquen les normes o els criteris orientadors en matèria d’honoraris professionals aprovats pel Col·legi.
2. Els honoraris poden consistir en una retribució periòdica en cas de desenvolupament permanent dels serveis professionals. Llevat de pacte exprés, s’entén que aquesta retribució no inclou les actuacions judicials.
L’advocat o advocada pot pactar amb el client honoraris basats en el resultat de l’afer, fins i tot amb l’establiment d’un tant per cent d’aquest resultat, a condició que ho faci en el marc de les normes aprovades pel Col·legi d’Advocats, i sempre que el client es faci càrrec, en tot cas, d’una retribució mínima del temps esmerçat pel professional, i de totes les despeses ocasionades per la seva actuació, tals com taxes judicials i honoraris de procuradors i pèrits.
1. És recomanable que l’advocat o advocada lliuri al client un pressupost per escrit, i és obligatori quan el client el sol·liciti.
2. El pressupost ha d’incloure la previsió aproximada de l’import dels honoraris i de les despeses necessàries per efectuar l’actuació professional, i en destaca el caràcter merament orientador i aproximatiu. En cas que no es pugui fer una previsió aproximada d’aquests imports, s’informa dels criteris que s’utilitzaran per calcular-los.
Abans de dur a terme la seva actuació professional, o mentre duri l’actuació, l’advocat o advocada pot sol·licitar al client una o més provisions de fons, a compte dels honoraris i les despeses necessàries per dur a terme l’actuació, i també emetre factures parcials per la feina efectuada, o facturar bestretes.
1. Per fer efectiva la remuneració, l’advocat o advocada o societat professional d’advocats ha de lliurar una minuta al client, que ha de complir els requisits legals i fiscals corresponents, i ha d’expressar detalladament els conceptes determinats dels honoraris i la relació de les despeses.
2. Les parts poden acordar la satisfacció parcial dels honoraris, tant per fases processals com per instàncies, i lliurar la minuta corresponent, sens perjudici de la liquidació final.
3. L’advocat o advocada pot emetre una proposta d’honoraris, mitjançant la qual notifica per endavant al client els seus honoraris.
1. La Junta de Govern del Col·legi aprova unes normes o criteris en matèria d’honoraris que s’apliquen en defecte de pacte entre l’advocat o advocada i el client, i també en el cas de condemna a costes.
2. La Junta de Govern del Col·legi emet els informes que sol·licitin els òrgans jurisdiccionals en els incidents sobre honoraris, resol impugnacions, evacua les consultes formulades i emet dictàmens i laudes, previs o posteriors a l’emissió de minutes, a petició de part. Aquests serveis estan subjectes al pagament de les taxes o dels drets d’emissió que estableix la mateixa Junta.
L’expressa imposició de les costes processals no eximeix la persona litigant afavorida per la condemna a costes de l’obligació de pagar els honoraris al seu advocat o advocada en la quantia i la forma pactades. Secció cinquena. La publicitat
1. Els advocats i els despatxos col·lectius d’advocats únicament es poden anunciar o fer publicitat dels seus serveis en la forma i les condicions previstes en aquest article.
2. Els actes de publicitat només poden tenir per objecte donar a conèixer al públic l’existència i la situació del despatx professional, el nom i la qualificació dels advocats que hi treballen, les seves àrees d’activitat, i els serveis que presten.
3. Per regla general, la publicitat del despatx d’advocats no es pot adreçar de forma indiscriminada a un públic que no la sol·licita. S’ha de fer, doncs, per mitjà de directoris professionals, pàgines grogues de la guia telefònica, pàgines web, i altres llocs on el públic pugui anar a buscar-la.
4. No obstant el que estableix l’apartat anterior, s’admet la publicació d’anuncis en diaris i revistes adreçats a un públic general, a condició que no continguin altres dades que les previstes a l’apartat 2, que no ocupin més d’una vuitena part de la pàgina, que no es dugui a terme simultàniament en més d’un mitjà de les mateixes característiques, i que no es reprodueixi més de 30 vegades a l’any, en el cas de publicacions de periodicitat diària; de 6 vegades a l’any, en el cas de publicacions de periodicitat setmanal; i de 2 vegades a l’any, en el cas de publicacions de periodicitat inferior. També s’admet la publicitat en les revistes professionals, entenent-se com a tals les que estiguin destinades específicament als professionals de l’advocacia i altres usuaris de serveis jurídics.
5. No és permesa la publicitat en ràdio i televisió, ni per mitjà de panells publicitaris, excepte els rètols situats en el mateix edifici del despatx, que han de ser de dimensions raonables.
6. La publicitat que tingui per objecte incitar directament o indirectament el consum de serveis jurídics o l’exercici d’accions judicials està prohibida. Únicament el Col·legi pot promoure amb caràcter general els serveis de les persones col·legiades, per mitjà de campanyes de publicitat institucional.
1. El control de la publicitat dels advocats o advocades i de la seva correcció deontològica correspon al Col·legi d’Advocats i és exercida per la Junta de Govern, o per la comissió ad hoc en què aquesta Junta delegui.
2. Els advocats o advocades que es proposin fer un o més actes de publicitat, han de procedir de la forma següent:
a) Han de comunicar prèviament a la Junta de Govern, o a la Comissió de Publicitat, el projecte de l’acte o els actes de publicitat que pretenguin realitzar.
b) La comunicació s’ha d’adreçar per escrit, i s’ha de referir a un acte de publicitat concret, expressant-ne el contingut, el suport, la durada i, en general, totes les característiques de l’actuació prevista.
c) La publicitat es pot fer si, en el termini de 15 dies naturals a comptar de la data de la comunicació, la Junta de Govern o la Comissió de Publicitat no manifesta cap observació ni objecció al projecte presentat. Això no obstant, fins i tot després que hagi transcorregut el termini, l’òrgan col·legial competent en matèria de publicitat pot manifestar-hi objeccions i, en aquest cas, els actes de publicitat que encara no s’hagin fet en el moment de rebre les objeccions, s’hi han d’adaptar o de suspendre.
3. Els actes de publicitat il·lícita són sancionables d’acord amb les normes del capítol cinquè d’aquests estatuts.
1. El Col·legi organitza els torns d’ofici i de guàrdia necessaris per garantir el dret a la defensa de les persones sospitoses o detingudes que prestin declaració davant el Cos de Policia, o en relació amb les quals s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, i de les persones que compareguin davant els batlles i els tribunals en qualitat d’encausades o inculpades prop de la jurisdicció penal, d’acord amb la legislació aplicable, i en els altres supòsits que estableixi la normativa aplicable.
2. L’adscripció als torns d’ofici i de guàrdia és voluntària. Això no obstant, en el cas que el nombre persones col·legiades inscrites als torns no sigui suficient per garantir la continuïtat i l’eficàcia d’aquest servei, la Junta de Govern del Col·legi pot establir la participació obligatòria dels membres exercents del Col·legi en tots o algun dels torns.
