Estat: vigent · Text vigent a 24/10/2026 · Dades fins al BOPA del 22/10/2026 · Publicada al BOPA núm. 37, any 2005 (27/04/2005) · Pàgina completa (historial de versions)
Text consolidat de treball elaborat per MCA Assessors a partir del BOPA. No és un text oficial: en cas de discrepància mana el BOPA. Les notes (remissions, disposicions de la llei original, correccions) són d'elaboració pròpia i estan pendents de revisió professional.
Objecte
1. Aquesta Ordre ministerial té per objecte establir els criteris d’ordre tècnic per a la concepció, la instal·lació, i el manteniment de les estacions de depuració per a habitatges unifamiliars, habitatges plurifamiliars, centres comercials i edificis de serveis, per a la separació de líquids lleugers, per a la separació de greixos, i per a les instal·lacions agropecuàries.
2. La separació de líquids lleugers es dona en estacions de servei, túnels i zones de rentat, entre d’altres. La separació de greixos es dona en restaurants, cantines i activitats amb dominants greixoses i olioses d’origen vegetal o animal, com ara en indústries de transformació de la carn, i de productes elaborats, entre d’altres.
Àmbit d’aplicació
1. Aquestes prescripcions tècniques s’apliquen a les estacions de depuració, i a les activitats i tipus d’instal·lacions, per tal que puguin ser autoritzades. Queden inclosos en l’àmbit d’aplicació:
a) Abocaments directes procedents dels edificis o les urbanitzacions que no poden connectar-se a la xarxa de clavegueres o col·lectors
b) Abocaments indirectes dels edificis o dels conjunts d’edificis superiors als 300 equivalents-habitants, que puguin perjudicar el funcionament de les estacions de depuració
c) Locals ramaders de nova construcció.
d) Restaurants i cantines amb capacitat superior a 100 coberts, entenent que un cobert equival a 1m 2 de menjador, activitats amb dominants greixoses i olioses d’origen vegetal o animal
e) Rentadors de cotxes
f) Tallers mecànics
g) Estacions de distribució de carburant
h) Activitats amb processos industrials relacionats amb olis minerals o hidrocarburs d’origen petrolífer, de la llista I i II de l’annex A del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials de data 18 de desembre de 1996, com ara la neteja d’elements impregnats de líquids lleugers, les zones d’aparcament, les zones d’emmagatzematge i de transvasament, la protecció de zones sensibles, la venda i rentat de vehicles nous, i els parcs de ferralla
2. Les estacions de depuració d’altres activitats o tipus d’instal·lacions diferents de les que es tracten en les presents prescripcions tècniques, per la seva especificitat i per la diferència de processos i d’efluents que es poden generar, no són objecte d’aquestes prescripcions tècniques. Aquestes s’han de sotmetre a l’autorització cas per cas del Govern, després de l’informe previ del Departament de Medi Ambient, basat en la memòria lliurada, que ha d’incloure com a mínim els apartats definits a l’article 5 del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, aprovat pel Govern en la seva sessió de data 18 de desembre de 1996, i també aquella documentació complementària que el Departament de Medi Ambient pugui requerir.
3. Nogensmenys, el Departament de Medi Ambient pot publicar altres prescripcions tècniques per a aquelles activitats que no són objecte de les presents, i que requereixen autorització d’abocament.
4. Les tècniques patentades, i/o marques comercials, que no responguin a les prescripcions tècniques definides per aquest document, només es podran aplicar en els casos en què les tècniques i els dimensionaments definits en aquest document siguin difícilment aplicables, puguin comportar riscos per al funcionament correcte de la instal·lació o que, per condicionants d’espai justificats, les tècniques clàssiques definides en aquest document requereixin superfícies superiors a les disponibles, sense perjudici de que es compleixin els nivells necessaris a la sortida de les instal·lacions de depuració.
5. Així mateix, les empreses subministradores o fabricants d’aquestes tècniques patentades, i/o marques comercials, hauran de validar el funcionament dels seus equips prèvia utilització i/o comercialització, mitjançant la sol·licitud corresponent adreçada al Departament de Medi Ambient, que ha d’incloure un dossier complet sobre l’equip, definint: àmbits d’aplicació, materials, dimensionaments, precaucions d’instal·lació i funcionament, esquemes, prescripcions de manteniment, referències, normes europees a les quals responen, nivells i rendiments garantits, entre d’altra documentació que el Departament de Medi Ambient pugui requerir. Aquesta documentació té per objectiu comprovar que, les tècniques patentades, i/o marques comercials, reuneixen les Aquesta documentació té per objectiu comprovar que, les tècniques patentades, i/o marques comercials, reuneixen les condicions necessàries per garantir l’abocament legalment permès. El Departament de Medi Ambient, a la vista de la documentació presentada, n’informarà el Govern, que autoritzarà o refusarà la o les tècniques proposades, mitjançant la corresponent resolució.
Les Estacions de depuració es divideixen en diferents categories segons la seva capacitat, el mitjà de transport utilitzat per conduir les aigües residuals fins al sistema de tractament, les característiques de les aigües residuals que es volen tractar i els objectius que es volen obtenir. A efectes d’aquestes prescripcions tècniques, es defineixen els conceptes següents:
1. Aerobi: Es diu d’un medi que conté oxigen.
2. Anaerobi: Es diu d’un medi sense oxigen.
3. Aigües grises (o domèstiques): Aigües residuals de cuina, de lavabos i dutxes (rentavaixella, màquina de rentar, dutxes...).
4. Aigües marrons: Aigües pluvials i/o de neteja recollides en les diferents superfícies susceptibles a ser utilitzades pel bestiar, el femer i la fossa de purins; es consideren com a aigües residuals.
5. Aigües netes o blanques: Aigües que no han estat sotmeses a cap procés de transformació de tal manera que la seva potencial capacitat de pertorbació del medi és nul·la.
6. Aigües negres: Aigües procedents dels inodors.
7. Aigües pluvials: Aigües procedents de la precipitació atmosfèrica que, d’acord amb el seu recorregut d’escolament, tenen un caràcter de contaminades o no.
8. Aeració: Procés de transferència d’oxigen de l’aire a l’aigua per mitjans naturals o artificials (agitació mecànica o difusió d’aire).
9. Arqueta: Construcció, enterrada o semienterrada, oberta per la seva part superior o tapada, on conflueixen una o més canonades i que permet l’accés a la o les conduccions.
10. Arqueta de registre o pou de registre: Arqueta que permet realitzar les tasques de manteniment i les corresponents inspeccions visuals o per càmera, a més del mostreig de l’aigua.
11. Autocontrol: És el control que ha de fer el propietari, de forma directa, o indirecta per mitjà d’una empresa especialitzada, de les seves instal·lacions de tractament.
12. Biofilm: Pel·lícula biològica adherida a un medi sòlid i que porta a terme la degradació de la matèria orgànica.
13. By-pass: Conjunt d’elements utilitzats per desviar l’aigua residual d’un procés o planta de tractament en condicions d’emergència, de manteniment o d’operació.
14. Cabal: Volum de fluid que travessa una secció coneguda per unitat de temps.
15. Cabal punta: Cabal màxim en un interval de temps.
16. Col·lector: Canonada que recull i condueix les aigües residuals.
17. Col·lector general: Col·lector de transport que recull les aigües residuals fins a l’Estació depuradora d’aigües residuals (EDAR).
18. Col·lector secundari o clavegueram: Col·lector de recollida de les aigües residuals dels nuclis urbans fins al col·lector general o fins a un sistema de depuració.
19. Demanda bioquímica d’oxigen (DBO): Quantitat d’oxigen que necessiten els microorganismes per a l’estabilització de la matèria org
19. Demanda bioquímica d’oxigen (DBO): Quantitat d’oxigen que necessiten els microorganismes per a l’estabilització de la matèria orgànica sota condicions de temps i de temperatura específiques (generalment 5 dies i 20 ªC).
20. Demanda química d’oxigen (DQO): Mesura de la quantitat d’oxigen requerit per a l’oxidació química de la matèria orgànica de l’aigua residual, utilitzant com a oxidant sals inorgàniques de permanganat o dicromat de potassi.
21. Desgreixador: És un aparell de separació de greixos destinat a retenir les matèries sòlides, els greixos i els olis presents en les aigües grises, que té una funció de protecció aigües avall, dels diferents components de la instal·lació de depuració dels habitatges unifamiliars.
22. Diàmetre nominal (DNi): Diàmetre útil interior del tub o canonada.
23. Dispositiu de derivació: És un sistema de by-pass que permet, a un cabal superior al cabal màxim de referència, contornar el separador.
24. Equivalent-habitant (EH): De forma general, és la càrrega mitjana produïda per un habitant durant un dia, i es defineix sobre la base del paràmetre en què es mesura. A efectes de definir la capacitat de les Estacions depuradores d’aigües residuals en relació amb la massa de contaminació que reben, l’equivalent-habitant es defineix com la càrrega orgànica biodegradable que en cinc dies té una demanda bioquímica (DBO 5 ) de 60 grams d’oxigen per dia.
25. Efluent: Aigua o un altre líquid que transita per una instal·lació de tractament o procés de tractament.
26. Estabulació: Acció i manera de criar i mantenir el bestiar dins un estable.
27. Exutori: Indret on s’expulsen les aigües depurades al medi natural.
28. Fem: Excrements del bestiar de renda d'una explotació agrícola, barrejats amb els productes utilitzats per al jaç del bestiar.
29. Greixos: S’entenen totes les substàncies d’origen vegetal o animal, amb una densitat inferior o igual a 0,95 g/cm 3 , pràcticament o totalment insolubles i saponificables. Per a densitats superiors a 0,95 g/cm 3 es requereix un estudi específic, i el Departament de Medi Ambient autoritzarà cas per cas.
30. Habitació principal: És tota sala que tingui una superfície d’entre 7m 2 i 40 m 2 , altra que la cuina, els banys, els lavabos, els passadissos, els cellers, els trasters i els garatges. En aquelles sales de superfície superior a 40 m 2 , es compten tantes habitacions principals com superfície o porcions de superfície de 40 m 2 .
31. Habitatges unifamiliars: Són aquells habitatges que tenen una capacitat màxima per a deu (10) habitants.
32. Habitatges plurifamiliars: Són aquells habitatges o agrupacions d’habitatges que tenen una capacitat superior a deu (10) habitants.
33. Jaç: Material disposat perquè el bestiar hi jegui al damunt.
34. Líquids lleugers: Tots els líquids amb una densitat inferior o igual a 0,95 g/cm 3 , pràcticament o totalment insolubles o insaponificables (com ara, els hidrocarburs).
35. Manteniment correctiu: És aquell que es fa a un equip o element com a conseqüència d’una avaria o d’una disminució de la qualitat del servei per sota dels límits prefixats.
35. Manteniment correctiu: És aquell que es fa a un equip o element com a conseqüència d’una avaria o d’una disminució de la qualitat del servei per sota dels límits prefixats. Tot i que en general es tracta d’un manteniment no programat, de vegades es pot planificar
36. Manteniment curatiu: És aquell que es fa a un equip o element, crític o essencial, com a conseqüència d’una avaria o d’una disminució de la qualitat del servei. Es tracta d’un manteniment no programat i, per tant, no es pot planificar.
37. Manteniment normatiu o regulat per la legislació: És aquella part del manteniment preventiu establerta per la legislació, com ara aquestes prescripcions tècniques. Inclou tant equips com instal·lacions.
38. Manteniment preventiu: És aquell que es fa a un equip o element com a conseqüència de determinats criteris prefixats (períodes de temps, variacions estacionals, augment població estacional o altre) amb l’objectiu d’evitar avaries o disminucions del rendiment que puguin afectar el bon funcionament del sistema de sanejament. Per tant, es tracta sempre d’un manteniment programat.
39. Matèries en suspensió (MES): Són aquelles matèries resultants d’una filtració a través d’una membrana de filtració de 0,45 micres, que s’asseca a 105º C i es pesa, o bé d’una centrifugació durant 5 minuts, com a mínim, amb una acceleració mitjana de 2800 a 3200 g, que s’asseca a 105º C i es pesa.
40. Nitrogen amoniacal (N-NH 3 o N-NH 4 + ): Nitrogen present com a amoníac lliure i ions amonis. Prové de la descomposició de la matèria orgànica. Pot presentar un risc de toxicitat directa sobre els organismes aquàtics.
41. Nitrogen Kjeldahl (NTK): Nitrogen orgànic i amoniacal, determinat per mineralització de l’àcid sulfúric en condicions específiques. És pràcticament en la seva totalitat el nitrogen present a les aigües residuals.
42. Permeabilitat: Capacitat d’infiltració de l’aigua al sòl. S’expressa en unitat d’espai per unitat de temps.
43. Pretractament: Procés que condiciona les aigües residuals per al seu tractament posterior.
44. Purí: Fem líquid.
45. Realça: Element complementari que garanteix l’anivellament del sistema de tractament respecte al terra acabat, sobretot en cas de protecció contra el gel.
46. Sanejament autònom (o individual): És aquella instal·lació que tracta les aigües residuals procedents dels habitatges unifamiliars fins a 10 Equivalents-habitants (EH), en aquells casos en què les aigües residuals no es poden conduir a un sistema de tractament col·lectiu o semicol·lectiu.
47. Sanejament autònom agrupat: És el sanejament per a habitatges o grups d’habitatges, dins el marc del sanejament semicol·lectiu, amb capacitat total superior a 10 Equivalents-habitants (EH), embrancats o no a una xarxa de claveguera, i que no s’embranquen a un sistema de tractament col·lectiu.
48. Separador de greixos: És un aparell de separació de greixos destinat a retenir les matèries sòlides, greixos i olis presents en les aigües grises, que té una funció de protecció aigües avall dels diferents components de la instal·lació de depuració de restaurants, cantines i, en general, tota activitat que pel desenvolupament normal de la seva activitat evacua quantitats importants de greixos i olis vegetals i animals.
49. Talla nominal (TN): S’entén com el número, sense unitat, aproximativament igual al valor numèric del cabal màxim de l’efluent, expressat en litres per segon.
Requisits per a l’autorització
1. Per a la concepció i la instal·lació d’una estació de depuració d’aigües residuals és necessària l’autorització del Govern, després de l’informe previ del Departament de Medi Ambient, que analitza el projecte, redactat segons aquestes prescripcions tècniques. A la vista de l’informe del Departament de Medi Ambient, el Govern atorga o no l’autorització corresponent.
Contingut del projecte
1. El projecte ha d’incloure com a mínim els apartats i els requeriments específics següents:
a) Característiques detallades de l’activitat que genera les aigües que s’han de tractar. Determinació, a la parcel·la, del dispositiu de depuració adoptat i del mitjà d’evacuació.
b) Localització exacta (en plànol georeferenciat en coordenades Lambert zona III d’Andorra, com també l’anivellament general d’Andorra) del punt on es produeix l’evacuació, la injecció o el dipòsit de les aigües o productes residuals al medi, i disseny del sistema d’evacuació.
c) Característiques qualitatives i quantitatives dels abocaments, tenint en compte les possibles variacions estacionals: cabal mitjà diari, coeficient punta, cabal punta, concentracions dels compostos abocats.
d) Descripció detallada de les instal·lacions de depuració: plànols de detall dels diferents equips que integren la línia de depuració; perfils longitudinals, talls transversals, vistes en planta; pendents del terreny; materials utilitzats; emplaçament detallat de la instal·lació i esquema de la línia amb el corresponent diagrama de fluxos, grafiat en un plànol a escala, i on figurin referències al sistema de coordenades Lambert III utilitzat a Andorra.
e) Dimensionament de la línia de tractament, especificant-ne les bases de dimensionament i les hipòtesis adoptades. S’han de detallar i justificar tots els càlculs.
f) Per als casos de sistemes de tractament i dispersió pel sòl, estudi del sòl que ha de contenir la informació tècnica següent: superfície estudiada, dades geològiques i edàfiques (bibliografia i sondeigs), dades hidrogeològiques (presència i profunditat de capes freàtiques, sentit d’escolament, afectació de zones de captació destinades a la producció d’aigua per a consum humà, etc...), dades topogràfiques (pendents i geomorfologia), dades hidrogràfiques (rius, torrents, canals laterals de carretera, etc.), mesura de la permeabilitat del terreny i apreciació de l’hidromorfisme.
g) Identificació de la persona o de l’empresa que farà les tasques de manteniment i d’autocontrol, adjuntant-hi un compromís entre les parts, per tal de donar compliment a les prescripcions del Títol VIII de la present Ordre ministerial.
h) Descripció de les operacions de manteniment de les instal·lacions, incloent-hi la seva freqüència, les operacions de buidat i de neteja, els manteniments electromecànics i elèctrics, els corre
h) Descripció de les operacions de manteniment de les instal·lacions, incloent-hi la seva freqüència, les operacions de buidat i de neteja, els manteniments electromecànics i elèctrics, els corresponents calibratges, a més de les verificacions i les adaptacions dels paràmetres de funcionament dels processos.
i) Cronograma detallat de les obres, i mesures que s’adoptaran per reduir la contaminació durant les obres, si escau.
j) Pla d’emergència.
k) Certificat signat per un tècnic autoritzat pel Govern en què ha de certificar que el projecte satisfà les presents prescripcions tècniques.
Durabilitat
1. Per tal d’assegurar la durabilitat en el temps de les instal·lacions, se seguiran les prescripcions següents:
a) No es permet la instal·lació de cap tipus de recipient o element de ferro o fusta.
b) La resistència de les cisternes soterrades ha de ser compatible amb l’alçada del reompliment final, amb la possible presència de nivell freàtic i amb les càrregues suplementàries que es puguin aplicar.
c) Per a la comprovació o la determinació de la qualitat del material i del càlcul de resistència mecànica dels elements, cal referir-se a les normatives tècniques internacionals corresponents. Totes les obres han de ser fabricades obligatòriament amb un material que tingui una resistència apropiada contra la corrosió. Si no és el cas, s’han de protegir les parts interiors amb una capa protectora que eviti la degradació de l’estructura.
d) Per resoldre o atenuar el fenomen de degradació del formigó, és obligatori realitzar una ventilació eficaç del conjunt dels equips mitjançant l’extracció dels gasos, de forma passiva per convecció natural de l’aire, o de forma activa.
e) Els elements de formigó aniran perfectament vibrats i es protegiran, de preferència, amb resines.
f) Se seguiran totes les recomanacions dels fabricants de materials. En especial, se seguiran en els àmbits del transport, de la instal·lació, de la posada en funcionament, del manteniment i, si escau, de l’abandó, la deposició, la reutilització, el reciclatge i el tractament últim.
g) Els perímetres de seguretat d’aquells elements soterrats o parcialment soterrats que puguin ser perjudicats estructuralment pel trànsit de vehicles, o més generalment per l’aplicació de càrregues puntuals, rodades o superficials, aniran delimitats visualment i físicament sobre el terreny.
h) És important preveure una protecció tèrmica en cas de gel.
Reforços
1. Quan les condicions d’instal·lació i/o utilització puguin comportar, pas de vehicles, terreny poc estable, presència d’aigües subterrànies, remuntada del nivell freàtic, terreny impermeable que impedeix la infiltració de l’aigua, terreny amb un cert pendent, es requereixen determinades precaucions d’instal·lació. Per a aquests casos és indispensable una maçoneria, un element de reforç, o qualsevol altre element complementari destinat a garantir l’estabilitat estructural dels elements de la línia i del terreny. Aquests s’han de definir en el projecte.
Ventilació i extracció
1. Per tal de descomprimir l’estació de depuració, evitar olors i renovar l’aire per al tractament, i sobretot per limitar la degradació dels materials sensibles a l
1. Per tal de descomprimir l’estació de depuració, evitar olors i renovar l’aire per al tractament, i sobretot per limitar la degradació dels materials sensibles a la corrosió, és necessari ventilar els gasos que es puguin generar. Aquesta ventilació, constituïda per una entrada i una sortida amb extractor eòlic, es localitzarà a les dues extremitats de cadascun dels equips constitutius del sistema. El sistema de ventilació ha de facilitar l’escolament lliure de l’aire a les instal·lacions. Per als dispositius de materials de síntesi, es vetllarà perquè s’equilibrin les pressions. L’annex 4 dóna un exemple de ventilació.
2. El diàmetre dels tubs de ventilació ha de ser superior o igual a 100 mm, o la secció del tub d’entrada.
3. En el cas de depuradores bacterianes, s’ha de preveure una arribada d’aire fresc a les parts baixes. El prefiltre no es considera un depurador bacterià i, per tant, no és obligatori ventilar-lo si és de material de síntesi. En cas contrari, s’ha de ventilar.
4. La canalització d’extracció ha d’estar perllongada com a mínim 1 metre per sobre del carener del teulat de l’habitatge i s’han d’evitar els colzes de 90º. En aquest punt, la canalització d’extracció es protegirà de tal manera que l’aigua de pluja no es pugui introduir en el sistema de ventilació.
Alimentació de la instal·lació
1. No es permet alimentar les instal·lacions amb aigües pluvials, o amb aigües que provinguin d’una xarxa unitària, excepte en els casos en què es vulgui tractar l’aigua de pluja contaminada per escolament en una superfície contaminada i el Departament de Medi Ambient ho aprovi expressament.
2. S’ha d’alimentar la instal·lació preferentment per gravetat, amb una xarxa separativa d’aigües de feble pendent, compresa entre el 2 i el 4%. S’autoritza la realització d’una alimentació per bombament, sempre que es prevegi un dispositiu dissipador d’energia, i laminador de cabal entre l’estació de bombament i els dispositius de separació.
3. Prefabricat o no, el sistema de bombament ha de constar d’una tapa amovible i impermeable a l’aire i a les aigües d’escolament. S’ha de ventilar la cubeta de bombament i s’ha de poder accedir fàcilment a les bombes per tal de garantir els manteniments corresponents dels sistemes electromecànics. S’ha d’instal·lar una vàlvula antiretorn a la sortida d’impulsió de cada bomba. El volum bombat en cada seqüència de funcionament de la o les bombes ha de ser com a màxim d’una vuitena (1/8) part del volum diari. El bombament constarà, com a mínim, d’una bomba en funcionament i d’una altra de les mateixes característiques de reserva.
Treball dels terrenys
1. En tot cas, abans de fer les excavacions sobre el terreny, és obligatori emmagatzemar la terra vegetal retirada en una zona reservada a aquest efecte per als últims treballs de restauració de l’obra.
2. La profunditat de l’excavació ha de permetre respectar un pendent d’entre el 2% com a mínim i el 4% com a màxim entre l’entrada i la sortida de la instal·lació.
3. La realització dels treballs per a la col·locació dels equips no pot compactar els terrenys situats a les zones de drenatge. Els ginys d’obra no poden circular sobre el terreny destinat als dispositius de tractament pel
3. La realització dels treballs per a la col·locació dels equips no pot compactar els terrenys situats a les zones de drenatge. Els ginys d’obra no poden circular sobre el terreny destinat als dispositius de tractament pel sòl.
4. Per al reompliment de les excavacions, s’utilitza sorra o terra procedent de l’excavació que s’ha netejat prèviament dels possibles elements punxeguts i de les pedres i graves.
5. Els ginys han de fer les rases i/o excavacions en una sola vegada per evitar tota possible compactació. Es prohibeix l’excavació quan el terra està humit.
6. S’escarifiquen les parets i el fons de les rases amb un rasclet en un gruix aproximat de 0,02 m.
Condicions de col·locació dels aparells prefabricats
1. Els aparells amb fons pla han d’estar col·locats sobre un llit de sorra de gruix regular de 10 cm, compactat, pla i horitzontal, o bé sobre una capa de formigó de neteja. L'ompliment amb aigua dels aparells i l’ompliment de les excavacions s’ha de fer de manera simultània per tal d’equilibrar les pressions.
2. Els aparells cilíndrics s’han de col·locar sobre un llit de sorra d’un gruix regular de 10 cm, pla i horitzontal i seguidament s’han de bloquejar amb sorra fins a 1/3 de l’alçada. L’ompliment amb aigua es fa a continuació, i sempre de manera simultània.
3. En el cas de sòls impermeables o argilosos, el llit ha d’estar fet amb una capa de 20 cm de sorra estabilitzada (sorra barrejada amb ciment segons la dosificació de 200 kg de ciment per cada metre cúbic de sorra).
4. Amb la finalitat d’evitar l’aixecament dels elements soterrats o semisoterrats per efecte de la flotació causada per la pujada del nivell freàtic, en especial quan es fan operacions de buidat, s’adoptarà una de les dues configuracions següents:
a) Es col·locaran piezòmetres a proximitat per avaluar la presència o no del nivell freàtic i evitar, per tant, operacions de buidat en condicions de nivell freàtic alt. El diàmetre d’aquests piezòmetres permetrà la instal·lació d’un bombament provisional, en cas de necessitat, per tal de rebaixar el nivell freàtic durant les operacions de buidat i/o de neteja. En tot cas, els piezòmetres hauran d’estar protegits contra l’entrada d’aigua pluvial o d’elements que els puguin obstruir.
b) S’instal·laran tots aquells dispositius que evitin l’aixecament de l’aparell prefabricat, en condicions de presència o absència del nivell freàtic, i en condicions de buidat o d’ompliment de l’aparell. En totes dues configuracions, en cas que existeixi un risc d’aixafament de l’aparell prefabricat, el buidat i la neteja d’aquest aparell es farà garantint la cota normal de funcionament de la làmina d’aigua.
Patents o marques comercials
1. En els casos en què s’utilitzin patents i/o marques comercials, se seguiran totes les prescripcions descrites en el dossier de sol·licitud, a la vista del qual el Govern les ha autoritzat mitjançant la corresponent resolució. Per la seva utilització, s’adoptaran les prescripcions específiques definides en el dossier de sol·licitud resolt favorablement, així com les presents prescripcions tècniques sempre que aquestes no es contradiguin. En els casos que es contradiguin, prevaldran les prescripcions autoritzades de les patents i/o marques comercials.
