Estat: vigent · Text vigent a 23/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 80, any 2011 (28/12/2011) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Objecte del Pla de Gestió. 1.1. És objecte del Pla de gestió la conservació, la protecció, la difusió, el desenvolupament sostenible i l’acreixement del patrimoni natural i cultural de la Vall de Madriu-Perafita-Claror així com de tots els seus valors pel que fa únicament a la zona del bé declarat. Per tal d’assolir els objectius es promouen els estudis i les accions necessaris per a la identificació i la caracterització dels paisatges i dels seus valors per assolir la seva preservació, gestió i revaloració. 1.2. Quant a les zones d’entorn de protecció, s’hi apliquen els criteris arquitectònics i urbanístics objecte de l’article 13 de la Llei 9/2003 i fixats pel Decret del Govern publicat al BOPA el 2 d’agost del 2006, sense que regeixin, per a aquestes zones, les disposicions del present Pla de gestió. Alhora, les administracions respectives vetllen per evitar les actuacions susceptibles d’afectar el bé, coordinant les accions directament associades a la protecció i la gestió del paisatge cultural que s’hi facin. CAPÍTOL SEGON.-FINALITATS ESPECÍFIQUES. Secció Primera.- Preservació, manteniment i revitalització del medi natural.
Protecció i preservació dels recursos naturals. 2.1. Pel que fa al relleu es preserva la integritat de les formacions geològiques i del relleu del sòl sense alteracions que modifiquin el seu volum o perfil, facilitant la seva evolució natural. 2.2. Pel que fa a la xarxa hidrogràfica, es vetlla per la quantitat i la qualitat de les aigües, protegint les conques i evitant els usos, les actuacions i les intervencions que puguin posarles en perill d’acord amb la Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic i el Reglament de protecció dels hàbitats aquàtics. 2.3. Quant a la biodiversitat, es preserven aquelles espècies animals i vegetals que hagin desenvolupat tot o part del seu cicle biològic a l’àrea de la Vall, procurant evitar la desaparició de qualsevol espècie autòctona. Així mateix, es promou la restauració de les comunitats vegetals i animals autòctones pel que fa a la seva composició. 2.4. Es promou la creació d’un Sistema d’informació geogràfica de la Vall del Madriu-Perafita-Claror per tal de poder treballar de forma integrada amb totes les dades provinents dels diferents àmbits d’inventari, censos o mostrejos periòdics, estudi i recerca, i poder interactuar amb les bases de dades existents o futures en matèria de patrimoni natural.
Protecció de la fauna. 3.1. D’acord amb la normativa vigent i els convenis internacionals signats per l’Estat andorrà, es protegeixen totes les espècies que es considerin amenaçades dins del seu àmbit geogràfic, adoptant les mesures necessàries per assegurar la recuperació poblacional d’aquestes espècies. 3.2. Queda prohibida la introducció d’espècies i subespècies o races geogràfiques d’animals diferents de les autòctones, eliminant les espècies exòtiques. Queden excloses d’aquesta prohibició les espècies d’aprofitament ramader si bé es fomenten les autòctones.
Protecció de la flora. 4.1. Es preserven totes les espècies i communitats vegetals autòctones considerades amenaçades, procurant la seva recuperació. 4.2. Queda prohibida la destrucció de la vegetació, la tallada i el desarrelament o destrucció d’espècies vegetals, o d’algunes de les seves parts, incloses les llavors, i la seva comercialització, tret dels supòsits especialment autoritzats per la normativa vigent. 4.3. Queda prohibida la introducció d’espècies vegetals diferents de les autòctones, eliminant les espècies exòtiques. Secció Segona.- Preservació, manteniment i rehabilitació del paisatge cultural.
Protecció i preservació del paisatge cultural. 5.1. Es vetlla per la integritat i l’autenticitat del paisatge cultural, promovent l’estudi i el coneixement dels diferents béns materials i immaterials de l’indret. 5.2. Es garanteix el desenvolupament dels instruments que asseguren la gestió sostenible de la Vall, i es regulen les intervencions humanes a la mateixa. 5.3. Es fomenta la preservació de l’estructura del paisatge cultural del fons de la vall, fruit de segles d’activitat humana. 5.4. S’estableix i es prioritza l’elaboració d’un pla de lluita contra els incendis i de prevenció de riscos.