3. La Junta de Govern del Col·legi aprova un reglament dels torns, que estableix els requisits mínims d’antiguitat en l’exercici i de formació que cal tenir per poder ser inscrit en els diferents torns; regula les condicions en què els membres del Col·legi adscrits han de prestar el servei, i estableix i gradua les infraccions específiques que es poden cometre en relació amb el règim dels torns. CAPÍTOL QUART. EL COL·LEGI Secció primera. Disposicions generals
1. Els òrgans del Col·legi són l’Assemblea General i la Junta de Govern.
2. L’organització interna i el funcionament del Col·legi es regeixen pels principis d’autonomia i democràcia.
Funcions públiques del Col·legi Són funcions públiques del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra:
a) Garantir que l’exercici professional s’adeqüi a la seva normativa, deontologia i bones pràctiques, i es respectin els drets i els interessos dels destinataris de l’actuació professional.
b) Vetllar pel compliment dels deures i les obligacions de les persones col·legiades.
c) Vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme, de competència deslleial o altres actuacions irregulars en relació amb la professió, i adoptar, si escau, les mesures i les accions previstes a l’ordenament jurídic.
d) Exercir la potestat disciplinària sobre les persones col·legiades, en els termes establerts per la Llei i per aquests estatuts.
e) Promoure i facilitar la formació professional continuada dels membres del Col·legi.
f) Col·laborar amb l’Administració pública mitjançant la participació en òrgans administratius, quan es prevegi així legalment, i per mitjà de l’emissió dels informes que li siguin requerits per òrgans o autoritats administratives i judicials.
g) Informar els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió.
h) Participar en l’organització i l’atorgament del certificat d’aptitud professional, en el marc del que estableixi la normativa vigent.
i) Facilitar informació en matèria d’honoraris professionals, respectant sempre el règim de lliure competència.
j) Organitzar els torns d’assistència i defensa lletrada, d’ofici i de justícia gratuïta, i qualsevol altre servei o prestació jurídica que s’estableixi en benefici de la comunitat, i vetllar pel seu bon funcionament. Amb aquesta finalitat, pot aprovar els reglaments oportuns.
k) Les altres funcions de naturalesa pública que li atribueixi la legislació vigent.
Col·legi També són funcions del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra:
a) Defensar els interessos, els drets, la independència i la llibertat de les persones col·legiades per emparar l’exercici efectiu de les llibertats d’expressió i de defensa en l’exercici de l’advocacia.
b) Representar i defensar la professió davant de totes les administracions, entitats i organismes públics i privats i dels particulars.
c) Prestar serveis comuns a les persones col·legiades.
d) Facilitar als seus membres el compliment del deure d’assegurança de la responsabilitat professional.
e) Aprovar les normes orientadores sobre honoraris professionals.
f) Intervenir per via de mediació o d’arbitratge, d’acord amb la normativa vigent, en els conflictes professionals que es puguin donar entre les persones col·legiades o entre aquestes i tercers.
g) Mantenir i afermar els sentiments d’unió i solidaritat entre les advocades i els advocats, i les relacions amb tots els òrgans de l’Administració de justícia.
h) Promoure l’imperi del dret i de l’Estat de dret en la vida i en les relacions socials.
i) Remoure qualsevol obstacle que pugui impedir o dificultar l’exercici efectiu de la professió d’advocat, o l’accés de qualsevol persona al consell o a la defensa dels seus interessos per un advocat, amb les garanties pròpies de la professió.
j) Fomentar el progrés de les ciències jurídiques, el perfeccionament de la legislació i la bona administració de justícia. Secció segona. L’Assemblea General
1. L’Assemblea General és l’òrgan sobirà del Col·legi. Pot deliberar sobre qualsevol assumpte d’interès per al Col·legi. Adopta acords en l’àmbit de la seva competència i controla l’activitat de la Junta de Govern.
2. L’Assemblea General, com a òrgan plenari, és integrada per tots els membres del Col·legi, exercents i no exercents.
3. El acords de l’Assemblea General obliguen tots els membres del Col·legi, fins i tot els dissidents i absents, sense perjudici del seu dret, a impugnar-los en la forma prevista per aquests estatuts.
a) Aprovar i modificar els estatuts.
b) Elegir i destituir els membres de la Junta de Govern.
c) Aprovar la gestió feta per la Junta de Govern, el pressupost, els comptes anuals i les quotes col·legials.
d) Aprovar i modificar les normes d’ordenació i deontologia professional que concerneixen el Col·legi.
e) Resoldre qualsevol altra qüestió que li sigui sotmesa per la Junta de Govern, o pels membres del Col·legi quan la convoquin en la forma prevista a l’article 52.
f) Acordar la dissolució del Col·legi.
g) D’altres que resultin de la Llei o d’aquests estatuts.
L’Assemblea General es reuneix amb caràcter ordinari una vegada cada any, durant el primer trimestre, degudament convocada per la Junta de Govern, per tractar dels assumptes següents. − Elecció de la Junta de Govern, els anys que escaigui. − Aprovació de la memòria d’activitats, dels comptes de l’exercici acabat i de la liquidació del pressupost. − Aprovació del pressupost de l’exercici corrent, en cas que no s’hagi aprovat anteriorment en assemblea extraordinària. − Fixació dels imports de les quotes anyals ordinàries i d’admissió. L’Assemblea General Ordinària també pot tractar i resoldre qualsevol altre assumpte inclòs a l’ordre del dia, excepte els assumptes per als que els estatuts requereixen expressament la convocatòria d’una assemblea extraordinària.
1. L’Assemblea General es reuneix amb caràcter extraordinari sempre que la convoqui el degà o la degana, per acord de la Junta de Govern o bé quan ho sol·licitin per escrit un nombre persones col·legiades que representi el 10% de vots a l’Assemblea General del Col·legi i expressin en la sol·licitud els assumptes concrets que s’hi han de tractar.
2. Quan es convoqui a sol·licitud dels membres del Col·legi, l’Assemblea General s’ha de celebrar dintre del mes següent a la data d’entrada de la petició a la secretaria del Col·legi. L’ordre del dia ha d’incloure tots els assumptes proposats pels sol·licitants, però la Junta de Govern pot afegir-hi altres punts, si ho creu oportú.
1. La convocatòria de l’Assemblea General s’ha d’adreçar a tots els membres amb una antelació mínima de quinze dies naturals a la data de la celebració, al domicili que figura en el registre. Pot adreçar-se per fax o per correu electrònic, quan el membre col·legiat hagi facilitat un número de fax o una adreça de correu electrònic.