Canalitzacions i embrancaments
1. Els tubs o canalitzacions que condueixen l’aigua residual no poden tenir angles de 90º. L’angle de 90º s’ha de substituir per dos colzes successius de 45º. Si no es poden evitar, s’ha d’instal·lar un dispositiu que permeti la purga i la neteja.
2. En un dispositiu de tractament, el diàmetre de les canalitzacions de sortida ha de tenir una secció equivalent a la suma de les seccions útils dels embrancaments d’entrada als equips de pretractament, essent el diàmetre resultant com a mínim igual a 100 mm.
3. Les canalitzacions han de ser conformes a les normatives tècniques internacionals
4. L’embrancament de les canalitzacions als aparells, així com les unions entre canalitzacions i les unions arqueta-tub, s’han de fer de manera estanca. La realització de les unions han d’evitar possibles ruptures per compactacions diferencials entre els diferents elements de la instal·lació.
5. Es prestarà una atenció especial als embrancaments de canonades que transportin aigües residuals que hagin transitat per elements dilaceradors o trituradors, especialment en els casos en què els elements de la línia de tractament facin funcions de decantació o de flotació física.
Condicions per a l’ús d’instal·lacions parcialment soterrades
1. Es pot instal·lar el pretractament i els aparells perifèrics de manera semisoterrada per assegurar-ne el compliment de les presents prescripcions tècniques. En aquests casos, els fons de les excavacions s’han de situar a una profunditat mitjana (aprox. a 50% de l’alçada d’un tanc) i s’han de cobrir amb una capa de 20 cm de sorra estabilitzada.
Instal·lacions en zones tancades d’obra
1. En el cas d’un element no soterrat, la instal·lació s’ha de fer en un local que no comuniqui directament amb les habitacions, cuines, llocs habituals de treball i els locals destinats a la venda, a la manutenció o a la conservació d’aliments. Aquest local ha de constar d’un sistema de ventilació alta i baixa que permeti la renovació de l’aire.
2. El local ha d’estar comunicat directament amb l’exterior per poder fer les operacions de manteniment periòdiques.
3. L’alçada d’aire lliure és igual a l’alçada de l’element més alt, més un (1) metre suplementari.
Pendents de la línia de tractament
1. Entre la o les fosses sèptiques i l’entrada dels dispositius de dosificació per al tractament pel sòl s’ha de respectar un pendent com a mínim del 5 0 / 00 i com a màxim del 10 0 / 00 .
2. En els tubs de drenatge dels dispositius de tractament pel sòl, en el cas dels habitatges unifamiliars, el pendent de la línia ha de ser igual zero.
Condicionants de la parcel·la
1. Tota plantació d’arbres o d’altra vegetació que desenvolupi arrels ha d’estar a més de 3 m dels sistemes de tractament pel sòl. Així mateix, els límits de propietat s’han de situar, com a mínim, a 3 m de qualsevol element de la línia de depuració d’aigües.
Estanquitat i accessibilitat
1. Totes les tapes i els dispositius de tancament han de ser visibles a nivell de la rasant del terreny evitant l’entrada de les a
1. Totes les tapes i els dispositius de tancament han de ser visibles a nivell de la rasant del terreny evitant l’entrada de les aigües d’escorrentiu, la fuga d’aigües i la fuita d’olors. Han de ser impermeables a l’aire. Si és necessari, s’han de col·locar realçaments per permetre l’accessibilitat per al manteniment i el control en el cas que s’hagin de soterrar més els equips.
Definició de la línia de tractament
1. Els sistemes de tractament d’aigua residual han de depurar tant l’aigua negra com l’aigua grisa, i han de constar obligatòriament de les quatre fases següents:
a) La recollida.
b) El pretractament, que pot ser una fossa sèptica totes aigües o instal·lacions de depuració biològica de cultius lliures o fixats (fangs activats o filtres percoladors).
c) El tractament, que ha de garantir: i. la depuració i l’evacuació pel sòl (drenatge subterrani o llit de drenatge; filtre de sorra no drenat o filtre de sorra en terraplè); ii. la depuració dels efluents abans de l’evacuació al medi hidràulic superficial (filtre de sorra drenat a flux, vertical o horitzontal, i en terraplè o no).
d) L’evacuació, que pot ser pel sòl o bé al medi hídric superficial.
2. Les aigües pluvials no s’han de dirigir en cap cas a la línia de tractament.
Recollida i pretractament
1. La fase de recollida comprèn la recollida de les aigües residuals i la retirada d’elements que poden perjudicar els equips instal·lats posteriorment. Els equips de recollida i de retirada d’elements grollers són: el desgreixador (article 21) i el desbast (article 46). S’inclouen dins d’aquesta fase les conduccions d’aigua des de la recollida fins al pretractament.
2. El pretractament comprèn aquelles tècniques en què s’inicia el tractament però que en cap cas no són un tractament complet, ja que per elles soles no s’aconsegueixen els nivells de depuració ni els rendiments desitjats en el cas de les línies de depuració per a habitatges unifamiliars. Els equips habituals de pretractament són els següents: fossa sèptica totes aigües (article 22), prefiltre (article 23), fangs activats (article 24), i llit percolador (article 25).
3. En la concepció i el disseny, des d’abans de la recollida d’aigua fins a l’entrada del tractament, cal tenir en compte altres elements necessaris per al bon funcionament de la línia de depuració. Aquests elements són: la ventilació i extracció del sistema (article 8), l’alimentació de la instal·lació (article 9), i el compartiment de dosificació (article 33).
Desgreixador
1. S’ha d’utilitzar un desgreixador aigües amunt del pretractament, en un sanejament autònom d’habitatge unifamiliar en els casos en què l’element de pretractament estigui molt allunyat de l’habitatge.
2. El desgreixador només ha de rebre les aigües grises.
3. Quan es requereixi una elevació de la línia d’aigua, el desgreixador s’ha de col·locar abans de l’estació de bombament. Per evitar l’emulsió de l’efluent, cap instal·lació de bombament no ha de precedir el desgreixador.
4. El desgreixador, quan estigui situat a l’exterior, s’ha de col·locar a menys de 2 m a l’exter
4. El desgreixador, quan estigui situat a l’exterior, s’ha de col·locar a menys de 2 m a l’exterior de l’habitatge, separat del pas dels vehicles, protegit del gel, però tan a prop com sigui possible de les cuines, a fi d’evitar possibles embussos a les canonades.
5. El desgreixador ha d’estar adequadament ventilat per permetre l’evacuació dels gasos.
6. En el cas d’un habitatge unifamiliar, el volum útil (volum per al líquid i les matèries retingudes a sota del punt de desguàs) ha de ser almenys igual a 200 litres per als efluents procedents de la cuina. En el cas que totes les aigües grises passin pel desgreixador, aquest ha de tenir un volum almenys igual a 500 litres. Es prohibeix alimentar el desgreixador amb aigües negres.
Fossa sèptica totes aigües
1. Una fossa sèptica totes aigües és un aparell destinat a la liqüefacció parcial de les matèries sòlides orgàniques contingudes a les aigües residuals i a la retenció de les matèries sòlides i els residus flotants. Ha de captar totes les aigües negres i les aigües grises.
2. La resistència de la fossa sèptica ha de ser compatible amb l’alçada del terraplè final, depenent de la profunditat a què s’instal·la.
3. Per tal d’evitar riscos d’obstrucció o de rebliment, la fossa sèptica totes aigües ha de situar-se al més a prop possible de l’habitatge i l’alimentació de la fossa sèptica totes aigües s’ha de fer amb un pendent de com a mínim el 2% i com a màxim del 4 %.
4. Les fosses sèptiques totes aigües han de preveure els elements següents:
a) Registre d’inspecció i de manteniment.
b) Ventilació per una entrada i una sortida d’aire d’un diàmetre superior o igual a 100 mm.
c) Un sistema d’entrada i de sortida amb colze, submergit sota la superfície de l’aigua, per evitar que la crosta superficial pugui ser arrossegada.
d) Un sistema de sortida molt ben protegit per un deflector o altre, per evitar les sortides de fangs, greixos i escumes.
e) Una concepció general que eviti al màxim les turbulències i els curt-circuits hidràulics.
5. Les fosses han d’estar apartades del pas de qualsevol giny de rodes o estàtic, excepte si s’adopten precaucions particulars en l’emplaçament i la protecció. La fossa ha de ser sempre accessible per al seu manteniment i s’ha de situar al més a prop possible de l’habitatge.
6. L’alçada útil d’aigua a l’interior de la fossa no ha de ser inferior a 1 m. Ha de ser suficient per permetre la presència d’una zona de líquid on s’emplaçarà el dispositiu de sortida dels efluents.
7. Per al dimensionament i la concepció de la fossa sèptica totes aigües, es respecta preferiblement la relació següent: 2 l < L < 3 l, en la qual l’amplada és “l” i la llargada és “L”. El resguard mínim lliure sobre el nivell de l’aigua és de 25 cm.
8. La fossa sèptica totes aigües ha de tenir un volum útil mínim de 3 m 3 per a un habitatge de fins a 5 habitacions principals, i per a un habitatge amb més habitacions principals, 1 m 3 per habitació suplementària, més enllà de les 5 habitacions.
Prefiltre
1. El prefiltre té com a principal funció limitar les conseqüències d’una possible fuita de matèries en suspensió i/o greixos.
2. La seva utilització
2. La seva utilització és obligatòria quan la instal·lació consta d’un triturador de brossa, dilacerador o qualsevol altre aparell que pugui augmentar la quantitat de matèries sòlides, i quan s’utilitzi un tractament per sòl reconstituït o natural.
3. El prefiltre es pot integrar als equipaments de pretractament, o bé es pot situar aigües amunt del dispositiu de tractament biològic.
4. En el cas que aquest no estigui integrat en l’equip de pretractament, el dimensionament del prefiltre es fa sobre la base de 30 a 35 litres/EH per al càlcul del volum útil.
5. El material del prefiltre s’ha de poder substituir o s’ha de poder netejar sense que el fang pugui anar aigües avall d’aquest element. Les tasques de neteja o de substitució han de ser simples i s’han de poder fer amb material comú i no específic. La neteja es farà, sempre que sigui possible a contra corrent, per tal d’evitar el rebliment del tractament pel sòl. En cas contrari, s’haurà de preveure un dispositiu d’aïllament del tractament pel sòl, durant les operacions de neteja.
6. El prefiltre ha de poder desbordar en cas de rebliment.
Fangs activats
1. El procés de fangs activats consisteix en un tanc d’aeració, un clarificador i una conducció de recirculació de sòlids des del fons del clarificador. Els sòlids en excés es purguen. L’aire se subministra mitjançant difusors.
2. La depuració per fangs activats per si sola és considerada només com a pretractament en el cas de sanejaments per a habitatges unifamiliars.
3. Un cop passat pel compartiment d’aeració i pel clarificador, els efluents han d’anar cap al sistema de tractament. Els fangs retinguts pel clarificador s’han d’acumular i retenir en un dispositiu d’un volum mínim d’un metre cúbic (1 m 3 ).
4. El volum total de les instal·lacions de depuració biològica per fangs activats ha de ser almenys igual a 2,5 m 3 per a habitatges que tenen fins a 6 habitacions principals. Per a capacitats superiors, s’ha de fer un estudi particular seguint les prescripcions definides en l’article 51. La instal·lació de fangs activats s’ha de compondre de:
a) O bé d’uns fangs activats amb un volum total útil mínim d’1,5 m 3 per al conjunt d’aeració i clarificació, seguit d’un dispositiu de retenció i acumulació de fangs d’un volum mínim d’un metre cúbic (1 m 3 ) separat de la clarificació, o seguit d’un dispositiu que presenti una eficàcia similar.
b) O bé d’uns fangs activats amb un volum total útil mínim de 2,5 m 3 per al conjunt d’aeració i clarificació; aquest últim ha de presentar una eficàcia similar al dispositiu de retenció i acumulació de fangs esmentat en el punt anterior.
5. No s’admeten sistemes de fangs activats d’una sola bassa, és a dir que l’aeració i la clarificació s’han de fer en zones independents.
Llit percolador
1. El llit percolador biològic funciona basant-se en l’acumulació de materials filtrants porosos, com la puzzolana de granulometria compresa entre 20 i 40 mm, o el material plàstic d’alt rendiment, aptes per a depuració i indicats per afavorir els fenòmens d’oxidació de l’efluent. Les aigüe
1. El llit percolador biològic funciona basant-se en l’acumulació de materials filtrants porosos, com la puzzolana de granulometria compresa entre 20 i 40 mm, o el material plàstic d’alt rendiment, aptes per a depuració i indicats per afavorir els fenòmens d’oxidació de l’efluent. Les aigües residuals percolen a través d’una cubeta plena d’aquest material sobre el qual s’ha desenvolupat una flora bacteriana de tipus aeròbic, que permet l’oxidació de les matèries orgàniques dissoltes.
2. La depuració per filtres percoladors per si sola és considerada només com a pretractament en el cas de sanejaments per a habitatges unifamiliars. Per a la utilització d’un llit percolador, s’ha d’instal·lar, aigües amunt d’aquest element, un dispositiu de pretractament anaerobi, com per exemple una fossa totes aigües.
3. Per al dimensionament i la concepció d’un llit percolador per a un habitatge de fins a 6 habitacions principals, el volum total mínim és de 5 m 3 ; aquest volum es divideix entre 2,5 m 3 , com a mínim, per al pretractament anaerobi, i 2,5 m 3 , com a mínim, per al tractament aerobi. Més enllà de 6 habitacions principals, cal un estudi específic; no obstant això, es garantiran, en aquests casos, les condicions definides en l’article 54.
Límits d’aplicació del sanejament autònom pel sòl Per portar a terme un sanejament autònom, el terreny i el medi d’evacuació han de complir les obligacions següents:
1. En els casos en què l’evacuació es faci al medi hidràulic superficial, l’evacuació ha d’oferir un grau de dilució, en el període d’estiatge, d’almenys 1/300.
2. No es podrà utilitzar una dispersió o evacuació pel sòl en els casos en què la dispersió o l’evacuació pel sòl pugui afectar un perímetre de protecció d’aigua potable, determinat segons les disposicions sobre protecció de captacions del Reglament tecnicosanitari sobre aigua destinada al consum humà, en vigor.
3. No es pot instal·lar un sanejament autònom pel sòl quan el pendent és superior a un 10%, però s’accepta la realització de terraplè o de mur de sosteniment per eliminar la limitació del pendent.
4. En terrenys amb pendent superior al 10%, només es podrà fer drenatge si es perfilen terrasses.
5. En terrenys amb un pendent superior al 5% però inferiors al 10%, les rases de drenatge han d’estar emplaçades perpendicularment en el sentit del pendent. És obligatori un drenatge de les aigües d’escorrentiu a nivell de tota la superfície de la línia de tractament. Els detalls de construcció figuren a l’annex 7.
6. Els materials utilitzats són els mateixos que en terreny pla i la realització és idèntica excepte pel fet que les rases estan separades per una distància mínima de 3 m, és a dir, de 3,5 m d’eix en eix, i tenen una profunditat de 0,60 a 0,80 m.
Elecció del tractament pel sòl
1. Per tal d’escollir el tractament pel sòl més adequat al lloc on es vol instal·lar, s’han d’estudiar els elements següents, que determinaran el sistema de tractament pel sòl:
a) la topografia del terreny, és a dir, el pendent.
b) la permeabilitat (k) del sòl, mitjançant un test de percolació segons el que es defineix a l’annex 2.
c) la hidrogeologia, és a dir, la determinació de la situació del nivell freàtic.
d) la geologia, per a la caracterització de la roca mare.
e) la hidrologia, en els casos en què sigui necess
e) la hidrologia, en els casos en què sigui necessària l’evacuació al medi hídric superficial.
2. El pendent del terreny natural s’ha d’ajustar a les disposicions descrites a l’article 26.
3. Segons la permeabilitat del terreny (k), es poden utilitzar dos tipus de tractaments:
a) Filtració sobre terreny natural per coeficients de permeabilitat compresos entre 15 i 500 mm/h. La dispersió dels efluents es fa per rasa d’infiltració (article 35) o llit de drenatge (article 36).
b) Filtració sobre terreny reconstituït amb coeficients de permeabilitat inferiors a 15 mm/h o superiors a 500 mm/h. La dispersió i el tractament estan garantits per filtres de sorra reconstituïts que poden ser de diferents tipus: verticals drenats o no, en terraplens o no, i horitzontals drenats.
4. Per tal de conèixer la permeabilitat del terreny natural, s’ha de realitzar un Test de percolació tal i com defineix l’annex 2.
5. A partir dels resultats obtinguts, es dedueix la càrrega diària admissible per unitat de superfície: un sòl permeable (k > 15 mm/h) farà la dispersió i la depuració dels efluents. No obstant això, la permeabilitat no ha de ser superior a 500 mm/h per evitar que no tingui temps de fer-se la depuració.
6. En terrenys caracteritzats per una permeabilitat inferior a 15 mm/h, o superior a 500 mm/h, l’evacuació i el tractament de les aigües residuals pel sòl no està permesa. Per tant, s’ha de reconstituir el terreny amb sorra silícia i rentada de fins que respongui al fus definit per l’annex 6.
7. La presència o no del nivell freàtic determinarà la utilització d’una tècnica de tractament pel sòl. Per tant, la determinació del nivell freàtic s’efectuarà mitjançant piezòmetres. En els casos en què el nivell freàtic se situï a menys d’1,5 metres de la superfície, s’hauran d’utilitzar tècniques en terraplè, és a dir, mitjançant talús d’infiltració, que serà drenat o no, depenent de la permeabilitat i de la roca mare.
8. Si es requereix l’evacuació de l’aigua al medi hidràulic superficial, és a dir, en els casos en què s’utilitzi un tractament drenat, s’ha de tenir en compte la hidrologia.
9. Els dispositius de tractament pel sòl s’hauran d’alimentar mitjançant un dispositiu de dosificació, tal com es defineix a l’article 33.
Sorres i graves
1. En tots els casos, i en tots els tipus de tractament pel sòl, i tret d’altres indicacions, la grava utilitzada ha de tenir una granulometria de 20/40 mm, ha de ser estable a l’aigua (silícia) i ha de ser rentada de fins.
2. Per als filtres de sorra reconstituïts, la sorra ha de ser silícía i rentada de fins i ha de respondre al fus definit per la corba granulomètrica que es mostra a l’annex 6.
Tubs de drenatge
1. Els tubs que permeten la unió entre els tubs de drenatge, l’arqueta de repartició i el tancament del drenatge han de tenir la mateixa secció. Per tal de garantir una estabilitat màxima de les arquetes, els tubs de les unions no han de ser perforats en els primers 0,50 metres, després de l’arqueta de repartició.
2. Per als drenatges no es poden utilitzar tubs de drenatge agrícola. Els tu
2. Per als drenatges no es poden utilitzar tubs de drenatge agrícola. Els tubs de drenatge han d’estar constituïts per elements rígids, amb materials resistents, perforats a la part inferior, i han de ser conformes a la normativa internacional. El diàmetre dels tubs ha de tenir un valor comprès entre 100 i 125, segons les obertures de les arquetes i dels equips prefabricats instal·lats.
3. Els orificis han de tenir un diàmetre mínim de 8 mm repartits cada 10-35 cm i orientats cap avall.
4. Per tal d’assegurar una bona oxigenació, els tubs de drenatge s’han de col·locar preferentment, i sempre que sigui possible, a una profunditat de 0.2 metres respecte a la superfície del terreny. Així mateix s’han de tancar formant una malla.
Arquetes i registres
1. L’arqueta de repartició ha de distribuir de manera igual les aigües pretractades en els tubs de drenatge, evitant l’estancament dels efluents, mitjançant compartiments de dosificació (article 33).
2. Per al tancament del filtre s’han de preveure taps amb rosques hermètiques a l’aire i a l’aigua o un sistema equivalent. Es poden utilitzar arquetes de tancament o tes. Aquestes arquetes són obligatòries si el sistema de tractament és per sòl reconstituït.
3. En un sistema de tractament per filtre de sorra drenat, s’ha de col·locar una arqueta de recollida de les aigües tractades a la sortida dels tubs de drenatge inferior del filtre de sorra drenat.
Geotèxtils
1. El geotèxtil superior ha de permetre la realit zació d’intercanvis d’aire amb el sòl que tractarà les aigües residuals.
2. Les característiques mecàniques, tant en el sentit longitudinal com en el transversal, del geotèxtil superior són les següents:
a) Resistència a la tracció: ≥ 12 kN/m
b) Estirament a l’esforç màxim: ≥ 30 %
c) Permitivitat: ≥ 0.05 s -1
d) Obertura de filtració: ≤ 125 µm
3. Les característiques mecàniques, tant en el sentit longitudinal com en el transversal, del geotèxtil inferior són les següents:
a) Resistència a la tracció: ≥ 6 kN/m
b) Estirament a l’esforç màxim: ≥ 30 %
c) Permitivitat: ≥ 0.03 s -1
d) Obertura de filtració: ≤ 140 µm
4. Tant el geotèxtil superior com el geotèxtil inferior han de ser d’un material no teixit constituït de fibres sintètiques resistent a tots els compostos alcalins o àcids naturalment presents en els sòls, est able de –10 a +100º C, insensible a l’acció bacteriana (imputrescible i permeable a l’aire i a l’aigua). Es poden utilitzar també xarxes plàstiques amb malla d’1 mm i resistència a la tracció ≥ 6 kN/ m.
5. Per evitar l’arrossegament de la sorra al terra, en una roca fissurada, s’ha d’instal·lar un geotèxtil inferior, al fons de l’excavació, en els casos en què la dispersió es faci al sòl.
6. Entre la capa de terra vegetal i la capa destinada al tractament i la dispersió, s’instal·larà un geotèxtil permeable a l’aire i a l’aigua, amb les característiques definides per als geotèxtils superiors.
7. En tots els casos, la sobreposició de les diferents làmines de geotèxtil ha de respectar com a mínim un sobreposat de 0,20 m. Així mateix, la superposició de la làmina situada aigües amunt s’ha de col·locar per sobre de la superposició de la làmina situada aigües avall.
Film impermeable o geolàmina
1. En els casos en què s’utilitzi un tractament amb sòl reconstituït i les parets laterals de l’excavació siguin de roca fissurada o el terreny sigui molt permeable ( >500 mm/h), s’han de protegir amb un film impermeable o geolàmina de polietilè de baixa densitat i d’un gruix de 200 m m, o de gruix diferent i resistència equivalent, per evitar els riscos de punxada o d’estripada.
Compartiment de dosificació
1. Per tal d’optimitzar el rendiment dels sistemes d’infiltració i dels filtres de sorra intermitents, s’ha d’utilitzar un sistema de distribució de càrrega. Les conduccions del sistema de distribució s’han de dimensionar de manera que la descàrrega a través de tots els orificis del sistema sigui homogènia.
2. Es poden utilitzar, entre d’altres, les tres tecnologies següents:
a) El sifó de descàrrega
b) El basculador de descàrrega, o pendular
c) El bombament
3. A l’annex 5 es detallen diferents tipus de compartiments de dosificació.
Rases filtrants i llits de drenatge
1. Són sistemes que asseguren la depuració i la dispersió dels efluents pel sòl. Són tractaments aeròbics que permeten la degradació de la fracció carbonosa per bacteris presents al sòl. No es pot utilitzar cap revestiment impermeable a l’aire o a l’aigua per recobrir la superfície del sistema de tractament. L’aigua tractada s’evacua al terreny natural.
2. Les necessitats que s’han de complir per aplicar aquest tipus de tractament són:
a) Una permeabilitat entre 15- 500 mm/h
b) Un sòl profund sense la presencia de nivell freàtic (>1.5
m)
c) Un pendent del terreny inferior al 5%, sense necessitat de disposicions especials, o inferior al 10%, aplicant la configuració de terreny en pendent de l’annex 7.
Rases filtrants
1. Les rases filtrants han de ser horitzontals i el fons s’ha de situar entre 0,60 m i 1 m, com a màxim, per sota del nivell final del terreny. L’amplada de les rase
1. Les rases filtrants han de ser horitzontals i el fons s’ha de situar entre 0,60 m i 1 m, com a màxim, per sota del nivell final del terreny. L’amplada de les rases és de com a mínim 0,5 m; les rases han de ser paral·leles i separades entre elles per un espai d’1 m com a mínim entre eix i eix. Al fons de l’excavació s’hi ha d’estendre una capa de grava de granulometria 20/40.
2. La llargada de les rases filtrants depèn de la capacitat d’infiltració de les aigües pel sòl:
a) Sòl amb dominant argilosa (k < 15 mm/h): no es pot fer el tractament ni la dispersió
b) Sòl llimós (15 mm/h < k < 30 mm/h): es necessiten com a mínim de 60 a 90 m de rases filtrants, amb 20 a 30 m de rases filtrants suplementàries per habitació principal quan n’hi ha més de 5
c) Sòl amb dominant arenosa (30 mm/h < k < 500 mm/h): es necessiten com a mínim 45 m de rases filtrants, amb 15 m de rases suplementàries per habitació principal quan n’hi ha més de 5
d) Sòl fissurat o permeable (k > 500 mm/h): no es pot fer el tractament
3. La llargada màxima d’una rasa filtrant és de 30 m.
4. El gruix de la capa de grava és de 30 cm.
5. Els tubs de drenatge s’han d’instal·lar sobre aquesta capa de grava. S’ha d’estendre una capa suplementària de grava de 10 cm de gruix a cada costat dels tubs. S’ha de recobrir d’un geotèxtil permeable a l’aigua i a l’aire, que ha de sobrepassar 10 cm per cada costat la paret de la rasa, i en direcció amunt. S’han de recobrir les rases de terra vegetal no compactada.
6. Les disposicions constructives es detallen a l’annex 7 i a l’annex 8.
Llit de drenatge
1. El llit de drenatge reemplaça les rases de feble profunditat en el cas de sòls de dominant arenosa en què és difícil fer rases o quan el sòl no permet fer-ne. Està constituït d’una excavació única de fons horitzontal.
2. Els materials utilitzats per a la construcció del llit de drenatge són els mateixos que per a les rases filtrants, per tant, se seguirà el que disposa l’article 35.