Pràctiques i activitats tradicionals. 6.1. Es fomenta el manteniment, el desenvolupament i la recuperació de les activitats i pràctiques tradicionals que s’han portat a terme a la vall del Madriu Perafita Claror i que han estat un element clau en la configuració del paisatge cultural. Es reconeix el dret de cada propietari privat a desenvolupar aquests tipus d’activitats i es garanteix la protecció i el manteniment dels drets tradicionals de rec i ús d’aigua. 6.2. Quan de resultes de les activitats agropecuàries tradicionals es comercialitzin productes, aquests productes podran portar la denominació d’origen “Vall del Madriu-Perafita-Claror”, prèvia regulació per la legislació corresponent. 6.3. Es conserva la diversitat biològica associada als usos i a les activitats tradicionals.
Protecció i preservació del patrimoni arqueològic. D’acord amb el Reglament d’arqueologia i la legislació vigent en la matèria, es preserven els vestigis arqueològics així com la integritat del bé declarat i es fomenta la conservació i la restauració dels elements degradats, vetllant per a que tota reconstrucció o restauració s’efectuï pels mitjans i tècniques tradicionals.
Protecció i rehabilitació dels cortals i de les construccions preexistents. 8.1. Es fomenta la rehabilitació així com el manteniment d’estructures i de construccions radicades dins de les propietats privades, tot i respectant la normativa urbanística comunal, que s’adequarà als criteris d’intervenció fixats pel Govern. 8.2. Les intervencions autoritzades garanteixen l’autenticitat de l’indret i la preservació de la seva integritat. 8.3. Es pot considerar la reconstrucció d’estructures sempre que les ruïnes i la documentació històrica o altres proves documentals disponibles permetin fer-ho, i sempre amb el respecte de les tècniques i els materials tradicionals originals.
Rehabilitació de l’agricultura i de la ramaderia. 9.1. Es fomenta la reactivació de l’activitat agrícola, mitjançant els mecanismes previstos per la normativa vigent, reactivant l’aprofitament tradicional del “prat de dall”, així com la reintroducció o recuperació de cultius autòctons que s’havien desenvolupat històricament a l’àrea de la Vall, evitant l’ús d’adobs no orgànics i la sembra amb espècies no autòctones. 9.2. Es manté i es potencia la ramaderia com a principal activitat econòmica de la Vall, i d’acord amb la Llei d’agricultura i ramaderia, respectant els usos i costums tradicionals, tot i aplicant els següents criteris:
a) Foment de les races autòctones.
b) Anàlisi de l’aprofitament de les pastures
c) Desenvolupament de les mesures i condicions sanitàries que hauran de complir els usos ramaders.
d) Anàlisi de la càrrega ramadera assumible a cada zona.
Boscos. 10.1. Es fomenten les intervencions silvícoles destinades a la millora de la massa forestal o a la recuperació de tècniques tradicionals, tret dels boscos situats en les zones de reserva ecològica que es determinin, les quals es destinaran al desenvolupament i evolució natural. 10.2. La recollida de bolets, de plantes i de fruits del bosc podrà ser autoritzada segons una regulació específica, que fixarà la llista d’espècies recol.lectables.
Caça i pesca. 11.1. Es fomenta la protecció i la conservació tant de la fauna silvestre com dels ecosistemes aquàtics. 11.2. Roman prohibida la caça, la captura i la comercialització d’espècies animals, de llurs despulles o fragments i, en el cas d’espècies ovípares, de llurs ous o nius, tret dels supòsits contemplats en l’apartat següent. 11.3. D’acord amb la normativa vigent en aquestes matèries, la caça i la pesca podran ser autoritzades segons una planificació científica prèvia i uns plans sectorials per zones i espècies tot i respectant ensems la normativa general en matèria de caça i pesca. Secció tercera.- Activitats i desenvolupament de la Vall com a paisatge cultural.