2. La convocatòria ha d’expressar el lloc, el dia i l’hora de la reunió, i l’ordre del dia dels assumptes a tractar.
1. Totes les persones col·legiades que no tinguin suspesa aquesta condició són membres de dret de l’Assemblea General i poden assistir-hi personalment.
2. Tot membre de dret de l’Assemblea pot delegar el seu dret d’emetre el vot en un altre membre que el representi. La delegació de vot s’ha de fer per escrit, amb la signatura del delegant, i té caràcter especial per a una determinada assemblea; no s’admeten les delegacions amb caràcter general.
L’Assemblea General regularment convocada es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de membres assistents, sense perjudici que, per adoptar els acords a què fa referència l’article 57, sigui necessari assolir les majories qualificades que s’hi indiquen.
1. El degà o la degana garanteix la disciplina de l’Assemblea General; vetlla per la regularitat de les deliberacions; concedeix i retira la paraula, i pot imposar un temps màxim per a cada intervenció; també pot decidir que una qüestió ha estat suficientment debatuda i sotmetre-la a votació. En cas de necessitat, interpreta i supleix les normes de funcionament de l’Assemblea previstes en aquests estatuts.
2. Per cada punt de l’ordre del dia es consumeixen les etapes d’exposició, debat i votació. Tots els membres assistents tenen dret a intervenir almenys una vegada en relació amb cada punt de l’ordre del dia.
3. L’Assemblea General no pot adoptar vàlidament acords sobre qüestions que no hagin estat incloses a l’ordre del dia.
4. Tots els membres assistents tenen dret a fer constar en acta un resum de les seves manifestacions, i també el seu vot contrari a qualsevol acord.
Els acords de l’Assemblea General s’adopten per majoria simple dels vots emesos. Tanmateix, l’adopció d’acords d’adquisició de béns o contractació de serveis que comportin endeutament del Col·legi; l’alienació o gravamen de béns immobles; la modificació dels estatuts, excepte el canvi de domicili, i la moció de censura a la Junta de Govern, requereixen la majoria absoluta de vots dels membres del Col·legi, tenint en compte la ponderació de vot que estableix l’article 59.
1. Les votacions són normalment a mà alçada, llevat que la majoria dels membres assistents acordi que una determinada votació ha de ser nominal o secreta.
2. No obstant el que estableix l’apartat precedent, la votació per elegir la Junta de Govern i la votació per resoldre el recurs contra un acord de l’Assemblea General, són sempre secretes. També és secreta la votació quan pugui afectar l’honorabilitat d’algun membre del Col·legi i ho demani un 20% dels assistents, o ho decideixi el degà o la degana.
En totes les qüestions sotmeses a votació en l’Assemblea General, cada membre exercent té dret a emetre tres vots; i cada membre no exercent, un vot. La condició de membre i la qualitat d’exercent o no exercent han de quedar referides a la data en què la Junta de Govern ha adoptat l’acord de convocar l’Assemblea General.
1. De cada reunió de l’Assemblea General se n’ha d’aixecar una acta, en la qual hi ha de constar, pel cap baix, la data, el lloc i l’hora de celebració, la identitat dels membres presents i representats, el contingut dels acords adoptats i el resultat de les votacions. Si algun membre ho demana expressament, s’hi faran constar també les seves manifestacions, i el sentit del seu vot.
2. L’Assemblea General ha de nomenar, en cada sessió, tres o més interventors que, conjuntament amb la Junta de Govern, aproven l’acta que redacti el secretari o la secretària. Quan en una deliberació hi hagi hagut posicions encontrades, s’ha de vetllar perquè un dels interventors representi els que hi han votat a favor i un altre els que hi han votat en contra.
3. Les actes aprovades així es transcriuen al llibre d’actes, que ha d’estar legalitzat prèviament pel Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals. Secció tercera. La Junta de Govern
1. La Junta de Govern és l’òrgan executiu, de direcció i administració de l’organització col·legial.
2. La Junta de Govern està composta per nou membres, amb els càrrecs de degà o degana, vicedegà o vicedegana, secretari o secretària, tresorer o tresorera, i cinc vocals.
3. La Junta de Govern és elegida per a un mandat de dos anys per sufragi universal, lliure, directe i secret, d’acord amb el procediment previst per aquests estatuts. L’exercici d’un mateix càrrec a la Junta de Govern queda limitat a dos mandats complets consecutius.
1. La Junta de Govern administra i representa el Col·legi, executa els acords de l’Assemblea General i exerceix la potestat disciplinària i les altres funcions que li atribueixin aquests estatuts.
2. Les facultats de la Junta de Govern s’estenen amb caràcter general a tots els actes propis de les finalitats del Col·legi. Li corresponen totes les funcions que no estan expressament atribuïdes a un altre òrgan.
3. La Junta de Govern pot delegar l’exercici de les seves funcions de naturalesa privada en un dels seus membres o en més d’un, o nomenar apoderats generals o especials. No són delegables l’aprovació dels comptes i del pressupost ni, en general, els actes que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’Assemblea General.
1. El degà o la degana exerceix la representació del Col·legi en les seves relacions amb les administracions públiques, amb els tribunals i amb les corporacions, empreses i particulars, sense perjudici que, en casos concrets, pugui delegar aquesta representació al vicedegà o la vicedegana, o a un altre membre de la Junta.
2. El degà o la degana presideix les reunions de l’Assemblea General, de la Junta de Govern, i de les comissions a les quals assisteixi, i exerceix les restants funcions que li deleguin expressament l’una o l’altra, i les que li atribueixen aquests estatuts.
3. El vicedegà o la vicedegana exerceix totes les funcions que li delegui el degà o degana, i les assumeix en els casos d’absència, malaltia, abstenció o recusació i vacant.
1. La secretaria de la Junta de Govern ho és també del Col·legi. Redacta i signa les actes de les reunions dels òrgans del Col·legi, en porta els arxius, i té la facultat de certificar-ne els acords i els documents, amb el vistiplau del degà o la degana.
2. També correspon a la secretaria l’organització material dels serveis administratius del Col·legi i la direcció del personal laboral.
3. En cas d’impediment, o quan el càrrec està vacant, se substitueix pel tresorer o la tresorera.
1. La tresoreria s’encarrega de les funcions relacionades amb la gestió econòmica del Col·legi i, d’una manera especial, de les funcions de tresoreria i comptabilitat. Li correspon la preparació del projecte de pressupost de cada exercici, l’organització dels serveis comptables del Col·legi, i la preparació dels comptes, que han de ser aprovats per la Junta de Govern i sotmesos, després, a l’Assemblea General.
2. La tresoreria té a càrrec seu la recaptació de les quotes col·legials i dels altres ingressos del Col·legi, la custòdia dels seus fons, i la realització dels cobraments i pagaments. Amb aquesta finalitat, ha d’obrir comptes bancaris a nom del Col·legi, i té la facultat de disposar d’aquests comptes, amb la firma conjunta i mancomunada d’un membre del deganat.