3. Per fer un llit de drenatge per a un sòl amb dominant arenosa (15 mm/h < k < 500 mm/h) es necessiten com a mínim 60 m 2 de drenatge amb 20 m 2 suplementaris per habitació principal més enllà de les
5. La llargada és de 30 m i l’amplada màxima, de 8 m.
4. El dimensionament del llit de drenatge correspon al de les rases filtrants i als espais intermedis de sòl natural, és a dir que la profunditat del llit és de 0,6 m a 0,8 m.
5. Les disposicions constructives es detallen a l’annex 9.
Filtres de sorra reconstituïts drenats verticals
1. Aquests dispositius s’utilitzen quan la permeabilitat del sòl és insuficient i per tant s’ha de reconstituir per donar-li les característiques necessàries per al tractament de les aigües. Només es podran utilitzar sorres silícies rentades de fins que responguin a la corba definida per l’annex
6. D’altra banda, s’utilitza un sistema drenat quan el terreny natural és massa impermeable i no es pot fer l’evacuació, o bé quan no és desitjable fer aquesta evacuació al terreny, per exemple en el cas de riscos de lliscament.
2. Per a la reconstitució del sòl s’ha d’utilitzar una capa permeable de com a mínim 70 cm de sorra silícia rentada de fins que respongui al fus definit per la corba granulomètrica de l’a
2. Per a la reconstitució del sòl s’ha d’utilitzar una capa permeable de com a mínim 70 cm de sorra silícia rentada de fins que respongui al fus definit per la corba granulomètrica de l’annex 6, a sota d’una capa de 20 cm de grava 20/40 que garanteixi la repartició de l’efluent distribuït pels tubs de drenatge.
3. La superfície mínima ha de ser de 25 m 2 , amb 5 m 2 suplementaris per habitació principal més enllà de les 5 primeres. El filtre ha de tenir una amplada de 5 metres i una llargada mínima de 5 m.
4. El fons d’excavació del filtre ha de ser horitzontal. La profunditat de l’excavació ha de ser d’1,20 m com a mínim i d’1,70 m com a màxim, segons el nivell d’arribada de les aigües i la naturalesa del fons de l’excavació. Les parets laterals de l’excavació han d’estar protegides per una capa impermeable, per tal d’evitar elements paràsits a la sorra reconstituïda. Aquesta capa ha de recobrir les parets i el fons des de la línia de drenatge inferior fins a cobrir totalment la superfície lateral de la capa de graves de repartició.
5. Per a l’execució, es diposita la capa impermeable de fons i lateral, seguida dels tubs de drenatge inferiors, de manera que s’asseguri que els orificis dels tubs no queden tapats per contacte directe amb la capa impermeable. A continuació, es completa el fons amb una capa de grava 20/40, fins a l’alçada dels tubs de drenatge inferior. Sobre aquesta grava, s’instal·la un geotèxtil inferior permeable a l’aire i a l’aigua, de densitat superior o igual a 100 g/m 2 , per tal de poder reomplir posterioment amb 70 cm d’una sorra amb les característiques de la corba granulomètrica definida anteriorment. La sorra es cobreix amb una capa de grava de 10 cm, sobre la qual s’instal·len els tubs de drenatge superior, i es cobreixen completament amb una capa de 10 cm de grava. Aquests tubs i la grava es recobreixen amb un material geotèxtil permeable a l’aire i a l’aigua, de densitat superior o igual a 100 g/m 2 , que sobrepassa de 20 cm verticalment en sentit ascendent les parets del filtre. Finalment, es completa fins al nivell del terreny definitiu amb terra vegetal no compactada i exempta de pedres de gran diàmetre.
6. Els tubs de drenatge inferior de recollida de les aigües tractades han de ser tres com a mínim i repartits de manera homogènia; els tubs han d’estar situats a 1,5 m de les parets de l’excavació i envoltats de grava 20/40.
7. Les disposicions constructives es detallen a l’annex 11.
Filtre de sorra reconstituït drenat horitzontal
1. Aquesta línia assegura el tractament de les aigües residuals, però no la dispersió. Una vegada depurades, aquestes aigües es recuperen al fons del filtre mitjançant uns tubs per tal d’evacuar-les al medi hidràulic superficial.
2. Aquesta tècnica s’utilitza quan el sòl és impermeable, en terrenys amb una capa de sòl mínima, o quan la roca és molt superficial.
3. La longitud del filtre ha de ser de 5,50 metres, i l’amplada varia entre 6 metres, com a mínim, i 13 metres, com a màxim. L’amplada del filtre depèn del nombre d’habitacions principals de l’habitatge: per a un habitatge de fins a dos habitacions principals, correspon una amplada de 6 metres; per 3 habitacions, una amplada de 8 metres; per 4 habitacions, una amplada de 9 metres
3. La longitud del filtre ha de ser de 5,50 metres, i l’amplada varia entre 6 metres, com a mínim, i 13 metres, com a màxim. L’amplada del filtre depèn del nombre d’habitacions principals de l’habitatge: per a un habitatge de fins a dos habitacions principals, correspon una amplada de 6 metres; per 3 habitacions, una amplada de 8 metres; per 4 habitacions, una amplada de 9 metres; per cada habitació principal addicional s’afegeix 1 metre d’amplada de filtre.
4. L’alçada d’excavació mínima, tal com especifica l’annex 13, és de 0,55 m, i pot variar segons el nivell d’arribada de les aigües. El fons de l’excavació tindrà un pendent màxim de l’1%, en el sentit de circulació de l’aigua. A més de l’excavació principal, l’excavació destinada al tub de drenatge inferior, que recupera i evacua l’aigua tractada, tindrà una fondària de 0,10 m i una amplada de 0,50 m. En tots els casos, el fons de l’excavació i les parets laterals es protegiran amb un film impermeable o geolàmina de polietilè de baixa densitat, o equivalent, tal com especifica l’article 32.
5. Sobre l’excavació secundària destinada al drenatge inferior s’instal·la el tub de recuperació de les aigües tractades, amb la seva corresponent arqueta de recollida. En aquest punt es fa l’ompliment de l’excavació amb una capa de 0,35 m, la composició de la qual varia transversalment des del punt d’arribada de les aigües fins al punt de recollida. Aquesta capa variable de 0,35 m es compon, en el sentit de circulació de l’aigua, d’una primera franja de 0,80 m de graves 20/40 en el sentit longitudinal, seguida d’una segona franja d’1,20 m en el sentit longitudinal de graves 6/10, seguida d’una tercera franja de 3,00 m en el sentit longitudinal de sorra sílicia rentada de fins amb les característiques definides per l’annex 6, seguida d’un geotèxtil permeable a l’aire i a l’aigua que separarà l’anterior franja d’una última franja de 0,50 m en el sentit longitudinal de grava 6/10.
6. L’excavació s’acaba d’omplir amb un mínim de 0,20 m de terra vegetal no compactada, exempta de pedres de grans dimensions i d’elements punxants, d’acord amb la cota d’arribada de l’aigua, després de la col·locació prèvia d’un geotèxtil permeable a l’aire i a l’aigua, segons especificacions de l’article 31.
7. Les disposicions constructives es detallen a l’annex 13..
Filtres de sorra reconstituïts verticals no drenats
1. Aquests dispositius s’utilitzen quan el sòl és massa permeable. Per tant, s’ha de reconstituir el sòl per donar-li les característiques necessàries per al tractament de les aigües. Només es podran utilitzar sorres silícies rentades de fins sobre un gruix de 0,70 m, que responguin a l’annex
6. L’evacuació de l’aigua tractada es fa pel terreny natural.
2. S’han de recobrir totes les superfícies verticals de l’excavació amb una capa impermeable fins a nivell del terreny natural. Es recobrirà el fons de l’excavació, i fins a una alçada de 0,30 m, d’un geotèxtil inferior permeable a l’aire i a l’aigua.
3. Per al dimensionament del filtre de sorra vertical reconstituït no drenat es necessita una superfície de 20 m 2 per a un habitatge amb 2 habitacions principals, i 25 m 2 per a tres habitacions principals. S’afegiran 5 m 2 per cada habitació principal suplementària.
4. El filtre ha de tenir una amplada de 5 m i una longitud mínima de 4 m.
5. Les disposicions constructives es detallen a l’annex 10.
Talús d’infiltració
1. Aquesta tècnica s’utili
1. Aquesta tècnica s’utilitza generalment en el cas de rehabilitació de terrenys o bé quan hi ha presència de nivell freàtic molt proper a la superfície. En el cas de rehabilitacions, es necessita gairebé sistemàticament utilitzar una estació de bombament aigües amunt.
2. El dispositiu en terraplè necessita un estudi acurat, sobretot pel que fa a l’estabilitat de les terres i a la impermeabilització complicada de les parets del talús. S’ha de comprovar sistemàticament que el sòl sigui permeable a la base d’aquest sanejament; en cas contrari, i de manera excepcional, es podrà drenar seguint les especificacions de l’article 37 i dels esquemes de l’annex 12.
3. El dimensionament és el següent:
a) Per a 2 habitacions principals, la superfície mínima de la instal·lació a la seva part superior és de 20 m 2 i la superfície mínima a la base de la instal·lació depèn de la permeabilitat: 60 m 2 per 15 mm/h< k 2 per 30 mm/h< k
b) Per cada habitació principal suplementària s’ha d’afegir una superfície mínima a la part superior de 5 m 2 i una superfície mínima a la base de 30 m 2 per 15 mm/h< k 2 per 30 mm/h< k
4. L’amplada de la superfície superior del talús d’infiltració és de 5,00 m. La llargada a la part superior és de 4,00 m, com a mínim.
5. El fons del talús d’infiltració ha d’estar com a mínim a 80 cm sota el nivell del tub de drenatge superior d’aigües. La profunditat de l’excavació depèn del nivell d’arribada de les aigües i de la posició del talús d’infiltració respecte del pendent del terreny. Quan el sòl està fissurat, les parets verticals de l’excavació s’han de protegir amb una capa impermeable.
6. El fons de l’excavació s’ha de protegir amb un geotèxtil. Sobre el fons s’hi diposita una capa de 70 cm de sorra silícia rentada de fins que respongui a l’annex 6 i que, en la zona de drenatge, s’ha de recobrir amb una capa de 10 cm de grava 20/40. A continuació, s’instal·len els tubs de drenatge sobre la grava, espaiats d’1 m entre eix i eix, amb els forats de drenatge dirigits cap avall. Han d’estar connectats a les extremitats per arquetes o taps en forma de te. Els tubs han d’estar col·locats a 0,50 m del límit del talús d’infiltració. S’estén una capa de 10 cm a cada costat dels tubs que es recobreix d’un geotèxtil superior per protegir tota la superfície del talús d’infiltració, abans de col·locar els 0,20 m de terra vegetal, no compacta i exempta de pedres de grans dimensions i d’elements punxents.
7. Les disposicions constructives es detallen a l’annex 12.
Pous d’infiltració
1. Aquest dispositiu requereix una autorització expressa, i només en els casos en què es comprova que no hi ha riscos sanitaris pels punts d’aigua destinats al consum humà, segons les especificacions del Reglament tecnicosanitari sobre aigua destinada al consum humà, en vigor, i no hi ha cap més alternativa per fer l’evacuació de les aigües tractades.
2. El pou d’infiltració s’utilitza si no existeix cap risc de contaminació, i sempre que hi hagi possibilitat d’infiltració (sòl permeable). L’aigua tractada v
2. El pou d’infiltració s’utilitza si no existeix cap risc de contaminació, i sempre que hi hagi possibilitat d’infiltració (sòl permeable). L’aigua tractada vessa als pous d’infiltració mitjançant un dispositiu que assegura la repartició homogènia sobre tota la superfície del pou d’infiltració. Així, doncs, l’efluent s’escola per gravetat, sense fer-ho sobre les parets.
3. En cap cas no es podrà entendre un pou d’infiltració com a tractament de les aigües residuals.
4. El diàmetre dels pous d’infiltració estarà comprès entre 1,50 i 3,00 m.
5. Per al dimensionament dels pous d’infiltració es necessita una superfície d’infiltració, lateral i del fons, de com a mínim 2 m 2 per cada habitació principal.
6. Si la superfície d’infiltració necessària és elevada, caldrà instal·lar més pous, que han d’estar separats els uns dels altres un mínim de 3 m.
7. La superfície lateral del pou d’infiltració ha de ser estanca des de la superfície del terreny natural fins a 0,50 m almenys per sobre del tub que porta les aigües residuals. El pou ha d’estar recobert amb un registre i segellat, per tal d’evitar l’accés als animals i/o persones.
8. El pou d’infiltració s’ha d’omplir, fins al nivell del tub d’arribada de les aigües, de materials calibrats de característiques 40/80.
9. A l’annex 14 es mostra una taula que relaciona el nombre de pous necessaris d’acord amb els Equivalents-Habitants i el diàmetre i l’alçada d’aquests pous.
Dades de partida
1. A efectes d’entendre el contingut d’aquest Títol, es considerarà que cada cop que es fa referència a un habitatge plurifamiliar s’ha d’interpretar que s’està fent referència, bé a un habitatge plurifamiliar, bé a un edifici de serveis, bé a un centre comercial, bé de forma agrupada entre ells. Aquest Títol només té per objectiu tractar aigües residuals d’origen domèstic.
2. Per al dimensionament d’un sanejament s’han de conèixer i definir les dades mínimes següents:
a) Cabal diari de disseny, Qd: (m 3 /d)
b) Cabal punta calculat sobre la base del coeficient de punta, Kp: (m 3 /h)
c) Demanda bioquímica d’oxigen (DBO, a 20º C, 5 dies): (mg O 2 /l)
d) Càrrega orgànica diària en DBO, a 20º C, 5 dies: (kg DBO 5 /d)
e) Concentració de matèries en suspensió (MES): (mg/l)
f) Càrrega de MES diària: (kg MES/d)
g) Temperatura de l’aigua: (º C)
h) Sistema de clavegueram: Unitari o separatiu
3. A partir d’aquestes dades i de les que figuren a l’annex 1, es determinen els equivalents-habitants pels quals cal dimensionar el sanejament, agafant per a la definició dels equivalents-habitants de la instal·lació el valor més alt que resulti del càlcul de les càrregues i dels cabals que cal tractar. En tots els casos es consideraran, si escau, uns coeficients punta relatius a les càrregues contaminats que cal tractar.
4. En tots els casos s’ha de tenir molt present la variació estacional, i s’ha d’adaptar la línia de tractament a aquestes variacions.
Definició de la línia de tractament
1. Els sistemes de tractament d’ai
1. Els sistemes de tractament d’aigua residual han de depurar tant l’aigua negra com l’aigua grisa, i han de constar obligatòriament de les quatre fases següents:
a) La recollida.
b) El pretractament, que pot ser un desbast, una fossa sèptica totes aigües o un decantador-digestor Imhoff. El pretractament es pot completar amb un desgreixador previ per a les aigües grises.
c) El tractament, que ha de garantir la depuració (fangs activats, filtres percoladors, discs biològics, i els tractaments pel sòl.
d) L’evacuació, que pot ser pel sòl o bé al medi hidràulic superficial.
2. Les aigües pluvials no s’han de dirigir en cap cas a la línia de tractament.
Elecció del tractament
1. Per al pretractament i el tractament de les aigües residuals domèstiques produïdes per les diferents activitats objecte d’aquest Títol, es poden aplicar diversos processos. Es presenten a continuació els límits recomanats d’utilització d’aquests processos:
a) La fossa sèptica totes aigües es pot utilitzar fins a 150 EH; a partir de 150 EH i fins a 250 EH es poden utilitzar dues fosses sèptiques en paral·lel, i més enllà de 250 EH la seva utilització és limitada i requerirà una autorització expressa del Departament de Medi Ambient.
b) Decantador-digestor Imhoff: tot i que es pot utilitzar de 30 a 2.000 EH, s’aconsella utilitzar-los per a capacitats compreses entre 150 i 1.000 EH. Per sota de 30 EH se’n prohibeix la utilització.
c) Fangs activats: tot i que es poden utilitzar a partir de 400 EH, se n’aconsella la utilització per a capacitats superiors o iguals a 1.000 EH.
d) Filtres percoladors: tot i que es poden utilitzar a partir de 100 EH, se n’aconsella la utilització per a capacitats compreses entre 300 i 2.000 EH.
e) Discs biològics: tot i que es poden utilitzar a partir de 100 EH, se n’aconsella la utilització per a capacitats compreses entre 300 i 3.000 EH.
f) Tractaments per sòl reconstituït o no: tot i que es poden utilitzar a partir d’1 EH i fins a 400 EH, se n’aconsella la utilització per a capacitats compreses entre 1 i 300 EH.
Prescripcions de dimensionament
1. En tots els casos, cal un estudi específic. Aquest estudi ha de determinar les característiques de les aigües que s’han de tractar i dels volums generats, quan es disposa de les aigües residuals. Quan no es disposa de les aigües residuals, en els casos de construccions noves, se seguiran les característiques proposades a l’annex 1 per fer-ne els càlculs.
2. Per al dimensionament dels equips de la línia de tractament s’utilitzaran com a mínim els valors de referència que es presenten en els articles relatius al dimensionament dels pretractaments (article 46, article 47, article 48 i article 49) i dels tractaments (article 51, article 54 i article 55 ).
3. Tots els tractaments definits anteriorment requeriran la separació dels sòlids i dels líquids mitjançant un decantador o clarificador, que podrà ser
3. Tots els tractaments definits anteriorment requeriran la separació dels sòlids i dels líquids mitjançant un decantador o clarificador, que podrà ser del tipus clàssic (article 52) o del tipus lamel·lar (article 53). En aquest sentit, per al dimensionament es compliran les prescripcions dels seus articles corresponents.
Desbast
1. El desbast és un aparell que permet protegir una instal·lació de depuració d’aigües residuals contra l’arribada d’objectes gruixuts que podrien obstruir o malmetre els equips. El seu objectiu és separar i evacuar les matèries voluminoses arrossegades per l’efluent que podrien perjudicar el bon funcionament de la instal·lació.
2. El desbast pot ser de neteja manual o bé de neteja automàtica. Per a instal·lacions amb capacitat superior a 300 EH es requereix la instal·lació d’un desbast automàtic. Per a capacitats compreses entre 10 i 299 EH s’instal·larà un desbast del tipus manual o del tipus automàtic. En tot cas, i sigui quina sigui la capacitat de la instal·lació, s’ha d’instal·lar un desbast autòmatic previ en els casos en què el pretractament de les aigües residuals es faci amb un decantador-digestor Imhoff.
3. La distància entre les barres o les làmines del desbast es fixa com a màxim en 2,5 cm, si es tracta d’un desbast automàtic, i entre 2,0 i 5,0 cm si es tracta d’un desbast del tipus manual.
4. La separació dels sòlids i de l’aigua es fa preferentment amb un angle d’inclinació respecte del fil d’aigua de 60º per als sistemes de desbast.
5. El desbast ha de disposar d’un dispositiu per a la recepció dels residus de desbast. Per al càlcul de la producció de residus de desbast, expressada en litres per equivalent-habitant i per any (l/EH/any), es pot estimar com el resultat de la divisió de 12 entre la separació de les barres, expressada en centímetres (cm). A partir d’aquesta estimació, es calcula el volum del dispositiu de recepció de residus, considerant la seva periodicitat de buidatge.
6. El desbast ha de disposar d’un accés adaptat a un manteniment molt freqüent i que permeti les tasques habituals d’evacuació de residus de desbast.
Desgreixador
1. En el cas d’estacions depuradores d’aigües residuals de petites col·lectivitats, és molt recomanable instal·lar un desgreixador quan no hi ha una decantació primària en la línia de tractament.
2. Per al dimensionament d’un desgreixador per a habitatges unifamiliars, se seguiran les condicions de l’ article 21.
3. Per al dimensionament d’un separador de greixos per a restaurants, cantines o activitats amb grans quantitats de greixos en les aigües residuals, se seguiran les prescripcions del
Fossa sèptica totes aigües
1. Per tal de definir les disposicions de caràcter constructiu d’una fossa sèptica totes aigües per a habitatges plurifamiliars, se seguiran les prescripcions definides a l’ article 22.
2. No obstant això, per al dimensionament de la fossa sèptica totes aigües per a habitatges plurifamiliars s’aplicaran les característiques bàsiques següents:
a) Per al dimensionament i la concepció de la fossa sèptica totes aigües, es respecta preferentment la relació següent: 2 l < L < 3 l, en la qual l’amplada és “l” i la llargada és “L”. El resguard mínim sobre el nivell de l’aigua és de 25 cm.
b) Per una fossa sèptica totes aigües de volum útil inferior a 10 m 3 , el temps de retenció hidràulic a cabal mitjà diari ha de ser, com a mínim, de 3 dies, mentre que per una fossa sèptica totes aigües de volum útil superior o igual a 10 m 3 , el temps de retenció hidràulic a cabal mitjà diari ha de ser, com a mínim, de 2 dies.
c) La càrrega hidràulica superficial a cabal punta diari no pot sobrepassar els 0,8 m 3 /m 2 /h.
3. En tots aquells casos en què la línia de tractament per a habitatges plurifamiliars inclogui un tractament de les aigües per sòl reconstituït o no, s’ha d’instal·lar un prefiltre a la sortida de la fossa sèptica totes aigües.
4. A partir de 150 EH, s’han d’utilitzar diverses fosses sèptiques en paral·lel. La utilització d’una única fossa sèptica totes aigües més enllà de 150 EH requerirà l’autorització expressa i escrita del Departament de Medi Ambient.
5. L’alimentació de diverses fosses sèptiques totes aigües en paral·lel requerirà la repartició equitativa dels cabals d’entrada, mitjançant un dispositiu adaptat, com ara un bombament de les mateixes característiques per a cadascuna de les fosses sèptiques totes aigües.
Decantador-digestor Imhoff
1. El decantador-digestor Imhoff és una fossa que fa la decantació de les partícules en suspensió contingudes a les aigües, la digestió anaeròbia de la fracció orgànica dels dipòsits acumulats progressivament i la liqüefacció parcial de les matèries contaminants orgàniques.
2. Aquestes dues funcions diferents necessiten la utilització de 2 compartiments físicament separats, el decantador i el digestor. En la majoria de casos, aquests dos compartiments se sobreposen verticalment, per tal de reduir l’obra civil i l’equipament. Les dues zones s’han de separar mitjançant elements inoxidables.
3. El procés de pretractament per fossa Imhoff és apte a partir de 30 EH, tot i que se n’aconsella la utilització a partir de 150 EH. Per sota d’aquesta capacitat, es prohibeix.
4. Per tal d’obtenir la decantació desitjada i evitar que l’efluent de sortida sigui massa sèptic, hi ha tres criteris que influeixen en el dime
4. Per tal d’obtenir la decantació desitjada i evitar que l’efluent de sortida sigui massa sèptic, hi ha tres criteris que influeixen en el dimensionament del decantador:
a) la càrrega hidràulica màxima: es fixa una càrrega hidràulica màxima superficial d’1 a 1,5 m 3 /m 2 /h.
b) el temps de retenció hidràulic mínim: es fixa un temps de retenció hidràulic mínim d’1,50 hores a cabal mitjà horari.
c) el pendent de les parets: és també important per tal que els fangs s’acumulin de manera homogènia. Es fixa un angle dels pendents de fons del decantador i d’alimentació del digestor de 60º.
5. El dimensionament del digestor anaerobi depèn de la producció de fangs per equivalent-habitant (EH) i de la seva freqüència d’evacuació. S’autoritzen dues metodologies per al dimensionament del digestor anaerobi Imhoff:
a) L’estimació del volum necessari del digestor anaerobi sobre la base del volum diari d’aigües d’entrada. Aquesta estimació es fa multiplicant el volum diari d’aigües d’entrada per 1,5.
b) Càlcul de la quantitat de fang produïda segons el seu origen. És necessari definir dos dimensionaments, adoptant punt per punt el més restrictiu d’ambdós i definint per cadascun la periodicitat de buidatge dels fangs, que, com a màxim, ha de ser de 6 mesos: i. Pel que fa als fangs primaris únicament, aquesta producció s’avalua en 90 litres/EH i per semestre. ii. Si el decantador-digestor tracta també els fangs secundaris (cas del llit percolador i dels discs biològics), el volum es calcula sobre la base de 120 litres/EH i per semestre. En aquest sentit, es preveuran, sempre que les condicions topogràfiques i la disposició del decantador-digestor Imhoff ho permetin, aixetes a diferents nivells per tal de definir el nivell interior dels fangs, o bé un sistema de mesura del nivell de fangs.
6. S’evitaran sobrecàrregues estructurals sobre el decantador-digestor Imhoff.
7. És imperativa la presència d’una ventilació per limitar els problemes de corrosió. Així mateix, les tapes de registre han de ser estanques i hermètiques. Es preveurà un punt fix en la canonada de buidatge de fangs per a la possible neteja de la canalització.
Prefiltre
1. Només serà obligatòria la utilització d’un prefiltre en els casos en què s’efectuï un tractament o dispersió pel sòl. En aquests casos, el prefiltre no es pot integrar a l’element de pretractament i ha de constituir un únic element independent.
2. Per a la concepció i el dimensionament del prefiltre, cal referir-se al que s’especifica a l’ article 23.
Fangs activats
1. El dispositiu de fangs activats inclou com a mínim els elements següents:
a) Una cambra de contacte. En aquest element s’assegurarà la barreja de l’aigua residual pretractada i dels fangs recirculats. Aquest element, tot i ser molt recomanable, és opcional.
b) Un reactor biològic. En aquest element s’assegurarà, mitjançant l’aportació d’oxigen, l’eliminació de la matèria orgànica i la possible nitrificació, i desnitrificació, si escau.
c) Una zona de desgasificació en la qual s’assegurarà que les bombolles que es puguin trobar barrejades amb l’aigua es puguin alliberar abans del clarificador.
d) Un decantador o clarificador clàssic o lamel·lar. En aquest element se separaran els fangs biològics de l’aigua residual tractada.
e) Una recirculació dels fangs fins a la cambra de contacte.
f) Una purga dels fangs en excés, independent dels elements de recirculació.