Principis generals del desenvolupament de l’activitat turística. L’activitat turística a la Vall ha de ser sostenible i garantir la difusió pedagògica, científica, turística i de sensibilització del públic envers el paisatge cultural. 12.1. Es defineixen com a iniciativa prèvia als usos i a les activitats de la Vall, els usos i les activitats permesos així com la seva zonificació precisa amb l’objectiu de compatibilitzar-los amb la protecció i la preservació dels béns i els valors de la Vall. S’estableix el nombre necessari de zones en funció dels graus de qualificació que siguin necessaris. 12.2. S’estableixen les mesures directes i indirectes de control per tal de gestionar els fluxos de visitants a partir de la delimitació per zones i èpoques de les pràctiques i de la definició de les càrregues màximes de visitants assumibles en cada cas, per tal de garantir en tot moment la preservació dels béns i valors de la Vall i l’excel·lència en l’experiència del visitant local o estranger.
Organització d’activitats a la Vall. 13.1. Es fomenten programes d’informació i d’interpretació de la Vall i del seu entorn, a fi de motivar als visitants i turistes, i ajudar-los a comprendre, apreciar i protegir el bé declarat, fent ús dels programes, instal·lacions i serveis proposats. 13.2. Es fomenta el desenvolupament de programes d’interpretació per conscienciar els turistes i visitants de la fragilitat del patrimoni cultural, i de la dificultat a mantenir la seva integritat ecològica.
Oferta d’instal·lacions i serveis a la Vall. 14.1. Es promou l’oferta d’instal·lacions i serveis que garanteixen la preservació i conservació de l’indret. 14.2. Es fomenta la recuperació i revitalització dels camins i senders que facilitin la circulació a l’interior de la vall.
Tot accés rodat a la vall precisa, a més dels permisos ordinaris legalment establerts, l’informe favorable de la UNESCO, que té caràcter vinculant.
El finançament d’un accés rodat a la Vall queda exclòs del règim econòmic i financer previst en aquest Pla de Gestió i, si és el cas, serà objecte d’un acord específic per part dels Comuns i Govern. 14.3. Es fomenta l’allotjament als refugis de muntanya i el bivac de manera controlada.
Es promou també el desenvolupament de l’allotjament turístic de tipus rural, en bordes especialment restaurades a l’efecte i en edificacions noves especialment autoritzades, sempre i quan aquestes siguin totalment compatibles amb l’entorn i adequades a l’arquitectura tradicional de les bordes. 14.4. Es promou el desenvolupament d’un producte turístic cultural-natural de qualitat amb una doble finalitat: de lleure i de conscienciació mediambiental. 14.5. Qualsevol sistema de generació d’energia ha de ser, en la mesura del que tècnicament i econòmicament sigui possible, ecològicament net, no contaminant i respectuós amb el medi ambient.
Se cerquen les solucions que presenten el menor impacte sonor, visual i paisatgístic.
TÍTOL II.- MARC JURÍDIC I COMPETENCIAL.
CAPÍTOL PRIMER.-MARC JURÍDIC DEL PLA DE GESTIÓ.
Principi de no prejudicialitat. 15.1. El Pla de Gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror es basa en el principi de la no prejudicialitat sobre els límits territorials de cada parròquia. 15.2. El Pla de Gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror es basa en el principi de la no prejudicialitat sobre els convenis signats entre el Comú d’Andorra la Vella i el Comú d’Escaldes-Engordany de data 14 de juny de 1988, la situació jurídica derivada de la creació de la parròquia d’Escaldes-Engordany, ni sobre altres convenis i situacions jurídiques. CAPÍTOL SEGON.-MARC COMPETENCIAL DEL PLA DE GESTIÓ.