3. En cas d’impediment, o quan el càrrec està vacant, se substitueix pel secretari o la secretària.
La Junta de Govern del Col·legi pot designar comissions de treball per a temes concrets, en la forma i amb la composició que cregui oportunes. El treball d’aquestes comissions ha de ser sotmès a la Junta de Govern, que decideix, quan es tracti de matèries de la seva competència, o bé les sotmet a l’Assemblea General, quan escaigui.
Junta de Govern
1. La Junta de Govern es reuneix, pel cap baix, una vegada cada mes, i sempre que la convoqui el degà o la degana o ho sol·licitin dos dels seus membres. Excepte en casos d’urgència, la convocatòria s’ha d’adreçar amb una antelació mínima de 5 dies naturals. És vàlida la convocatòria feta per fax, per correu electrònic o per SMS al número o a l’adreça que, amb aquesta finalitat, han de facilitar tots els seus membres.
2. Perquè la Junta de Govern es constitueixi vàlidament, és necessària l’assistència de cinc dels seus membres, entre els quals hi ha d’haver el degà o la degana, o el vicedegà o la vicedegana, i el secretari o secretària, o el tresorer o tresorera. L’assistència a les reunions de la Junta de Govern és personal, i no s’admet la representació ni la delegació. Els acords s’adopten per majoria de vots dels presents.
3. La Junta de Govern pot prendre acords sense reunió, sempre que tots els seus membres estiguin d’acord a utilitzar aquest sistema. En aquest cas, el vot es pot emetre per qualsevol mitjà de comunicació a distància, a condició que la identitat del membre i el sentit del seu vot quedin garantits suficientment.
1. De cada reunió de la Junta de Govern s’aixeca una acta, en la qual ha de constar, pel cap baix, la data, el lloc i l’hora de celebració, la identitat dels membres presents, el contingut dels acords adoptats i el resultat de les votacions. Si algun membre ho demana expressament, també s’hi han de fer constar les seves manifestacions, i el sentit del seu vot.
2. L’acta es pot aprovar al final de la reunió o bé amb posterioritat; en aquest cas, el secretari o la secretària adreça el projecte d’acta a tots els assistents en el termini de vuit dies naturals a comptar de la reunió, i l’acta es considera aprovada si en el termini de vuit dies naturals més cap dels assistents no hi formula objeccions; si hi hagués objeccions, l’acta s’ha de sotmetre a aprovació expressa en la sessió immediatament següent. Els acords són executius sense necessitat d’esperar que s’aprovi l’acta.
3. Una cop aprovades, les actes són transcrites al llibre d’actes, que ha d’estar prèviament legalitzat pel Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals. Secció quarta. Règim jurídic dels actes del Col·legi rticle 69. Règim jurídic
1. En l’àmbit de les seves funcions públiques, el Col·legi actua d’acord amb el dret administratiu i el procediment previst pel Codi de l’Administració. Ha d’aplicar els drets i les garanties que estableix el dret administratiu.
2. En l’exercici de les seves funcions privades el Col·legi se sotmet al dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni i a la contractació, així com les relacions amb el seu personal, que es regeixen pel dret laboral.
1. Les resolucions i els acords de la Junta de Govern poden ser reconeguts davant de la mateixa Junta de Govern, en el termini d’un mes a comptar de la notificació o bé el dia en què la persona interessada n’ha tingut coneixement. La Junta de Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils per resoldre el recurs formulat; si no hi ha resolució dins del termini esmentat, es considera que s’ha rebutjat el recurs. Se n’exceptuen els acords en matèria disciplinària, que segueixen el règim previst per l’article 99.
2. Els acords de l’Assemblea General poden ser recorreguts davant de la mateixa Assemblea General, també en el termini d’un mes a comptar de la notificació o el dia en què la persona interessada n’ha tingut coneixement. L’Assemblea General l’ha de convocar amb caràcter extraordinari el degà o la degana en el termini d’un mes a comptar de la presentació del recurs, i traslladar als membres del Col·legi el recurs presentat. L’Assemblea General ha d’emetre per majoria simple de vots una resolució motivada en la mateixa sessió, mitjançant votació secreta.
3. La resolució expressa o tàcita del recurs a què es refereixen els apartats precedents pot ser impugnada davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en la forma i el termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal. Secció cinquena. Règim electoral
Nota: Lectura per remissió general de la Llei 7/2022 («Referències a la jurisdicció administrativa i fiscal Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la jurisdicció administrativa i fisc…»); el text es manté tal com el va publicar el BOPA. Com s'ha de llegir: A l'apartat 3, «jurisdicció administrativa i fiscal» se substitueix per «jurisdicció administrativa», segons la clàusula de la Llei 7/2022.
1. La Junta de Govern és elegida per l’Assemblea General en sessió ordinària o extraordinària, convocada a aquest efecte, i d’acord amb les normes següents:
a) Són electors tots els membres del Col·legi que estiguin donats d’alta en la data de convocatòria de l’Assemblea General en què s’han de celebrar les eleccions. Cada un pot emetre el nombre de vots que li correspon d’acord amb l’article 59. Són elegibles a la Junta de Govern tots els membres exercents en situació d’alta que tinguin, com a mínim, un any d’exercici de la professió i que no estiguin incursos en cap causa d’incompatibilitat, a excepció d’un màxim de dos vocals, que poden ser no exercents. Per excepció, es requereix un mínim de deu anys d’exercici per al càrrec de degà o degana, i de cinc anys per als de vicedegà o vicedegana, tresorer o tresorera, i secretari o secretària.
b) Els càrrecs a la Junta de Govern del Col·legi són incompatibles amb qualsevol altre càrrec públic oficial.
c) Les candidatures es poden presentar a partir de la data de la convocatòria de l’Assemblea General i fins a 48 hores abans que se celebri, per escrit, adreçades al degà o la degana i signades per les persones candidates.
d) Les candidatures han de ser completes, és a dir, han de contenir tots els càrrecs de la nova Junta de Govern, tot i que són obertes, perquè els càrrecs es voten individualment. Una mateixa persona no pot ser candidata simultàniament per a més d’un càrrec.
e) La Junta ha de verificar que les candidatures presentades reuneixen les condicions previstes als apartats anteriors. En cas que observi alguna irregularitat, ha d’assenyalar-ho a la persona que figura com a candidata a degana, i concedir-li un termini de 24 hores per esmenar-la, quan sigui possible.
f) Cada candidatura pot designar un interventor, que té dret a participar en els actes de preparació del procés electoral, així com a la votació i a l’escrutini, i fer constar per escrit totes les observacions que consideri pertinents.
g) La votació és secreta. La Junta ha de vetllar perquè es donin les condicions que garanteixin el secret del vot.
h) Les candidatures són obertes. Cada elector pot confeccionar la seva pròpia papereta de vot amb els noms que figuren a les candidatures, amb la doble condició que ha de respectar els càrrecs per als quals es presenta cada candidat, i que la papereta ha de contenir tants noms com càrrecs s’han de proveir.
i) En cas que només s’hagi presentat una candidatura, es proclama electa sense necessitat de votació.
j) En cas que no es presenti cap candidatura, la Junta sortint continua en funcions i ha de posar novament en marxa el procés electoral dintre del període màxim d’un any, tot assegurant-se que en aquesta nova convocatòria es presenti, almenys, una candidatura.