2. El dimensinament de la cambra de contacte es calcularà sobre la base d’un temps de residència de 10 minuts, considerant el cabal punta d’aigua i el cabal de recirculació dels fangs.
3. Per al dimensionament del reactor biològic, s’adoptaran els valors de partida següents:
a) La càrrega màssica màxima aplicada serà de 0,1 kg de DBO 5 per kg de matèries volàtils en suspensió (MVS) i per dia (kg DBO 5 /kg MVS/d).
b) La càrrega volumètrica se situarà entre 0,3 i 0,4 kg de DBO 5 per metre cúbic de reactor biològic i per dia (kg DBO 5 /m 3 /d).
c) La concentració màxima dels fangs ha de ser de 4 a 5 grams de matèries en suspensió per litre (g MES/l).
d) La necessitat d’oxigen per garantir l’eliminació de la matèria orgànica fàcilment biodegradable, la respiració endògena de la biomassa i la nitrificació és d’1,805 kg O 2 /kg DBO 5 eliminada, considerant la necessitat mitjana d’oxigen diària, i considerant una temperatura de l’aigua de 12 ºC. En cap cas no es podrà utilitzar un valor inferior sense justificació. Per fer un càlcul més acurat, cal referir-se a l’annex
15. Aquest càlcul ha de considerar en tots els casos, les puntes de contaminació a tractar, mitjançant l’aplicació del corresponent coeficient de punta.
e) La potència d’agitació ha d’assegurar l’homogeneïtzació perfecta del reactor biològic. Quan l’aeració funciona es pot entendre que el reactor biològic està homogeneïtzat; en aquells casos en què l’aeració pot estar aturada, s’ha de considerar un sistema complementari d’agitació a raó de 3 a 7 W/ m 3 de reactor quan s’utilitzen agitadors amb pales grans i velocitats lentes, i de 10 a 15 W/ m 3 de reactor quan s’utilitzen agitadors amb pales petites i velocitats ràpides.
4. Entre la sortida del reactor biològic i l’entrada del clarificador s’ha d’incloure una cambra de desgasificació de flux ascendent calculada sobre la base d’una càrrega hidràulica màxima d’entre 1,7 cm/s i 2,5 cm/s. El volum d’aquesta cambra de desgasificació es calcula amb un temps d’estada de 3 a 5 minuts. Ambdós càlculs s’han de fer amb el cabal punta d’aigua i el cabal de fangs.
5. El clarificador s’ha de calcular sobre la base d’una càrrega hidràulica màxima superficial, que depèn de les característiques del fang que s’ha de decantar. Per al dimensionament del clarificador o decantador, i d’acord amb la seva tipologia, se seguiran les disposicions de l’article 52 i de l’article 53.
6. La recirculació externa és aquella que garanteix una alimentació del reactor biològic en biomassa. El seu cabal es calcula sobre la base d’una recirculació dels fangs, com a mínim, d’entre el 100% i el 250% respecte del cabal mitjà. La recirculació ha de poder assegurar el 100% del cabal punta d’aigua.
7. La purga de fangs es calcula sobre la base de la producció de fangs, que es determina mitjançant una fórmula que té en compte la càrrega diària de matèries en suspensió i la càrrega diària de DBO 5 a l’entrada del reactor, tal com específica l’annex 15.
Decantador secundari clàssic
1. El decantador secundari, o clarificador, és l’element que assegura la separació per gravetat del fang i de l’aigua tractada.
2. Un decantador secundari ha d’assegurar tres funcions essencials:
a) retenir un màxim de partícules en suspensió,
b) concentrar els fangs abans de reintroduir-los a la bassa d’aeració (recirculació), i
c) emmagatzemar provisionalment els fangs en cas de sobrecàrrega hidràulica temporal (protecció hidràulica).
3. Per satisfer aquestes funcions, s’ha de calcular una profunditat òptima del decantador. Per als decantadors cilíndrics o cilindricocònics es poden distingir dos casos:
a) Xarxa separativa (cabals punta de curta durada): l’alçada d’aigua total no ha de ser inferior a 2,0 metres a la perifèria, tot i que es recomana que no sigui inferior a 2,5 metres.
b) Xarxa unitària (cabal punta susceptible de ser assolit diverses hores): una profunditat de 2,0 metres a 3,0 metres a la perifèria, tot i que es recomana que no sigui inferior a 3,0 metres.
4. El decantador secundari, o clarificador, es caracteritza bàsicament per la càrrega hidràulica superficial, o velocitat ascensional (m 3 /m 2 /h o m/h), que es calcula dividint el cabal d’aigua tractada punta admès (m 3 /h) per la seva superfície lliure o superfície útil de decantació (m 2 ).
5. Per poder determinar la càrrega hidràulica superficial, s’ha de caracteritzar el fang que es vol decantar mitjançant l’Índex de fang (IF) i la seva concentració de matèries en suspensió (MES).
a) Per determinar el fang s’han de seguir les prescripcions del test de l’annex
16. En els casos en què no es disposi d’una mostra del fang que es pretén decantar, el dimensionament del decantador secundari, o clarificador, es farà sobre la base d’un índex de fangs (IF) igual a 150 ml/g.
b) La concentració de fangs que es vol decantar és, en la majoria de casos, igual a la concentració de matèries en suspensió (MES) del reactor biològic. En els casos en què es tracta de dimensionar una instal·lació nova, aquest valor s’agafarà entre 4 i 5 g/l. En els casos d’instal·lacions existents, es pot adoptar un valor basat en la mesura de les matèries en suspensió (MES) del reactor biològic existent, i sempre que el seu funcionament sigui normal, segons el procediment normalitzat, definit pel Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials de data 18 de desembre de 1996.
6. La càrrega hidràulica superficial límit aplicable (Ch màx ) es calcula segons el que s’especifica a l’annex
17. Posteriorment, es determina la superfície de decantació mínima necessària. La corba de l’annex anterior és aplicable als decantadors de flux vertical, cilíndrics o cilindricocònics, que responguin a una ràtio radi La corba de l’annex anterior és aplicable als decantadors de flux vertical, cilíndrics o cilindricocònics, que responguin a una ràtio radi/profunditat propera a 5.
7. El dispositiu d’alimentació o Clifford assegura la bona repartició del flux de fangs a l’interior del decantador. La seva velocitat de pas ha d’estar compresa entre 1,7 cm/s i 2,5 cm/s com a màxim.
8. Per regla general, s’adopta una càrrega hidràulica superficial de 0,6 m 3 /m 2 /h per al dimensionament dels decantadors de petites comunitats (fangs activats en aeració prolongada). Aquest valor correspon a un fang de qualitat mitjana (I f =180 ml/g), amb una concentració propera a 4 g/l.
Decantador secundari lamel·lar
1. Igual que en els decantadors clàssics, el dimensionament del decantador lamel·lar depèn de la càrrega hidràulica límit admissible (o velocitat ascensional), que alhora depèn de les característiques del fang.
2. En un decantador lamel·lar, la superfície útil és igual a la superfície total projectada (STP), que alhora és igual al cabal punta (m 3 /h) dividit per la càrrega hidràulica, que es refereix a la concentració de MES del líquid, que varia de 3-4 g/l per un sistema de fangs activats amb aeració prolongada. 3.-La superfície total projectada (STP) depèn del nombre de lamel·les, de la superfície de cada lamel·la i de l’angle d’inclinació de les lamel·les (vegeu l’annex 17).
4. Per regla general, s’adopta una càrrega hidràulica superficial de 0,13 m 3 /m 2 /h per al dimensionament dels decantadors de petites comunitats (fangs activats en aeració prolongada). Aquest valor correspon a un fang de qualitat mitjana (I F =180 ml/g), amb una concentració propera a 4 g/l.
Llit o filtre percolador
1. Es prohibeix l’alimentació dels llits percoladors amb aigües sèptiques. Per a capacitats de tractament superiors als 30 EH, s’utilitza un decantador-digestor Imhoff, previ al llit percolador.
2. Els filtres percoladors s’han de reomplir amb un material que aculli els microorganismes que desenvolupen un biofilm. Aquest material de suport pot ser de dos tipus: mineral-tradicional o plàstic.
3. Els materials minerals de reompliment, estables a l’efecte de l’aigua, es caracteritzen pel seu diàmetre, que ha d’estar comprés entre 40 mm i 80 mm.
4. Els materials plàstics de reompliment es caracteritzen per la superfície que desenvolupen per metre cúbic (m 3 ) ocupat. Aquesta superfície desenvolupada ha de ser com a mínim de 150 m 2 / m 3 .
5. D’acord amb el tipus de material de reompliment que s’utilitzi, l’alçada mínima necessària de reompliment varia segons l’índex d’espais buits, essent una alçada mínima de 2,5 metres per als reompliments amb materials del tipus mineral o tradicional i una alçada mínima de 5 metres per als reompliments amb materials del tipus plàstic.
6. S’aplicarà una càrrega orgànica màxima de 0,4 kg de DBO 5 / m 3 /dia, tant si s’utilitza un material de suport de tipus mineral com plàstic.
7. Les càrregues hidràuliques mínimes estan determinades pel tipus de material de suport: s’han d’adoptar càrregues hidràuliques superficials de 0,7 m
7. Les càrregues hidràuliques mínimes estan determinades pel tipus de material de suport: s’han d’adoptar càrregues hidràuliques superficials de 0,7 m 3 /m 2 /h per a reompliments efectuats amb material mineral i d’1,8 m 3 /m 2 /h per a reompliments amb material plàstic. Per determinar la càrrega hidràulica s’han de considerar els cabals de recirculació.
8. La taxa de recirculació mínima a cabal i càrrega puntes no podrà ser inferior al 2,5. Hi ha diferents mètodes per fer la recirculació:
a) recirculació de l’aigua clarificada directament a l’alimentació de l’Sprinkler.
b) recirculació des del fons del clarificador (aigua i fangs secundaris concentrats), aigües amunt del decantador primari.
c) recirculació de la barreja d’aigua i fangs a la sortida del filtre percolador, sense decantació prèvia; aquesta tècnica només es pot aplicar quan s’utilitza un material de suport del tipus plàstic.
9. En qualsevol dels casos, s’instal·larà una clarificació o decantació, aigües avall del filtre percolador. Aquesta pot ser del tipus clàssica o lamel·lar, dimensionada sobre la base d’una càrrega hidràulica superficial màxima d’1 m 3 /m 2 /h, per la decantació clàssica, o bé 0,28 m 3 /m 2 /h, per la decantació lamel·lar, considerant en ambdós casos el cabal punta horari.
10. El llit percolador ha de tenir a la part baixa una arribada d’aire que faciliti l’aireig del sistema i la circulació de l’aire. Aquest flux s’ha de fer en tota l’alçada i la secció horitzontal del filtre, per convecció natural o forçada entre la part alta i la part baixa del llit percolador. Per tal de facilitar l’aeració natural del llit percolador, la superfície acumulada de les obertures de ventilació baixa han de ser almenys del 5% de la superfície lateral del filtre. El fons del llit percolador tindrà un pendent superior al 10% per tal d’evitar l’estancament de l’aigua.
11. L’alimentació del llit percolador s’ha de fer de manera que regui tota la superfície de manera homogènia i s’ha d’evitar que s’escoli per les parets. El sistema de distribució o Sprinkler el constitueix un braç rotatiu. La velocitat de rotació del braç de distribució estarà compresa entre 3 i 6 voltes per minut.
Discs biològics
1. Els sistemes biològics rotatius de contacte, és a dir, els discs biològics, consisteixen en un tanc rotatiu que s’omple d’un suport biològic en què els microorganismes es desenvolupen i formen una pel·lícula biològica depuradora a la superfície dels discs. Com que els discs estan semisubmergits, la seva rotació permet l’oxigenació de la biomassa fixada.
2. Els biodiscs s’han d’alimentar d’aigües poc sèptiques, per la qual cosa aniran precedits d’un decantador-digestor Imhoff.
3. L’alimentació de les cisternes es farà perpendicularment a l’eix de rotació.
4. La càrrega orgànica aplicable és de 4 grams de DBO 5 , per metre quadrat de superfície desenvolupada pel material suport i per dia (DBO 5 /m 2 /dia), per tal d’aconseguir els objectius de qualitat. Es podran instal·lar diversos discs en sèrie.
5. La barreja d’aigua tractada i de biofilm que es desprèn es dirigeix a un decantador o clarificador per a la separació de les fases. Aquest pot ser del tipus clàssic o lamel·lar, dimensionat sobre la base d’una càrrega hidràulica superficial màxima d’1 m
5. La barreja d’aigua tractada i de biofilm que es desprèn es dirigeix a un decantador o clarificador per a la separació de les fases. Aquest pot ser del tipus clàssic o lamel·lar, dimensionat sobre la base d’una càrrega hidràulica superficial màxima d’1 m 3 /m 2 /h, pel decantar clàssic, o bé 0,28 m 3 /m 2 /h, pel decantador lamel·lar, considerant en ambdós casos el cabal punta horari.
6. Els discs biològics s’han d’instal·lar de tal manera que en períodes de fortes pluges no es pugui despendre el biofilm, i de preferència tapats. Així mateix, la velocitat de rotació del tambor ha de garantir que la biomassa no es desprengui per arrossegament.
Tractament per sòls reconstituïts o no
1. Per al tractament de les aigües residuals domèstiques per a capacitats superiors a les d’un habitatge unifamiliar, se seguiran les prescripcions del Títol III, dins els límits de dimensionament que s’hi preveuen.
2. Per tal d’adoptar els criteris de dimensionament del Títol definit anteriorment, es considerarà que cada Equivalent-Habitant (EH) pel qual es vol dimensionar el tractament pel sòl, s’equipararà a una habitació principal a efectes de determinar la superfície necessària.
Descripció de la línia de tractament
1. Les instal·lacions de separació de líquids lleugers es componen dels elements constitutius següents:
a) Arqueta de mostreig (M)
b) Decantador de fangs (D)
c) Separador de classe I (SI), i/o separador de classe II (SII)
d) Arqueta de mostreig (M)
2. Els separadors es desglossen en dos classes:
a) Separadors de classe I: són separadors de coalescència que permeten obtenir un efluent amb una concentració màxima de líquids lleugers de 5,0 mg/l;
b) Separadors de classe II: són separadors de gravetat que permeten obtenir un efluent amb una concentració màxima de líquids lleugers de 100,0 mg/l;
Elecció dels elements constitutius de la línia de tractament
1. Els separadors de líquids lleugers s’han d’utilitzar per respondre a diverses exigències. Abans d’efectuar qualsevol dimensionament, o d’escollir un tipus d’instal·lació, és important determinar les raons per les quals s’utilitza un separador i les prestacions que se n’esperen.
2. Generalment, els separadors de líquids lleugers s’instal·len per una o diverses de les raons següents:
a) per tractar efluents contaminats per processos industrials, rentat de vehicles, neteja d’elements impregnats de líquid lleuger, o altres (com ara les zones d’aparcament i de càrrega de les estacions de servei);
b) per tractar les aigües de pluja (aigües pluvials) contaminades pel líquid lleuger retingut en zones impermeables (com ara les zones d’aparcament de vehicles, les carreteres, les zones d’aparcament de les indústries);
c) per retenir líquids lleugers i protegir zones properes. L’annex 18 defineix les indicacions necessàries per a l’elecció dels diferents elements constitutius de la línia de tractament segons la seva aplicació, tant per abocament en col·lector d’aigües residuals, com per abocament en col·lector pluvial o en aigües superficials.
Elecció del tipus d’instal·lació
1. Els separadors de líquids lleugers prefabricats són els concebuts, totalment o en parts acabades, en una fàbrica. La seva talla nominal i la seva classe estan predeterm
1. Els separadors de líquids lleugers prefabricats són els concebuts, totalment o en parts acabades, en una fàbrica. La seva talla nominal i la seva classe estan predeterminades pel mateix fabricant d’acord amb les prestacions esperades, i disposen d’un etiquetatge conforme a aquestes prescripcions tècniques. Aquests separadors són d’utilització obligada per a talles nominals (TN) inferiors a 150.
2. En el cas d’unes talles nominals (TN) superiors o iguals a 150, els separadors de líquids lleugers es poden construir d’obra en el mateix lloc de col·locació. La seva construcció i el seu ús se sotmeten a aprovació per part del Departament de Medi Ambient, cas per cas i han de ser conformes a l’article 61 i l’article 62 d’aquestes prescripcions tècniques.
3. Els separadors de líquids lleugers amb dispositiu de derivació són aquells que inclouen un dispositiu que permet contornar el separador en el cas d’un cabal d’entrada superior al màxim admissible. Els separadors amb dispositiu de derivació no es poden utilitzar en el cas que defineix el punt
a) i el punt
c) de l’article 58. Les instal·lacions de separació no han de provocar una sobrecàrrega hidràulica aigües amunt si estan sotmeses al seu cabal nominal màxim.
Elecció del tipus d’arquetes de mostreig
1. Les arquetes de mostreig d’entrada i de sortida hauran de ser sifòniques. Així mateix, hauran d’assegurar un resguard de 15 cm entre l’entrada i la sortida, per tal de poder prendre mostres.
Dimensionament del decantador de fangs
1. Les instal·lacions de separació de líquids lleugers incorporen un decantador de fangs que es compon d’una unitat separada o bé integrada al separador. El volum mínim del decantador de fangs s’ha de determinar d’acord amb la quantitat de fangs prevista. Els càlculs de dimensionament s’han d’ajustar al que disposa l’annex 19.
2. Els decantadors de fangs s’alimenten mitjançant unes entrades previstes a aquest efecte; per tant, la seva col·locació ha d’impedir la penetració directa del flux des de la superfície.
Dimensionament del separador de líquids lleugers
1. El dimensionament dels separadors de líquids lleugers es fa sobre la base de la densitat i el cabal dels líquids que s’han de tractar.
2. Els paràmetres que es consideren són els següents:
a) el cabal màxim de les aigües pluvials,
b) el cabal màxim dels efluents contaminats,
c) la densitat del líquid que s’ha de tractar,
d) la presència de substàncies susceptibles de limitar, totalment o parcialment, la separació (agents de neteja, entre altres).
3. El dimensionament del separador es fa mitjançant la fórmula 1 de l’annex 20.
Cabal de les aigües pluvials
1. Per al càlcul del cabal de les aigües pluvials que es defineix al punt
b) de l’article 58, la dimensió del separador depèn de la seva concepció, de la intensitat pluviomètrica i de la zona de captació que vessa al separador.
2. El cabal màxim de les aigües pluvials Q p , donat en litres per segon, es calcula mitjançant la fórmula 2 de l’annex 20.
3. La intensitat pluviomètrica (i) depèn de l’anàlisi de les dades pluviomètriques locals; en tot cas, s’agafa una intensitat pluviomètrica mínima de 150 l/ha/
3. La intensitat pluviomètrica (i) depèn de l’anàlisi de les dades pluviomètriques locals; en tot cas, s’agafa una intensitat pluviomètrica mínima de 150 l/ha/s.
4. Per a superfícies de recepció molt importants, el cabal d’aigua de pluja es pot trencar en diverses zones de captació abans d’evacuar-se cap a diversos separadors.
Àrea de recollida
1. En tot cas, la projecció de la marquesina ha d’englobar tota la canal de recollida de les aigües contaminades.
2. Per tal d’evitar que la xarxa de recollida pugui recollir aigües pluvials, la projecció de la marquesina ha de tenir un mínim de 40 cm de separació amb la canal de recollida. En el cas que no es pugui respectar, s’afegirà un 10% de la superfície de la marquesina a l’hora de calcular l’àrea de recollida de les aigües contaminades sota la marquesina, en concepte de cabal d’aigües pluvials.
Factor de limitació de l’eficàcia (F l )
1. El factor de limitació de l’eficàcia considera les possibles condicions desfavorables lligades a la separació, degudes, per exemple, a la presència d’agents de neteja en els efluents que s’han de tractar.
2. Els factors de limitació de l’eficàcia mínims que cal utilitzar són els següents:
a) en el cas d’un vessament definit al punt
a) de l’article 57, l’F l és de 2,
b) en el cas d’un vessament definit al punt
b) de l’article 57, l’F l no és pertinent perquè Q r =0,
c) en el cas d’un vessament definit al punt
c) de l’article 57, l’F l és de 1.
Cabal de les aigües residuals
1. El cabal màxim de les aigües residuals en entrada, segons el que defineix el punt
a) de l’article 58, es calcula sumant els cabals unitaris dels escorrentius que hi contribueixen, mitjançant la fórmula (3) de l’annex 20.
a) Cabal de les aigües residuals procedents d’aixetes Q r1 Quan hi hagi aixetes de les quals es desconeix el cabal màxim, es fa una estimació segons el que defineix el punt
c) de l’annex
20. Aquest punt considera la probabilitat que totes les aixetes s’utilitzin al mateix temps, independentment del seu dimensionament. Si la pressió d’alimentació no s’ajusta a un valor de 4 bars, el cabal d’escorrentiu de l’aixeta s’ha de calcular mitjançant la fórmula (4) de l’annex 20.
b) Cabal de les aigües residuals procedents del rentat de cotxes Q r2 En el cas dels efluents procedents de pòrtics de rentat de baixa pressió (fins a 20 bars com a màxim), on només es renten carrosseries i xassís de vehicles, la quantitat de líquids lleugers és baixa. Per tant, s’agafa un valor de Q r2 =0. En el cas dels efluents procedents de pòrtics de rentat automàtics d’alta pressió (superior a 20 bars) i/o si l’ús de procediments de rentat suplementaris provoca una quantitat de líquids lleugers més important en els efluents, s’atribueix a cada pòrtic o passadís de rentat un valor de cabal d’efluent Q r2 de 2 l/s. Per a cada unitat de neteja d’alta pressió afegida, s’atribueix un valor de cabal d’efluent Q r3 . Quan l’emplaçament de la instal·lació de rentat de cotxes s’utilitza per a altres finalitats que el rentat, com ara el manteniment, o els centres amb més gran quantitat d’efluents, s’ha de considerar el cabal real de l’efluent. En el cas dels centres de rentat amb circuit de reutilització de l’aigua i evacua En el cas dels centres de rentat amb circuit de reutilització de l’aigua i evacuació del sobreeixidor no s’autoritza la reducció del cabal Q r2 .
c) Cabal de les aigües residuals procedents d’unitats de neteja d’alta pressió Q r3 Per una aigua procedent d’una unitat de neteja d’alta pressió, s’ha de considerar un cabal Q r3 de 2 l/s. Quan existeix més d’una unitat d’alta pressió, s’ha d’afegir 1 l/s per a cada unitat suplementària. Quan una unitat d’alta pressió s’associa a un pòrtic de rentat automàtic, s’afegeix un valor Q r3 de 1 l/s suplementari.
Factor de densitat (f d )
1. Per a la determinació del factor de densitat f d , cal referir-se al que defineix el punt
d) de l’annex 20.
Evacuació combinada d’aigües pluvials i d’efluents contaminats
1. Quan un separador rep a la vegada aigües pluvials i aigües residuals, com és el cas d’una instal·lació de rentat de cotxes, o una estació de servei en determinats casos, i si és poc probable que els dos escorrentius es facin al mateix temps amb un cabal màxim, aleshores el separador es dimensiona sobre la base del cabal més important de tots dos.
Variació de la quantitat de líquids lleugers
1. Quan es requereixi una capacitat de retenció superior als requisits habituals, com ara una quantitat de líquids lleugers superior a la dimensionada, es poden utilitzar les variants següents:
a) utilització d’un separador amb una talla nominal (TN) superior a la dimensionada,
b) creació d’una capacitat de retenció de líquids lleugers suplementària a l’exterior del separador,
c) buidat més freqüent del separador. En tots els casos, el separador s’ha de buidar com a mínim una vegada cada 2 mesos.
Desbordaments dels líquids lleugers
1. En el cas que defineix el punt
c) de l’article 58, les instal·lacions de separació han de tenir un dimensionament suficient per impedir qualsevol desbordament de líquids lleugers, mitjançant una capacitat de retenció superior, si escau.
Cas particular
1. Per a les instal·lacions que reben efluents industrials o amb condicions d’explotació especials, és necessari fer un dimensionament específic, una vegada estudiades les composicions i les característiques de l’efluent i les seves exigències de funcionament.
Accessibilitat
1. Totes les parts de les instal·lacions de separació, incloses les zones d’entrada i de sortida del decantador de fangs i del separador, han de ser de fàcil accés per garantir-ne el manteniment i la inspecció. El decantador i el separador han de permetre la retirada dels líquids lleugers separats, així com dels dipòsits de sediments, mitjançant les arquetes de registre corresponents.
Sifons
1. En els punts d’entrada i de sortida del separador, s’ha d’instal·lar un sifó amb un resguard d’aigua de 100 mm com a mínim.
2. En les instal·lacions en les quals el separador i el decantador de fangs estan combinats, el sifó d’entrada s’ha de poder col·locar a nivell del decantador de fangs, o bé del separador.
Tubs i unions
1. Els tubs de canalització que fan la connexió entre la font contaminada i la línia de tractament han de ser estancs davant els líquids lleugers.
2. El diàmetre nominal mínim (DN min ) de les entrades i sortides dels elements de separació es defineix a continuació i s’ha d’adaptar, si escau, als diàmetres dels tubs normalitzats:
a) Per una talla nominal inferior o igual a TN 3, el diàmetre nominal mínim (DN min ) del tub és de 100.
b) Per una talla nominal superior a TN 3 i inferior o igual a TN 6, el diàmetre nominal mínim (DN min ) del tub és de 125.
c) Per una talla nominal superior a TN 6 i inferior o igual a TN 10, el diàmetre nominal mínim (DN min ) del tub és de 150.
d) Per una talla nominal superior a TN 10 i inferior o igual a TN 20, el diàmetre nominal mínim (DN min ) del tub és de 200.
e) Per una talla nominal superior a TN 20 i inferior o igual a TN 30, el diàmetre nominal mínim (DN min ) del tub és de 250.
f) Per una talla nominal superior a TN 30 i inferior o igual a TN 100, el diàmetre nominal mínim (DN min ) del tub és de 300.
g) Per una talla nominal superior a TN 100, el diàmetre nominal mínim (DN min ) del tub és de 400.