Principis generals. 16.1. Cada Comú conserva totes les seves competències de conformitat amb els articles 79 i 80 de la Constitució i les disposicions de la llei qualificada de delimitació de competències, i les exerceix per si mateix. 16.2. Nogensmenys, els Comuns procedeixen a actuacions en règim de cooperació i de coordinació en el sí de la comissió de gestió, en execució del que preveu el present Pla de Gestió. En aquests casos, els Comuns, a través de la Comissió de Gestió, estableixen prèviament les actuacions que es realitzaran en règim de cooperació i les condicions que regulen les aportacions de cada un d’ells per al finançament i posterior explotació, amb la col·laboració del Govern. Quan a l’atorgament de llicències i control d’execució de les obres que es projectin en regim de cooperació, s’estarà al que preveu l’article següent.
Competències en matèria d’urbanisme. En aplicació dels articles 12.2, 13.2, 14.3 i 24.2. de la Llei 9/03, del 12 de juny, les competències comunals en matèria d’urbanisme són exercides per cada Comú desenvolupades en el seu respectiu Pla d’urbanisme, adaptat als criteris d’intervenció establerts pel Govern, en les respectives porcions de territori incloses en el bé declarat. Es requereix, abans de cada autorització, un informe previ i preceptiu del ministeri titular de la cultura.
Competències en matèria de recursos i riqueses naturals. En particular, són enunciativament i no limitativament de cada Comú la propietat i l’exercici de les competències sobre l’ús de les riqueses naturals, els recursos hídrics, miners i altres sense cap excepció. En cap cas, aquest exercici no pot posar en perill els béns i valors culturals i naturals de la Vall.
Competències en matèria de constatació d’infraccions i potestat sancionadora. Sense perjudici de les sancions previstes per la Llei 9/2003 del patrimoni cultural d’Andorra i les d’altres legislacions aplicables. 19.1. Els agents de cada Comú procedeixen a la constatació dels fets susceptibles de la constitució d’infraccions administratives incloent-hi les infraccions urbanístiques, en la respectiva porció del territori inclosa en el bé declarat. 19.2. Cada Comú sanciona les infraccions administratives, incloent-hi les infraccions urbanístiques, en la porció de territori de la seva jurisdicció inclosa en el bé declarat. TITOL III.- ELS ÒRGANS. CAPÍTOL PRIMER.-LA COMISSIÓ DE GESTIÓ.
Funció genèrica de la Comissió de Gestió. La comissió de gestió realitza actuacions en règim de cooperació i de coordinació entre els Comuns, en execució del que preveuen els articles del present Pla de Gestió, conforme s’estableix a l’article 16.2
Composició de la Comissió de Gestió. 21.1. La Comissió de Gestió es composa de quatre membres. Cada un dels quatre Comuns, Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany comissiona un membre, que ha d’ésser un Cònsol o un Conseller de Comú. 21.2. Cada Comú pot en tot moment canviar la designació del seu comissionat. 21.3. La Comissió de Gestió es constitueix en el termini màxim de dos mesos després de l’entrada en vigor del present Pla de gestió.
Freqüència de les reunions i quòrums. 22.1. La Comissió de Gestió es reuneix cada vegada que la convoca un dels quatre comissionats, i com a mínim amb una freqüència aproximada de cada quatre mesos. 22.2. La reunió de la Comissió de Gestió en la qual es confeccioni el pressupost anyal ha de tenir lloc dins dels quinze dies a comptar del dia en què s’hagin aprovat els pressupostos anyals de l’Estat. 22.3. El quòrum per a la validesa de les reunions i deliberacions és de tots els quatre comissionats i, per a prendre vàlidament acords, és necessària la unanimitat.
Recurribilitat dels actes de la Comissió de Gestió. Els acords adoptats per la comissió de gestió han de ser obligatòriament ratificats pels quatre Consells de Comú respectius. Una vegada ratificats adquereixen la condició d’actes administratius i són susceptibles de recurs d’alçada davant del Govern i de posterior demanda per la via contenciosa-administrativa.