2. La Junta de Govern pot aprovar un reglament electoral, que en tot cas ha de respectar els principis bàsics establerts en aquests estatuts.
Junta de Govern
1. L’assistència a les reunions de la Junta de Govern és preceptiva per als seus membres. La falta no justificada a tres reunions consecutives o sis de no consecutives en el període d’un any és causa de destitució, que és acordada per la Junta de Govern, amb la prèvia audiència del membre de què es tracti.
2. Una vegada destituït un membre de la Junta de Govern, s’ha de cobrir la vacant d’acord amb el que preveu l’article 74 d’aquests estatuts.
3. Quan la Junta acordi iniciar un expedient disciplinari contra un dels seus membres, la condició de membre de la Junta queda en suspens fins que hagi recaigut una resolució ferma en l’expedient de què es tracti.
Junta de Govern
1. En qualsevol moment, un nombre de persones col·legiades que representi el 10% de vots a l’Assemblea General del Col·legi pot formular una moció de censura contra la Junta de Govern, que té per objecte la revocació de la Junta abans que finalitzi el seu mandat. Aquesta moció es tramita mitjançant la convocatòria d’una Assemblea General extraordinària, en la forma prevista a l’article 52 d’aquests estatuts.
2. Perquè la moció de censura prosperi, cal que sigui aprovada amb la majoria reforçada prevista a l’article 57 d’aquests estatuts.
3. Si la moció de censura prospera, la Junta de Govern queda immediatament rellevada de les seves funcions. L’Assemblea General ha de designar una comissió gestora, composta per entre tres i cinc membres, que es fa càrrec provisionalment de la gestió del Col·legi, assumeix col·legiadament les competències de la Junta i dels seus càrrecs, i proveeix el necessari perquè se celebrin unes noves eleccions en el termini màxim d’un mes.
4. En cas que la moció de censura no sigui aprovada, les mateixes persones que l’han formulat no en podran signar cap altra fins que s’hagin celebrat noves eleccions a la Junta de Govern.
En cas que es produís alguna vacant en el si de la Junta, abans de l’expiració del seu mandat, la mateixa Junta podrà designar-hi una persona substituta, d’entre els membres del Col·legi que reuneixin les condicions per ocupar el càrrec. No es poden substituir per aquest procediment els càrrecs de degà o degana i vicedegà o vicedegana, ni tampoc més de dos membres, ja sigui de forma simultània o bé successiva, al llarg del mateix mandat. CAPÍTOL CINQUÈ. RÈGIM DISCIPLINARI Secció primera. Disposicions generals
1. Els membres del Col·legi estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment de la normativa que regula l’exercici de la professió i de les normes deontològiques del Col·legi.
2. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer pels mateixos fets.
Col·legi
1. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra exerceix la potestat disciplinària sobre els seus membres, tant en l’exercici de la professió d’advocat com en el marc de les relacions col·legials, i pot sancionar les infraccions que constati. La potestat disciplinària és exercida per la Junta Disciplinària, que es pot constituir en dos instàncies, en la forma prevista en aquest capítol.
2. Les sancions són imposades per la Junta Disciplinària, per resolució motivada que es pren en votació secreta i amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres, excepte quan la sanció que es pugui imposar comporti la inhabilitació professional durant un període superior a tres mesos o l’expulsió del Col·legi, en què la resolució s’ha d’adoptar amb el vot favorable de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària.
3. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la Junta Disciplinària ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
4. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
5. En tot cas, la declaració de fets provats que pugui fer el Tribunal Penal és vinculant per a la Junta Disciplinària.
1. La Junta Disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona col·legiada contra la qual s’ha obert un expedient disciplinari, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió, atenent a la gravetat dels fets que se li imputin i les circumstàncies que concorrin.
2. El període de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció comesa presumptament, i el temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de compliment de la sanció eventual d’inhabilitació professional que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari. Secció segona. Infraccions
1. Són infraccions professionals les conductes previstes com a tals per la Llei, que afecten l’exercici de la professió d’advocat.
2. Les infraccions professionals es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Són infraccions professionals molt greus:
a) L’exercici de la professió sense estar en possessió del títol d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern, suficient per a l’exercici de la professió.
b) L’exercici de la professió sense estar inscrit al Col·legi com a membre exercent.
c) La condemna ferma per la comissió d’un delicte dolós, en qualsevol grau de participació, que es produeixi com a conseqüència de l’exercici de la professió.
d) L’exercici de la professió en un supòsit d’inhabilitació professional o de suspensió cautelar, o en un supòsit d’incapacitat o d’incompatibilitat establert als articles 8 i 9 respectivament, o de prohibició d’exercir la professió.
e) L’exercici de la professió sense haver obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern, o sense estar en possessió del certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió.
f) L’exercici de la professió sense tenir obert un despatx professional o un bufet, o sense haver-se incorporat a un despatx professional o un bufet ja obert.
g) L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan en resulti un perjudici greu per a les persones que hagin contractat els seus serveis.
h) La vulneració del deure de secret professional.
i) L’encobriment dels actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, o de les actuacions professionals irregulars.
j) La persistència en la realització d’un acte de publicitat de serveis professionals amb incompliment dels requisits establerts en la Llei o en aquests estatuts, després d’haver estat requerit de cessament per la Junta de Govern.
k) La comissió de dos infraccions professionals greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions professionals greus:
a) L’exercici de la professió sense complir els requisits establerts en la Llei, sempre que no constitueixi una infracció professional molt greu.
b) L’incompliment dels deures o de les obligacions professionals establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan no es pugui qualificar com una infracció professional molt greu.
c) L’incompliment de les normes deontològiques aprovades pel Col·legi i que són essencials en l’exercici de la professió.
d) La manca de compareixença prop dels òrgans jurisdiccionals o administratius, de forma reiterada i sense causa justificada.
e) L’incompliment de l’obligació de portar els llibres actualitzats dels assumptes en què intervinguin i dels comptes amb els clients.
f) L’incompliment de l’obligació legal de retre comptes als clients.
g) L’incompliment de l’obligació de contractar una assegurança que cobreixi els riscos de responsabilitat en què es pugui incórrer arran de l’exercici de la professió.