3. Els tubs d’entrada, de sortida i d’embrancament s’han d’adaptar a possibles assentaments diferencials.
Aixecament
1. La instal·lació de separació no ha de permetre l’escolament dels líquids lleugers per les tapes o per les anelles de les realces. A aquest efecte, el nivell de la tapa s’ha d’aixecar d’acord amb el nivell de l’entrada del separador. Aquest aixecament ha de tenir en compte el volum de retenció del líquid.
2. Si el separador rep a la vegada aigües residuals i aigües pluvials, el nivell de referència es defineix com l’alçada màxima de retenció. En el cas d’una àrea de rentat a l’aire lliure, el nivell de referència correspon al punt més alt de l’àrea de recollida de les aigües.
3. Si el separador només rep aigües residuals, el nivell de referència es defineix com el punt més alt del tub d’entrada d’embrancament més baix. En el cas d’una àrea de rentat coberta, el nivell de referència correspon al tub d’entrada.
4. Per calcular l’alçada d’aixecament necessària s’ha de conèixer la capacitat màxima de retenció de líquids lleugers. Aquesta capacitat s’indica en la fitxa tècnica o en la placa informativa del separador.
5. Per als separadors inferiors a TN 6 s’imposa un aixecament de 130 mm, excepte si es presenta un càlcul justificatiu que demostri un aixecament més reduït.
6. Per als separadors superiors a TN 6 , s’ha de presentar un càlcul específic de la línia de tractament.
7. Quan no es pugui respectar l’alçada d’un aixecament, s’ha de disposar d’un dispositiu d’alerta automàtic.
8. Els diferents escenaris i el detall dels càlculs justificatius s’adjunten en l’annex 22.
Paviments
1. Els paviments que puguin rebre aigüe
1. Els paviments que puguin rebre aigües contaminades han de ser impermeables per tal d’evitar la contaminació dels sòls i les aigües subterrànies.
Protecció catòdica
1. Quan sigui necessària una protecció catòdica es respectaran les disposicions constructives següents:
2. Els ànodes s’instal·laran en el terreny natural, i no en el replè, de manera que assegurin una bona dispersió. S’utilitzarà com a mínim una secció de 6 mm 2 per connectar els ànodes amb el separador.
Xarxa de recollida de les aigües residuals
1. Els elements que constitueixen la xarxa de recollida de les aigües contaminades hauran de disposar, a la seva part superior, d’una reixa de recollida i hauran de ser conformes al que defineix l’esquema 1 de l’annex
21. Queden prohibits els elements sense reixa a la seva part superior, que s’assimilen a l’esquema 2 del mateix annex.
Emplaçament dels equips
1. Es recomana la instal·lació dels separadors a prop de la font de líquids lleugers, preferentment en un lloc ben ventilat i de fàcil accés per a la neteja i el manteniment.
2. Els equips de separació es muntaran sempre en el sentit d’admissió per tal de retenir els líquids lleugers separables.
Embrancaments al sistema d’evacuació
1. Els punts de mostreig (M) s’han de situar aigües amunt i aigües avall de la instal·lació mitjançant les arquetes corresponents.
2. Per tal d’evitar turbulències en el separador, i en els casos en què es requerís la instal·lació d’una unitat de bombament, aquesta s’instal·laria aigües avall del separador.
3. L’evacuació de l’aigua tractada s’efectuarà a través de l’embrancament a la xarxa de col·lectors d’aigua pluvial, en els casos en què hi ha hagi xarxa separativa d’aigües pluvials; en els altres casos, serà el Departament de Medi Ambient qui determini cas per cas el punt d’abocament.
Control de la contaminació de les aigües subterrànies
1. En les zones en què el nivell freàtic se situï a menys de dos metres de la superfície, i/o en aquelles zones que el Departament de Medi Ambient defineix com a sensibles o vulnerables, s’ha d’incorporar un sistema de control de la contaminació de les aigües subterrànies, format per piezòmetres.
2. El nombre mínim de piezòmetres que cal instal·lar és de tres. D’acord amb la superfície total de la zona objecte de la instal·lació que requereix autorització, s’instal·larà 1 piezòmetre addicional per cada 1000 m 2 , més enllà dels 3000 m 2 .
3. El diàmetre dels piezòmetres ha de ser suficient per poder dur a terme una inspecció visual i per poder prendre mostres.
4. En tot cas, el piezòmetre no pot representar una font de contaminació de les aigües subterrànies; per tant, s’ha d’instal·lar de manera que impedeixi l’entrada de qualsevol contaminant.
Estabilitat estructural
1. La instal·lació de separació ha de resistir les diferents càrregues a les quals es pugui exposar (càrrega pròpia, càrrega útil, pressió del sòl, pressió de l’aigua) sense que pugui afectar ni el seu funcionament, ni el seu comportament de protecció respecte del medi. Així mateix, s’ha de protegir el s
1. La instal·lació de separació ha de resistir les diferents càrregues a les quals es pugui exposar (càrrega pròpia, càrrega útil, pressió del sòl, pressió de l’aigua) sense que pugui afectar ni el seu funcionament, ni el seu comportament de protecció respecte del medi. Així mateix, s’ha de protegir el separador contra un possible aixecament provocat per l’empenta d’Arquimedes, quan aquest estigui buit. Segons l’emplaçament de les instal·lacions, s’han de col·locar les tapes de les arquetes de manera que no s’apliquin càrregues superiors a les admissibles sobre el separador.
2. El separador s’ha de sotmetre als assaigs d’estabilitat general i local. El certificat d’assaig es lliurarà al Departament de Medi Ambient.
Zona de separació
1. La zona situada 40 mm per sobre del nivell màxim operacional de líquid s’ha de considerar com a zona de separació.
Components interns
1. Els components interns i les peces desmuntables han de ser de fàcil accés per tal d’agilitar les tasques de neteja, manteniment i reparació.
Decantador de fangs
1. Els decantadors de fangs han d’incloure un dispositiu de regulació de cabal a nivell de l’entrada per assegurar una reducció de la velocitat i un escolament uniforme. Aquest dispositiu ha d’estar protegit contra els curtcircuits hidràulics i ha de permetre la decantació dels sediments.
Tapes d’accés
1. Les tapes d’accés han de ser estanques a l’aigua i a l’aire, i han de respectar les exigències de fabricació de les normatives vigents, si existeixen, i, en absència de normativa nacional específica, de les normatives europees específiques.
Exigències de funcionament
1. La concepció de la instal·lació de separació ha d’assegurar que els líquids lleugers separats no es puguin descarregar al medi, ni accidentalment, ni de manera incontrolada. D’altra banda, una vegada tractats, els líquids lleugers no hauran de presentar cap terbolesa.
2. Els possibles dispositius automàtics o manuals de retirada dels líquids lleugers no han de pertorbar el funcionament correcte del procediment de separació.
Capacitat de retenció dels líquids lleugers
1. Per a les instal·lacions de separació prefabricades, la capacitat de retenció dels líquids lleugers ha de ser com a mínim igual a deu vegades la seva talla nominal, en litres, per als separadors amb dispositius d’obturació automàtica.
Dispositius d’obturació automàtica
1. Les instal·lacions de separació de líquids lleugers han de tenir un dispositiu d’obturació automàtica per assegurar que el líquid lleuger no es pugui escapar per la vàlvula de sortida del separador. El funcionament del dispositiu d’obturació automàtica ha de respondre als esquemes de l’annex 23.
2. Els dispositius d’obturació automàtica han de tenir un funcionament correcte. Per tant, s’hauran de sotmetre a un assaig d’estanquitat, segons el que defineix l’annex
24. El certificat d’assaig es lliurarà al Departament de Medi Ambient.
3. El manteniment dels dispositius d’obturació automàtica s’ha de poder fer fàcilment i els dispositius d’obturació accionats per flotadors s’han de poder treure i regular sense cap dificultat.
4. Els dispositius d’obturació automàtica han d’incorporar un element que permeti el moviment per tal d’evitar el pas del líquid lleuger, però que impedeixi la reti
4. Els dispositius d’obturació automàtica han d’incorporar un element que permeti el moviment per tal d’evitar el pas del líquid lleuger, però que impedeixi la retirada de l’obturador sense autorització.
Dispositius d’alerta automàtica
1. Les instal·lacions de separació que no puguin respectar l’alçada d’aixecament s’han d’equipar de dispositius d’alerta automàtica.
2. Els dispositius d’alerta elèctrica i els altres dispositius elèctrics col·locats en els separadors s’han d’adaptar a un ús en zona de perill d’explosió (Ex).
Etiquetatge normalitzat
1. Les tapes de les instal·lacions de separació han de portar un etiquetatge format per unes plaques d’identificació de material durable, com l’acer inoxidable, fixades sobre els separadors en un lloc ben visible, i han de portar la menció «Separador».
2. Si el decantador de fangs i el separador estan combinats, s’ha de col·locar una única placa d’identificació al nivell d’accés de l’arqueta de visita del separador o en una part visible al seu damunt. En les instal·lacions en les quals el decantador de fangs i el separador estan separats, s’ha de col·locar una placa en cada element.
3. La placa d’identificació ha de mencionar, com a mínim, les informacions següents:
a) EN 858;
b) classe I o classe II;
c) la talla nominal (TN);
d) el volum del separador, expressat en litres o en metres cúbics;
e) el volum del decantador de fangs, expressat en litres o en metres cúbics;
f) la capacitat de retenció dels líquids lleugers, expressada en litres o en metres cúbics;
g) l’alçada màxima de retenció, expressada en mil·límetres;
h) l’any de fabricació;
i) el nom del fabricant o la marca;
j) el logotip de l’organisme de certificació, si escau.
Precaucions d’instal·lació
1. Les instal·lacions de separació no es poden embrancar en sistemes d’evacuació i de sanejament d’aigües residuals d’origen domèstic.
2. L’evacuació de les aigües en les quals és poc probable la presència de líquids lleugers no es pot fer mitjançant l’ús de separadors.
3. Abans de la posada en servei, el decantador de fangs i el separador s’han d’omplir amb aigua clara i una empresa de control autoritzada ha de fer una prova d’estanquitat i ha d’elaborar l’informe corresponent, que estarà a disposició del Departament de Medi Ambient. Aquest control s’ha de repetir com a mínim cada cinc anys. Títol VI. La separació de greixos
Utilització d’un separador de greixos
1. Els separadors de greixos s’han d’utilitzar allà on sigui necessari separar les aigües residuals, els greixos i els olis d’origen vegetal i animal, com per exemple: cuines industrials d’albergs, hotels, restaurants i cantines, indústries de la carn i d’embotits, escorxadors, refineries d’oli vegetal. En el cas de restaurants i cantines, la utilització serà obligatòria quan tinguin una capacitat superior a cent coberts. A efectes de determinar-ne la capacitat, s’entendrà que un cobert equival a 1m 2 de menjador.
2. L’efluent que entra en el separador de greixos és l’aigua utilitzada d’origen domèstic, aigües grises, amb cos gras, excloses les aigües d’origen sanitari (aigües negres).
3. La separació es produeix pel principi de diferència de densitat entre
3. La separació es produeix pel principi de diferència de densitat entre la substància que s’ha de separar i la del líquid que la conté. Les partícules se separen de les aigües residuals per flotació.
Descripció de la línia de tractament
1. Les instal·lacions de separació de greixos es componen dels elements constitutius següents:
a) Arqueta de mostreig (M)
b) Decantador de fangs (D)
c) Separador de greixos (SG)
d) Arqueta de mostreig (M)
2. Quan, en alguns casos, les aigües residuals contenen substàncies sòlides fàcilment degradables, el decantador de fangs no sempre és necessari, però el separador de greixos ha d’incorporar a l’entrada un filtre o un aparell de tamisatge per tal de retenir les matèries sòlides grolleres. És convenient eliminar les matèries retingudes i rentar acuradament i regularment el separador amb aigua clara per tal d’evitar problemes de septicitat.
3. El decantador de fangs pot estar integrat al separador o bé ser una unitat separada.
Elecció de la talla nominal
1. Les talles nominals són: 2, 4, 7, 10, 15, 20 i
25. A la taula 1 de l’annex 26 se’n detallen les característiques.
2. Per tractar cabals que necessiten una talla nominal superior, es poden instal·lar en paral·lel diversos separadors de la mateixa talla, de manera que el cabal d’entrada es reparteixi de la mateixa manera en cadascun d’ells.
3. Es poden admetre altres talles nominals, no decimals, sempre que compleixin les especificacions d’aquestes prescripcions tècniques.
4. El dimensionament dels separadors de greixos es fa sobre la base de la naturalesa i el cabal dels líquids que s’han de tractar.
5. Els paràmetres que es tenen en compte per al seu dimensionament són els següents:
a) Cabal màxim de les aigües que s’han de tractar
b) Temperatura de les aigües
c) Densitat dels greixos que s’han de separar
d) Presència de productes de neteja
6. Tal com específica la fórmula 1 de l’annex 26, la talla nominal TN del separador de greixos s’obté mitjançant la multiplicació dels productes següents: cabal màxim de les aigües residuals, factor de temperatura, factor de densitat i factor de limitació de l’eficàcia.
Cabal màxim de les aigües residuals
1. El cabal màxim de les aigües residuals Q s es pot determinar mitjançant:
a) una mesura, en el cas d’instal·lacions existents
b) un càlcul basat en l’equipament de la cuina, tal com especifica el punt 1 de l’annex 28
c) un càlcul basat en el tipus d’instal·lacions que desguassen al separador, tal com especifica el punt 2 del mateix annex
d) un càlcul específic per als casos particulars, que ha d’aprovar el Departament de Medi Ambient cas per cas
2. Si les dades permeten calcular el cabal d’aigües residuals Q s d’acord amb el que defineixen els punts
b) o c), s’adopta el cabal resultant més alt dels dos càlculs.
Factor de temperatura f t
1. Una temperatura elevada de les aigües residuals limita l’eficàcia dels separadors de greixos.
2. Els factors de temperatura s’adopten d’acord amb el que estableix la taula 2 de l’annex 26.
Factor de densitat f d
1. S’utilit
1. S’utilitza un factor de densitat igual a 1 (f d =1) quan les aigües residuals provenen de cuines, escorxadors i indústries de transformació de la carn.
2. Quan es coneix bé la naturalesa dels greixos, el factor de densitat s’extreu de la gràfica 1 de l’annex 26, en què el factor de densitat (f d ) és funció de les diferents densitats dels greixos.
3. Per a densitats superiors a 0,94 g/cm 3 , s’utilitza un factor de densitat d’1,5.
4. L’annex 27 especifica les densitats dels diferents tipus de greixos i olis.
Factor de limitació de l’eficàcia f l
1. És convenient seleccionar detingudament els detergents, entre ells els sabons per al rentavaixelles i els productes de neteja, i utilitzar-los amb moderació. Sempre que sigui possible, aquests no han de disminuir l’efecte del separador ni formar emulsions estables.
2. El factor de limitació de l’eficàcia s’adopta tal com especifica la taula 3 de l’annex 26.
3. En les seves autoritzacions, el Departament de Medi Ambient pot limitar l’ús de determinats detergents o productes de neteja.
Dimensionament del decantador de fangs
1. El volum del decantador de fangs, en litres, ha de ser com a mínim igual a 100 vegades la talla nominal (100xTN) del separador de greixos, però en escorxadors i altres instal·lacions similars, s’utilitzarà un volum com a mínim igual a 200 vegades la talla nominal (200xTN) del separador de greixos, en litres.
2. La capacitat dels decantadors de fangs s’ha d’ajustar al que especifica la taula 1 de l’annex 26.
Variació de la quantitat de greixos
1. En determinades circumstàncies, i en els casos en què es requereix una capacitat d’emmagatzematge superior a la normal, és a dir, quaranta vegades la talla nominal (40xTN) del separador de greixos, es poden adoptar les opcions següents:
a) Utilitzar un separador amb una talla nominal superior.
b) Crear una capacitat d’emmagatzematge de greixos a l’exterior del separador.
c) Augmentar la freqüència de buidatge del separador de greixos.
2. La cambra d’emmagatzematge de greixos ha de ser suficientment alta per permetre l’emmagatzematge d’una capa de greixos d’un gruix superior o igual a 160 mm. La capacitat de la cambra ha de correspondre al que especifica la taula 1 de l’annex
26. Capítol segon. Disposicions constructives i de funcionament
Límits d’utilització
1. Els separadors de greixos s’han d’utilitzar únicament per tractar aigües residuals que contenen greixos i olis d’origen orgànic, és a dir, aigües domèstiques o aigües grises.
2. Es prohibeix l’alimentació del separador amb:
a) aigües residuals que continguin aigües fecals (aigües residuals domèstiques o aigües negres).
b) aigües pluvials.
c) aigües residuals que continguin líquids lleugers (hidrocarburs, olis i/o greixos minerals).
Emplaçament dels equips
1. Els separadors de greixos s’instal·laran prop de la font d’aigües residuals, preferentment en un lloc ben ventilat i de fàcil accés per a la seva neteja i el manteniment, fora d’una zona de pas o d’estacionament de vehicl
1. Els separadors de greixos s’instal·laran prop de la font d’aigües residuals, preferentment en un lloc ben ventilat i de fàcil accés per a la seva neteja i el manteniment, fora d’una zona de pas o d’estacionament de vehicles, i fora d’una zona d’emmagatzematge.
2. Per tal d’evitar olors desagradables o ambients insalubres, és convenient evitar la instal·lació del separador de greixos prop d’edificis ocupats, de finestres o de ventilacions.
3. L’elecció de l’emplaçament ha d’evitar qualsevol deteriorament del separador de greixos i ha de garantir l’accessibilitat en tot moment d’aquells elements que requereixin un manteniment periòdic.
Entrada al separador de greixos
1. Les aigües residuals han d’arribar al separador per gravetat.
2. Les canalitzacions situades aigües amunt del separador s’inclinaran com a mínim amb un pendent del 2% per tal d’evitar l’acumulació de greixos. Si no fos possible per raons d’estructura o de funcionament, cal adoptar les mesures necessàries per evitar l’acumulació o la deposició de greixos a les canonades d’arribada de les aigües residuals al separador, d’acord amb el que especifica l’annex 29.
3. El pas de canonades verticals a horitzontals es farà amb l’ajuda de colzes de 45º units per un tub de com a mínim 250 mm de longitud, o mitjançant un colze de radi equivalent. Ha d’anar seguit d’una secció d’estabilització amb una longitud, en mil·límetres, com a mínim igual a 10 vegades la talla nominal (10xTN) de la canonada i situada per sobre del separador de greixos.
Embrancament al sistema d’evacuació
1. El Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials limita la temperatura de les aigües tractades, en el punt d’embrancament al sistema de col·lectors d’aigües residuals, a 40 ºC.
Ventilació
1. Els separadors de greixos han de ser concebuts de tal manera que sigui possible una ventilació entre els tubs d’entrada i els tubs de sortida. La secció del tub de ventilació ha de ser com a mínim igual a la secció del tub d’entrada del separador de greixos.
2. Les canonades d’embrancament al separador de greixos, aigües amunt o aigües avall, han d’estar ben ventilades. La descàrrega del tub dins el separador es farà mitjançant un tub proveït d’una obertura per la part superior. Les canonades de ventilació han d’estar embrancades al tub. Els ramals de més de cinc metres de longitud han d’estar convenientment ventilats.
Materials
1. Els elements que estiguin en contacte amb les aigües residuals han de ser resistents als atacs químics, a la temperatura, a la corrosió i a l’aigua. Aquesta prescripció es podrà garantir mitjançant un revestiment apropiat.
Exigències de funcionament
1. La concepció de la instal·lació de separació ha d’assegurar que els greixos separats no es puguin descarregar per la sortida del separador de greixos, ni accidentalment, ni de manera incontrolada.
2. L’estanquitat a l’aigua s’ha de verificar omplint el separador amb aigua fins al tub de sortida; no s’ha d’observar cap fuga durant 20 minuts.
3. Les aigües residuals han d’arribar al decantador de fangs i després al separador únicament per l’entrada prevista a aquest efecte.
Etiquetatge normalitzat
1. Les tapes de les instal·lacions de separació de greixos han de tenir un etiquetatge format per unes plaques d’identificació de material durable, com l’acer inoxidable, fixades en un lloc ben visible.
2. Si el decantador de fangs i el separador estan combinats, s’ha de col·locar una única placa d’identificació a nivell de l’accés de l’arqueta de visita del separador de greixos o en una part visible sobre l’accés. En les instal·lacions en les quals el decantador de fangs i el separador de greixos estan separats, s’ha de col·locar una placa per a cada element.
3. La placa d’identificació ha de mencionar, com a mínim, les informacions següents:
a) EN 1825;
b) la talla nominal (TN);
c) el volum del separador de greixos, expressat en litres o en metres cúbics;
d) el volum del decantador de fangs, expressat en litres o en metres cúbics;
e) la capacitat de retenció de greixos, expressada en litres o en metres cúbics;
f) el gruix màxim de retenció de greixos en metres;
g) l’any de fabricació;
h) el nom del fabricant o la marca;
i) el logotip de l’organisme de certificació, si escau.
Definició dels elements contaminants que s’han de gestionar
1. Les explotacions ramaderes han d’emmagatzemar i de gestionar els següents residus: fems, purins i aigües marrons. Es defineixen a l’article 3.
Prescripcions generals per a les instal·lacions agropecuàries
1. Tots els elements contaminants d’una instal·lació agropecuària, és a dir, fems, purins i aigües marrons, s’han de recollir i emmagatzemar fins a la seva utilització agrícola o altre tractament de depuració, per tal d’evitar la contaminació del medi, en especial de les aigües superficials i subterrànies i del sòl. Per tant, totes les soleres susceptibles de rebre dejeccions del bestiar han de ser perfectament impermeables i estanques.
2. En el cas d’estabulació sobre fem acumulat, s’han d’impermeabilitzar les parets fins a l’alçada prevista d’acumulació del fem.
3. El pendent de les soleres ha de permetre l’escorrentia dels líquids fins a les instal·lacions de recepció i d’emmagatzematge.
4. Les aigües de pluja correctament canalitzades i que no hagin estat en cap moment en contacte amb purins o fems, es podran incorporar al medi natural sense necessitat de tractament, tenint cura de no generar zones d’erosió, i sempre aigües avall de la instal·lació agropecuària. En cas contrari, els volums corresponents s’hauran de tenir en compte a l’hora de dimensionar el femer i/o la fossa de purins.
5. Els formigons i armats utilitzats han de ser impermeabilitzats i executats per resistir, com a mínim, un tipus d’ambient d’exposició corresponent a humitat alta i d’exposició a un atac químic moderat (IIa + Qb de la norma EHE espanyola, o el seu equivalent en l’àmbit europeu).
6. El sistema d’emmagatzematge està format per dispositius o dipòsits destinats a la recepció i l’emmagatzematge. En cap cas no se’ls podrà incorporar un dispositiu de buidat de fons.
7. Tots els sistemes d’emmagatzematge han d’incloure, sota
7. Tots els sistemes d’emmagatzematge han d’incloure, sota la solera inferior, un sistema de drenatge de les aigües procedents del freàtic, amb la xarxa de recollida i evacuació corresponent. Els tubs de drenatge han d’estar envoltats de grava i protegits amb un geotèxtil, i han de respondre a les característiques de l’article 28 i l’article 31, respectivament, s’han d’instal·lar a una distància màxima entre eixos de 3 metres, s’han d’inclinar amb un pendent mínim del 2%, i el seu diàmetre ha de ser com a mínim de 110 mm.
8. Així mateix, s’ha d’instal·lar un sistema de drenatge perimetral, dels murs laterals dels sistemes d’emmagatzematge, al qual es podran abocar, si escau, les aigües pluvials netes de la teulada.
9. Aquestes dues xarxes, inferior i perimetral, han de conduir les aigües fins a una única arqueta de control i vigilància, que tindrà un diàmetre o un costat mínim de 0,40 m, tenint en compte que s’han de garantir les dimensions mínimes per poder realitzar la pressa de mostres. En aquest punt es farà l’abocament al medi, assegurant un resguard entre el tub d’entrada i el de sortida de 0,15 m.
10. S’ha de vetllar perquè tots els elements constitutius de la instal·lació agropecuària constin dels equipaments i els dispositius necessaris, que han de garantir la seguretat de les persones, dels animals i dels béns materials. S’ha de prestar una atenció especial als equipaments i dispositius de seguretat de la fossa de purins i del femer, o fossa universal.
11. En els casos en què les fases sòlides i líquides no estiguin plenament diferenciades, és a dir, quan no es pot entendre els purins com a residus totalment líquids i els fems com a residus totalment sòlids, es requereix una separació prèvia dels dos productes abans de l’emmagatzematge. Aquesta separació es pot fer mitjançant un triatge groller, que l’explotador fa amb els mitjans adequats empenyent els residus més líquids a la fossa i la resta al femer. Aquesta separació per triatge es pot fer també mitjançant un sistema mecanitzat, com ara un filtre premsa, capaç de separar les dues fases del producte.
12. En tots els casos, es prioritzarà la producció de fems mitjançant la utilització de productes fibrosos, com la palla, davant la generació de purins, atès que, tenint en compte les limitacions orogràfiques i les dificultats d’aplicació de les tècniques d’estesa amb cuba, la gestió dels purins esdevé perillosa i d’aplicació molt limitada.
El femer (residus sòlids)
1. Per tal de dimensionar el femer, el projecte ha d’especificar els seus sistemes de buidat. Les operacions de buidat no podran, en cap cas, generar punts de contaminació no previstos en el projecte, especialment en els llocs de càrrega i de maneig.
2. Tots els líquids del femer, i també les aigües marrons, s’han de col·lectar i encaminar cap a la fossa de purins. En cap cas no es poden abocar directament al medi natural, ni a la xarxa de col·lectors o clavegueram.