Atribució de competències i execució de decisions. 24.1. La Comissió de Gestió exerceix, de manera col·legiada, les competències que li són atribuïdes pel present Pla de Gestió. Totes les altres competències sobre els respectius territoris comunals romanen de cada Comú. 24.2. L’execució de les decisions de la Comissió de Gestió que porten sobre les intervencions en el territori d’una de les parròquies es confiada al comissionat del Comú corresponent. 24.3. L’execució del pressupost, de les decisions de caràcter general, i d’aquelles que porten intervenció sobre el territori de més d’una parròquia és confiada al President de la Comissió de Gestió que ho executa directament o per mitjà del Director.
El President de la Comissió de Gestió. El càrrec de President de la Comissió de Gestió és exercit per torn rotatori anyal, des de l’1 de gener al 31 de desembre de cada any natural, per un dels quatre comissionats, començant pel present any civil, pel comissionat del Comú d’Encamp, i amb el següent ordre successiu: Comú d’Andorra la Vella, Comú de Sant Julià de Lòria i Comú d’Escaldes-Engordany.
El Secretari de la Comissió de Gestió. 26.1. La Comissió de Gestió és assistida d’un Secretari amb les funcions d’aixecar acta de les reunions i de donar trasllat i tràmit material a les decisions i encàrrecs que li donen la Comissió de Gestió i el seu President. 26.2. El càrrec de Secretari és exercit per torn rotatori anyal, de l’1 de gener al 31 de desembre de cada any, pel Secretari General o el secretari adjunt del Comú que ostenta la presidència de la comissió de gestió.
Principi de gratuïtat del càrrec de comissionat. El càrrec de comissionat és gratuït. Les despeses, dietes i altres emoluments que hagi de rebre cada comissionat seran sufragats pels Comuns respectius.
Assessors de la Comissió de Gestió. La Comissió de Gestió es pot fer assessorar pels experts que designi puntualment i per tasques determinades, i aquests tenen amb ella una relació de prestació de serveis. CAPÍTOL SEGON. EL DIRECTOR I EL PERSONAL. Secció Primera. El Director.
Designació i durada del càrrec. 29.1. La Comissió de Gestió designa i cessa lliurement el Director sota la modalitat de càrrec de confiança. 29.2. La relació laboral amb el Director se sotmet al règim de dret privat laboral. 29.3. El director és nomenat en el termini màxim de tres mesos a partir de la constitució de la Comissió de Gestió.
Funcions del Director. 30.1. Les funcions del Director són aquelles que resulten de les disposicions del present Pla de Gestió o que li encomani expressament la Comissió de Gestió, i consisteixen essencialment en les següents:
a) Portar a terme l’execució de les decisions i encàrrecs que li confiï la Comissió de Gestió.
b) Gestionar els recursos humans i aplicar les decisions de la Comissió de gestió en la matèria, en sa qualitat de cap de personal.
c) Elaborar anyalment una proposta de pressupost previsional i de tancament i de liquidació de l’anterior pressupost, per a l’aprovació per part de la Comissió de Gestió, assumint igualment totes les altres funcions pressupostaries i financeres que li pertoquin.
d) Formular prop de la Comissió de Gestió totes les propostes que li semblin oportunes per millorar la gestió i optimitzar els recursos disponibles a la Vall.
e) I, en general, assumir totes aquelles altres tasques que li confiï expressament la Comissió de Gestió. 30.2. Totes les actuacions del Director son fetes per ordre i compte de la Comissió de Gestió. 30.3. En tos els casos el Director no té mai delegació de competències de dret públic, ni per part dels Comuns, ni de la Comissió de Gestió. Secció Segona.- El personal.
Política en matèria de recursos humans. La Comissió de Gestió decideix lliurement de la seva política de recursos humans i, en particular, del nombre d’empleats que necessita per desenvolupar les seves polítiques així com del seu estatut i del seu organigrama.
Règim de dret laboral privat. Tot el personal de la Comissió de Gestió es contracta sota el règim del dret laboral privat. CAPÍTOL TERCER.-EL CONSELL ASSESSOR, ELS GRUPS DE TREBALL, I ELS TITULARS DE DRETS REALS A LA ZONA DEL BÉ DECLARAT.