h) L’incompliment de l’obligació de fer saber al Col·legi els actes d’intrusisme o d’exercici il·legal de la professió, i les actuacions professionals irregulars.
i) Els actes que tinguin la consideració de competència il·lícita o deslleial i hagin estat declarats com a tals per la Junta de Govern.
j) L’incompliment de l’obligació de fer saber al Col·legi qualsevol acte que afecti la independència o la llibertat d’un advocat en l’exercici de la professió.
k) L’incompliment de l’obligació d’exercir la defensa i l’assistència tècnica lletrades en virtut dels torns d’ofici i de guàrdia, després d’haver estat requerit degudament a aquest efecte, i llevat que s’acrediti que concorre una causa justificada que faci impossible el compliment d’aquest deure.
l) L’exercici de la professió en un supòsit de conflicte d’interessos.
m) La realització d’un acte de publicitat de serveis professionals incomplint els requisits previstos en la Llei o en aquests estatuts quan, per la seva difusió o per altres circumstàncies, tingui transcendència especial.
n) La comissió de dos infraccions professionals lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions professionals lleus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions previstos en la Llei i en aquests estatuts, o de les normes deontològiques aprovades pel Col·legi, sempre que no constitueixi una infracció greu o molt greu.
b) Les infraccions establertes a l’article precedent, quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions greus o molt greus.
1. Són infraccions col·legials les conductes previstes com a tals per la Llei, que afecten la relació de la persona col·legiada amb el Col·legi i amb les altres persones col·legiades, en l’àmbit del funcionament del Col·legi.
2. Les infraccions col·legials es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Són infraccions col·legials molt greus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan revesteixi una gravetat especial i no sigui constitutiu d’infracció professional.
b) La manca de pagament de les quotes col·legials ordinàries o extraordinàries.
c) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Col·legi en qüestions relatives als torns d’ofici i de guàrdia, quan no sigui constitutiu d’infracció professional.
d) La realització d’actes que impedeixin o alterin greument el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.
e) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels advocats en l’exercici de la professió, quan revesteixin gravetat especial.
f) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan revesteixin una gravetat especial.
g) La comissió de dos infraccions col·legials greus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període d’un any des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions col·legials greus:
a) L’incompliment dels deures o de les obligacions establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
b) L’incompliment de les decisions o els acords adoptats pels òrgans del Col·legi en matèries que afectin el seu sosteniment econòmic, sempre que no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
c) Els actes, les expressions o les accions que atemptin contra la dignitat o l’honor dels advocats en l’exercici de la professió, quan no es puguin qualificar com una infracció col·legial molt greu.
d) La comissió d’actes que constitueixin una ofensa a la dignitat de la professió o a les normes deontològiques que la governen, quan no es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu.
e) La comissió de dos infraccions col·legials lleus, encara que siguin de distinta naturalesa, sempre que es cometin dins el període de sis mesos des de la primera de les infraccions i que l’autor hagi estat sancionat per aquesta infracció.
Són infraccions col·legials lleus:
a) L’incompliment dels deures o les obligacions establerts en la Llei o en aquests estatuts, quan no sigui constitutiu d’infracció professional ni es pugui qualificar com una infracció col·legial molt greu o greu.
b) Les infraccions previstes a l’article precedent, quan no tinguin entitat suficient per ser qualificades com a infraccions col·legials molt greus o greus.
c) La desatenció o el retard en el compliment dels tràmits administratius inherents a la col·legiació i al funcionament dels serveis del Col·legi.
1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació col·legial realitzada amb coneixement formal del presumpte infractor que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment disciplinari, incloses les actuacions o les diligències prèvies previstes a l’article 95. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona infractora. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.
3. En cas suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció queda també en suspens fins que el Col·legi tingui constància fefaent de la resolució recaiguda en via penal. Secció tercera. Sancions
1. Les infraccions professionals molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.
b) Multa no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.
2. Les infraccions professionals greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.
b) Multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.
3. Les infraccions professionals lleus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Amonestació escrita.
b) Multa no superior a 1.000 euros.
4. En el cas d’infraccions professionals molt greus i greus també es pot imposar, com a sanció complementària, l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.
5. Si la persona que ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.
6. Les infraccions col·legials molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Expulsió, que únicament es pot imposar per reiteració en la comissió d’infraccions molt greus de les previstes a les lletres a i b de l’article 83.
b) Multa no inferior a 5.001 euros i no superior a 50.000 euros.
7. Les infraccions col·legials greus poden ser objecte de multa de quantitat no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.
8. Les infraccions col·legials lleus poden ser objecte d’amonestació, o multa de quantitat no superior a 1.000 euros.
9. Les sancions d’expulsió del Col·legi, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita com a conseqüència d’una mateixa infracció són compatibles amb la sanció de multa.
10. La sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, per no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.
1. La sanció d’inhabilitació professional impedeix l’exercici professional durant el temps pel qual ha estat imposada.
2. Quan en una mateixa persona concorrin diferents resolucions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna es comença a comptar a partir del compliment definitiu de l’anterior.
3. La sanció d’expulsió impedeix l’exercici professional fins que hagin transcorregut quatre anys, com a mínim, a comptar de l’efectivitat de la sanció.
Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts per a la potestat sancionadora en la legislació vigent i, molt especialment, els següents:
a) Intencionalitat.
b) Perjudici causat.
c) Quantia del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.
d) Reiteració o reincidència.
e) Que els mateixos fets hagin estat sancionats per via penal.
1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per infraccions greus al cap de dos anys i les sancions per infraccions lleus al cap de sis mesos.
2. Les sancions que donin lloc a una inhabilitació per un període superior a quatre anys prescriuen un cop transcorregut el termini pel qual va ser imposada la sanció.
3. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir del dia següent en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.
4. La prescripció queda interrompuda per l’inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d’execució. La interrupció deixa de tenir efecte si el procediment d’execució queda aturat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció es torna a iniciar a partir de la data de la darrera actuació que consti a l’expedient d’execució.
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció de la persona col·legiada, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.
2. La baixa del Col·legi no extingeix la responsabilitat disciplinària en què ha incorregut la persona col·legiada durant el període d’alta, però comporta l’arxiu provisional del procediment disciplinari i la suspensió eventual de la sanció imposada, la qual ha de ser complerta si la persona col·legiada es torna a donar d’alta al Col·legi.
1. Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del col·legiat sancionat, i l’anotació pot ser cancel·lada, a l’efecte de rehabilitació, sempre que no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis de sis mesos en el cas de sancions d’amonestació o multa; un any, en el cas de sancions d’inhabilitació professional no superior a sis mesos; tres anys, en el cas de sancions d’inhabilitació professional superior a sis mesos, i quatre anys, en el cas de sancions d’expulsió.