3. En els casos en què el femer estigui semisoterrat o enfonsat en el terreny natural, els murs laterals hauran de disposar d’un resguard de 0,40 m, com a mínim, sobre el nivell final del terreny natural.
4. La coronació dels murs laterals del femer s’ha d’allargar amb una reixa metàl·lica, o amb un dispositiu de seguretat similar, fins a una alçada mínima de 2 metres respecte del nivell final del terreny natural.
5. Quedat prohibit abocar aigües blanques o netes al femer, sigui quina sigui la seva procedència.
La fossa de purins (residus líquids i aigües marrons)
1. La fossa de purins es pot construir amb formigó armat, o es pot recobrir d’un film impermeable o d’una geolàmina. En tots dos casos, la fossa ha de ser impermeable i estanca.
2. A efectes d’impermeabilitzar la fossa de purins, s’utilitzen films impermeables o geolàmines. El projecte ha d’incloure una fitxa tècnica del fabricant amb dades explícites de la resistència a les condicions climàtiques, com els raigs ultraviolats, i la resistència química als purins que s’han d’emmagatzemar. Es consideraran uns gruixos mínims d’acord amb els elements de base utilitzats per a la fabricació del film impermeable o geolàmina, essent 1 mm per als de PVC (policlorur de vinil) i de PP (prolipropilè), 1,5 mm per als de PEAD (polietilè alta densitat), 1,14 mm per als d’EPDM (etilè-propilè-diè) i 3 mm per als de quitrà o asfalt.
3. S’ha de col·locar un reixa metàl·lica fins a 2 m d’alçada respecte del nivell final del terreny natural en tot el perímetre de la fossa. Aquesta reixa s’instal·larà a partir de la coronació dels murs de formigó laterals, o a partir de la coronació dels talussos perimetrals, si es tracta d’una fossa de film impermeable o geolàmina.
4. S’ha d’equipar el reixat amb un sistema de porta o tanca per prohibir l’accés a persones alienes a la instal·lació. Aquest sistema romandrà tancat sempre que no es requereix l’accés per a la maquinària de buidat. Les fosses de purins s’han d’assenyalar amb cartells de «perill de mort», i «prohibit el pas».
5. La bassa de purins s’ha de dimensionar amb un marge de seguretat, de 0,40 m d’alçada, o bé amb un 10% del volum calculat, adoptant sempre el càlcul que aporti més seguretat.
6. Queda prohibida la instal·lació de punts de buidat de fons i de sobreeixidors a la bassa de purins.
La fossa universal (conjunt de residus sòlid-líquid)
1. Els dos dispositius de recepció del sistema separat sòlid i líquid s’han de fer en un únic dispositiu d’emmagatzematge. Els requeriments de concepció i de dimensionament s’han d’ajustar un a un als requeriments individuals més restrictius de cadascun dels dos dispositius anteriors.
2. El funcionament de la fossa universal comporta que tots els residus de l’estable es recullen a la zona de l’element unitari sòlid/líquid, destinada específicament als fems. En aquesta zona, s’efectua una lixiviació natural i tots els líquids es condueixen fins a la zona de l’element unitari sòlid/líquid, destinada específicament als purins.
3. La separació d’ambdues zones s’efectua mitjançant un sistema de filtració, que en la pràctica es pot resumir en una renglera de bales de palla amb una estructura que les suporti i eviti la seva caiguda.
Dimensionament del femer i la fossa de purins
1. Les instal·lacions d’emmagatzematge han de ser construïdes amb materials i formes que garanteixin l’estanquitat. Així mateix, la capacitat d’emmagatzematge dels fems i de les aigües residuals s’ha d’ajustar a la producció resultant.
2. És, doncs, per al càlcul del volum equivalent al període d’emmagatzematge que té importància el disseny de les instal·lacions d’allotjament dels animals i dels seus annexos, de manera que s’eviti que les aigües dels patis nets i les aigües de pluja neta puguin entrar als dipòsits d’emmagatzematge, per tal de no augmentar innecessàriament el seu volum de dimensionament.
3. Totes les aigües marrons procedents de les zones utilitzades pel bestiar, del femer o de la fossa de purins, s’hauran de gestionar conjuntament amb els altres residus i, consegüentment, augmentaran les necessitats de volum d’emmagatzematge.
4. Els càlculs de la precipitació es faran considerant una pluviometria mensual en funció de l’alçada, les equacions que s’han d’utilitzar es descriuen a l’annex 33.
5. La pluviometria adoptada per al càlcul del volum d’aigües marrons s’ha de modificar sempre en el sentit d’augmentar els valors pluviomètrics anteriors en tots aquells casos en què les especificitats climatològiques de la zona ho puguin requerir.
6. Per tal de reduir el volum d’aigües marrons i, per consegüent, reduir el volum i les superfícies necessàries per a l’emmagatzematge, es recomana cobrir íntegrament la granja i tots els seus elements annexos.
7. Aquestes prescripcions tècniques aporten una base de càlcul. En casos molt específics, i després de la justificació prèvia convenientment raonada dels projectes, el Departament de Medi Ambient es reserva el dret d’acceptar variacions en les bases de càlcul, sempre que el projecte aporti dades tècniques de càlcul elaborades amb fonts fidedignes. En tot cas, el Departament de Medi Ambient pot requerir que s’adoptin les base de càlcul d’aquestes prescripcions tècniques.
Bovins
1. El volum i la qualitat del fem produït en una explotació ramadera de bovins és funció de l’alimentació del bestiar, el sistema d’estabulació, la quantitat diària de palla o d’altres productes fibrosos utilitzats per al jaç, la durada de l’emmagatzematge, la superfície d’estabulació no coberta i la climatologia.
2. Les instal·lacions agropecuàries situades en una cota inferior o igual a 1.200 metres, han de preveure una capacitat mínima d’emmagatzematge de fems i purins de 4 mesos. Així mateix, aquelles instal·lacions agropecuàries situades en una cota superior a 1.200 metres, han de preveure una capacitat mínima d’emmagatzematge de fems i purins de 6 mesos.
3. Per tal de determinar els volums necessaris d’emmagatzematge de fems i purins que produeixen els diferents tipus de bestiar boví, i en les determinades configuracio
3. Per tal de determinar els volums necessaris d’emmagatzematge de fems i purins que produeixen els diferents tipus de bestiar boví, i en les determinades configuracions de l’estable segons l’annex 31, s’aplicaran les especificacions de les taules 1, 2 i 3 de l’annex 32.
4. A efectes d’interpretar les taules anteriors, s’adoptaran les definicions següents: fem molt compacte: 16% a 35% de matèria seca (MS) fem compacte: 14% a 25% de matèria seca (MS) fem clar: 13% a 18% de matèria seca (MS) purins: 5% a 13 % de matèria seca (MS)
5. La textura del fem i la configuració del femer (nombre de parets) determinen la superfície necessària, per a un volum donat, al moment d’apilar el fem per emmagatzemar-lo.
6. L’alçada de les parets del femer que figura a les taules 1, 2 i 3 de l’annex 32 no correspon a l’alçada màxima de fem apilable, sinó que representa una alçada mitjana calculada sobre la base del tipus de fem. Aquesta alçada permet determinar la superfície (m 2 ) necessària per apilar el volum de fem que es vol emmagatzemar (m 3 ).
7. L’adopció d’alçades de fems superiors a 3 metres per al càlcul de la superfície d’emmagatzematge necessària s’ha de justificar convenientment mitjançant la definició de la maquinària o el dispositiu que s’utilitzarà per a la manutenció dels fems.
Equins, ovins i cabrums
1. Per norma general, els equins, els ovins i els cabrums generen sempre un fem compacte que es pot acumular al camp, sempre al cap de 4 mesos, com a mínim, de maduració.
2. Només serà necessària la fossa de purins en el cas en què es recullin aigües marrons.
3. El femer, per als quatre mesos de maduració, i la fossa de purins tindran les mateixes característiques constructives que en el cas dels bovins.
4. Per tal de determinar els volums necessaris d’emmagatzematge de fems i purins que produeixen els diferents tipus de bestiar equí, i segons la configuració de l’estable, s’aplicaran les especificacions de la taula 4 de l’annex 32.
5. Per tal de determinar els volums necessaris d’emmagatzematge de fems i purins que produeixen els diferents tipus de bestiar oví i cabrú, i segons la configuració de l’estable, s’aplicaran les especificacions de la taula 5 de l’annex 32.
Documents i registres d’explotació
1. Totes les operacions de control i manteniment que s’efectuïn en la línia de tractament s’han d’inscriure en un registre. S’han de respectar les freqüències indicades pel fabricant de la instal·lació, així com les definides en el projecte lliurat per tal d’obtenir l’autorització de l’estació de depuració, per les presents prescripcions tècniques, i per la corresponent resolució d’autorització. Aquest registre s’ha de conservar i mantenir a disposició del Departament de Medi Ambient i s’hi ha d’esmentar les observacions sobre esdeveniments específics (buidats, reparacions, accidents, certificacions d’inspecció i control, entre d’altres).
2. L’explotador ha de tenir a disposició:
a) una fitxa tècnica dels equips en què apareguin les seves característiques, però també les dades del fabricant i del proveïdor.
b) les peces de recanvi indispensables.
c) un calendari en què s’indiquin les dates i la freqüència de les operacions sobre els principals elements electromecànics.
3. S’ha de respectar tota la reglamentació aplicable en matèria de prevenció d’accidents i de manipulació de matèries perilloses i, si no n’hi ha, la reglamentació europea equivalent.
Condicions de buidat
1. Els buidats dels diferents elements s’han de fer seguint les recomanacions del fabricant.
2. Quan els equips de la línia s’hagin executat in situ, el buidat s’ha de fer a nivell constant.
Traçabilitat dels residus i subproductes generats
1. Tots els residus i subproductes procedents dels processos de depuració i/o separació descrits en aquest document s’han de poder seguir en el decurs de la seva evacuació, del seu transport, del seu abocament en instal·lacions autoritzades, i del seu tractament.
Controls mensuals
1. Els controls mensuals els ha de fer una persona qualificada i han de ser, com a mínim, els següents:
a) Determinació del gruix/volum de líquid lleuger retingut en el separador.
b) Determinació del nivell de fang en el decantador de fangs.
c) Verificació del funcionament del dispositiu d’obturació automàtica i verificació de la posició del
c) Verificació del funcionament del dispositiu d’obturació automàtica i verificació de la posició del flotador.
d) Verificació del funcionament del dispositiu d’alerta de desbordament.
e) Inspecció visual del nivell de l’aigua abans i després del filtre de coaslescència quan el separador rep un cabal d’aigua representatiu.
f) Extracció dels sòlids retinguts, si escau.
g) Neteja de la canalització d’evacuació.
h) Control visual dels piezòmetres. Si es troben indicis de contaminació, s’ha d’avisar immediatament el Departament de Medi Ambient. Si es constata, sobre la base del registre de manteniment, que les quantitats de líquids lleugers i de fangs són baixes, es pot allargar la freqüència dels controls mensuals fins a sis mesos.
Controls semestrals
1. Els controls següents els ha de fer una persona qualificada, cada sis mesos, i han de ser, com a mínim, els següents:
a) Control de la permeabilitat del filtre de coalescència i dels defectes quan els nivells d’aigua anterior i posterior siguin molt importants. Si escau, neteja del filtre o reposició d’acord amb les indicacions del fabricant.
b) Buidat i neteja del separador, quan s’hagi assolit la meitat del volum de fangs o el 80% de la capacitat de retenció del separador.
c) Neteja del caneló perimetral de recollida.
d) Anàlisi de la concentració de líquids lleugers de l’efluent Si es constata, sobre la base del registre de manteniment, que les quantitats de líquids lleugers i de fangs són baixes, es pot allargar la freqüència dels controls fins a dotze mesos.
Controls cada 5 anys
1. Abans de la posada en servei, una empresa de control autoritzada ha de fer una prova d’estanquitat i elaborar l’informe corresponent. Aquest control s’ha de repetir com a mínim cada cinc anys.
2. Cada cinc anys com a mínim, la instal·lació de separació ha de ser buidada i s’ha de sotmetre a una inspecció general per part d’una empresa de control autoritzada; aquesta inspecció ha de tenir en compte els punts següents:
a) Estanquitat de la instal·lació.
b) Estat estructural.
c) Revestiments interns, si existeixen.
d) Estat de les parts integrades.
e) Estat dels dispositius i de les instal·lacions elèctriques.
f) Verificació de l’ajustament del dispositiu automàtic d’obturació.
Manteniments mínims per a instal·lacions d’habitatges unifamiliars Es defineixen els manteniments mínims que s’han de fer per a cadascun dels elements que poden integrar una línia de tractament d’aigües residuals per a habitatges unifamiliars.
1. Per als desgreixadors, s’ha de fer com a mínim un buidat cada 6 mesos. No obstant això, d’acord amb l’experiència es podran disminuir les freqüències.
2. Per a les fosses sèptiques totes aigües:
a) un buidat com a mínim cada 3 o 4 anys, vetllant per conservar un volum de fangs mínim per tal d’afavorir i mantenir els processos ja consolidats. Aquesta periodicitat s’ha d’augmentar en els casos en què l’eficàcia d’aquest equip es vegi reduïda per pèrdues de fangs en els efluents de la fossa sèptica totes aigües. Aquesta operació s’ha de fer seguint escrupolosament les prescripcions definides pel fabricant
a) un buidat com a mínim cada 3 o 4 anys, vetllant per conservar un volum de fangs mínim per tal d’afavorir i mantenir els processos ja consolidats. Aquesta periodicitat s’ha d’augmentar en els casos en què l’eficàcia d’aquest equip es vegi reduïda per pèrdues de fangs en els efluents de la fossa sèptica totes aigües. Aquesta operació s’ha de fer seguint escrupolosament les prescripcions definides pel fabricant i per les presents prescripcions tècniques.
b) Cada sis mesos s’ha de controlar el nivell de fangs dins la fossa, tenint en compte el perfil del llit dels fangs. En aquest sentit, el control es farà en dos punts com a mínim.
3. En els prefiltres s’ha de fer un control i/o manteniment semestral, que consistirà a determinar-ne el grau de rebliment. Si es constata que el grau de rebliment és important, s’ha de substituir o netejar el massís o material filtrant.
4. Per a fangs activats i filtres percoladors, un cop al mes s’ha de comprovar el bon funcionament de l’aeració i s’ha de verificar que els fangs decantin correctament. Així mateix, s’ha de mesurar el nivell d’aquests fangs per tal d’evacuar-los, si escau.
5. En els compartiments de dosificació, cada sis mesos s’ha de controlar i/o fer un manteniment per tal de garantir que el mecanisme de dosificació funciona correctament. En el cas que estigui brut o obstruït, s’han de fer les operacions necessàries que garanteixin el seu funcionament correcte.
6. Per a tractaments pel sòl, natural o reconstituït, s’han de netejar els tubs de repartició, mitjançant les tes o arquetes de tancament, semestralment. S’ha de comprovar que no hi hagi ressurgències d’aigua a la superfície i s’ha d’evitar especialment la utilització de desherbants en zones properes.
7. En tots els casos s’ha de comprovar semestralment que l’escolament es fa de manera normal per a cadascun dels elements constitutius de la línia de tractament.
Manteniments mínims per a instal·lacions d’habitatges plurifamiliars Es defineixen els manteniments mínims que s’han de fer per a cadascun dels elements que poden integrar una línia de tractament d’aigües residuals per a habitatges plurifamiliars.
1. En aquelles instal·lacions on hi hagi un desbast, s’ha de netejar la reixa com a mínim 1 cop per setmana. D’acord amb l’experiència en la neteja del desbast, se’n podrà disminuir o augmentar la freqüència.
2. Per als desgreixadors, s’ha de controlar cada mes el gruix de la capa de greixos retinguts, i si és necessari es farà un buidat.
3. En aquelles instal·lacions en què hi hagi una fossa sèptica totes aigües s’ha d’efectuar un control setmanal, que consistirà a obrir les tapes i verificar que el nivell de l’aigua és el normal. També s’ha d’avaluar l’alçada de l’aigua apartant la crosta superficial. D’altra banda, s’ha de fer cada 3 o 4 anys un buidat de la fossa vetllant per conservar un volum de fangs mínim per tal d’afavorir i mantenir els processos ja consolidats. Aquesta periodicitat s’ha d’augmentar en els casos en què l’eficàcia d’aquest equip es vegi reduïda per pèrdues de fangs en els efluents de la fossa sèptica totes aigües. Aquesta operació s’ha de fer seguint escrupolosament les prescripcions definides pel fabricant.
4. Per a un decantador-digestor Imhoff:
a) s’ha de fer una extracció dels flotants com a mínim cada dos mesos, i s’ha de comprovar el nivell de fangs.
b) s’ha d’evacuar el 90 % dels fangs un cop cada sis mesos o un any, podent arribar a un màxim de dos anys. Un cop s’hagin evacua
b) s’ha d’evacuar el 90 % dels fangs un cop cada sis mesos o un any, podent arribar a un màxim de dos anys. Un cop s’hagin evacuat els fangs, s’ha de reomplir l’element amb aigua clara. En tots els casos, s’han de seguir les recomanacions del fabricant o del constructor.
5. En els prefiltres s’ha de fer un control i/o manteniment semestral, que consistirà a determinar-ne el grau de rebliment. Si es constata que el grau de rebliment és important, s’ha de substituir o netejar el massís o material filtrant
6. En les instal·lacions on hi hagi un tractament per fangs activats, s’ha de comprovar cada setmana el bon funcionament de l’aeració i de la recirculació i la purga de fangs. També, cada tres mesos s’ha de mesurar l’índex de fangs i, cada sis mesos, s’ha de fer una mesura de la concentració de matèries en suspensió, una mesura d’oxigen dissolt i una mesura del potencial d’oxidoreducció sobre la base de l’elèctrode normalitzat d’hidrogen. Cada deu anys es farà un buidat del reactor biològic per tal de netejar i controlar l’estat dels elements submergits.
7. En les instal·lacions en què es disposi de filtres percoladors, s’ha de comprovar que l’element de distribució de l’aigua funcioni correctament cada setmana, i s’ha de fer una neteja almenys un cop cada tres mesos. D’altra banda, s’ha de comprovar el grau de rebliment, de manera que si es constata que és important, s’ha de substituir o netejar el massís o material filtrant, sempre seguint les indicacions del fabricant. També s’ha de comprovar, en els casos en què el filtre percolador incorpori un clarificador o decantador, el nivell de fangs.
8. En un decantador o clarificador, s’ha de comprovar cada setmana que no hi hagi pèrdues de fangs. Cada semestre s’ha de fer un manteniment normal, que ha d’incloure una neteja i un hidrocuratge del Clifford. Es buidarà el decantador cada 10 anys per tal de netejar i controlar l’estat dels elements submergits.
9. Quan la instal·lació consti d’un compartiment de dosificació, cada sis mesos s’ha de controlar i/o fer un manteniment per tal de garantir que el mecanisme de dosificació funcioni correctament. En cas que estigui brut o obstruït, s’han de fer les operacions necessàries per garantir-ne el funcionament correcte.
10. Per a tractaments pel sòl, natural o reconstituït, s’han de netejar els tubs de repartició, mitjançant les tes o arquetes de tancament, cada semestre. S’ha de comprovar que no hi hagi ressurgències d’aigua a la superfície i s’ha d’evitar especialment la utilització de desherbants en zones properes.
11. En tots els casos s’ha de comprovar cada semestre que l’escolament es fa de manera normal per a cadascun dels elements constitutius de la línia de tractament.
12. A més a més de tots els manteniments i controls esmentats anteriorment, s’han de fer tots aquells manteniments dels elements electromecànics de què consti la instal·lació amb la periodicitat indicada pels fabricants.
Manteniments mínims per a instal·lacions de separació de greixos
1. S’han de controlar, buidar i netejar regularment els separadors de greixos. S’han de gestionar correctament els residus que es generin en les operacions de buidat i neteja dels separad
1. S’han de controlar, buidar i netejar regularment els separadors de greixos. S’han de gestionar correctament els residus que es generin en les operacions de buidat i neteja dels separadors.
2. Es determina la freqüència de controls, buidats i neteges d’acord amb la capacitat d’emmagatzematge de greixos i de fangs dels separadors i segons l’experiència operacional. Tret d’especificacions contràries, serà convenient buidar, netejar i reomplir d’aigua neta els separadors almenys una vegada al mes i preferentment cada quinze dies.
3. El buidat del decantador de fangs o dels dipòsits ha de ser possible sense que impliqui el buidat de tot el separador.
Aquesta Ordre ministerial entrarà en vigor al cap de quinze dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
A partir del primer any, o dels anys successius, a comptar de la data de publicació d’aquesta Ordre ministerial, el Departament de Medi Ambient pot imposar sancions a tots aquells propietaris que no hagin fet arribar l’informe anyal d’autocontrol al Departament de Medi Ambient, sense perjudici de les sancions que se li puguin aplicar per un mal funcionament de la instal·lació de sanejament, i/o dels danys que s’hagin pogut produir sobre el medi.
Qualsevol incompliment de la present ordre ministerial pot ser sancionat de conformitat amb el que disposa la Llei de policia i protecció de les aigües, de data 31 de juliol de 1985. Andorra la Vella, 20 d’abril del 2005 Olga Adellach Coma Ministra d’Agricultura i Medi Ambient
Càlculs de dimensionament Per definir el nombre d’equivalents-habitants, s’ha de tenir en compte el tipus d’ocupació: permanent, semipermanent i intermitent.
Es considera una dotació de 200 litres per dia i per equivalent-habitant.
No obstant això, cal tenir present que el nombre de litres pot variar segons l’ocupació i l’activitat.
Si cal sanejar un establiment existent, és important disposar de dades de consum d’aigua.
A més del mínim de 200 litres per dia i per equivalent-habitant, a un equivalent-habitant cal afegir-hi la càrrega orgànica que correspon a: Paràmetre Dotació (en g/EH/d) DQO 120 (xarxa separativa) 140 (xarxa unitària) DBO5 60 (xarxa separativa) 70 (xarxa unitària) MES 90 Ntotal 15 Ptotal 4 La taula següent és una eina de càlcul per dimensionar les instal·lacions de tractament de les aigües residuals que provenen de petits conjunts col·lectius (es considera que el nombre d’equivalents-habitants (EH) del quadre fa referència sempre a un usuari quan no es precisa de forma diferent): Designació Nombre d’EH Usuari permanent 1 Centres educatius, casernes, centres geriàtrics... 1 Escoles (mitja pensió) o similar 0,5 Escoles (externat) o similar 0,25 Hospitals, clíniques, etc. (per llit) (inclòs personal clínic i d’explotació) 2,5 Personal de taller (per 8 hores) 0,5 Personal de despatx, de magatzem 0,5 Hotel-restaurant, pensió de família (per habitació) 2 Hotel, pensió de família (sense restaurant, per habitació) 1 Càmping de temporada (per plaça = 3 persones) 0,75 Càmping permanent (per plaça = 3 persones) 1 Caserna (per 10 llits) 1,5 Sales de festa i de reunió amb cuina (ocupació ocasional) 0,3 Sales de festa i de reunió sense cuina (únicament serveis) 0,1 Cinema (per 40 places) 1 Usuari ocasional (llocs públics) 0,05 Per al càlcul dels cabals punta se seguiran les bases de càlcul següents.
El cabal punta és igual al cabal mitjà multiplicat pel coeficient de punta, Qp = Qm x Kp, Essent Qp: el cabal punta Qm: el cabal mitjà Kp: el coeficient de punta El coeficient de punta es calcula sumant 1,5 al resultat de dividir 2,5 per l’arrel quadrada del cabal mitjà, expressat en litres per segon.
S’utilitzarà un coeficient punta igual a 3 en els casos en què els equivalents-habitants siguin inferiors o iguals a 10.
Test de Porchet per a la determinació de la permeabilitat del sòl Contingut de l’estudi L’estimació de la permeabilitat del sòl es fa mitjançant el mètode de Porchet.
El projecte ha de definir el perfil tipus del sòl per a cada zona homogènia i donar els resultats dels tests de percolació.
Es faran un mínim de 3 assaigs a l’emplaçament del tractament.
És necessari afegir-hi els resultats d’anàlisis granulomètriques, quan escaigui.
Valoració de la permeabilitat del sòl La permeabilitat (K) d’un sòl es defineix a partir de la velocitat d’infiltració de l’aigua.
Es calcula segons el mètode de Porchet, que consisteix a realitzar forats de 15 cm de diàmetre al terra que s’omplen d’aigua clara per mesurar la velocitat amb què el terreny l’absorbeix.
Es mesura el volum d’aigua introduït en el forat per mantenir constant l’alçada d’aigua en el forat, durant el temps en hores que dura el test.
K (mm 3 .mm -2 .h -1 ) = volum d’aigua introduït (mm 3 ) / superfície d’infiltració (mm 2 ) / durada del test(h).
La superfície d’infiltració comprèn totes les superfícies del forat que estan en contacte amb l’aigua.
Per norma general, es manté l’alçada d’aigua constant durant un temps de 10 minuts.
La profunditat del forat ha de ser la mateixa que la del sanejament que s’ha d’instal·lar (50-70 cm).
Com a mínim, s’han de fer tres forats per a un habitatge unifamiliar.
Cal augmentar el nombre de forats si el terreny no és homogeni.
La realització del test de percolació per avaluar la possibilitat d’efectuar un tractament pel sòl s’ha d’acompanyar, sobre el terreny, d’altres actuacions com ara la determinació del nivell freàtic.
El test de Porchet no es pot fer quan la capa freàtica és a menys d’1,2 m i quan hi ha presència d’hidromorfisme.