Composició del Consell Assessor. 33.1. La Comissió de Gestió es assessorada per un Consell Assessor, compost de quatre membres permanents que s’enumeraran a continuació, sempre i quan aquestes acceptin expressament de formar-ne part, i altres que a criteri de la comissió de gestió es puguin nomenar: -Un representat de la UNESCO Andorra. -Un representant dels propietaris privats de terrenys radicats a la zona del bé declarat i dels cortalans. -Un representant de les associacions dedicades a la protecció de la natura. -Un representant del Govern 33.2. L’acceptació ha d’ésser feta dintre dels seixanta dies a comptar de la data d’entrada en vigor del present pla de gestió, per document signat adreçat a la Comissió de Gestió. 33.3. Els membres del Consell Assessor que tinguin personalitat moral en règim d’associació o de societat mercantil o d’òrgan públic, designaran la persona que els ha de representar entre, respectivament, els seus socis, accionistes, dirigents o membres, i notificaran aquesta designació a la Comissió de Gestió, al moment de l’acceptació abans prevista, i cada vegada que en variï la designació. 33.4. No poden ésser membres del Consell Assessor, ja sigui en nom propi, ja sigui a títol de representant d’un membre amb personalitat moral, els electes d’un dels quatre Comuns que formen part de la Comissió de Gestió o del Govern. 33.5. La manca d’assistència d’un membre del Consell Assessor, a dues reunions consecutives o a tres reunions alternes, s’entendrà com a renuncia tàcita a ésser membre del Consell Assessor i aquest serà donat de baixa automàticament mitjançant una declaració expressa del President de la Comissió de Gestió. 33.6. El càrrec de membre del Consell Assessor és gratuït, sense perjudici del fet que la Comissió de Gestió pugui acordar el reembossament d’eventuals despeses de desplaçament i de manutenció que, en tot cas, han d’ésser prèviament acordades amb cada membre.
Facultats del Consell Assessor i modalitats de convocatòria. 34.1. El Consell Assessor és un òrgan consultiu no vinculant. 34.2. El Consell Assessor es reuneix únicament a convocatòria de la Comissió de Gestió, que haurà de convocar-lo almenys dues vegades a l’any, una d’elles abans d’elaborar el pressupost, i totes les altres vegades que ho estimi necessari.
President i Secretari del Consell Assessor. El Consell Assessor es presidit pel President de la Comissió de Gestió. El Secretari del mateix és el Secretari de la Comissió de Gestió, el qual aixeca acta de les reunions.
Grups de treball. A proposta del Consell Assessor o per iniciativa pròpia, la Comissió de Gestió decideix la creació i l’extinció de grups de treball.
Dels titulars de drets reals a la zona del bé declarat. Cada vegada que s’hagi de realitzar alguna intervenció que pugui afectar, directa o indirectament, als titulars de drets reals a la zona del bé declarat, en virtut del que disposa l’article núm. 27 de la Constitució, la comissió de gestió consultarà prèviament els representants dels propietaris privats i/o titulars de drets a la vall del Madriu-Perafita-Claror,
Drets d’autor i drets veïns. Cap membre del Consell Assessor no pot fer seu com a drets d’autor i drets veïns, res del que coneix a raó de la seva qualitat de membre del Consell Assessor, ni tampoc res del que sigui objecte de consulta, debat o informació, en el si del Consell Assessor i/o de la Comissió de Gestió, atès que tots els esmentats drets pertanyen al conjunt dels quatre Comuns. TITOL IV.- RÈGIM D’EXPLOTACIÓ I D’IMPLEMENTACIÓ D’OBJECTIUS.
Estudis preliminars i determinació del calendari d’implementació. A comptar de l’entrada en vigor del present Pla de Gestió, una vegada constituïts els òrgans, nomenat el Director, i obtinguts els recursos econòmics necessaris, la Comissió de Gestió celebra les oportunes reunions i encomana els estudis pertinents, a la vista i en funció dels quals decidirà, per a cada un dels objectius ressenyats en el present Pla de Gestió, les modalitats, instruments i calendari de les actuacions necessàries per implementar-los.