2. El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es pot fer d’ofici o a petició de la persona interessada.
3. La Junta de Govern del Col·legi ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals, al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia les sancions fermes d’inhabilitació professional o d’expulsió. Secció quarta. Procediment disciplinari
La responsabilitat disciplinària s’exigeix necessàriament en el marc d’un expedient disciplinari, que s’ha de tramitar d’acord amb les disposicions d’aquest capítol. En tot el que no s’hi prevegi, s’apliquen les normes generals del procediment administratiu sancionador.
Qualsevol membre del Col·legi que estigui subjecte a un expedient sancionador té els drets següents:
a) Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de la infracció o infraccions que puguin constituir, de les sancions que puguin ser imposades, i de la identitat de la persona que actuarà com a instructora.
b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la seva tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes previstos pel Codi de l’Administració.
c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri adients i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament que siguin procedents.
d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateix.
e) Dret a defensar-se per si mateix, o mitjançant un altre advocat, durant la tramitació de l’expedient.
f) Dret a obtenir una resolució motivada.
g) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis
La iniciació d’un expedient disciplinari és competència de la Junta de Govern, que pot fer-ho d’ofici o com a conseqüència d’una queixa. L’acord d’iniciació d’un expedient comporta la designació d’un instructor o instructora, d’entre els membres de la Junta.
2. Abans de l’obertura d’un expedient disciplinari, la Junta de Govern pot acordar la incoació d’un expedient informatiu, amb la finalitat d’esbrinar si concorren les circumstàncies que en justifiquin la iniciació. L’acord d’incoació d’un expedient informatiu comporta la designació d’un instructor o instructora d’entre els membres de la Junta. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona col·legiada que n’és l’objecte, a qui s’ha de comunicar la identitat de l’instructor, si l’origen de l’expedient és d’ofici o a conseqüència d’una queixa, i se li ha de concedir també un tràmit d’al·legacions.
3. Quan hagi acordat la incoació d’un expedient informatiu, la Junta de Govern, a la vista de la proposta formulada per la persona designada per instruir, decidirà la iniciació de l’expedient disciplinari o bé l’arxivament de les actuacions.
4. La resolució d’arxivament de les actuacions s’ha de notificar a la persona que ha presentat la queixa i a la persona col·legiada que n’és l’objecte, als efectes escaients.
5. La resolució d’iniciació de l’expedient disciplinari s’ha de notificar a la persona col·legiada contra qui s’adreça l’expedient, juntament amb la designació de l’instructor o la instructora. En el cas que la persona expedientada sigui un membre de la Junta de Govern, se sotmet al que estableix l’article 72.3.
1. D’acord amb el procediment disciplinari, es considera “queixa” l’acte pel qual qualsevol persona posa en coneixement del Col·legi l’existència d’un determinat fet que pogués constituir infracció disciplinària d’un col·legiat.
2. La queixa ha d’expressar la identitat de la persona o les persones que la presenten, el relat dels fets que poguessin constituir la infracció i la data de la seva comissió i, sempre que sigui possible, la identificació dels presumptes responsables, i ha d’estar firmada. En cap cas no es consideraran queixa els escrits anònims.
3. Perquè una queixa es pugui admetre a tràmit, cal que la secretaria del Col·legi verifiqui la identitat de la persona que la presenta, per algun dels mitjans admesos pel dret.
1. L’instructor o la instructora ha de practicar totes les actuacions que consideri adequades per esclarir els fets i per determinar les responsabilitats susceptibles de sanció i, en el termini màxim d’un mes, ha de formular un plec de càrrecs, en què ha de figurar l’exposició dels fets imputats a la persona expedientada, la referència de les disposicions que han estat infringides, i la proposta de sanció a imposar.
2. El plec de càrrecs s’ha de notificar a la persona interessada, que disposa d’un termini de deu dies per fer al·legacions i per sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
3. Una vegada contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor o la instructora pot practicar les proves que consideri oportunes en el termini d’un mes. Posteriorment, ha de donar vista a l’expedient a la persona expedientada, perquè en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients.
4. En el termini d’un mes a comptar de l’acabament del període de prova, quan s’hagi obert, o del termini concedit per contestar el plec de càrrecs, en els altres supòsits, i amb independència que la persona expedientada l’hagi contestat o no, l’instructor o instructora ha de dictar una proposta de resolució.
5. La proposta de resolució s’ha de traslladar a la persona expedientada. L’instructor o instructora pot prescindir d’aquest tràmit, i elevar directament la proposta de resolució a la Junta de Govern, quan la proposta de resolució no contingui cap modificació dels fets que es consideren provats, de la seva qualificació jurídica ni de la sanció que es proposa, en relació amb el plec de càrrecs.
1. La Junta de Govern, constituïda en Junta Disciplinària de Primera Instància, resol l’expedient disciplinari per majoria dels seus membres. El membre instructor no pot estar present ni participar en la deliberació sobre la proposta de resolució de l’expedient; els membres restants de la Junta no es poden abstenir en la votació, salvat que estiguin incursos en alguna de les causes d’abstenció previstes pel Codi de l’Administració i, en aquest cas, no poden estar presents ni participar en la deliberació.
2. Si com a conseqüència de l’abstenció de membres de la Junta Disciplinària de Primera Instància, el nombre de membres resultés inferior a tres, llavors s’haurà de completar, exclusivament a l’efecte de resoldre l’expedient, amb els membres del Col·legi, aliens a la Junta que calguin per assolir-ne el nombre, que seran designats per insaculació d’entre els membres exercents. Els membres que resultin designats amb aquesta finalitat tenen el deure d’assistir a la reunió de la Junta que ha de resoldre l’expedient i de votar, i no poden excusar-se’n salvat que estiguin incursos en una causa legal d’abstenció. La identitat dels membres així designats s’ha de notificar a la persona expedientada.
3. La resolució dictada per la Junta Disciplinària de Primera Instància s’ha de cenyir als fets que han servit de base al plec de càrrecs i a la proposta de resolució, amb independència de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, ha de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què queden tipificades i les sancions imposades, i ha d’expressar els recursos que s’hi poden interposar i el termini per fer-ho. Secció cinquena. Recursos
Junta Disciplinària de Segona Instància
1. Contra la resolució dictada per la Junta Disciplinària de Primera Instància es pot interposar un recurs davant la Junta Disciplinària de Segona Instància, dins el termini d’un mes a comptar de l’endemà de notificar la resolució.
2. La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb caràcter especial per a cada recurs, amb nou col·legiats o col·legiades, designats per insaculació per la Junta de Govern d’entre els membres exercents que no han format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni han instruït l’expedient. La Junta Disciplinària de Segona Instància és presidida pel membre amb més antiguitat en l’exercici de la professió.
3. Els membres designats per formar part de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada apreciada pel degà o la degana. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu. Els membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusats i, en cas que sigui així, resol el degà o la degana.