Taula resum Rases filtrants Llit de drenatge (sòl amb dominant arenosa) Filtre sorra reconstituït drenat vertical Filtre sorra reconstituït drenat horitzontal Filtre reconstituït no drenat Terreny natural 15 < k <30 0,5 m d’amplada mínima 30 m de llargada màxima d’una rasa 60–90 m per 5 habitacions principals + 20–30 m per habitació addicional 60 m 2 per 5 habitacions principals + 20 m 2 per habitació addicional 8 m d’amplada màxima 30 m de llargada 0.6 – 0,8 m profunditat Terreny natural 30< k < 500 45 m per 5 habitacions principals + 15 m per habitació addicional Terreny reconstituït Terreny natural k < 15 25 m 2 per 5 habitacions principals + 5 m 2 per habitació addicional 5 m d’amplada 5 m llargada mínima 1,20 – 1,70 profunditat Amplada mínima 6 m amplada màxima 13 m 6 m d’amplada per 2 habitacions principals 8 m d’amplada per 3 habitacions principals +1 m d’amplada per habitació addicional Terreny reconstituït Terreny natural k > 500 20 m 2 per 2 habitacions principals + 5 m 2 per habitació addicional 5 m amplada mínima 4 m llargada mínima
Exemple de sistema de ventilació
Exemples de compartiment de dosificació
1. Compartiment de dosificació del tipus basculador
2. Compartiment de dosificació del tipus pendular
Corba granulomètrica
Rases d’infiltració en terrenys amb pendent
Rases d’infiltració a poca profunditat
Llit de drenatge
Filtre de sorra vertical no drenat
Filtre de sorra vertical drenat Vista general Annex 12 Talús d’infiltració Talús d’identificació no drenat, alimentat per una estació de bombament Talús d’identificació drenat i alimentat per gravetat Talús d’identificació drenat i alimentat per una estació de bombament
Filtre de sorra horitzontal drenat
Pous d’infiltració Població (en EH) Característiques dels pous d’infiltració N (nombre)D (en m)H (en
m) 4 a 5 11,501,50 6 a 10 11,801,80 11 a 15 12,401,80 16 a 20 21,801,80 21 a 25 22,101,80 26 a 30 22,401,80 31 a 40 22,702,40 41 a 50 232,40 51 a 60 332,40 61 a 70 432,40 71 a 80 432,40 81 a 90 432,70 91 a 100 432,70 Es precisa l’alçada de material filtrant que s’ha de dipositar al fons del pou, el diàmetre del pou i el nombre de pous que s’han de fer d’acord amb la població en equivalents-habitant.
Càlculs per al dimensionament d’uns fangs activats Es presenten a continuació els càlculs de les necessitats d’oxigen i de producció de fangs.
a) Càlcul de les necessitats d’oxigen Per al càlcul de les necessitats d’oxigen s’aplicarà la fórmula següent, tenint en compte que només considera les necessitats d’oxigen relatives a la degradació de la matèria orgànica fàcilment biodegradable, a la respiració endògena i a la nitrificació.
En aquells casos en què es considerin processos de desnitrificació, es podrà considerar un retorn d’oxigen.
En tot cas, en tots aquells casos no previstos en l’aplicació d’aquesta fórmula, es requerirà una autorització expressa i escrita del Departament de Medi Ambient.
Els càlculs següents no tenen en compte les necessitats punta d’oxigen.
Aquestes necessitats punta s’hauran de calcular en tots aquells casos en què les necessitats d’oxigen no siguin homogènies durant les 24 hores,mitjançant l’aplicació d’uns coeficients punta de contaminació, o bé mitjançant càlcul acurat, i serviran per al dimensionament dels equips d’aeració.
Càlcul de les necessitats d’oxigen: Nec ( O 2 ) = a ’ x L e + b ’ x S v + 4,3 x N Essent, Nec (O 2 ) la necessitat d’oxigen global diària, en kg d’O 2 per dia a’ el coeficient d’oxidació; s’agafa com a valor 0,07 kg d’O 2 per kg de DBO 5 eliminat L e : la càrrega diària de DBO 5 que s’ha d’eliminar, en kg de DBO 5 per dia b’ el coeficient de respiració endògena; s’agafa un valor de 0,06 kg d’O 2 per kg de MVS per dia, el qual es corregeix multiplicant-lo per l’expressió 1,02 ( q - 20) , on q representa la temperatura de l’aigua en ºC S v la quantitat de matèria volàtil present en el reactor biològic, en kg de MVS N la càrrega diària de nitrogen a nitrificar, en kg de N per dia.
En els casos més habituals, és a dir, per a una temperatura de l’aigua de 12 ºC, una composició característica de l’aigua d’origen domèstic i una aeració homogènia durant tot el dia, es pot simplificar el càlcul anterior.
Càlcul simplificat de les necessitats d’oxigen: Nec ( O 2 ) = 1,805 x L e
b) Càlcul de la producció de fangs Per al càlcul de la producció de fangs, s’adoptarà la fórmula següent, tenint en compte que considera la producció sobre la base de la càrrega diària de matèries en suspensió (MES) i sobre la base de la càrrega diària de DBO 5 (DBO 5 ) d’entrada al reactor biològic. Càlcul de la Càlcul de la producció de fangs: P ft = S min + S dur + (0,83 + 0,2 x log ( C m )) x L e Essent S min l’aportació a la producció de fangs de les matèries en suspensió minerals, en kg de MES per dia S dur l’aportació a la producció de fangs de les matèries en suspensió volàtils no biodegradables, en kg de MES per dia C m la càrrega màssica de dimensionament, en kg de DBO 5 per kg de MVS per dia L e la càrrega diària de DBO 5 a eliminar, en kg de DBO 5 per dia En els casos més habituals, és a dir, per a una composició característica de l’aigua d’origen domèstic, es pot simplificar el càlcul anterior. Càlcul simplificat de la producció de fangs: P ft = 0,44 x L m + 0,63 x L e Essent, L m la càrrega diària de matèries en suspensió (MES) entrants al reactor biològic, en kg de MES per dia L e la càrrega diària de DBO 5 a eliminar en el reactor biològic, en kg de DBO 5 per dia
Procediment experimental de l’índex de fang L’índex de fangs (I f ) representa el volum ocupat per un gram de fang després de trenta minuts de decantació dins una proveta d’un litre, i de vidre. Es calcula a partir de l’expressió: I f = V D30 / C EP Essent, I f és l’índex de fangs V D30 és el volum de fang decantat després de 30 minuts, en ml/l C EP és la concentració de matèries en suspensió de la mostra homogeneïtzada introduïda dins la proveta, en g/l Descripció del test de decantació:
1. S’extreu una mostra de fang a la sortida del tanc d’aeració (preferentment després d’1/4 d’hora d’haver estat en funcionament) i una mostra d’aigua clarificada (evitant els flotants).
2. S’introdueix dins la proveta les dues fraccions per tal d’obtenir una dissolució del fang, amb la finalitat que V D30 sigui inferior a 300 ml. Per sota d’aquest valor de 300 ml, el test no és vàlid.
3. S’ajusta el nivell del líquid a 1000 ml amb l’aigua clarificada.
4. S’homogeneïtza la proveta.
5. Es posa la proveta sobre un pla horitzontal estable, a l’ombra.
6. Al cap de trenta minuts, s’anota el nivell de fang (interfase fang-aigua). Aquest nivell és el V D30 , i ha d’estar comprès entre 100 i 300 ml/l.
7. Es corregeix el valor obtingut mitjançant l’aplicació dels coeficients multiplicadors o reductors emprats en la fase de dilució o de concentració inicial. Resultats: L’índex de fangs s’expressa en múltiples de 10, per tal de tenir en compte les incertituds inherents al procediment. I f < 100 ml/g, els fangs decanten bé i fàcilment I f > 200 ml/g, els fangs són difícilment decantables i poden presentar bacteris filamentosos
Càrrega hidràulica superficial límit aplicable en un decantador En un decantador secundari, o clarificador, sigui del tipus clàssic o del tipus lamel·lar, la càrrega hidràulica superficial límit aplicable és funció decreixent del volum corregit (V En un decantador secundari, o clarificador, sigui del tipus clàssic o del tipus lamel·lar, la càrrega hidràulica superficial límit aplicable és funció decreixent del volum corregit (V c ), el qual s’obté del producte de l’índex de fang (I f ), que defineix l’aptitud del fang a la decantació, per la concentració de fangs en MES a l’entrada del decantador (MES). Una vegada calculat el v olum corregit (Vc ), es calcula la càrrega hidràulica superficial límit aplicable, per cabal punta d’aigua tractada. Càlcul del volum corregit: V c = I f x MES Essent, V c el volum corregit, en ml/l I f l’índex de fangs de l’aigua que es vol decantar, en ml/g MES la concentració de matèries en suspensió de l’aigua que es vol decantar, en g/l Càlcul de la càrrega hidràulica superficial límit aplicable: La càrrega hidràulica superficial límit aplicable es pot calcular, tant per a decantadors secundaris clàssics com per als lamel·lars.
a) Per a decantadors clàssics, Ch màx = 2,56 x e (-1,93 x 0,001 x Vc ) Essent, Ch màx la càrrega hidràulica superficial límit aplicable, en m 3 /m 2 /h V c el volum corregit, en ml/l
b) Per a decantadors lamel·lars, Ch màx = 1,2512 x e (-0,0031 x Vc ) Essent, Ch màx la càrrega hidràulica superficial límit aplicable, en m 3 /m 2 /h V c el volum corregit, en ml/l Gràfica de la càrrega hidràulica superficial límit aplicable: Càlcul de la superfície de decantació necessària: A partir de la càrrega hidràulica superficial límit aplicable, es determina la superfície de decantació mínima necessària.
En el cas d’un decantador clàssic, la superfície mínima necessària s’expressa en base a la superfície de decantació clàssica (S clàs. ).
La superfície de decantació clàssica ve donada per l’expressió: S clàs. = Q punta / Ch màx En el cas d’un decantador lamel·lar, la superfície mínima necessària s’expressa en base a la superfície total projectada (STP).
La superfície total projectada del decantador lamel·lar ve donada per l’expressió: STP = Q punta / Ch màx Essent, S clàs. la superfície de decantació clàssica, en m 2 STP la superfície total projectada, en m 2 Q punta el cabal punta d’aigües tractades, en m 3 /h Ch màx la càrrega hidràulica sup erficial límit aplicable, en m 3 /m 2 /h Amb l’expressió següent es determina el nombre de plaques, l’angle d’inclinació i la superfície de cada placa: STP = ( n – 1) x S x cos a Essent, N el nombre de lamel·les útils en la seva totalitat, en unitats (Uts) S la superfície de cada lamel·la, en m 2 a l’angle d’inclinació de les lamel·les, en graus (º), respecte l’horitzontal La superfície al mirall (S m ) realment ocupada pel decantador lamel·lar es determina en funció de la superfície total projectada i de la distància entre plaques, i per l’amplada de les plaques.
Generalment, els fabricants de les plaques lamel·lar comercials donen els valors de S m en funció de l’STP.
S m (a) = ( n – 1) x e x l S m (b) = L x l x cos(
a) S m (c) = 0,5 x l Essent, S m (a) la superfície al mirall real ocupada per les plaques, en m 2 n el nombre de lamel·les útils en la seva totalitat, en unitats (Uts) e la separació horitzontal entre plaques lamel·lars, en metres l l’amplada d’una placa lamel·lar, en m S m (b) la superfície projectada ocupada per l’última placa, en m 2 L la llargada d’una placa lamel·lar, en m S m (c) la superfície destinada a la zona d’introducció de l’aigua que es vol decantar destinada a dissipar l’energia, en m 2
Configuració i aplicació de les instal·lacions de separació
a) Configuració d’acord amb les exigències de qualitat de l’efluent Sentit d’escolament Combinació dels elements constitutius Qualitat de l’efluent -------> M-D-SI-M Qualitat mínima de l’efluent per ser abocat al col·lector -------> M-D-SII-SI-M Qualitat recomanada per a una qualitat d’efluent idèntica a la combinació M-D-SI-M, però amb un flux d’entrada més important de líquids lleugers
b) Casos específics d’aplicació Aplicació Comentaris Línia de tractament mínima Mesures preventives
1. Aigües recollides en una estació de servei. (incloses les zones de càrrega) L’aigua pot no contenir detergents procedents de les activitats de neteja. M-D-SI-M Pot resultar necessària una capacitat de retenció de líquids lleugers suplementària.
2. Aigües recollides a les zones d’emmagatzematge i de transvasament d’olis - M-D-SI-M -
3. Aigües recollides a les zones d’estacionament, etc. - M-D-SI-M -
4. Aigües recollides a la calçada, etc. Zones de captació d’aigua, per exemple. M-D-SI-M -
5. Neteja dels sòls dels tallers, dels centres d’assaigs, de les fàbriques, etc. 5.1. amb ús d’agents de neteja 5.2. sense ús d’agents de neteja També s’aplica als desbordaments i les fuites. M-D-SI-M L’abocament directe en aigües superficials no està autoritzat. En casos molt excepcionals, i prèvia autorització, es pot realitzar l’abocament en aigua superficial després de tractament complementari aigües avall de la línia. Ús d’absorbent. Recollida dels desbordaments, fuites i líquids evacuats amb uns materials secs.
6. Rentat de vehicles o automòbils 6.1. Rentat manual 6.2. En una instal·lació de rentat 6.3. Neteja alta pressió: 6.3.1. rentat de la superfície de vehicles no contaminats per oli 6.3.2. rentat de la superfície de vehicles contaminats per oli 6.4. Retirada de graves 6.5. Motors 6.6. Autorentat amb aparells d’alta pressió Rentat exclusiu de la superfície dels vehicles; agents de neteja exempts de líquids lleugers. Rentat exclusiu de la superfície dels vehicles i dels baixos (amb baixa pressió); agents de neteja exempts de líquids lleugers Agents de neteja exempts de líquids lleugers. Es recomana reutilitzar l’efluent tractat.
7. Neteja (excepte vehicles): 7.1. Neteja alta pressió 7.2. Neteja amb màquina Neteja de motors o de peces. M-D-SI-M Es recomana reutilitzar l’efluent tractat.
8. Eliminació d’oli de parafina o similar, per exemple dels vehicles nous, inclòs el tractament contra el rovell - M-D-SI-M -
9. Parcs de ferralla - M-D-SI-M -
10. Tractament de sòls - M-D-SI-M -
11. Instal·lacions de retractament dels fangs i dels líquids lleugers procedents de separadors.
Volum mínim del decantador de fangs Quantitat de fangs prevista Instal·lació Volum mínim del decantador de fangs (I) Cap emulsions pures que no han estat en contacte amb el sòl No cal decantador de fangs Feble aigües de procés amb un feble volum de matèries sòlides zones de recollida de les aigües pluvials amb una petita quantitat de sediments causada pel trànsit o equivalent 100 x TN / fd
a) Mitjana estacions de serveis zones de rentat manual de turismes zones de rentat de peces zones de rentat d’autobusos aigües contaminades dels tallers de manteniment i de reparació de vehicles, zones d’aparcament centrals elèctriques, fàbriques d’utillatge 200 x TN / fd
b) Elevada zones de rentat de vehicles d’obra, màquines d’obra i màquines agrícoles zones de rentat de camions 300 x TN / fd
b) zones de rentat automàtic de vehicles 300 x TN / fd
c)
a) vàlid per a separadors amb TN superior o igual a
10. En tots els altres casos, es considera una quantitat de fangs mitjana.
b) volum mínim del decantador de fangs = 600 l
c) volum mínim del decantador de fangs = 5.000 l TN és la talla nominal del separador fd és el factor de densitat del líquid lleuger
Dimensionament del separador de líquids lleugers
a) Talla nominal Fórmula 1 TN = ( Q p + (F l x Q r )) x f d Essent, TN representa la talla nominal del separador; Q p representa el cabal màxim de les aigües pluvials, en litres per segon; F l representa el factor de limitació de l’eficàcia segons el tipus de vessament; Q r representa el cabal màxim de les aigües residuals, en litres per segon; f d representa el factor de densitat del líquid lleuger.
b) Cabal de les aigües pluvials Fórmula 2 Q p = Ψ x i x A Essent, Ψ representa el coeficient d’escorrentiu, sense dimensió. Per a qualsevol cas, Ψ = 1. i representa la intensitat pluviomètrica; mesurada en litres/segon x hectàrea A representa la superfície de la zona de recepció, mesurada horitzontalm ent, en hectàrees;
c) Cabal de les aigües residuals Fórmula 3 Essent, Q r1 representa el cabal de les aigües residuals procedents d’aixetes, en litres per segon; Q r2 representa el cabal de les aigües residuals procedents del rentat de vehicles, en litres per segon; Q r3 representa el cabal de les aigües residuals procedents d’unitats de neteja d’alta pressió, en litres per segon. Càlcul de Q r1 : Diàmetre nominal Cabal de les aixetes Qr1a) en l/s 1a aixeta 2a aixeta 3a aixeta 4a aixeta 5a aixeta i següents DN 15 (1/2”) 0,5 0,5 0,35 0,25 0,1 DN 20 (3/4”) 1,0 1,0 0,70 0,50 0,2 DN 25 (1”) 1,7 1,7 1,20 0,85 0,3
a) Valors donats per una pressió d’alimentació de 4 bars a 5 bars Exemple de càlcul de Qr1 per una aixeta DN 15, una aixeta DN 20 i dues aixetes DN 25: 1a aixeta DN 25 = 1,7 l/s; 2a aixeta DN 25 = 1,7 l/s; 3a aixeta DN 20 = 0,7 l/s; 4a aixeta DN 15 = 0,25 l/s; Qr1 = 4,35 l/s En el cas d’una pressió d’alimentació especial (diferent de 4 bars), s’aplica el valor Q r1 següent: Fórmula 4 Essent, Q r1(x bar) representa el cabal procedent d’unes aixetes amb una pressió d’alimentació de x bar en litres per segon; Q r1(4 bar) representa el cabal procedent d’unes aixetes amb una pressió d’alimentació de 4 bar en litres per segon.
d) Factor de densitat (f d ) Les densitats dels líquids lleugers utilitzats més sovint són les següents: Líquid lleuger Densitat entre 15 ºC i 20 ºC (g/cm3) Separabilitat Àcid acètic - èster d’etil 0,9 Limitada Àcid acètic - acetat de metil 0,930-0,934 Limitada Àcid acètic - n èster butílic 0,876 Limitada Acetona 0,791 No Alcohol amílic 0,815 Limitada Benzè 0,87 Sí Alcohol butílic 0,81 Limitada Oli de cresol 1,03 No Ciclohexanol 0,968 No Ciclohexanona 0,778-0,779 Sí Decalina (Decahidronaftalè) 0,870-0,896 Sí Dièsel 0,85 Sí Èter dietílic 0,714 Limitada Dioxà 1,0306 No Alcohol etílic 0,789 No Butirat d’etil 0,879 Limitada Etilmetil cetona 0,805 No Àcid fòrmic - èster d’etil 0,919-0,921 Sí Àcid fòrmic - èster de metilè 0,969-0,971 Limitada Petroli pesant 0,70-0,75 Sí Heptà 0,684 Sí Hexà 0,659 Sí Alcohol isoamílic 0,813 Limitada Alcohol isobutílic 0,806 Limitada Alcohol isopropílic 0,785 No Gasoil 0,86-0,99 Sí.
Per densitats superiors a 0,96, limitada Oli de quitrà 0,86-0,89 Sí Querosè 0,8 Sí Oli lubricant 0,89 a 0,90 Sí Alcohol de metil 0,790-0,971 No Ciclohexanol de metil 0,91-0,94 Sí Oli de parafina 0,88-0,94 Sí Pentà 0,625-0,626 Sí Gasolina, gasoil, barreja de marca 0,77-0,79 Sí Petroli 0,8 Sí Èster d’etil - àcid propiònic 0,889-0,891 Sí Alcohol propílic 0,804 No Tetralina (Tetrahidronaftalè) 0,967-0,969 Limitada Carburant d’assaig 0,764-0,794 Sí Toluè 0,866-0,867 Sí Oli per a transformadors (oli d’aïllament) sense PCBs PCBs: Bifenils policlorats ≈ 0,82 Sí Butirat de propil 0.88 Sí Xilè 0,862-0,875 Sí La densitat real dels líquids lleugers utilitzats s’indica a les fitxes tècniques de cada producte.
En funció de la densitat dels líquids lleugers que cal separar i la línia de tractament utilitzada, s’agafen els valors del factor de densitat f d següents: Densitat del líquid que cal separar (g/cm 3 ) Factor de densitat f d M-D-SI-M M-D-SII-SI-M De 0,5 a 0,85 1 1 entre 0,85 i 0,90 1,5 1 entre 0,90 i 1,15 2 1
Canal de recollida de les aigües
Aixecament dels separadors En el cas dels separadors amb TN > 6, o bé dels separadors amb TN ? 6 amb els quals no es pot garantir un aixecament màxim de 130 mm, s’han de presentar els càlculs específics d’aixecament. S’ha de tenir en compte: el nombre de pous susceptibles d’emmagatzemar líquids lleugers, el diàmetre dels pous, la capacitat de retenció dels líquids lleugers de la realça. Càlcul de l’aixecament: Aixecament = alçada equivalent * factor de correcció Essent, alçada equivalent (en mm): capacitat de retenció del líquid lleuger* (en 1) / superfície del pou (en m 2 ) factor de correcció (sense unitat): segons la densitat del líquid lleuger Densitat (g/cm 3 ) Factor de correcció 0,85 0,15 0,90 0,10 0,95 0,05 *: informació donada pel fabricant
Situacions possibles segons l’alçada d’aixecament
a) Instal·lació de separació en funcionament. Llegenda:
1. Superfície/Nivell d’aigua pertinent
2. Tapa
3. Realça
4. Líquid lleuger
5. Dispositiu d’obturació automàtica
6. Capacitat màxima d’emmagatzematge dels líquids lleugers
7. Alarma d’obturació automàtica
b) Capacitat d’emmagatzematge màxim assolida. El dispositiu d’obturació automàtica es tanca i para els efluents.
c) L’aportació d’aigües residuals augmenta el nivell de líquid en la instal·lació fins a assolir la canalització d’evacuació més baixa. El nivell de líquid lleuger a la realça és més elevat que el nivell d’aigua corresponent en el sistema de drenatge. Per tal de protegir la instal·lació contra una fuga de líquid lleuger, el nivell de les tapes (de les realces) ha de ser més elevat que el nivell pertinent de les canalitzacions d’evacuació. Aquesta dimensió “h” s’ha de calcular.
d) Tapes per sota del nivell pertinent. Instal·lació protegida per un dispositiu d’alarma per tal de prevenir l’estat descrit a e).
e) Dispositiu d’obturació automàtica tancat i evacuació dels líquids lleugers per les tapes de les realces.
Assaig d’estanquitat dels dispositius d’obturació automàtica Els dispositius d’obturació automàtica s’han de sotmetre a un assaig d’estanquitat mitjançant l’ús de líquid lleuger de densitat 0,85 g/cm Els dispositius d’obturació automàtica s’han de sotmetre a un assaig d’estanquitat mitjançant l’ús de líquid lleuger de densitat 0,85 g/cm 3 , 0,90 g/cm 3 o 0,95 g/cm 3 segons la densitat del líquid lleuger que cal separar. El líquid lleuger s’ha d’introduir en la cambra fins al tancament del dispositiu. L’alçada de líquid lleuger acumulat observada ha de ser conforme a la prevista. Aleshores, s’aplica una diferència de pressió de 0,01 bar entre l’entrada i la sortida del separador, de conformitat amb el que es defineix en els esquemes següents. Una vegada s’ha fet l’assaig, s’ha de verificar l’absència de fuga. S’hauran de regular els flotadors dels dispositius d’obturació automàtica segons la densitat del líquid lleuger prevista: 0,85 g/cm 3 , 0,90 g/cm 3 o 0,95 g/cm 3 . Les fugues no podran excedir 100 vegades la talla nominal TN del separador, en mil·lilitres (ml), per una durada d’assaig de 15 min. Llegenda:
1. Líquid lleuger
2. Nivell de referència H0 corresponent al tancament del dispositiu d’obturació automàtica
3. Flotador
4. Dispositiu d’obturació automàtica
5. Aigua
6. Nivell de líquid H 1 una vegada afegida la quantitat superficial de líquid lleuger (H 1 -H 0 ) ≈ 100/ g , on g representa la densitat del líquid lleuger.
Exemple de dimensionament d’un separador de líquid lleuger
1. Dimensionament d’una instal·lació separadora per a una estació de rentat i manteniment de turismes, incloen t-hi els dispositius, aparells i circumstàncies següents: un lloc de rentat manual amb dues preses d’aigua R ¾ dues instal·lacions de rentat automàtiques tres aparells de neteja d’alta pressió sense connexió a la superfície de precipitació; per això Q p = 0 factor de densitat f d = 1 Càlcul de la suma del cabal d’aigües residuals Q r : per al lloc de rentat manual Q r1 =1 + 1 = 2 l/s; segons el punt
c) de l’annex per a les dues instal·lacions de rentat automàtiques Q r2 = 2 + 2 l/s = 4 l/s per al primer aparell de neteja d’alta pressió 2 l/s. Per a cadascun dels altres aparells de neteja d’alta pressió 1 l/s. Q r3 = 2 l/s + 2 x 1 l/s = 4 l/s Q r = Q r1 + Q r2 + Q r3 = 2 + 4 + 4 = 10 l/s Càlcul de la talla nominal (TN): El factor de limitació de l’eficàcia f l és de 2, segons l’article 65 (FI) TN = (Q p + f l x Q r ) x f d = (0 + 2 x 10) x 1 = 20; segons la fórmula 1 de l’annex 20 De manera que s’ha de triar un separador de TN = 20 Càlcul del volum del decantador: Segons l’annex 19, en el cas d’instal·lacions de rentat automàtiques s’ha de preveure una gran presència de fangs i el contenidor del decantador en litres ha de ser 300 vegades la talla nominal del separador corresponent, essent el f d =1. De manera que, en aquest cas, el decantador s’ha de dimensionar per a un contingut de 300 vegades la talla nominal; 300 x 20 = 6.000 litres.
2. Dimensionament d’una instal·lació separadora per a una superfície a l’aire lliure amb lloc obert de rentat de turismes, amb les circ
2. Dimensionament d’una instal·lació separadora per a una superfície a l’aire lliure amb lloc obert de rentat de turismes, amb les circumstàncies següents: superfície a l’aire lliure (superfície de precipitació) de 750 m 2 ; lloc obert de rentat de turismes amb dues preses d’aigua R ¾ un aparell de neteja d’alta pressió; intensitat pluviomètrica i = 150 l/(s x ha); factor de densitat = 1 segons les circumstàncies, se suposa que les aigües residuals i pluvials no es produeixin simultàniament Càlcul de la talla nominal del separador separat per a aigües residuals i pluvials. És vinculant la talla nominal resultant més gran:
a) dimensionament segons el cabal de les aigües residuals Q r : per al lloc de rentat Q r1 = 2 l/s, per a l’aparell de neteja d’alta pressió Q r3 = 2 l/s, Q r = Q r1 + Q r3 = 4 l/s El factor de limitació de l’eficàcia f l és de 2, TN = (Q p + f l x Q r ) x f d = (0 + 2 x 4) x 1 = 8;
b) dimensionament segons el cabal d’aigües pluvials Q p ; Per a una superfície de precipitació de 750 m 2 i una intensitat pluviomètrica i=150 l/sxha; el coeficient d’escorrentiu, en qualsevol cas Ψ = 1; la intensitat pluviomètrica i = (150 l/sxha) / 10.000m 2 = 0.015 l/s m 2 Q p = Ψ x i x A = 1 x 0.015 x 750 = 11.25 l/s El factor de limitació de l’eficàcia f l és de 0, TN =(Q p + f l x Q r ) x f d = (11.25 + 0 x 0) x 1 = 11.25; De manera que s’ha de triar el valor de TN més elevat; TN =12 Càlcul del decantador: En aquestes condicions de servei s’ha d’esperar una presència de fangs mitjana. De manera que, en aquest cas, el decantador per a turismes s’ha de dimensionar per a un contingut de 200 vegades la talla nominal; 200 x 12 = 2.400 litres
3. Dimensionament d’una instal·lació separadora per a una instal·lació de rentat automàtica de turismes amb les circumstàncies següents: un pont de rentat i un aparell de neteja d’alta pressió; cabal d’aigües pluvials Q p = 0; factor de densitat f d = 1 Càlcul de la suma d’aigües residuals: per a una instal·lació de rentat automàtic de vehicles Q r2 = 2 l/s per a un aparell de neteja d’alta pressió amb connexió a una instal·lació de neteja automàtica de vehicles Q r3 = 1 l/s, Q r = Q r2 + Q r1 = 2 + 1 = 3 l/s Càlcul de la talla nominal del separador: El factor de limitació de l’eficàcia f l és de 2 TN = (Q p + f l x Q r ) x f d = (0 + 2 x 3) x 1 = 6 De manera que s’ha d’elegir una talla nominal TN =6. Càlcul de decantador de fangs El volum del decantador per a una instal·lació de rentat automàtica de vehicles amb una quantitat elevada de fangs prevista ha de ser, com a mínim, de 5.000 l De manera que s’ha d’elegir un decantador amb un volum mínim de 5.000 l.
Dimensionament del separador de greixos I.1. Talla nominal Fórmula 1 TN = Q s x f t x f d x f l Essent, TN representa la talla nominal del separador; Q s representa el cabal màxim (punta) de les aigües residuals, en litres per segon; f t representa el factor de temperatura de les aigües que cal tractar; f d representa el factor de densitat de les greixos; f l representa el factor de limitació de l’eficàcia. Un cop calculada la TN, s’adopta la talla nominal immediatament superior a la calculada. Taula
1. Característiques de les talles nominals Talla nominal DN (mm) A (m 2 ) Va (m 3 ) Cg(m 3 ) Cd (m 3 ) Cd*(m 3 ) 2 100 0,5 0,48 0,08 0,2 0,4 4 100 1,0 0,96 0,16 0,4 0,8 7 125 1,75 1 ,68 0,28 0,7 1,4 10 150 2,5 2,4 0,40 1,0 2,0 15 200 3,75 3,6 0,60 1,5 3,0 20 200 5,0 6,0 0,80 2,0 4,0 25 200 6,25 7,5 1,00 2,5 5,0 DN: és el diàmetre nominal mínim dels tubs d’entrada i d’evacuació A: és l’àrea de l’espai del separador Va: és el volum de la zona de separació del separador Cg: és la capacitat mínima d’emmagatzematge de greixos Cd: és la capacitat del decantador de fangs, en condicions normals Cd*: és la capacitat del decantador de fangs, en casos especials I.2. Factor de temperatura f t Taula
2. Factor de temperatura Temperatura de les aigües residuals a l’entrada ºC Factor de temperatura ≤ 60 1 Sempre o ocasionalment > 60 1.3 I.3. Factor de densitat F d Figura
1. Relació entre F d i la densitat I.4. Factor F l limitador de l’eficàcia Taula
3. Factor f l relatiu als detergents i als productes de neteja Utilització de productes de neteja Factor F l Mai 1.0 Ocasionalment o cada dia 1.3 Casos especials (per exemple, hospitals) ≥ 1.5
Densitats de greixos i olis Greixos / olis Densitat a temperatura 20 ºC (g/cm 3 ) Àcid oleic 0,89 a 0,90 Àcid esteàric 0,84 Mantega de cacau 0,89 a 0,94 Essència de pi 0,93 a 0,94 Greix d’origen animal 0,85 a 0,94 Oli d’anís 1,00 a Oli de cacauet 0,91 a 0,92 Oli d’oliva 0,91 Oli de coco 0,92 a 0,93 Oli de colza 0,91 a 0,92 Oli de cotó 0,92 Oli de gemma (trementina) 0,87 a 0,91 Oli de germen de blat de moro 0,92 Oli de jojoba 0,86 a 0,90 Oli de lli 0,93 a 0,94 Oli de marduix 0,89 a 0,91 Oli de palma 0,91 a 0,92 Oli de cor de palmera 0,94 a 0,95 Oli de llavor de cascall 0,92 Oli de peix 0,89 a 0,94 Oli de resina 0,87 a 0,91 Oli de ricí 0,95 a 0,97 a Oli de sèsam 0,92 Oli de soja 0,92 a 0,93 Oli de teca 0,95 a 0,97 a Oli de gira-sol 0,92 a 0,93 Oli de palmític 0,84 Oli vegetal 0,95 a 0,97 a Llard 0,91 Mantega de porc fosa 0,91 a 0,92 Sèu 0,92
a) es prestarà una atenció particular si el greix o oli és tractat dins un separador de greixos segons aquesta prescripció tècnica.
Càlcul del cabal màxim d’aigües residuals Q s
1. Càlcul segons el tipus d’equipament i d’aixetes Aquest mètode de càlcul es basa en el tipus i el nombre d’elements que desguassen al separador.
Es pot aplicar a tots els tipus de cuines o indústries que tracten la carn.
El cabal màxim d’aigua residual Q s ve donat per l’expressió: Fórmula 1 Essent, Q s és el cabal màxim d’aigua residual, en litres per segon. i és el comptador, sense dimensió m és el número de referència, sense dimensió, dels equipaments i les aixetes. n és el nombre d’elements d’aixetes/equips d’un mateix tipus, sense dimensió. qi és el cabal màxim que desguassa l’element d’aixetes/equips, en litres/seg Zi (n) és el factor de freqüència extret de la taula 1.1, sense dimensió Taula 1.1. Valors de q i i Z i (n) per als elements d’aixetes/equips Tipus d’equipament de cuina m qi (l/s) Zi (n) n=0 n=1 n=2 n=3 n=4 N ≥ 5 Recipient per bullir Ø orifici 25 mm Ø orifici 50 mm 1 1 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 2 2 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Recipient basculador Ø orifici 70 mm Ø orifici 100 mm 3 1 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 4 3 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Pica d’esbandir amb sifó De 40 mm de Ø De 50 mm de Ø 5 0.8 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 6 1.5 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Pica d’esbandir sense sifó De 40 mm de Ø De 50 mm de Ø 7 2.5 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 8 4 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Rentavaixelles 9 2 0 0.6 0.5 0.4 0.34 0.3 Fregidora basculadora 10 1 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Fregidora fixa 11 0.1 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Aparell de neteja de pressió o vapor 12 2 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Raspador 13 1.5 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Rentallegums 14 2 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 Si existeixen dos o més punts de consum d’aigua destinats únicament a neteja, i si les aixetes no estan embrancades a cap equip, és convenient calcular-ne el cabal utilitzant la fórmula 1 i els valors donats a la taula 1.2. Taula1.2. Valors de q i i Z i (n) pels punts d’aigua Dimensió dels punts d’evacuació M qi (l/s) Zi (n) n=0 n=1 n=2 n=3 n=4 n ≥ 5 TN15 15 0.5 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 TN20 16 1 0 0.45 0.31 0.25 0.21 0.2 TN25 17 1.7 0 0.5 0.31 0.25 0.21 0.2 Nota: si el fabricant indica uns valors diferents dels que es donen a les taules 1.1 i 1.2, s’utilitzaran els del fabricant, sempre que siguin superiors als de referència donats.
Per a qualsevol altre equip, es determinaran els valors qi i Zi(n) mitjançant assaigs o referint-se als que dóna el fabricant.
2. Càlcul basat en el tipus d’instal·lació Aquest mètode de càlcul es basa en el tipus de cuina o de fabricació de carn, siguin quins siguin els electrodomèstics. 2.1. Cabal màxim d’aigua residual El cabal màxim d’aigua residual ve donat per la fórmula: Fórmula 2 Qs = VF / 3.600 t Essent, Qs és el cabal màxim d’aigua residual, en litres per segon.
V és el volum mitjà d’aigua residual per dia (segons el punt 2.2 d’aquest annex) en litres; F és el cabal punta, sense dimensió, segons el tipus d’establiment (segons el punt 2.3 d’aquest annex); t és el temps mitjà de funcionament diari, en hores; 2.2. Volum mitjà d’aigua residual per dia, V El volum mitjà d’aigua residual per dia es pot determinar mesurant el consum d’aigua o bé mitjançant els càlculs següents: 2.2.1. Per a cuines industrials: El volum mitjà d’aigua residual es pot calcular mitjançant la fórmula: Fórmula 3 V = M x Vm Essent, V és el volum mitjà d’aigua residual al dia, en litres.
M és el nombre de menjars per dia Vm és el volum d’aigua utilitzat per cuinar cada menjar, que s’obté a partir de la taula 1.3 Taula 1.3. Volum d’aigua utilitzada per cada menjar Tipus de cuina Volum d’aigua utilitzada per cada menjar V m (litres) Hotel 100 Restaurant 50 Hospital 20 Self-service 5 2.2.2. Per a instal·lacions d’elaboració de la carn: El volum mitjà d’aigua residual per dia es pot calcular segons la fórmula: Fórmula 4 V = Mp x Vp Essent, V és el volum mitjà d’aigua residual Mp és la massa de productes elaborats per dia, en quilograms Vp és el volum d’aigua utilitzada per quilogram de carn elaborat; s’obté a partir de la taula 1.4, en litres.
Taula 1.4. Volum d’aigua utilitzada per quilogram de xarcuteria Dimensió de la indústria d’elaborats o carnisseria Volum d’aigua utilitzada per quilogram de carn Vp Quantitat de productes de carn per dia Mp Petita, inferior o igual a 5 GVa)/setmana 20 En absència d’informació, Mp es pot suposar igual a 100 kg/GVa) Mitjana, entre 6-10 GV a)/setmana 15 Gran, entre 11-40 GV a)/setmana 10
a) 1GV=1 vaca o 2,5 porcs 2.3. Cabal punta El cabal punta F, ve donat per la taula 1.5 i depèn dels diferents tipus de cuines i indústries d’elaboració de carn. Taula 1.5. Cabal punta F Instal·lació Cabal punta F Cuines industrials Hotel 5.0 Restaurant 8.5 Hospital 13.0 Self-service 20.0 Indústries d’elaboració de carn i carnisseries Petita, inferior o igual a 5 GV
a) /setmana 30.0 Mitjana, entre 6-10 GV
a) /setmana 35.0 Gran, entre 11-40 GV
a) /setmana 40.0
a) 1GV=1 vaca o 2,5 porcs En el cas de transformació artesana de la carn, la quantitat de productes elaborats per dia es pot suposar que M p ≈100 kg/GV.
Mesures per evitar l’acumulació de greixos a les canonades aigües amunt del separador L’objectiu d’aquest annex és definir les mesures per evitar o limitar l’acumulació de greixos aigües amunt del separador de greixos.
Per raons d’estructura i/o de funcionament, per exemple en canonades de gran longitud i temperatures ambientals baixes, es poden requerir mesures suplementàries per evitar l’acumulació dels greixos a les canonades: les canonades que travessen soterranis frescos poden necessitar insolació tèrmica les canonades que travessen els patis d’edificis exposats a les gelades, per exemple els garatges subterranis, poden necessitar calefacció de traça amb insolació tèrmica la temperatura de la calefacció de traça ha de ser regulable per un termòstat (interval de - regulació compresa entre 25 ºC i 40 ºC) de manera que es pugui adaptar a les variacions estacionals de l’any La calefacció de traça només és útil quan les aigües residuals estan contaminades per greixos; és per això que es recomana utilitzar un temporitzador.
Les canonades passen per dins de les peces escalfades, de manera que les canonades subterrànies situades sota els immobles o les canonades resistents al gel situades a l’exterior dels immobles no necessiten les mesures suplementàries, sempre que s’hagin instal·lat s Les canonades passen per dins de les peces escalfades, de manera que les canonades subterrànies situades sota els immobles o les canonades resistents al gel situades a l’exterior dels immobles no necessiten les mesures suplementàries, sempre que s’hagin instal·lat segons aquest plec de prescripcions.
Exemple per al dimensionament d’un separador de greixos
1. Exemples de càlculs basats en el tipus d’aixetes/equipament que desemboquen al separador. Cuina de cantina Per als equips de la taula, s’ha de determinar la talla nominal del separador que cal utilitzar. Es suposa que: f t = 1.0 (la temperatura no sobrepassa mai els 60 ºC) f d = 1.0 (la densitat del greix és inferior a 0,94 g/cm 3 ) f l = 1.3 (s’utilitzen detergents) Si s’aplica la fórmula: TN = Q s x f t x f d x f l TN = 3.67 x 1 x 1 x 1.3 = 4.77 La talla nominal recomanada per al separador és: TN = 7 Si es vol utilitzar un decantador de fangs, el seu volum mínim, segons la talla nominal, serà igual a 100 vegades la seva talla nominal, que és igual a 700 litres. Cuina d’hospital Per als equips enumerats a la taula, s’ha de determinar la talla nominal que cal utilitzar. Es suposa que: f t = 1.0 (la temperatura no sobrepassa mai els 60 ºC) f d = 1.0 (la densitat del greix és inferior a 0,94 g/cm 3 ) f l = 1.5 (cas especial) Si s’aplica la fórmula: TN = Q s x f t x f d x f l TN = 8.33 x 1 x 1 x 1.5 = 12.50 La talla nominal recomanada per al separador és: TN = 15 Si es vol utilitzar un decantador de fangs, el seu volum mínim, segons la talla nominal, serà igual a 100 vegades la seva talla nominal, que és igual a 1.500 litres.
2. Exemples de càlcul basats en el tipus d’instal·lació Cuina de restaurant d’empresa S’ha de determinar la talla nominal del separador que cal utilitzar, per a una cuina de restaurant d’empresa que serveix 1.200 menjars al dia entre les 7.00 i les 15.00 hores. t = 8 h M = 1.200 menjars V m = 5 l/menjar F = 20 V= M x V m = 1200 x 5 = 6000 l/dia Q s = VF /3.600t = (6000 x 20) / (3600 x 8) = 4.17 l/s Suposa que: f t = 1.0 (la temperatura no sobrepassa mai els 60 ºC) f d = 1.0 (la densitat del greix és inferior a 0,94 g/cm 3 ) f l = 1.3 (s’utilitzen detergents) Si s’aplica la fórmula: TN = Q s x f t x f d x f l TN = 4.17 x 1 x 1 x 1.3 = 5.42 La talla nominal recomanada per al separador és: TN = 7 Si es vol utilitzar un decantador de fangs, el seu volum mínim, segons la talla nominal, serà igual a 100 vegades la seva talla nominal, que és igual a 700 litres.
Cuina d’hotel-restaurant S’ha de determinar la talla nominal del separador que cal utilitzar, per a una cuina d’hotel que serveix 600 menjars al dia entre les 05.00 i les 01.00 hores. t = 20 h M = 600 menjars V m = 100 l/menjar F = 5 V=M x V m = 600 x 100 = 60.000 l/dia Q s = VF /3.600t = (60.000 x 5) / (3600 x 8) = 10.42 l/s Es suposa que: f t = 1.0 (la temperatura no sobrepassa mai els 60 ºC) f d = 1.0 (la densitat del greix és inferior a 0,94 g/cm 3 ) f l = 1.3 (s’utilitzen detergents) Si s’aplica la fórmula: TN = Q s x f t x f d x f l TN = 10.42 x 1 x 1 x 1.3 = 13.55 La talla nominal recomanada per al separador és: TN = 15 Si es vol utilitzar un decantador de fangs, el seu volum mínim, segons la talla nominal, serà igual a 100 vegades la seva talla nominal, que és igual a 1.500 litres.
Petita indústria de preparació de carn S’ha de determinar la talla nominal del separador que cal utilitzar, per a una indústria d’elaboració de la carn que prepara 8 GV per setmana i que funciona de les 06.00 a les 16.00 hores, de dilluns a divendres. t = 10 h V p = 15 l/kg de productes de carn F = 35 M p = 8 GV/ setmana amb 100 kg/GV = (8 x 100) / 5 = 160 kg/ dia V=M p x V p = 160 x 15 = 2.400 l/dia Qs = VF /3.600t = (2.400 x 35) / (3600 x 10) = 2.33 l/s Es suposa que: f t = 1.0 (la temperatura no sobrepassa mai els 60 ºC) f d = 1.0 (la densitat del greix és inferior a 0,94 g/cm 3 ) f l = 1.3 (s’utilitzen detergents) Si s’aplica la fórmula: TN = Q s x f t x f d x f l TN = 2.33 x 1 x 1 x 1.3 = 3.03 La talla nominal recomanada per al separador és: TN = 4 Si es vol utilitzar un decantador de fangs, el seu volum mínim, segons la talla nominal, serà igual a 200 vegades la seva talla nominal, que és igual a 800 litres.
Diferents tipus d’estabulacions Estabulació amb bestiar estacat És el sistema més utilitzat a Andorra.
Pot generar fems compactes si s’utilitzen de 2 a 4 quilos de palla per vaca i dia.
Aquesta pràctica millora el confort de les vaques, però causa problemes si la canaleta prevista per al fem està coberta per una reixa.
Estabulació amb solera inclinada És un sistema molt pràctic, amb el qual es recull una única qualitat de fem si es neteja cada dia la zona d’exercici.
La palla s’espargeix a diari a la part alta de la solera inclinada, i això fa que el bestiar sempre estigui sec.
És el mateix trepig del bestiar el que empeny a poc a poc el fem fins a l’àrea d’exercici.
Si es vol que el sistema funcioni, la quantitat de palla imprescindible és de 4 a 6 quilos per vaca i dia.
Estabulació sobre jaç acumulat És el tipus d’estabulació més utilitzat avui dia pel bestiar de carn.
La necessitat de palla és important i permet graduar el tipus de fem que es vol obtenir.
Generalment, la zona d’exercici es neteja a diari i s’hi recull un fem sempre més clar depenent de la palla que arribi a aquesta zona.
L’àrea de jaç es pot netejar setmanalment i així s’obté un fem compacte.
Si s’utilitza menys palla del compte i el fem és més aviat clar, el bestiar sempre estarà brut i moll, cosa que pot generar problemes sanitaris i pèrdues de producció.
Aquesta és la variant que consisteix a augmentar la capacitat d’emmagatzematge de la zona de jaç creant un esglaó entre zona d’exercici i zona de jaç.
Se sol netejar la zona de jaç cada dos mesos, i així se n’extreu un fem compacte, però és acceptable una neteja cada quatre mesos en vaques de carn, amb l’aportació d’una quantitat important de palla per dia (fins a 8 quilos diaris per vaca).
Estabulació amb cubículs Aquest sistema s’utilitza majorment amb bestiar de llet, i permet una reducció de la quantitat de palla, tot millorant la sanitat del braguer de la vaca.
E l fem produït és bastant homogeni i molt clar.
La neteja s’ha de fer com a mínim a diari.
Taules per al dimensionament Taula núm. 1. producció de volums de fems i purins d’una vaca de carn amb vedell Necessitats de palla (kg) per dia Tipus de dejecció Volum per 4 mesos Volum per 6 mesos Capacitat d'emmagatzematge en m3/m2 Cap o 1 paret de 2 m d'alçada 2 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 3 m d'alçada 3 parets de 4 m d'alçada Bestiar estacat Amb jaç 2 a 4 Fem compacte 5 7 1,3 1,4 1,6 purins 0,8 1,1 Sense jaç 0 purins 5,2 7,8 Estabulació lliure Solera inclinada 4 a 6 Fem compacte 4,4 6 1,3 1,4 1,6 purins 0,2 0,2 Zona de repòs oberta Sobre jaç acumulat 5 a 8 Fem molt compacte 4,16 6 1,6 2 2 2,63,5 Zona d'exercici Solera de ciment 0 a 2 Fem clar 2,5 3,5 0,65 0,85 111 purins 0,6 0,8 Solera de slats o de ciment 0 purins 2,6 3,9 Cubículs Soleres cimentades 2 a 3 Fem clar 5 6,9 0,65 0,85 1 11 purins 1,2 1,6 0 a 1 purins 5,2 7,8 Vaca de carn amb vedell: s'entén com la vaca amb la cria quan aquesta encara no ha estat deslletada.
Per al càlcul del fem total, es té en compte tant el fem clar, compacte o molt compacte, com el purí.
Taula núm. 2. producció de fems i purins d'una vedella d’1 a 2 anys Necessitats de palla (kg) per dia Tipus de dejecció Volum per 4 mesos Volum per 6 mesos Capacitat d'emmagatzematge en m3/m2 Cap o 1 paret de 2 m d'alçada2 parets de 2 m d'alçada3 parets de 2 m d'alçada3 parets de 3 m d'alçada3 parets de 4 m d'alçada Bestiar estacat Amb jaç 2 a 3 Fem compacte 3,64 4,941,31,41,6 Purins 0,5 0,7 Sense jaç 0 Purins 3,6 5,4 Estabulació lliure Solera inclinada 4 a 5 Fem compacte 3,4 4,71,31,41,6 Purins 0,1 0,2 Zona de repòs oberta Sobre jaç acumulat 5 a 8 Fem molt compacte 22,881,61,6222,6 Zona d'exercici Solera de ciment 0 a 1 Fem clar1,92,70,650,85111 Purins0,40,6 Solera de slats o de ciment 0 Purins1,82,7 Cubiculs Soleres cimentades 2 a 3 Fem clar 3,85,30,650,85111 Purins 0,91,2 0 a 1 Purins 3,65,4 Taula núm. 3. producció de fems i purins d'un vedell a l'engreix Necessitats de palla (kg) per dia Tipus de dejecció Volum per 4 mesos Volum per 6 mesos Capacitat d'emmagatzematge en m3/m2 Cap o 1 paret de 2 m d'alçada 2 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 3 m d'alçada 3 parets de 4 m d'alçada Estabulació lliure Solera inclinada 3 a 4 Fem compacte 3,4 4,7 1,3 1,4 1,6 Purins 0,2 0,2 Sobre jaç acumulat integral 5 a 8 Fem molt compacte 2 2 1,6 1,6 2 2 2,6 Solera de slats o solera de ciment integral 0 purins 1,8 2,7 Vedell a l'engreix: s'entén com un vedell de més de dos anys.
Per al càlcul del fem total, es té en compte tant el fem clar, compacte o molt compacte, com el purí.
Taula núm. 4. produccions de fems i purins dels equins Volum per 4 mesos Volum per 6 mesos Capacitat d'emmagatzematge en m3/m2 Cap o 1 paret de 2 m d'alçada 2 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 3 m d'alçada 3 parets de 4 m d'alçada 3 parets de 3 m d'alçada 3 parets de 4 m d'alçada Egua pesada amb pollí 7,7 10,6 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Egua de sella amb pollí 6,5 9,0 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Egua de sella sola 5,4 7,4 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Pollí pesat d’1 a 2 anys 3,8 5,3 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Pollí de sella d’1 a 2 anys 3,1 4,2 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Pollí pesat de 6 mesos a 1 any 2,7 3,7 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Pollí de sella de 6 mesos a 1 any 2,3 3,2 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Taula núm. 5. produccions de fems i purins dels ovins i cabrums Volum per 4 mesos Volum per 6 mesos Capacitat d'emmagatzematge en m3/m2 Cap o 1 paret de 2 m d'alçada 2 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 2 m d'alçada 3 parets de 3 m d'alçada 3 parets de 4 m d'alçada 3 parets de 3 m d'alçada 3 parets de 4 m d'alçada Marrà o ovella 0,5 0,7 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Cordera 0,2 0,4 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Boc o cabra 1,0 1,4 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6 Cabreta 0,2 0,4 1,6 1,6 2 2 2,6 2 2,6
Càlcul de precipitació mensual Pel càlcul de la pluviometria mensual (en mm) que s’utilitzarà a efectes de calcular els volums necessaris d’emmagatzematge, s’utilitzaran les següents equacions: Pluviometria mensual a la conca del Valira d’Orient en funció de la alçada: P V.O = 0.058 x h + 18.5 Aquelles instal·lacions situades a la conca del Gran Valira, es calcularan amb l’equació corresponent a la conca del Valira d’Orient. Pluviometria mensual a la conca del Valira del Nord en funció de la alçada: P V.N = 0.207 x h – 137.8 Essent, h la cota altimétrica relativa a l’anivellament general d’Andorra (AGA) del punt del qual es vol calcular la pluviometria mensual, en metres (m).