Sostenibilitat en la implementació dels objectius. 40.1. El criteri de sostenibilitat i preservació és el criteri major de definició de totes les intervencions i d’implementació d’objectius a la zona del bé declarat. 40.2. No obstant això, la conservació i el millorament de la Vall han de propiciar el gaudiment del bé cultural declarat per part de la població. En aquest sentit, es fomenten les visites i el turisme sempre dintre del marc de la sostenibilitat, i la difusió del coneixement del bé declarat, les funcions didàctiques i pedagògiques i la divulgació científica són funcions primordials de la gestió de la Vall.
Altres criteris en la implementació dels objectius. El desenvolupament dels objectius ressenyats en el present pla s’efectua també en funció dels criteris i pautes següents: 1) Les tasques de conservació són prioritàries sobre les de millorament. 2) Les intervencions urgents són prioritàries sobre aquelles que hagin de ser objecte d’estudis. Quan no hi hagi caràcter d’urgència, la definició de les intervencions és precedida pels estudis científics i tècnics necessaris, en règim de pluridisciplinaritat. 3) Els usos i la intensitat de les intervencions es defineixen segons les zones entre les quals, en cada cas, es pot subdividir el bé declarat. 4) Les estratègies de caràcter general i global han de ser correlacionades amb les sectorials. 5) El règim d’actuació temporal ha de ser objecte de previsions i planificacions anyals i plurianuals, seguint criteris de progressivitat. 6) El règim general de prohibició d’activitats ha de ser compatible amb els usos i activitats permesos. 7) Es privilegien els sistemes d’incentivació, d’informació ciutadana, de conscienciació i de responsabilització social sobre els procediments sancionadors. 8) Els accessos a la vall s’ajustaran a establert a l’article 14.2 del present Pla.
Permanència i pernoctació. 42.1. La permanència de persones fora dels perímetres autoritzats existents es limita en el temps i la regula el Comú a qui correspongui el territori. 42.2. La pernoctació se subjecta a autorització prèvia del Comú a qui correspongui el territori i també es limita en el temps i en l’espai. 42.3. A l’entorn de protecció, cada Comú regula les activitats dins del seu territori vetllant perquè no perjudiquin el paisatge cultural declarat. 42.3. Les limitacions fixades en els anteriors apartats del present article no son d’aplicació a la permanència i pernoctació en les edificacions de propietat privada. TÍTOL V.- RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER. CAPÍTOL PRIMER.-FINANÇAMENT I RÈGIM PRESSUPOSTARI.
Principi de suficiència. 43.1. El gaudiment del paisatge cultural per part del públic en general es fa sota el principi de suficiència. 43.2. Per tant, l’ús i gaudiment privatiu del bé declarat, mitjançant determinades activitats, situacions i ocupacions, pot ésser sotmès a percepció de preus públics, acordats, segons escau, pel Comú o Comuns interessats, o pels 4 Comuns i publicats per cada un d’ells.
Principi d’explotació autònoma de les riqueses naturals. En concordança amb les restants disposicions del present Pla de Gestió, l’explotació de les riqueses naturals per part de cada Comú titular i propietari és feta en règim d’autonomia i autogovern per part del mateix, amb independència absoluta en relació amb el marc econòmic i financer de la gestió del paisatge cultural del Madriu.
Despeses d’inversió i de funcionament. 45.2. Els quatre Comuns decideixen a la unanimitat en el sí de la Comissió de gestió, i després d’haver oït el parer del Consell Assessor, l’import anyal global de les despeses d’inversió i funcionament i la seva repartició pressupostària, quan actuen en règim de coordinació i cooperació d’acord amb el que disposa l’article 16.2. 45.1. Les actuacions de conservació, restauració i manteniment es poden accollir als ajuts que el Govern ha d’implantar en aplicació de l’article 35 de la Llei 9/2003 del patrimoni cultural d’Andorra. 45.3. Les disposicions anteriors del present article s’entenen sense perjudici del fet que cada Comú pugui lliurement pressupostar un import complementari per efectuar altres despeses d’inversió i de funcionament en la part del territori del bé declarat que li correspon.
Transferències comunals al pressupost del Pla de Gestió. Les aportacions al compte bancari obert a nom de la Comissió de Gestió s’efectuen mitjançant transferència.
Dació de béns immobles en pagament de deutes tributaris i altres. Les administracions públiques poden acceptar, a sol·licitud de la persona interessada, la dació de béns integrants del patrimoni cultural d’Andorra en pagament de deutes tributaris o d’un altre tipus.
Règim financer de la zona del bé declarat. El règim de finances públiques concernint les actuacions de la Comissió de Gestió sobre la zona del bé declarat és el que queda fixat per la Llei General de les Finances Públiques de 19 de desembre de 1996 i la Llei de les Finances Comunals de 27 de juny de 2.003.
Recursos econòmics de la Comissió de Gestió. Els recursos econòmics de la Comissió de Gestió són: -Les transferències del Govern en els termes de l’article 35 de la Llei 09/2003. -Les transferències de cada Comú membre de la Comissió de Gestió. -Els preus públics que fixin els Comuns. -Les donacions inter vivos o mortis causa. -Les eventuals donacions d’altres organismes internacionals. -Contribucions especials. -Altres fons de finançament públiques o privades.
Interventor. El càrrec d’interventor és exercit per torn rotatori anyal, de l’1 de gener al 31 de desembre de cada any natural, per l’interventor general o l’interventor adjunt del Comú que ostenta la presidència de la Comissió de Gestió. CAPÍTOL II.-CONTRACTACIÓ PÚBLICA.
Règim de contractació pública en zona del bé declarat. La contractació pública concernint les actuacions sobre la zona del bé declarat se sotmet a la Llei de contractació pública de 9 de novembre de 2.000. TÍTOL VI.- RÈGIM TEMPORAL.
Efectivitat de la constitució de la Comissió de Gestió. La Comissió de Gestió queda constituïda al mateix moment en que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el present Pla de Gestió.
Data d’inici de la implementació del Pla de Gestió. 53.1. El Pla de Gestió es comença a implementar a partir del moment en què queda aprovat el pressupost d’actuació per part de la Comissió de Gestió i una vegada complertes les previsions del present Pla de Gestió. 53.2.Totes les disposicions del present Pla de Gestió que comporten prohibicions o que imposen obligacions i deures són aplicables a partir de la data de la publicació del present Pla de Gestió, independentment de la data en que, segons el que preveu l’apartat 1 del present article, es comenci a implementar el Pla de Gestió.
Modificacions del Pla de Gestió. El present Pla de Gestió podrà ser modificat pels quatre Comuns que el componen.
Extinció del Pla de Gestió. 55.1. A iniciativa d’un qualsevol dels quatre Comuns que componen la Comissió de Gestió, el present Pla de Gestió quedarà extingit. 55.2. En cas d’extinció, s’hauran de complir novament les disposicions de l’article 16.3 de la Llei 9/2003 , en les condicions i la forma que els Comuns decideixin. 55.3. Mentre no sigui aprovat i publicat el nou Pla de Gestió, regirà l’anterior Pla de Gestió en règim transitori.
Derogació del Pla de Gestió. El present Pla de Gestió quedarà derogat i els seus òrgans quedaran extingits quan, en virtut d’una norma de rang legislatiu, cessi l’obligació d’existir un Pla de Gestió, o quan es revoqui la declaració del bé.
Director, la Comissió de Gestió exerceix les funcions d’aquest.
Pla de Gestió no és preceptiva.
Pla de Gestió entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 14 de desembre del 2011 Comú d’Encamp Comú d’Andorra la Vella El Cònsol major La Cònsol major Comú de Sant Julià de Lòria Comú d’Escaldes-Engordany El Cònsol major La Cònsol major