4. La Junta Disciplinària de Segona Instància, ha de dictar una resolució motivada en el termini previst per la Llei 48/2014 , de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.
5. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Segona Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 76. El president disposa de vot diriment en cas d’empat.
La resolució expressa o tàcita del recurs a què es refereix l’article precedent es pot impugnar davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en la forma i termini previstos per les normes que regulen la jurisdicció administrativa i fiscal. CAPÍTOL SISÈ. RÈGIM ECONÒMIC
Nota: Lectura per remissió general de la Llei 7/2022 («Referències a la jurisdicció administrativa i fiscal Les referències contingudes en qualsevol norma legal o reglamentària a la jurisdicció administrativa i fisc…»); el text es manté tal com el va publicar el BOPA. Com s'ha de llegir: Substituïda «jurisdicció administrativa i fiscal» per «jurisdicció administrativa» segons la Llei 7/2022.
Els recursos econòmics del Col·legi són els següents:
1. Les quotes ordinàries i extraordinàries, a càrrec de les persones col·legiades.
2. Les taxes que percebi per la prestació de serveis que corresponen a funcions públiques del Col·legi, d’acord amb la normativa vigent.
3. Els que derivin de la prestació de serveis als seus membres.
4. Els procedents de l’elaboració remunerada d’informes o estudis.
5. Els rendiments del patrimoni del Col·legi.
6. Les subvencions, les donacions i els llegats que pogués rebre. Les donacions modals o oneroses requereixen, per ser acceptades, l’acord de l’Assemblea. Les herències només les pot acceptar a benefici d’inventari.
7. D’altres permesos per la Llei.
1. Les persones col·legiades estan obligades a mantenir econòmicament el Col·legi, mitjançant el pagament de les quotes ordinàries i extraordinàries que s’acordin, de conformitat amb el que estableixen aquests estatuts.
2. L’import de les quotes, tant ordinàries com extraordinàries, el fixa l’Assemblea General. La Junta de Govern pot actualitzar periòdicament l’import de les quotes ordinàries en un percentatge que no excedeixi l’IPC del període transcorregut des de l’actualització anterior.
3. L’import de les quotes de les persones col·legiades no exercents no pot ser superior al 33% de les quotes que es fixin per a les exercents.
El Col·legi pot percebre taxes per prestar serveis que corresponguin a les seves funcions públiques, en els termes que determinin la llei o els convenis corresponents.
El Col·legi també pot percebre compensacions econòmiques per prestar serveis que corresponguin a les seves altres funcions. L’import d’aquestes compensacions el fixa la Junta de Govern.
La Junta de Govern prepara cada any un projecte de pressupost i el sotmet a l’aprovació de l’Assemblea General Ordinària. Mentre el nou pressupost no està aprovat, el pressupost de l’any precedent es considera prorrogat, per dotzenes parts mensuals.
1. El Col·legi ha de portar una comptabilitat ordenada de les seves operacions, sota la responsabilitat del tresorer o la tresorera. L’exercici comptable comença el primer dia de gener i acaba el 31 de desembre de cada any.
2. Els estats comptables del Col·legi han de ser formulats cada any per la Junta de Govern, amb l’antelació necessària perquè puguin ser sotmesos a l’aprovació de l’Assemblea General Ordinària de l’any immediatament següent.
Les persones col·legiades no són responsables de les obligacions i els deutes contrets pel Col·legi. Tampoc no ho són els membres de la Junta de Govern, sempre que la seva actuació hagi estat adequada a les exigències de la Llei i d’aquests estatuts. CAPÍTOL SETÈ. ALTRES DISPOSICIONS
1. La modificació d’aquests estatuts s’ha d’acordar en Assemblea General Extraordinària, especialment convocada a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili, que es pot aprovar en assemblea ordinària.
2. Les modificacions aprovades s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
3. Els estatuts modificats així entren en vigor a partir de la data de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, salvat que es disposi altrament.
1. La dissolució del Col·legi s’ha de fer per Llei.
2. L’Assemblea General Extraordinària del Col·legi pot adoptar l’acord de dissolució quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Pèrdua del caràcter col·legiat de la professió, d’acord amb la Llei.
b) Baixa de persones col·legiades, si es redueixen a un nombre inferior a vuit.
3. Acordada la dissolució, el degà o la degana adreça al Govern la petició de dissolució, acompanyant-la del certificat de l’acord de l’Assemblea General, i de la proposta de nomenament de liquidadors o de comissió liquidadora que formula el Col·legi.
1. Un cop aprovada la Llei de dissolució, el Govern estableix el que sigui procedent per dur-la a terme, d’acord amb l’article 34.4 de la Llei 6/2008 , d’exercici de professions liberals i de col·legis i associacions professionals.
2. L’Assemblea General que adopti l’acord de dissolució ha de determinar el destí que s’hagi de donar a l’eventual romanent de la liquidació, que en cap cas no es pot repartir entre els membres del Col·legi. En defecte d’acord, el romanent s’ha de lliurar a alguna associació sense ànim de lucre que tingui per objecte promoure, divulgar o desenvolupar les ciències, o bé a una entitat benèfica.
En cas de dissolució del Col·legi, l’eventual responsabilitat pels deutes i les obligacions contrets legalment pel Col·legi que no s’hagin pogut liquidar no es transmet als antics col·legiats o col·legiades, ni als membres de la Junta de Govern, amb la condició establerta a l’article 107, ni als liquidadors.
1. Els terminis previstos en aquests estatuts es computen sempre d’acord amb el que preveu el capítol desè del Codi de l’Administració.
2. Els terminis previstos en relació amb la tramitació d’expedients poden ser prorrogats per l’instructor en la forma i les condicions que estableix l’article 114 del Codi de l’Administració.
eximides d’obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat a què es refereix l’article 8.2 d’aquests estatuts les persones que hagin exercit, amb anterioritat a la seva col·legiació com a membres exercents, els càrrecs o les funcions de magistrat, batlle, fiscal general, fiscal adjunt, secretari judicial o lletrat adscrit als gabinets jurídics del Consell General, del Govern, dels comuns o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, així com les persones que hagin estat donades d’alta com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 48/2014 , de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.
el Govern no aprovi el reglament que determini els requisits per obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat, el supleix, amb la mateixa eficàcia, el diploma de postgrau en dret andorrà emès per la Universitat d’Andorra. No obstant això, durant aquest període, les persones que estiguin en possessió d’un títol de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior en l’àmbit del dret, lliurat o reconegut pel Govern, queden eximides d’obtenir el diploma de postgrau en dret andorrà emès per la Universitat d’Andorra per a l’exercici de l’advocacia.
estatuts entraran en vigor l’endemà de ser publicats al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Escaldes-Engordany, 13 de gener del 2016 Xavier Espot Zamora Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior